SECTOR PRIMARI

SECTOR PRIMARI A ESPANYA

Normalment, el sectorprimari ha sigut el

mésimportant de

l’economiaespanyola, però des

delsegle XX, i com aconseqüència del

desenvolupament de la

indústria i els serveis, ha

perdut pes econòmic.Les dades recents

mostren que el 4,2% de

la població treballa en el

sector primari.

Explotacions agràries: latifundis

Són explotacions molt grans (més de 100 ha). Aquestes dimensions

permeten una agricultura extensiva i mecanitzada,

cosa que crea un nou tipus de treball

especialitzat a fer anar màquines (recol·lectores,

sembradores, etc.).

Castella-la ManxaExtremadu

ra

Andalusia

Explotacions agràries: minifundis

Nord peninsular

Illes Balears

Illes Canàries

Són explotacions molt menudes (menys de 10

ha). Les seues dimensions dificulten la mecanització,

i el volum escàs de la producció no permet una

bona comercialització sense fer front a l’augment dels productes industrials d’ús agrari. Experimenta canvis perquè l’economia de mercat vol incrementar la rendibilitat, que s’obté

amb la pràctica d’una agricultura intensiva o

científica: plantes ornamentals, conreu sota

plàstic…

Explotacions agràries: explotacions de dimensions mitjanes

Espanya

Tenen al voltant de 30 ha. Acostumen a ser familiars

i estan orientades a productes de qualitat per a un mercat cada vegada més exigent. Aquest tipus

d’explotacions ha anat augmentnt, cosa que ha

fet incentivar la reagrupació de parcel·les d’una mateixa explotació i ha facilitat la inversió per

a la pràctica d’una agricultura intensiva.

La producció agrícola: conreus de secà

Els conreus de secà més estesos són els de la trilogia mediterrània: el blat, el cereal

predominant a la Península; la vinya, que s’estén a zones atlàntiques i mediterrànies i la

seua producció s’especialitza en vins de qualitat; i l’olivera, que normalment es destina a

l’oli perquè la seua producció és menys rendible.

Ocupa milions d’hectàrees a Jaén, Ciudad Real i Badajoz.

BadajozJaén

Ciudad

Real

De secà també hi ha producció de:- fruiters de fruita seca (ametler, avellaner, noguera)

- oleaginoses (gira-sol)

- lleguminoses (faves)

Els que predominen són: els fruiters cítrics (taronja), els fruiters de llavor (pomers,

nesprer…) i els fruiters de pinyol (cirerer, pruner…).

Les hortalisses es conreen a la zona Mediterrània (encisam, ceba, tomaca…)especialment en hivernacles d’Almeria, Múrcia…

Aquests requereixen molta mà d’obra, un ús creixent de fertilitzants i llavors d’alt rendiment.

La producció agrícola: conreus de regadiu

La producció ramaderaEspanya és el segon país de la UE pel que fa a importància ramadera.

Aquesta combinaformes de producció tradicional amb altres que disposen de tecnologies més

avançades.Les produccions s’obtenen a partir de tres tipus de bestiar:− Boví, per a carn i llet.

− Oví, per a carn i llet.

− Porcí, que es destina al consum fresc i a la elaboració d’embotits.

− Avicultura, per a carn i ous.

La pescaEspanya és una gran potència pesquera dins la UE. Tanmateix, el sector

pateixl’esgotament de moltes espècies dels seus caladors tradicionals per la

sobrepesca.Les regions pesqueres són:− Nord-occidental, que correspon a les costes gallegues. És la regió més

important per volum de pesca i per valor econòmic. El primer port pesquer d’Espanya és Vigo, ja que té una destacable flota congeladora i bacallanera, indústries conserveres i empreses distribuïdores.

(Vigo)

− Cantàbrica, que va del riu Eo al Bidasoa. És la segona regió en volum de pesca. Comprén els ports de Bermeo, Sant Sebastià i Gijón.

(Port pesquer de Sant Sebastià)

− Mediterrània, que ocupa tota la costa mediterrània i balear. Té ports pesquers poc actius.

(Port pesquer de Barcelona)

− Sud-atlàntica, que s’estén des d’Ayamonte fins a la Línea de la Concepción. Comprén els ports de Cadis, Huelva i Algesires, on es desembarquen espècies d’un gran valor econòmic (cigales, llangostins…), sovint procedents de les costes africanes.

(Pesca de cigala)

− Canàries, on les parts més importants són Las Palmas i Arrecife. Es practica la pesca d’altura i de gran altura a les costes africanes.

(Pesca en Las Palmas)

L’explotació forestalEs caracteritza per l’explotació intensiva de pi i eucaliptus, que es concentra a

la cornisaCantàbrica i a les zones d’influència atlàntica i de muntanya.

L’explotació de boscos de faig, castanyer, roure, pollancre i eucaliptus es destina a fusta,

resina i suro.

Espanya és el segon productor mundial de suro.

PAISATGES AGRARIS A ESPANYA

SECTOR PRIMARI

Per a classificar elspaisatges agraris

caltindre en compte

lalatitud, l’altitud i la

distància al mar.A Espanya podem

distingir cinc tipus de paisatges

agraris:

Oceànic o atlàntic

Per a classificar elspaisatges agraris

caltindre en compte

lalatitud, l’altitud i la

distància al mar.A Espanya podem

distingir cinc tipus de paisatges

agraris: Mediterrani

Per a classificar elspaisatges agraris

caltindre en compte

lalatitud, l’altitud i la

distància al mar.A Espanya podem

distingir cinc tipus de paisatges

agraris:

d’Interior

Per a classificar elspaisatges agraris

caltindre en compte

lalatitud, l’altitud i la

distància al mar.A Espanya podem

distingir cinc tipus de paisatges

agraris:

de Muntanya

Per a classificar elspaisatges agraris

caltindre en compte

lalatitud, l’altitud i la

distància al mar.A Espanya podem

distingir cinc tipus de paisatges

agraris:

Subtropical

Paisatge agrari oceànic o atlànticÉs el paisatge de les terres del nord i el nord-oest de laPenínsula, banyades per el marc Cantàbric i l’oceà Atlàntic.

Es caracteritza per:− Agricultura, que ocupa poca extensió: pràcticament ha desaparegut. La

policultura per a l’autoconsum només es manté en algunes zones de Galícia.

− Ramaderia, on la cria de boví està orientada a la producció de llet a Cantàbria, Astúries i el País Basc. A Galícia, la producció de boví es destina a la carn.

− Silvicultura, on el bosc s’explota de manera intensiva per a l’obtenció de fusta. Es duen a terme plantacions d’eucaliptus, que són molt rendibles gràcies al seu ràpid creixement.

− Estructura agrària: minifundi, principalment a Galícia. Les explotacions ramaderes són de tipus familiar o de xicotetes empreses relacionades amb les indústries làcties o càrnies.

− Poblament dispers en veïnats o poblats.

Paisatge agrari mediterraniÉs el paisatge que predomina al litoral i prelitoral mediterrani, situat a l’est i al sud peninsulars, a les zones de depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i a les Illes Balears.Els seus trets característics són:− Agricultura, on destaquen els conreus de secà de la trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera), l’ametler, l’avellaner i el garrofer. També es practica el regadiu per a hortalisses,

fruiters (cítrics) i fruites tropicals en hivernacles (alvocat i xirimoia).− Ramaderia, on l’oví i el caprí es practica de manera extensiva en zones de

secà, al contrari que el boví i el porcí, que es crien de manera intensiva a granges i la seua producció es destina a abastar la població dels nuclis urbans.

− Silvicultura, on el bosc mediterrani es troba en un estat de degradació preocupant, de manera que l’explotació econòmica dels boscos no resulta molt rendible.

− Estructura agrària: explotacions de dimensions mitjanes, encara que a Andalusia hi predomina el latifundi i a planes litorals, els minifundis.

− Poblament nombrós i amb tendència a concentrar-se, tot i que es pot trobar l’hàbitat dispers.

Paisatge agrari d’interiorEl trobem a la Meseta, Extremadura, algunes zones de lesdepressions de l’Ebre i del Guadalquivir i a l’interiord’Andalusia.Presenta les següents característiques:− Agricultura, que predominen els cereals (blat i ordi) per al consum humà i com a aliment per al bestiar. El treball agrícola està molt mecanitzat. Al costat dels rius hi ha explotacions hortofructícoles de regadiu.− Ramaderia, on destaca l’oví, que aprofita els prats de muntanya. A prop dels

nuclis urbans s’hi concentren explotacions de ramaderia industrial (porcí, boví, avicultura), mentre que a les deveses extremenyes i de Salamanca hi trobem ramaderia extensiva porcina, ovina i bovina.

− Silvicultura, on la manca de precipitacions limita el creixement dels boscos, per la qual cosa el terreny forestal és escàs.

− Estructura agrària, que a les zones de secà, les explotacions són grans, amb una agricultura extensiva mecanitzada. A les zones de regadiu, les propietats són de dimensions mitjanes.

− Poblament escàs i concentrat en xicotets nuclis rurals i en ciutats de llarga tradició agropecuària.

Paisatge agrari de muntanyaÉs el paisatge propi dels Pirineus, la serralada Cantàbrica, elSistema Central, la serralada Ibèrica i les serraladesBètiques.Es caracteritza per:− Agricultura, que varia segons l’altitud i la insolació: boscos i pastures a les zones altes i hortes a les valls. Als vessants baixos, els bancals són abandonats a causa de la gran dificultat a l’hora d’utilitzar maquinària.− Ramaderia, on la cria del boví i oví es fa de manera extensiva, encara

que també es practica la transhumància local, en el cas de l’oví. − Silvicultura, que es basa en l’aprofitament del faig i el castanyer, de

creixement lent i de fusta molt preuada. La repoblació de pins i eucaliptus, de ràpid creixement, es destina a fusta de menys qualitat i paper.

− Estructura agrària: xicotetes propietats a les valls, molt parcel·lades i separades per tanques i camins amb arbres.

− Poblament escàs i concentrat en xicotets nuclis a les valls. Actualment, els paisatges de muntanya s’estàn transformant a causa de l’impacte del turisme.

Paisatge agrari subtropicalCorrespon a les Illes Canàries.Les característiques són:− Agricultura, on el plàtan és el primer producte agrícola (Tenerife i La Palma), i el segon, la tomaca d’exportació (Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura). Cal destacar la producció de creïlla a Tenerife i a Gran Canària.− Ramaderia, on la caprina i l’ovina són les més nombroses.− Silvicultura que, en el passat, els boscos van patir tales abusives per explotar-los o aconseguir sòl agrícola. Actualment, estàn

protegits.− Estructura agrària: propietats menudes a les zones de llarga tradició

d’economia de subsistència. A la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització dels seus productes.