1 sistema nerviós
TRANSCRIPT
Sistema nerviósSistema nerviós
Sabina Dalmau RamosCAI
2012-2013
Funció Coordinar les tasques i de
regular totes les funcions dels diferents òrgans de l’organisme humà.
Dona resposta als estímuls interns (endocrí) i externs (òrgans dels sentits)
Anatomia Cèl·lula del sistema nerviós = NEURONA
La senyal es transmet a través de les sinapsis neuronals i mitjançant neurotransmissors (ex: serotonina, dopamina)
AnatomiaSNC: Sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal)
1. Cervell:
2. Telencèfal
3. Diencèfal
4. Tronc encefàlic:
5. Mesencèfal
6. Protuberància
7. Bulb raquidi
8. Cerebel
9. Medul·la espinal
El SNC està protegit per unes membranes, les meninges, i per estructures òssies (crani i columna vertebral). Dins conté el líquid cefaloraquidi.
AnatomiaENCEFAL
a. Cervell
Capa superficial: substància gris.
Part interna del cervell: substància blanca
a.1. a.1. TelencèfalTelencèfal: lòbuls frontal, temporal, parietal i occipital.
Anatomiaa.2. Diencèfal: tàlem, hipotàlem i hipòfisi o glàndula pituïtària.
Anatomiab. Tronc encefàlic: mesencèfal, protuberància i bulb raquidi.
Control de les funcions involuntàries
c. Cerebel: controla moviment, coordinació i equilibri.
AnatomiaMEDUL·LA ESPINAL
- Al interior de la columna vertebral
- En surten els nervis raquidis que formen part del sistema nerviós perifèric.
Capa superficial: subst. Gris
Part intern: subst. blanca
AnatomiaSNP: Sistema nerviós perifèric
Nervis, ganglis nerviosos i receptors sensitius especialitzats.
43 parells de nervis:
a) 12 parells de NERVIS CRANIALS: cara, coll i tronc
b) 31 parells de NERVIS RAQUIDIS surten de les vertebres i van cap al tronc
i les extremitats.
Fisiologia Sistema nerviós autònom (SNA)
Parts dels sistema nerviós que regulen el múscul cardíac, llis i
les glàndules. Funcions involuntàries
Sistema nerviós voluntari (SNV)
Control de la musculatura estriada. Funcions voluntàries:
caminar, mastegar, saltar, parlar...
Estímul (receptors) neurona sensitiva neurona intercalar
neurona motora resposta (efector)
Fisiologia
Activitat“Passes davant d’una pastisseria i veus uns pastisset que té
molt bon aspecte i fa una flaire que t’atreu. Decideixes comprar-
lo, treus diners del moneder, el pagues i l’agafes. Te’l poses a la
boca i el mossegues. Està boníssim”
Explica de manera detallada els diferents circuits que es donen
en el sistema nerviós davant la situació següent i indica els
òrgans que hi participen i la funció que fan en cada fase.
ELS ÒRGANS DELS
SENTITS
Els sentits al còrtex cerebral
Vista
ESCLERÒTICA: coberta rígida que dona forma i protegeix (“blanc de l’ull”).
COROIDE : membrana entre l’escleròtica i la retina.
RETINA: Membrana que conté els receptor visuals:a) cons : colors.b) bastonets: blanc i negre.
L’estímul es transmet a través del nervi òptic.
CÒRNIA: part anterior i transparent de l’escleròtica. Funciona com a una lupa i protegeix l’iris.
IRIS: membrana circular que dóna el color a l’ull. Al centre té una obertura, la pupil·la.
PUPIL·LA (o nineta): regula el pas de llum cap a la retina.
CRISTAL·Lí: lent que permet enfocar objectes situats a diferents distàncies.
HUMOR VITRI: líquid gelatinós i transparent que hi ha entre la retina i el cristal·lí.
HUMOR AQUÓS: líquidTransparent, entre la còrniai el cristal·lí.
Estructura externa de l’ull
1. Iris 2. Pupil·la 3. Cristal·lí 4. Nervi òptic 5. Retina
6. Pupil·la 7. Iris
OïdaORELLA EXTERNA: està composta pel pavelló auricular (orella) i el conducte auditiu extern (2cm). - Té glàndules sudorípares que produeixen la cera.- La membrana timpànica és el límit entre l’oïda externa i l’oïda mitjà i vibra amb el so.
ORELLA MITJANA o caixa timpànica: conté el martell, l’enclusa i l’estrep.La vibració passa del timpà als ossets fins a la finestra oval (obertura a la còclea)La trompa d’Eustaqui comunica l’oïda mitjà amb el nas.
ORELLA INTERN : Forma pel cargol o còclea i l’aparell vestibular (equilibri)
1. Orella
2. Conducte auditiu extern
3. Timpà
4. Orella mitjana
5. Martell
6. Enclusa
7. Estrep
8. Trompa d’Eustaqui
9. Aparell vestibular
10. Finestra oval
11.Cargol o còclea
12, 13, 14. Nervi auditiu
GustLa llengua identifica determinades substàncies químiques solubles en la saliva, per mitjà de les papil·les gustatives.
El gust es troba unit a l’olfacte.
Distingim quatre gustos principalment:
Olfacte Els receptors de l’olfacte estan a una mucosa nasal, en la part
superior de les fosses nasals, anomenada pituïtària. Les molècules químiques arriben a la pituïtària amb l’aire inspirat.
Les olors agradables provoquen reflexos de secreció gàstrica, mentre que les desagradables provoquen basques i vòmits.
Tacte L'òrgan encarregat del tacte és la pell. La pell és l'òrgan més gran del cos. Té una superfície de 1,5 a 2 m2. La pell té varies funcions com:
Protecció: microorganismes, deshidratació, rajos del sol...
Síntesi: vitamina D.
Emmagatzematge: melanina.
Excreció. Glàndules sudorípares i cebàcies.
Termoregulació.
Captació sensorial = tacte
Diferents receptors del tacteTacte fi: Ens permet apreciar les formes i la textura de les coses.
Són més abundants en els polpissos dels dits i en la punta de la llengua.
Temperatura: Es registra mitjançant receptors específics per a la calor i per la fred.
Dolor: El capten terminacions nervioses en la profunditat de la pell, estimulades pels productes de descomposició dels teixits.
Pressió: la capten uns corpuscles cutanis i la sensació es nota quan en un àrea de la pell hi ha més pressió que en la veïna.
Fisiologia de la vista Acomodació del cristal·lí: facilita la refracció de la llum la
retina.
Contracció - dilatació del iris (disminució – increment de la pupil·la): regula el pas de la llum per tal de que la imatge sigui nítida.
Convergència del ulls: per ajustar-se a la distància de l’objecte.
Estimulació de la retina: La llum estimula cons i bastonets i s'exciten les fibres del nervi òptic.
Conducció dels estímuls nerviosos: el nervi òptic transmet el senyal a l'àrea visual del cervell (lòbul occipital)
Patologies de la vista Cataractes: Opacitat del cristal·lí. Múltiples causes. Correcció per
cirurgia.
Despreniment de retina: Per l’aparició d’orificis retinians o traumatismes. Alteracions com visió borrosa, zones fosques o massa clares, poca distinció de colors. Tractament preventiu (gotes) o restauratiu (cirurgia).
Conjuntivitis: Inflamació de la conjuntiva (membrana interna de les parpelles) per traumatisme, infecció alteracions immunitàries. Tractament farmacològic.
Glaucoma: neuropatia degenerativa de les fibres del nervi òptic, normalment associada a una elevada pressió intraocular. Pot ser agut o crònic, portant a la ceguesa parcial o total, si no es tracta.
Patologies de la vista Miopia: Dificultat per enfocar els objectes
llunyans.
Hipermetropia: Dificultat per enfocar els objectes propers.
Presbícia (vista cansada): Disminució de la capacitat d’enfocament.
Astigmatisme: Dificultat per enfocar objectes propers i llunyans. És un problema en la curvatura de la còrnia.
Fisiologia de l’oïdaAudició
- Les ones sonores entren a traves del pavelló auricular i el conducte auditiu extern fins a topar amb el timpà.
- El timpà vibra transmetent la vibració a través de la cadena d’ossets fins a la finestra oval.
- El so es transmet a través de la perilimfa i la endolimfa (líquid que banya l’interior de l'oïda intern)
- Les cèl·lules ciliades de l'oïda intern són excitades i transmeten el impuls al nervi auditiu.
- El impuls viatja fins l'àrea auditiva del cervell (lòbul temporal)
Fisiologia de l’oïdaEquilibri
- El cap es mou i els receptors de les cèl·lules ciliades de l’aparell vestibular són estimulats.
- L'estímul passa als nervis vestibulars fins al sistema nerviós central (sobretot al cerebel)