santiago de murzia (ca.1685 - ?) - la mà de guido · 2 catalÀ la guitarra hispànica a cavall...

7
Fandango Jacaras por la E Folias gallegas Al verde retamar Las penas Sarao o el bailete de “El Retiro” Los ympossibles El paloteado La jotta Marizapalos Tarantelas Gaitas Enregistrament realitzat l’estiu de 2008 a l’estudi Soundlabs (Castellbisbal) Tècnics de so: Pau Sastre, Llorenç Peris i Joan Campanera Fotografia: Susana de la Fuente Disseny portada: A.M. Marco i David Murgadas Dip. Leg.: B-16794-2008 ©(P) 2008 La Mà de Guido (www.lamadeguido.com) DDD r r t e b n b n d i o i d All i ts se v d. Unau oris pu ic erforma e, dc ti an op ing f th rec proh ite gh re e h d l p c roa as g c y o s rd b . DAVID MURGADES, guitarra barroca Peter Bifin 2007 Josep Massana, violí Àngel Laguna, xeremia, dolçaina, sac de gemecs, flautí Ester Olivan, castanyoles Alcides Rodrigues, percussions Enric Solà, viola de roda Durada 52’06 SANTIAGO DE MURZIA (ca.1685 - ?) LMG 2085 N IA D UZ D VID R A M 85 SA T GO E M R IA / A MU GAD S / L G20 SAN TIAGO D MURZIA / D VID MUR DA S / LMG2085 E A GA (Obres del Còdex Saldívar) ENGLISH COMMENTARY INSIDE COMENTARIOS EN ESPAÑOL EN EL INTERIOR COMENTARIS EN CATALÀ A L'INTERIOR 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 4’58 4’59 6’18 2’55 2’35 2’06 4’13 4’11 4’35 3’59 4’41 6’33 Col·labora:

Upload: buimien

Post on 20-Aug-2018

214 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Fandango

Jacaras por la E

Folias gallegas

Al verde retamar

Las penas

Sarao o el bailete de “El Retiro”

Los ympossibles

El paloteado

La jotta

Marizapalos

Tarantelas

Gaitas

Enregistrament realitzat l’estiu de 2008 a l’estudi Soundlabs (Castellbisbal)

Tècnics de so: Pau Sastre, Llorenç Peris i Joan CampaneraFotografia: Susana de la Fuente

Disseny portada: A.M. Marco i David Murgadas

Dip. Leg.: B-16794-2008©(P) 2008 La Mà de Guido

(www.lamadeguido.com)

DDD

rr

te

bn

bn

di

oi

dA

ll i

tsse

vd

. Un

au

oris

pu

ice

rform

ae

, d

cti

an

op

ing

f th re

cp

roh

iteg

h re

eh

dl

pc

roa

as

g c

y o

srd

b

.

DAVID MURGADES, guitarra barroca Peter Bifin 2007

Josep Massana, violí

Àngel Laguna, xeremia, dolçaina, sac de gemecs, flautíEster Olivan, castanyoles

Alcides Rodrigues, percussions

Enric Solà, viola de roda

Durada

52’06

SANTIAGO DE MURZIA (ca.1685 - ?)LMG 2085

NIA

DU

Z

DV

ID

RA

M85

SA

TG

OE

MR

IA/

AM

UG

AD

S/

LG

20

SA

NT

IAG

O D

MU

RZ

IA / D

VID

MU

RD

AS

/ LM

G2085

EA

GA

(Obres del Còdex Saldívar)

ENGLISH COMMENTARY INSIDECOMENTARIOS EN ESPAÑOL EN EL INTERIOR

COMENTARIS EN CATALÀ A L'INTERIOR

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

4’58

4’59

6’18

2’55

2’35

2’06

4’13

4’11

4’35

3’59

4’41

6’33

Col·labora:

2 CATALÀ

La guitarra hispànica a cavall dels segles XVII-XVIIISantiago de Murzia i el còdex Saldívar

La guitarra era un dels instruments més difosos entre lapoblació ibèrica dels segles XVII i XVIII. Covarrubias,en el seu famós Tesoro de la lengua castellana (1611),ja ens diu que “...ahora la guitarra no és más que uncencerro, tan fácil de tañer, especialmente en lo rasgado,que no hay moço de cavallos que no sea músico deguitarra”. Malgrat la contundència d’aquesta afirmació,sí que podem dir que mètodes com el del català JoanCarles i Amat (editat més de deu vegades entre 1626 i1800) varen fer d’aquest instrument un dels més correntsentre les classes populars.

Una bona mostra d’aquests repertoris musicals constitueixl’obra de Santiago de Murzia. Malgrat que en tenim moltpoques dades, sembla que va ser deixeble de FranciscoGuerau i també músic i mestre de guitarra de la reinaMaria Lluïsa de Savoya, primera esposa de Felip V. Murziava ser, sense cap mena de dubte, el guitarrista mésinternacional del barroc hispànic.

Si bé en obres primerenques denota un coneixement profundde la tècnica del punteig (per exemple en l’obra Resumende acompañar la parte con la guitarra, editada el 1717),ha esdevingut molt més conegut per una altra font,l’anomenat Còdex Saldívar núm. 4, manuscrit detabulatura de guitarra de cinc ordres. D’aquest manuscrités acceptat de manera general –pel fet de ser escrit de lamateixa mà i tenir el mateix format– que es tracta d’unaprimera part d’un recull de música per a guitarra moltmés gran, del qual un segon manuscrit, titulat Passacallesy obras (datat el 1732 i que comença amb un índex del“tomo segundo”), seria la continuació.

El primer manuscrit, molt més interessant, és una bonamostra de música de caire més popular que les Passacalles

y obras i fou adquirit a un llibreter de Mèxic als anysquaranta del segle XX pel reputat musicòleg GabrielSaldívar, de qui va prendre el nom. Justament, aquestcaire menys culte el fa un testimoni molt valuós del queseria una vetllada musical a les Espanyes dels voltantsde 1700, i amb la guitarra com a eix central. Si el manuscrités espanyol o llatinoamericà és quelcom que no tractarem,però les arrels de la música en què s'inspira és ben clarque són hispàniques.

Així doncs, les peces del present enregistrament, curosamentseleccionades per David Murgadas d’entre les que contéel Còdex Saldívar, volen oferir un tast del que seria unamúsica senzilla del seu temps, amb els baixos estereotipatsi més famosos del moment: el fandango, la romanesca, lesfolies, les jácaras, les tarantel·les..., que conformen unquadre sonor ric i divers. Malgrat ésser música amb unfort regust popular, això no implica necessàriament unbaix nivell d’execució. Algunes de les intervencionsque es podran escoltar al llarg del disc requereixen unnotable domini tècnic de l’instrument.

Aquesta música ha estat pinzellada amb intervencionsd’alguns instruments populars, tals com la viola de roda,el grall del sac de gemecs, les castanyoles..., que, juntamb altres instruments considerats més elitistes (com elviolí), donen un toc d’improvisació i de varietat tímbrica.

Amb aquesta idea, s’ha treballat per obtenir un resultatfinal que ens allunya de les versions més acadèmiquesi més escoltades d’aquest repertori. Una visió fresca,probablement menys cortesana però molt més naturald’una realitat musical encara avui poc explorada.

Daniel Vilarrubias(Historiador de l’art i violinista especialitzat en la músicadels segles XVI i XVII i en música tradicional històrica)

3

David Murgadas, guitarra barroca

És concertista de guitarra i d’instruments antics de cordapolsada. S’ha format amb el mestre José Tomás alConservatori Superior de Música Oscar Esplà d’Alacanti a l’Escola d’Arts Musicals Luthier i ha obtingut, enguitarra, les màximes qualificacions. S’ha especialitzaten el món de la música antiga estudiant a l’Escola Superiorde Música de Catalunya (ESMUC) i al Conservatori deTolosa (França). Ha estat guardonat en diversos concursosi convidat com a jurat a Roma (Concorso Anemos, 2006)i per donar masterclasses a Calàbria, Itàlia (ConservatoriSuperior de Música de Torrefranca. Di Vibo Valentia,2005). Ha realitzat concerts per Europa i els EUA. Sovintés convidat com a intèrpret del baix continu en diversesproduccions barroques: l’òpera El Patriarca de SanJosé (José Prades, 1714) al Palau de la Música (SalaIturbi) de València i l’Orpheo (Claudio Monteverdi) aTolosa, 2007, i Vic, 2008. És creador i fundador de diferentsgrups de cambra i ha enregistrat 4 CD. És un dels guitarristes

catalans més versàtils: dins del seu ampli ventall podemtrobar des de música espanyola per a guitarra (solista ien cambra) fins a repertori solista per a llaüt, tiorba, guitarrabarroca i baix continuista. Actualment compaginal’activitat concertística amb l’ensenyament al ConservatoriProfessional de Música d’Igualada, del qual és professordes de l’any 1995.(web: www.davidmurgadas.com)

Alcides Rodrigues, percussions

És professor del Conservatori Professional de Músicad’Igualada i del de Balaguer. Percussionista brasilerespecialitzat en la música moderna i coneixedor de lamúsica antiga.

Josep Massana, violí

És professor del Conservatori Professional de Músicad’Igualada. Estudiós de la música ètnica, de la celta i del’antiga. Membre d’uns quants grups de cambra i fundadordel grup Els Amants de Lulú.

Enric Solà, viola de roda, i Àngel Laguna, xeremia,dolçaina, sac de gemecs, flautí...

Lutiers. Estudiosos i intèrprets del repertori de músicatradicional. Reconeguts en les seves actuacions alTradicionàrius.

Ester Olivan, castanyoles

Ballarina i alumna d’Emma Maleras.

* * *

Agraïments al luthier Francesc Calvo Regueiro i a tothomque ha participat en aquest projecte.Dedico aquest disc en record del Florenci, la Cati i elJaume. (David Murgadas)

4

La guitarra hispánica entre los siglos XVII y XVIII

Santiago de Murzia y el Códice Saldívar

La guitarra era uno de los instrumentos musicales máspopulares en la península ibérica en los siglos XVII yXVIII. Covarrubias, en su famoso “Tesoro de la lenguacastellana” (1611) ya nos dice que “...ahora la guitarrano es más que un cencerro, tan fácil de tañer, especialmenteen lo rasgado, que no hay moço de cavallos que no seamúsico de guitarra”. A pesar de la contundencia deesta afirmación, sí que podemos afirmar que métodos comolos del catalán Joan Carles Amat (reeditado más de diezveces entre 1626 y 1800) hicieron de este instrumentouno de los más corrientes entre las clases populares.

Una buena muestra de estos repertorios musicales laconstituye la obra de Santiago de Murzia. Aunque pocosdatos de su biografía nos son conocidos, parece ser quefue discípulo de Francisco Guerau y también músico ymaestro de guitarra de la reina María Luisa de Saboya,primera esposa de Felipe V. Murzia fue, sin género dedudas, el guitarrista más internacional del barrocohispánico.

Si bien en sus primeras obras ya nos muestra unconocimiento profundo de la técnica del punteado (porejemplo en su obra “Resumen de acompañar la partecon la guitarra” editada en 1717), es mucho más conocidopor otra fuente: el llamado Códice Saldívar nº 4, manuscritode tabulatura de guitarra de cinco órdenes. En generalse acepta que este manuscrito –por estar escrito de sumisma mano y tener un formato familiar en él– se trata deuna primera parte de una colección mucho más extensade música para guitarra y de la cual un segundo manuscritotitulado “Passacalles y obras” (fechado en 1732 y que

empieza con un índice del “tomo segundo”) sería lacontinuación.

El primer manuscrito, mucho más interesante, es un buenejemplo de música de carácter popular (más que las“Passacalles y obras”) y fue adquirido a un librero deMéxico en los años cuarenta del siglo XX por el reputadomusicólogo Gabriel Saldívar, de quién tomó el nombre.Precisamente este aire menos culto nos proporciona unvalioso testimonio de como sería una velada musical enlas Españas de alrededor de 1700 con la guitarra comoeje central. Si el manuscrito es español o latinoamericanoes algo que no discutiremos aquí, pero las raíces de lamúsica en que se inspira parece claro que son hispánicas.

Así pues, las piezas de la presente grabación,cuidadosamente seleccionadas por David Murgadas deentre las contenidas en el Códice Saldívar, quieren ofreceruna degustación de lo que podría ser esta música sencillaen su tiempo, con los bajos estereotipados y más famososdel momento: el fandango, la romanesca, las folias, lasjácaras, las tarantelas.... que conforman un cuadro sonororico y diverso. A pesar de tener esta música un claroregusto popular, esto no significa necesariamente unaejecución fácil. Algunas de las intervenciones que sepodrán escuchar a lo largo del disco requieren un notabledominio técnico del instrumento.

La música ha sido adornada con intervenciones de algunosinstrumentos populares tales como la sanfoña, la xeremia,la dulzaina, la gaita, las castañuelas.... que, junto conotros instrumentos considerados más elitistas (como elviolín), dan un toque de improvisación y de variedadtímbrica.

Con esta idea se ha trabajado para obtener un resultadofinal que nos aleja de las versiones más académicas y

CASTELLANO

5

más conocidas de este repertorio. Una visión fresca,posiblemente menos “cortesana” pero mucho más “natural”de una realidad musical aún hoy poco explorada.

Daniel Vilarrubias(Historiador del arte y violinista especializado en la música delos siglos XVI al XVII y en música tradicional histórica)

* * *

David Murgadas,guitarra barroca

Es concertista deguitarra y dei n s t r u m e n t o santiguos de cuerdapulsada. Formadocon el maestro JoséTomás en elC o n s e r v a t o r i oSuperior de Música “Oscar Esplà“ de Alicante y en laEscola D’Arts Musicals Luthier ha obtenido, en guitarra,las máximas calificaciones. Se especializa en la músicaantigua en la Escola Superior de Música de Catalunya(ESMUC)”y en el Conservatorio de Música de Toulouse(Francia). Ha sido galardonado en varios concursos yinvitado como jurado en Roma (Concorso Anemos. 2006)y Masterclases en Calabria (Italia) (Conservatorio Superiorde Música de Torrefranca. Di Vibo Valentia 2005). Harealizado Conciertos por Europa y USA. Ha sido invitadocomo intérprete de bajo continuo en varias produccionesbarrocas: la ópera “El Patriarca de San José” (José Prades1714) en el Palau de la Música (Sala Iturbi) de Valenciay Orpheo (Claudio Monteverdi) en Toulouse 2007 yVic 2008, entre otras. Es creador fundador de varios gruposde cámara y ha grabado 4 CD. Es uno de los guitarristas

catalanes más versátiles; dentro de su amplio repertoriopodemos encontrar desde música española para guitarra(solista y de cámara) hasta repertorio solista para laúd,tiorba, guitarra barroca y bajo continuista. Actualmentecompagina la actividad concertística con la enseñanzaen el Conservatori Professional de Música d’Igualada(Barcelona) en el cual es profesor desde el año 1995.(web: www.davidmurgadas.com)

Alcides Rodrigues, percusiones

Profesor en el “Conservatori professional de Música”de Igualada y de Balaguer (Barcelona). Percusionistabrasileño especializado en música moderna y conocedorde la música antigua.

Josep Massana, violín

Profesor en el “Conservatori professional de Música”de Igualada (Barcelona). Estudioso de la música étnica,celta y de la música antigua. Miembro de varios gruposde cámara y fundador del grupo “Els Amants de Lulú”.

Enric Sola, sanfoña y Àngel Laguna, xeremia, dulzaina,gaita, flautín ...

Luthiers. Estudiosos y intérpretes del repertorio de músicatradicional. Reconocidos en sus actuaciones en el“Tradicionarius”.

Ester Olivan, castañuelas

Bailarina y alumna de Emma Maleras.

* * *

Agradecimientos al luthier Francesc Calvo Regueiro ya todos los que han participado en este proyecto.Dedico este disco en recuerdo 'del Florenci, la Cati y elJaume'. (David Murgadas)

6The guitar in Spain between the 17th. and 18th. centuriesSantiago de Murzia and the Saldívar Codex

The guitar was one of the most popular instruments inthe Iberian Peninsula during the seventeenth andeighteenth centuries. Covarrubias, in his well-knownTesoro de la lengua castellana of 1611, states that “theguitar has no more musical value than a cowbell. It is soeasy to play, especially if the player just strums at theinstrument, that every stablehand now considers himselfa guitarist.” A forceful statement indeed, but it is truethat guitar tutors such as that written by the Catalan,Joan Carles i Amat, with more than ten editions between1626 and 1800, served to give the instrument greatpopularity among the common people.

Typical of the repertoire performed during this periodare the works of Santiago de Murzia. We know verylittle about the composer, but it seems he was a pupil ofFrancisco Guerau, and was a musician and guitar teacherin the service of Queen María Luísa of Savoy, Philip V’sfirst wife. Murzia was certainly the most international ofSpanish baroque guitarists.

While Murzia’s early works show thorough knowledgeof punteado (plucking) technique, for instance in hisResumen de acompañar la parte con la guitarra,published in 1717, he is better known for another source– the Saldívar Codex no. 4, a manuscript in tablature for5-course guitar. It is generally accepted that this manuscriptis the first part of a much larger collection of guitar musicwhose second volume, written in the same hand and inthe same format, is the Passacalles y obras, dated 1732,whose index bears the title “segundo tomo” (secondvolume).

The first volume is the more interesting work, and containsa representative collection of music in a more popular

style than that of the Passacalles y obras. It was purchasedfrom a Mexican bookseller in the 1940s by the respectedmusicologist, Gabriel Saldívar, after whom it is named.Thanks to the more popular character of the music, wecan obtain a good idea of what would have been performedat a musical gathering in Spain or South America around1700, with the guitar as the central instrument. We willnot here discuss the question of whether the manuscriptis of Spanish or South American origin, but it is clearthat the music it contains has its roots in Spanish tradition.

The works recorded on this disc have been chosen byDavid Murgadas from the Saldívar Codex to give anoverview of how the simpler music of the period wasplayed, incorporating the dance rhythms that were infashion at the time. The fandango, romanesca, folias,jácaras, tarantelas and other forms constitute a richand varied sound world. The fact that the music has astrong popular character does not necessarily imply thatthe pieces are easy to perform. Some of the works on thisdisc demand considerable technical skill from the musician.

We have used the sound of popular instruments such asthe hurdy-gurdy, castanets and the skirl of the bagpipeto give extra colour to the music. These instruments and,others considered more élitist such as the violin, add asense of improvisation and a degree of timbral variety.

We have thus tried to obtain a different result from theusual, more academic versions of this repertoire – a new,fresher approach, probably less “courtly”, but much morenatural for a musical genre which has been little exploredeven today.

Daniel Vilarrubias(Art historian and violinist, specialising in music of

the 17th and 18th centuries)

ENGLISH

7David Murgadas, baroque guitar

David Murgadas plays the guitar and other pluckedperiod instruments. He has studied with José Tomás atthe Oscar Esplà Advanced Conservatoire in Alicanteand at the Luthier School of Musical Art, graduatingwith the highest honours. He has specialised in earlymusic at the ESMUC (Escola Superior de Música deCatalunya) and the Conservatoire of Toulouse in France.He has won awards in several competitions and was amember of the jury at the Anemos Competition in Romein 2006. He gave masterclasses in Calabria at the TorrefrancaAdvanced Conservatoire, Di Vibo Valentia, in 2005,and has given concerts in Europe and the USA. He hasbeen invited to take part as a continuo player in severalbaroque productions, such as the operas El patriarcade San José by José Prades, 1714, at the Palau de laMúsica, Valencia, and Monteverdi’s L’Orfeo in Toulouse(2007) and Vic (2008). David Murgadas is the foundingmember of several chamber ensembles and has recordedfour CDs. He is one of the most versatile Catalan guitaristsactive today, with a wide repertoire ranging from Spanishmusic for the guitar to works for the baroque instrumentand the theorbo. At present he combines his concertcareer with teaching activities at the ProfessionalConservatoire, Igualada, where he has been a teachersince 1995.

(web: www.davidmurgadas.com)

Alcides Rodrigues, percussion

Alcides Rodrigues teaches at the Conservatoires of Igualadaand Balaguer. He is a Brazilian percussionist specialisingin modern music and with knowledge of early repertoire.

Enric Solà, hurdy-gurdy, and Angel Laguna, shawm,bagpipe, flautí

Researchers, performers and instrument makers specialisingin traditional music – known for their performances inthe Tradicionarius programme.

Ester Olivan, castanets

Ballerina, student of Emma Maleras.

(English translation: Howard Croll)

I dedicate this disc to the memory of Florenci, Catiand Jaume (David Murgadas)