formació grups de treball
DESCRIPTION
memòria d'aplicació didàctica del seminari de convivència, CEP Palma. Curs 08/09TRANSCRIPT
MEMÒRIA D’APLICACIÓ
FORMANT UN GRUP
DE TREBALL
SEMINARI EDUCAR I CONVIURE. L’ACTUACIÓ DEL
COORDINADOR DE CONVIVÈNCIA DELS CENTRES
ESCOLARS. CEP Palma 29.01.09-25.03.09
Míriam Coll Torres
DNI 46955931M
JUSTIFICACIÓ
Durant les sessions del seminari de formació dedicat a la convivència escolar hem tractat
temes molt interessants i que, de ben segur, m’han oferit la possibilitat d’observar el clima de
convivència del centre on estic treballant amb unes altres ulleres. Són moltes les coses que
podem fer per millorar aquest ambient, que moltes vegades es troba en estat d’ebullició
donades les característiques de les diferents persones que s’hi troven implicades.
He triat la temàtica de la formació de grups per dos motius:
1. Cal, que per arribar a un clima de confiança i càlid, on tothom es trobi a gust
compartint la mateixa tasca i amb unes intencions educatives comunes, existeixi
primer un sentiment de pertanyença al grup de feina en qüestió. Per tant, abans de
rebre els alumnes al principi del curs escolar, resulta de vital importància que existeixi
un compromís per part de tot el claustre (a més de la resta de la comunitat educativa),
on la principal intenció sigui que, a partir dels esforços de tots els membres (i no
només d’uns pocs), es pugui arribar a un fi comú. Això, només será possible des del
coneixement dels diferents participants, així com del coneixement de les diferents
inquietuts que ens motiven a desenvolupar la nostra tasca docent.
2. Donada la situació del centre on estic destinada pel present curs, crec que és essencial
que es porti a terme un programa de formació de grup. En el CP Es Puig, de Sóller,
igual que a molts altres centres de les Illes Balears, ens trobam amb què la plantilla
que compon el claustre no és del tot estable; cada tres o quatre anys és produeix la
substitució, en un 40-50%, dels membres que desenvolupen la tasca docent directa a
l’alumnat. És evident que aquest fet resulta molt favorable per a la comunitat si
consideram la diversitat com a element enriquidor, però alhora, pot resultar un tant
caòtic si no dedicam els esforços necessaris perquè el nou grup de docents es sentin
part integrant de la comunitat del centre. No es tracta únicament, per altra banda, de
situar-los en el context i que coneguin quines són les intencions educatives que es
defensen i que es volen desenvolupar, sinó de potenciar els canals de comunicació
adients perquè tota la comunitat educativa pugui beneficiar-se de la interrelació entre
els distints membres. En paraules de Boqué (Mediación escolar: unidos ante el
conflicto. Revista Perspectiva CEP, núm.8): “el fet de conviure no es tradueix en
accions de l’un per a l’altre, sinó “amb” l’altre. Consequentment, una bona convivència
s’ha d’aconseguir entre tots i totes”. No cal incidir més en el fet que, perquè regni un
bon clima de convivència entre els alumnes, és necessari primer que aquest clima
existeixi entre el claustre.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS
DADES D’IDENTIFICACIÓ
El centre on es desenvoluparà la intervenció és el CP Es Puig, de Sóller. Està situat a la part
forana del poble. Oficialment, es tracta d’un centre d’Educació Primària de dues línies, tot i
que en el present curs compta amb tres grups al segon nivell del segon cicle, tres grups al
primer nivell del tercer cicle i quatre grups al segon nivell del tercer cicle. Per altra banda,
compta amb una aula ASCE, on hi ha escolartizats quatre alumnes amb nee i amb diferents
modalitats d’escolarització. La plantilla està composta per 28 docents de les diferents
especialitats, a més d’una ATE, una fisioterapeuta, l’orientadora i la treballadora social. Un
46% de la plantilla està treballant al centre de forma estable. El centre aten, de forma
aproximada, a uns 315 alumnes.
DADES DE LA PROPOSTA D’INTERVENCIÓ
La proposta està pensada per al grup de 32 persones que composen el claustre. Es tracta d’un
grup heterogeni pel que fa a interessos i motivacions.
La temporalització de la intervenció es planteja durant el primer mes del proper curs escolar
(per aquest motiu, la valoració de la proposta queda pendent de realitzar). S’han planificat
tretze sessions, de diferent durada. En alguns casos (sobretot en els primers quinze dies)
comptam amb una major amplitud horaria, i podem adaptar les sessions als moments que més
ens convenguin en relació a la feina. Quan el curs hagi començat, les sessions hauran de
realizar-se durant l’horari exclusiu. Seria bo plantejar-se la possibilitat de realitzar qualque
dinar o berenar, com a moment previ o posterior al desenvolupament de les sessions, així com
diferents activitats d’índole lúdica (excursions, visites culturals, sessions de risoteràpia, ioga…)
Tot i l’esmentat, m’atreveria a apuntar que durant les primeres sesssions, sobretot, podria ser
convenient realitzar les activitats just abans del berenar. D’aquesta forma afavoriríem que en
aquest moment d’esbarjo la feina realitzada tengués continuitat, així com potenciar que el
moment de plaer pugui ésser compartit amb la resta.
Els continguts que es proposen són:
a) Presentació del grup
b) Coneixement de les persones que composen el grup
c) Autoestima i estima cap els/les altres
d) Confiança en sí mateix/a i confiança envers els altres
e) Comunicació. Treball mitjançant les diferents formes de comunicació, escolta activa,
consens
f) Cooperació
g) La pau
h) La guerra
Els objectius que es pretenen assolir en relació als continguts són:
a) Presentació del grup
Conèixer les dades bàsiques de les persones que composen el grup
b) Coneixement de les persones que composen el grup
Cercar els aspectes que tenen en comú les distintes persones que
formen al grup
c) Autoestima i estima cap els/les altres
Mostrar la conveniència de demostrar autoestima
Mostrar la conveniència de demostrar estima envers els altres
d) Confiança en sí mateix/a i confiança envers els altres
Confiar en les capacitats amb què compta cada persona
Confiar en les capacitats de les altres persones per poder afrontar els
conflictes de forma positiva
e) Comunicació. Treball mitjançant les diferents formes de comunicació, escolta activa,
consens
Entendre i compartir la idea que una bona comunicació és molt
important per a la resolució de conflictes des d’una perspectiva
constructivista
Treballar la comunicació verbal i la no verbal.
Treballar la escolta activa
Aprendre a parlar des d’un/a mateix/a
f) Cooperació
Entendre i compartir la idea que amb el treball de tots (amb totes les
nostres capacitats i potencialitats) podem assolir un objectiu comú de
forma eficaç.
Entendre la diferència com a un valor i font d’enriquiment mutu.
g) La pau
Crear un espai de discussió
Descubrir la història de lluita i voluntat que hi ha darrera de la
interpretació de Pau Casals en “El cant dels ocells”
h) La guerra
Crear un espai de discussió
Qüestionar la guerra com a estrategia de resolució de conflictes
Les activitats que s’han planificat són les que segueixen a continuació. En aquest moment es
mostren classificades en funció del contingut que es treballa:
a) Presentació del grup
- Presentació formal del grup
- Conèixer els noms
- Em pica…
- Bon dia!!
- Pio-pio
- Sec, i sec bé!
- El fantasma
- Fer carantonyes
b) Coneixement
- Aprendre a escoltar els companys
- Les meves 5 coses
- Miralls de coneixement
- Fila de…
- Si et despistes et pregunten
c) Autoestima i estima cap els/les altres
- Llista de virtuts
- La festa de les mans de colors
- L’esquirol sense casa
- Abraçades musicals
- … , i què?
- Aplaudim
- Ball del xipi-xipi
d) Confiança en sí mateix/a i confiança envers els altres
- Tunel fosc
- El cuc cec
e) Comunicació. Treball mitjançant les diferents formes de comunicació, escolta activa,
consens
- Parafrassejant
- Jo-missatge
- Escolta activa
f) Cooperació
- El plat d’arrós
- Escala de valors
- Volley-ball per a persones amb paraplègia
- Sóc un elefant molt cansat
- La família al complet
- La serp
g) La pau
- La pau. El cant dels ocells
- La pau (no) és…
h) La guerra
- Star-Spangled Banner
PLANIFICACIÓ DE LES SESSIONS
NÚMERO DE
SESSIÓ
ACTIVITATS PROPOSADES OBJECTIU QUAN DURADA
1
Presentació formal del grup
Conèixer els noms
-Conèixer les dades bàsiques de les persones que composen el
grup
A elecció de
l’equip directiu
1 hora
2
Bon dia!!
Em pica…
El fantasma
-Conèixer les dades bàsiques de les persones que composen el
grup
Es recomana
realizar-les abans
del berenar
1 hora
3
Fer carantonyes
Aprendre a escoltar els companys
-Conèixer les dades bàsiques de les persones que composen el
grup.
-Cercar els aspectes que tenen en comú les distintes persones
que formen al grup
Es recomana
realizar-les abans
del berenar
50 minuts
4
Pio-pio
Les meves 5 coses
Fila de….
-Conèixer les dades bàsiques de les persones que composen el
grup.
-Cercar els aspectes que tenen en comú les distintes persones
que formen al grup
Es recomana
realizar-les abans
del berenar
1 hora
5
Sec i sec bé!
Miralls de coneixement
Si et despistes et pregunten
-Conèixer les dades bàsiques de les persones que composen el
grup.
-Cercar els aspectes que tenen en comú les distintes persones
que formen al grup
Es recomana
realizar-les abans
del berenar
1 hora
NÚMERO DE
SESSIÓ
ACTIVITATS PROPOSADES OBJECTIU QUAN DURADA
6
Llista de virtuts
… i què?
Ball del xipi-xipi
Aplaudim
-Mostrar la conveniència de demostrar autoestima
-Mostrar la conveniència de demostrar estima envers els altre
Es recomana
realizar-les abans
del berenar
50 min
7
L’esquirol sense casa
-Mostrar la conveniència de demostrar autoestima
-Mostrar la conveniència de demostrar estima envers els altres
Es recomana
realizar-les abans
del berenar
1 hora
El cuc cec
-Confiar en les capacitats amb què compta cada persona
-Confiar en les capacitats de les altres persones per poder
afrontar els conflictes de forma positiva
La festa de les mans de colors
-Mostrar la conveniència de demostrar autoestima
-Mostrar la conveniència de demostrar estima envers els altres
NÚMERO DE
SESSIÓ
ACTIVITATS PROPOSADES OBJECTIU QUAN DURADA
8
Abraçades musicals
Túnel fosc
-Mostrar la conveniència de demostrar autoestima
-Mostrar la conveniència de demostrar estima envers els altres
-Confiar en les capacitats amb què compta cada persona
-Confiar en les capacitats de les altres persones per poder
afrontar els conflictes de forma positiva
Es recomana
realizar-les abans
del berenar
1 hora
Escolta activa
-Entendre i compartir la idea que una bona comunicació és
molt important per a la resolució de conflictes des d’una
perspectiva constructivista
-Treballar la comunicació verbal i la no verbal.
-Treballar l’escolta activa
-Aprendre a parlar des d’un/a mateix/a
9
Jo-missatge
Parafrassejant
-Entendre i compartir la idea que una bona comunicació és
molt important per a la resolució de conflictes des d’una
perspectiva constructivista
-Treballar la comunicació verbal i la no verbal.
-Treballar la escolta activa
-Aprendre a parlar des d’un/a mateix/a
Es recomana
realizar-les abans
del berenar
50 minuts
30-40 minuts
Volley-ball
-Entendre i compartir la idea que amb el treball de tots (amb
totes les nostres capacitats i potencialitats) podem assolir un
objectiu comú de forma eficaç.
-Entendre la diferència com a un valor i font d’enriquiment
mutu.
NÚMERO DE
SESSIÓ
ACTIVITATS PROPOSADES OBJECTIU QUAN DURADA
10
Escala de valors
El plat d’arrós
-Entendre i compartir la idea que amb el treball de tots (amb
totes les nostres capacitats i potencialitats) podem assolir un
objectiu comú de forma eficaç.
-Entendre la diferència com a un valor i font d’enriquiment
mutu.
Es recomana
realizar-les abans
del berenar
1 hora
11
Sóc un elefant molt cansat
-Entendre i compartir la idea que amb el treball de tots (amb
totes les nostres capacitats i potencialitats) podem assolir un
objectiu comú de forma eficaç.
-Entendre la diferència com a un valor i font d’enriquiment
mutu.
A elecció de
l’equip directiu
30 minuts, més el que es
vulgui allargar la
discussió
La pau (no) és
Discussió a partir de l’activitat i
lectura de l’article
-Crear un espai de discussió
12
La serp
-Entendre i compartir la idea que amb el treball de tots (amb
totes les nostres capacitats i potencialitats) podem assolir un
objectiu comú de forma eficaç.
-Entendre la diferència com a un valor i font d’enriquiment
mutu.
A elecció de
l’equip directiu
1 hora i 45 minuts
La pau. El cant dels ocells
-Crear un espai de discussió
-Descubrir la història de lluita i voluntat que hi ha darrera de la
interpretació de Pau Casals en “El cant dels ocells”
NÚMERO DE
SESSIÓ
ACTIVITATS PROPOSADES OBJECTIU QUAN DURADA
13
Star-Spangled Banner
-Crear un espai de discussió
A elecció de
l’equip directiu
1 hora i 10 minuts, més
el que es vulgui allargar
la discussió
La familia al complet
-Entendre i compartir la idea que amb el treball de tots (amb
totes les nostres capacitats i potencialitats) podem assolir un
objectiu comú de forma eficaç. / Entendre la diferència com a
un valor i font d’enriquiment mutu.
EXPLICACIÓ DE LES ACTIVITATS
PRESENTACIÓ FORMAL
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Tots els docents es presenten a la resta, dient el seu nom i, se’ls suggereix que donin
información del tipus: edat, especialitat, altres centres de treball…
A continuació, se’ls facilita un full amb unes frases que no estan acabades. N’han de triar
un parell o tres, acabar-les i després expresar-les als companys
MATERIAL:
Fotocòpies del full de frases inacabades (veure annex 1)
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
El dinamitzador/a demana què els ha semblat l’activitat i com s’han sentit. Cal que el grup
determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat d’emprar
aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?
CONÈIXER ELS NOMS
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Com que es tracta d’un joc que té molt a veure amb la mímica, resulta interessant que
el/la dinamitzador/a de l’activitat hi participi activament per servir de model. Aquest/a
buscarà la mirada dels docents per a trobar-ne un amb qui canviar la seva posició en el
centre; per això, caminen un cap a l’altra i donen mitja volta, mirant-se sempre als ulls per
fer el canvi de posició (no s’han de donar mai l’esquena). Aquesta passa es repeteix per
part dels altres, a partir de la persona que queda al centre, que és qui escull amb qui fer el
canvi.
A continuació, resulta interessant realitzar el mateix moviment, però aquest cop, tothom
ha de dir el seu nom. A la tercera ronda, es fa el mateix moviment, diuen el nom del
company amb qui es vol canviar el lloc i es fan una reverència, sempre evitant donar
l’espatlla al company i mirant-se als ulls.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Es pot demanar a dues o tres persones que diguin tots els noms que recorden per
comprovar fins a quin grau s’han memoritzat els noms.
El dinamitzador/a demana què els ha semblat l’activitat i com s’han sentit. Cal que el grup
determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat d’emprar
aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?
BON DIA!!
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents es situen en cercle. Cada un d’ells saluda de forma diferent a la resta. Els
companys han de repetir la seva salutació. Tothom ha de saludar.
A continuació, han de dir “bon dia” amb l’entonació que vulguen; la idea és la mateixa en
aquest cas: els companys han de repetir el que diuen els altres, amb la mateixa entonació.
Com a tercera passa, s’ introdueixen el nom de les persones. Aquest cop, afegint gestos
corporals i gestuals. Els altres han de contestar: “Bon dia (Pep)!”, amb la mateixa
entonació i imitant els gestos d’en (Pep).
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Al final es pot demanar a dues o tres persones que diguin tots els noms que recorden per
comprovar fins a quin grau s’han memoritzat els noms.
El dinamitzador/a demana què els ha semblat l’activitat i com s’han sentit. Cal que el grup
determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat d’emprar
aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?
EM PICA…
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents es col.loquen en rotllana i es tria qui comença el joc. El que comença diu al
company/a de la seva dreta: “sóc na (Maria) i em pica el cap (o qualque altre part del cos),
mentre es grata allà on ha dit que li pica. Al que es dirigia ha de dir: ets na ( Maria) i te pica
el cap (mentre es grata el cap); jo sóc en (Joan) i em pica l’orella (o qualque altre part del
cos) mentre es grata allà on ha dit que li pica. La resta procedeixen del mateix mode,
procurant no equivocar-se.Si algú s’equivoca o no recorda el que ha de dir, ha d’anar a la
capsa de les proves escrites per agafar un paper on hi trobarà una prova a realitzar per
poder seguir jugant.
MATERIAL:
Una capsa i les proves escrites en papers menuts
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Al final es pot demanar a dues o tres persones que diguin tots els noms que recorden per
comprovar fins a quin grau s’han memoritzat els noms.
El dinamitzador/a demana què els ha semblat l’activitat i com s’han sentit. Cal que el grup
determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat d’emprar
aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?
EL FANTASMA
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents seuen en rotlle. A qui comença el joc s’el tapa amb una manta o llençol (és el
fantasma). En aquest moment els del rotlle s’han de canviar de lloc i, un d’ells, ha de sortir
del lloc on es realitza el joc. Un cop estan tots seguts, el fantasma ha de mirar d’endevinar
qui és que falta.
MATERIAL:
Una manta o llençol
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Al final es pot demanar a dues o tres persones que diguin tots els noms que recorden per
comprovar fins a quin grau s’han memoritzat els noms.
El dinamitzador/a demana què els ha semblat l’activitat i com s’han sentit. Cal que el grup
determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat d’emprar
aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?
FER CARANTONYES
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents es seuen de genolls en cercle. Comença un voluntari: ha de dir el nom d’un
company/a. El company esmentat ha de dir el nom dels companys/es que té a la dreta i a
l’esquerra i, a continuació, dir el nom d’una altra persona perquè segueixi el joc.
A continuació, s’afegeix la dificultat: un docent ha de dir el seu nom acompanyat d’una
carantonya amb les mans a la cara. El company que ha esmentat el primer ha d’imitar la
carantonya i dir el nom dels companys que té a la seva dreta i esquerra. El company de la
dreta, farà la carantonya amb la mà esquerra i, el company de l’esquerra, farà la
carantonya amb la mà dreta. A continuació, dirà el nom d’una altra persona perquè
segueixi el joc.
En l’exemple, un company ha dit “Maria”; aquesta fa la carantonya (indicada per les
fletxes) i, alhora, ho han fet en Pep (company de la seva dreta) i n’Aina (la companya de la
seva esquerra).
Es pot anar eliminant als que no ho fan o s’equivoquen de mà, fins que quedin quatre
companys/es
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Al final es pot demanar a dues o tres persones que diguin tots els noms que recorden per
comprovar fins a quin grau s’han memoritzat els noms.
El dinamitzador/a demana què els ha semblat l’activitat i com s’han sentit. Cal que el grup
determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat d’emprar
aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?
APRENDRE A ESCOLTAR ELS COMPANYS
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents seuen en parelles, una persona davant l’altre. Cal que un dels companys escolit
a l’altre durant 1 o 2 minuts, per després intercanviar els rols. Cal que el que parla, li conti
a l’oient quin és el seu nom, quin és el darrer llibre que ha llegit, a què li agradava jugar de
petit/a i un parell de trets que el defineixen millor.
Un cop tothom ha escoltat i ha estat escoltat, tots expliquen el que els ha contat el/la
company/a.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit essent escoltats? Com us heu sentit escoltant? Ha estat fàcil? Difícil?
Com us heu sentit escoltant al company que parlava de vosaltres?
Quines dificultats han sorgit? Com les podem resoldre?
Seria pràctic realizar l’activitat amb els alumnes? Per què? Per a què serveix?
PIO-PIO
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents fan una rotllana asseguts al terra. Un d’ells es situa al centre, amb els ulls
tapats amb un mocador; es tracta del pollet. Els de la rotllana fan de mare i, per això,
piulen (“pio-pio”). Quan el pollet reconeix la veu d’una de les mares, haurà d’asseure’s a
sobre i dir: “pio-pio”. La mare contesta: “pio-pio”. El pollet ha de dir: “Ets en/na...” (i dir el
nom del company/a). Si el pollet endevina qui fa de mare, aquest company passa a fer de
pollet.
MATERIAL:
Un mocador
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Al final es pot demanar a dues o tres persones que diguin tots els noms que recorden per
comprovar fins a quin grau s’han memoritzat els noms.
El dinamitzador/a demana què els ha semblat l’activitat i com s’han sentit. Cal que el grup
determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat d’emprar
aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?
LES MEVES 5 COSES
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
En parelles o trios, cadascú ha de dir 5 coses que cap dels altres conegui prèviament sobre
sí mateixa. Si algú en sap cal buscar-ne una de nova fins arribar a cinc. Seguidament, les
altres diuen cinc coses que en sàpiguen i que encara no hagi dit la persona de qui es parla.
Es fa el mateix amb la resta de companys/es del petit grup.
Després cal buscar cinc coses que tots comparteixin.
Finalment, cinc coses que cadascú tingui no compartides amb cap dels companys/es.
Avaluen entre elles.
Posada en comú remarcant el que més els ha cridat l’atenció del que ha sortit de cadascú.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit? Han sortit moltes coses que no coneixíeu? Què coneixíeu? Pensàveu
que coneixíeu més o menys a l’altre?
Sents que conèixer l’altre t’influeix a preocupar-te per ell/a?
Hi ha dues persones iguals?
Cal que el grup determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat
d’emprar aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?
FILA DE…
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents s’han d’ordenar alfabèticament seguint diferents criteris: nom, edat, gustos
musicals, aficions, nombre de fills,… a sobre d’un banc o filera de cadires sense perdre
l’equilibri.
MATERIAL:
Un parell de bancs o diverses cadires
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Ha estat fàcil o difícil? Quines dificultats han sorgit? Com les podem solventar?
Coneixíeu ja la informació que es requeria dels vostres companys?
Per a què serveix l’activitat? Es podria emprar amb el vostre grup d’alumnes? Per què?
SEC I SEC BÉ
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Es tracta d’un joc de rotllada, asseguts. Es tria a sort un jugador, a qui es taparan els ulls
amb un mocador. Aquest jugador farà tres voltes enmig del rotllo i després es dirigirà a
seure damunt d’un company del grup dient:“Sec i sec bé!”. La resta de jugadors demanarà:
“I damunt qui seus?” El jugador, palpant la roba, la cara... Haurà d’endevinar qui és la
persona sobre la qual s’ha assegut. Aquesta, passarà a ser el següent jugador central.
MATERIAL:
Un mocador
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Es pot demanar a dues o tres persones que diguin tots els noms que recorden per
comprovar fins a quin grau s’han memoritzat els noms.
Com us heu sentit? Ha estat fàcil? Difícil? Com heu solventat les dificultats que apareixien?
Per a què serveix l’activitat? Es podria emprar amb el vostre grup d’alumnes? Per què?
MIRALLS DE CONEIXEMENT
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
S’organitza el grup en dos cercles concèntrics, en el que les persones del cercle interior
miren enfora, i les persones del cercle exterior miren endins, de manera que tothom
quedi amb una parella enfront mirant-se a la cara.
Es dóna aproximadament un parell de minuts perquè en cada parella un li digui a l’altre
qui i com imagina que és. Seguidament ho contrasten per comprovar si les expectatives
imaginades es corresponen a la realitat.
Es repeteix l’operació diverses vegades canviant de parella. Les persones del cercle
exterior, a l’avís del dinamitzador/a, es traslladen a la dreta fins trovar una nova parella.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit durant l’exercici? Què us ha passat?
Fins a quin punt la percepció que teníeu dels vostres companys s’ha correspost amb la
realitat?
La idea prèvia que ens fem d’una persona, influeix en la relació? De quina manera? Què
ens ha fet modificar-la?
Cal que el grup determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat
d’emprar aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?
SI ET DESPISTES ET PREGUNTEN
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Col·loquem les persones del grup dretes en cercle. Una persona A comença: mira a una
altra B fixament, en diu el nom i en línea recta es dirigeix a ocupar el seu lloc. En sentir el
seu nom i immediatament, la persona B mira a una C, en diu el nom i es dirigeix a ocupar
el seu lloc. Al seu torn, la persona C farà el mateix amb una D, etc. En tot moment hi ha
d’haver algú caminant al mig del cercle. Si alguna persona es queda bloquejada sense
saber dir cap nom, restarà quieta al mig del cercle, aleshores la resta del grup té dret a
fer-li dues preguntes; quan les hagi contestades continuarà, dirà el nom d’una nova
persona del cercle i es dirigirà a ocupar el seu lloc.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Al final demanem a algun membre del grup que digui tots els noms que recordi de
companys i companyes i que indiqui qui són. Es repetirà dos o tres cops, d’aquesta
manera, comprovem el nivell de memorització dels noms.
Per a què serveix aquesta dinámica? La prodriem emprar amb el nostre grup d’alumnes?
Per què és convenient? Per què no?
LLISTA DE VIRTUTS
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Cada docent escriu sis virtuts pròpies en un paper. En acabar, es passeja per l’espai i
emplena la llista dels altres amb un parell de virtuts més.
Posada en comú del que ha escrit cadascú i del que li han escrit els altres.
MATERIAL:
Paper i bolígraf
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit escrivint les vostres virtuts? Com us heu sentit escrivint virtuts dels
altres? Com us heu sentit quan heu vist les virtuts que han anotat els altres sobre
vosaltres?
Per a què serveix aquesta activitat? És aplicable a l’aula, amb els alumnes? Per què?
…, I QUÈ?
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Cada persona escriu a un paper una característica seva que no es considera massa
positiva. Un cop tothom ho ha escrit, ho comparteix amb els companys: “jo sóc així, i
què?” I l’aferra a un plafó
MATERIAL:
Paper, bolígraf, cinta d’enganxar (o paper auto-adhesiu)
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit escrivint i expressant allò que creis que no és massa positiu de la vostra
personalitat?
Com us heu sentit escoltant el que deien els companys?
Per a què serveix aquesta dinámica? Podria traslladar-se a l’aula? Quins inconvenients hi
trobau? Quins punts a favor?
EL BALL DEL XIPI-XIPI
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els mestres fan un rotlle. Un d’ells, ballarà per dintre d’aquest, passant per davant de tots
els companys i en el sentit de les agulles del relotge al ritme de la cançó:
Avui he ‘nat de pesca
he vist a na Xesca
na Xesca m’ha ensenyat a ballar xipi-xipi
En aquest moment, l’infant s’atura i es col.loca de cara al company que trii i segueixen la
cançó al mateix temps que fan mambelletes:
balla xipi-xipi
balla xipi-xipi
balla xipi-xipi
balla molt bé.
A continuació, aquest dos s’agafen del braç i ballen plegats per dintre del rotlle, passant de
nou per davant de tots els companys i en el mateix sentit que abans. Quan arriba el
moment d’aturar-se, es separen i fan mambelletes amb dos companys, que també
acabaran agafats del braç i ballaran per dintre del rotlle. Així, fins que tot el grup de
mestres acaba ballant per parelles i dibuixant un cercle amb el seu moviment, una parella
darrera l’altra.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit ballant? Com us heu sentit quan un company us ha escollit per ballar
amb ell/a?
Per a què serveix l’activitat? Cal que el grup es plantegi la possibilitat de treballar aquesta
dinàmica dins l’aula. Quins beneficis té? Quins punts en contra?
APLAUDIM
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
El grup de docents es posa en cercle. Es demana que surti un/a voluntari/a al centre. Així
ho hauran de fer tots, d’un en un, perquè la resta els aplaudeix o els diu qualque floreta.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit entrant al cercle i essent aplaudits per la multitut? Us ha resultat fàcil?
Difícil? Per què?
Com us heu sentit afalagant al company/a que entrava al cercle? Ha estat fácil? Difícil?
Per què?
Per a què serveix aquesta activitat? Seria útil traslladar-la a l’aula? Per què?
L’ESQUIROL SENSE CASA
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents es col·loquen per parelles i s’agafen de les mans, deixant un buit entre les
dues persones. Les parelles seran les cases. Dins de cada casa hi ha d’haver un esquirol
(un altre mestre/a) i a fora de les cases un altre esquirol i un ca (un altre docent). Quan
el/la dinamitzador/a toca el xiulet, el ca ha de començar a encalçar l’esquirol, el qual ha de
mirar de no ser enxampat. Si es veu en perill, pot entrar dins una casa, fent sortir, alhora, a
l’esquirol que l’ocupava abans. Aquest serà ara l’esquirol encalçat pel ca.
Quan sonen dos cops de xiulet, tots els esquirols s’han de canviar de casa. El que es
queda sense casa ha de procurar, de nou, no ésser encalçat pel ca. Si el ca caça un
esquirol, aquests dos es canvien els papers.
MATERIAL:
Un xiulet
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit quan heu entrat en una casa? I quan n’heu hagut de sortir? Com us heu
sentit essent perseguits pel llob?
Quina finalitat té aquesta dinàmica? Seria la mateixa si la traslladesim a l’aula? Per què?
EL CUC CEC
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Abans de començar a jugar s’ha d’haver preparat la sala amb anterioritat, col.locant
els diferents obstacles per tot l’espai de joc.
Es formen dos grups, que es col.loquen en fila (un darrera l’altra), agafats per les espatlles
i en un extrem de l’espai de joc. El cap de cada grup porta els ulls tapats. Cada grup haurà
d’arribar a la meta intentant evitar els obstacles. Per això, les persones de cada grup
hauràn de donar les indicacions oportunes al seu cap respectiu. Però per això, no és podrà
parlar: el darrer de la fila ha de donar les indicacions al de davant seu donant-li tocs a
l’espatlla amb les mans (si han de girar a la dreta, colpeja a l’espatlla
dreta; si volen dirigir-se a l’esquerra, un cop a l’espatlla esquerra; si han de caminar recte,
un cop al centre de les espatlles). El penúltim haurà de fer el mateix amb el de davant seu,
i així successivament fins que les instruccions arribin al cap del grup. Si un dels grups es
topa amb un dels obstacles, haurà de tornar a començar.
MATERIAL:
Un mocador
Tot tipus d’objectes (cadires, taules bancs, joguines…) que es puguin fer servir d’obstacles.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit com a cap de fila? Com us heu sentit com a guies? Ha esta fàcil? Difícil?
Com podríem superar les dificultats?
Per a què serveix aquesta dinàmica? Podria ésser desenvolupada amb els vostres
alumnes? Per què?
LA FESTA DE LES MANS DE COLORS
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
El grup es col·loca en cercle. L’animador introdueix la historia: “Una mà de molts colors
volia muntar una festa. Per poder-la fer buscava altres mans de molts colors, que a més
de venir, l’ajudessin a organitzar-la, per això busca mans de molts colors amb moltes
qualitats, cada una d’elles amb una qualitat diferent…”
La mà de molts colors que comença (la de l’animador) busca una mà de molts colors amb
alguna qualitat específica que algú té i la va a trovar: “la mà de molts colors busca una mà
de molts colors organitzada” i agafa la mà de na (Maria), l’organitzada del grup.
Seguidament, la mà de na (Maria) busca una mà de molts colors amb una altra qualitat, i
una nova persona s’afegeix a la cua. I així fins completar un cercle amb totes les persones
del grup.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit quan us han escollit? Com us heu sentit quan us ha tocat escollir un
company/a? Ha estat fácil evocar les qualitats dels companys/es? Difícil?
Quina finalitat persegueix aquesta dinàmica? Pot ser emprada a nivell d’aula? Per què?
ABRAÇADES MUSICALS
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents es mouen lliurement, ballant, per l’espai mentre sona la música. Quan aquesta
deixa de sonar, s’han d’abraçar amb un company. En el moment que torna a sonar la
música, les parelles ballen juntes fins que torna a aturar-se el so. En aquest moment,
s’abracen de tres en tres. A continuació, tornaran a ballar, però aquest cop de tres en tres.
El procés del joc continuarà del mateix mode fins que acaba tot el grup classe ballant
plegats i fent-se una gran abraçada.
MATERIAL:
Equip de música i Cd amb la peça musical escollida
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit ballant? Com us heu sentit quan us han abraçat? Com us heu sentit
ballant amb un o més companys/es?
Per a què serveix l’activitat? Cal que el grup es plantegi la possibilitat de treballar aquesta
dinàmica dins l’aula. Quins beneficis té? Quins punts en contra?
TUNEL FOSC
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Un grup de mestres es col·loquen un darrera l’altra, però no de forma lineal, sinò
desorganitzada, imitant les curves d’una carretera, per exemple. Un cop situats per tot
l’espai, cal que construeixin un túnel. Per això, obrin les cames i les deixen en forma de
“V”, girada. Un company es tapa els ulls amb un mocador i es col·loca de genolls al principi
del túnel. Les persones per sota de les quals passa, han de dirigir els seus moviments
(indicant si s’ha de moure a la dreta o esquerra, endavant o endarrera...) Quan el que
passa pel túnel, arriba al final, es situa l’últiim i un altre persona es tapa els ulls per
procedir de la mateixa forma. Resulta interessant anar canviant la forma del túnel perquè,
així, es canviïn les instruccions que ofereixen i els moviments que cal realitzar.
MATERIAL:
Un mocador
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit mentre us donàven instruccions? Com mentre us dirigien?
Ha esta fàcil? Difícil? Com podríem superar les dificultats?
Per a què serveix aquesta dinàmica? Podria ésser desenvolupada amb els vostres
alumnes? Per què?
ESCOLTA ACTIVA
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents es col·loquen en parelles. Una persona de la parella parla durant tres minuts
sobre allò que desitja, mentre l’altra escolta activament. Després s’inverteixen els rols.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Us ha costat escoltar? Què ens ha fet sentir que ens estaven escoltant?
Quines dificultats han sorgit? Com les podem resoldre?
Seria pràctic realizar l’activitat amb els alumnes? Per què? Per a què serveix?
JO-MISSATGE
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Explicar en què consisteix el jo-missatge. Repartir les fitxes i donar prou temps perquè les
responguin. Avaluar i confirmar el que s’ha entès.
MATERIAL
Fotocòpies de les fitxes (veure annex 2)
Bolígraf
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit? Ha estat fácil? Difícil?
Quines dificultats han sorgit? Com es poden resoldre?
Quan pot ser útil el jo-missatge?
PARAFRASSEJANT
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Es reparteix una fitxa a cada participant. S’explica en què consisteix el parafrasseig i com
respondre la fitxa. Es deixa temps perquè cada participant respongui. Avaluar i comprobar
el nivell de comprensió de com utilitzar el parafrasseig.
MATERIAL
Fotocòpia de la fitxa (veure annex 3)
Bolígraf
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Per a què serveix?
És fácil? Difícil?
Quins problemes han sorgit? Què ens cal per solucionar-los?
En quines situacions pot ser útil?
VOLLEY-BALL PER A PERSONES AMB PARAPLÈGIA
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents surten al pati, on s’haurà disposat el material necessari. Es fan quatre grups
per tal de jugar dos partits simultàneament. Els participants han d’imaginar que tenen una
paraplègia i, per tant, només conserven la mobilitat en el tronc superior per jugar a volley-
ball.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit com a individus? Com us heu sentit com a equip?
Ha estat fàcil? Difícil?
Quins problemes han sorgit? Què cal per solucionar-los?
Per a què ens serveix aquesta dinámica? Seria útil jugar amb els nostres alumnes? Per
què?
ESCALA DE VALORS
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Introduïm l’activitat comentant la importancia dels valors i què entenem com a valor (cal
haver realitzat una lectura prèvia).
Demanem que, individualment, pensin en aquells valors que són importants per a ells i
elles i els ordenin de més a menys importants. Seguidament, cadascú dibuixa la casa en
què desitjaria viure i hi col·loca dintre els valors que ha escollit, distribuïts de la manera
que consideri més adequada (a la cuina, a les finestres…)
Feim petits grups i els repartim uns anuncis que haurem escollit prèviament. Demanem a
cada grup que comenti els anuncis i discuteixi sobre quins valors creuen que transmeten,
així com quins valors pensa que estan més reconeguts en el nostre entorn social. A
continuación, demanem a cada grup que faci un mural d’una ciutat i que hi col·loqui els
valors socials comentats allà on creguin convenient. Poden aprofitar els anuncis per fer el
mural.
Finalment, es fa un gran mural col·locant el conjunt de cases fetes individualment en un
cantó (formant simbòlicament un poble), i les ciutats fetes en petit grup a l’altre cantó
(formant una gran ciutat). Es contrasten els valors expressats en unes i altres, i s’obre un
debat sobre els valors personals i els socials, les semblances i les diferències entre els uns i
els altres, i com ens hem de posicionar al davant d’aquests.
MATERIAL:
Article: Introducció de conceptes: pau, violència, conflicte. Marina Caireta Sampere, Cécile
Barbeito Thonon (veure arxiu al blog: www.laconvivenciaespossible.wordpress.com )
Anuncis de revistes o diaris.
Paper d’embalar, retoladors, estissores i cola
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Tenim tots la mateixa escala de valors individuals? Què comporta que els vostres valors
personals siguin iguals o diferents respecte als dels companys/es?
Els valors que individualment considerem importants, coincideixen amb els que imperen
socialment? Els valors des dels quals desitgem pensar i actuar, coincideixen amb els valors
des dels quals pensem i actuem? Amb quines dificultats ens trobam per assolir-ho?
És important prendre’n consciència I explicar des de quins valors fem les coses? Per què?
Creus que és habitual fer-ho?
Per a què ens ha servit aquesta dinàmica? Podríem traslladar-la a l’aula? Per què?
EL PLAT D’ARRÓS
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Descrivim una situació extrema on tinguem un únic plat gegant d’arròs. Situem al grup al
voltant del plat i en l’altre extrem de l’aula, hi col·locarem una cullera també gegant, de
dos o tres metres. Donem instruccions perquè a la de tres vagin a buscar la cullera i
comencin a menjar.
La situació a explicar podria ser: “Has desembarcat conjuntament amb els teus companys
i companyes a una illa deserta. Després de molts dies sense menjar, trobeu un plat d’arrós
gegant del que segur us podeu alimentar tot el grup. Esteu seguts al seu voltant i us
comencen a roncar el budells. El problema és que només disposeu d’una cullera enorme
per posar-vos l’arrós a la boca. Preparats, llestos… ja!”
MATERIAL:
Plat d’arrós gegant i cullera gegant (pot ésser construit pels alumnes del curs anterior,
com a activitat artística de voluntariat)
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Com us heu sentit? Què ha succeït al començament?
Com veieu a la resta de companys/es quan competíeu pel menjar i el mànec de la cullera?
En algun moment us heu identificat amb els vostres enemics? Per què? Heu aconseguit
menjar tots?
Us recorda a alguna situació de la vida fora del centre? Sentiu que en el dia a dia del
centre ens trobem davant situacions similars?
Quines objectius vol assolir aquesta dinàmica? Ho podem treballar a l’aula? Per què?
SOC UN ELEFANT MOLT CANSAT
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Els docents seuen en rotlle, de genolls i amb les mans al davant (amb l’esquena corva),
com si d’un elefant a quatre potes es tractés. Practiquen la següent frase, alhora que
practiquen també el ritme amb els moviments de les mans, que a continuació s’expliquen:
Les lletres indiquen el braç i la mà que es mou amb els cops de veu:
sóc: mà dreta
un elefant: mà esquerra
molt: mà dreta
cansat: mà esquerra
Aixequen el braç que toca, imitant el moviment d’ondulació de la trompa d’un elefant,
perquè toqui de nou al terra quan acabi la frase o la paraula. Cal treballar força les passes i
fer-ho de forma coordinada, tots els companys alhora.
Resultarà interessant introduir diferents variants:
- Picant al terra tots al mateix temps.
- Fer tota la seqüència de forma individual, un darrera l’altre.
- Fer-ho un darrera l’altre, com en el cas anterior, però aquest cop, el que continua els
moviments, pica amb la mà dreta quan el company del costat acaba la frase, (quan
pica amb la mà esquerra al terra) de forma simultànea.
- Que siguin 2 o més docents (separats en la rotllana) els que comencin la seqüència al
mateix temps, perquè després, la segueixen els companys dels seus respectius costats.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Ha estat fàcil? Difícil?
Quines complicacions han anat sorgint? Com les podem solventar?
Per a què serveix aquesta activitat? La podem traslladar a l’aula? Per què?
LA PAU (NO) ÉS
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Es demana a una persona que descrigui a la resta del grup un objecte (un raspall de dents,
una pastanaga, etc.), un estat d’ànim, etc. descrivint-lo amb 10 frases on expliqui “allò que
no és” mentre que la resta del grup prova d’endevinar-ho.
Repetir-ho unes quantes vegades amb diferents objectes.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
En general, és més fácil reconèixer una cosa si es defineix allò que és o dient el que no és?
Com faríem l’exercici si haguéssim de definir el que no és la pau? Creieu que és fàcil definir
la pau d’aquesta manera? Per què?
Com podríem definir la pau amb allò que sí és?
Quina finalitat persegueix aquesta dinàmica? Pot ser trasllada a l’aula? Per què?
LA SERP
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Dos docents voluntaris comencen el joc: han d’encalçar als altres. Cada cop que un
company és encalçat, s’ha de col·locar al darrera del que l’ha tocat, agafant-lo per la
cintura. A poc a poc, s’aniran formant dues files (són les serps). Quan ja no quedi ningú per
encalçar, les dues serps es col.loquen una davant l’altra. Han de còrrer molt per mirar de
tocar la cua de l’altre amb el cap (el cap de la serp A ha de tocar la cua de la serp B, i a la
inversa)
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Ha estat fàcil? Difícil?
Quines complicacions han anat sorgint? Com les podem solventar?
Per a què serveix aquesta activitat? La podem traslladar a l’aula? Per què?
LA PAU. EL CANT DELS OCELLS
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Distribuïm, per terra i en diferents punts de la sala, un bocí gran de paper per embalar,
algunes cartolines o teles de diferents colors, pintures i/o tot allò que ens sembli adequat.
Presentem l’activitat: l’objectiu dels docents és expresar lliurement allò que els transmeti
la música (dibuixant, ballant, escrivint, o de la manera que s’els acudeixi). És important
donar el temps i crear l’ambient perquè tothom es concentri en la melodía. Podem fer
alguna activitat d’escalfament prèvia.
Feim l’audició. Dura uns tres minuts. Si es considera necessari, s’escolta una segona
vegada per donar més temps a l’expressió.
Valorem a través d’una conversa com ens hem sentit. Primer, formulant preguntes de
l’estil: què ha passat? Què us ha sortit expresar? Com us heu sentit? En aquest espai és
important comentar sentiments i emocions.
Seguidament, parlarem de si ja havien escoltat abans la peça musical, si saben quina és.
Introduïm el personatge de Pau Casals, la seva trajectòria musical i personal, així com la
seva lluita per la pau i els drets humans, el paper que “El cant dels ocells” va tenir en
aquesta trajectòria i el que simbolitza per a moltes persones. Aquest moment es dedica a
que els mestres puguin aportar allò que coneixen.
Comentem quina idea de pau creiem que defensava Casals i si hi estem o no d’acord.
Reflexionem sobre el nostre concepte de pau, elaborem la nostra pròpia definició.
Imaginem com seria la música que expressaria la nostra idea de pau (tipus, ritme, tempo,
instruments…). Demanem si algun dels participants coneixen alguna peça musical que ells
identifiquin amb la seva idea de pau i intentam escoltar-la i valorar-la
MATERIAL:
Peça “El cant dels ocells”, de Pau Casals (veure arxiu al blog:
www.laconvivenciaespossible.wordpress.com)
Equip de música
Paper d’embalar, cartolines de colors, teles, pintures, etc.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Comentem com ens hem sentit i com ha modificat la nostra percepció de la peça,
conèixer/recordar la historia que hi ha darrera la seva interpretació a la ONU per Pau
Casals.
Quin aspecte de la vida de Pau Casal us crida més l’atenció? Per què?
La vostra pau, s’assembla a la de Casals? Creieu que tothom qui defensa la pau, defensa el
mateix concepte de pau?
Com creieu que es pot lluitar per la pau avui dia? Quines coses podem fer nosaltres?
Per a què ens és útil aquesta dinàmica? Podem traslladar-la a l’aula? Per què?
STAR-SPANGLED BANNER
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Distribuïm, per terra i diferents punts de la sala, un bocí gran de paper d’embalar, pintures,
papers de colors, teles i altres materials que semblin adequats.
Presentem l’activitat. Comentem que la música pot ser un vehicle molt potent d’expressió,
reconeixement o denúncia de situacions diverses. En aquest cas, escoltarem una peça
interpretada per Jimi Hendrix al macroconcert a Woodstock (EUA) el 1969.
És important crear l’espai i donar prou temps perquè els participants es situïn en l’activitat.
Si ho considerem adequat, podem posar alguna peça prèviament a la de Hendrix o fer
qualque exercici d’escalfament perquè el grup es centri en l’activitat.
Feim l’audició. Dura uns quatre minuts. Els docents han d’expressar lliurement allò que els
transmet la música, dibuixant, ballant, escrivint, o de la manera que més còmodes es
sentin.
Valorem a través d’una conversa com ens hem sentit. Primer formulant preguntes de
l’estil: us ha agradat? Com us heu sentit? Què us ha suggerit la peça? Què en remarcaríeu?
En aquest espai és important comentar sentiments i emocions.
Comentem què és el que volia denunciar Hendrix amb aquesta peça, si saben de quina
peça musical es tracta… Recordam què passava als EUA el 1969.
Comentem breument la historia de la guerra del Vietnam i la seva repercussió als EUA. A
partir d’aquí comentem els beneficis i costos de les guerres com a estratègia de resolución
de conflictes.
Tornem a escoltar la peça musical
MATERIAL
Peça “Star-Spangled Banner”, de Jimi Hendrix (veure arxiu al blog:
www.laconvivenciaespossible.wordpress.com).
Equip de música
Paper d’embalar, cartolines de colors, teles, pintures, etc.
Potser resulta recomanable refrescar la història de la Guerra del Vietnam abans de
realitzar la dinàmica. En el mateix blog hi ha un parell de links que ens poden ser d’utilitat.
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Comentem com ens hem sentit i com ha modificat la nostra percepció de la peça,
conèixer/recordar la historia que hi ha darrera la seva interpretació a Woodstock per Jimi
Hendrix. Què heu sentit o pensat la segona vegada que heu escoltat la peça? Com ha estat
respecta a la primera vegada?
Creieu que amb la seva interpretació, Jimi Hendrix aconsegueix transmetre allò que volia?
Us ho ha transmés a vosaltres?
Compatiu la preocupació de Hendrix per les guerres? Per què?
Quines altres possibles maneres de buscar solucions a les guerres se us acudeixen?
Per a què ens és útil aquesta dinàmica? Podem traslladar-la a l’aula? Per què?
LA FAMILIA AL COMPLET
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Tots els docents han d’agafar un paperet de dins una capsa. Als papers hi ha escrits els
noms de diferents membres de la família: avi, àvia, pare, mare, fill o filla. Per tant, cada
mestre/a es convertirà en un membre determinat de la família. No han de mostrar el seu
paper, perquè al crit del dinamitzador/a de l’activitat s’han d’organitzar: a cada cadira que
hi ha als cantons de l’espai s’han de seure, un a sobre de l’altre, els membres de les
famílies en el següent ordre: avi, àvia, pare, mare i fill o filla, que és el/la que queda a
sobre de tots els altres. Tot els docents han de participar i parlar per saber a quina família li
falta un o altre membre de la família.
MATERIAL:
- Papers amb els rols dels participants
- 6 cadires
AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:
Ha estat fàcil? Difícil?
Quines complicacions han anat sorgint? Com les podem solventar?
Per a què serveix aquesta activitat? La podem traslladar a l’aula? Per què?
ANNEX
ANNEX 1
Material per al desenvolupament de l’activitat “Presentació formal”
1. Alguna de les coses que més m’agraden de mi mateix/a és….
2. Una de les darreres mostres d’apreci que he rebut aquesta semana ha estat…
3. A la feina sóc una persona que…
4. No em resulta fàcil…
5. Per cuidar-me físicament…
6. Per cuidar la meva salut psicológica…
7. Una de les coses que més em costa perdonar-me…
8. Quan alguna cosa no em surt com esperava…
9. En la meva relació amb els altres, jo…
10. M’agrada…
11. No voldria haver de renunciar mai a …
12. Quan alguna cosa bona em passa…
13. Crec que els altres em veuen com com…
14. Alguns dels trets que millor em defineixen són…
15. Un llibre o pel·lícula que m’ha agradat…
ANNEX 2
Material per al desenvolupament de l’activitat “Jo-missatge”
Exemple de construcció en jo-missatge
0. La teva mestra et crida l’atenció contínuament per fer silenci tot i que tu no ets qui
parla. Ella no sembla cridar a ningú tant com a tu.
Jo em sento dolguda, quan tu em demanes continuament que faci silenci sense comprobar
qui està parlant, perquè tinc la sensació que no t’agrado, i m’agradaria saber per què ho
fas i demanar-te que abans de cridar-me l’atenció comprovis que he estat jo.
Fitxa 1
1. Davant les situacions plantejades, escriviu allò que respondríeu espontàniament.
a) Aquest company de feina et diu que un dels companys amb qui més et fas,
està estenent rumors sobre tu. Has vist que el teu company (amb el que més
et fas) està al vestíbul de l’escola i t’acostes a parlar amb ell.
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
___________________________________________________________
b) La teva germana/el teu germà sempre t’agafa les teves coses (roba, llibres,
cd’s de música…) sense demanar-te permís. Avui ha vengut fer-te una visita a
casa i, mentres parlàveu, ha agafat a agafat el llibre (cd o peça de roba) que
més t’agrada i que cuides molt.
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
________________________________________________________________
___________________________________________________________
Fitxa 2
2. Ara responeu les mateixes situacions, però construint les frases en primera
persona, d’acord amb l’estructura següent:
Jo em sento_____________________________________________________
(planteja les teves emocions)
quan___________________________________________________________
(planteja el fet concret que t’afecta)
perquè ________________________________________________________
(planteja l’efecte que aquest fet té en la teva vida)
i m’agradaria que _________________________________________________
(planteja el canvi desitjat)
ANNEX 3
Material per al desenvolupament de l’activitat “Parafrassejant”
Parafrasseig
Técnica consistent en retornar a les parts allò que han expressat.
Quan?
- Quan el que una part acaba de dir genera malestar en l’altra
- Quan la història necesita ésser resituada
- Quan s’ha de retornar a una part el seu propi discurs
- Quan és imperiós tornar a encarrilar la conversa
- Quan es vol confirmar una información
- Quan es vol resumir allò dit fins el moment
Per a què?
- Per a confirmar informació
- Per a demostrar comprensió
- Per a separar fets d’emocions o interpretacions
- Per a re-enquadrar la situació problemàtica
- Per a permetre a l’altra part escoltar un relat diferent
- Per a introduir la idea que existeixen altres punts de vista a més del propi
Com?
- Separant a la persona del problema
- Distingint emocions de fets
- Incloent fets i evitant interpretacions
- Evitant termes negatius i acusadors
- Personalitzant la visió del conflicte
Exemple:
Una de les parts diu: “Amb en Xavi compartim guixeta, jo no puc deixar res perquè em desapareixen les
coses. Jo volia canviar de guixeta per a compartir-la amb un altre nin, però el problema és que ningú vol
compartir-la amb ell. Tothom sap que és un lladre. Sempre diu que s’emporta les coses sense adonar-
se’n perquè sempre està apurat. Però ja ningú el creu. El pitjor és que a vegades no te n’adones del que
t’ha robat, fins que veus un Cd teu a casa seva”
El parafrasseig recull: “A veure si ho entés bé. Dius que comparteixes la guixeta amb en Xavi i estàs
molest perquè sembla que no troves algunes de les coses que hi deixes a causa que en Xavi, a vegades, te
les agafa, segons ell, sense adonar-se’n”
L’art del parafrasseig consisteix en descriure fets ocorreguts sense donar-los la valoració negativa que les
parts li atorguen, possibilitant així una percepció diferent del problema.
Extret de Ensayo sobre mediación educativa. ISIP. Veiga, R. y otros
Ara prova-ho tu:
1. Una de les parts diu:
Shira: “Na Natàlia és una mentidera. M’acusa d’haver-li robat el llibre tan bonic que ha portat
avui sense tenir proves. Sempre m’acusa de tot perquè sóc marroquina. Si és racista que
s’espavili. I, si el problema és que em té enveja perquè trec bones notes i tenc molts amics,
que s’ho faci mirar, per alguna cosa será que ella no en té. Si vol recuperar el llibre que no
acusi injustament i demani ajuda amb humilitat”
Parafrasseja:
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
______________________________________________________________________
Natàlia: “Na Shira m’ha robat el llibre. Na Teresa m’ha dit que l’ha vist sortir de clase a l’hora
del pati i estic segura que me l’ha agafat. Ella em té mania i sempre vol robar-me les meves
coses perquè té enveja, que a ella els seus pares no li regalen coses tan boniques”
Parafrasseja:
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
______________________________________________________________________
2. Una de les parts diu:
Cinquè: “Els de sisè sempre ens ataquen. Com que són els grans, es pensen que el pati és seu,
són uns prepotents. A nosaltres també ens agrada jugar a futbol al camp. No es pot parlar
amb ells; si els dius de jugar junts, no volen. Si els dius de jugar un dia ells i un dia nosaltres,
riuen. Estam farts que ens prenguin el pèl, volem poder jugar a futbol al pati!”
Parafrasseja:
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
______________________________________________________________________
Sisè: “Els de cinquè són uns pesats. Sempre es posen al mig del camp. Nosaltres, l’any passat,
vàrem suportar tot el curs que els de sisè ocupessin el camp, aquest any ens toca a nosaltres.
Algun dia que els hem deixat jugar contra nosaltres, sempre n’hi ha hagut algun que s’ha
enfadat i ha acabat plorant perquè els guanyàvem nosaltres. Que tinguin paciencia, el curs
vinent jugaran ells al camp.”
Parafrasseja:
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
______________________________________________________________________