SINTAXI

Notes de Ilenguatge sobre el «Diari1918», de J.V. Foix (i 111)

ALBERT JANÉ

El nombre gramatical de certspossessius

En la designació d'un conjunt decoses o persones referides indivi-dualment, és a dir, una per cap, a unaltre conjunt de coses o persones,sembla que, en principi, sigui mésnormal de recórrer al singular que nopas al plural. Hi ha casos obvis:

[1] Les guineus tenen les orelles punxe-gudes i la cua grossa.

Si diguéssim les cues en lIoc de lacua, podria semblar que les guineustambé tenen dues (o més) cues, talmentcom tenen dues orelles.

[2] Si fa molta calor ens podem treureI'americana.

[3] Les senyores poden deixar l'abric aI'entrada.

En certs casos, no sembla desen-certat endevinar, en lús del plural encomptes del singular, la interferenciad'una altra Ilengua.

[4] ... els nusos de les corbates, afluixats,els penjaven balders al voltant del coll(lonathan Latimer. La dona del dipositde cedévers, «La cua de palla», p. 5).

[5] La gisca els cenyia les camises a lacarn (op. cit., p. 11).

Si no sabíem que no hi ha ningúque vagi pel món amb més d'una cor-bata o amb més d'una camisa, a travésdeis dos exemples [4] i [5], com hemindicat, del mateix text, creuríem queaquest era el cas de les persones a ques'hi fa referencia. Amb tota probabili-tat, aquests plurals són tributaris deI'original angles.

Potser els noms que designen ele-ments rigorosament individuals, comles parts del cos huma (o deis animals),les peces de roba i el que ara darrera-ment s'anomenen complements, sónels que, en el cas de que fem qüestió,més habitualment s'usen en singular,en una expressió espontania, en Ilocd'un ús plural que denota clararnent laperdua del sentit lingüístic o la inter-ferencia d'una altra Ilengua:

[6] Tots tres duien el rellotge (i no els re-Ilotges) parat.

Pero el fet és que no es pot pas es-tablir cap norma rigorosa que reguli elnombre gramatical d'aquesta mena denoms. Hi ha diverses circumstáncies,impossibles, o molt difícils, de reduira un esquema, que poden determinarl'ús del singular o del plural, i no hand'ésser poc nombrosos els casos con-crets i específics que haurien d'induira advocar per I'admissibilitat de totesdues solucions.

Per aixo ens ha semblat que podiatenir interés veure per quines solucionses decantava un escriptor tan rigorós iamb un sentit del Ilenguatge tan afinatcom [.V Foix, amb exemples del seuOiari 7978, que ja ens han servit per aexemplificar altres usos lingüístics i al-tres solucions grarnaticals'.

En els exemples que segueixen, enque és qüestió de parts del cos huma(o d'animals) o bé de peces de roba oelements analegs, referits a personeso besties, Foix recorre al singular, quesembla la solució més idónia:

[7] ... les noies Iliscaven, alades, amunt iavall deis carrers, i feien com si no ensveiessin. Cenyien el cabell amb un llacescocés ... (p. 23 7).

[8] Tots portem brodat al jersei amb fil deseda de colors, el nom de I'estimada(p. 241).

[9] Creien [els homes i les dones] que Ilurpell bruna seria per a la mar un afro-disíac desvetllador de la seva doble per-sonalitat hermafrodita (p. 275).

[10] Guardats per escarcellers de plomatgegris i bec de grua, han desaparegut perla clariana d'uns pallers (p. 343).

[11] Els cavalls són d'un torrat ciar, i lacrin, de natural, els blanqueja (p. 417).

[12] En arribant al cim, i all iberats de labrida, amen, dolcos. i folguen, pelscorrals, amb les més folles de les egües(p. 417).

[13] ... hi munten i hi cavalquen, al ga-lop, cavalls bretons de crina Iluminosa(p. 485).

1 Vegeu Llengua Nacional, núm. 52, pp. 31-34, i núrn. 53, pp. 30-32.

[14] ... deixant senyals [els diables esfe-rics] de Ilur pell cremadora damunt lataula d'escriure (p. 627).

[15] Van treure's totes dues la careta, i vaigbesar-les per heure coratge (p. 807).

Els exemples següents són, de fet,equiparables als anteriors:

[16] Damunt la pell de paquiderm quecobreix el cel, per sempre hi ha pintatscavalls negres i pneurnátics amb Ilurfunda (p. 279).

[17] A mitja part, les noies, tot intentantd'encotillar Ilur natura frondosa, enshan imprecat bracos en creu (p. 351).

[18] ... li volia mostrar, des de I'espitllerade dalt, el mar llunyá per on naveguenles arrels i Ilur saba pomposa (p. 439).

[19] De l'una a I'altra [plataforma] man-tenen la mateixa distancia pero Ilur diá-metre minva de dalt a baix (p. 721).

[20] Continents, contrades, paratges ambIlur vegetació: cada bri d'herba és unpollanc, cada mata una selva (p. 825).

Pero, en canvi, no deixem de tro-bar alguns exemples en que, en casosidentics, o analegs. Foix es va decidirpel plural:

[21] .., els nois del meu carrer ens avin-guérem a esperar que es fes del tot foscper a posar-nos els vestits morats i pian-tar al mig de la placa ... (p. 303).

[22] ... ha eixit una corrua d'homes uni-formats. Damunt els vestits esfilagarsatsduien escrit, arran de pitrera ... (p. 343).

[23] .. , els tripulants van amarrar, Ilests icallats, i després de desar Ilurs temiblescoltells en fundes de cuir. .. (p. 375).

[24] N'han baixat vuit minyons amb ja-quetes de pell i deix germanic (p. 487).

[25] Només els carrabiners han romas enterra, estranys al fet, i Ilunyans, em-bocats amb Ilurs capes i recolzats enanacroniques espingardes (p. 515).

[26] Vestits amb túniques blanques, ambgests benignes feien com si em vol-guessin aturar (p. 593).

[27] Els miralls reflecteixen multituds, ho-mes i dones amb nassos de festa, noiesbifronts amb els cabells tirats a flor denuca, recollits i cenyits per una vetaestreta (p. 623).

22 LLENGUA NACIONAL - NÚM. 54 - I TRIMESTRE DEL 2006

SINTAXI

No sembla gaire arriscat d'afirmarque els plurals obligats deis exemplesanteriors són I/urs temibles coltel/s [23],exigit per la claredat del sentit, i anacro-niques espingardes, aquest especialmentper raons gramaticals, és a dir, perquees tracta d'un grup nominal sense de-terminació possessiva. Efectivament, re-colzats en I/ur enecronice espingarda,amb la determinació d'un terme pos-sessiu, no semblaria pas inviable.

Escau també de comparar els ca-bel/s tirats a flor de nuca [27], ambcenyien el cabel/ [7]. Notem, encara,el grup del singular una veta estretad' aquest mateix exemple [27], que téun valor plural indubtable.

Els noms abstractes, o que tendeixena I'abstracció, els que designen quali-tats, condicions, estats o aspectes, enaquests casos que comentem salen re-vestir la forma del singular, encara quecal convenir que no sempre és possiblede discernir si aquesta forma és el re-flex d'un singular o d'un plural logics.

[28] Nois i noies del meu poble, que mal-cobreixen IIur groga nuditat sota gasesde tendres colors subtils, juguen cadavespre a la placa (p. 293).

[29] Pero I'ombra deis avets recull l'orn-bra deis ocells malefics i al fons deI'horitzó mil ales blaves han abatutIIurvol (p. 311).

[30] Prats, rierols, pollancres, fontanes iocells viuen de IIur vida encesa i esrendeixen a I'encís de les teves danses(p. 321).

[31] ... alca els bracos enlaire per dibui-xar amb IIur ombra, damunt I'ala ver-mella de la porta, no sé quin ocell rnale-fic (p. 323).

[32] ... un vol de corbs, senyorívols mal-grat la IIegenda i planyívols de IIur dis-sort, ha ombrejat... (p. 355).

[33] Pero en reprendre el nostre solac,partit perdut, els atletes, la pista, el jocceleste d'ombres i IIur divina geome-tria, havien desaparegut (p. 393).

[34] Aigües, cigales i tantes de remorsconfidencials, i les veus latents en elscanyars celen IIur presencia (p. 437).

[35] A muntanya, no tinc mai el son prim,i les remors fosques d'una sala i alcovapairals, i IIur rossec, no em lleven eldormir (p. 457).

[36] Tot de dames americanes, amb capestransparents que fan més ostensible IIuresveltesa ... (p. 485).

[37] Els he guaitats en IIur desfici, i m'hanvingut ganes de cridar (p. 487).

[38] la els gavians, en vol espes, els ani-maven amb IIur xiscladissa i els orn-braven amb amor (p. 515).

[39] Cubs, esferes, cons, cilindres, pa-raJ./elograms i adhuc els trapezoedres iels políedres, els quals, amb IIur divinai torbadora presencia, fecunden elMigdia (p. 521).

[40] Voldríeu ter-vos amos, d'amagat, depuigs i boscs, i de IIur áuria polseguera(p. 797).

En l'exemple [36], al costat del plu-ral capes transparents, sense cap de-terminatiu possessiu, tenim el singularI/ur esveltesa, que, a més d'anar ambun possessiu, designa un concepte mésgeneral. El singular I/ur xiscladissa [38]s'explica especialment pel seu valorcoHectiu. Altrament, hauria estat obli-gatori I/urs xiscles. També és de remar-car el singular I/ur divina i torbadorapresencia [39], que té com a antece-dent no un sol nom del plural sinó ungrup ben nodrit de noms, tots ells enla forma del plural.

En I'exemple reproduit a continua-ció, l'ús, sens dubte obligat, del sin-gular en un nom referit a un posseídormúltiple, és no solament obligat pelsentit sinó per l'ernfasi amb que l'au-tor s'hi refereix:

[41] Avui he descobert el secret de la fi-delitat deis faroners a IIur professió durai responsable (p. 495).

En els exemples següents, obeint araons que semblen, en general, prouevidents veiem I'alternanc;:a de laforma del singular i la del plural engrups nominals referits a una plurali-tat de posserdors:

[42] ... I'efígie de vells conqueridors,d'emperadors egregis i de dames fa-

moses per IIurs anornals esbargiments oper IIur faixada continencia (p. 489).

[43J Hi evoco centaures arrogants ambvesta de duc, andrógins vestits de mar-ques, moJ./uscs monstres amb potes decomte, ogres amb testa ogival amb uni-forme de baró (p. 715).

[44J Deixeu que en IIengua canicular elsIIaners amb testa de falcó, els botersamb aletes de calamars, els especiersamb pel de cabra i els canvistes ambpotes de flamenc. .. (p. 749).

[45] Era plena de gent amb gais vestits denit, homes i dones amb florids capellsi obesos infants de mirada trista (861).

L'ús del singular en els grups testaogival [43] i testa de falcó i pel de ca-bra [44] i del plural en els grups potesde comte [43], aletes de calamars i po-tes de flamenc [44] té unes raons evi-dents i indiscutibles, que, en una certamesura, abonen també les altres op-cions: enomsls esbargiments i faixadacontinencia [42] i gais vestits de nit iilorkis capel/s, i mirada trista [45].

Reproduim. encara, uns quantsexemples en que Foix es va decidir perla forma del plural:

[46] Totes les cases donen per IIurs por-tals a la placa (p. 241).

[47J ... darrere els velluts blaus de nit ambque els vems del meu poble amaguenels cancells de IIurs cases (p. 329).

[48] ... la dona de la taverna escrivia elsnostres noms als vidres glacats de laseva tenda ... (p. 345).

[49] Un voler irresistible m'ha portat, en-tre torrents i esbalcos, a la planella quedomina la vall immemorial deis avionsperduts i de IIurs desferres retrospec-tives (p. 347).

[50] Hi hem passatper damunt, descalces,a I'hora que els sabaters i IIurs amants,que és la deis migdies d'agost, abocatsa les fi nestres, imiten personatges an-tics, amb carotes d'estopa (p. 379).

[51] Enels vespres deis dies que ha plogut,voldria ésserel fanaler de la vila (p. 415).

[52J He mirat I'empremta de IIurs petges[de cinc o sis personatges] quan, encomptes de tornar al forn, s'allunyavenfora burots (p. 457).

[53] ... han abandonat les desferres deIIurs autos feudals (p. 485).

[54] ... mentre els corsaris i IIurs espec-tres arrosseguen, amb ufana de tro, lesbótes per la Davallada (p. 531).

[55J Ia els poetes i IIurs amants occeixen,a codolades, els servidors d'ídols, iconsi fetitxes ... (p. 579).

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 54 - I TRIMESTRE DEL 2006 23

SINTAXI

Elsplurals més inqüestionables són,gosaríem afirmar, els nostres noms [48],I/urs amants [50] i [55], I/urs petges[52], I/urs autos feudals [53], I/urs es-pectres [54] i, obviarnent, les bótes[54]. En els altres casos, especial mentels migdies [50] i els vespres [51],creiem que els noms usats en plural (ésa dir, els termes referits, individualment,a una pluralitat de posseídors) tambés'haurien pogut usar en singular.

La conclusió és que, com en tantsaltres aspectes del Ilenguatge, no espoden fixar normes rígides ni adoptaractituds dogmatiques. No podem fersinó el que acabe m de fer: plantejar laqüestió (més que no pas el problema),perque no ens agafi mai d'improvís, iprocurar d'emmirallar-nos en els exem-pies deis mestres i deis bons autors.

Els dies de la setmanaEn l'ús deis noms deis set dies de la

setmana es planteja en certs casos laqüestió de si han d'anar o no preceditsper l' article defi nit i de si cal usar-losen singular o bé en plural. Una normaacceptada per molts, que no semblapas desencertada, és que dient, sim-plement, dil/uns, dimarts ... , voldríemdir «el dilluns passat» o «el dilluns queve», d'acord amb el temps verbal, idient simplement el dil/uns, el dimarts,etc., amb I'article definit i en singular,es voldria dir «cada dilluns», «cada di-marts» (d'una manera habitual). Així,Oiumenge anirem a esquiar i El diu-menge es queden a casa són frases,certament, habituals, el sentit de lesquals no creiem que ofereixi capdubte, encara que cal convenir que,d'una banda, potser no són les úni-

Diumengeanirem aesquiar.

ques correctes, i, de l'altra, que l'ad-junció de certs determinatius (com jahem vist) altera aquest esquema.

Per aixo, com a cloenda d'aques-tes notes sobre el Ilenguatge de J.v.Foix, ens ha semblat interessant de re-produir els exemples d'aquest cas queplantegem que hem sabut trobar en lanostra lectura atenta del volum del seumagn ífic Oiari 7978.

[56J El diumenge següent, en sortint, a lestres de la matinada, del ball de "La Vio-leta», li vaig dir: -Pepal Quina son aquestmatí. Em va respondre que els dillunssanta Eulalia li feia la feina (p. 257).

[57J Fou diumenge passat, a les tres de latarda, sobre el pont del passeig, que unembriac occí una dona ... Ia el di u-menge abans hom havia assenyalat unfet identic ... (p. 289).

Nótula

[58J Quina tristesa d'avui endavant, lestardes de diumenge! (p. 291).

[59J ... hem arrencat deis almanacs por-tolans els fulls del divendres (p. 381).

[60J La randa de la neu amaga, al fons detot el país, la dolca cara que només po-dem veure al foscant deis dissabtes (387).

[61 J ... embocar amb la manta deis diu-menges d'hivern, m'he arribat a l'es-pluga de Finestrelles ... (p. 397).

[62J ... si em volia ajudar a encapsar elsrocs que els dijous sants collim a frescad'alba (p. 435),

[63J A mi, que no m'hi comptin pas elsdiumenges per a fer passar de l'un molla I'altre [...J. No, burots de fronteres en-deutades: els diumenges són per a misol (p. 749).

[64J singularsestubesnodrides amb Ilenyade pi muntanyenc, estellada els diumen-ges abans de missa d'alba (p. 881) .•

construcció d'infinitiu, segurament perque la creuen massaliteraria, i recorren sistematicament a la construcció ambquan, amb la qual cosa generen monotonia i recarreguenel discurso En canvi, si emprem també la construcció 'en+ infinitiu", com és d'aconsellar, obtindrem més varietati alleugerirem I'expressió. Ex.: En sentir aixo vaig dir que ...(més variat i Ileuger estilísticament que «Quan vaig sentiraixo vaig dir que...»).•J.R.

Un útil slnónfm de «quan»Entre les conjuncions temporals de simultaneitat' tenimla partícula quan, que introdueix una oració subordi-nada amb el verb en un temps personal. Exemple: Quanarribaras, el/s ja seran fora. Pero a vegades pot convenir,estilísticament, d'expressar la circurnstancia temporalamb el verb en forma no personal. A tal fi disposem dela construcció 'en + infinitiu". Ex.: En arribar tu, el/s jaseran fora.

Doncs bé, avui dia sembla que alguns assessorslingüístics de mitjans de comunicació rebutgen aquesta

(Extret del Ilibre Observacions crítiques ipractiques sobre el catala d'avui / 2, p. 54)

1. Cf. J. Ruaix, El catalá /2, p. 202.

2. Cf. J. Ruaix, El cata/á /2, p. 25 i p. 179, apartat 4.

3. Si mirem el curs de la historia de la lIengua, veurem que aquesta construcciótambé s'ha fet escrivint 'al + infinitiu' (com fa el castella), pero la normativa mo-derna, acceptada per tots els escriptors, ha establert l'ús exclusiu de la forma en.

24 LLENGUA NACIONAL - NÚM. 54 - I TRIMESTRE DEL 2006