SINTAXI I

Sobre el complement del nomper Albert fané

H em dedicat dos articles, apare-guts a LLE GUA NACIONAL,a

I'intent de definir, fins on sigui possi-ble, l'ús del pronom en com a anáforadel terme complementari del nom, in-duits pels abusos, que ens semblenevidents, que es produeixen en la nos-tra llengua escrita actual pel que fa aaquest ús'. Pero el nostre distingitcol-lega Jaume Vallcorba, poc inclinata admetre la realitat d'aquest ús abu-siu, i més preocupat, sens dubte, perI'oblit creixent, i igualment lamenta-ble, deis pronoms en i hi en diversosnivells del llenguatge actual, no ac-cepta els nostres punts de vista i, a fide rebatre'ls, ha publicat un extensís-sim estudi, dividit en cinc parts, quehan aparegut en cinc números conse-cutius també de la nostra revista",

El treball de Vallcorba conté unainformació abundant i prolixa, espe-cialment d'exemples de la lIenguaantiga, que alterna amb nombrososcomentaris, i que ens ha semblat mésaviat difícil de seguir. Creiem conve-nient, dones, de veure quins són elspunts de discrepancia de Vallcorbaamb els del nostre treball, si més noels més evidents, i mirar d'aportar-himés exemples que tothom pugui con-siderar convincents.

Vallcorba assegura que en catalaels exemples contemporanis no sóngaire demostratius, perque es tractad'una lIengua agredida, assetjada, in-terferida i dominada des de fa segles,i en particular des del segle XIX. Peraixo intenta bastir un sistema basaten exemples de la llengua antiga omedieval. Pero, a part que no deixende trobar-se, en la llengua medieval,exemples que contradiuen les seves

repetició del nom que representen,pero fora de la seqüencia de la frase,aíllat de la construcció sintactica (ésa dir, habitualment, entre paren te-sis).

tesis, entenem que són difícils d'ac-ceptar unes conclusions que veiemcom el resultat d'uns sil-logismes tan-cats, que ten en com a premisses elsexemples que ha poat en els textosdeis nos tres classics. 1són difícilmentacceptables perque, en primer 1I0c,no podem ignorar ni deixar de pren-dre en consideració aquells altresexemples que ens forneixen els tex-tos deis nos tres lingüistes i deIs nos-tres escriptors més prestigiosos, co-mencant per Fabra (que ens hadeixat una copiosa jurisprudencia so-bre el punt que comentem), 110m alqual cal afegir els de CarIes Riba,Ramon Aramon, Joan Coromines,Josep Maria de Casacuberta, Badia iMargarit, Roca Pons, etc.). 1, en se-gon 1I0c, perque hem de considerarque la llengua moderna, més desen-volupada i amb més aplicacions prac-tiques que la llengua medieval, téunes necessitats anaíoriques dife-rents, volem dir superiors, que no ladita lIengua medieval, la qual nosembla que sentís gaire repugnanciaper la repetició usual de mots dins unmateix parágraf O una mateixa pro-posició. La prosa científica, especial-ment, amb el seu afany de precisió id'exactitud, d'eliminació de tota pos-sible ambigüitat, sense renúncia,pero, a les exigencies de l'estil, té so-vint unes necessitats de recursosanaforics que, per torea, han de so-brepassar les de la lIengua antiga.Notem que amb aquest doble afanyd'evitar alhora la repetició d'un mot il'ambigüitat, la llengua moderna, enalgunes ocasions, recorre a l'ús depronoms (especialment febles), elsignificat deIs quals precisa amb la

El pronom en com aterme partitiu

Sobre I'ús del pronom en com arepresentant deis complements par-titius (potser hauríem de dir «clara-ment, inequívocament partitius») nosembla que hi hagi pas cap punt dediscrepancia, i tots coincidim a con-demnar -i, encara més, a doldre'ns-en- tantes i tantes frases de la !len-gua de cada dia, i adhuc de la llenguaescrita, com "No agafis tants, *Vaigveure tres, "Compra dos més, "El mesque ve Jara quaranta o "Quaruesvals? (en lloc de No n'ogafis tants, Envaig veure tres, Compra 'n dos més, Elmes que ve en Jara quaranta i Quan-les en vals?), en que la interferenciad'una altra lIengua ha fet que es pres-cindís d'aquesta partícula pronomi-nal que tots ens estimem tant. Pero,potser per aixo mateix, i perque tanrepetidament hem cregut convenientadvocar perque no es cometi aquestoblit, creiem que cal denunciar, talcom ja hem fet algunes vegades, elcreixent ús abusiu o de correcció bendubtosa del pronom en en la nostraprosa actual.

Notem, per exemple, la diferen-cia entre les dues proposicions se-güents:

[1] En va dir cinc: Turner, Van Gogh,Rernbrandt, Matisse i Miró.

1 Albert Jané, «El pronom en fent de subjecte», Llengua Nacional 20, seternbre de 1997. pp. 12-13. Albert Jané, «La representació pronominal delcomplement del norn», Llengua Nacional 24, setembre de 1998, pp. 17-25.

2 Jaume Vallcorba, «Les interferencies en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores», Llengua Nacional: primera part, tardor de 1999, pp.18-24; segona part, hivern de 1999, pp. 12-19; tercera part, primavera del 2000, pp. 13-21; quarta part, estiu del 2000, pp. 23-29; Cinquena part, tardordel 2000, pp. 15020.

LLENGUA ACtONAL + núm.33 + hivern del 2000 19

SINTAXI

[2] Li van demanar quants eren i va dircinc.

¿Algú seria capac de dir, en el se-gon cas, ...i en va dir cinc? No seriapas gens estrany. Especialment, ea-pa<; d'escriure-ho. Sempre, natural-ment, obeint a la lloable preocupacióde no ésser un més a incórrer en eltrist oblit del pronom en. Ens calconvenir, pero, que tan trist és el malcom un mal remei.

L'ús del pronom en com a repre-sentant d'un nom o un grup de nomspresos en sentit partitiu té un granjoc de possibilitats, ben conegut detothom, pero que sempre pot ésserútil de tornar a considerar. Vegem,així, la construcció següent, en que hiha un complement acusa tiu formatper un grup nominal introduít per unquantitatiu:

[3] Va comprar tres quilos d'avellanestorrades.

En la seva totalitat, aquest com-plement seria susceptible d'ésser re-presentat pel pronom feble correspo-nent de valor determinat:

[4] Els va comprar.

L'únic component d'aquest acu-satiu, dones, no susceptible d'ésserrepresentat per en és el numeral. 1sense la reducció pronominal d'a-quest numeral, es poden formar cincproposicions diferents, totes ellesequivalents de [3], amb la interven-ció del pronom en:

[5] En va comprar tres.[6] En va comprar tres quilos.[7] En va comprar tres d'avellanes torra-

des.[8] En va comprar tres de torrades.[9] En va comprar tres quilos de torrades.

És ben dar: en aquestes cinc cons-truccions diferents, en vol dir, respec-tivament, «quilos d'avellanes torra-des», «d'avellanes torrades», «quilos»,«quilos d'avellanes» i «d'avellanes».

L'ús del pronom en representantuna part diferent d'un mateix com-plement acusatiu pot ésser encaramés ciar en un context més ampli:

[10] Jo vaig comprar un quilo d'avellanestorrades i ell en va comprar tres.

[11] Jo vaig comprar dues lIiures d'ave-lIanes torrades i ell en va comprartres quilos.

[J 2] Jo vaig comprar un quilo de panses iell en va comprar tres d'avellanestorrades.

[13] Jo vaig comprar un quilo d'avellanessense torrar i ell en va comprar tresde torrades.

[14] Jo vaig comprar una lIiura d'avella-nes sense torrar i ell en va comprartres quilos de torrades.

Un parell d'exemples textual s(que l'atzar de la compaginació del'obra d'on els traiem ens ofereix enpagines encarad es) poden acabard'il-lustrar aquest punt:

[15] Vegem-ue, pero, uns quanls exem-pies en aquest capítol en que trae-tem de la passiva de tenir (JaumeVallcorba, Els verbs "ésser" i "estar"en catalá, Universitat de Barcelona,p.87).

[16] Molts deis exemples del punt 4 d'a-quest mateix capítol podrien ésseril·lustratius d'aquest sentit. Vegern-ne, pero, uns quants més (JaumeVallcorba, o.c., p. 86).

Conseqüent amb el que propug-na, Vallcorba sol recórrer al pronomen com a determinatiu anaforic delsubstantiu exemple (mot que, ésdar, li convé usar a cada pas) sem-pre que fa d'acusatiu (si no, a copsI'usa exempt de determinació, laqual ve indicada pel context). Ve-gem, dones, com en [15] el pronomen fa de terme complementari del'acusatiu uns quants exemples, i voldir «d'allo que s'acaba d'explicar».En can vi, en [16] el pronom en té unsignificat més complex, ja que in-clou el valor partitiu i el determina-tiu. Vol dir «exemples d'allo que s'a-caba d'explicar».

La definició del partitiu

Així com no tenim cap dubte pelque fa a la representació d'un subs-tantiu pres clarament en sentit par-

20 LLENGUANACIONAL • núm. 33 • hivern del 2000

titiu pel pronom en, veiem que laidea o noció de partitiu afavoreix l'úsd'aquesta partícula pronominal. Ditaltrament, establim clarament unarelació entre un terme gramatical iuna determinada idea o noció. Perono creiem pas que sigui possible dedefinir els termes partitius d'una ma-nera absoluta, categórica. En moltscasos, el carácter partitiu d'un nom oun grup nominal ha de dependre d'u-na percepció subjectiva.

Així, parlant, per exemple, d'unacapsa de bombons, no hi ha dubteque la capsa (és a dir, el receptaclesense el contingut) és una part delconjunt, pero no tothom la veuriacom un element partitiu. Parlant deIsbombons, per tant, no ofereixen capdubte frases tan habituals, amb elpronom en, com Quants en queden?,Dona-me'n, Me'n menjaré un altre,la no en queda cap, etc. Pero si ésqüestió de la capsa (del receptade uncop buit), veiem perfectament possi-bles les dues proposicions concur-rents següents:

[17] Només queda la capsa.[18] Només en queda la capsa.

La intervenció del pronom en enI'exemple [18] s'explica perque lacapsa és considerada com una partd'un conjunt, idea inexistent en I'e-xemple concurrent [17]. En canvi, novacil·laríem a condemnar categórica-ment:

[19] "Quan tels hagis acabat ja en potsllencar la capsa.

Una construcció com ara aquesta,absolutament inoida, pero ambexemples que hi podrien anar detronc en la llengua escrita actual, ésel resultat d'aquesta aplicació meca-nica d'una norma gramatical (la pos-sibilitat de representar amb el pro-nom en el terme complementari deI'acusatiu) i de la preocupació (repe-tim-ho: la preocupació lloable) de nocontribuir a la desaparició del pro-nom en. Caldria dir, dones,

[20] Quan te'ls hagis acabat ja pots llen-car la capsa.

Creiem que és facilment observa-ble, i així ho assenyalem, que certsverbs, com ara tenir, quedar, restar,veure, rebre, etc., afavoreixen la ideapartitiva i, dones, la representació delterme complementari de l'acusatiu odel subjecte complementari (que al-guns autors, com Ruaix, anomenensubjecte completiu) amb el pronomen. Comparem les dues construc-cions següents:

[21] la fa temps que se'n va anar, pero ensen queda el record.

[22] la fa temps que se'n va anar, i ara novul! ofendre el seu record.

En tots dos casos es tracta delrecord de la persona de qui parlem,pero, tot naturalment, amb el verbquedar recorrem al pronom en iamb el verb ofendre al terme pos-sessiu.

La intervenció d'una forma ad-verbial com és ara només afavoririaencara més la idea partitiva del verbquedar:

[23] la fa temps que se'n va anar i nomésens en queda el record.

Construccions com les que hemassenyalat amb els números [17] i[20] no serien, probablement, accep-tades per Jaume Vallcorba, el qualafirma, en el seu treball al-ludit,' queel castella, continuant en la debilita-ció pel que fa a l'ús deIs pronoms ad-verbials, ens trobem que a hores d'a-ra ja no el representa [el primitiupronom del castella end, l'equivalentdel nostre en] amb cap anáfora. 1 in-dica els exemples castellans desco-rrió e! cerrojo (referit a de! portón),quitar la tranca (també del portón),seguía todo e! proceso (referint-se acom es fa un diari) i veíamos como serecortaban, contra el cielo claro perocon nubes, las almenas que allí llama-ban picos, y la torre ..., per als qualsproposa uns equivalents catalansamb un terme complementari deIs

acusatius, ineludiblement represen-tat pel pronom en: en descorregué elforrellat, treure'n la trava, seguir-netot el procés ien véiem retallar-se con-tra el cel, e/s merlets i la torre. Aixímateix, manifesta les seves reservessobre la proposició Tracto de trobarla clau (d'una vidriera de que s'haparlat abans), que és un exemple deJosep Pla, adduit per nosaltres, d'a-cusatiu desproveit de terme comple-mentari, i diu que hauria estat bennormal de dir Tracto de trobar-ne laclau, argumentant que la clau formapart d'un conjunt.

Pero no pode m pas acceptaraquest procediment mecanic, com sies tractés de resoldre una regla detres, que prescindeix de la lIengua re-al, ni podem admetre, dones, solu-cions gramaticals que pertanyen so-lament a la llengua teórica. El fetinqüestionable és que, quan convé,tant en I'elocució popular espontaniacom en la prosa deIs escriptors méspulcres i primmirats, es prescindeixdel complement del nom, tant siaquest fa de complement acusatiu (ode subjecte complementari) com si téqualsevol altra funció (en que, si decas, caldria recórrer a una anáfora al-tra que el pronom en).

Tornant, dones, a les avellanestorrades, hem de convenir -hi con-vindra tothom- que les cinc proposi-cions construides amb el pronom endeis nostres exemples [5] al [9] sónpropies de l'elocució genuina i es-pontania de tots els parlants que nohagin patit la influencia pertorbado-ra de la llengua dominant (l'exempleparadigmatic deIs quals fóra aquellabotiguera del poble deIs nos tres pa-res que, si mai havia de parlar en cas-tella, deia «Cuantas 'ari' quiere?»).Ara: quants d'aquests mateixos par-lants, incloent-hi la botiguera para-digmatica, parlant de les avellanestorrades, diria espontaniarnent capde les frases següents?:

SINTAXI

[24] Que te n'han dit el preu?[25] N'hem de preguntar el preu.[26] Ara no en recordo el preu.

No cal dir que en aquestes tresproposicions el pronom en significa«de les avellanes torrades», i queaquesta solució és gramaticalmentjustificable: el pronom en "pot" re-presentar el terme complementari (ocomplement de nom, o locució adjec-tival possessiva) del complement di-recte o acusatiu. Pero entenem queaquestes solucions només es podenadmetre en la mesura que no es con-siderin artificioses o totalment es-tranyes a la llengua real, és a dir, queno resultin de l'aplicació mecánicad'una norma gramatical que, en elstractats als quals donem valor nor-matiu, només s'indica com una sim-ple possibilitat. Dit ben clarament, elnostre sentit delllenguatge no ens in-dueix pas a rebutjar cap d'aquestestres construccions, [24], [25] i [26],sense el pronom en, aixo és, amb l'a-cusatiu el preu desproveit de deter-minatiu. De cap de les maneres: par-lant, per exemple, d'avellanestorrades, Que t'han dit el preu? no ésequiparable a *Vaig comprar tresquilos.

D'altra banda, cal saber-se ado-nar que un grup nominal com el preuno necessita cap determinatiu quanel context l'indica clarament. Recor-dem que només en el cas que un grupnominal com ara aquest, el preu, facila funció de complement acusatiu (ode subjecte complementari), ens po-dríem plantejar, d'acord amb les pos-sibilitats gramaticals de la nostrallengua, la conveniencia de represen-tar anaforicarnent, amb el pronomen, el seu terme complementari o de-terminatiu. Vegem els exemples se-güents, en que el grup nominal elpreu té unes altres funcions gramati-cals:

[27] El preu ha variat.

3 Jaume Vallcorba, «Les interferencies en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores», primera pan, Llengua Nacional Zñ, tardor de 1999, p.23.

LLENGUA NACIONAL + núm.33 + hivern del 2000 21

SINTAXI

[28] Tot depen del preu.[29] No es van posar d'acord en el preu.

1, certament, el context aclarint-ho, no hi hauria ningú que tingués laidea de demanar de quin preu es par-la, adduint que no es pot parlar delpreu de no res.

Vegem, ara, els exemples textualssegüents:

[30] És un crític que condemna les obresmirant de salvar els autors (DGLC

"condemnar").[31] Corrector d'impremta, I'encarregat

de corregir les proves (DGLC "correc-tor").

[32] Corretjola gran, convolvulacia de tijavoluble, fulles grans i agudes, i florsacampa nades, amb dues bractees fo-liacies que ultrapassen el calze(DGLC "corretjola").

És evident que el calze [32] ésuna part de la flor descrita, i aquestaevidencia fa innecessaria (no impos-sible) qualsevol determinació anafe-rica (que, en aquest cas concret, tanthauria pogut ésser el pronom en comel possessiu).

D'altra banda, la distinció catego-rica entre possessiu i partitiu basadaen un punt de vista logic no és pasgens convincent. No podem pas ad-metre que si diem les mans de la Ro-ser tenim un element partitiu (lesmans són, evidentment, una part dela Roser), i que si diem les joies de laRoser tenim un element de carácterpossessiu (les joies són propietat dela Roser). 1, dones, no podem subor-dinar cap solució gramatical a aques-ta distinció merament lógica. Tal comindicavem en un dels nostres treballsanteriors", i com és prou sabut, unmateix pronom, el datiu-possessiu ti,convindria en el cas de l'acusatiu, tal-ment com convindria el possessiu enel cas d'altres funcions:

[33]Li van besar les mans i li van prendreles joies.

[34] Les seves mans són encara més boni-ques que les seves joies.

El terme complementaride I'acusatiu

Un deis punts que assenyalavemen el segon dels nos tres treballs al-lu-dits' és que, en alguns casos, el pro-nom en és intercanviable amb el ter-me possessiu, fent la funció de termecomplementari de l'acusatiu. Semblaque Vallcorba ja ho admet quan l'an-tecedent designa una persona, peroho nega categoricament quan l'ante-cedent és una cosa, un "inanimat",(Potser convindria veure I'abast delconcepte "inanimat". Així, les partsdel cos huma, són animats o inani-mats? ¿I noms com comité, comissio,ajuntament, govern, administració,institucio, corporació, institut?) 1, defet, el seu extensíssim treball (de Vall-corba) sembla tenir com a objectiuprincipal demostrar la improcedenciad'aquesta intercanviabilitat. Tanma-teix, és que podem prescindir de totsels exemples que avalen aquest ús?

En el Diccionari Fabra (DGLC) hiha, naturalment, tants exemples comvulguem de construccions amb elpronom en fent de terme comple-mentari de I'acusatiu, tant amb unantecedent animat com inanimat. Noesperaríem pas una altra cosa. Perono hi són pas gens escassos aquellsen que aquesta funció ha estat con-fiada al terme possessiu. 1, més con-cretament, de casos en que l'ús delpronom en hi hauria estat igualmentpertinent (en lloc del possessiu). Ve-gem-ho en els exemples següents:

[35] Fer la cort a algú, afalagar-Io per ob-tenir la seva benvolenca, els seus fa-vors ("cort").

[36] La [cura] que es té per un malalt,allo que es fa per aconseguir-ne laguarició ("cura").

En dues frases podríem afirmaridentiques, amb verbs sinonims (ob-tenir i aconseguir), i parlant d'un és-ser animat, trobem en I'una el termepossessiu i en l'altra el pronom en.

Que passaria, si els intercanviavern?Provem-ho:

[37] ... afalagar-Io per obtenir-ne la ben-volenca, els favors.

[38] ... allo que es fa per aconseguir la se-va guarició.

No sabem pas veure que el resul-tat pugui mereixer cap mena de re-serva. La conclusió que en traiem,dones, és que en certes frases (no pasen totes), tant es pot recórrer al pro-nom en com al possessiu per a l'ana-fora del terme complementari de I'a-cusatiu.

Comprovem-ho, encara, amb dosexemples més, també del DGLC, peroara referits a coses:

[39] En una superfície de revolució, elcercle que talla per la meitat els seusmeridians ("equador").

[40] Curta citació que sol posar-se a lacapcalera d'una obra científica o li-teraria [...] per indicar-ne el contin-gut ("epígraf").

1 vet ací el resultat d'intercanviarles respectives anafores del termecomplementari de I'acusatiu d'a-questes dues frases del Fabra:

[41] En una superfície de revolució, elcercle que en talla per la meitat elsmeridians.

[42] Curta citació que sol posar-se a lacapcalera d'una obra científica o li-teraria [...] per indicar el seu contin-gut.

Aquest resultat ens sembla, denou, irreprotxable. Vegem, pero, unsquants exemples més del DGLC, ambel possessiu fent de terme comple-mentari de l'acusatiu i amb un ante-cedent inanimat:

[43] Art de dissecar o separar les parts d'unanimal o planta per descobrir lIur si-tuació, estructura, etc. ("anatomia").

[44] Barra que funciona ficant un deIsseus caps en un forat... ("banya").

[45] Obrar el foc o la calor (sobre algunacosa) modificant alguna de les sevespropietats ("coure").

4 Albert Jané, «La representació pronominal del complement del nom», Llengua Nacional 24, setembre de 1998,pp. J 9-20.5 lb ídem.

22 LLENGUA NACIONAL + núm. 33 + hivern del 2000

[46] Un obstacle privar d'anar endavant

(un vehicle) travant els seus movi-

ments ("encallar").

[47] Esclat Iluminós que llanca un globuld'or o d'argent fos quan el darrer tel

d'oxid de plom o de coure deixa al

descobert la seva superfície ("fulgu-

ració").

[48] Dit de la revinguda d'un riu, quan

l'aigua cobreix el seu Ilit de banda a

banda ("de gom a gorn").[49] Forma d'agregació de les partícules

constituents d'una substancia que

determina la seva major o menor as-

pror al tacte, la seva duresa ("gra").

[50] Pas, esp. en tant que es compta lIur

nombre en una marxa ("passa").

Uns exemples del diccionari quedurant més de seixanta anys hemconsiderat el nostre diccionari acade-mic (i base del diccionari acadernicactual), elaborat per un lingüista dela competencia i de l'autoritat de Fa-bra, quan ja havia arribat a la plenamaduresa del seu saber, han d'éssertinguts amb més torea demostrativa iprovatoria que la que Vallcorba, sen-se distincions, nega als exemples con-temporanis i als textos massa recents.Encara que no fóssim capaces de tro-bar exemples analegs en els textosantics, els deis nos tres grans escrip-tors medievals. Són, certament, difí-cils de trobar en textos narratius, defets verídics (croniques) o de ficció(contes i novel-les), pero ja no tanten alguns textos més aviat enciclope-dics o descriptius, en que es parla decoses (elements naturals, plantes, ali-ments, medicaments ...). 1, ben mirat,és natural que sigui així. Quan estracta de descriure les coses, mate-rials o conceptuals, les seves parts iles seves característiques, és quan to-tes les anafores són benvingudes. 1 laque representa el terme possessiu,especialment en el llenguatge "tec-nic", pot esdevenir realment impres-cindible, per molt que disposem, pe-ro només en certs casos comptats (eldeterminatiu de l'acusatiu i del sub-jecte complementari o de certes ora-cions copulatives), d'aquest recursgramatical utilíssim que és el prono m

en. 1 quan diem que el possessiu potesdevenir imprescindible, volem dirque només en prescindeix aquell quis'ha proposat deliberadament de fer-ho, cosa que, naturalment, I'obligasovint a un seguit de filigranes quepotser s'arriba a fer la il·lusió que sónel reflex d'un llenguatge castís i ge-nuí, no interferit per cap mestissatge,pero que en realitat constitueixen unexemple d'artificiositat i d'encarca-rament.

Vegem, dones, els exemples de lallengua medieval a que hem al-ludit:

[51] Con jo haguí demenat a mon senyor

aquestes coses e moltes d'altres, ell

ma dix que per co que en les obres de

les plantes e deis arbres pogués con-

templar, conexer e amar lur creador...

(Ramon Llull, Llibre de meravelles,vol. II, Editorial Barcino, p. 40).

[52] Legums no són covinentz a corses

atempratz dementre los corses són

sans, e per tal deu hom esquivar la

lur substancia, e majorment si són

secs (Arnau de Vilanova, Obres ca-talanes, vol. II: Escrits medies, Edito-

rial Barcino, p. 138).

[53] ... fortz salses (axí con pebrada, ayla-

da) e agudes sabors (axí con mostaya

e arugua) no són covinentz, si don-

ques en tal manera no les podia hom

repembra que no temés lo lur noi-

ment (o. c., p. 178).

[54] E per tal que milis ne puixen venir a

la fi que desigen, aprenen d'estil-lar,

de fer untaments, de coneixer herbes

e saber lIur virtut... (Bernat Metge,

Lo somni, Editorial Barcino, p. 108).

Els exemples següents són, totsells, deIs nostres lingüistes contem-poranis més conspicus:

[55] L'AlcM defineix aquest mot «enso-

pir, pertorbar els sentits i les poten-

cies [... ]» i testifica la seva existencia

en el nord del País Valencia ... (Joan

Coromines, En/re dos llenguatges,vol. III, Curial, p. ]50).

[56] Les dades que aporto sobre I'ús mo-

dern es basen. mentre no indiqui el

seu origen, en diverses enquestes re-

tes amb els pescadors de Sant Poi de

Mar... (o. c., p. 180).

[57] Han estudiat també en detall la lIen-

gua de Villon: s'han estudiat fins a la

SINTAXI I

sacietat no solament els seu s manus-

crits sinó sobretot les seves rimes

(Joan Corornines, o. c., 1, p. 111).

[58] La literatura narrativa posada al ser-

vei d'una finalitat moralitzadora

compta, alllarg de tota l'Edat Mitja-

na, amb un públic encuriosit i fidel

que féu possible la seva expansió i

l'atiá amb una constancia indefallent

(Ramon Aramon i Serra, notícia

preliminar a Novel-letes exemplars,

Editorial Barcino, p. 5).

[59] El mateix Bertoni la publicava di-

plomáticament poc després, i més

enea, encara, en donava una edició

crítica, on precisava la seva assigna-

ció al nostre escriptor (Ramon Ara-

mon Serra, Sobre l'auibuciád'«Arondeta de ton chantar m'azir»,dins Estudis de llengua i literatura.Institut d'Estudis Catalans, p. 21).

[60] Aquesta col·lecció es proposava de

publicar els vells textos de la litera-

tura catalana en ortografia moder-

nitzada per tal de facilitar lIur lectu-

ra (Ramon Aramon i Serra, Lesedicions de textos eatalans medievals,dins Estudis de llengua i literatura,Institut d'Estudis Catalans, p. 452).

[61] Es tracta, en aquest segon punt, d'u-na tradició encara nova; pero justa-

ment per aixo l'acte de cenyir-s'hi di-

fícilment podria recórrer a una

modestia que atenués els seus altres

valors sirnbolics fins a dissimular-los

(CarIes Riba, Llengua i literatura,Edicions 62, p. 13).

[62] ... la disposició tipográfica de tots els

materials en peu d'igualtat fa arris-

cada la seva consulta a qui no tingui

una preparació d'especialista ... (Car-

Ies Riba, o. c., p. 28).

[63] ... l'efecte que em produeixen aquells

versos sense possible paráfrasi. No

perque siguin nocturns: n'hi ha de

triomfalment solars; sinó per l'abso-lut de lIur lirisme, per l'abstracció

abismal que volta lIur permanencia

(Caries Riba, proleg a Salvatge cor,dins Sobre poesia i sobre la meya po-esia, Empúries, p. 42).

[64] ... escriví que les cancons de la terra

eren la seva lIet literaria [... ] i adhuc

temia d'haver adoptat indeguda-

ment lIur estil en els seus assaigs

epics (Josep Maria de Casacuberta,

Estudis sobre Verdaguer, Eumo Edi-

torial / Editorial Barcino, p. 31).

LLENGUA NACIONAL • núm. 33 • hivern del 2000 23

SINTAXI

[65] ... la musa verdagueriana tresca ambagilitat i lIibertat per aquest mónpoetic que tenia encisada l'anirna delnostre poble, i en recull els trets méspurs sense deformar les seves essen-cials característiques (Josep Mariade Casacuberta, o. C., p. 33).

[66] Primer: que en les frases, sobretot enel lIenguatge parlat, no s'expressatot I1ur significat... (Alexandre Galí,Iruroducciá a la Gramática, Proa, p.70).

[67] Probablement són també nombrososels lectors que s'han pres la seva pu-blicació [del DJEC] com una novetatremarcable (Antoni M. Badia i Mar-garit, proleg al DJEC, p. XI).

[68] Pel que fa als signes fonetics o fo-nologics emprats, hem adoptat elsmés comuns en la bibliografia hispa-nica, pero hem donat I1urs equiva-lents en I'alfabet fonetic interna-cional (Josep Roca Pons, lruroduccioa l'estudi de la llengua catalana, Ver-gara, p. 9).

[69] 1, de la mateixa manera que el fetque les dites nacions siguin o noconstituides en Estats no afecta ne-cessáriament I1ur ésser nacional, poco molt caracteritzat, tampoc el [elque una lIengua sigui o no reconegu-da oficialment, tal com hem ditabans, no afecta el seu carácter d'en-titat espiritual amb la independencialingüística assenyalada (Josep RocaPons, o. C., p. 15).

[70] L'esmentat Vocabulari. que coneixdenominacions com desenemic, repe-ló i reveixi 'hangnail', ignora lIurssinonirns més estesos enemic i pa-

drastre (Germa Colon, La llenguacatalana en els seus textos, Curial, p.85).

[71] Per al concepte de 'cantar l'aviram',el catala coneix alguns verbs d'ori-gen onomatopeic com escatainar, es-cainar, cauisquejar, caseallejar, clo-quejar; hom sap, a grans trets, lIurrepartició geográfica (Gerrna Colon,o. c., p.91).

[72] Durant anys, tot trobant aquest moten textos del segle XJV, vaig creureque tothom considerava el seu ori-gen de la mateixa manera que jo(Gerrna Colon, o. c., p. 101).

[73]1 vas exposar també la teoria segonsla qual és la historia que fa que elsmots vibrin d'una certa manera i que

aixo condiciona el seu futur (JoanBastardas, Diálegs sobre la mera ve-llosa historia deis nostres mots, Edi-cions 62, p. 70).

[74] Es tracta de particularitats que mal-grat ésser de poca extensió, van en-trebancar-nos i fins i tot atabalar-nosquan ens iniciavern en I'intent d'es-catir lIur ús i significat verbal [deisverbs ésser i estar]' i que, si no se'ndiu res ... (Jaume Yallcorba, Els verbs"ésser" i "estar" e.n catalá, Departa-ment de Filologia Catalana, Univer-sitat de Barcelona, p. 18).

[75] Ací es parla d'una cosa inanimada:els préssecs; es comenta la seva loca-lització ... (Jaume Yallcorba, o. C., p.24).

[76] Tanmateix, tractant-se d'uns verbstan basics com són ésser i estar. val adir que amb tot el que hem dit nohem esgotat els seus significats (Jau-meVallcorba, o. C., p. 72).

Tots aquests exemples, de la llen-

gua medieval, de Fabra (DGLC) i d'unnodrit esbart ben representatiu deis

nos tres lingüistes contemporanis, hande convencer plenament, creiem, de

la bondat d'aquesta construcció, almarge de la teórica, i sempre possi-

ble, és dar, influencia del castella.

EIs exemples de Vallcorba són espe-cialment significatius, per raons ob-vies. (Sobretot, diríem, el que duu el

nostre número [75], amb un antece-dent del qual es diu, explícitament,que és «una cosa inanimada».) Supo-

sem que al nostre estimat amic no lisabrá greu que hagim adduit els seusexemples. Cal dir, és veritat, que no

seria pas el primer cas que un lin-güista, basant-se en les condusionsdeis seus últims estudis, es decideixia rebutjar algunes formes de llen-guatge a que ell mateix havia recor-

regut, anteriorment, sense cap escrú-poi, o d'una manera ben espontánia.

(El cas de Fabra no seria, certament,

un exemple a adduir, perque ell vahaver de partir de zero.) 1 Vallcorba

ens podria dir, reconeguem-ho, quehem poat els seus exemples en un es-tudi vell de més de vint anys (publi-

cat el 1978). Pero quan el nostrecol· lega va publicar aquest memora-

24 LLE GUA NACIO AL + núm. 33 + hivern del 2000

ble treball ja no era cap aprenent, ja

era un lingüista expert, que feia anysi panys que es dedicava a I'estudiaprofundit de la nostra llengua i a fa-

miliaritzar-se amb els textos catalansde totes les epoques,

Vegem, pero, encara, un parell de

casos especials.

Com sabem, una proposició potdur dos complements verbals suscep-

tibles d'ésser representats pel pro-nom en:

[77] Obtenen alcohol de la fusta.[78] Ya treure mil duros de la Caixa.

Pero la llengua no admet la dupli-

cació del pronom en. 1en aquests ca-sos sol resoldre la doble anáfora amb

un sol pronom, que hem d'entendre

que representa els dos complements:

[79] Havien obtingut alcohol de la fustapero ja han deixat d'obtenir-ne.

[80] Ya ingressar mil duros a la Caixa il'endema en va treure cinc-cenls.

Ara: si un d'aquests dos comple-

ments susceptibles d'ésser represen-

tats pel pronom en és el terme com-plementari (de I'acusatiu), aleshoresés, no direm obligat (sempre hi pot

haver un altre recurs), pero sí usual,

de representar-lo per mitja del pos-sessiu, no essent possible disposardel pronom adverbial ja utilitzat ambuna altra funció:

[81] Svetislav Stefanovitx, en canvi, en unexamen detallar deis elements i cro-nologia de totes aquestes narracions,demostra la major antiguitat de lesversions occidentals respecte lesorientals, i en dedueix, per tant, lIurindependencia (Ramon Aramon iSerra, notícia preliminar a Novel-le-tes exemplars, Editorial Barcino,p.13).

El pronom en que precedeix de-dueix és un complement d'aquest

verb i vol dir «de la major antiguitat

de les versions occidentals respecte[a ] les orientals», mentre que el pos-

sessiu llur, que precedeix inde-pendencia, és el complement deter-minatiu d'aquest nom i vol dir «de les

versions occidentals».

Analogarnent:

[82] El panorama de la nostra llengua ésacolorat amb tons suaus pels dialecteshodierns, tot enriquint-ne la seva es-tructura i el seu fons patrimonial (10-an Veny, Els parlars, Dopesa, p. 7)6.

El pronom en (ne) afixat a enri-quint és un complement d'aquestverb i vol dir «d'aquests tons suaus»,i els possessius la seva i el seu sóncomplements de nom, que determi-nen estructura i fons patrimonial i va-len dir «de la nostra llengua».

Així mateix, es pot donar el casd'un acusatiu complex, format perdos o més termes coordinats, l'undeis quals dugui un determinatiuamb un terme anterior com a antece-dent. 1 és també gairebé obligat, ales-hores, de recórrer al possessiu. O ésque amb l'afany de recórrer al pro-nom en tant sí com no ens decidiríema repetir el verb?

Exemple:

[83] En les llicons 29 i 30 hem vist els pro-noms personals i lIur c1assificació enpronoms forts i pronoms febles(Alexandre Galí, lntroduccio a laGramática; Proa, p. 98).

El subjectecomplementari

De fet, l'esca del pecat d'aquestesdiscrepancies en l'ús del pronom en idel possessiu com a terme cornple-mentari del nom és un exemple enque és qüestió del terme comple-mentari del subjecte (del subjectecomplementari, és ciar). És un exern-pie de la Gran Enciclopedia Catala-na ("Coblen<;a"), que vam dir, en elnostre article inicial, que si bé es po-dia justificar gramaticalment, era no-tablement artificios, com a resultatd'un criteri de correcció que faria re-córrer al pronom en per a la repre-

SINTAXI

En, hi ... Entre en Vallcorba ien Janého arribarem a tenir claríssim!

sentació anaforica del complementde nom en tots aquells casos que fospossible (o que ha semblés). Aquestexemple és el següent:

[84] A conseqüencia de la Segona GuerraMundial en disminuí notablement lapoblació.

1proposavem, a ti d'eliminar l'ar-tificiositat detonant d'aquesta cons-trucció, de recórrer al terme posses-siu, solució que Vallcorba no havolgut admetre com a pertinent. Pri-mer va dir? que tant hi esqueia encom hi, pero que li semblava ines-caient el possessiu seu/seva. Ara, sensdubte havent-hi tornat a pensar, afir-ma que hi ha casos en que no li sern-bla de la llengua habitual ter servir niel possessiu ni en, que l'exemple [84]és un d'aquests casos i, per tant, queen lloc de en disminuí notablement lapoblació caldria dir hi disminuí nota-blement la pobtacio': En una certamesura, dones, ens hem posat d'a-cord. Ara, respecte a la inadequacióque ell indica de recórrer al posses-siu, veiem que els exemples següents,extrets del DGLC, no li donen la raó:

[85] Calor latent, la que un cos absorbeixsense que augmenti la seva tempera-tura ("calor").

[86] Desflorar un assumpte, parlant-ne,Ier-li perdre la seva novetat ("desflo-rar"),

[87] Esborronar-se un ordit, una roba,ete., desfibrar-se els seus fils ("esbor-ronar").

[88] Grup d'animals o plantes (...) i podenprocrear entre ells reproduint-selIurs caracters en els descendents("especie").

[89] Aixo féu esclatar la seva indignació("indignació").

[90] Tenir algú el brac mal! llarg, fig. abas-tar lluny el seu benestar, prosperitat("lluitar").

[91] ... palesar-se e el seu vestir, tren devida, etc., el seu benestar, prosperitat("lIuir").

[92] Cornencar a ésser, prendre el seu ori-gen ("néixer").

* * *La qüestió del complement del

nom i de la seva representació anafo-rica és enormement complexa. Nocreiem pas haver-ho dit tot. Si mésno, tenim encara unes quantes obser-vacions més sobre aquest punt, quecreiem que poden ésser l'objected'un altre article. Avui, dones, ha dei-xem aquí.e

6 No seria impossible, en aquest exemple, una altra interpretació, segons la qual un deis dos termes anaforics (el pronom feble o els possessius) seriapleonastic, cosa, d'altra banda, prou habitual.

7 Jaume Vallcorba, «Observacions sobre els pronoms en i hi», Llengua Naciona/22, marc de 1998, p. 21.s Jaume Vallcorba, «Les interferencies en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores», cinquena part, Llengua Nacional 32, tardor del2000,p. 17.

LLENGUA NACtONAL • núm. 33 • hivern del 2000 25