sistema nerviós

20
LA REGULACIÓ I LA REGULACIÓ I COORDINACIÓ DEL COS: COORDINACIÓ DEL COS: Sistema Nerviós Sistema Nerviós

Upload: cc-nn

Post on 03-Jul-2015

3.384 views

Category:

Health & Medicine


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Sistema nerviós

LA REGULACIÓ I LA REGULACIÓ I COORDINACIÓ DEL COS:COORDINACIÓ DEL COS:

Sistema NerviósSistema Nerviós

Page 2: Sistema nerviós

Estímul RespostaInterpretació i processament de la

informació

Receptors sensorials

SISTEMA NERVIÓS Efectors

Funció de relació

• La funció de relació es basa en captar els estímuls del medi (intern o extern) i interpretar aquesta informació i donar una resposta adequada.

• La informació és rebuda pels receptors sensorials, el Sistema Nerviós interpreta la informació i elabora les respostes, que duran a terme els òrgans efectors del Sistema Locomotor i del Sistema Endocrí.

• LOCOMOTOR• GLÀNDULES• INTERNS

• EXTERNS (Sentits)

Page 3: Sistema nerviós

Funcions del Sistema Nerviós

El SN és responsable de:

• Rebre i processar la informació per controlar les funcions corporals.

• Transmetre la informació al SNC i conduir les ordres als òrgans

efector (a través dels nervis).

• Controlar el funcionament dels òrgans interns.

• Dur a terme les “funcions superiors” en els animals més complexos

(intel·ligència, raonament, aprenentatge, memòria, sentiments, …)

Page 4: Sistema nerviós

Les neurones

• Les neurones són les unitats bàsiques (cèl·lules) del Sistema Nerviós.

• Transporten l’impuls nerviós mitjançant la sinapsi neuronal.

• S’agrupen en fibres nervioses i aquestes en nervis.

Page 5: Sistema nerviós

Estructura d’una neurona

• SOMA: És la part que conté el nucli i els orgànuls cel·lulars.

• DENDRITES: Prolongacions curtes i molt ramificades que reben la informació d’altres neurones.

• AXÒ: Envien la informació a altres neurones.La terminal de l’axò és el botó sinàptic.Pot tenir o no una beina de mielina, que fa que l’impuls nerviós es transmeti més ràpidament.

Cada neurona té tres parts:

BOTÓSINÀPTIC

DENDRITES

COS NEURONAL O SOMANUCLI

AXÒ

BEINA DE MIELINA

(cèl·lules de Schwann)

NÒDUL DE RANVIER

Diferents morfologies

Page 6: Sistema nerviós

Tipus de neurones

Segons la funció:

Neurones sensitives Envien l’impuls nerviós des de l’òrgan sensorial receptor cap al SNC.

Neurones motores Envien la informació des del SNC a l’òrgan efector.

Page 7: Sistema nerviós

La transmissió de l’impuls nerviós: La SINAPSI

L’impuls nerviós és una ona elèctrica que es genera a les neurones quan aquestes reben un estímul.

• entre axò i axò • entre dendrita i dendrita • entre axò i dendrita

SINAPSI AXO-AXÒNICASINAPSI DENDRO-DENDRÍTICASINAPSI AXO- DENDRÍTICA (la més comuna)

Animació

Page 8: Sistema nerviós

Sistema Nerviós Central: estructures protectores

Crani (en l’encèfal)Vèrtebres (en la medul·la espinal)

3 membranes: MENINGES

El sistema nerviós

està protegit per

Duramater (+ ext)AracnoidesPiamater (+ int)

1 embolcall ossi

Crani

Page 9: Sistema nerviós

Sistema Nerviós Central

• 2 hemisferis amb diferents funcions

• circumvolucions (protuberàncies)• cissures (fenedures)

• substància grisa = escorça cerebral (+ ext)• substància blanca (+ int)

Hemisferi esquerreHemisferi dret

Cervell

Cerebel2 hemisferis circumvolucions cerebel·lars

Coordina moviments voluntarisEns permet mantenir l’equilibri

Connecta l’encèfal amb la medul·la espinalControla de manera automàtica diferents funcions involuntàries

Bulb raquidi

És una via nerviosa a través de la qual

Controla moviments reflexos

ENCÈFAL

MEDUL·LA ESPINAL

Pugen missatges a l’encèfalBaixen ordres cap als òrgans

A l’interior de la columna vertebral

Substància blanca

Substància gris

Rep info dels òrgans Elabora respostesEmmagatzema i processa informació

Page 10: Sistema nerviós

Encèfal

Cervell: Presenta una profunda cissura que ho divideix en dos hemisferis cerebrals

Tàlem: Actua seleccionant les informacions que van cap al cervell

Hipotàlem: Regula el SN autònom

Cerebel: Controla els músculs responsables del manteniment de la postura i de l’equilibri corporal.

Bulb raquidi: S’hi produeix el control autònom reflex del ritme respiratori, del cardíac, la coagulació, el vòmit i la pressió sanguínia.

Parts de l’escorça cerebral

Page 11: Sistema nerviós

Sistema Nerviós Perifèric

Format per nervis (paquets de terminacions nervioses) que connecten el SNC amb tots els òrgans del cos.

Hi ha 3 criteris per classificar els nervis del SNP:

1) Segons el punt de partida del SNC

Nervis craneals Surten de l’encèfal

Nervis espinals Surten de la medul·la

Page 12: Sistema nerviós

Efectuen

MEDI EXTERN

Estímul

MEDI INTERN

Òrgans receptors

interns

Nervis sensitius

Nervis motors

Òrgansreceptors externs

Sistema Nerviós Central

Resposta

Òrgans efectors

Estímul

2) Segons la funció

Nervis sensitius Envien la informació des de l’òrgan al SNC

Nervis motors Envien la informació des del SNC a l’òrgan

Sistema Nerviós Perifèric

Page 13: Sistema nerviós

Funcions complementàries i antagòniques

3) Segons l’estructura que connecta amb l’encèfal

SN Somàtic Controla moviments voluntaris (o Voluntari) Envia la informació de l’encèfal a la musculatura esquelètica

SN Autònom Controla moviments involuntaris (o Vegetatiu) Envia la informació de l’encèfal a les vísceres

SN Simpàtic (Baralla / Fugida)SN Parasimpàtic (Descans / Digestió)

Sistema Nerviós Perifèric

Page 14: Sistema nerviós

El Sistema Nerviós Somàtic

ACTE VOLUNTARI:

es dóna quan la resposta s'elabora en l’escorça cerebral

del cervell

La resposta del Sistema Nerviós Somàtic pot ser un ACTE VOLUNTARI o un ACTE REFLEX.

ACTE REFLEX:

quan la resposta s’elabora en la medul·la espinal

Page 15: Sistema nerviós

Malalties del SN

Trastorns del SN:

- Transtorns orgànics Alteracions físiques dels òrgans nerviosos

copsCauses obstrucció d’artèries cerebrals

malalties infeccionses

genèticfactors ambientals agressius

- Transtorns psíquics Alteracions del funcionament del SN, per tant del comportament

Origen

Meningitis: infecció de les meninges que produeix febre alta, rigidesa del clatell i dolor agut.

Epil·lèpsia: trastorn de la funció cerebral que provoca atacs breus consistents en crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència i alteracions sensorials.

Traumatisme cranioencefàlic: intercanvi brusc d’energia mecànica que genera deteriorament físic o funcional del contingut cranial.

Anorèxia nerviosa: conducta continuada de no voler menjar. Generalment s'inicia per una sensació de pànic davant la idea de excés de pes en persones amb una forta voluntat.

Bulímia: Trastorn que consisteix en la ingesta excessiva d'aliments com a resposta davant d'un estat d'elevada ansietat. L’excés de pes provoca la preocupació del pacient, amb el que augmenta l'ansietat i així la ingesta.

Estrès: estat de tensió aguda deguda a la necessitat de respondre amb rapidesa a nombrosos estímuls que es perceben com amenaçadors o agressius.

Malaltia d’Alzheimer: trastorn neurològic degeneratiu, progressiu i irreversible que es pot presentar a partir dels 50 anys. Els primers símptomes són fallades greus de memòria i confusió en el discurs. Provoca demència i duu a

la incapacitat de percebre tot el que succeeix.

Page 16: Sistema nerviós

Les drogues

Són substàncies tòxiques que produeixen dependència i tolerància:

- Dependència Necessitat de l’addicte de consumir droga. Quan ets dependent i no pots consumir droga pateixes el síndrome d’abstinència.

- Tolerància Necessitat d’augmentar progressivament la dosi de droga per experimentar els mateixos efectes.

Page 17: Sistema nerviós

Tipus de drogues

Tipus de drogues:

DEPRESSORS

NARCÒTICS:

ESTIMULANTS

AL·LUCINÒGENS:

Alcohol Augmenten el senyal inhibidor. Relaxació, disminució del control motriu (cerebel).

Nicotina Actua com el neurotransmissor natural, però no es desactiva, de manera que provoca plaer i eufòria.

Heroïna (opiaci) Es converteix en morfina dins el cos; imita al neurotransmissor natural, augmentant l’impuls inhibidor, causant disminució del dolor i baixant la freqüència respiratòria.

També provoca vòmits i molta addicció.

Speed (metamfetamina) Per exocitosi surt més neurotransmissor i el senyal nerviós s’amplifica Augmenta la temperatura corporal i la pressió sanguínia. Pot provocar psicosi.

Cocaïna Com l‘speed però no impedeix que el neurotransmissor sigui reabsorbit, de manera que provoca eufòria en un primer moment però depressió i posteriorment.

Èxtasi Evita que es reabsorbeixi el neurotransmissor natural, de manera que s’acumula a l’espai sinàptic. Així s’amplifica l’impuls nerviós, donant lloc al deteriorament de la memòria, depressió i trastorns de la son.

Cànnabis S’uneix als receptors, es transmet l’impuls, però no es recicla el neurotransmissor sinó que es destrueix. Té com a efectes la relaxació, benestar i pèrdua de memòria a curt termini (hipocamp).

Page 18: Sistema nerviós

Prevenció

ALIMENTACIÓ SANA I EQUILIBRADA

NO ABUSAR DE L’ALCOHOL

DESCANS SUFICIENT

EXERCICI FÍSIC I VIDA SANA

RELACIONAR-SE POSITIVAMENT

AMB ALTRES PERSONES

DISFRUTAR DELS PETITS PLAERS

MANTENIR UNA ACTITUD OPTIMISTA

Page 19: Sistema nerviós

Mapa conceptual

SN PARASIMPÀTIC Digestió/Descans

SN SIMPÀTIC Baralla/Fugida

SENSITIUS MOTORS

SNCÒRGANS SN AUTÒNOM (involuntari)

SN SOMÀTIC (voluntari)

• Transport de missatges fins el SNC i viceversa

• Memòria

• Consciència

• Intel·ligència

• Interpreta sensacions

• Actua en el reflexes

• Envia i rep missatges a/de l’encèfal

• Coordina moviments com caminar, manipular instrum.• Mantenir l’equilibri

• Control del flux de la sang, moviments respiratoris, …

• Control d’esternuts, tos, …

SISTEMA NERVIÓS

SN PERIFÈRIC

MEDUL·LA ESPINALENCÈFAL

SN CENTRAL

• Rebre la informació dels òrgans dels sentits

• Control de les funcions corporals

CEREBEL BULB

RAQUIDI

CERVELL

NERVIS