3autoreflexió inicial

autoreflexió final

Sintaxi

1 L’oració

• Introducció• Estructuradel’oració• Tipusd’oracionssegonselpredicat

2 L’oració simple

• Elcomplementdirecte(CD)• Elcomplementindirecte(CI)• Elcomplementcircumstancial(CC)• Elcomplementpreposicional(CPrep)• L’atribut(Atr)• Elcomplementpredicatiu(CPred)• Elcomplementagent(CAg)

3 L’oració composta

• L’oraciócoordinada• L’oraciójuxtaposada• L’oraciósubordinada

4444444.indd 107 08/03/13 08:31

108 Sintaxi

Sintaxi3QÜESTIONS pEr a la rEflExIó

autoreflexió inicial

1 Sapsquèsignifica laparaulasintaxi?Busca-laeneldiccionariifixa’tenl’etimologia.T’ajudaasaberdequèesparlaràenaquestbloc?

2 Quinadiferènciadiriesquehiha,enlavidaquoti-diana,entreunobjecteiunsubjecte?Etsonenaques-tesparaulesaplicadesenl’àmbitdelasintaxi?

3 Avaluadel’1al10elsteusconeixementsdesin-taxi.

4 Éselmateixunafrasequeunaoració?Sapsenquèesdiferencien?

5 Perquècreusqueensintaxiesparladecomple-mentsdelverbidecomplementsdelnom?

6 Sapsquinaéslaparaulamésimportantd’unaora-ció?Perquè?

7 Quinainformaciótransmetelverb?

8 Què creus que signifiquen els conceptes oració passiva,complement agent isubjecte pacient?

9 Sapsquèésunfetcircumstancial?Buscaladefi-niciódecircumstancialeneldiccionari.

Què en saps?

1 Llegeix els textos següents i digues si les ra-

ons que esgrimeixen et semblen suficients per in-

cloure l’estudi de la sintaxi en el currículum d’en-

senyament:

I per a què serveix la sintaxi? Per al mateix que poden servir els mots encreuats o un sudoku. Fonamental-ment, per pensar. Analitzar la llengua és fer gimnàs-tica mental per utilitzar-la millor, per escriure millor, per expressar-se millor, per comprendre millor…, és a dir, per millorar.

http://minimisterios.blogspot.com

Això ens ajudarà en quelcom de molt més important: ser capaços de convéncer els altres quan ho neces-sitem.

Álex Grijelmo, La gramàtica descomplicada (fragment adaptat)

Si la sintaxi és l’armadura sobre la qual estan constru-ïts els castells de la saviesa i del dir, aprendre-la no ha de ser un artifici que ens aparte de l’amor a les pa-raules, sinó una recerca del que diuen i del que callen.

http://media.castalia.es

2 Has estudiat mai una llengua estrangera?

Creus que l’aprenentatge de la sintaxi t’hi podria

ajudar?

3 T’ha passat algun cop que has interpretat

malament un enunciat perquè estava mal cons-

truït? Explica-ho a la resta de la classe.

Quines són les quatre parts de la gramàtica? Les tres parts de la gramàtica són dues: sintaxi.

Francisco Marsá (filòleg)

4444444.indd 108 08/03/13 08:31

109Sintaxi

3 1 L’oracióc

ON

TIN

gu

TSO

bjEc

TIu

S

1 Saber distingir el subjecte i el predicat en una oració.

2 Conéixer les oracions amb subjecte el·líptic i les oracions impersonals i saber distingir-les.

3 Entendre com la naturalesa del verb determina l’estructura del predicat.

INTrOduccIó

La sintaxi és la disciplina lingüística que estudia l’estructura de l’oració, tot relacionant-ne la forma amb el significat. A partir dels components significa-tius de l’oració (categories), estableix les regles de combinació que relacionen els sintagmes i quines funcions acompleixen. També estudia les relacions entre diverses oracions.

l’enunciat

L’enunciat és la unitat mínima de significació que respon a les característiques següents:

• Es dóna en una situació determinada. L’enunciat s’emet per donar informa-ció; per tant, hi ha d’haver una persona que l’emeta, una altra que la reba i un context concret. Per exemple, si vull acceptar una feina, diré a la persona que em vol contractar: Només l’acceptaré si em fa un contracte, no vull treballar en negre. Òbviament, ací hi ha una situació determinada que provoca aquest enunciat. El mateix passa si dic Renoi!, perquè expresse la meua sorpresa per un motiu concret.

• Té una entonació pròpia, delimitada per les pauses. Així, l’enunciat No t’ho donaré encara que no té entonació prò-pia perquè és incomplet. Però si es formula completament, s’ha d’adoptar un to i una entonació adequats: No t’ho do-naré encara que vingues. No seria correcte, doncs, No t’ho donaré encara que vingues hi estàs d’acord?, perquè es trac-ta d’un enunciat que no es formula amb l’entonació apro-piada.

El mot sintaxi prové del grec i significa ‘posar coses juntes, organitzar-les’. Per això diem que el fet d’analitzar sintàcti-cament les oracions permet organitzar el pensament.

INTrOduccIó

L’enunciat

L’oracióilafrase

Lesmodalitatsoracionals

ESTrucTura dE l’OracIó

Elsubjecteielpredicat

Tipusdesubjectes

Elsubjecteel·líptic

TIpuS d’OracIONS SEgONS El prEdIcaT

Oracionsdepredicatverbal

Oracionsdepredicatnominal

4444444.indd 109 08/03/13 08:31

L’oració13

110 Sintaxi

l’oració i la frase

Sovint, els termes oració i frase s’utilitzen com a sinònims, però no signifiquen exactament el mateix.

• Oració: unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concreta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o sintagma verbal). Conté un verb que en determina l’estructura i el signifi-cat, tot i que es pot elidir.

Té significat complet i és independent. Així, el sintagma El gat no és una ora-ció perquè no completa cap idea i depén d’algun altre element; en canvi, El gat menja peix sí que ho és. La independència sintàctica de l’oració també s’explica perquè els elements que la formen es relacionen entre si i configu-ren una unitat; per això, el subjecte ha de concordar amb el verb i, si escau, amb els complements: El llibre és interessant.

• Frase: construcció sintàctica integrada per més d’una part gramatical. Pot tenir un significat mínim, però no té un verb que en regisca l’estructura: Nyam! En general, tota oració és un conjunt de frases, però tota frase no és necessàriament una oració.

Ex. –On viu?

–[Viu] a Castelló.

Consulta el concepte de verb.

pàg.84

1 Diguessielsenunciatssegüentssónoracionsofrases:

a El pont sobre el riu Kwai. b Vine!c Els savis busquen la saviesa; els necis creuen que l’han trobada.d Ai las!e Em vols escoltar?f Quina vergonya!g A bons ocis, mals negocis. h Salut!i A casa del paleta, mai la feina no està feta.

2 Converteixlesfrasesenoracions,iviceversa:

Quina sorpresa! → Quina sorpresa que m’has donat!

a A panxa plena no hi entren penes. b A cinquanta anys, pocs banys. c A nou mal, nou remei. d A bord del veler, després del patró, el cuiner. e Això no és un problema important. f No és greu, veritat?

A

4444444.indd 110 08/03/13 08:31

111Sintaxi

Les modalitats oracionals

En l’acte comunicatiu, l’emissor transmet informació amb alguna intenció con-creta. Per exemple, perquè vol que el receptor faça alguna cosa o que entenga el que li està explicant.

La comunicació també pot generar un sentiment o una opinió respecte d’un fet.

Les modalitats oracionals defineixen el tipus d’enunciat en relació amb l’emissor i la intenció comunicativa. Es classifiquen en dos grans grups:

1 Modalitats d’enunciació: segons l’actitud de l’emissor pel que fa a l’acte comunicatiu.

• Enunciatives o declaratives. Informen o declaren. No necessiten marques de puntuació especials. Segons el sentit, poden ser:

– Afirmatives: La contaminació causa càncer. – Negatives: La Terra no és quadrada.

• Interrogatives. Demanen informació: Qui va escriure «La vaca cega»? Tenen una entonació de pregunta i poden incloure marques de puntuació especials, com l’interrogant (?). També poden ser negatives: No ha vingut el meu amic? N’hi ha de diferents tipus, segons el que es pregunta:

– Totals. La resposta ha de ser sí o no: Véns al cine? – Parcials. La resposta és una part d’informació: Quin director de cinema

va guanyar més premis?

Segons com es pregunta, l’oració interrogativa pot ser:

– Directa. La pregunta es fa directament i es marca amb el signe d’interro-gació: Quants anys tens?

– Indirecta. La pregunta es formula en una oració enunciativa. No hi ha cap signe d’interrogació, però sí un verb d’introducció del discurs o conjunci-ons (em pregunte, em demane, m’agradaria saber, etc.): M’agradaria saber si ha vingut avui a classe.

• Imperatives. Donen ordres, prohibeixen, expressen peticions: Demana el comandament a ton pare. El verb apareix en imperatiu i subjuntiu: Vine ací!; No escrigues «cantava» amb b alta. Es poden combinar amb la negació: No plores.

Ex. Alça’t i porta’m el diari.

La velocitat és igual a la distància dividida pel temps.

Ex. Potser acabaran prompte de construir el pis.

Tant de bo que acaben prompte de construir el pis.

La forma pròpia del verb per donar ordres és l’impe-ratiu. No és correcte l’ús de l’infinitiu en comptes de l’im-peratiu: Tanqueu la porta. / *Tancar la porta.

R

Consulta els elements de la comunicació.

pàg.154

4444444.indd 111 08/03/13 08:46

L’oració13

112 Sintaxi

• Exclamatives. Expressen una emoció: Com m’agrada que em faces besos! Em-fatitzen el que s’hi comunica: Quina nena tan bonica! Utilitzen una marca es-pecial de puntuació: el signe d’exclamació (!). Es poden combinar amb la ne-gació: No m’ho puc creure!

2Modalitatsd’enunciat: segons l’actitud de l’emissor pel que fa a allò que comunica.

• Dubitatives. Expressen dubte o possibilitat: A la millor arriba amb retard. El parlant no coneix la certesa del que està dient. Hi apareixen adverbis, locu-cions adverbials, etc. S’hi empren el present, el subjuntiu o perífrasis verbals: No sé on deu ser el meu fill, pot ser que siga a la universitat.

• Desideratives. Expressen un desig: Tant de bo que ploga. El verb sovint està en subjuntiu. Com les imperatives, de vegades manifesten també la voluntat de reacció del receptor: Voldria que vingueres amb mi.

A3 Digues a quin tipus de modalitat pertany cadascun dels enunciats següents:

a Quin abric més bonic! b No sé si vindrà. c Trau els peus del sofà!d Podem millorar el sistema sanitari?e Voldria parlar amb tu. f He guanyat un premi!g El llenguatge humà es diferencia de l’animal perquè és abstracte.

4 Digues a quin tipus de modalitat pertanyen els enunciats destacats del text següent:

L’oració13

El senyor Collins […] va dir que havia sentit a parlar molt de llur bellesa i que […] quan arribaria el moment escaient les veuria totes ben casades.

Aquesta galanteria no fou gaire del gust d’alguna de les se-ues oients, però la senyora Bennet, que no gastava compli-ments, va respondre amb prestesa:

—Sens dubte, sou molt amable, senyor, i desitge amb tot el meu cor que així siga; perquè, d’altra banda, ja les hauran desposseïdes prou. Les coses estan disposades d’una ma-nera tan estranya!

—Al·ludiu, potser, a la successió d’aquesta propietat?

—Ah, senyor, sí. He de confessar-vos que és un afer molt pe-nós per a les meues filles. No vull dir, amb això, que vós en tingueu la culpa…

Jane austen, Orgull i prejudici (fragment adaptat)

Retrat de Jane Austen, obra de Cassandra Austen (1810).

enunciativa interrogativa

exclamativa

imperativa

dubitativadesiderativa

4444444.indd 112 13/03/13 10:02

113Sintaxi

ESTrucTura dE l’OracIó

El subjecte i el predicat

Una oració consta de dues parts:

1 El predicat. Està format per un sintagma verbal (SV) el nucli del qual és un verb que pot tenir complements. Expressa l’acció que es duu a terme.

SV

verb + altres sintagmes

nucli complements

funcions sintàctiques

2 El subjecte. Està format per un sintagma nominal (SN) el nucli del qual és generalment un nom que pot acompanyar-se de determinants i complements del nom. Indica qui o què duu a terme l’acció del verb.

adjectiu determinatiu + nom + altres sintagmes

determinant nucli CN

L’únic element imprescindible en una oració és el verb; és a dir, hi pot haver oracions sense subjecte. També hi pot haver subjectes i predicats que consten només del nucli, sense cap complement.

La concordança de nombre (singular o plural) i persona (primera, segona o tercera) estableix la relació entre el subjecte i el verb.

a L’escriptora mallorquina ha treballat cinc anys en la novel·la. subjecte verb

tercera persona del singular

b Aquest matí han arribat els estudiants estrangers. verb subjecte

tercera persona del plural

Si modifiquem el subjecte o el verb l’oració resulta agramatical (* L’escriptora mallorquina han treballat…, * han arribat l’estudiant estranger.), cosa que de-mostra la necessitat de la concordança entre aquests elements i, per tant, es pot identificar el subjecte amb seguretat.

Consulta les oracions subordinades.

pàg.129

4444444.indd 113 08/03/13 08:31

L’oració13

114 Sintaxi

Tipus de subjectes

El subjecte explícit pot tenir diverses es tructures:

a) Substantiu: París és una ciutat bonica.

b) Determinant + substantiu: Maria treballa a Sagunt.

c) Determinant + substantiu + complement: La cosina petita de Maria estu-dia a Londres.

d) Pronom: Ella vola amb avió. La xica que estudiava matemàtiques ha abando-nat la carrera.

e) Mot substantivat: El bé és l’objectiu de la benvolença. Menjar massa és per-judicial.

f) Oració: L’aportació que vas fer era una bajanada.

A més, hi pot haver subjectes múltiples, és a dir, més d’una entitat que duen a terme l’acció. Cal tenir en compte que, en aquests casos, s’ha de respectar la concordança del conjunt del subjecte amb el verb.

Ex. Els estudiants i els professors han fet vaga.

El president i el secretari general han presentat la renúncia.

A1 Separaelsubjectedelpredicatdelesoracionsdestacadesdeltextsegüent:

2 Indicaelsubjectedelsverbsdestacatsdeltextanterior.

Una dama de Bàssora havia comprat un diamant meravellós. Un dia, el diamant caigué al foc i no cremà. Era fals. La dama acudí a Txelai, visir famós per la seva saviesa, i demanà la mort del marxant que li havia venut la gemma. Txelai ho acordà. Condemnà el marxant a ser menjat pels lleons en una fossa. El dia del suplici, la dama, des d’un mirador, contemplava el pobre home tremolós i envellit d’angúnia. Però el somriure de la dama s’esqueixà en un crit d’ira. El soterrani s’havia obert i, en lloc de lleons, n’havien sortit dos gats ridículs. Avançaven calmosament, flairaven amb indiferència el mi-serable desmaiat i van acabar saltant, àgilment, fora de la fossa. La dama anà a vomitar la seva ràbia als peus del Txelai:

—De què et queixes? –li di-gué el gran visir–. La llei mana exigir ull per ull, dent per dent. El marxant t’enganyà; nosaltres l’hem enganyat a ell. El seu dia-mant era fals, els nostres lle-ons també: estem en paus.

Màrius torres (fragment adaptat)

Màrius Torres (1910 – 1942).

4444444.indd 114 08/03/13 08:31

115Sintaxi

El subjecte el·líptic

Hi ha oracions en què el subjecte és el·líptic: no s’explicita perquè s’ha esmen-tat prèviament i es pot recuperar gràcies a la concordança amb el verb, o per-què es coneix.

El subjecte indeterminat es pot recuperar gramaticalment però no fa referèn-cia a ningú en concret. Aquestes oracions també s’anomenen impersonals se-màntiques o falses impersonals.

Oracions impersonals

Hi ha oracions en què no apareix el subjecte perquè no existeix. És a dir, no es pot saber qui fa l’acció, ni amb l’ajuda de les persones gramaticals ni a partir del context, com passa amb el subjecte el·líptic. Es tracta d’oracions impersonals, que poden tenir diverses estructures:

a) Verbs de temps atmosfèric: Plou molt aquesta nit.

b) Es (o se) + verb en tercera persona del singular en sentit general: A Anglaterra es condueix per l’esquerra. Es ven pis moblat a la zona alta de la ciutat.

c) Verb haver-hi: Hi ha tres cotxes aparcats.

d) Estructures genèriques del tipus: Sembla que se’n sortirà satisfactòria-ment. Fa olor de roses.

A3 Escriu oracions el subjecte de les quals tinga l’es-tructura que s’indica a continuació:

a Determinant + substantiub Substantiu c Pronomd Adjectiu substantivate Determinant + substantiu + complementf Oracióg Infinitiu substantivat

4 Digues si el substantiu destacat és subjecte de l’oració en què apareix o no ho és:

a La senyora del cinquè pis compra cigrons a la botiga del carrer estret.

b No tinc por de sentir el que m’has de dir. c Ai, em fa molt de mal la panxa!d Voldria que vingueres més a prop de l’estufa per

no haver-me de moure.e He posat els calcetins al calaix dret.

El verb haver-hi es conjuga sempre en singular, encara que el complement que l’a­companye siga plural: Hi ha bones notícies.

R

Ex. Els alumnes del centre treballen i estudien. Molts tenen família. A més Ø, han de fer els deures que els donem.

Maria Solei posà un fill ben assegut a cada una de les cadires del men-jador i Ø agafà una cadira baixa de la cuina.

Ex. Et criden per telèfon.

Han lliurat el premi al poeta.

4444444.indd 115 12/03/13 16:25

L’oració13

116 Sintaxi

A5 Identificaeltipusdesubjectedelsverbsdestacatsdelesoracionssegüents:

a Tallaran tots els arbres que estiguen malalts. b No me’n sé avenir. c Cada dia, els jugadors i els entrenadors fan declaracions idèntiques. d Miquel, que ja havia decidit anar d’excursió tot sol, va dir que ell pensava anar al Montgó. e Les voreres han estat refetes i adaptades per a les persones amb poca mobilitat. f Diuen que avui vindrà el secretari del partit. g Hi ha massa coses a dir sobre aquest tema. h Jordi va establir les bases de la societat.

6 Indicaelsubjectedelverbdestacatdelesoracionssegüents.Siestractad’unaoracióimpersonal,diguesdequintipusés.

a Hi ha tres avions a punt d’aterrar. b Diuen sempre el que vols sentir perquè els votes. c No he tingut temps de venir abans. d En aquesta biblioteca posen sempre l’aire condicionat i hi fa un fred que pela. e Apareixen tot d’esquemes i il·lustracions que expliquen millor el tema.f No aguante més la seva impertinència.g Busca en el text les paraules que no entengues. h Avui ha sortit el sol. i Se sent pudor de cremat. j És increïble que no haja vingut.

k Ha plogut intensament, aquests dies.

7 Trobaelsubjectedelsverbsdestacats:

Quan el món es mou

De casa estant, totes les revolucions són urgents. Si els revolucionaris se t’instal·len al pis de sota, pe-rò, aviat trobaràs la seva bullanga amenaçadora i sorollosa. Les úniques revoltes que no espanten són les dels llibres d’història, perquè sabem com comencen i com acaben. Milers d’esclaus enlairant els ulls, el senyal de la victòria als dits de la mainada, la mirada riallera dels qui per fi pensen que hi ha confiança en un futur. Són imatges que hem vist mil vegades en l’escenari de moltes revolucions pendents que després van acabar malament o que simplement no van acabar. Però, un cop més, con-forta contemplar el coratge dels ciutadans que amb les mans buides fan canviar de bàndol els tancs. És una sensació que cal assaborir bé perquè sol durar poc. Quan s’hagi cremat el quadre de l’últim dictador i se n’hagin enderrocat totes les estàtues, els que ara aturen les bales amb els botons de la camisa hauran d’obrir pas als nous amos. El món es mou, més ben dit, ho fa la Sisena Flota, però no-més per mantenir oberta l’aixeta del petroli i per garantir que les cues de refugiats no amenaçaran les nostres fronteres. Els que fan les revolucions i les reguen amb la seva sang són els que no les guanyen mai. Ho va escriure amb encert David Mamet en el guió d’una de les seves pel·lícules. Els diners mo-uen el món, diu un dels personatges. No, el rectifica un altre amb un punt de romanticisme, és l’amor qui fa moure el món. Tens raó, afegeix el primer, l’amor… als diners.

Xevi sala, Avui, 3-3-2011 (fragment adaptat)

4444444.indd 116 08/03/13 08:31

117Sintaxi

TIpuS d’OracIONS SEgONS El prEdIcaT

El verb dóna entitat a l’oració i és el nucli del sintagma verbal, de manera que en determina l’estructura. Segons les característiques sintàctiques del verb, es defineixen diversos tipus d’oracions: de predicat verbal, que poden ser transi-tives o intransirives, i de predicat nominal.

Oracions de predicat verbal

Les oracions de predicat verbal o predicatives són les que tenen com a nucli un verb predicatiu que, gràcies a la naturalesa semàntica, té un significat relle-vant (és imprescindible per entendre el significat de l’oració) i pot portar com-plements.

Segons els complements que demane el verb, les oracions predicatives es clas-sifiquen en transitives i intransitives.

Oracions transitives

Es construeixen al voltant d’un verb transitiu, és a dir, un verb que per tenir sentit complet exigeix un complement directe (CD), sobre el qual recau l’acció verbal.

Les oracions transitives són actives, perquè expressen un subjecte agent que duu a terme alguna acció que recau en un altre element, el CD. La majoria d’aquestes oracions admeten la transformació a la veu passiva, en què el CD de l’oració activa esdevé el subjecte pacient, de manera que adquireix més impor-tància en el sentit de l’oració.

Oració activa Montalbano va descobrir l’autor del crim. subjecte verb CD

Oració passiva L’autor del crim va ser descobert per Montalbano. subjecte pacient verb forma CAg passiva

Consulta l’estructura verbal de la forma passiva.

pàg.90

Ex. Núria explica anècdotes.

Adrià rep molts correus electrònics cada dia.

Montalbano va descobrir l’autor del crim.

Ex. Enric ha escrit un article.

El nadó ha dormit tota la nit.

Les vendes de cotxes han disminuït molt.

4444444.indd 117 08/03/13 08:31

L’oració13

118 Sintaxi

Oracions intransitives

Les oracions regides per verbs intransitius no necessiten un complement per tenir sentit complet. Tanmateix, hi ha alguns verbs que demanen un comple-ment de caràcter obligatori introduït per una preposició (complement de rè-gim verbal o preposicional). En aquests casos es parla d’oració intransitiva indi-recta.

Oracions de predicat nominal

Les oracions de predicat nominal o copulatives tenen com a nucli el verb ser, estar, semblar o paréixer (anomenats verbs copulatius), que no té un significat lèxic rellevant i uneix els constituents de l’oració.

Per això, el pes semàntic de la construcció es trasllada a l’atribut, que és el complement que aporta la informació sobre el subjecte i el sentit de l’ora-ció.

Ex. Josep plora Ø.

Gerard no s’adona de res.

El conserge telefona a l’operari.

Ex. Mariona és molt generosa.

L’examen sembla fàcil. L’alumnat està molt atent.

A1 Transformalesoracionsactivesenpassivessensecanviar-neeltempsverbal:

a Joana va omplir la bossa.b Els lladres van ferir el policia. c Han descobert un amagatall. d Potser el meu home ja ha trobat el cotxe. e La meua amiga llepa el llapis.f El crític ha ressenyat la novel·la del seu amic. g Aquesta noia no entén l’exemple.

2 Diguessilesoracionssegüentssóntransitivesointransitives:

a Somriu cada vegada que el veu. b Ha trencat les ulleres. c Camina tot abstret. d Compra sabatilles usades. e Viu al setè pis d’un gran edifici. f Somia tota la nit. g Somia que li publiquen la novel·la.

4444444.indd 118 08/03/13 08:31

119Sintaxi

A3 Diguessilesoracionssegüentssónpredicativesocopulatives:

a No vindrà tard, avui. b Va semblar que ho diguera d’amagat. c La teua mare no va dir que estigués esgotada.

d El meu pare es va penedir de tot. e Se sent molt atabalat.f No va ser ell, el culpable.

4 Indical’atributdelesoracionscopulativesanteriors.

5 Llegeixeltextsegüentifeslesactivitatsquehihaacontinuació:

A la riba de l’Oka, hi vivien feliços molts camperols; la terra no era fèrtil però, llaurada amb constància, produïa el necessari per viure folgadament i encara donava per guardar alguna cosa.

Ivan, un dels llauradors, va anar un cop a la fira de Tula i hi va comprar una preciosa parella de gossos perquè li cuidaren la casa. Al cap de poc, els animalons es van fer coneguts per tots els camps de la vora de l’Oka per les seues contínues trapelleries, en les quals provocaven destrosses als sembrats; les ovelles i els vedells tampoc no en sortien ben parats.

Nicolai, veí d’Ivan, va comprar una altra parella de gossos a la primera fira de Tula perquè li defensaren la casa, els camps i les terres.

Però, mentre cada camperol –per estar més ben defensat– augmentava el nombre de gossos, els gossos es feien més exigents. Ja no s’acontentaven amb els ossos i les altres sobralles de la casa, sinó que calia reservar-los els millors trossos de les matances, i va caldre construir-los recintes coberts i dedicar més temps a cuidar-los. […]

Mentrestant, la misèria s’havia assentat al poble; els nens, coberts de parracs, empal·lidien de fred i de gana, i els homes, per molt que treballaren de punta a punta de dia, no aconseguien arrancar del sòl l’aliment necessari per a la seua família.

Un bon dia, es queixaven de la seva sort davant l’home més vell i més savi del poble, i com que en cul-paven el cel, l’ancià els va dir:

—La culpa la teniu vosaltres; us queixeu que a casa vostra hi falta el pa per als vostres fills, que s’esllan-gueixen, prims i descolorits, i veig que tots manteniu dotzenes de gossos grassos i llustrosos.—Són els defensors de les nostres llars! –van exclamar els llauradors.—Els defensors? De qui us defensen?—Senyor, si no fos per ells, els gossos estranys es menjarien el nostre bestiar, i fins i tot se’ns menjarien a nosaltres mateixos.—Cecs, cecs! –va contestar el vell–. No veieu que els gossos us defensen a cadascú de vosaltres dels gos-sos dels altres, i que si ningú no en tingués no necessitaríeu defensors que es mengen tot el pa que hauria d’alimentar els vostres fills? Elimineu els gossos, i la pau i l’abundància tornaran a les vostres llars […].

lev tolstoi, A la riba de l’Oka (fragment adaptat)

a Subratlla els verbs en forma personal amb una línia, i els verbs en forma no personal amb dues. b Classifica aquests verbs en una taula com la següent:

verbs predicatius verbs copulatius

verbs transitius verbs intransitius

c Escriu en veu passiva les oracions en negreta. Et semblen naturals?

4444444.indd 119 08/03/13 08:31

120 Sintaxi

El cOmplEmENT dIrEcTE (cd)

El complement directe és obligatori en els verbs transitius perquè en completa el sentit i representa l’objecte de la significació verbal. Pot tenir diverses estruc-tures:

a) Sintagma nominal: No vull la poma. He vist la darrera pel·lícula del direc-tor francés.

b) Pronom: Tenia son, però ara ja no en tinc gens.

c) Oració: Pregunta qui vindrà.

El caràcter obligatori d’aquest complement permet identificar-lo, perquè, si se’n prescindeix, l’oració perd significat (*He vist).

Per localitzar-lo, també es pot recórrer a la substitució pronominal o a la trans-formació de l’oració activa a passiva, en la qual el CD fa funció de subjecte pa-cient.

Ex. Joaquim escriu la seua primera novel·la.

Joaquim l’escriu.

El director va analitzar el projecte.

El projecte va ser analitzat pel di-rector.

El verb és el nucli sintàctic i semàntic de l’oració. Pot presentar-se sol o bé acom-panyat de complements que en donen més informació.

R

El CD no va precedit de prepo-sició, llevat que siga un pro-nom o que calga evitar ambi-güitats:

Només t’estima a tu. A qui ha vist Josep?

Consulta l’oració passiva.pàg.117

3 2O

bjEc

TIu

Sc

ON

TIN

gu

TS

1 Aprofundir l’anàlisi del sintagma verbal.

2 Conéixer tots els complements del verb i saber-los distingir.

3 Saber dur a terme la substitució pronominal de cada complement.

L’oració simple

El cOmplEmENT dIrEcTE (cd)

Substituciópronominal

El cOmplEmENT INdIrEcTE (cI)

Substituciópronominal

El cOmplEmENT cIrcumSTaNcIal (cc)

Substituciópronominal

El cOmplEmENT prEpOSIcIONal (cprep)

Substituciópronominal

l’aTrIbuT (atr)

Substituciópronominal

El cOmplEmENT prEdIcaTIu (cprEd)

Substituciópronominal

El cOmplEmENT agENT (cag)

4444444.indd 120 08/03/13 08:31

121Sintaxi

Substitució pronominal

El CD, segons la forma que tinga, es pot substituir pels pronoms següents:

1a persona em, ens Ens ha avisat massa tard.

2a persona et, us T’acompanyarà l’àvia.

3a persona

CD determinatel, laels, les

La camisa és allà, agafa-la.Ja tinc els resultats. Els vols saber?

CD indeterminat en Si vols cireres, menja’n unes quantes.

neutre hoNo sé què ha passat perquè no m’ho heu explicat.

reflexiu o recíproc es Mercè es pentina cada dia.

El cOmplEmENT INdIrEcTE (cI)

El complement indirecte expressa el destinatari o l’experimentador de l’acció del verb. Es pot trobar tant en oracions transitives com intransitives. Pot tenir les estructures següents:

a) Sintagma proposicional introduït per a o per a: He deixat el cotxe a Pere. He deixat els diners per a Martina.

b) Pronom: Ens van donar moltes responsabilitats.

c) Oració: Vaig respondre totes les preguntes a qui me les va fer.

Consulta la morfologia dels pronoms febles.

pàg.92

A1 Diguessielssintagmesdestacatsdelesoraci-ons següents fan la funció de CD o no. Explicacomhohassabut.

a Van caminar cap a l’estació. b Per la serralada arriben molts comerciants. c No portes més entrepans.d Quines llesques de pa que m’has preparat!e Em fa mal el genoll. f Ha tornat tots els llibres a la biblioteca. g Ha esdevingut la culpable. h Anem al cinema tots junts.

2 Substitueixelspronomsdestacatsdelesora-cionssegüentsperunsintagmanominalquefun-cionicomaCD:

a Jo en vaig comprar tres. b No ho entenc!c El vaig estimar molt.

d Els vaig saludar quan tornaven. e La van felicitats tots. f En trià dos. g La van prestar als fills.h Dóna-me’n un parell.

3 SubstitueixelCDdestacatdecadascunadelesoracionssegüentsperunpronom:

a Ha dit això. b No tinc rams de roses. c Jo no crec que arribe tard. d Vaig oblidar la clau al cotxe. e Va rebre els seus companys. f No sé si estima en Pere. g No sé si estima la Tina.h Vol més maduixes?i Ha trobat les seues amigues estudiant

a la biblioteca.j Ha estudiat el que calia.

4444444.indd 121 08/03/13 08:31

3

122 Sintaxi

L’oració simple2

Substitució pronominal

El CI, segons la forma que tinga, es pot substituir pels pronoms següents:

1a persona em, ens M’ha llegit el conte.

2a persona et, us T’ha agradat la pel·lícula?

3a persona

singular / plural li, elsEls alumnes volen el dossier que els vas prometre.

reflexiu o recíproc esLaia i la seua cosina s’envien correus electrònics.

la combinació de cd i cI

En la substitució del complement directe i indirecte en una mateixa oració, cal tenir en compte que el pronom del CI s’anteposa al del CD.

En els parlars valencians més septentrionals i en altres llocs el pronom li adop-ta la forma hi en combinació amb un pronom de tercera persona de CD deter-minat, i es posposa al CD: L’hi he donat. Ja la hi donaré. Aquesta combinació CD+CI respon a l’ordre que tenien els pronoms en la llengua antiga.

El pronom li no s’apostrofa: Li has de portar aquest pa-quet.

R

A1 Troba el CI de les oracions següents i substitu-eix-loperunpronom:

a Has donat les claus a la teua mare? b He comprat joguines als nens. c He fet els encàrrecs per al meu company de pis. d He escrit un correu a una amiga meua.e Han dut l’informe al cap de secció.

2 SubratllaelCDdelesoracionssegüentsambunaratllaielCIambdues:

a M’ha agradat molt la festa d’aniversari. b No els ho va dir amb prou de temps. c Deixa’m acabar això per donar-ho a la redacció. d Va comprar un diari per al seu nebot. e Et van veure voltant per la seu a la nit. f A la vesprada et duré la fruita.g Joan va dir a Martí que vinguera prompte

3 OmplielsbuitsambelspronomsdeCIiCD.

a Donaràs més taronges a l’amic? Sí donaré.

b Donaràs taronges als amics? Sí dona-ré.

c Donaràs aquelles taronges als amics? Sí donaré.

d Donaràs taronges a l’amiga? Sí dona-ré.

e Donaràs taronges a les amigues? Sí donaré.

f Donaràs aquelles taronges a les amigues? Sí donaré.

g Has comprat les sabates per als xiquets? Encara no he comprades.

h Has comprat les sabates per a les xiquetes? Enca-ra no he comprades.

Ex. M’agrada el codonyat i la mare me’n compra sovint.

M’ha preguntat què havia passat i li ho he explicat.

Si no li dónes la motícia, li la donaré Jo.

Demana els diners al teu germà, però després torna-li’s.

4444444.indd 122 08/03/13 08:31

123Sintaxi

El cOmplEmENT cIrcumSTaNcIal (cc)

Expressa una circumstància en la qual es produeix l’acció verbal: lloc, temps, manera, instrument, causa, etc. Per això, sintàcticament se’n pot prescindir, però l’oració perd contingut semàntic.

Tot i que, en general, el complement circumstancial és optatiu en l’oració, n’hi ha alguns que són obligatoris per a determinats verbs: Vam anar. / Vam anar al teatre.

El CC pot tenir les estructures següents:

a) Sintagma nominal o preposicional: Arribaré aquesta nit. Soparem a les nou.

b) Pronom: Fes-ho per nosaltres.

c) Sintagma adverbial: Fes-ho avui. Fes-ho en un tres i no res.

d) Oració subordinada (proposició): Fes-ho quan pugues.

Encara que informe sobre l’acció verbal, sovint el CC pot aparéixer davant o darrere del verb: A la vesprada, els xiquets van fer els deures. / Els xiquets van fer els deures a la vesprada.

Substitució pronominal

Per substituir el CC per un pronom feble, s’ha de tenir en compte de quin tipus és i quina estructura té:

CC de lloc introduït per la preposició de en Ara sóc al dentista, però n’eixiré prompte.

CC de lloc introduït per altres preposicions hi Veniu a la sala, us hi espere.

CC de manera, instrument i companyia hi De reüll, hi mirava.

A1 SubratllaelsCCdelesoracionssegüentsidiguesdequintipussón:

a Isabel treballa tot el dia i tota la nit. b Els ministres es fixen ells mateixos el sou a l’inici

de la legislatura.

c El sacerdot va deixar el missal al calaix. d Vine amb mi a la calçotada!e Això està fabricat amb fusta. f No treballa malament, aquesta xica. g No podré arribar abans de les nou.

Ex. Hem de trobar una solució aviat. CC de temps

Treballe a Torrent. CC de lloc

Fa bé els exercicis.

CC de manera

No faig les circumferències amb compàs.

CC d’instrument

Vam anar a la platja amb Esther. CC de companyia

Necessite el llibre per estudiar. CC de finalitat

4444444.indd 123 08/03/13 08:31

3

124 Sintaxi

L’oració simple2

El cOmplEmENT prEpOSIcIONal (cprep)

El complement preposicional (o de règim verbal) és obligatori en alguns verbs que, a més, exigeixen una preposició que faça de nexe entre el predicat i el complement.

L’estructura del CPrep acostuma a ser un sintagma nominal precedit per la pre-posició que regeix el verb. Tanmateix, cal tenir en compte que es poden pro- duir fenòmens sintàctics que alteren aquesta forma:

• Canvi de preposició. Davant d’infinitiu, la preposició en canvia per a o per.

• Caiguda de la preposició. Si el CPrep és una oració subordinada introduïda per les conjuncions que o si, la preposició desapareix.

Substitució pronominal

Per substituir el CPrep per un pronom feble, cal tenir en compte la preposició que regeix el verb:

preposició de en Havia de trucar a Ferran, però me n’he oblidat.

preposicions a, amb, en, per o per a hi Fa un horari nou i no s’hi acaba d’acostumar.

Ex. Vaig avergonyir-me de la meua germana.

Està satisfet del seu comportament.

Ex. Pense en les víctimes de la catàstrofe.

Pense a ajudar les víctimes de la catàstrofe.

Ex. Estic convençut de la seua sinceritat. Estic convençut que diu la veritat.

Consulta les oracions subordinades.

pàg.129

A

1 Escriu dues oracions amb cada un dels verbssegüents.Enunahihad’haverunCDounCC,ienl’altra,unCPrep.

a fer b fer de

c descuidar-se de d descuidar

2 SusbtitueixelCPreppelpronomfebleadequat:

a S’ha oblidat de la reunió. b S’ha avesat al nou horari. c Confia que acabarà la feina a temps. d Estem segurs que triomfarem.

3 Distingeixeltipusdecomplementqueacompa-nyaelverbenlesoracionssegüents:

a Vaig venir ací per plaer. b S’atabala per qualsevol cosa. c S’ha comprat un televisor en un gran magatzem.d Va confiar la seua filla a un estrany.e No vull renunciar al lloc de treball. f Va confiar en el seu home. g Ens vam complaure en la contemplació de la seua

bellesa. h T’has oblidat de la promesa que em vas fer.

El caràcter obligatori del CPrep fa que no es puga con-fondre amb un CC, i el fet que vaja introduït per una prepo-sició el distingeix del CD.

R

4444444.indd 124 08/03/13 08:31

125Sintaxi

l’aTrIbuT (atr)

L’atribut és el complement que expressa alguna característica del subjecte, amb el qual ha de concordar en gènere i nombre. És propi de predicats amb verbs copulatius (ser, estar, semblar i paréixer) i semicopulatius (anar, esdevenir, fer-se, posar-se, quedar-se, restar, etc.).

L’atribut pot tenir les estructures següents:

a) Sintagma nominal: Tu seràs un gran traductor.

b) Sintagma adjectival: Maribel està cansada.

c) Sintagma preposicional: Sembles suec.

d) Sintagma adverbial: Òscar és així.

e) Oració subordinada: Tristana és qui me’l va recomanar.

Substitució pronominal

determinat o identificatiu el, la,

els, lesAquelles xiques pareixen les teues germanes, però no les són.

indeterminat o no identificatiu ho Fa cara d’enfadat, però no ho està.

emfatitzat en Que n’és, d’amable, la teua mare!

Ex. La gent és molt desconsiderada.

El dinar ha resultat barat.

A1 Indica l’atribut de les oracions següents i substitueix-lo pel pronomcorresponent:

a Aquest incendi no sembla fortuït. b La germana de Marc és la xica de la dreta. c Tirèsies era cec. d Avui estic tan cansada!e Víctor és el marit de la meua germana.f Beethoven era sord i malcarat.

2 Indica l’estructura sintàctica de l’atribut de les oracions següents isubstitueix-lopelpronomcorresponent:

a Amina és de Borriana.b El puré està congelat. c Estic molt cansat. d Això no és teu. e Els xics simpàtics són aquells d’allà. f Esteu esgotats.

Beethoven retratat per Joseph Karl Stieler (1819).

4444444.indd 125 08/03/13 08:31

3

126 Sintaxi

L’oració simple2

El cOmplEmENT prEdIcaTIu (cpred)

Aquest complement abasta dos constituents de l’oració. D’una banda, dóna informació sobre el subjecte o el complement directe, i hi ha de concordar en gènere i nombre. De l’altra, també dóna informació sobre la realització de l’ac-ció verbal.

Els alumnes van tornar cansats de l’excursió.

Els alumnes van tornar les activitats corregides.

El complement predicatiu pot tenir les estructures següents:

a) Sintagma adjectival: La mare ha esperat els resultats nerviosa.

b) Sintagma nominal: El van escollir president.

c) Sintagma preposicional: Jordi treballa de cambrer.

Substitució pronominal

El complement predicatiu es pronominalitza amb el pronom hi.

El cOmplEmENT agENT (cag)

Aquest complement només apareix en oracions passives i es correspon amb el subjecte de l’oració activa. És un sintagma preposicional introduït per la pre-posició per (a vegades, de o per part de).

Ex. Miquel es posava trist. → Miquel s’hi posava.

Consulta l’estructura de l’oració passiva.

pàg.117

A

1 Indical’elementquecomplementaelCPreddestacatdelesoraci-onssegüentsidiguesquinafuncióhifa:

a Ens van servir el dinar fred. b Vam arribar nerviosos al claustre. c Ens va regalar un anell trencat.d Vaig veure Miquel recolzat a la paret. e La mestra va respondre segura la pregunta.

Ex. La ràdio va ser inventada per un italià.

4444444.indd 126 08/03/13 08:31

127Sintaxi

A1 Transforma les oracions següents a la veu activa o passiva, segons que convinga:

a La companyia Timbal Fosc representarà a Gandia El verí del teatre.

b Ventura Camacho ha escrit Els tres rius de Kiso. c Aquesta pel·lícula ha estat produïda per una

companyia anglesa. d Visconti va dirigir Senso. e Vulcà va ser traït per la seua companya Venus.

2 Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

a El complement directe es pot substituir per el, la, els, les i lo.

b El CPred és similar a un atribut però no depén d’un verb copulatiu.

c Els verbs predicatius són els únics que poden por­tar CI.

d El CPred és sempre un adjectiu. e L’atribut es pot substituir pels mateixos pronoms

que utilitzem per substituir el CD. f El CI es pot substituir per li i els. g El CI només apareix si abans hi ha un CD, excepte

en verbs com m’agrada, em molesta, etc. h L’atribut és sempre un adjectiu. i El CD porta la preposició a en poques ocasions. j El CPrep és necessari per a l’oració i porta la pre­

posició que regeix el verb. k El CAg pot anar acompanyat d’altres comple­

ments del verb, llevat de CD.

3 Escriu oracions que tinguen les estructures se-güents:

a Verb + CDb Verb + CIc Verb + CCd Verb + CPrede Verb + Atrf Verb + CAgg Verb + CD + CI + CC de finalitath Verb + CC de temps + CC de causa i CC de lloc + verb + CC de manera

4 Indica si els sintagmes destacats de les oracions següents són atributs o complements predicatius. Després, especifica’n l’estructura, la paraula que complementen i la funció que hi fa.

a El ministre va qualificar la situació d’insostenible. b Els senyors Highin van estimar el seu nebot com

un fill. c M’he quedat parat en sentir la notícia. d Els polítics de l’oposició van refusar entossudits

l’aprovació de les noves taxes. e El Dr. Jekyll havia estat fins llavors un senyor

molt respectable. f Em va donar el dossier tot estripat. g Els cavalls van arribar esgotats a la meta. h Èdip va ser el culpable de la terrible epidèmia. i El jurat va considerar l’acusat culpable d’homi­

cidi involuntari. j No crec que aquesta decisió els parega correcta.

5 Digues la funció que fan els complements de les oracions següents:

a Busque casa al Grau amb vistes al mar. b Vaig dubtar de la feina feta pel Govern durant

els últims anys. c Shelley va escriure en poc temps la seua obra més

famosa. d L’ésser humà intenta la supervivència infructuo­

sament al final del riu. e Avui, Júlia no ve a treballar perquè està malal­

ta. f Diumenge, els meus sogres van discutir de polí­

tica amb els seus amics. g Aquest oli és molt bo. El porten del Maestrat. h Els cotxes del circuit urbà de València fan molt de

soroll amb el motor. i Els rics amb sentit moral del deure no són feliços

malgrat els diners. j El xiquet estava molt content per la festa d’ani­

versari.k Aquest estiu farem un viatge a París.l Els periodistes han explicat els fets objectiva­

ment als ciutadans

4444444.indd 127 13/03/13 10:01

L’oració

128 Sintaxi

2

L’oració coordinada

L’oració simple ha de tenir, com a mínim, un verb en forma personal, sentit complet i entonació pròpia marcada per les pauses. A més d’oracions simples, amb un sol verb, en podem trobar de compostes, és a dir, amb més d’un verb.

Cadascuna de les parts que formen l’oració composta s’anomena proposició; es relacionen mitjançant mecanismes diversos (conjuncions, signes de puntuació, pronoms relatius), que fan de nexe d’unió.

Avui canviaré les safates de lloc i rentaré els plats.

Proposició 1 nexe Proposició 2

oració

Les oracions compostes coordinades inclouen, com a mínim, dos verbs que tenen la mateixa importància en l’oració. És a dir, cap de les proposicions que les componen no depén de l’altra, sinó que són independents i poden fun­cionar de manera autònoma com a oracions simples. Oració simple 1: Joana ha contestat un correu electrònic. Oració simple 2: Joana ha revisat l’informe.

Joana ha contestat un correu electrònic i ha revisat l’informe.

Proposició 1 nexe Proposició 2

oració

obj

ecti

us

co

nti

ng

uts

L’oració composta3 31 Distingir l’oració simple de l’oració composta.

2 Conéixer els principals tipus d’oracions compostes i saber­los distingir.

3 Saber les conjuncions habituals de coordinació i subordinació.

4 Reconéixer els principals pronoms relatius en una oració.

Hi ha tres tipus d’oracions compostes: les que relaci-onen elements al mateix nivell sintàctic (coordinada i juxtaposada) i la que asse-nyala una relació de depen-dència sintàctica (subordi-nada).

R

L’oració coordinada

Conjuncions de coordinació

L’oració juxtaposada

L’oració subordinada

Les oracions subordinades substantives

Les oracions subordinades adjectives

Les oracions subordinades adverbials

4444444.indd 128 12/03/13 16:28

129Sintaxi

conjuncions de coordinació

Per unir dues proposicions i formar una oració coordinada utilitzem conjunci-ons, les quals aporten també un matís de significat a la relació que s’estableix entre les dues proposicions.

copulatives i, ni Va estudiar i se’n va anar al llit.No es va acabar l’entrepà ni tampoc la beguda.

disjuntives o, o bé Vols anar al cinema o vols eixir a fer un volt?

distributivesaixí… com, ara… ara, entre… i, el mateix… que, l’una… l’altra, ni… ni, no solament… sinó que

No solament va trencar el vidre sinó que es va carregar la persiana. Així regalava diners com els robava.

adversativesperò, sinó, així i tot, amb tot, en canvi

Va dir-li que hi anara, però no s’hi va presentar. Va guanyar un munt de diners a la loteria; així i tot, no era feliç.

consecutivesdoncs, així, consegüentment, per tant, en conseqüència

Els àpats amb massa greixos són nocius; per tant, hauríem de limitar-ne el consum.

continuativesencara, així mateix, a més, d’altra banda

Estava mig arruïnada i encara creia que li donarien un crèdit.

l’OracIó juxTapOSada

Les oracions juxtaposades, com les coordinades, estan formades per proposi-cions que tenen sentit complet i poden funcionar de manera autònoma. En aquest cas, per unir-les es fan servir signes de puntuació.

Sovint, aquestes oracions es poden convertir en coordinades: De vegades he d’estudiar i treballar.

l’OracIó SubOrdINada

Hi ha oracions compostes en què les proposicions que les formen presenten una relació de dependència semàntica i sintàctica. Es tracta de les oracions subordinades, en què la proposició subordinada no s’entén sense la principal.

Segons l’estructura i el valor sintàctic de les oracions subordinades, es classifi-quen en:

• Substantives: equivalen a un substantiu.

• Adjectives: equivalen a un adjectiu.

• Adverbials: equivalen a un adverbi.

Ex. De vegades he d’estudiar; preferiria anar al cinema.

De vegades he d’estudiar; també he de treballar.

Revisa els usos dels signes de puntuació.

pàg.49

Ex.Les xiques que van venir a jugar amb nosaltres eren estrangeres.

4444444.indd 129 08/03/13 08:31

3

130 Sintaxi

L’oració composta3

Les oracions subordinades substantives

Aquestes oracions equivalen a un substantiu i, per tant, poden fer les mateixes funcions que fa un substantiu en una oració simple.

M’agrada que ploga. → M’agrada la pluja.

Pel que fa a l’estructura, poden ser:

• Completives: introduïdes per la conjunció que (o a vegades, si).

• D’infinitiu: formades per un infinitiu (amb complements o sense) i sense ne­xe introductori.

• Interrogatives: introduïdes per un pronom interrogatiu que, fa de nexe entre les dues proposicions i desenvolupa alguna funció dins de la sub ordinada.

• De relatiu: introduïdes per un pronom relatiu sense cap antecedent explícit, que fa de nexe entre les dues proposicions i desenvolupa una funció sintàcti­ca dins de la subordinada.

Les oracions subordinades substantives poden fer funcions sintàctiques:

subjecte

Fumar perjudica la salut. Qui ho sàpia pot marxar.M’agrada que em regales flors.Sembla obvi que hauran de convocar eleccions.

complement directe

He promés que els acompanyaria al metge.Em preguntava on eren els altres paquets.No sé si arribarà puntual a l’entrevista. Demana-li què necessita per acabar la feina.

complement indirecte Han regalat la casa a qui l’havia demanat.

atributEl teu futur és treballar dur amb nosaltres.La nostra esperança és que aproves.

complement preposicionalVa avergonyir-se d’haver subornat el notari.Va reconéixer la voluntat de denunciar-lo.Està orgullós que cante al Liceu.

complement circumstancial Va descobrir la conspiració sense que el president ho sospitara.

complement agent Les hores extres són compensades pel qui les paga.

Ex. M’ha sorprés que hages reaccionat així.

Ex. M’agrada llegir poesia.

Ex. No sé què pensa de la proposta.

Ex. Qui no vulga pols que no vaja a l’era.Consulta els pronoms relatius.

pàg.93

4444444.indd 130 12/03/13 16:28

131Sintaxi

les oracions subordinades adjectives

Aquestes oracions s’introdueixen amb un pronom relatiu i equivalen a un adjec-tiu amb funció de CN. El pronom relatiu va sempre darrere de l’antecedent, és a dir, del mot a què es refereix; i fa una funció sintàctica en l’oració subordinada.

Les xicotes eren de fora del poble.

+ Les xicotes van venir a jugar a la platja.

Les xicotes que van venir a jugar a la platja eren de fora del poble.

Hi ha dos tipus d’oracions subordinades adjectives:

• Explicatives: amplien o afegeixen una explicació no essencial sobre l’antece-dent, per això s’escriuen entre comes.

• Especificatives: determinen o especifiquen l’antecedent per restringir-ne el significat, per això s’escriuen sense comes.

Els pronoms relatius

pronom antecedent funció observacions exemples

quepersones o coses

Subjecte, CD o CC de temps

En oracions explicatives es pot substituir pel compost (el qual, la qual, etc.).

Els treballadors que no ho accepten seran indemnitzats. Els llibres que m’han regalat m’interessen molt.

què cosesCPrep o CC

Precedit de preposició. Equivalent al relatiu compost.

La feina a què es dedica és curiosa. El centre en què estudia té molt de prestigi.

qui persones CIPrecedit de preposició. Equivalent al relatiu compost.

L’autor a qui van donar el premi és novell. La xica amb qui ix és australiana.

onreferència locativa

CC de lloc

Si cal, precedit de preposició. Equivalent al relatiu compost.

El centre on estudia té molt de prestigi.

el qual,la qual,els quals, les quals

persones o coses

Subjecte, CD, CI, CPrep, CC

Precedit de la preposició corresponent és equivalent a què, qui o on. En oracions explicatives, és equivalent a que. Precedit de preposicions tòniques o locucions preposicionals.

Els diaris, els quals duien la notícia en portada, van amagar informació. No s’ha trobat l’arma amb la qual van assassinar el president.

Ex.Van llançar els cotxes, que eren vells, perquè ja no hi jugaven. (Van llançar tots els cotxes.)

En les oracions explicatives, el pronom relatiu que és equi-valent al compost el qual, la qual, els quals, les quals: Van llançar els cotxes, els quals eren vells, perquè ja no hi juga-ven. Aquesta equivalència no es dóna en les oracions espe-cificatives.

R

Ex.Van llançar els cotxes que eren vells perquè ja no hi jugaven. (Van llançar només els que eren vells.)

4444444.indd 131 08/03/13 08:31

3

132 Sintaxi

L’oració composta3

les oracions subordinades adverbials

Aquestes oracions equivalen a un adverbi i funcionen com a complements cir-cumstancials.

Les oracions subordinades van introduïdes per conjuncions o locucions adver-bials, que també matisen la relació semàntica entre les proposicions que les constitueixen.

complement circumstancial

de tempsquan, mentre, abans que, així que, ara que, des que, després que, fins que, tan aviat com

Quan acabe ja em trucarà. En arribar, va explicar-nos l’accident.

de lloc on, on que Aquest camí no us conduirà on voleu.

de maneracom, com si, tal com, segons com, segons (que)

Ho feia com li havien dit.

oracions

comparatives

com si, tant… com, tan/tant… com, més que, menys que, com més… més, com menys… menys, millor que, pitjor que, no… tant… com

Menjava com si s’acabara el món.

Pere estudia menys que ho fa un acadèmic.

Pere estudia tant com ho fa un acadèmic.

Pere estudia més que ho fa un acadèmic.

causalsja que, com que, vist que, atès que, a causa de/que, per

Com que has vingut tard, ara t’has d’esperar que acabe.

No vinc amb vosaltres a Alcoi perquè fa mal temps.

finals

per a què (només en oracions interrogatives), perquè, a fi que, per tal que, a fi de (+ infinitiu), per tal de (+ infinitiu), per a

M’agradaria saber per a què puc utilitzar aquest estri.

Et dic tot això perquè ho faces ràpid.

Per tal d’agilitzar els tràmits han repartit la documentació

consecutives tant, talment… queS’havia cansat tant que pensava que no arribava al cim.

condicionals

si, posat que, en cas que, només, tret que, mentre, mentre que, sempre que, llevat, a menys que, a condició que

Si beus, no conduïsques.

Llevat que begues begudes sense alcohol, no conduïsques. Posat que hi estiga d’acord, aplicarem les modificacions

concessivesencara que, per més que, tot i que, malgrat que, per bé que

Per més que insistisca, ho li concediran el permís retribuït.

Malgrat que li vam dir que no hi anara, s’hi va entossudir.

Ex. Quan isca de l’escola passaré a recollir l’encàrrec.

No es pentina perquè no vol.

Fes el treball com t’he dit.

Aquest és l’institut on estudia la seua filla.

4444444.indd 132 08/03/13 08:31

133Sintaxi

A1 Digues si les oracions següents són coordina-des, juxtaposades o subordinades:

a He tingut un mal de cap terrible i també he patit mal de panxa.

b Com que em feia molt mal la panxa, no he menjat res.

c Ni bec ni menge, en realitat.d Em prenc el medicament per tal de posar-me

bé.e M’he pres tantes medecines que m’he curat. f He fet bondat, he fet cas del metge.

2 Digues quina és la proposició principal i quina és la subordinada en les oracions següents:

a Avui he vingut perquè m’ho ha aconsellat la mestra.

b Tinc tant de fred que em congelaré. c He d’anar a fer el treball per aprovar l’examen.d No sé si haurà acabat la feina. e Si molesteu el conductor, us poden sancionar. f Encara que vinguen mal dades, aguantarem el

tipus. g Li feia la foto mentre se n’enamorava més i

més. h No ha estudiat, ja que pensa que, de totes ma-

neres, no aprovarà.

3 Digues de quin tipus és cadascuna de les oraci-ons coordinades següents:

adversativa, copulativa, distributiva, consecutiva, disjuntiva, continuativa

a Avui dia, la gent parla massa i no fa res. b No va dir-me que fos intel·ligent, sinó que no

era estúpid. c Estudies o treballes?d No solament estudia anglés, sinó que també

estudia alemany. e No tenia diners; a més, havia perdut les pro-

pietats. f Ara es queixava ara l’afalagava.g Has fet la compra? No? Doncs, així, no tenim

res per dinar.

4 Digues quina funció fa la proposició subordi-nada de les oracions següents:

a Les desgràcies només són assumibles pels qui en són responsables.

b Ha demanat si avui hi havia menú.c Estudia la possibilitat d’haver de denunciar-lo.d M’encanta que vingues a casa.e La idea és que els inversors guanyen diners. f Està orgullós d’haver guanyat el partit.g Recorde d’haver estudiat molt.h No refusaré l’ajuda a qui me l’oferisca.i Vam acabar els deures sense que ens ho de-

manaren. j Va venir més tard del que li van dir.

5 Indica l’antecedent de les subordinades adjec-tives següents:

a Tots els cotxes que han cremat eren aparcats al carrer.

b La sirena i l’ocell van fer uns crits que feien es-garrifar el més valent.

c Se m’ha espatllat la fotocopiadora de color que vaig comprar l’any passat.

d Uns amics de Toledo, que a més són valen-cians, han vingut de visita.

6 Digues de quin tipus és el complement circums-tancial o la subordinada adverbial que hi ha en les oracions següents:

a Vindré a veure’t tan prompte com puga. b Va salvar-se de l’accident perquè portava el

cinturó posat. c L’alumne balla millor que el professor. d En cas que estiga malalta, és millor deixar-la

en pau. e Vaig passar-li les proves a fi que les corregira. f Tret que portes els diners, no cal que vingues. g L’examen estava ben fet, per bé que hi havia

massa faltes d’ortografia. h Va treballar tant que es va posar malalt. i Ximo ha cuinat les bajoques bullint-les massa

estona.

4444444.indd 133 12/03/13 16:29

134 Sintaxi

Sintaxiautoreflexió final

3QÜESTIONS pEr a la rEflExIóQÜESTIONS pEr a la rEflExIó

1 Penses que l’estudi de la sintaxi pot provo-

car que l’estudiant «s’aparte de l’amor a les parau-

les»?

2 Com estudiaries aquesta part de la llengua

sense que resultara feixuga?

3 Podries defensar la inclusió de la sintaxi

en el currículum d’ensenyament de la llengua?

4 Diries que aquesta part de l’estudi de la

llengua s’assembla una mica a les matemàtiques?

Per què?

5 Et pareix que una oració pot començar

amb el predicat, continuar amb un subjecte i recu-

perar el predicat? Per què creus que es produeix

aquest fenomen?

6 Poden tenir complements els adjectius i els

adverbis?

7 Creus que és el mateix allò que fa una pa-

raula que allò que és? Posa’n exemples.

8 Creus ara que els coneixements de sintaxi

poden ajudar a redactar millor, a construir millor

les frases?

9 Et sembla que es podria inventar un joc

entretingut per a l’ordinador que treballara justa-

ment els conceptes de sintaxi? Imagina com po-

dria ser.

10 Busca una analogia de les oracions coordi-

nades, juxtaposades i subordinades en la vida re-

al. En quines situacions la gent está coordinada,

juxtaposada o subordinada?

1 Defineixelstermessintaxiifunció sintàctica.

2 Unaoraciótésemprepredicat?Isubjecte?

3 Podentenircomplementselsadjectiusielsadver-bis?Sónaixòtambéfuncionssintàctiques?

4 Dequinamanerafàcilespotsabersiunaoraciósubordinadaéssubstantiva,adjectivaoadverbial?

5 Digues,breument,quinstipusdetrucspotsutilit-zarperidentificaraquestselements:

• El complement directe• El complement indirecte• El complement circumstancial• El complement preposicional• El complement agent• L’atribut • El complement predicatiu

Què en saps?

4444444.indd 134 08/03/13 08:31