sistema nerviós -...
TRANSCRIPT
TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERAT
Sistema Nerviós La Autonomia Humana i la Epilèpsia
Sergi Sànchez Fúnez
Curs 2017-2018
Alumne: Sergi Sànchez Fúnez, 2n Batxillerat B
Tutora: Nuria Montoya
Departament de Ciències Experimentals
IES Mediterrània, Castelldefels
1
Voldria deixar constància escrita de la ajuda que he rebut per a la elaboració d’aquest
treball. Sense les persones que han format part d’aquesta experiència, directa o
indirectament, això serien fulls en blanc, només.
De manera que expresso el més sincer agraïment a:
-La meva tutora de TR, la Núria Montoya, qui ha donat moltíssim del seu temps en
forma d’idees, supervisió i rectificació de cada text escrit en aquests fulls, en la
prosperitat, la dificultat i la maternitat.
-El meu tutor provisional de TR, en Jaume Benet, qui ha suplert la Núria quan la
maternitat exigia tota la seva atenció. L’inici d’aquest treball va estar tota una aventura
amb rumb a terres desconegudes.
-El meu germà Marc, qui arriba a ser font de la màxima inspiració tan ràpid com ho
arriba a ser de la màxima exasperació (com és degut en un bon germà).
-La Marta, membre al càrrec del casal Fundesplai, i tots els assistents i monitors que
fan d’aquest centre un lloc tan especial.
-En Miguel Àngel i la seva família, la superació personificada que em va obrir les portes
de casa seva sense dubtar-ho un instant.
-El conjunt de la meva família, que és sempre el millor dels refugis, la millor de les
biblioteques i la més enriquidora de les assemblees.
-Tots els meus professors, professores, amics, amigues, companys i companyes,
responsables de l’essència de cada dia.
-Tothom qui m’hagi dirigit una paraula d’ànim a qualsevol dia d’aquest curs i del
passat.
2
Índex
1.INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................ 5
1.1.Justificació del Tema ........................................................................................................... 5
1.2.Motivació ............................................................................................................................ 5
1.3.Problema a resoldre ............................................................................................................ 6
1.4.Hipòtesis .............................................................................................................................. 6
2.SISTEMA NERVIÓS ...................................................................................................................... 8
2.1.Introducció al Sistema Nerviós ............................................................................................ 8
2.2.La Neurona .......................................................................................................................... 8
2.2.1.Esquema general d’una neurona ................................................................................. 9
2.2.2.Parts de la neurona ...................................................................................................... 9
2.3.Nervis i Sistema Nerviós .................................................................................................... 10
2.3.1.Sistema Nerviós Central (SNC) ................................................................................... 11
2.3.2.Sistema Nerviós Perifèric (SNP).................................................................................. 11
2.3.3.Sistema Nerviós Somàtic ............................................................................................ 12
2.3.4.Sistema Nerviós Autònom .......................................................................................... 12
2.3.5.Sistema Nerviós Simpàtic ........................................................................................... 13
2.3.6.Sistema Nerviós Parasimpàtic .................................................................................... 13
2.4.Òrgans i estructures implicats al Sistema Nerviós ........................................................... 14
2.4.1.Classificació morfològica de les Neurones ................................................................. 14
2.4.2.Classificació fisiològica de les Neurones .................................................................... 15
2.4.3.Substància blanca i substància gris ............................................................................ 15
2.4.4.Òrgans del SNC ........................................................................................................... 16
2.4.5.Funcions dels òrgans del SNC ..................................................................................... 20
2.5.L’impuls nerviós ................................................................................................................ 24
2.6.La sinapsis .......................................................................................................................... 26
2.6.1.Sinapsis química ......................................................................................................... 26
2.6.2.Sinapsis elèctrica ........................................................................................................ 27
2.6.3.Llindar del potencial d’acció ....................................................................................... 27
2.6.4.Potencial Post-Sinàptic Excitador (PEPS) ................................................................... 27
2.6.5.Potencial Post-Sinàptic Inhibidor (PIPS) ..................................................................... 27
2.6.6.Suma de potencials .................................................................................................... 27
2.6.7.Terminació de la senyal .............................................................................................. 28
3
2.7.El Reflex ............................................................................................................................. 29
2.7.1.Tipus de reflex ............................................................................................................ 29
2.7.2.Propietats del reflex ................................................................................................... 30
2.7.3.Lleis del reflex ............................................................................................................. 30
2.7.4.Acte reflex i moviment balístic ................................................................................... 31
2.7.5.L’Arc Reflex ................................................................................................................. 31
3.LA EPILÈPSIA ............................................................................................................................. 32
3.1.La crisi epilèptica ............................................................................................................... 32
3.1.1.Causes de la crisi epilèptica ........................................................................................ 33
3.2.Diagnòstic de la epilèpsia .................................................................................................. 35
3.2.1.L’Electroencefalograma (EEG) .................................................................................... 35
3.2.2.Ones cerebrals ............................................................................................................ 37
3.2.3.Llegir un electroencefalograma (EEG) ........................................................................ 38
4.PRÀCTIQUES ............................................................................................................................. 41
4.1.Proves de reflex motriu ..................................................................................................... 41
4.2.Proves de capacitat de reacció .......................................................................................... 42
4.3.Activitat amb els participants de l’esplai .......................................................................... 43
4.4.Resultats dels participants al casal .................................................................................... 45
4.5.Conclusions de les entrevistes .......................................................................................... 46
4.5.1.Conclusions de l’entrevista amb Marta ..................................................................... 46
4.5.2.Conclusions de l’entrevista amb el pare d’en Miguel Àngel ...................................... 46
5.CONCLUSIONS DEL TREBALL DE RECERCA ............................................................................... 47
5.1.Autonomia ......................................................................................................................... 47
5.1.1.Nivell físic ................................................................................................................... 47
5.1.2.Nivell intel·lectual ....................................................................................................... 48
5.2.Un sistema nerviós mancat de salut ................................................................................. 49
5.2.1.A nivell de medul·la espinal ....................................................................................... 49
5.2.2.A nivell encefàlic ......................................................................................................... 49
5.3.Conclusions finals .............................................................................................................. 50
6.ANNEXOS .................................................................................................................................. 51
6.1.Entrevista amb Marta – Encarregada del casal Fundesplai .............................................. 51
6.2.Entrevista al pare d’en Miguel Àngel ................................................................................ 54
6.3.Resultats del reflex rotulià i de la capacitat de reacció dels dits ...................................... 56
6.4.Proves realitzades al casal ................................................................................................. 57
4
6.5.Altres malalties neurològiques.......................................................................................... 59
6.5.1.Malaltia de Huntington .............................................................................................. 60
6.5.2.Espina Bífida ............................................................................................................... 61
6.5.3.Alzheimer ................................................................................................................... 62
6.5.4.Ictus ............................................................................................................................ 63
6.5.5.Càncer, Tumor Cerebral ............................................................................................. 64
6.5.6.Meningitis ................................................................................................................... 66
7.BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................... 67
7.1.Llibres ................................................................................................................................ 67
7.2.Documents ........................................................................................................................ 67
8.WEBGRAFIA .............................................................................................................................. 67
5
1.INTRODUCCIÓ
1.1.Justificació del Tema
El tema que he escollit per al meu Treball de Recerca és el sistema nerviós,
concretament una malaltia de la qual tots hem sentit a parlar: l’epilèpsia. Per fer
aquesta tria m’he guiat per motius de caràcter estudiantil, com serien la modalitat de
batxillerat que curso, les matèries que més domino o allò que voldria estudiar en un
futur proper, però també hi ha altres motius de caràcter més personal.
Curso un batxillerat científic, el qual vaig escollir perquè m’agraden molt les
matèries de física i química i, sobretot, biologia. També cal dir que sentir-me atret per
aquestes assignatures i pel seu temari permet que les pugui entendre sense una
excessiva dificultat i que pugui comprendre la informació que tracten, ja que en moltes
ocasions presenten un cert grau de dificultat.
Centrant-me en biologia, la qual és generalment la matèria que més m’agrada
(tot i que com en tot, alguns temes són més interessants i d’altres menys per al meu
gust), m’interessa especialment qualsevol qüestió relacionada amb l’anatomia (forma,
funcionament i relació entre les diferents parts del cos dels éssers vius).
Els temes referents al sistema nerviós, a més, estan generalment menys
treballats degut al poc coneixement que es té sobre aquesta branca de l’anatomia,
molt limitat en comparació amb d’altres. Per tant, considero enriquidor aprendre
quant més pugui sobre el tema i potser trobar dades durant la meva recerca que
puguin resultar del meu interès. Seria molt captivant en el meu futur poder estudiar i
descobrir més sobre el sistema nerviós, encara que no he decidit cap a on orientaré els
meus estudis d’una forma concreta, però aquesta podria ser una molt bona opció.
1.2.Motivació
En l’àmbit personal, podria considerar que els meus gustos o les meves
preferències són de gran importància, però sobretot em motiva a aprendre sobre el
sistema nerviós i l’epilèpsia el fet que el meu germà bessó va patir d’un tipus
d’epilèpsia cerebral concreta (de moment en sé molt poc i precisament l’objectiu
d’aquesta memòria és indagar-hi molt més a fons i arribar a conèixer el tema d’una
manera exhaustiva), que va provocar-li danys probablement irreparables. Des de petit
em vaig preguntar quina era la seva malaltia i no fa molt se’m va explicar que era una
classe d’epilèpsia cerebral poc comuna. Els danys d’aquesta epilèpsia tenen diversos
efectes al comportament i les capacitats del meu germà, de forma que m’agradaria
conèixer les causes de la condició que pateix el meu germà i com s’expressen els
efectes. D’aquesta manera podria indagar si existeix alguna mena de tractament que li
6
permeti recuperar algunes funcions cognitives que es van veure afectades. D’altra
banda, podria centrar-me en els possibles motius d’aquesta anomalia, és a dir, saber
quines activitats, procediments o, fins i tot, contratemps són possibles causants
d’aquesta epilèpsia o d’altres problemes durant l’embaràs o el part. Cal dir que també
altres persones del meu cercle de coneguts tenen amics o familiars que pateixen
d’epilèpsia. Així doncs, aquest treball també podria ser un ajut per a tota aquesta gent
i així saber de quina manera actuar davant d’un episodi o atac epilèptic, o com ja he
esmentat, entendre el comportament i les limitacions de les persones que la pateixen.
Em seria realment útil i enriquidor poder entendre els tipus de problemes que
podrien afectar al meu germà (encara que no s’espera cap nou atac epilèptic o una
nova malaltia) al llarg de la seva vida, doncs serà una persona dependent en molts
aspectes i en les visites al neuròleg, per exemple, ajudaria molt saber de què s’està
parlant o quina mena d’afeccions pot tenir.
Enfocant-ho a una possible dedicació estudiantil o professional, un treball de
recerca requereix molta implicació i aprofundir molt en un tema, sobretot tractant-se
d’un treball de recerca basat en l’estudi anatòmic d’una part concreta del cos, i
centrant-me en un assumpte tan important com és l’epilèpsia . Del sistema nerviós
se’n sap realment poc, i això em facilita el fet d’aprendre tot allò al meu abast sobre el
tema. De cara al futur, amb el desenvolupament de les noves tecnologies, molts dels
dubtes actuals podrien ser resolts i poc a poc podríem descobrir més sobre un sistema
tan complex.
1.3.Problema a resoldre
Quines malalties/afeccions/lesions/condicions del Sistema Nerviós incapaciten més a les
persones per a continuar amb la seva vida amb normalitat i autonomia(descartant la mort)?
1.4.Hipòtesis
Potser les lesions/malalties/afeccions/condicions cerebrals són més greus que les
lesions/malalties/afeccions/condicions en el punts més alts de la medul·la espinal, i per tant les
que limiten més la vida autònoma de les persones.
La vida autònoma d’una persona depèn principalment de dos factors:
-La capacitat intel·lectual: capacitat per a comunicar-se, entendre el món al seu voltant,
adquirir coneixements, prendre decisions, etc.
-La capacitat física de valer-se per un/a mateix/a: capacitat per a moure’s, agafar objectes,
manipular, desplaçar-se d’un lloc a un altre, etc.
7
Considerem que el sistema nerviós és l’encarregat de dirigir tota la “maquinària” que
representa el nostre cos, de donar-li vida mitjançant ordres que els òrgans hauran de seguir.
També és el sistema nerviós, concretament el central, la causa de la consciència humana; la
capacitat de raonar, comunicar-nos, sentir-nos part d’un entorn, reconèixer allò material i allò
abstracte, etc. Per tant, una vegada tenim un cos relativament sa, preparat per a la vida d’un
ésser humà (amb tot el que això implica), necessitem un sistema nerviós encarregat de ser el
cablejat, la memòria i el sistema operatiu d’aquesta gran màquina que som, tant les persones,
com la majoria dels éssers vius complexos que podem arribar a veure al nostre planeta.
Tornant a la hipòtesi, al llarg d’aquest treball ens centrarem en estudiar, a un nivell
relativament bàsic, com està constituït el nostre sistema nerviós i com funciona, per a poder
entendre quines implicacions representaria qualsevol anomalia en aquest. Disposem d’un
nivell de coneixements propis dels obtinguts fins a 1er de Batxillerat (doncs em trobo cursant
2on actualment) per a poder analitzar les qüestions proposades. Aquest nivell es tradueix en
coneixements de química inorgànica, química orgànica, electroquímica, física bàsica (mecànica
clàssica) i biologia (sobretot a nivell anatòmic) de nivell, repeteixo novament, de 1er de
Batxillerat.
A mesura que entenguem com actuen els diferents òrgans i estructures del sistema
nerviós podrem arribar a una conclusió. Aquesta conclusió estarà basada en una gran
recopilació d’informació i un conjunt de pràctiques que serveixen per a complementar-la i
demostrar la veracitat d’aquesta, permetent entendre com funciona el nostre sistema nerviós i
fins a quin punt són de rellevants les conseqüències d’una anomalia en qualsevol part
d’aquest.
En aquest treball tractarem la epilèpsia, donat que sembla una malaltia interessant per a
entendre fins a quin punt és important el sistema nerviós al nostre cos. A part de motivacions
personals que em mouen a investigar-la, crec que la epilèpsia és en si mateixa la demostració
d’una pèrdua de control del sistema nerviós. Per tant entendrem com treballa el sistema
nerviós per a controlar el nostre cos, i què succeeix quan aquest control es veu afectat.
8
2.SISTEMA NERVIÓS
2.1.Introducció al Sistema Nerviós Una de les característiques més importants dels éssers vius és que som capaços
de percebre sensacions i rebre estímuls, per després elaborar les respostes adequades.
En el nostre organisme hi ha tot un sistema encarregat de rebre aquests estímuls
interns i externs, processar-los i donar les respostes adients. Es tracta del Sistema
Nerviós.
El Sistema Nerviós comprèn tota una sèrie d’òrgans i estructures formades per
l’anomenat teixit nerviós, el qual té com a unitat bàsica la neurona.
Per poder començar a parlar del Sistema Nerviós, és necessari establir la
definició i els coneixements sobre les neurones, i així entendre el seu funcionament
(coneixements molt bàsics i generals).
2.2.La Neurona Una neurona és una cèl·lula especialitzada en la recepció i transmissió
d’impulsos elèctrics. Com qualsevol cèl·lula eucariota, té membrana plasmàtica,
citoplasma i nucli (on es troba el material genètic). Totes les cèl·lules són capaces de
regular en més o menys mesura la seva càrrega elèctrica en relació a l’exterior, però ja
que la funció de les cèl·lules determina la seva forma (i la seva composició), les
neurones estan capacitades per rebre i enviar impulsos elèctrics amb una gran
velocitat i precisió. Això significa que la funció de les neurones és actuar unides com
una mena de cablejat, capaç de transmetre els estímuls i d’enviar posteriorment una
resposta, i fins i tot donar lloc a reaccions de tota mena al nostre cos.
Neurones vistes en microscopi
Imatge de : http://antroporama.net/una-neurona
9
2.2.1.Esquema general d’una neurona Totes les neurones estan formades seguint l’esquema comú d’una cèl·lula, però
donada la necessitat de transmetre impulsos elèctrics amb eficàcia, tenen tot un
conjunt de prolongacions molt característiques. Les seves parts (generalment) són:
2.2.2.Parts de la neurona
-Cos neuronal: Engloba el nucli i gran part dels orgànuls de la cèl·lula, capacitats per
produir les substàncies encarregades de reaccionar a un impuls elèctric i realitzar la
transmissió d’aquest.
-Dendrites: Són les ramificacions encarregades de rebre els impulsos elèctrics enviats
per altres neurones o òrgans.
-Axó: És una llarga prolongació que es pot ramificar, encarregada de transmetre
l’impuls com si fos un cable cap a la següent neurona o òrgan. Estan envoltats per les
anomenades cèl·lules de Schwann, que actuen com a aïllant produint mielina
(generalment). Aquesta mielina és una substància blanca essencialment constituïda
per aigua, lípids en un 80% i proteïnes en un 20%, que té la funció d’aïllar els axons
elèctricament, augmentant la velocitat de conducció de l’impuls nerviós.
Neurona i estructura bàsica
Imatge de:
https://es.wikipedia.org
10
2.3.Nervis i Sistema Nerviós Els axons de moltes neurones poden reunir-se formant els nervis, els quals
podríem definir com el conjunt de cables del Sistema Nerviós. El Sistema Nerviós,
reduït a termes molt bàsics, funciona donant respostes a estímuls mitjançant una xarxa
d’impulsos elèctrics, però sabem que algunes accions del nostre cos depenen de la
nostra voluntat i altres no.
Per entendre el seu funcionament, dividirem el sistema nerviós en dos parts: el
Sistema Nerviós Central (SNC) i el Sistema Nerviós Perifèric (SNP). Aquests estan
formats per diverses parts i realitzen funcions diferents, però en termes generals
treballen coordinades com un conjunt.
Cal esmentar també que el sistema nerviós també es pot dividir en subapartats
segons la funció que compleix cadascuna de les parts. Aquests serien el Sistema
Nerviós Somàtic i el Sistema Nerviós Autònom, i el Sistema Nerviós Simpàtic i el
Sistema Nerviós Parasimpàtic.
A continuació parlaré sobre el SN Central i el SN Perifèric en termes generals i
n’indicaré l’estructura bàsica i els òrgans més importants. Més endavant aprofundiré
en cada apartat.
Esquema en castellà de les divisions del sistema nerviós
Imatge de: http://cuadrocomparativo.org
11
2.3.1.Sistema Nerviós Central (SNC) Només es troba en éssers vius del regne animal. La
seva estructura està constituïda per l’encèfal i la medul·la
espinal. Està protegit per tres membranes o meninges i per
diferents estructures òssies, encara que les més
importants són la columna vertebral i el crani. El seu
funcionament és molt complex, ja que ha de rebre estímuls,
processar-los i enviar impulsos a nervis i músculs. Totes les
cavitats dels òrgans del SNC són plenes de líquid cefaloraquidi,
que compleix diverses funcions (amortiment, anivellador de
pressió, regulador de temperatura, etc) . La disposició de les
cèl·lules del SNC donen lloc a dues formacions:
-La substància grisa, formada pels cossos neuronals.
-La substància blanca, formada per fibres nervioses envoltades
de mielina, que és blanca.
2.3.2.Sistema Nerviós Perifèric (SNP) El SNP està format per tots els nervis i neurones que s’estenen més enllà del
SNC i per tot el cos, cap a membres i òrgans. El SNP no està protegit per membranes i
ossos de la mateixa manera que el SNC, així que es troba més exposat a lesions i
toxines. Els nervis surten del SNC i envien impulsos per coordinar i regular els nostres
òrgans interns. Està format per 12 parells de nervis cranials i 32 parells de nervis
espinals.
Sistema Nerviós Central
Imatge de:
https://es.wikipedia.org
Sistema Nerviós Perifèric”
Imatge de: https://www.emaze.com
12
2.3.3.Sistema Nerviós Somàtic Està format per neurones sensitives que porten informació (com la pressió o el
dolor) des dels receptors sensorials (ulls, pell, òrgans, etc), que estan principalment al
cap, les extremitats i la superfície corporal, fins al SNC, on aquesta informació es podrà
interpretar per elaborar una resposta adient. També està format per axons motors que
condueixen els impulsos als músculs esquelètics per a donar lloc als moviments
voluntaris (moure una mà per saludar, per exemple).
Compta amb:
-nervis que emergeixen a la medul·la espinal, els quals tenen una part sensitiva (envia
informació d’estímuls sensorials al SNC) i una part motora (la qual envia impulsos a
músculs per a controlar els moviments.
-nervis cranials, els quals recullen estímuls sensorials del coll i el cap (vista, tacte, gust,
olfacte, oïda) i controlen els músculs que en formen part (facials, oculars, maxil·lars,
etc).
2.3.4.Sistema Nerviós Autònom També conegut com a Sistema Nerviós Neurovegetatiu, s’encarrega de
controlar les accions involuntàries del cos, per tal de mantenir el nivell homeostàtic*
estable. Rep informació sensorial dels òrgans i envia estímuls per tal d’activar músculs,
glàndules o actuar sobre els vasos sanguinis. Dins d’aquesta classificació, existeixen
també les subdivisions de sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic.
Aquesta divisió del sistema nerviós, que s’encarrega d’accions involuntàries,
s’encarrega del funcionament estable i continuat d’alguns òrgans sobre els quals
podem efectuar un control voluntari (per exemple, podem variar la nostra respiració i
fins i tot deixar de respirar un temps voluntàriament, però la resta del temps estem
respirant de forma contínua i estable, sense adonar-nos o prendre cap decisió). Això
vol dir que el Sistema Nerviós Autònom innerva un conjunt d’òrgans (que compleixen
diverses funcions) els quals també podem controlar a voluntat pròpia.
(nivell homeostàtic o homeòstasis: es denomina així a l’estat d’equilibri en un sistema
intern com és el nostre cos. El nostre cos es troba en equilibri o al seu nivell
homeostàtic quan presenta la temperatura adequada a tots els òrgans i fluids, està
nodrit i hidratat, pressió sanguínia adequada, tots els aparells i sistemes funcionant
amb normalitat, etc.)
13
2.3.5.Sistema Nerviós Simpàtic Controla els músculs llisos (autònoms, que no controlem de forma voluntària, i
presents a diferents òrgans del cos, com el tub digestiu, l’úter, la uretra, etc), el múscul
cardíac i les glàndules de l’organisme. El seu funcionament presenta una certa
independència respecte del sistema nerviós somàtic, doncs si es destrueixen les
connexions amb el SNC, les estructures innervades pel sistema nerviós simpàtic
segueixen en funcionament. Per altra banda, el sistema nerviós central pot regular
l’activitat del simpàtic.
El sistema nerviós simpàtic és l’encarregat de predisposar el cos per a l’acció,
esforços o situacions d’estrès i risc: dilata els bronquis i les pupil·les, augmenta la força
i la freqüència de les pulsacions, disminueix les contraccions estomacals, activa les
glàndules suprarenals i augmenta la sudoració.
2.3.6.Sistema Nerviós Parasimpàtic Pertany al sistema nerviós autònom i per tant controla accions involuntàries. La
seva funció és la contrària al sistema nerviós simpàtic, tornant-nos el parasimpàtic a
l’estat de repòs. Manté l’homeòstasi constant o la retorna als seus nivells normals
després d’un esforç. Es disminueix la freqüència cardíaca i la força de contracció del
miocardi, augmenta el to de la musculatura llisa gastrointestinal, relaxa l’esfínter,
activa les glàndules secretores, etc.
14
2.4.Òrgans i estructures implicats al Sistema Nerviós Com a tot sistema (i aparell) del nostre cos, el sistema nerviós està format per
òrgans encarregats de funcions concretes i amb teixits adaptats per a complir dites
funcions. Recordem que, tractant-se d’un sistema, s’entén que la pèrdua d’algun òrgan
concret o el mal funcionament d’aquest no implica la pèrdua del funcionament de la
resta d’òrgans ni que la funció del sistema es deixi d’acomplir.
Ex:
-aparell digestiu; si tenim problemes al funcionament de l’estómac, la digestió no es
donarà correctament.
-sistema locomotor; si es trenca un ós del braç, això no impedirà el correcte
funcionament de la resta d’ossos del cos.
Tal com s’ha explicat amb detall anteriorment, la neurona és la cèl·lula
especialitzada en la recepció i transmissió d’impulsos elèctrics. Ja coneguda
l’estructura i funció bàsica d’una neurona en termes generals, cal especificar-ne els
tipus.
2.4.1.Classificació morfològica de les Neurones
-Unipolars: A partir del soma, només hi ha una ramificació (que es divideix en dos per a
donar lloc a dendrites i axó).
-Bipolars: A partir del soma hi ha 2 ramificacions. El soma és el punt entremig de l’axó i
les dendrites.
-Multipolars: Del soma neixen moltes ramificacions dendrítiques, i una que és l’axó.
Neurones unipolar, bipolar i multipolar
Imatge de :
http://biohumana35.blogspot.com.es
15
2.4.2.Classificació fisiològica de les Neurones
-Neurones sensitives o aferents: Localitzades generalment al sistema nerviós perifèric,
encarregades de la recepció de diversos estímuls.
·Externoreceptores: reben estímuls de l’exterior del cos
-Termoreceptores: sensibles a canvis tèrmics
-Fotoreceptores: sensibles a la llum
-Quimioreceptores: capten substàncies químiques (gust, olfacte)
-Mecanoreceptores: sensibles a la gravetat, pressió i fregament
-Galvanoreceptores: sensibles a interaccions elèctriques
·Internoreceptores: reben estímuls de l’interior del cos
-Propiocepció: recullen informació sobre la posició de músculs i tendons
-Nociocepció: recullen informació sobre danys a teixits
-Quimioreceptores: relacionades amb regulació hormonal, set i fam
-Neurones motores o eferents: Localitzades generalment al SNC i formen part de la
xarxa neuronal del SNP, encarregades d’enviar senyals a altres neurones, músculs i
glàndules.
-Interneurones: localitzades generalment al sistema nerviós central, encarregades de
formar xarxes o connexions amb altres neurones.
2.4.3.Substància blanca i substància gris En òrgans com l’encèfal o la medul·la podem observar (en un tall transversal)
que part del teixit es blanca, i altra part grisa. Aquests teixits estan formats per
neurones (teixit nerviós). La substància grisa correspon als somes i dendrites dels
milers de milions de neurones que existeixen en aquests teixits. La substància blanca,
en canvi, correspon als axons de totes aquestes neurones, i el seu color blanc és degut
a la mielina que envolta els axons (encara que també hi ha axons sense mielina). Per
tant la substància gris en el sistema nerviós està més relacionada amb el processament
d’informació, la interpretació d’aquesta, i en casos com el del cervell, funcions com al
raonament. La substància blanca s’encarrega de distribuir els anomenats potencials
d’acció (més endavant són explicats) i transmetre els impulsos al llarg de les
estructures que recorre.
16
2.4.4.Òrgans del SNC El sistema nerviós central està dividit en 2 estructures principals, formades
ambdues per diferents òrgans i teixits:
·Encèfal: És la part del SNC que està protegit pels ossos del crani. Està format pel
cervell, el cerebel i el tall encefàlic.
-Cervell: És la part més voluminosa de l’encèfal. Es divideix en hemisferi dret i
hemisferi esquerre, els quals estan separats per la cissura interhemisfèrica i
connectats pel cos callós. La superfície del cervell s’anomena còrtex o escorça
cerebral, i està formada per replecs anomenats circumvolucions, formats per
massa grisa. Per sota es troba la massa blanca. Més endins del cervell es troben
zones també formades per massa grisa, com el tàlem, el nucli caudat o
l’hipotàlem. Cada hemisferi del cervell està dividit per cissures que divideixen
l’escorça cerebral en lòbuls, anomenat cadascun segons el os cranial que el
protegeix (frontal, parietal, temporal, occipital).
Divisions de l’encèfal
Imatge de: https://es.wikipedia.org
Divisió del cervell en lòbuls
Imatge de:
http://kerchak.com/cerebro/
Divisió del cervell en
hemisferis
Imatge de:
https://psicologiaymente.net
Cara interior del perfil del
cervell, tallat per la línia
divisòria del hemisferis
Imatge de:
https://es.wikipedia.org
17
-Tall o tronc encefàlic: Està format pel mesencèfal, el pont de Varoli, i el bulb raquidi.
Aquesta estructura conforma la connexió principal i la major ruta de comunicació
entre el cervell, la medul·la i els nervis perifèrics.
-Cerebel: Es troba inferior al lòbul occipital, rere el tronc encefàlic, connectat al
cervell. Té una part central que divideix els dos hemisferis que el formen.
Encèfal amb tall encefàlic
senyalitzat
Imatge de:
https://es.wikipedia.org
Tall encefàlic
Imatge de:
http://respuestas.tips
Cerebel senyalitzat, unit al
cervell i al tronc encefàlic
Imatge de:
https://es.wikipedia.org
18
-Medul·la espinal: És un llarg cordó format per substància blanca i substància grisa,
localitzat en el canal vertebral (protegit per la columna vertebral), que connecta els
nervis perifèrics de tot el cos amb el bulb raquidi (connectat al cervell).
-Configuració de la medul·la: Per situar-nos en nervis concrets connectats a la
medul·la espinal, utilitzem com a referència les vèrtebres que protegeixen cada zona
d’aquesta. Les vèrtebres s’anomenen amb la lletra inicial de la zona on es troben
(Cervical, Toràcica, Lumbar, i cap al final de la columna es troben el Sacre i el Còccix).
Vèrtebres i medul·la espinal
Imatge de :
https://es.wikipedia.org
Medul·la espinal i encèfal
Imatge de :
http://www.anatolandia.com
Cervical (8 parells de nervis cervicals)
Toràcica (12 parells de nervis toràcics)
Lumbar (5 parells de nervis lumbars)
Còccix (1 parell de nervis coccigis)
Sacres (5 parells de nervis sacres)
Medul·la espinal i columna
vertebral
Imatge de:
https://medlineplus.gov
19
La medul·la espinal d’un ésser humà adult, totalment format, connecta amb el
bulb raquidi i acaba entre les vèrtebres L1 i L3 (lumbars). Generalment, les connexions
nervioses de la medul·la corresponen a la zona on es troben, de manera que, per
exemple, els nervis que connecten amb la zona toràcica de la medul·la, innerven el
tòrax, i així successivament.
Tenim un total de 31 parells de nervis connectats a la medul·la, i en les zones
de la medul·la que innerven els braços i les cames la medul·la s’eixampla (es troben les
connexions nervioses de les extremitats, les quals sobresurten i s’allunyen de la
medul·la, al centre del cos). Com a resultat, entre les vèrtebres C4 i T1, hi ha una zona
més ampla de la medul·la, anomenada intumescència cervical (part que innerva els
braços). Cap a la part inferior de la medul·la s’observa el segon engruiximent, entre les
vèrtebres T11 i L1, anomenada intumescència lumbosacra (part que innerva les
cames).
Finalment, donat que la medul·la és més curta que la columna vertebral, les
fibres nervioses que formen la part inferior de la medul·la i que innerven les parts del
cos localitzades a l’extrem inferior (extremitats inferiors i òrgans pèlvics), es projecten
cap a baix, formant l’anomenada cua de cavall (qüestió de semblança).
“Cua de cavall”
Imatge de:
http://neurocienciasyneurocirugia.weebly.com
Forma de la medul·la espinal
Imatge de:
http://www.esgentside.com
20
2.4.5.Funcions dels òrgans del SNC
-Cervell: Processa la informació sensorial, controla i coordina el moviment, el
comportament, els sentiments, i pot exercir un cert control sobre les funcions
corporals homeostàtiques com els batecs, la pressió sanguínia, el balanç de fluids i la
temperatura corporal. També pot induir a la respiració voluntària (nosaltres podem
decidir en gran mesura el comportament de la nostra musculatura respiratòria). El
cervell és responsable de la cognició, les emocions, la memòria i l’aprenentatge.
En els lòbuls parietals es desenvolupen el sistema emocional i el sistema
valoratiu. El sistema emocional, encara comprometent tot el cervell i el cos de
l’individu, es troba principalment al sistema límbic. El sistema límbic està format pel
tàlem, l’hipotàlem, hipocamp, amígdala cerebral, cos callós, septe i finalment el
mesencèfal.
-Tàlem: es troba al centre del cervell (creuant la separació entre hemisferis) i filtra els
estímuls (a excepció dels olfactius) dirigits al còrtex, on són interpretats, segons si són
trivials o no.
-Hipotàlem: es troba sota el tàlem, i coordina les funcions del manteniment de l’ésser
viu (alliberació d’hormones a la hipòfisis, regulació de la temperatura i organització de
conductes com alimentació, ingesta de líquids, aparellament i agressivitat).
-Hipocamp: es troba a l’interior de la part mitjana del lòbul temporal, i la seva funció
no és totalment coneguda. Es debaten tres teories: s’encarrega de la inhibició de
conductes, s’encarrega de la formació de nous records (memòria) i/o s’encarrega de la
percepció dimensional.
-Amígdala cerebral: és un conjunt de nuclis de neurones que es troben a la profunditat
dels lòbuls temporals. La seva funció consisteix en processar i emmagatzemar
reaccions emocionals.
-Cos callós: és el feix de fibres nervioses més extens del cervell humà i es troba a prop
del centre del cervell. Serveix de comunicació entre els dos hemisferis, per facilitar el
seu treball conjunt i un processat correcte de la informació, complementant-se.
-Septe: es troba sota el cos callós i està format per substància grisa. Intervé en el
processament funcions autònomes del cos (viscerals, endocrines, sensitivomotores,
reproductores).
21
La capacitat d’emmagatzemar informació que té un cervell ha de permetre
registrar i mantenir la major part d’experiències, emocions, sensacions, etc, d’un ésser
viu. Donat que la vida mitjana d’un ésser humà va des dels 70 fins als 90 anys
(depenent de gènere, condicions de vida, nivell de la medicina, etc), un cervell ha
d’emmagatzemar uns 80 anys d’informació, dia a dia, hora a hora, minut a minut i
segon a segon. Òbviament hi ha dades que no enregistrem totalment, que no sabem
que hem enregistrat o que oblidem, degut a la complexitat d’un cervell i a la quantitat
d’activitat d’un ésser humà, però un cervell és probablement més potent i té més
capacitat que qualsevol computadora coneguda fins ara.
-Mesencèfal: uneix el pont de Varoli o tronc encefàlic amb el diencèfal (tàlem,
hipotàlem). Les seves funcions són conduir impulsos motors des del còrtex cerebral
fins al pont de Varoli, conduir impulsos sensitius des de la medul·la fins al tàlem,
coordinar el moviment dels globus oculars en resposta a estímuls visuals i coordinar el
moviment del cap i el tronc en resposta a estímuls auditius.
-Pont de Varoli: es troba entre el bulb raquidi i el mesencèfal i la seva funció és
connectar aquests dos òrgans amb estructures superiors com el cervell o el cerebel.
També s’associa amb el son i l’estat d’alerta.
-Bulb raquidi: connecta la medul·la espinal amb el pont de Varoli. Indueix impulsos de
la medul·la al cervell i controla les funcions cardíaca, respiratòria, gastrointestinals i
vasoconstrictores (totes elles involuntàries, del sistema nerviós autònom). També
controla la tos, el vòmit, la deglució, i conseqüentment, tots els músculs involucrats
(també alguns canvis a la parla). La lesió d’aquest òrgan comporta la mort, doncs es
detenen la respiració i els batecs del cor.
-Cerebel: la funció del cerebel és integrar les vies sensitives i les vies motores. El
cerebel interpreta les ordres que dóna el cervell en quant a un o diversos moviments,
revisa que siguin coherents i finalment activa les fibres musculars concretes per al gest
o moviment (simple o complex). De forma que ens permet la correcta motorització del
cos, l’equilibri i la coordinació.
Per la seva enorme densitat neuronal i les diverses connexions que manté amb
diferents parts del cervell, es creu que el cerebel pogués tenir un important paper en
relació a l’aprenentatge motor (polir moviments) i fins i tot les emocions. Connecta
amb la zona corresponent al sistema límbic, de forma que podria tenir un important
paper en com són regulats els estats emocionals (associació entre sensacions i
sentiments). També es teoritza, donat que connecta amb part del còrtex, sobre si
podria estar relacionat amb la memòria i la gestió de l’atenció.
22
Hipotàlem
Imatge de: http://diccionario.cvirtual.org
Tàlem
Imatge de:
https://es.wikipedia.org
Hipocamp
Imatge de:
https://es.wikipedia.org
Amígdala
Imatge de:
https://es.wikipedia.org
Cos callós
Imatge de:
http://www.centralx.es
Septe
Imatge de:
http://www.centralx.es
Mesencèfal
Pont de Varoli
Bulb raquidi
Imatge de: http://www.centralx.es
23
-Medul·la espinal: té funció de recepció, en la qual els receptors del coll, tronc i
extremitats capten sensacions i són enviades en forma d’impuls cap al cervell, i la
funció de interpretar senyals i donar respostes, en la qual el cervell envia ordres als
òrgans efectors de coll, tronc i extremitats mitjançant la medul·la. També s’encarrega
dels moviments immediats i vegetatius com l’acte reflex, i d’intervenir com part del
sistema nerviós autònom (simpàtic i parasimpàtic) servint de central o pont de
comunicació amb tot el cos.
El cos humà amb la medul·la
espinal remarcada
Imatge de: www.psicoactiva.com
Medul·la espinal connectada a
l’encèfal
Imatge de:
http://neurocirugiabolivia.com
24
2.5.L’impuls nerviós Les neurones reben i transmeten senyals per mitjà d’impulsos nerviosos, els
quals es produeixen com a conseqüència de canvis en la membrana plasmàtica de la
neurona. Un impuls nerviós segueix sempre el mateix camí: és rebut o generat a les
dendrites, recorre tot el cos neuronal i finalment surt per l’axó.
El funcionament de l’impuls nerviós s’explica per fenòmens físics d’electricitat i
per fenòmens bioquímics. En termes generals, un impuls nerviós és una diferencia de
potencial elèctric que avança per la neurona, és a dir, un petit corrent elèctric. El motiu
de la diferència de potencial elèctric s’explica per l’apartat bioquímic. Tant a dins com
a fora de totes les cèl·lules, hi ha ions (àtoms o molècules amb càrrega) que varien en
concentració i en càrrega. L’interior de les cèl·lules es troba sempre negativament
carregat respecte de l’exterior d’aquestes, però depenent de les necessitats d’una
cèl·lula o d’una funció que han de complir (com és transmetre un impuls nerviós), les
cèl·lules tenen mecanismes que les habiliten per realitzar transports de substàncies en
contra de gradient (a favor de gradient: d’on hi ha més a on hi ha menys, de negatiu a
positiu si és electroquímic). Aquest mètode s’anomena transport actiu i consumeix
energia en forma d’ATP.
Quan una neurona rep un impuls, és excitada per l’estímul que provoca un
desequilibri del gradient electroquímic de la cèl·lula (es desequilibra el nivell
d’electronegativitat de la cèl·lula respecte del medi extern). En una zona de la cèl·lula
entren molts ions Na+ (sodi carregat positivament) . La reacció de la neurona consisteix
a ajustar als nivells normals aquest desequilibri, anomenat potencial d’acció. A les
imatges podem veure una “bomba sodi-potassi”. Aquest mecanisme, mitjançant la
despesa energètica d’un ATP, expulsa tres ions Na+ a l’exterior de la membrana i
incorpora dos ions K+. D’aquesta manera retorna l’equilibri al medi intern de la cèl·lula.
Procés del funcionament d’una bomba sodi potassi,
en blau el medi extern, en groc l’intern
Imatge de: https://www.hsnstore.com
25
El potencial de repòs de la membrana es manté quan les bombes sodi-potassi
expulsen més Na+ que K+ deixen entrar, motiu pel qual l’exterior de la cèl·lula és més
positiu que l’interior. En les neurones, la diferència de potencial és de -70 mil·livolts
(l’interior es 70 mil·livolts més negatiu que l’interior), l’anomenat potencial de
membrana o de repòs.
El potencial d’acció es dóna quan una zona d’una neurona és excitada per un
estímul i s’obren els canals de sodi (canals per on només entra Na+), entrant petites
quantitats d’aquest. Això és suficient per tornar la zona interna molt positiva (uns +40
mil·livolts respecte de l’exterior). Aquest potencial invertit s’anomena potencial
d’acció, i el procés continuat és diu despolarització de la membrana.
La propagació d’aquest potencial d’acció és l’impuls nerviós. Per retornar als
nivells negatius dins la membrana, canals de potassi (canals pels quals només surt K+)
s’obren deixant sortir mínimes quantitats de potassi, suficient per recuperar l’estat de
repòs.
La propagació del potencial d’acció que consisteix a l’impuls nerviós, és deguda
a que, quan els ions Na+ entren dins la membrana, es desplacen a les zones posteriors
adjacents i les despolaritzen. Ja que els canals de sodi es regulen per voltatge, es
produeix la obertura dels següents canals (els adjacents a mesura que els ions avancen
pel medi intern). D’aquesta manera entren més ions Na+, que repeteixen el procés,
obrint els canals de sodi i deixant entrar més ions. Així es com avança el potencial
d’acció, donant lloc a un impuls nerviós que avança per les neurones. Aquest impuls es
pot moure a velocitats d’entre 1 i 120 m/s, depenent del gruix de l’axó i la
temperatura, i fins a una velocitat de 200 m/s amb presència de mielina envoltant les
fibres nervioses.
Les zones que queden rere l’impuls nerviós, tornen a la normalitat gràcies a les
bombes sodi-potassi i als canals de potassi.
Propagació del potencial d’acció
Imatge de:
https://veganimal.wikispaces.com
26
2.6.La sinapsis La transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, des de l’axó de la
primera (neurona presinàptica) fins a les dendrites de la segona (neurona post-
sinàptica), s’anomena sinapsis. És molt important destacar alguns aspectes de les
sinapsis:
-Les neurones mai es toquen, entre l’axó de la neurona presinàptica i les dendrites de
la neurona post-sinàptica, hi ha un espai anomenat fossa sinàptica.
-Existeixen dos tipus de sinapsis, la química (funciona amb neurotransmissors) i la
elèctrica (funciona amb ions).
En ambdós casos, el potencial d’acció disparat a la primera neurona provoca,
en arribar al final de l’axó, que la probabilitat de disparar-se el potencial d’acció de la
següent neurona es augmenti també. És destacable el fet que una neurona
presinàptica pot efectuar la sinapsis amb diferents neurones post-sinàptiques.
2.6.1.Sinapsis química Al final dels axons, a les anomenades terminals axòniques, hi ha moltes
vesícules sinàptiques (vesícules que es troben al final de l’axó i secreten substàncies
transmissores), i aquestes són plenes de neurotransmissors. Quan un potencial d’acció
arriba a la terminal, activa uns canals de ions Calci (Ca2+)situats a la membrana
(aquests canals s’obren per voltatge). Una vegada els canals de Ca2+ s’han obert,
molècules de Ca2+ comencen a fluir dins la terminal axònica. Aquest fet fa que les
vesícules plenes de neurotransmissors alliberin el seu contingut a la fossa sinàptica. Els
neurotransmissors s’uneixen als receptors de la cèl·lula diana (post-sinàptica). Quan
els neurotransmissors s’uneixen als receptors de la cèl·lula diana, es produeix
l’apertura de canals iònics en aquesta segona cèl·lula, i això pot despolaritzar o
hiperpolaritzar (tornar més negatiu) l’interior de la cèl·lula, depenent del ions que hi
participin. Més tard parlarem sobre això.
27
2.6.2.Sinapsis elèctrica És molt més senzilla; el mateix flux iònic que travessa i envolta la neurona
presinàptica, provocant el potencial d’acció, arriba a les dendrites de la neurona post-
sinàptica causant els mateixos efectes que a la primera, i continuant amb l’impuls
nerviós. Només es dóna quan l’axó presinàptic i les dendrites post-sinàptiques es
troben molt a prop (2 nm aprox.).
2.6.3.Llindar del potencial d’acció Quan una neurona rep un flux iònic producte d’una sinapsis, pateix unes
variacions del voltatge intern. Degut a que l’interior d’una neurona és elèctricament
negatiu respecte l’exterior, és necessari un augment del voltatge intern de la neurona
per produir un potencial d’acció que es transmeti per aquesta en forma d’impuls.
Aquest augment de voltatge ha de superar l’anomenat llindar del potencial d’acció.
Aquest llindar marca el voltatge necessari dins la neurona per produir potencial
d’acció, i per assolir-lo, poden ser necessàries diverses sinapsis entre axons d’altres
neurones presinàptiques i les diferents dendrites de la post-sinàptica.
2.6.4.Potencial Post-Sinàptic Excitador (PEPS)
El potencial post-sinàptic excitador es dóna quan la sinapsis entre dues
neurones es tradueix en l’augment del voltatge intern de la neurona post-sinàptica.
Com he esmentat, cal augmentar el voltatge intern de la neurona fins a cert punt per a
disparar el potencial d’acció d’aquesta.
2.6.5.Potencial Post-Sinàptic Inhibidor (PIPS)
Aquest tipus de potencial post-sinàptic es dóna quan els ions que participen a
la sinapsis entre dues neurones, entrant a la neurona post-sinàptica, tenen un caràcter
negatiu, o provoquen una baixada del voltatge a l’interior de la neurona. Serveix per a
contrarestar els efectes del potencial excitador.
2.6.6.Suma de potencials Quan es produeixen diverses sinapsis, totes amb la mateixa neurona post-
sinàptica, participen diversos factors que determinaran si el llindar del potencial
d’acció serà superat o no.
Els augments de voltatge dins la neurona es sumen, doncs cada sinapsis amb
efecte excitador a la neurona post-sinàptica està aportant ions positius per a
augmentar la càrrega positiva al seu interior, és a dir, augmenten el seu voltatge.
28
D’altra banda, les sinapsis d’efecte inhibidor aportaran ions negatius i negligiran
l’efecte d’alguns ions positius, neutralitzant les càrregues.
També és important el moment i el punt de la neurona post-sinàptica on es
produeixen les diferents sinapsis.
-Quan les sinapsis es produeixen en diferents punts, però al mateix temps, parlem
d’una suma espacial. Per exemple, es produeixen dues sinapsis en diferents punts de
la mateixa neurona post-sinàptica, però cap d’aquestes per separat és capaç de
sobrepassar el llindar del potencial d’acció. Com es donen a la vegada, la suma de ions
positius per ambdues bandes fa possible que es superi aquest llindar, produint un
potencial d’acció.
-Quan les sinapsis es produeixen al mateix punt, però amb una separació de temps,
parlem de suma temporal. Aquest cas seria una pujada inicial del voltatge a l’interior
de la neurona post-sinàptica, incapaç de superar el llindar del potencial d’acció,
seguida d’una segona (o moltes més) sinapsis que aporta els ions positius necessaris
per acabar de superar el llindar.
2.6.7.Terminació de la senyal Per a que la sinapsis sigui efectiva i actuï només en els moments determinats
en que és necessària, cal un mecanisme que permeti, en el cas de la sinapsis química,
desfer-se o treure de la fossa sinàptica els neurotransmissors. Es coneixen tres formes
en que aquests se’n van de la fossa:
-Degradació de neurotransmissors (per part d’un enzim)
-Neurotransmissors retornen a les vesícules de la neurona presinàptica
-Neurotransmissors es desplacen de la fossa i es dissipen/difonen
Neurotransmissors durant
la sinapsis.
Imatge de:
http://www.ejemplos.com
29
2.7.El Reflex L’arc Reflex és la via nerviosa que segueix un acte reflex. Però què és un reflex o
acte reflex?
L’acte reflex o el reflex és una acció automàtica i involuntària que realitza un
ésser viu (parts concretes del seu cos) com a resposta a un estímul determinat. Els
òrgans encarregats d’avaluar estímuls i enviar respostes són la medul·la en els seus
diferents punts, i el bulb raquidi. En general, aquesta resposta consisteix a realitzar un
moviment, encara que també hi ha respostes en forma de secreció glandular.
-Resposta motora: els nadons menors als 4 mesos tanquen els dits en notar un objecte
al palmell de la mà.
-Resposta glandular: la glàndula mamària secreta llet quan hi ha succió per part del
nadó.
També es poden distingir reflexos innats (apartar la mà d’un objecte que fa mal
o crema) i adquirits (trepitjar el fre quan veiem el semàfor vermell).
2.7.1.Tipus de reflex
-Reflex osteotendinós: Consisteix en la contracció automàtica d’un múscul quan
nosaltres l’estirem. Ex: reflex rotulià (contracció del quàdriceps)
-Reflex nociceptiu: Consisteix en activar tots els músculs necessaris per a retirar una
extremitat o el nostre cos d’un estímul dolorós. Ex: quan ens cremem tocant una
superfície amb la mà, la retirem.
-Reflex primitiu: Són aquells propis dels nadons i lactants. Ex: reflex palmar.
-Reflex vegetatiu: Aquells actes reflex que tenen el centre de la resposta situat a
concrets punts la medul·la. Són actes reflex de tipus innat, mancats d’experiència
prèvia i generalment involuntaris, encara que es pot tenir cert control sobre alguns. Ex:
erecció, ejaculació, sudoració, tos, parpelleig, rubor, etc.
-Reflex condicionat: Aquest tipus de reflex es desenvolupa al llarg de la vida de
l’organisme, mitjançant noves experiències que serveixen per a instaurar respostes
automàtiques al seu sistema nerviós. També es defineixen com a respostes naturals
donades a un estímul que no correspondria. Ex: experiment de Pavlov
-Reflex patològic: Quan una malaltia afecta a un centre nerviós del cos, es poden
donar aquest tipus de reflex com a defecte o símptoma. Ex: inflexió del cap per
meningitis.
30
2.7.2.Propietats del reflex
-Un impuls determinat provoca sempre el mateix reflex, la mateixa resposta
-És necessària la connexió anatòmica dels òrgans que participen en un reflex (per
exemple, sense sensibilitat ni mobilitat a les cames, no tindrem reflex a les cames)
-Té una velocitat concreta des de la captació de l’estímul fins a la resposta, passant per
una interpretació de l’impuls sensitiu per a enviar un impuls motor
-Cada individu té una velocitat diferent als processos del reflex i al reflex en general
(depenent de la condició física i l’edat)
-Existeix una fatiga del reflex; rere la repetició continuada del reflex, la velocitat i
intensitat d’aquest disminueix, fins a ser inexistent finalment
2.7.3.Lleis del reflex
El reflex segueix un patró de funcionament establert i que es pot comprovar. La
medul·la s’encarrega de l’acte reflex i ho podríem demostrar decapitant un animal
(medul·la intacta) i provocant estímuls de dolor a diferents parts del seu cos, el qual
encara pot realitzar determinades funcions i moviments.
Mitjançant la decapitació d’una granota i després la punció en una de les seves
potes posteriors, les lleis del reflex que es demostren són:
-Llei de localització: es dóna resposta allà on s’ha detectat l’estímul. La granota retira la
pota punxada.
-Llei de simetria: hi ha un reflex bilateral; la granota retira la pota posterior(“trasera”)
de l’altre costat.
-Llei de la intensitat: la pota on s’ha efectuat la punció realitza moviments més
enèrgics.
-Llei d’irradiació: un reflex s’estén pel mateix costat de la pota punxada fins a la pota
anterior (davantera).
Es mouen les dues potes posteriors (la estimulada amb més intensitat) i la pota
anterior del mateix costat que l’estimulada.
31
2.7.4.Acte reflex i moviment balístic Cal remarcar que els actes reflex són involuntaris, innats i segueixen la via de
l’arc reflex. Algunes accions anomenades reflex, són en realitat “moviments balístics”,
moviments, gestos o accions que hem après, perfeccionat mitjançant la pràctica, i que
no són innats. Són els reflex adquirits que hem esmentat anteriorment.
2.7.5.L’Arc Reflex L’arc reflex és un conjunt d’estructures anatòmiques coordinades que realitzen
l’acte reflex. Aquestes estructures són:
-receptor sensitiu: són terminacions nervioses especialitzades per a captar diferents
estímuls i transformar-los en impulsos nerviosos que es puguin integrar al SNC.
-neurona sensitiva o aferent: encarregades de captar la informació del receptor i
enviar-la a la medul·la espinal o al bulb raquidi (l’arc reflex no passa més enllà del bulb
raquidi, l’encèfal no s’encarrega dels actes per reflex).
-neurona motora o eferent: envia l’impuls motor des de la medul·la fins a l’efector.
-interneurona: connecta la neurona sensitiva amb la motora i la seva tasca és donar la
resposta adequada a l’estímul rebut. Són neurones d’axó curt que es troben només al
SNC.
-efector: és l’òrgan encarregat d’efectuar la resposta, i pot ser un múscul llis,
esquelètic, cardíac, o una glàndula.
receptor sensitiu - dit
neurona sensitiva - blau
interneurona - gris
neurona efectora - vermell
òrgan efector bíceps
Imatge de: https://snc-tic2a.wikispaces.com
32
3.LA EPILÈPSIA
La epilèpsia és una malaltia provocada per un desequilibri en l’activitat elèctrica
de les neurones cerebrals, i els malalts d’epilèpsia es caracteritzen per patir episodis o
crisis epilèptiques. En termes molt bàsics, es podria entendre com una sobrecàrrega
del nostre sistema nerviós.
3.1.La crisi epilèptica Una crisi epilèptica és un episodi caracteritzat per succeir sobtadament, que té
una curta durada (en general segons o pocs minuts) i que a nivell físic és degut a una
activitat neuronal anormal y excessiva.
Quan es dóna aquest episodi d’activitat neuronal descontrolada i superior a
l’habitual, les neurones afectades no responen correctament, i la zona del cervell a la
que corresponen dites neurones, i com a conseqüència, no pot acomplir la seva tasca
habitual amb normalitat. És per aquest motiu que els pacients que pateixen una crisi
epilèptica poden perdre la consciència, el control sobre la motricitat, patir convulsions,
salivar bruscament, i molts altres possibles símptomes. Algunes crisis només
provoquen que el pacient quedi amb la mirada perduda uns segons o arriben a
consistir en un simple parpelleig. D’altres més intenses poden fer caure al pacient,
poden arribar a contraure la gran majoria de músculs del cos i impedir la respiració.
Cal desmentir el pensament general de que totes les crisis epilèptiques es
manifesten en forma de convulsió exagerada de tot el cos i aparició d’escuma a la
boca. Els símptomes que es manifesten es troben íntimament relacionats amb la zona
del cervell afectada per l’excés d’activitat neuronal, de forma que es pot donar pèrdua
de consciència o no, es poden donar les convulsions o no, fins i tot existeix la
possibilitat de no notar cap símptoma quan el pacient pateix una crisi.
També cal delimitar la diferència entre episodi convulsiu, crisi epilèptica i
persona epilèptica. Un episodi convulsiu es caracteritza per moviments espasmòdics o
descontrolats d’una o diverses parts del cos, amb major o menor intensitat, i amb
moltes possibles causes que el motiven (febre, nivell de sucre en sang, etc). Una crisi
epilèptica, com ja he explicat, consisteix en activitat neuronal anormal, i es pot
manifestar de diverses maneres (depenent de la zona del cervell afectada) o no
manifestar-se visiblement. Un pacient d’epilèpsia o epilèptic és aquell que ha patit més
d’una crisi epilèptica al llarg de la seva vida (normalment en un període breu de temps
en termes de vida humana). Per tant, només podem dir que una persona pateix
epilèpsia quan ha experimentat més d’una crisi o acostuma a experimentar-les.
33
3.1.1.Causes de la crisi epilèptica Com ja s’ha explicat, durant una crisi epilèptica l’activitat neuronal és anormal
o excessiva en una zona del cervell (que pot variar entre un petit grup de neurones o
tot el còrtex cerebral). Ara queda per aclarir la causa d’aquest fenomen.
Coneixent la morfologia i el comportament de les neurones, podem entendre
que són cèl·lules (part de tot un organisme pluricel·lular) que formen un enorme i
entramat teixit encarregat de rebre, transmetre i processar informació. Aquesta
estructura anomenada sistema nerviós, protagonista d’aquest treball, depèn
completament de cadascuna de les cèl·lules que el formen, i per tant, cada error en
aquest constant processat d’informació es veurà reflectit al cos d’un ésser viu (a major
o menor escala depenent de l’error). La crisi epilèptica és el resultat d’una activitat
anormal, doncs. Però les neurones són cèl·lules, éssers vius, i per tant tenen un estat
de salut que condiciona el seu funcionament.
Llavors, la epilèpsia ve donada per un trastorn de la salut, per una lesió o en
alguns casos per motius desconeguts (idiopàtica). Les causes comunes són:
-Accident cerebrovascular
-Traumatisme cerebral
-Infeccions (abscés cerebral, meningitis, encefalitis, VIH/SIDA)
-Anomalia cerebral congènita
-Lesió cerebral durant o a prop del naixement
-Trastorns metabòlics congènits
-Tumor cerebral
-Vasos sanguinis anormals o defectuosos al cervell
-Malalties que destrueixen o fan malbé el teixit cerebral
Existeix també una predisposició a patir episodis epilèptics pel nivell d’activitat
cerebral d’un pacient, ja que cada cervell és únic al món i té característiques pròpies
adquirides pels seus gens i per com ha estat el seu creixement (nutrició, contaminació
de l’ambient, radiacions, etc). També influeix el nivell d’estrès o nerviosisme, la falta de
son i en general qualsevol factor que condicioni la salut del cervell i el seu
funcionament habitual.
34
És de coneixement general que molts soldats patien greus traumes de tipus
psicològic després del combat, degut als terribles nivells d’estrès i por. Les experiències
que van viure no van destruir el seu teixit cerebral (la seva integritat mental i
emocional sí, de vegades), però un nivell d’estrès excessiu per al cervell pot
incapacitar-lo per a respondre amb normalitat. Això implica que tant un soldat que
creu que morirà, com un animal ferit i perseguit per un depredador podrien patir una
crisi per activitat cerebral insostenible (importa la predisposició de cada individu).
Amb aquest exemple no relaciono directament l’estrès elevat amb la crisi
epilèptica, sinó que comparo una crisi epilèptica amb una situació insostenible per al
cervell i tracto d’explicar el significat de la predisposició a patir crisis. Els nivells més
elevats d’activitat cerebral poden conduir a un pacient amb alta predisposició a
experimentar un episodi epilèptic. Tot i això, ja s’ha explicat que una crisi pot variar
des d’un terrible episodi convulsiu fins a un imperceptible parpelleig, de manera que
no s’ha de pensar que una persona pateix epilèpsia per perdre la consciència
sobtadament, ni es pot pensar que un pacient que presenta lleus símptomes no pateix
epilèpsia perquè no l’hem vista experimentar episodis. Cal insistir en aquest punt per a
evitar els estigmes socials i la vegada per a conscienciar de les realitats de la epilèpsia.
Finalment cal parlar sobre el paper de l’alcohol, les drogues i altres tòxics.
Aquest tipus de substàncies tenen la principal tasca, en termes bioquímics, de
desestabilitzar el funcionament cerebral normal i induir al consumidor a un estat
d’abstracció o deformació de la realitat per la confusió dels sentits. Per tant,
substàncies d’aquest tipus poden resultar un perill per al sistema nerviós, sobretot en
grans dosis i en nadons i persones en edat de creixement la qual cal recordar que
acaba sobre els 21 anys al barons. També saber que el cos no para de regenerar-se en
qüestió de cèl·lules a excepció d’algunes com les neurones, la qual cosa implica que es
important “tenir cura d’elles” en la possible mesura.
Diferents drogues i mètodes de
consumició.
Imatge de: www.psicoactiva.com
35
3.2.Diagnòstic de la epilèpsia El fet de la confusió entre episodi convulsiu i crisi epilèptica ens porta a
preguntar-nos com es diagnostica aquesta malaltia, per poder iniciar un tractament o
descartar-la.
A nivell visual, una pèrdua de la consciència, sigui momentània o un desmai,
ens ha de fer considerar la possibilitat de la epilèpsia, com la de moltes altres malalties
relacionades. Clarament, si una persona acostuma a caure a terra desmaiada i a
convulsionar, podríem sospitar que pateix epilèpsia amb més raó, però el diagnòstic
d’una malaltia ha de venir de l’origen d’aquesta. Per tant, es diagnostica epilèpsia quan
s’observen episodis d’activitat cerebral anormalment elevada amb certa freqüència. La
prova encarregada de donar lectures de l’activitat cerebral és l’electroencefalograma.
3.2.1.L’Electroencefalograma (EEG) L’electroencefalograma és una prova no invasiva llegida en forma de gràfica, la
qual és creada mitjançant un aparell anomenat electroencefalògraf, que com el seu
nom suggereix, registra els nivells d’activitat elèctrica a l’encèfal. Concretament
detecta l’activitat al còrtex cerebral, gràcies a uns elèctrodes especials enganxats al cap
que poden mesurar les corrents elèctriques formades a les neurones del còrtex.
Aquesta prova permet diagnosticar altres malalties com la narcolèpsia (trastorn del
son que, en general, fa adormir-se sobtadament al malalt durant el dia per importants
atacs de somnolència) o la demència (deteriorament de funcions cerebrals). També
permet detectar les morts cerebrals o si un individu que es troba en estat vegetatiu o
de coma segueix viu.
L’electroencefalograma detecta els ritmes normals i patològics de l’activitat a
l’encèfal. Les ones elèctriques normals depenen de l’estat de vigília o de son.
-Vigília: ones alfa, delta, beta i theta
-Son: activitat REM i no REM (es divideix en 4 fases)
-Estímuls: alteracions dels ritmes anteriors per estímuls visuals, sonors, sensitius o de
dolor.
La correcta interpretació d’aquesta prova permet detectar anomalies o per
altra banda una activitat cerebral normal.
Prova d’EEG en pacient mentre
dorm
Imatge de:
http://www.webconsultas.com
36
Electroencefalograma d’un pacient sa amb senyalització d’un moment en
que l’individu tenia els ulls oberts.
Imatge de: https://sapiensmedicus.org
Electroencefalograma d’un pacient de 6 anys amb crisi d’epilèpsia (absència infantil).
Imatge de: http://bvs.sld.cu/revistas/ped/vol80_4_08/ped09408.htm
37
3.2.2.Ones cerebrals Les ones que s’observen en un electroencefalograma són el resultat dels
ritmes que produeixen els impulsos elèctrics detectats a l’encèfal. Des de la invenció
de l’electroencefalograma, s’han desenvolupat diverses investigacions que permeten
relacionar l’activitat (patrons de diferents ones) a l’encèfal amb els diferents estats de
consciència; concentració intensa, estat d’alerta (despert), son profund, son vívid,
somnolència, relaxació, hipnosis, estat de consciència alterada, etc.
Existeixen 4 tipus d’ones cerebrals principalment, que representen un estat de
major a menor activitat: beta, alfa, theta i delta.
Tipus d’ones cerebrals
Imatge de:
http://www.ub.edu/pa1/node/130
Tipus d’ones cerebrals amb referència
oscil·lacions/segon
Imatge de:
https://dragompa.wordpress.com
38
3.2.3.Llegir un electroencefalograma (EEG)
Quan veiem els registres d’un EEG, ens trobem amb diverses línies organitzades
en files que creuen el gràfic. A l’inici de cada línia, a l’esquerra, observarem una lletra o
dues seguides d’un nombre, i separades amb un guió per un altre combinació de
lletres amb un nombre.
Per a poder explicar la deguda lectura del EEG, s’ha d’entendre el funcionament
de la prova.
El EEG és comparable a “mesurar el corrent elèctric” per dos punts de l’encèfal,
i com a tot circuit elèctric, es necessiten 2 punts que són els elèctrodes, els quals
estaran situats a diferents zones de l’encèfal. Depenent de a quina zona es vulgui
analitzar el pas d’aquest corrent (per a comprovar el correcte funcionament de
l’impuls nerviós en una zona o la normalitat d’aquest), col·locarem els elèctrodes de la
màquina.
La localització de cada elèctrode es definirà per una lletra (o un parell):
Pg= ocular, Fp= frontopolar, F= frontal, P= parietal, T= temporal, A= auricular i
O= occipital.
La numeració segueix dues normes: 1. l’hemisferi esquerre es numera amb
senars i l’hemisferi dret amb parells. 2. La numeració segueix els següents esquemes
(la seva explicació depèn d’un grau de coneixements molt elevat de l’EEG):
Muntatge transversal, longitudinal i referencial (d’esquerra a dreta).
Imatge de: http://neurofisiologiagranada.com/eeg/eeg-comoselee.htm
Imatge
anteriorment
mostrada
39
3.2.4.Tractar la epilèpsia
Si bé curar la epilèpsia pot semblar difícil, no resulta impossible. Quan aquesta
és deguda a una lesió física visible, amb una operació quirúrgica es pot reduir la
intensitat de l’epilèpsia o minvar la freqüència dels atacs, i fins i tot, curar-la. També
cal remarcar que moltes epilèpsies infantils es curen durant la pubertat.
Quan la epilèpsia no és completament curable, el tractament consisteix a
controlar-la tant com sigui possible. A continuació, estudiarem els tractaments
existents a la actualitat:
-Farmacològic
La teràpia clàssica emprada en el 90% dels casos, consisteix en administrar
fàrmacs inhibidors de les crisis, els anomenats antiepilèptics. Aquest tractament és de
llarga durada, es realitza al llarg de molts anys amb el pacient, en el 60% dels casos les
crisis es veuen molt reduïdes i en el 20% dels casos s’aconsegueixen millores
significatives.
No tot són avantatges, per desgràcia. La tolerància als antiepilèptics no és molt
bona en general, degut a les altes dosis necessàries per a controlar les crisis. Els efectes
secundaris poden ser aguts (reaccions al·lèrgiques o cutànies) i/o crònics (nàusees,
malestar, comportament alterat, vertigen, etc).
Estudis demostren que la tolerància als antiepilèptics està condicionada en un
85% per factors genètics, de forma que la medicació de cada pacient acostuma a ser
personalitzada i basada en diverses proves que aportin informació farmacogenètica.
Com a conseqüència, no es recomana en absolut intercanviar fàrmacs o prestar-los
amb un altre pacient, doncs al no ser els personals, aquests fàrmacs poder revertir els
efectes desitjats del tractament o fins i tot empitjorar els efectes secundaris.
Per a retirar el tractament, en cas que sembli prescindible per la correcta
evolució del pacient, cal arribar a un consens amb la família o cuidadors també. Una
vegada presa aquesta decisió, es redueix la dosi progressivament fins a retirar el
fàrmac totalment, en un temps d’entre 2 i 3 mesos.
Antiepilèptics i estructura
química d’un d’ells
(Tiogobine)
Imatges de:
https://es.wikipedia.org
40
-Dietètic
En alguns casos, la epilèpsia apareix relacionada amb una malaltia celíaca o
estretament connectada amb la consumició de gluten. En aquests casos, òbviament,
cal seguir una dieta basada en evitar la ingesta de gluten.
-Quirúrgic
La cirurgia és practicada en cas de lesió o en cas d’una epilèpsia resistent al
tractament farmacològic. És llavors quan s’indica la neurocirurgia i aquesta pot ser
curativa o pal·liativa. Abans de realitzar una operació d’aquest calibre, es necessiten
moltíssims estudis i anàlisis que permetin delimitar la zona per on s’estén la epilèpsia.
En els casos en que no hi ha un control complet de les crisis, es pot practicar
l’estimulació del nervi vague. En casos d’epilèpsia severa, una de les opcions consisteix
a realitzar una escissió cerebral. Aquesta operació incomunica els hemisferis,
mitjançant un tall, de forma que la coordinació entre aquests es veu molt limitada (un
hemisferi controla certes funcions o reté informació que l’altre no). Encara que
aquesta operació genera una lesió amb efectes no desitjats, les crisis es veuen molt
reduïdes en freqüència i intensitat, i tractant-se d’una epilèpsia severa això millora la
qualitat de vida en el pacient de forma considerable.
Cervell amb línia divisòria dels
hemisferis
Imatge de:
masabadell.wordpress.com
41
4.PRÀCTIQUES
Les pràctiques d’aquest treball tenen la finalitat de posar a prova tot un seguit
d’habilitats o capacitats relacionades amb el sistema nerviós, en grups de diferent sexe, edat i
condició.
També tractaré de traslladar casos reals relacionats amb el tema, per a poder donar
resposta a la pregunta del treball, tot comprovant si la hipòtesis es pot considerar correcta.
4.1.Proves de reflex motriu En aquest apartat es realitzaran proves de reflex en algunes ubicacions del cos
(les més senzilles o menys molestes) amb la finalitat de trobar una reacció
aproximadament igual a la majoria dels casos, i diferents casos de reacció anormal en
els subjectes que presentin cap tipus d’anomalies al sistema nerviós.
Es mesurarà presència, intensitat i velocitat de la reacció en una escala de 0 a 3,
essent 2 la normalitat, 3 híperreacció, 1 hiporeacció i 0 cap reacció.
-Reflex rotulià: subjecte assegut en una taula, els peus sense tocar terra, les cames
relaxades, colpejar la zona del tendó rotulià → extensió de la part inferior de la cama.
-Reflex del taló d’Aquil·les: subjecte boca-avall o decúbit pron, aixecar el peu d’aquest
flexionant només el genoll. Colpejar a la zona del tendó d’Aquil·les → extensió de la
planta del peu.
-Reflex plantar: subjecte en posició decúbit supí o boca a dalt, les cames esteses. Amb
un objecte sense punxa o rom (serveixen unes tisores per a nens), acariciar la pell de la
planta del peu i pujar pel taló → flexió plantar dels dits.
-Reflex conjuntival dels ulls: causar un lleu contacte (cotó, bufant aire suaument) a un
dels ulls oberts → ràpid tancament de les parpelles.
-Reflex de tancament de pupil·la: s’analitzarà la normal contracció de la pupil·la d’un
ull una vegada aquest rebi la llum d’una llanterna petita directament.
42
4.2.Proves de capacitat de reacció Aquest conjunt de proves tenen la finalitat d’establir una reacció voluntària de
certa intensitat o velocitat com a mitjana, i trobar anomalies o petites diferències en la
capacitat de reacció dels subjectes que les presentin. S’anotaran comentaris respecte
al resultat obtingut per cada subjecte.
-Bloqueig de pilota: un objecte de petita mida (bola de paper, bola de ping-pong, etc)
serà llançat amb velocitat considerable (uns 10 a 15 m/s) i a l’abast del subjecte, des
d’una distància de 3m. El subjecte haurà d’intervenir la pilota durant la seva
trajectòria, parant-la, colpejant-la o agafant-la. Degut a la fricció amb l’aire, la pilota es
veurà frenada, però aproximadament es contarà amb 0,5 segons com a màxim per a
realitzar el moviment).
-Tancament de dits: amb un utensili fet a ma mitjançant la llei física de caiguda
lliure: � = 4,9�� , es mesura el temps que tarden els dits en tancar-se (sobre l’objecte,
semblant a un regle) a partir de mesures escrites en el mateix objecte.
Exemple: si agafem l’objecte a 10 cm del punt de partida (0,1 m), el càlcul ens indica
que hem trigat 0,143 segons en tancar els dits. 0,1 = 4,9�� � = ��,�
�,� = 0,143 s
-Estímul sonor: el subjecte ha de respondre amb una copet de les mans a l’estímul
sonor que faré, tan ràpid com sigui possible.
-Estímul tàctil: el subjecte d’esquenes, no podrà veure ni predir el contacte. Una
vegada noti el mínim contacte a la seva pell, cabell, roba, etc, haurà de reaccionar fent
una copet.
43
4.3.Activitat amb els participants de l’esplai Durant aquesta activitat alguns jocs relacionats amb equilibri i coordinació
seran realitzats per a posar a prova les capacitats dels participants (i per al seu
divertiment, doncs és una activitat de lleure en la qual ells i elles m’ajuden en el meu
treball), a més d’algunes de les proves de capacitat de reacció i de reflex que es puguin
treballar. De les proves descrites anteriorment, les que tenen una menor dificultat i
poden resultar de major curiositat per als participants són:
De reflex
-rotulià
De capacitat de reacció: (és probable que s’alteri lleugerament el contingut d’alguna
d’aquestes per a aportar més mobilitat i interacció entre els participants, però
respectant l’aportació dels resultats).
-estímul tàctil
-estímul sonor
-bloqueig de pilota
-tancament de dits
Jocs de coordinació
-Malabarismes: els participants hauran de canviar dues pilotes de mà a mà en l’aire,
sense deixar-les caure. Després (si és possible) es realitzarà la mateixa prova per
parelles.
-Joc de les seqüències: els participants hauran de repetir una seqüència amb mans o
peus (com podria ser la de qualsevol ball) en la que es posaran a prova la seva
coordinació.
Jocs d’equilibri
-Equilibri a una pota: els participants hauran d’aguantar uns 10 segons de peu,
utilitzant només una de les cames. Després, es canviarà de cama i es repetirà la prova.
-El pont: els participants hauran de creuar una elevació en forma de pont estret, o en
absència d’aquesta estructura, seguir una línia recta caminant.
44
-La prova de la “borratxera”: consisteix a plegar el cos suportant-se només en una
cama de peu, apropar el genoll de la cama aixecada al cap, i situar les mans per sobre
del cap. (Aquesta prova acostuma a realitzar-se quan grups joves d’amics beuen per a
inculpar algú de trobar-se en estat ebri. No té una gran dificultat encara que pot no
sortir a la primera en estat de sobrietat, ja que l’equilibri varia en cada persona. Per
descomptat, una alta ingesta d’alcohol afectarà el funcionament del cervell i per tant,
el de tot el cos. Normalment les persones molt alcoholitzades no aconsegueixen
completar la prova. Tindrà la funció de complementar els jocs durant la sessió, pel seu
aspecte còmic.)
Jocs de pols
-Extensió de braços: caldrà estendre els braços i comprovar el pols dels participants.
Després, es pot fer que mantinguin un objecte en alt per a resultats més visibles
encara.
-Robar les claus: un participant s’asseu en una cadira, sota la cadira es col·locaran unes
claus. Es tapen els ulls de la persona que s’asseu, i per torns, els diferents participants
hauran d’apropar-se a la cadira i “robar” les claus, sense permetre que la persona
asseguda se n’assabenti.
Els diferents resultats de les proves s’anotaran seguint una fitxa preparada per a
agilitzar el procés, i en cas de que es produeixi un resultat que surti de la normalitat,
una curiositat, no es pugui realitzar o enregistrar una prova, etc, disposaré d’un full o
quadern per anotar-hi observacions o detalls destacables.
La intenció de la prova no és obtenir resultats numèrics que permetin una estadística,
sinó realitzar tot un conjunt d’observacions de les diferents proves proposades per a
comprovar les capacitats normals del nostre cos que aquí s’analitzen, tant com poder
experimentar els resultats deguts a una anomalia o limitació, tot coneixent-ne els
motius d’aquesta i les seves conseqüències en relació a la prova.
Les persones que hi participin, del casal o no, aportaran informació rellevant, en quant
a les proves, sobre qualsevol detall a tenir en compte. Es treballarà amb persones de
diferent edat, sexe i condició, per a marcar una franja de resultats de la normalitat o la
mitjana, i per a experimentar també els casos que surtin d’aquesta normalitat.
45
4.4.Resultats dels participants al casal Per qüestions de protecció de dades i de dret a l’anonimat, vaig nombrar amb lletres cada
participant del casal. Cal tenir en compte que contava amb pocs participants per a les proves al
casal, i per tant a les conclusions finals m’hauré de basar en dades corresponents a un grup
reduït, i no una gran estadística. És suficient, però, amb analitzar el comportament general
dels participants per fer-se una idea sobre com funcionen els seus mecanismes.
A. Presenta una malaltia psíquica desconeguda, la qual es reflecteix com un retardament
intel·lectual. Amb les meves observacions pròpies i els resultats de les proves,
comprovem que la seva capacitat de reacció no està treballada; el seu aprenentatge
motriu no es pot considerar incomplert (moviments amb total normalitat, no
trobaríem cap diferència entre ell i qualsevol persona sense malalties mentre es mou)
però la seva velocitat per a reaccionar és inferior a la mitjana d’una persona sense cap
condicionament. Les proves de reacció tancant els dits i amb estímul sonor, però, les
completa amb un resultat que no s’allunya gaire de la mitjana.
B. Presenta dificultat de l’aprenentatge. Les seves habilitats motrius es mostren bastant
desenvolupades en quant a la capacitat de reacció. És, amb diferència, el cas amb
menys afectació del casal. En la prova del porter no obté un molt bon resultat, però
això podria estar relacionat amb la capacitat de visió espacial.
C. Presenta símptomes del Síndrome d’Asperger. La seva motricitat és maldestra, no té
lateralitat (no coordina correctament els dos hemisferis del cos), tampoc equilibri, i
com a curiositat, no reacciona al reflex rotulià, encara que això succeeix en més d’un
cas i sembla aleatori. Els seus problemes són sobretot de coordinació, i a la prova de
reacció a estímul tàctil reacciona molt millor que a la d’estímul sonor.
D. Aquest nen presenta SAF (Síndrome d’Alcoholisme Fetal). Es veu afectat
d’hiperactivitat i una necessitat compulsiva de rebre atenció. Les proves les completa
amb total normalitat, doncs la síndrome que l’afecta gairebé no li provoca mancances
en l’aprenentatge motriu.
E. Aquest cas, és el del meu germà. Presenta retardament de l’aprenentatge com a
conseqüència d’una epilèpsia infantil que va desaparèixer als primers anys de vida.
Està totalment mancat d’equilibri, coordinació o capacitat de reacció. No acaba
d’entendre les instruccions de manera que repeteix els gestos dels companys, un
segon més tard com a mínim.
F. L’últim cas em va presentar la impossibilitat de fer-li cap prova, doncs es tracta d’un
noi amb autisme d’elevat grau, degut a una crisi epilèptica que va patir fa un any i el va
deixar molt espantat, empitjorant la seva situació d’aïllament.
Monitors. Actuen com a grup comparatiu i els seus resultats se situen a la mitjana d’una
persona amb condicions motrius i cognitives sanes i estables.
46
4.5.Conclusions de les entrevistes
4.5.1.Conclusions de l’entrevista amb Marta Els participants del casal Fundesplai, a càrrec de la Marta, són essencialment nois i
noies afectats per trastorns psíquics o malalties relacionades amb discapacitat cognitiva. Des
d’aquest punt de vista, he pogut observar altres casos en que la autonomia futura no és
totalment realitzable, o directament és impossible, a part del cas del meu germà. Aprofitaré
l’exemple del meu germà, que assisteix al casal setmanalment i es troba en condicions
d’autonomia semblants a la dels seus companys. Si bé en els pitjors casos l’autonomia és
impossible, els casos d’aïllament total de la realitat, o total incapacitat per a la comunicació, en
aquells casos on el nivell cognitiu permet els mecanismes de raonament i la comunicació, es
podria treballar en la autonomia mitjançant la repetició dels hàbits i les rutines. Tot amb
l’objectiu d’assolir una vida adulta independent i basada en la convivència i la integració. Per
desgràcia, les eines i el suport humà necessaris per a una educació tan especialitzada i
exhaustiva no son econòmicament viables en la majoria de casos. Les malalties, lesions,
anomalies, etc, que afecten el nivell cognitiu d’una persona, exceptuant els casos de poca
afectació, impossibilitaran més que probablement la autonomia dels afectats. Això succeeix no
només en el nivell intel·lectual, doncs aquestes condicions també acostumen a afectar
l’aprenentatge motriu.
4.5.2.Conclusions de l’entrevista amb el pare d’en Miguel Àngel En Miguel, en un accident, va patir un traumatisme cranioencefàlic que el va deixar en
coma i amb el cervell com a únic òrgan funcional durant tres mesos. Al tercer mes, el seu
ronyó concretament comença a funcionar. Poc a poc, en Miguel fa mínims moviments
involuntaris, obre els ulls, fixa la vista en persones, etc. Finalment un dia el troben rient amb
un pacient que jugava amb la cadira de rodes. Més o menys un any després de l’accident, en
Miguel ha recuperat una mínima part de la seva mobilitat i el 50% de la seva memòria passada,
té carències lingüístiques de gran importància però conserva l’habilitat de càlcul. Ingressa a
l’Institut Guttmann, on la seva rehabilitació física és intensificada fins que arriba a caminar
amb ajuda d’un bastó, i les seves capacitats intel·lectuals milloren a mesura que recorda més
del seu passat i aprèn de nou tot allò que li és possible per a comunicar-se. Per aconseguir-ho,
han obligat a les neurones properes a les que van morir a l’accident a realitzar les funcions que
s’han perdut. Segons he investigat, això es fa mitjançant una activitat que realitzen les
neurones vives relacionada amb una que feien les ara mortes; es busca un pont alternatiu per
a fer les funcions perdudes sense les neurones adients. A mesura que s’intensifica aquest
entrenament, les neurones vives adquireixen la capacitat de fer noves funcions, encara que
això suposa un major esforç per a aquesta part del cervell viva, i la incapacitat per a realitzar
més d’una tasca que necessiti de concentració a la vegada. Deu anys de tractament a l’Institut
Guttmann després, en Miguel ha recuperat part de la seva autonomia i de les seves capacitats.
Pateix l’atrofiament muscular de la part dreta del cos ja que casi no la pot fer servir. Ha
recuperat un nivell intel·lectual que li permet relacionar-se però li dificulta la comunicació; és
capaç de mantenir converses normals però costa entendre’l correctament. És epilèptic però
només pateix les crisis durant la nit, ara amb molt baixa freqüència i menor intensitat.
47
5.CONCLUSIONS DEL TREBALL DE RECERCA
Després de tota la recerca realitzada i de les opinions i respostes donades a les entrevistes, a
part del component de demostració que han aportat les diferents proves, les conclusions a les
que arribo són les següents:
5.1.Autonomia
5.1.1.Nivell físic Des d’un punt de vista físic, per a una total autonomia hem de ser capaços de
moure’ns i desplaçar-nos, manipular tota mena d’utensilis, poder reaccionar amb una mínima
velocitat (no podríem esquivar un obstacle ni qualsevol tipus de perill imminent sense això),
etc. Per tant, en el moment en que perdem la mobilitat d’una part del cos, d’extremitats
concretes, o de gran part de tot el conjunt motriu, la nostra capacitat física es veu reduïda. Els
éssers humans estem adaptats a una vida molt basada en la manipulació d’objectes, i per tant
els braços i les mans formen la part vital d’aquesta capacitat. Les nostres cames tenen la missió
natural del desplaçament; som bípedes, ens traslladem d’un lloc a un altre, més lluny o més a
prop, gràcies a les cames. Per tant, la completa mobilitat i el control d’aquestes extremitats i
de tots els músculs involucrats en els seus moviments,. ens doten de la nostra autonomia a
nivell físic.
Quan comencem a parlar de pèrdues motrius per lesions, malformacions, malalties,
etc, al sistema nerviós, aquesta mobilitat pròpia dels humans es pot veure afectada. Ja hem
comprovat que la medul·la espinal i els nervis del sistema nerviós perifèric s’encarreguen de
transmetre el més mínim desig de moviment que puguem tenir fins als músculs corresponents.
Però a més d’això, mantenen viu tot l’organisme posant a treballar i coordinant cada òrgan per
a realitzar la seva funció. Si parlem d’estar viu, que és el primer punt incondicional per a
continuar, necessitem un sistema nerviós capacitat per a exercir tot aquest control sobre cada
indret del nostre cos. Per a poder moure’ns amb normalitat, necessitem que el nostre sistema
nerviós innervi la totalitat del nostre sistema motriu. Per a poder realitzar tasques de precisió o
tasques que requereixen de velocitat, és necessari un sistema nerviós perfectament sa i
entrenat. Per tant, tornant a l’inici del paràgraf, arribo a la conclusió que la nostra autonomia
física depèn totalment de l’estat de salut del nostre sistema nerviós: dels nervis perifèrics i la
medul·la espinal per a tenir control de tot el cos, i de l’encèfal per a dirigir a voluntat els
moviments que nosaltres decidim realitzar (recordem que el sistema nerviós realitza funcions
que escapen a la nostra voluntat, i que aquestes ens mantenen vius).
48
5.1.2.Nivell intel·lectual Vam concretar que els éssers humans, encara que es parli d’autonomia individual,
depenem de la nostra capacitat per a comunicar-nos entre nosaltres. Depenem també del
nostre aprenentatge, basat en la experiència i en els coneixements que se’ns proporcionen.
Depenem de poder entendre el món que en envolta, el qual es troba en constant canvi, i al
qual ens hem d’adaptar per a progressar com individus. Necessitem una capacitat de
raonament i de presa de decisions cada vegada més elaborada, ja que la dificultat dels reptes
que ens són plantejats durant la nostra vida va en augment progressiu. Tot això i molt més,
forma part de la nostra capacitat intel·lectual, capacitat que ens permetrà créixer, adaptar-nos,
viure en societat, i en general, serà la guia de la nostra vida.
És per això que la autonomia d’una persona, depèn en una importantíssima mesura de
la nostra salut mental, i de la formació i l’entrenament que donem a aquest producte de
l’encèfal que anomenem la nostra ment.
La ment humana la forma una infinita xarxa d’informació en constant moviment,
informació que recordem, que rebem en cada instant, que posem en pràctica, etc. Però
aquesta idea que es presenta tan abstracta, torna a ser causada pel nostre sistema nerviós. El
sistema nerviós central, a nivell de medul·la, recull incomptables estímuls a cada instant. Si bé
molts estímuls són processats i reben la resposta adequada sense adonar-nos-en, alguns
d’aquests precisen d’una major consideració. Els òrgans que formen el nostre encèfal,
totalment coordinats i cadascun d’ells encarregat de petites o grans tasques, conformen els
centres de control de les capacitats amb les que hem començat a parlar.
És un camp que es considera encara desconegut per a nosaltres; seguim aprenent i
descobrint cada vegada més amb el pas del temps i els avanços tecnològics, però un entramat
d’infinites neurones que transmeten informació fins a crear una entitat tan abstracta com el
pensament, és un concepte difícil d’investigar. Però sabem que són aquests òrgans i
estructures els encarregats de tal funció.
Per tant, arribem a la conclusió que el nivell intel·lectual es situa sobretot a l’encèfal, i
per tant, qualsevol anomalia en aquest tindrà repercussions. Encara que algunes lesions es
poden arribar a guarir, i algunes malalties es poden controlar, una vegada es produeix un dany
físic a l’encèfal, aquest és estructuralment irreparable, doncs les neurones no són unes
cèl·lules que es puguin substituir ni renovar. Potser funcionalment les conseqüències es poden
remeiar, però aquest no acostuma a ser el cas.
Les anomalies, lesions, malalties, malformacions, etc, al teixit encefàlic poden donar
lloc a moltíssimes conseqüències que afectarien negativament a les capacitats d’un individu:
des del seu comportament fins a la seva capacitat per a comprendre el món i comunicar-se.
També es pot veure afectada la capacitat de raonar i prendre decisions, o la capacitat
d’aprendre. Això implicaria ser incapaços de saber com funciona el nostre cos, com es mou
cada part d’aquest, quina relació tenim amb el nostre voltant.
La nostra salut i equilibri mental marquen totalment la capacitat de ser autònoms com
a individus, és l’intel·lecte que ens permet valer-nos per nosaltres mateixos/es.
49
5.2.Un sistema nerviós mancat de salut Donades les imprescindibles tasques que el nostre sistema nerviós desenvolupa,
podem concloure amb les conseqüències dels danys de cada unitat del sistema nerviós
respecte la nostra autonomia.
5.2.1.A nivell de medul·la espinal Les lesions medul·lars es caracteritzen per tenir unes conseqüències molt
esquemàtiques; depenent del punt de la medul·la on es produeixen, es pot perdre sensibilitat,
control, o ambdós en les extremitats i els òrgans innervats, i en els que es troben innervats per
la part de la medul·la inferior a la danyada. Si entenem la medul·la com un pont que creua el
cos, podríem dir que un tall en aquest pont representaria la incomunicació de totes les zones
inferiors al tall.
Podem parlar també dels nervis perifèrics si ens referim a la medul·la; també una lesió
en un nervi tallaria la connexió entre la medul·la i la zona innervada per aquest nervi.
No només les lesions poden tenir aquests efectes; existeixen diversos tipus de
malformacions que poden ser igual de perjudicials, malalties que provoquen degeneració del
teixit nerviós, conseqüències degudes a la nutrició, etc.
L’exemple que més crida l’atenció és el de les persones paraplègiques (no tenen
innervació a les cames, degut a una lesió medul·lar a la zona lumbar generalment) i el de les
persones tetraplègiques (no tenen innervació de braços ni cames, per tant una lesió a la zona
anomenada intumescència cervical o per sobre d’aquesta).
5.2.2.A nivell encefàlic Els casos de lesions, malalties, deformacions, etc, a l’encèfal poden tenir
conseqüències entre mínimes i dràstiques, tot depenent del grau de la lesió i la zona que es
vegi afectada. Donat que cada unitat funcional de l’encèfal té funcions pròpies, aquestes es
podrien veure afectades per una lesió a la zona corresponent. Les funcions d’un òrgan com el
bulb raquidi tindrien conseqüències devastadores en una persona, d’entre la mort o la
tetraplegia total (fins i tot a nivell de coll es produeix immobilitat), donat que el bulb raquidi és
la connexió entre encèfal superior i medul·la, i també s’encarrega de funcions vitals
involuntàries.
Ja vam poder veure amb el cas del Miguel Àngel, que ell cervell és l’encarregat de
donar les ordres per al moviment de caràcter voluntari, és a dir, les que nosaltres controlem.
Una lesió cerebral a les zones encarregades de qualsevol funció, la podrien deixar inutilitzada.
En Miguel Àngel, com a conseqüència d’un traumatisme cranioencefàlic, ja no pot utilitzar les
extremitats d’un costat del cos. I a això cal sumar sempre les conseqüències a nivell cognitiu.
50
5.3.Conclusions finals
Depenent de la zona afectada per una anomalia o lesió, la pèrdua serà més o menys
perjudicial per a la autonomia d’un individu.
-Una lesió o anomalia medul·lar representarà impediments de mobilitat o sensibilitat, i
depenent del grau de gravetat (descartant la mort), es traduirà en una pèrdua d’autonomia a
nivell físic. No representarà una pèrdua d’autonomia a nivell intel·lectual, sempre i quan
l’impacte emocional d’una pèrdua tan important no incapaciti a l’individu per a seguir
endavant.
-Una lesió o anomalia encefàlica no ha de representar obligadament una pèrdua de mobilitat
ni una pèrdua cognitiva, però aquest és probablement el millor dels casos amb la menor de les
lesions o anomalies. En els casos més greus, quedarà afectada la capacitat motriu i la capacitat
intel·lectual i per tant, es veurà traduït en una pèrdua d’autonomia a nivell físic i intel·lectual.
Això no és una informació exacta, doncs es desenvolupen tantes funcions a l’encèfal que
qualsevol podria veure’s afectada, motriu, intel·lectual, ambdues, cap. Tot dependrà sempre
del grau de gravetat de la lesió o anomalia.
Per tant considero que les lesions o anomalies a nivell encefàlic arribaran a ser les més
perjudicials per a la vida autònoma, donat que una persona sense capacitat de raonament ni
comunicació mai podrà expressar-se ni per demanar allò que necessita. Un afectat de lesió
medul·lar, per exemple, encara que perdi la mobilitat total de coll a peus, podria progressar a
la vida amb certa autonomia, doncs si bé necessitarà ajuda, serà capaç de demanar-la.
Un tema important a detallar és el de les malalties neurodegeneratives, les quals tenen
diferents efectes a nivell motriu o intel·lectual, però a la majoria dels casos representen una
pèrdua progressiva d’autonomia (a qualsevol dels dos nivells), i acostumen a marcar l’etapa
final de la vida de l’individu, doncs generalment es donen a la vellesa.
Retornant a les meves motivacions, el meu germà pateix una anomalia encefàlica,
doncs. Puc afirmar amb seguretat que veig totalment compromesa la seva autonomia en el
futur, encara que no té problemes per a moure’s (practica esport fins i tot) i només és una
mica lent reaccionant o té poc equilibri. Si bé ell segueix rutines pròpies i arriba a ser
organitzat i ordenat, no podrà cuinar-se menjar mai, ni mantenir una casa pel seu compte, ni
treballar sense que algú li doni les directrius a seguir constantment. Degut a conèixer en
primera persona les necessitats d’un afectat d’anomalia encefàlica, i donats els resultats i les
respostes obtingudes, arribo a la conclusió que la autonomia d’una persona depèn més de les
seves capacitats cognitives que de les motrius. Òbviament, cada cas és un món, i no es poden
comparar les necessitats ni possibilitats d’individus diferents amb nivells diferents d’autonomia
i diferents impediments, però en el pitjor dels casos, conservar l’encèfal intacte és més
garantia de seguir sent autònom, encara que sigui mínimament, per la conseqüència de
mantenir la nostra ment intacta també.
51
6.ANNEXOS
6.1.Entrevista amb Marta – Encarregada del casal Fundesplai Ja que vaig desenvolupar part de la pràctica al casal amb l’ajuda tant dels
assistents com dels monitors i monitores, sembla interessant realitzar algunes
preguntes a la Marta; ella és la dona a càrrec d’aquest centre, coneix els assistents i les
seves famílies, i treballa amb ells i elles a diari. Aquest casal és de caràcter adaptat, per
a persones que requereixen d’educació especial i unes atencions més especialitzades.
Preguntem a la Marta algunes qüestions en relació al projecte que tenen en
funcionament i als participants.
1. Quines titulacions tens com a monitora?
Sóc especialitzada en direcció d’activitats de lleure. Vaig graduar-me en magisteri i vaig
estudiar educació especial, la qual s’anomenava atenció a la diversitat en aquell
moment.
2. Quins objectius planteja aquest casal?
A nivell general, els objectius que es plantegen són:
-Incidir en la millora de la qualitat de vida dels infants i dels joves amb diversitat
funcional, des de l’àmbit del lleure.
-Afavorir la socialització i la inclusió social dels infants i joves, i a les famílies en els
processos educatius que afecten els seus fills.
-Fer possible que els nois i noies puguin gaudir d’un ventall d’activitats del lleure
significatives i de forma continuada.
Per a concretar més, tenim objectius específics que inclouen:
-Fomentar el diàleg entorn les temàtiques d’igualtat i respecte.
-Treballar valors que impliquin l’empatia, l’estima i la solidaritat.
-Prendre part i involucrar-se a l’espai, respectant límits i normes perquè tothom tingui
un lloc i paper.
52
3. Feu cap distinció o separació d’activitats degut a la diversitat funcional dels
assistents?
L’assistència de cada dia està controlada de forma que puguem adaptar les activitats i
el plantejament de la sessió a les possibilitats del grup. Dilluns i dimecres tenim un
grup format per assistents amb major dependència (menys autonomia), i per tant les
activitats plantejades hauran de reunir certes característiques per a ser adequades; es
necessiten més monitors que normalment, la complexitat de les activitats haurà de ser
quasi nul·la, si sortim al carrer no ens allunyarem gaire del centre, etc. En canvi,
dimarts, dijous i divendres comptem amb un grup format per assistents amb menys
dependència que posseeixen certa autonomia. Amb ells podem moure’ns més lluny
que amb l’altre grup, plantejar una sessió més complexa amb menys monitors fins i
tot, etc.
4. Veus una clara diferència entre les capacitats funcionals de cada participant?
Jo personalment, els conec i trobo grans diferències entre tots ells i elles. Si bé tenim
un diagnòstic de cada participant, les seves capacitats o limitacions difereixen del que
es diu en aquests diagnòstics. Donat que al casal té com a objectiu afavorir la seva
autonomia, es practica a diari la repetició dels hàbits rutinaris. Aquest tipus d’activitat
necessita de les capacitats cognitives dels participants per a entendre que han de fer i
com. A la hora de fer activitats que depenen de les capacitats cognitives de cadascú,
trobem casos en que entenen perfecta o quasi perfectament allò que se’ls demana,
casos en que presenten dificultats per a assolir l’objectiu, i casos de no participació o
abstracció total. Per tant, sé perfectament fins a quin punt puc demanar a cadascú en
una activitat, i sé que molts d’ells i elles no podran participar directament, però sovint
em sorprenen mostrant habilitats que els seus diagnòstics neguem; per exemple, una
de les assistents, diagnosticada amb una malaltia rara, es suposa que és totalment
invident. Però després de moltíssims dies treballant amb ella, veig que mai no
s’entrebanca amb res, o que si deixes una xocolatina al costat d’una poma, ella
directament agafa la xocolatina, sense palpar el que agafa abans.
5. En l’aspecte motriu, com es troben afectats els assistents en general?
Cap presenta malalties que afectin el sistema motriu directament, però les seves
funcions cognitives condicionen el seu aprenentatge envers els moviment i el
funcionament del cos. Tenen carència de motricitat fina, la qual involucra capacitats
com córrer, la coordinació, l’equilibri, la precisió gestual; la seva motricitat bàsica en
general està desenvolupada, però no tenen capacitat per a moure´s amb explosivitat
ni precisió.
53
6. En l’aspecte cognitiu, com es troben afectats els assistents en general?
Aquells i aquelles amb més autonomia, acostumen a presentar dificultat per a la
retenció d’informació o l’assimilament d’aquesta; semblen tenir una memòria a curta
durada. Això es veu reflectit en que necessiten que se’ls repeteixin les rutines i hàbits
que han de seguir a diari.
Els més dependents no són comunicatius en general, segueixen patrons de caràcter
propis de l’alienació (com si no estiguessin presents o visquessin tancats en una
habitació sense finestres, encara que de vegades tenen estones més lúcides en les
quals poden expressar-se i transmetre als monitors el seu estat d’ànim o parlar amb
ells del que han fet al llarg del dia.
7.Quin nivell de l’autonomia consideres que és més important per a la vida
independent?
El nivell cognitiu, definitivament. Es cert que la falta de mobilitat o una degradació de
les capacitats físiques redueixen molt l’autonomia; la vida és més complicada si no som
capaços de realitzar certes accions sols.
La realitat és molt més dràstica si ens centrem en el punt de vista cognitiu. Els
participants del nostre casal, si bé en alguns casos arriben a ser quasi autònoms (els
menys afectats), necessiten sempre de la supervisió d’una persona; no es pot garantir
la seva seguretat, manteniment de la salut o seguiment dels hàbits pel seu propi
compte.
54
6.2.Entrevista al pare d’en Miguel Àngel En el meu bloc de pisos, viu un veí des d’abans que jo nasqués. Ja de petit vaig
veure que patia d’algunes carències a la seva mobilitat i feia un gest estrany amb la
cara. No fa molts anys em vaig assabentar d’un resum de la seva història, però
aprofitant la temàtica del meu treball de recerca, m’he decidit a preguntar, tot
demanant permís per a exposar aquest cas. Aquesta és la història d’en Miguel Àngel,
en forma d’entrevista.
1.Quina és la història del teu fill?
En Miguel, amb 20 anys d’edat, estava estudiant 2on any d’enginyeria quan, un dia,
mentre seia de copilot en un cotxe, es va produir l’accident. Un atracador fugia de la
policia en un automòbil a 190 km/h i es va estavellar contra el cotxe on anava en
Miguel, pel seu costat. Quan va arribar a l’hospital, l’únic òrgan que no donava línia
plana als registres (funcional) era el cervell. De manera que el noi estava en coma i
amb respiració, alimentació, etc, assistida. No pensaven que sobrevisqués i el
desconnectarien quan es produís la mort cerebral. La qüestió és que en Miquel va
sobreviure; el seu cos va donar senyals de vida (algun òrgan tornava a funcionar) al cap
de tres mesos, i va sortir del coma als 9 mesos.
2. Quin és el diagnòstic que finalment va rebre?
En Miguel està diagnosticat de Tetraparèsia Espàstica, que comporta la pèrdua de les
funcions cerebrals superiors. Es tracta d’un greu traumatisme cranioencefàlic a
l’hemisferi esquerre del cervell, i per tant, afecta a la part dreta del cos (parlant de
motricitat).
3. Quines limitacions li suposa aquesta lesió?
El procés de recuperació va ser llarg, començant amb en Miguel sense control de cap
part del seu cos (membres totalment laxos). Una vegada va ser capaç de comunicar-se
de nou, no recordava la major part de la seva vida; no reconeixia els seus pares. Havia
perdut la memòria abstracta; aquesta permet associar i entendre la relació entre
paraules i idees, objectes, conceptes, etc. En canvi, la seva memòria sensitiva sí es va
començar a recuperar, doncs podia reconèixer coses i adonar-se de que les reconeixia,
però no podia explicar-ho. També cal recalcar la curiositat que en Miguel recordava
perfectament com realitzar càlculs; era capaç de resoldre exercicis d’àlgebra, física i
química ordenadament i amb tot rigor en les operacions.
55
A mesura que va passar el temps, va poder anar en cadira de rodes, i més tard aixecar-
se i caminar amb un bastó. Actualment, en Miguel surt a caminar diàriament seguint
una ruta que ell coneix amb el bastó, doncs la part dreta del seu cos (cames, braços,
cara) no s’ha continuat desenvolupant per falta d’exercici, i no funciona
adequadament (gestos rígids i pèrdua de mobilitat). A nivell intel·lectual, ara es capaç
d’articular paraules i oracions per expressar-se, encara que li suposa un esforç major i
parla tallant les paraules, produint sons (fonetització) aproximats als adequats, però
inexactes.
Recorda el 60% de la seva vida abans de l’accident, domina el càlcul quasi tant com
abans de la lesió, i poc a poc millora en la comunicació i la comprensió; ara entén el
significat de la majoria de paraules del vocabulari col·loquial, entén el doble sentit de
les paraules i la ironia o les metàfores (té un gran sentit de l’humor i fa bromes,
sempre que el veig em saluda fent alguna tot rient). La seva concentració actual és
bastant limitada, no pot centrar-se en dos assumptes a la vegada. Pateix crisis
epilèptiques nocturnes, encara que ara són molt menys freqüents (cada dos mesos
aprox.) que quan es van iniciar (potser setmanalment).
3. Quins han estat els seus tractaments?
La major part va ser rehabilitació per a recuperar la mobilitat de la musculatura i les
capacitats intel·lectuals anteriors a l’accident, tot i que també cal destacar
l’administració d’antiepilèptics (el primer fàrmac reduïa la freqüència de les crisis, i un
de segon reduïa molt la intensitat de l’atac, les convulsions, l’ofegament, etc). En
Miguel va entrar a l’Institut Guttmann (Hospital de neurorehabilitació) nou mesos
després de l’accident. El tractament especialitzat que va rebre, consistia en fer
treballar les neurones vives properes a les que s’havien perdut degut al traumatisme
cranioencefàlic, de manera que aquestes neurones funcionals poguessin substituir a
les mortes; és a dir, unes neurones, una part del seu cervell, realitzava el seu treball
propi i també realitzava (en la possible mesura) les funcions de les parts danyades.
D’aquesta manera, les neurones properes a la zona afectada van permetre al
seu cervell tornar a realitzar part de les seves funcions amb uns certs límits,
permetent la progressió de les capacitats motrius i cognitives d’en Miguel, la qual va
durar 10 anys.
56
6.3.Resultats del reflex rotulià i de la capacitat de reacció dels dits
Es tracta de les proves realitzades a persones sense condicionaments cognitius (companys,
familiars, etc)
SEXE EDAT ANOMALIES INTENSITAT REFLEX ROTULIÀ TEMPS REACCIÓ DITS
noi 16 no ** 0,152 s
noi 16 no ** 0,224 s
noia 16 operació creuats * 0,123 s
noi 17 no * 0,182 s
noia 17 no * 0,151 s
noi 16 no ** 0,160 s
noia 16 no ** 0,177 s
noia 16 no ** 0,185 s
noi 16 no ** 0,159 s
noi 16 no ** 0,169 s
noi 17 no * 0,156 s
noi 17 no *** 0,180 s
noia 17 estat de somnolència *** 0,173 s
noi 17 no *** 0,164 s
noia 16 no ** 0,186 s
noi 18 no ***dreta *esquerra 0,149 s
noia 16 no 0 0,170 s
noia 16 no *** 0,160 s
noia 17 no *** 0,175 s
noia 16 no ** 0,206 s
noia 17 no * 0,179 s
noia 17 no *** 0,150 s
noia 17 no ** 0,153 s
noia 16 no ** 0,179 s
noi 17 luxació crònica genoll 0 0,160 s
noi 17 no * 0,190 s
noia 17 no ** 0,201 s
noia 17 no 0 0,163 s
noia 17 no *** 0,200 s
noia 17 no 0 0,183 s
noia 17 no *** 0,161 s
noia 17 no * 0,178 s
noi 17 lesió genoll 0 0,221 s
noi 17 no ** 0,168 s
dona 45 no
** (mou tot el cos-
pessigolles?) 0,180 s
57
6.4.Proves realitzades al casal
Participants Sexe Edat
A Noi 19
B Noi 18
C Noia 10
D Noi 13
E Noi 17
F Noi 16
Monitor 1 Noi 32
Monitor 2 Noi 29
Monitor 3 Noia 35
Monitor 4 Noia 26
Participants Condició
A malaltia psíquica - retard intel·lectual
B Dificultat d'aprenentatge
C Descoordinació, lateralitat poc desenvolupada
D Síndrome d'Alcoholisme Fetal - hiperactivitat
E Retard intel·lectual per epilèpsia infantil
F Autisme - recent crisi epilèptica
Monitor 1 Sense afeccions físiques/psicològiques/neurològiques
Monitor 2 Sense afeccions físiques/psicològiques/neurològiques
Monitor 3 Sense afeccions físiques/psicològiques/neurològiques
Monitor 4 Sense afeccions físiques/psicològiques/neurològiques
Participants Capacitat de reacció (prova del porter) Capacitat de reacció (estímul sonor)
A 5/10 pilotes parades Reacció relativament ràpida
B 4/10 pilotes parades Reacció relativament ràpida
C 3/10 pilotes parades Reacció molt lenta en comparació al grup
D 2/10 pilotes parades Reacció relativament ràpida
E 4/10 pilotes parades Reacció molt lenta en comparació al grup
F incapacitat per a participar (abstracció) incapacitat per a participar (abstracció)
Monitor 1 7/10 pilotes parades Reacció relativament ràpida
Monitor 2 9/10 pilotes parades Reacció relativament ràpida
Monitor 3 8/10 pilotes parades Reacció relativament ràpida
Monitor 4 7/10 pilotes parades Reacció relativament ràpida
58
Participants Capacitat de reacció (estímul tàctil) Coordinació i pols (joc del lladre)
A Reacció lenta Supera la prova
B Reacció ràpida Supera la prova
C Reacció ràpida Supera la prova
D Reacció ràpida Supera la prova
E Reacció molt lenta Supera la prova
F incapacitat per a participar (abstracció) incapacitat per a participar (abstracció)
Monitor 1 Reacció ràpida Supera la prova
Monitor 2 Reacció ràpida Supera la prova
Monitor 3 Reacció ràpida Supera la prova
Monitor 4 Reacció ràpida Supera la prova
Participants Equilibri Temps de reacció (dits) Reflex Rotulià
A No manté l'equilibri amb normalitat 0,23 s ***
B Manté l'equilibri amb normalitat 0,22 s **
C No manté l'equilibri amb normalitat 0,33 s 0
D Manté l'equilibri amb normalitat 0,22 s **
E No manté l'equilibri amb normalitat 0,18 *
F incapacitat per a participar (abstracció) no reacciona **
Monitor 1 Manté l'equilibri amb normalitat 0,18 ***
Monitor 2 Manté l'equilibri amb normalitat 0,17 0 esquerra , *dreta
Monitor 3 Manté l'equilibri amb normalitat 0,18 **
Monitor 4 Manté l'equilibri amb normalitat 0,17 *
59
6.5.Altres malalties neurològiques Es classifiquen així totes les afeccions del Sistema Nerviós que provoquen un
mal funcionament d’aquest o danys en general. Algunes conseqüències de malalties
d’aquest caire poden ser dificultats per al moviment, per a la parla, per a la respiració o
per tragar, i per a l’aprenentatge. Altres conseqüències no tan fàcils de reconèixer es
relacionen amb la memòria, els sentits i fins i tot l’estat d’ànim.
Donada l’existència de més de 600 malalties neurològiques reconegudes actualment,
les podem classificar de la següent manera:
-Malalties causades per gens defectuosos (malaltia de Huntington)
-Problemes amb el desenvolupament del Sistema Nerviós (espina bífida)
-Malalties degeneratives de les cèl·lules nervioses (Alzheimer)
-Malalties o lesions dels vasos sanguinis que abasten el cervell (ictus)
-Lesions de medul·la o cervell
-Trastorns convulsius (l’epilèpsia és la treballada en el nostre cas)
-Càncer (tumor cerebral)
-Infeccions i inflamacions (meningitis)
(llistat proporcionat per: https://medlineplus.gov - malalties neurològiques)
A continuació, esmentarem i treballarem algunes d’aquestes malalties.
60
6.5.1.Malaltia de Huntington
Definició: Rara i greu malaltia neurològica, de caràcter degeneratiu i hereditària.
Causes: Mutació del codi genètic al cromosoma 4 (gen que es troba al telòmer del braç
curt). La proteïna anomenada huntingtina és el producte correcte de la traducció del
gen, però per la mutació, es tradueix incorrectament i s’obté glutamina. Com a resultat
d’un “efecte dominó” (una incorrecció condueix a una altra, i aquesta a carències o
defectes en algunes estructures o cèl·lules) es formen cossos amiloides (cossos formats
per hialina, granulars, que tenen origen en cèl·lules que degeneren) que provoquen
mal funcionament als teixits on es troben, com a algunes neurones, al còrtex cerebral,
al cerebel o a la medul·la espinal.
Danys: Es produeixen greus danys en les neurones de grandària mitjana del cervell,
fins que comencen a morir. En general es produeix atròfia cerebral deguda a la mort
neuronal i la gliosis (modificacions a les cèl·lules per traumatismes o infeccions).
Aquesta atròfia afecta sobretot a les zones parietal, frontal, al tàlem i al putamen.
Conseqüències: Es produeixen alteració psíquica i motora, amb una progressió lenta
durant un període de 15 a 20 anys. Les característiques principals són moviments
exagerats de les extremitats i ganyotes o gestos sobtats.
Tractament: No existeix un tractament que pugui curar la malaltia ni evitar la seva
progressió. Amb cirurgia cerebral es pot alentir la progressió de la malaltia, i amb
fàrmacs reduir alguns dels efectes secundaris (psicosis esquizofrènica, trastorns
psíquics). També existeixen mètodes de rehabilitació física, però els resultats són
reduïts i la malaltia no pararà en la degeneració del pacient.
Gen afectat del cromosoma 4 en els malalts de
Huntington
Imatge de: http://ghr.nlm.nih.gov/chromosome=4
61
6.5.2.Espina Bífida
Definició: Malformació congènita, no hereditària, que consisteix en un tancament
incomplet del tub neural al nadó al final del primer mes de vida embrionària, i
posteriorment comporta el tancament incomplet de les últimes vèrtebres de la
columna.
Causes: La principal causa dels casos d’espina bífida als embrions és una deficiència
d’àcid fòlic a l’organisme de la mare els mesos anteriors a l’embaràs i els tres mesos
posteriors, encara que en un reduït percentatge dels casos es desconeixen les causes. L’àcid fòlic és necessari en la formació i el manteniment de noves cèl·lules, i per tant
una carència d’aquest component pot ser especialment perjudicial en processos de
ràpida formació de teixits, com és el creixement embrionari.
Danys: Com més alt sigui el punt de la columna afectat, majors seran els danys. Com ja
s’ha esmentat, hi ha una malformació a les vertebres. Això pot conduir a trastorns
relacionats amb el líquid cefaloraquidi, o diferents lesions medul·lars.
Conseqüències: Possible hidrocefàlia (acumulació excessiva del líquid cefaloraquidi),
“malformació de Chiari”, acumulació de líquid cefaloraquidi al tub medul·lar,
deteriorament de capacitats com la memòria o la concentració, mal funcionament del
sistema locomotor, debilitat muscular, pèrdua de sensibilitat, trastorns de l’aparell
excretor, etc.
Tractament: Una vegada causats els danys de l’espina bífida, no hi ha tractament
possible. Es pot efectuar la cirurgia una vegada detectada la malformació, però. Si la
espina bífida en formació es detecta durant l’embaràs, la actuació ideal seria operar al
fetus, doncs la tecnologia actual ho permet. Després del naixement, l’espina bífida es
pot operar mitjançant cirurgia per corregir la malformació, però alguns efectes no
desapareixeran i potser només es veuran minvats.
Malformació vertebral, producte
de l’espina bífida
Imatge de:
https://es.wikipedia.org
Operació en l’etapa fetal per a
corregir l’espina bífida
Imatge de:
https://upload.wikimedia.org
62
6.5.3.Alzheimer
Definició: Malaltia neurodegenerativa que es manifesta amb trastorns cognitius i de la
personalitat. Es caracteritza per una pèrdua progressiva de la memòria junt amb altres
capacitats mentals. És el tipus més comú de demència, és incurable i terminal, i des
que apareix fins a la mort del pacient passen una mitjana de 10 anys. Acostuma a
afectar a persones majors de 65 anys, encara que hi ha casos de pacients a prop dels
40 anys.
Causes: La causa de l’Alzheimer es desconeix, encara que actualment es relaciona els
prions (organismes formats per una proteïna anomenada priònica, capaç de formar
agregats moleculars aberrants) com a possibles causants.
Danys: Hi ha una pèrdua progressiva de neurones i de connexions sinàptiques a
l’escorça cerebral i a certes regions subcorticals. Això es tradueix en la degeneració o
atròfia del lòbul temporal i parietal, l’escorça frontal i la circumval·lació cinglada.
Conseqüències: L’empitjorament és progressiu; es perd la capacitat de crear nous
records, confusió mental, irritabilitat, agressivitat, canvis d’humor, trastorn del
llenguatge, pèrdua de memòria a curt termini, aïllament social, pèrdua progressiva,
etc. Acaba amb la mort per altres causes degudes als hàbits que implica la malaltia, o a
la total degeneració del cervell.
Tractament: Fàrmacs que actuen en favor de l’acetilcolina (neurotransmissor que falta
amb la malaltia de l’Alzheimer). Per l’apartat no farmacològic, hi ha un gran paper de
l’ambient familiar (família unida, poc estrès, organització, donar atenció al pacient, etc)
i el treball a mètode d’entrenament de les capacitats cognitives que el pacient encara
conserva. Com l’Alzheimer sempre progressa negativament per a la salut del pacient,
aquest necessitarà amb el temps ser cuidat més temps i prestar atenció a les seves
necessitats. Possibles tractaments per a curar la malaltia es troben en fase
d’investigació, però per el moment les “solucions” són les esmentades.
A l’esquerra un cervell sa, a la dreta un cervell afectat d’Alzheimer
Imatge de: http://radioscopio.iaa.es
63
6.5.4.Ictus
Definició: És un infart cerebral. En un moment determinat i de forma sobtada, no
arriba sang suficient a un punt del cervell i es produeix un episodi. La part afectada del
cervell es mor.
Causes: La causa principal és una pressió arterial molt elevada, seguida pel
sedentarisme, la consumició excessiva de tabac, alcohol, drogues, fritures i greixos
hidrogenats, problemes cardíacs, diabetis, etc.
Danys: Mort de les cèl·lules de la secció afectada del cervell. Donat que el cervell és un
dels principals òrgans del sistema nerviós, moltes capacitats cognitives es poden veure
afectades. Depenent de quins teixits morin, les conseqüències seran variades.
Conseqüències: Des de la pèrdua de funcionalitat em extremitats determinades,
ganyota permanent a la cara o pèrdua d’habilitat comunicativa, fins a la mort de
l’afectat en un període de temps que pot variar.
Tractament: No hi ha tractament possible en quant al teixit nerviós perdut, encara que
es poden dur a terme labors de rehabilitació per a reforçar totes aquelles capacitats
que es puguin haver vist afectades. La forma de lluita fonamental contra els ictus recau
en la prevenció, evitar hàbits de vida que facilitin l’aparició d’aquests episodis.
Trencament d’una vas sanguini cerebral
Imatge de: www.stroke-therapy-revolution.es
Obstrucció d’un vas sanguini cerebral
Imatge de: www.webconsultas.com
64
6.5.5.Càncer, Tumor Cerebral
Definició: El càncer és una malaltia que consisteix en la multiplicació o reproducció
descontrolada de les cèl·lules. Quan una cèl·lula es descontrola (per diferents causes
possibles) i comença a reproduir-se de forma indefinida, es poden generar teixits
anomenats tumors malignes, els quals són grans formacions de cèl·lules canceroses
que creixen descontroladament i consumeixen els nutrients de les sanes provocant el
mal funcionament d’aquestes. A més, la capacitat de les cèl·lules cancerígenes de
envair teixits, dóna lloc a la metàstasis (el procés pel qual les cèl·lules tumorals
envaeixen òrgans propers i teixits diferents al teixit d’origen), estenent la malaltia.
Els tumors, per altra banda, poden ser benignes (creixen dins unes limitacions, no
envaeixen teixits, es poden extirpar i no tornen a aparèixer) i se’ls anomena quists. Tot
i no ser malignes, un tumor de qualsevol tipus pot ser realment nociu per al
funcionament d’un òrgan com el cervell.
D’aquesta manera, deixarem definits els tumors cerebrals, malignes o benignes, com a
masses de cèl·lules estranyes que han crescut al cervell (amb origen al cervell o
provinents d’altres teixits).
Causes: La aparició dels tumors al cervell es poden donar per metàstasis des d’altres
teixits, o pot ser el mateix cervell el punt d’origen. D’una manera o altra, els tumors
com ja hem definit, es veuen donats per la reproducció descontrolada d’una cèl·lula o
diverses. Les causes d’aquest descontrol poden venir donades pel codi genètic o se li
associen diferents factors de risc (tabac, alcohol, drogues, alguns agents externs
concrets en general).
Danys: Els tumors, malignes o benignes, són masses que no haurien d’existir en les
zones on es troben, de forma que directament poden destorbar, i tractant-se del
cervell, la sola existència d’aquests cossos ja pot causar problemes. Per altra banda, els
tumors malignes creixen sense parar i es nodreixen amb el nutrients que les cèl·lules
sanes necessiten. Per tant les cèl·lules sanes perden funcionalitat i poden arribar a
degenerar. De nou, tractant-se del cervell, les conseqüències poden ser dràstiques.
Conseqüències: Depenent d’on es trobi el tumor, les conseqüències seran molt
diferents en l’estat de salut del pacient, però alguns símptomes acostumen a repetir-se
(visió doble, dolor a extremitats, cefalea, nàusees, canvis en el comportament, etc).
65
Tractament: Es poden realitzar cirurgies per a extirpar els cossos tumorals, però això
no evitaria el desenvolupament posterior de nous tumors. En cassos de càncer
s’acostuma a emprar la radioteràpia i la quimioteràpia, però tractant-se del cervell,
podria ser altament nociu matar cèl·lules cerebrals o irradiar-les. Altres opcions consisteixen
a utilitzar hormones, immunoteràpia, teràpia gènica, etc. Com sempre existeixen factors
preventius i atencions per als pacients.
TAC de l’encèfal que mostra un
tumor cerebral
Imatge de:
https://es.wikipedia.org
TAC de l’encèfal que mostra un
tumor cerebral
Imatge de:
https://br.pinterest.com/explore/
tumor-cerebral/
66
6.5.6.Meningitis
Definició: Infecció que es caracteritza per una inflamació de les meninges (membranes
toves que recobreixen el sistema nerviós central) que avança amb molta rapidesa i pot
resultar letal.
Causes: La infecció de la meningitis ve donada en la majoria dels casos per virus,
encara que pot ser una infecció bacteriana, causada per fongs, medicaments, etc.
Degut a l’origen general de la meningitis, és més habitual la contracció d’aquesta en
nens i nenes petits i persones immunodeficients.
Danys: La inflamació de les meninges pot lesionar el cervell degut a la pressió exercida
contra aquest, a més d’afectar a altres òrgans del sistema nerviós central. Per altra
banda, donat que és una infecció, es poden estendre agents infecciosos per
l’organisme o produir-se supuracions intracraneals (també augmentant la pressió
exercida sobre els òrgans).
Conseqüències: Mals de cap, rigidesa a la nuca, febre, fotofòbia o trastorns de
consciència. En cas de no tractar-se, es poden produir desmais o arribar al pitjor dels
extrems, la mort.
Tractament: És necessari administrar antibiòtics o antivirals (depenent de l’origen de
la infecció). Per a prevenir els possibles danys provocats per la inflamació, es necessari
administrar corticosteroides (milloren la evolució neurològica). Degut a l’estat dels
pacients, cal realitzar un seguiment i fins i tot un sosteniment de les constants vitals,
depenent del grau d’avançament de la meningitis.
Representació de les membranes (meninges) que
recobreixen l’encèfal
Imatge de: https://www.definicionabc.com
67
7.BIBLIOGRAFIA
7.1.Llibres -FERNANDEZ, Esteban/ MINGO, Zapatero/ RODRÍGUEZ, Bernabé/ TORRES, Lobejón.
Biologia i Geologia NOU ESPAI 3. Barcelona: Vicens Vives, 2012.
-BRANDI FERNÁNDEZ, Antonio. Biologia Batxillerat 1. Barcelona: Santillana, 2016.
7.2.Documents -CAMPOS, Patricia. Epilepsia en el niño. Temes de revisió, VOL 1, 1995.
-POCIECHA, Juan. Síndrome de Punta-onda continua durante el sueño. Centro Integral
de Epilepsia. VOL.12 NUM.2., 2006.
8.WEBGRAFIA
-Consultes diverses (termes, malalties, definicions, etc)
https://es.wikipedia.org
-Qüestions de biologia, anatomia, simptomatologia i salut en general
https://medlineplus.gov
-Informació sobre antropologia i neurociència
http://antroporama.net
-Biologia humana
http://biohumana35.blogspot.com.es/
-Psicologia i ment
https://psicologiaymente.net/
68
-Cervell
https://kerchak.com/cerebro/
-Atles anatomia cos humà-http://www.centralx.es/
http://www.centralx.es/
-Neurocirurgia
http://neurocirugiabolivia.com/
-Psicologia
https://www.psicoactiva.com/
-Consultes de Biologia
https://veganimal.wikispaces.com/
-Sistema Nerviós Central
https://snc-tic2a.wikispaces.com/
-Epilèpsies idiopàtiques
http://bvs.sld.cu/revistas/ped/vol80_4_08/ped09408.htm
-Ones cerebrals
http://www.ub.edu/pa1/node/130
-Neurofisiologia
http://neurofisiologiagranada.com/eeg/eeg-comoselee.htm
69
-Neurones
http://www7.uc.cl/sw_educ/biologia/bio100/html/portadaMIval5.2.1.html
-Estructura del Sistema Nerviós
http://www.monografias.com/trabajos11/sisne/sisne.shtml
-Pàgina web de la OMS
http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs999/es/
-Tipus d’epilèpsia
https://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/crisis_epilepticas.htm
-Actuació davant la crisis epilèptica
http://www.cuidateplus.com/enfermedades/neurologicas/epilepsia.html
-Programa simulador del Sistema Nerviós
http://www.innerbody.com/image/nervov.html
-Funcions Sistema Nerviós
http://philschatz.com/anatomy-book/contents/m46500.html