SANTA EUGÈNIARevista per a la Divulgació i la Cultura

INDEX/CARTES ^ A l lS^^HJ"

1.- PORTADA2.- INDEX/CARTES3.- EDITORIAL: La pols4.- MESTRESSES DE CASA5.- TRIBUNA:

"Urbanització"6.- CASA DE LA VILA

10.- NOTICIARI12.- ENTREVISTA

Tomeu Mateu Capó15.- Església:

ELS POBRES I ELS PRACTICANTS16.- Església:

PER APRENDRE A LLEGIR LA BÍBLIA17.- MÚSICA:

WAGNER19.- PAGINA SANITÀRIA:

EL GLAUCOMA20.- PEDAGOGIA:

Fracàs escolar.22.- ESPORTS:

V Torneig Futbito23.- PÀGINA INFANTIL24,- CONTRAPORTADA:

Festa Mestresses de Casa.

Els escrits d'aquesta revistaexpressen únicament

l'opinió dels seus autors

CONSELL DE REDACCIÓ

Nadal Trias Orell, M- Magdalena PerellóBibiloni , Xisco Casellas Fiol, Biel LladóRiutort , Mateu Crespí Perelló, XavierBascuñana Coll, Toni Cañellas Vieh,Jaume Riutor t Crespí, Sebastiana SastreColl, M- Eugènia Pou Mulet i MariaCrespí Payeras.

Col·laboradors: Valerie Green,Mestresses de Casa, J u l i à Crespí iGuillem Crespí.

Fotos:Nadal TriasN» 45

RevistaSANTA EUGÈNIAD.L. PM 625/1983

Revista per la Difusiói la Cultura

Aquest exemplarcosta lOOPts

Redac.i Adm:C/J.Ant.l2.tel.62026007142-SANTA EUGÈNIA

Editat i composta la Parròquia de Santa Eugènia

MallorcaImprès a:

INFORMACIONS LLEVANT,SA.Manacor

• Sr.Dtr. de la Revista local SANTA EUGÈNIA

ES "COCO" WHJKT

En el darrer nombre de la revista local SANTAEUGÈNIA i en, les pagines corresponents • a"Entrevista" mes concretament a les preguntesfetes al "SENYOR" Batic i respostes segons elsentrevistadors per ell, a una de les quals se lidemanava si s'havia notat en algun aspecte lapresencia de la joventut dins l 'ajuntament.

La, resposta de tal "SENYOR" fou. en claraintenció de desacreditar a dos regidors joves del'oposició només pel fet de no combregar amb lesseves idees polítiques per nosaltres erronées i deles quals ja en recoeix els seus frui ts .

Nosaltres no caurem en la trampa de fer eljoc del "SENYOR BATLE" perquè tenim una altraformació cultural i educativa dins la qual no hientren tais coses.

Solsament recordam al "SENYOR BATLE" que undia desprès de les Eleccions Municipals, i sen-tint-se una altre pic batle, es va dirigir anosaltres amb una frase ,que ja demostrava el seunivell intelectual i humà.La frase era aquesta: "Vos queden quatre anysd'estar a un reco".

No volem descobrir res, ere im que el poble jaes major d'edat i no es xupa el dit i per tant potell totsol jutjar la categoria de les perso-nes.

DrR CONSEJÁIS JOVES.'ose Zanico i Matías Canyelles

• Sr.Director de la Revista SANTA E U G È N I A :li agrairé que publiqui aquesta carta a la

revista que tan dignament dirigeix.En primer lloc vull felicitar-lo a Ve. i al

seu equip redactor, , per la magnifica idead'entrevistar els polítics, per a que així elmunicipi conegui les seves opinions.

E m ^ crida l'atenció la del Sr. Batle qui,demostra estar a punt d ' u n atac de nirvis, senseil·lusió ni idees, tan sols ^obsesionat perl'oposició municipal. És per això ,que com a capde llista , del partit de l'oposició, em sent enl'oblicacio d'aclarir alguns dels seus punts.

Sr.Batle: em cregui quan li f à i c que, elcompatesc per la% seva soletat, perquè jo també lavaig tenir, i Ve.s intentà aprofitar-se'n, encaraque aixis perjudicas al poble.

Però gràcies al'encert del nostre programaelectoral, i al nostre treball en equip, fa dosanys que en el Partit Popular de Santa Eugènia,compartim feines, projectes, i li assegur queaixò es estimulant i gratificant, i és molt. botreballar amb la Juventut, a la que Ve. despre-cia, no se perquè. Pensi que son part importantdel, poble, i seran els nostres futurs dirigents ipolítics v

Però tornant a lo d'abans, a lo de la seva"irritació", reflexioni i miri que no pari perparlar, ja que quan ho faig don la cara (cosa queno tots poden fer).

Per que mos anomena equip contrari? Lirecord que no estam en un partit de futbol, lo que

Segueix a la pàg.4.

EDITORIAL ^g^E!S¿Í3aP"

La polsEl problema de moltes dones del poble ara és

la pols. La pols que prové de les siguíes quequasi ja marquen el mapa del poble. Evidentment lapols es protagonista, i tots la sufrim com unapassa necessaria per arribar a tenir uns servíeissanitaris de primera necessitat.

A la Revista també li ha arribat la pols (ladel estiu), i hem ensorrat un parell de planes.

Per altra part seguiríem insistim en la ne-cessitat de llevar la "pols" al cronista del Diaride Mallorca gue tan sols s'atansa a una banda, ideixa les noticies sense donar. És important quees cgneguin, ng just les dues parts, sino unaopinió o versió de la realitat al marge de lespressions polítiques que çs pgguin donar. La in-formació es una cosa més seria que posar perescrit el "rollo" que a un li fan. La informacióquç necesssitam del cronista ha de respondre alque, qui, quan, on, com i per que passen lescgses. Les cròniques ordinàries d'un poble, permes que la matèria pugui ser discutible no han desemblar mítings polítics del temps de leseleccions: encara falten dos anys.

Podriem donar-li una recepta de cuina: "Nosopi sempre al mateix restaurant; és avorrit",

un (jj.au u UJ.J.VCO, c L u., c L u., a. se ¡ i v d y i a meujar-s'ho a ca-seva, i veurà que ha sortit un soparmes complet i natural i encertat; i si no li sabgreu, aprengui a fer-se el sopar vostè mateix; ala llarga hi sortirà guanyant; i nosaltres també.

En tornar, si no se torba molt, encara tro-barà bastanta pols (pols informativa), i si se'n -va un poc polsos de pols natural, podrà identifi--car-se un poquet mes amb "tots" nosaltres. Amén.

MESTRESSES DE CASA l§añíftrii!S ÍSP"^v*ve tie la pag 2passa es que Ve. no sab que en política s'utilitzala paraula "oposició", en canvi amb la de"contraris", pareix que t m os vol presentar com aels dolents de la pel·lícula; i com es sol dir"Canten papers i menten barbes", -a les Actesdels Plens municipals em remitesc-, perquè esjutgi el nostre treball.

El problema, Sr.Batle, es que estavaacostumat a governar a l 'Ajuntament amb como-ditat, sense una oposició com la d'ara, unida,que treballa amb assessorament de la junta locali amb el partit ques la recolza. I això costaempassar-s'ho, perquè ha vist que la situació hacanviat, i es Ve. el que amb la majoria teòricaes sent tot sol,(segons pròpia confessió).

En quan als seus consells, les se guardi, lipromet que en cas de necessitar-los no dubtaré endemanar-les'hi.

Veure que es preocupa tant per noltros mosprodueix satisfacció. Això tan sols indica que elnostre treball a l'Ajuntament serveix de qualquecosa.

. Que feim qualque cosa.sI per acabar, perquè vegi que no som

rencçrosos, estariem disposats a oblidar lo quedigué en 1987, que "passaríem els quatre anys dela legislatura a un reco", i a la vista de la sevacrispació, soledat i , cansament, mos oferim,públicament, des d'aquí, pensant sols en el bé deSanta Eugènia, a col·laborar a les tasquesmunicipals, amb les responsabilitats i condicionsque mos oferim a negociar des d'ara.

Tomeu Vidal, cap de s'oposicióP.D. ¿Per que li extranya tant el caràctercordial, obert, el bon fer i el bon govern delMolt Honorable President del Govern Balear DonGabriel Cafiellas Tous, també president del PartitPopular?.

MESTRESSES DE CASAL'Associació de Mestresses de casa informa de

les activitats realitzades, i d'algunes que teprevist efectuar.

El passat 6 de maig, es va fer una demostraciódels producters Tuperware, per part de Cat i Pere-lló, en la que ens va realitzar una recepta decuina i una altra de rebosteria, feta amb els ma-teixos productes Tupperware.

Els dies ^12 i 22 de maig, celebrarem unademostració pràctica de cuina, duita a terme perdistintes Mestresses de Casa del poble, amb _ ungran número d'assistència, les que en acabar, 'de-gustaren els exquisits plats preparats. Al final,també s'efectuà una rifa deseada plat oferit, pera que l'afortunada el pogués degustar a caseva.Degut al gran interès demostrat, ,esperam seguirrepetint;lo amb la mateixa il·lusió que fins ara.

També degut a la gran quantitat de mestresesde casa, que tenen la bateria de cuina A.M.C., itotes les altres interessades en aprendre a cui-nar amb aquestes olles, degut al gran interès de-mostraç en clases anteriors, s'efectuarà una cla-se practica cada mes,i una degustació de tot1'efectuat per la representant de dites olles.

Els escrits d'aquesta revistaexpressen únicament

l'opinió dels seus autors

La publicitat escritaés l'única que es pot re-llegir

feim una tirada de 500 exemplarsla repartim a totes les cases

a totes les Bibilioteques publiques de Mallorcai a molts de domicilis de fora poble

I:

**;-i J

.<;¡ Pf7.113: r y ¿f . - ;.1J : *| U1 '—

En aquest mes de juliol ha acabat el curs deTall i Confecció, i s'espera tornar-lo reempren-dre el pròxim mes d'octubre per a que totes lesinteressades puguin realitzar els seus propistrajes, vestits, faldes, etc., tal com ho hanvengut fent les que hantassit it al curs passat.

El mes de juny també acabà el cur de gimnàs-tica femenina, i en tonara començar una altra elpròxim mes d'octubre.

El 29 de juny hi hagué una festa al CentreCultural Tauja, amb motiu de la celebració delfinal de cursos i activitats duites a termedurant aquest primer any, en el que es serví unagelatada amb ensaimades per totes les assitentes.

Per a la segona quinzena de setembre tenimprevist començar les clases de "Ball de Saló".Els professors seran Miquel "Torres", Juan "Ros"i Xisco "Cardei1"

TRIBUNA UgâfflitËSfiS lS

URBANITZACIÓAquestes darreres setmanes en el poble

s'està parlant molt de !_'aixecament dels carrersper poder posar les aigües brutes i netes en elmunicipi. Però hi ha un altre tema sumamentimportant i que diverses raons no està acaparantl'atenció de la gent del poble en general, un temaque en el futur pot fer variar considerablement lavida en aquest poble: La urbanització del Puig.

Aquesta urbanització defensada per diversosmembres del nostre consistori (per sort no hi hauna unanimitat amb el si i així es pot postposarfins un cert temps) pot crear una situació queposteriorment crec que molts no desitjarien).Personalment estic en desacord amb aquestaurbanització per diferentes raons que anomenaré acontinuació.

En primer lloc, i a mes sumament important,es que_ el poble encara no té les NormesSubsidiàries aprovades per poder ^permetreaquesta urbanització. Un altre problema és que enla construcció de noves cases es donarà unabandonament progressiu del poble, les casesvelles no serien ocupades i al llarg del tempsabandonades.

Per urbanitzar el Puig hem de pensar que nohi ha ni la mínima infraestructura que puguipermetre la seva utilització, el cost d'aquestainfraestructura l'hauríem de pagar entre tots elstaujans, el que repercutiria directement a lesbutxaques dels ciutadans.

La degradació ecològica seria ,evident aixícom l'especulació del sol que no és convenientper cap municipi i menys per un tan petit comSanta Eugènia.

„ Aquesta urbanització convertirà a SantaEugènia en un poble dormitori de Palma (recordemque amb la Construcció del nou tram d'autovia elpoble estarà a "tir de pedra" de Palma), aixòdura una superpoblació a Santa Eugènia el que potdur conseqüències molt fortes:- Falta de sentiment de poble.- Possible delinqüència.- Pèrdua de la identitat pagesa d'aquest poble.- Conflictes socials.

No crec que siguin 'els únics efectes icomentaris que poguéssim argumentar en contrad'aquesta urbanització, si entre tots ensposassim a pensar en les vertaderesconseqüències no crec se plantejàs en cap altreple de l'Ajuntament.

No és que sigui partidari de l'aillament deSanta Eugènia cap a l'exterior, però crec que hiha altres formes que no siguin la destrucció d 'unpaisatge com es Puig perquè la^ gent s'interesiper seguir ^vivint a JSanta Eugènia (perquè ladespoblació es conseqüència de que la gent no potpagar el que es demana per les cases velles delpoble). La construcció de carrers amb la sevarespectiva parcelació i venda regulada de lesparceles podria esser una solució per poder ferconstruccions dins Santa Eugènia que respectin elseu entorn i el seu paisatge, es podrien cçnstituircases que no destruissin l'armonia que té aquestpoble.

Crec que és una causa per la qual els taujansno ens hauriem de quedar amb els braços creuatssinó que hauríem de fer el possible perquè aixòno passas.

MATEU CRESPÍ

(SANTA EUGÈNIARevista per a la Divulgació i la Cultura

LA

NOSTRA

REVISTA

Bar-RestaurantCA'N PUCETA

Ctra.Vel la de Síneu. Qm.15'500telèfon 14 01 58

Ses OlleriesSANTA EUGÈNIA

INFORMACIÓ LOCAL t&m4^NJI®

CASA PE EA VILAPLE EXTRAORDINARI 13 de maig de 1989

APROVACIÓ PRESSUPOST DE 1989, és apro-vat per majoria simple el pressupost, quedant dela següent forma:

INGRESSOSOPERACIONS CORRENTSImposts directes 6.720.000Imposts indirectes 1.661.614Taxes-altres ingressos 26.760.093trnasfer.corrents 6.548.960Ingressos patrimonials 500.000OPERACIONS DE CAPITALAlienació de Inversions reals.-Transferències de capital.-Variaciç d'actius financers. -Variacio de passius finacers.-Total ingressos 42.190.667

DESPESESOPERACIONS CORRENTSRemuneració personal 8.095.376Compra de bens correntsi de servicis 5.064.126Intéressons 490.662Transferències corrents 2.206.143OPERACIONS DE CAPITALInversions reals 5.064.126Tranferencies de capital. -Variaciç actius financers.-Variacio de passius financer s. -Total despeses 42.190.667

PERSONAL F U N C I O N A R IAMB HABILITACIÓ DE CARÀCTER NACIONALSecretari Interventor 1 plaça Grup B

ESCALA D ' A D M I N I S T R A C I Ó G E N E R A LSubescala auxiliar 1 plaça Grup DSubescala Subaltern 1 plaça grup E

Resultant per consegüent sense dèficit.Si no hi ha cap reclamació, es considerarà

elevat a definitiu, sense necessitat d 'un nouacord.

APROVACIÓ PADRÓ C I R C U L A C I Ó . - Realitzat elpadró de circulació que puja a la quantitat de1.589.434 pte, es revisat y aprovat perunanimitat.

M O D I F I C A C I Ó P R E U A I G U A ^ - Passats jaquatre anys des de que es comença a vendre aiguadel pou municipal a un preu de 25 ptes. la tona,hi ha constància de que les despesesd'electricitat i reparacions pujen molt més queels ingressos per la venda d'aigua. És per aixòque es d'urgència pujar el preu per tona,proposant el batle un aument de 15 cada millitres. D.Bartomeu Vidal expressa que el preuque es posa en un principi fou un preu polític.Passat el tema a votació, s'acorda que a_ partirde la fetxa, el preu per tona d'aigua serà de 40ptes.

A P R O V A C I Ó PREVIS M À X I M i M Í N I M DEFINQUES SEGONS C U L T I U . Inte/essat del Centre deGestió Cadastral i Cooperació Tributaria en quanals preus m à x i m s i mínims en venda de finquesamb distints cultius, a, l'objecte de conseguir unataula de valors el mes reals possible i podercalcular el valor cadastral dels terrenys per ferfront a l ' Impost sobre Bens Inmobles a surgir elpròxim any.

Estudiat el tema i davant la dificultat deconseguir una valoració adequada i real en unbreii espai de temps, es deixa el tema sobre lataula, pendent de que el Sr. President de ]aCambra Agrària Local, D.Bartomeu vidai, qjiaccepta l 'encarreg, realitizi un estudi.

HISENDES LOCALS.- Es paguen una se'·ie defactures degudament aprovades.

E L E C C I Ó DE LA MESA E L E C T O R A L . - Pròxi-mes a celebrar les eleccions al ParlamentEuropeu, dia 15 de juny, es procedeix a donarcompliment a l'art.26 de les Normes Electoralsvigents, de t formació de les messes électorals,quedant així: TITULARS: President: D.SebastiàArrom Coll;l vocal Da Sebastiana Sastre Coll;2vocal D aEsp<=ranza Ortega Chamorro. SUPLENTS: -De President D.Mateu Cañellas Caflellas ; D.Bar-tomeu Mateu Capo; De vocals, D.José ZapicoDuran5 Da Antònia Pou Sastre, DaAngela CollCrespi i DaAntonia Bibiloni Andreu.

PLE ORDINARI DE 27 de maig de 1989

Vista la instància t de D 8 A . R . A . , interes-sant-se per la devolució de l'impost de Circu-lació de 1988 dels vehicles PM 9268 A i PM 3381X, donats de baixa durant l 'any de referencia,el pr imer en 29-3-88 i el segon en 5-1-1988,s'acorda efectuar la devolució del PM-3381 X,per considerar ^que els dies passats des de lafetxa d'aplicació de l ' impost 1;1-1988, pot ésserdegut al retràs en la tramitació dels documents.

També es dona compte de la creació per partde la Mancomunitat del Pla de Mallorca d ' u nservici funerari, s'acorda informar a tot elvecindari del seu funcionament, categories,prestacions complementàries i telèfons als quehauran de dirigir-se per a la solicitut delservei.

Vista la sol·licitud de D.Francisco Roca C r i ïpersona que realitza treballs de neteja iconservació en espais i parcs municpals, s'a-corda que a partir de la fetxa sia retribuït a raóde 500 ptes l 'hora.

Donat compte del recurs de reposicióinterposat per d.Miquel Mulet Crespi en contra del 'acord de formació del desllindament del"Caminet de Ses Coves", i vist que ell mateix noacredita la llegitimacio, se li concedeix un placde 10 dies per aportar la certificació registrai il'acreditacio de propietat de les finques.

Vista la instacia de Don t Toni Reus Pujol,interessant-se per la col·locació de dos lletreros

INFORMACIÓ LOCAL a. J.!¿94N jS¡P

indicatius del Restaurant "Ses Olleries", s'acor-da sol·licitar un informe a l 'arquitecte Municipalen virtut de les ordenances municipals.

Es denegada a la Comunitat Israelita deMallorca que volia posar un lletrero indicatiud 'on es troben els cémenter is.

HISENDES LOCALS.- S 'aprova pagar una sèriede factures.

L L I C E N C I E S U R B A N Í S T I Q U E S . - S'acorda, donaruna sèrie de permissos d ' o b r e s , a ixí comdenegar-ne alguns altres.

LLICENCIA A P E R T U R A ESTABLIMENTS.-! Llegida la formulada per D .Vicens Amengua!| Caftellas per insal·lar a Can Puceta un Bar-| Restaurant, i vists els informes de l 'Arquitecte• Tècnic i del Veterinari, i tenint en compte que no

hi ha hagut reclamacions, aquest Ajuntament Plees de l 'opinió de que procedeix a l'autq^ritzaciosol·licitada, i s'acorda sia remès a la ConselleriaAdjunta a la Presidècia.

Expedient apertura local destinat a ,venda dematerial de contrucció a nom de D . R a m ó n ParetsVidal, en el C/Gral. Franco 59, l 'Ajuntamentacorda concedir la referida llicència, previpagament dels drets i taxes corresponents.

INFRACCIONS URBANÍSTIQUES. - Estant ja entramitació els expedients per infraccions, urba-nístiques a partir dels treballs de revisió sobreel terreny reaalitzats pel Tècnic D .Mique lPalmer, tant per a les obres sense llicència, oque no s'ajusten a la llicencia aprovada, i essentimprescindible per a prosseguir 1'expedient lafitxacio d ' u n tant per cent a aplicar sobre elvalor de lo construit de més, s'acorda aplicar un20%, amb l 'abstenció de D.Bartomeu Mulet iD.Bartomeu Vidal.

FESTES PATRONALS. - Davant la proximitatdel ies Festes Patronals d'aquesta Vila, i des-près d 'una deliberació, s'acorda que l 'Ajunta-ment farà un esborrany del programa dels actesobligatoris a incluir, i s'establirà un període detemps perquè tots els interessats puguinpresentar un programa que inclogui tots els actesprescrits.

NOVA DENOMIÒNACIO CARRERS.- Una vegadaproposat al veïnats dels opcions del canvi dedenominació dels carrers del municipi , sonrepassades les opinions en contra, del projecte.També es notifica que no es notifica res als veïnsdels carrers que el seu nom no havia de sercanviat. S 'acorda proposar als veïns delC/Gral .Weyler el canvi de nom per Carrer Pujet,i postposar l 'acord definitiu per a una pròximasessió.

CAMINS R U R A L S . - El Batle dona compte de lapossibilitat de conseguuir subvencions de laConselleria d'Agricultura i pesca del GovernBalear, per a l'asfaltat de camins rurals:Considera que un dels camins apropiats per al'asfaltat seria el de Son Mascaró, però /ecordael fet de que anys enrera quan es,suggerí el seuasfaltat "l'amo" de Son Mascaró, D.BartomeuVidal, demana , que no s'asfaltàs, ja que lamillora del camí aumentaria el tràfec per da^vantde la possessió, i per consegüent dismi-miïrTa latranquilitat. El Sr. Batle suggereix que s'asfaltifins al llindar de la finca de Son Mascaró, noperjudicant d'aquesta manera als altrespropietaris de les finques llindants amb el camí.

D.Bartomeu Vidal, expressa que seria una bonaqsolució, pero de totes maneres p,artij^ciparia eltema al propietari de la possessió.

RECURSOS I E L E C C I Ó M E M B R E S ^ELECTO-RALS. - Vists els recursos de D8

s Antònia PouSastre, la comunicació de D.Sebastià Arrom Colli el certificat de la Policia Municipal de Palmaen quan a D.Macià Canallas Canellas, tots ellsal·legant circunstanies i excusant la seva noassistència a ser m e m b r e de la Mesa electoral pera les eleccions del Parlament Europeu, s 'acordavist l'art.27 de la Llei Organica de RegimElectoral General, no acceptar cap de lesal·legacions presentades.

PRECS I P R E G U N T E S . - D .Pep Zapico indicaque seria necessària la poda dels arbres delpoliesportiu, ja que podrien ésser perillososdegut al seu pes. El Batle expressa que la feinaefs bastant dificultosa, i sobretot s'haurà, desol·licitar permís a Gesa per tallar la lineaelèctrica, a ixí com també sol·licitar un canvi detraçat.

PLE EXTRAORDINARI de 17 DE JUNY de 1989

P R O G R A M A FESTES , PATRONALS.- Finalitzatel plac de, presentació de programes per al'organització de les Festes Patronals de 1989,únicament se'n han presentat un, presentat perSebastià Alorda i altres. Una volta llegit elprograma, es troba coniforme i s 'acorda laconcesio de les Festes Patronals al grup sol·li-citant, formalitzant un conveni per el que deurancumplir-se tots els actes programats.

APROVACIÓ D E F I N I T I V A M O D I F I C A C I Ó IMPOSTVALOR DELS T E R R E N Y S . - Aprovada provisional-ment la taula de valors per a l ' impos t sobre elvalor dels terrenys, i passat el període depublicacions i reclamacions, s'acorda aprovardefinitivament la dita taula de valors.

NETEJA DE CARRERS.- Tratat àmpliament eltema de la neteja dels carrers del municipi ,sobre la problemàtica que surt cada any a l 'horade fer nets els carrers de males herbes, sobrel'aspecte que ofereix el poble a determi-nadesestacions de l ' any, la possibilitat de que cadapropietari es faci carreg de fer net da-vant laseva façana, possibilitat que discutida ambl'Assessor Jurídic , es jurídicament facti-ble,sempre i quan es crei una ordenança fiscal,poguent-se el·laborar per al 1 de gener de 1990.

Amb tot això s'acorda emetre bans en quana l'obligatorietat de fer net davant la façanna^atot propietari de finca sita en el casc u rbà ,donant tres dades, en les quals tots els carrershauran d'estar nets i que son: 15 dies abans delCorpus, 15 dies abans de les Festes Patro-nals,i 15 dies abans de les Festes de Nadal. En casde que algun propietari no ho cumples-qui, laneteja la faran els empleats municipals ambcarreg als infractors.

TRANSPAS ESTABLIMENT.- Vista la instànciade D.Toni Riera Joy, interessat en el traspàs delBar denominat Can Topa en el C/Gral.Franco n0 58que actualment figura a nom de Juan MirallesColl, s'acorda concedir la llicencia de traspàsdel mentat establiment, fent constar l'obligacióde tramitar la baixa i corresponent alta deLlicencia Fiscal de l ' impost industrial, quedant

8 INFORMACIÓ LOCAL L&mJANJîP

obligat al cumpliment de quantes dispo-sicionslegals i de policia afectin al negoci.

F I N A L I T Z A C I O CONTRACTE PRACTIQUESA U X I L I A R ADMINISTRARÍA-.Es rendeix compte dela finalitzacio del contracte de practiques a fi depropiciar un contacte real amb el mon laboralsuscrit amb Ds Franciscà Bascuftana Bib_iloni.

També s 'acorda, i vist l 'interès posat,gratificar-la amb 25.000 ptes.

B O M B A POU M U N I C I P A L . - El Sr. Batle donacompte de que surgits problemes amb la bombaimpulsora del pou municipal " C a m p a d ' E n Sec", hacregut convenient l'assitencia al Ple del montadori instl·lador de la mateixa don Sebas-tià CollRigo. El Sr.Coll explica que fa uns dos mesos labomba s 'averia; l 'ar reglaren en uns 10 dies i la

! posaren. Ara fa uns 8 dies s'Jia averiat novament.Podria ser que la bomba esta inmersa en_ el fang,o que funcionas sense aigua, pero la hipótesi niesraonable es que degut als cops d 'a r ie te , a lessacsades que es produeixen quan s'atura lab o m b a , degut a la caiguda vertical. La soluciópodria estar en que en lloc de posar una bomba

j refrigerada per aigua,_ canviar-la amb unarefrigerada per oli que es mes poc delicat, aixícom posar una^ vàlvula de rentencio que reduiriael pes. També el Sr. Coll és de l 'opinió decol·locar dues sobrebombes per a suministraraigua al dipòsit d 'aigua, de 3 HP cada una,donant millor resultat que N posar-ne sols _ una de5'5 H P , tan en l 'aspecte tecnic_ com econonic.

Una s vegada la Corporació ha escoltat laversió tecnica, i discutit amplament l 'assumptes 'acorda: arreglar la bomba averiada i refrige;rar- la per oli, i posar una vàlvula de rentencioen el centre, quedant resolta la impulsió del ' a igua del pou; i en el deposit col·locar duesbombes de 3 HP cada una acompanyant-les d ' u nex pulsador.

PLE EXTRAORDINARI de 30 DE JUNY de 1989

Es dona compte de la recepció del recurs dereposició interposat per Don Jaime B ibiloni Mutcontra l 'acord denegatori de reducció del 90%sobre la taxa municipal de llicencies urba-nístiques per a vivendes de protecció ,oficial.També es dona compte de la recepció d 'unasentencia del Tribunal Suprem sobre la vigènciade la Bonificació del 90% de la taxa de llicen-ciesurbanístiques. Vista la dispar itat^ de criteris iopinions i vistes les diverses senten-cies en quanal tema en qüestió, es deixa sobre la taula enespera del criteri del nou Secre-tari.

HISENDES LOCALS.- S'aprova el pagamentd 'una sèrie de factures corresponents al mes.

OBRES PARTICULARS. - Vists els informes^ del'arquitecte municipaal, sson aprovades una sèriede permisos d'obra, així com se'n deixen damuntla taula altres dos.

OBRES M U N I C I P A L S . - ES TORRENTOT.- El Sr.Batle dona compte de que degut a les obresd'abaste ix am ent i sanejament d'aigua que s'es-tan realitzant, Es Torrentot ha canviat el seutraçat pel fet de que les curves no son tanpronunciades, proposant que es realitzi un estudidel costs amb els veïnats a fi de deixar com adefinitiu el nou traçat, proposta que es recolzadaper unanimitat.

C A R R E R B M E U . C A M E L L A S . Tambe el Sr.Batle, i a Ia vista de la mateixa obra, proposamodificar min imament el projecte d'abasteixe-ment d'aigua a fi de salvagordar la roca delCarrer Bartomeu Cañellas que dona un certatractiu al dit carrer; discutit el tema s 'apro-vaper unanimitat la proposta.

C A M P DE FUTBOL. - Essent necessari per a lapròxima construcció del camp de futbol a ubicaren els terrenys anexes al poliesportiu municipal,el assegurar _la filtració d'aigua evitantembassamt del l iqu id , el Sr. Batle dona comptede que aprofitant el sobrant d'escombros que esformen amb l 'obra de la canalitazació de lesaigues_, s'estan depositant en dits terrenys.Desprès es v sol·licitaria que l 'empresa construc-tora nivellas els terrenys i altres millores encompensació dels ser vicis prestats.

PLAC A C O M E T I D E S A I G U A . - Estant pròxim elplac a donar per a les acometides, es discuteixamplament el tema de que transcorreguts elsplaços d ' e m p l a m e , no s 'haurien dex donar nouspermisses fins transcorreguts una sejie d anys.S'acorda que s'estudii la traqmitació realitzadaen pobles veïnats.

ESCALES PISCINA.- El Sr.Batle dona comptede que les escales de la piscina s'estant des-íent, essent necessari canviar de sistema,acordant-se posar un tubs de contenció.

PRESA DE POSSESSIÓ DEL S E C R E T A R I . - Esdona compte de la presa de possessió de laSecretaria c aquest Ajuntament de D.Joan ManuelContornar Is-.-rn, funcionari amb habilitació decaràcter nacional, perteneixent a_ l'escala c/Secretaria Intervenció, per resolució de 6 de junyde l 'actual de ,la Secretaria d 'Estat per f al 'Adminis t ració Publica, t nomenant-lo amb carac- !ter definitiu, que tengue lloc el 27 de juny de1 ' actual.

El Sr.Batle exposa la necessitat de tramitaruna agrupació de Secretaria amb un Ajumamentinteressat com és el de Consell falcultant al Sr.Batle per a la seva tramitació.

SERVICI TRANSPORT VIATGERS.- Ei Sr. Baüedona compte de les conversacions mantengudesamb D.Pau Cañellas Coll, un dels propietaris^ delservici de linea d'autobussos Santa Eugenia-Palma, participant-li que a partir del pròxim 1de juliol el servici induiria Costitx-Sencelles-Biniali combinat amb Santa Eugènia-Palma,--ntregant-li full d 'horaris visat per laConselleria de Treball i Transposts de ComunitatAutonoma de Balears.

Vist que l 'autobús ha de passar per lesAlqueries, el Sr.Cañellas interessa que esposassin uns% discs de prohibit aparcar en c spunts estratègics: un a la placeta de les Alque-ries nums.55-57, i en part del C/C.Sotelo.L'Ajuntament vista la necessitat del serviciacorda lo sol·licitat i encarregar els discs.

PLE EXTRAORDINARI DE 3 DE JULIOL DE 1989

Assiteix com a nou Secretari el titularD.Juan.Manuel Campomar Isern.

URGÈNCIA DE LA CONVOCATÒRIA.- El motiude l'urgència diu el batle esta en una denunciaformulada pel saig, per frau d'aigua del pou,qüestió.que no pot demorar-se, per no arriscar-

INFORMACIÓ LOCAL £k!«NJd¡se a mes fraus. A continuació i d'acord amb lodisposat a l 'An 79 del Reglament d'Organitza-Ocio, Funcionament i Regim Jurídic de les EntitatsLocals de 1.986, el NBatle sotmet al Ple laurgència de la convocatòria la qual es apre-ciadaper unanimitat.

FRAU FITXES A I G U A . - Pren laxparaula el Sr.Batle el qual dona lectura a la denuncia formuladapel saig de l'Ajuntament contra els Srs.donJ . C . V . , don J . M . R . i dçn T . B . M . , aquest darrerdenunciat pel Batle, denuncia que diu lo siguient:"El dissabte dia 1 de juliol de l'actual,realitzant servici extra de vigilància en el poumunicipal entre les deset i denou hores vaigobservar que sobre les 17'30 hores don J .C.V. esdisposa a carregar el seu tanque d'unes duestones, torbant-se uns 5 minuts, revisat el fitxeri comprovant que estava buit. Posteriormentsobre les 17'45 don J . M . R . es disposa a carregarel seu tanque, d'unes 2 tones, torbant-se unes 7minuts, desprès d'a-nar-se'n i revisar el fitxeres comprova que seguia buit.

"Que sobre les 20 hores es revisa nqva-mentel fitxer, i uns deu minuts més tard tornà al pounovament don J. M . R . , introduint fitxa en elfitxer, i carregant el seu tanque en uns 5minuts.

"Que sobre les 20'30 hores el Sr.Batle espersona en el pou per a rellevar al que sus-criu,i sobre les 20'45 es presentà al pou don T . B . M . ,carregant el seu deposit de 10 tones en uns 20minuts aproximadament, comprovant el Sr.Batleque^ sobre les 21'05 el fitxer estava buit. SantaEugènia, 3 de juliol de 1.989."

A continuació el Batle v i donada la gravetatde la mateixa proposa al Ple: l.-No susminis-trarmes aigua als Srs.don J.C.V.,don J .M.R. i donT . B . M . fins que el Ple decidesqui lo contrari.2.-Exercitar les accions judicials pertinentscontra als mentats senyors. La dita proposta esaprovada per unanimitat.

URBANISME, LOCAL.- Pren la paraula el Batleel qual fent ús de la facultat que li otorgal'Nart.92 del Regí.d'Organització, Funcio-nament iRegim Jurídic^ de les Entitats Locals de 1.986proposa al Ple que el dit expedient quedi sobrela taula, aplaçant-se la seva discu-sió per a lasegüent sessió. Dita proposta és aprovada perunanimitat.

DEMOGRAFIA

NOCES DE PLATA: 15-7-1964

Pedró Pujol Puigserver ambFranciscà Roig Amengual

Que pogueu arribar a les d'OR

DEFUNCIONS: 16-7-1989

Rosario Lorente LópezQue sieu al cel!

FOTO i PAPERERIA

Carrero de Can Tòfol.7

BANCOBILBAOVIZCAYA

10 INFORMACIÓ LOCAL ^JA-IüSfetllÍaP

m. ' m jritu'Ji1' ¿" '' "ii¿ —': ^^>:": ' •« ' F^^L· ^1^ B>íi Pi;P5B£HNOTiGI29 DE MAIG.FI DE CURS MESTRESES DE CASA

Amb un geTïït amb ensaimades es celebra el fide les activitats duites a^ terme per lesMestresses de Casa de Santa Eugènia. Assitiren laConsellera ,de Cultura i una representant del'Associació "Nuredduna". Es despedí, laprofessora de gimnàstica "fins l'anys que vé", idesprès dels discursos de rigor al^pati del cen-tre es realitza un ball casolà entre elsassitentents. Fins al setembre¡

SERVEI FUNERARI DE LA MANCOMUNITATET Ple3£ T^Ajuntament del dia 27 s'havia

acordat comunicar aquest nou servici als veïns,motiu pel quel es repartiren uns fulls informa;tius, amb les^diferents categories a elegir, aixícom dels telèfons on es pot sol·licitar aquestservici. El telèfon de Santa Eugènia que atendràles 24 hores aquest servici és el 62 01 29, i sies tenen queixes o es vol fer qualque protesta espot telefonar a les oficines de la Mancomunitatal tel. 56 10 02, o al tel. de l'Ajuntament 62 0387.

2 DE ' JUNY.FINAL ESCOLA D'ADULTSAïnE un sopar de companyonia presidit per les

autoritats de cada poble que es celebrà a CanTronca de Sant Joan, es donà fi al 1er.curs del'Escola d'Adults que tanta acceptació ha tenguta totes les poblacions de la Mancomunitat delPla, entre ells el nostre.

1 de juny. ELECCIONS EUROPEES~El 15 de juny es celebraren al nostre poble

les eleccions al Parlament Europeu amb unaparticipació del 54'55%, d'un cens de 748persones de les que en votarren 408, i que esrepartiren així: PP 240, PSOE 31, CDS 48. PSM 13,Ruiz Mateos 31, IU 6, CIU 2, HB 3, P.Vert 2, enblanc 2, i nuls 2.

REUNIÓ DE CAÇADORSPer desarrollar l'ordre del dia es reuniren

en Assamble General que cada any es celebra, ique com cada any acaba prop de les 12 de la nit.Ara en sortir aquest noticiari, la veda ja estàoberta.

ASSAMBLEA GENERAL DE FUTBOLAmb assiteneia~3ealguns, pocs, socis, es

celebra la Assamble General del CDF.SANTA EUGÈNIAa la Sala d'Actes de l'Ajuntament. Es presentàl'estat de comptes de la temporada, es fitxa diapel sopar anual dels Socis amb jugadors iDirectiva, i la novetat més grossa era la dimis-sió del President Miquel Mulet, i la solucióprovisional al problema de la, presidència fouresolt nomenant a Bernat Crespí com a Presidentper un temps, fins que es puguin fer eleccions

tal com preveu el reglament. En quan a l'entrena-dor, no es sabia encara si continuava el mateix osi en cercarien un altre.

23 de juny.REUNIÓ POBLE-AJUNTAMENTAmb assitene ia de molt de public es reuní el

poble amb l'Ajuntament en el Centre Parroquialper aclarir tots els dubtes que hi haguésrespecte dex la canalització de les aigües.Assitiren a mes,de l'ajuntament els responsablesde la confeccione l'expedient de contribucionsespecials, el tècnic del Projecte. Parlaren totsels convidats i cada un explicà la seva posiciç,i respongué a les preguntes que li feren; incluses feren preguntes que no tenien res que veureamb la reunió. També es va demanar que ja queeren alia si es podia saber quin era el punt devista de l'oposició, _ i aquests explicarenbreument la seva posició no de estar en contradel projecte, sinó simplement de que la subvencióes demanas al CIM, en lloc de demanar-la a la CA.

1 de juliol.NOU HJRARI I SERVICI D'AUTOCARA partir d e T de, juliolTacompanya

d'Autocars Cañellas tambe prestara servici aCostitx, Sencelles i Biniali, on ja haviendesaparegut els servicis, i que al nostre poble,de seguir igual, també haguessin,desparegut. Aixíqueda restablit altra volta també el servici delsdiumenges. L'horari queda així¡Sortides cap aPalma dies laborables a les 7'55 i 15'25;dissabtes a les18'55;13'30 ifestius a les 9.

7'55;diumenges ¿ festius a lesÏÏe Palma a Santa Eugènia laborables a les19; dissabtes a les 13'30; i diumenges i

V TORNEIG TAUJA DE FUTBOL SALAo sia dia 1, tengué lloc el

vegada el sformaren 2

Dos dies abans,sorteix per emparellar per primeratretze equips inscrits dels que esgrups, es jugaran dos partits diaris de dilluns adivendres fins dia 24 de juliol, i la final esjugarà en torn a les festes Patronals.

Ve ANIVERSARI TERCERA EDATAmb una,Missa a la Parròquia de Santa Eugènia

que registra nombrosos assitents, i amb un dinarde companyonia al Foro de Mallorca l'AssociacióLocal de la Tercera,Edat celebra el seu quintaniversari de fundació.

ACCIDENT MORTALlement baix dels efectes d'una fortaI I G J LUÏl .1 O i. \ _ i i l i — l l ^ »j c* A./v MV , i .j WJ.^WUtxO VI Ui Id L W l L ( l

depressió es precipità de dalt del terrat peravall la veïna d'aquest poble Rosario Lorente. Lainfortunada ja havia sufrit anteriorment un acci-dent al parèixer perxidèntiques motivacions. Esrealitzaren les diligències oportunes, amb l'as-

INFORMACIÓ LOCAL ^g¥L-EaSftädäP" 11

silencia del jutge i demés autoritats compe-tents. Descans i en pau.

INAUGURACIÓ VIDEO CLUBA final d 'aqueste mes s'haurà inaugurat un

nou establiment al poble que cubrirá un servicifins ara no atès es tracta d 'un video-club ambaltres servicis de fotografia i papereria. Esta acarreg d ' E n Joan "Velerò" i la seva dona que durael negoci. Les desitjam encert i prosperitat.

VIIa EXCURSIÓ EN CICLOMOTORSOragnitzada com cada any p 'En Juan d 'Es Pinar

la volta d'enguany anirà per Algaida, Llucmajor,Arenal, Cala Blava, Las palmeras, El dorado,Bahia Azul , Cap Blanc, Cas Buço, S'Estanyol, SaRàpita i Ses Covetes, tornant vper Campos,Monuir i , Pina, Algaida i Santa Eugènia. Servicid'ATS, Berenar a Llucmajor, s'admeten homes idones, i els coixos poden anar en cotxe. Dinar alRestaurant "Ran del Mar".

La publ ic i ta t escritaés l 'única que es pot re-llegir

feim una tirada de 500 exemplarsla repartim a totes les cases

a totes les Bibilioteques públiques de Mallorcai a molts de domicilis de fora poble

MINYE),INFANTESPQRT

<$?

Plaça dets Hostals, 13 i 15

Tel. 62 00 48SANTA MARIA DEL CAMÍ

GRAN ASSORTIT DEROBA PERA GENT GRAN

DISPONIBLE

PER

PUBLICITAT

Demanau les

tarifes

sense cap

compromís

Un espai com aquest sols val 1512

12 ENTREVISTA ^Am_E¡¿GtN|J|¡r

ENTREVISTAAMB

BARTOMEU MATEU CAPO

DURANT 5 ANYS S'HA ANAT CELEBRANT EL TORNEIG LOCAL DE"FUTBI-TO. AQUESTA IDEA LA VAREN POSAR EN MA,RXA QUATRE AMICS; ENJUAN CAMPINS, EN PEP ZAPICO, EN JUAN MULET I EN TOLO MATEU.HEM ANAT A PASSAR UNA ESTONA AMB UN D'ELLS PERQUÈ ENS CON-TAS COM HA ESTAT AQUESTA EXPERIÈNCIA I UN PARELL DE COSESMES.

••• • ^ •• ^ •¡¡••• ••i ^Si no record malament me pareix que es varen

inscriure 6 equips. Va esser una experiènciabastant bona ; i desprès en es segon torneig sevaren presentar 8 equips i també se va fer en espati de ses escoles.

LA GENT VA PARTICIPAR EN AQUESTS DOS PRIMERSTORNÉJOS?

SÍ, això aiava amb augment i sa gent mos deiaa veure si ho tornariem a fer l'any que ve. Se vaorganitzar es 3 torneig i ja ho vàrem poder fer ases pistes noves de futbito a s'estació. Es 4 anyse va passar a ses pistes de tennis.

PER COMENÇAR ENS PODRIES CONTAR COM VA SORTIR LAIDEA D'ORGANITZAR AQUEST TORNEIG?

Be aquesta idea va sortir amb motiu de ferqualque cosa,en s'estiu i per despertar s'interèsde sa gent més jove pes futbol. Era es primer anyque havia hagut futbol aquí, i clar se mos vaplantejar sa idea de fer fer qualque cosa a sagent. I com a per riure vàrem organitzar esprimer torneig de futbito en es pati de sesescoles.

QUANTS D'EQUIPSPRIMER TORNEIG?

ES VAREN PRESENTAR EN

COM ES QUE VÀREU PASSAR A FER ES TORNEIGPISTES DE TENNIS?

A SES

Vàrem pensar fer-ho alla per un parell deraons; a ses pistes de futbito haviem de començarmolt prest pes llum, hi havia molta gent queacabava sa feina a, les vuit i no poria esser-hid'hora i a més, només podiem fer un partit perquèdesprès no hi veiem. I per això mos vàremplantejar sa, idea de fer-ho a ses pistes detennis, a mes va coincidir que haviem posat esfocçs en es camp de futbol, vàrem pensar que comaquí hi havia corrent seria un bon lloc. A sespistes de tennis hi ha més lloc per a sa gent queve a veure es futbito i també si pot seuremillor.

ENGUANY QUANTS D'EQUIPS S'HAN INSCRIT?

S'han inscrit 13 equips, i son 40 partits.Tots els equips son locals encara que hi hagiequips que tenguin gent de fora, però estanrelacionats de qualque manera.

TROBES QUE SA GENT ESTA INTERESSADA?

Jo crec que sí, perquè enguany mos vàremtorbar un poc a posar-ho en marxa,, i sa gent jamos,deia a veure si ho feriem o no, i deien quesino ho ferien ells mateixos.

ENTREVISTA j ^^m^gjj 13

QUIN SISTEMA HEU SEGUIT PER ORGANITZAR AQUESTS 40PARTITS?

Noltros vàrem donar un plac d'inscripció, iquan vàrem sabre quants d'equips hi havia vàremcomençar a organitzar es torneig. Enguany hemhagut de fer 2 partits cada dia degut a que hihavia molts d'equips, perquè si només fèiem unpartit havien de jugar es dissabtes i diumengesi encara no,bastaven es dies.

! VOSALTRES QUE SOU ELS ORGANITZADORS ESTAUMATS PER SEGUIR L'ANY QUE VE?

ANI-

Si, es pesat però tots quatre estam animats.Cada any deim que l'any que ve hem de mirar defer-ho millor o d'una altra manera, però com quees recursos tampoc son molts. Ses ganes seriendur arbits federats i així no hi hauria cap tipode problema. A - lo millor seria convenient pertots. Noltros ho feim per donar gust a sa gent,es qui participen passen gust de jugar i noltrospassam gust d'organitzar-ho. Sa gent participa ien s'estiu passen gust de surtir.

ELS PREMIS QUE DONAU SON COM CADA ANY?

Si, hi ha premis per tothom. Miram de quecada equip tengu: qualque cosa. Hi ha trofeuspes: porter menys gçletjat, pes jugador mesregular, per s'equip mes correcte, i en es campió

j i subcampic. Donam un "llavero" a tots elsyagadors com a record.

TO QUE HAS VIST TOTS ELS PARTITS QUI TE PAREIXQUE. POT ÉSSER EL GUANYADOR?

Be, per jo hi ha 4 o 5 eguips que pareix quearribaran a semi-finals, i,son: els Cosins, Ca'nSolé, els Bruts, S'Estació i els Esqueixos. Esmal de dir .perquè aquests equips estan moltigualats.

PILAR i TONI

La Revista "SANTA EUGÈNIA'vos desitja unes

'BONES FESTES PATRONALSde

"SANTA EUGÈNIA"

14 DIVULGACIÓ ^MA^GÈNLO.

SERVEIS DE "SA NOSTRA"Comptes correntsLlibretes d'estalvisEstalvi infantilEstalvi del pensionistaImposicions a terminifixat.TransferènciesDomiciliació de pagaments(contribucions i tributs)Pagament de nòminesPagament de pensionsXecs gasolinaauto 6 000Tot tipus de préstecsi entre ells:Préstecs de regulacióespecialPréstecs Pimesubvencionats pel GovernBalear

Crèdits agrícolesCrèdits compraCompra i venda de valorsAssessorament en inversionsXecs de viatgeCanvi de divisaCaixes de lloguerTargeta 6.000Auto-Calxa. (Aragó iLuca de Tena cantonadaAragó)Descompte de LletresLletres al cobrament.

TARGETA"SA NOSTRA"

Deixí de banda l'horari d'oficina. Disposi dels seus

doblers quan ho desitgi.Gràcies a la Targeta 'Sa Nostra'/ pot disposar. In-

gressar i estar al corrent de les seves operacions de-

manant el saldo de la seva llibreta o l 'extracte del

seu compte corrent.

•j]**.V*

, - tí^vsSC«l»**£>^9i^

SERVEIXISAUTOMÀTICAMENT

CAIXA DE BALEARS\\SA NOSTRA"

ESGLÉSIA Jm-l!ÄN,S@P" 15

CARTES CRISTIANESEls pobres moren sols

Apreciats amics:

Me vaig enfadar: no era la primera, vegadasemblant, pero me vaig enfadar. Si hagués estatl 'amo En Tal o el Sr.Qual, la gent no hagués estatla mateixa, però com que es tractava d'un pobre,la lògica era clara. La gent hi va perquè Javeigin, o no? I si no, on era la gent d'aquestpoble el dia dia del darrer funeral? Descomptantla gent que hi va cada dia i els familiars, tansols quatre dotzenes de persones mespresenciaren el funeral dç Na Rosario; i l'altragent d'aquest poble gue te més de 900 habitants,on era? La resposta es simple: Na Rosario no erasocialment molt important, era tenguda perpobre.

s f

Però he, de resenyar que a dins un cafè unhome que DO es tengut per gaire piados digué:

"...no, i jov he d'anar an es funeral!",(i hi vaanar); i això,que no tenia cap "compromís". M'h ivaig fitxar be!

s

Ido, que voleu que vos digui? que ho feisbe? Jo trob que tot cristià (no pari d'aquells que"passen" de tot això) , que fa diferències depersones, no^ es porta bé: Tot cristià que fa les,coses perquè el vegin no té cap merit, no tesentit.

Ja se que per molt ,que ho digui, molta gent"cristiana" ho deixarà correr, pero vos ho haviade dir. Avui no podia alabar-vos; dis-pensau.

Molt fraternalment:Nadal Trias Orell

Creients i no practicants"Jo som creient, pero no practicant". Quantes

vegades no hem sentit aquest raonament parlantamb 'un o l'altre respecte a la, fe, respecte al'Església.., I lo bo ve després: "..smolts quevan a l'Església, alhora de donar la mà, son elsdarrers". I afegeixen judicis^de valor com a-quest: x"molts van a missa perquè els vegin. Joper això... no hi vaigi" . Vull respectar aquestspunts de vista. Fins i tot vull que els qui anama missa %ens demanem de veritat quins són elsnostres mòvils i el nostre comportament. Respectel qui parla així, pero no compártese el seuraonament. , És més: estic convençut que ,sónexcuses i símptomes clars de comoditat. També lamanca de coherència, perquè desprès s'aprofitende l'Església per una festa social com la primeracomune io o semblants.%

És manca de coherència i símptoma de hipocre-sia la facilitat amb que hem après a separar lafe de les obres, la celebració i la vida. Hi hamassa cristians que passen de la comunitat. I enaixò ens podem revisar tots, els practicants iels no practicants. Tots hem oblidat que prac-ticar no es anar a missa, sinó practicar l'Evan-geli, ésser just, restar obert,a Deu, treballarper un món més humà, ...això es la veritablepràctica. I no es possible ser cristià sensecelebrar la fe. Una celebració que expressa el

que creim i que alimenta la nostra vida. No parid'una, celebració rutinària. Tampoc d'una cele-bració quan me passi pel cap o quan me vengui bé.Nç ho podem carregar tot dins una beaça. Les duesson necessàries. Practicar l'Evangeli i celebrarla fe. Treballar i anar a missa, per entendre'ns.Si ésser cristià es una altra cosa, és que volemembullar la troca en comptes d'aclarir-la.

Francesc Munar Servera "Lloseta"

[SANTA EUGÈNIARcvlil« per • U Dltmlgichi I I* Cultut«

Amb el suportde l'Ajuntament

deSANTA EUGÈNIA

16 ESGLÉSIA îm-l!AN^SP"

PER APRENDRE A LLEGIRLA BÍBLIA (4rt)

LA IMATGE DE DÉU "PARE" COM A "MARE"

Es un fet quelles imatges i representacionsdominants a la,Bíblia per descriure a Deu sonmasculines. També la llitúrgia, al començament deles pregàries i els títols que s'apliquen a Deuson masculins.

Ara, quan a la nostra societat es reclama mésatenció i un tracte més just per la dona, i quana la mateixa església s'alcen veus reivindicantuna presència més rellevant de la dona, convétornar ,sabre llegir,la Bíblia per recuperar unavisió més total de Déu.

Amanyagats a la falda de Déu MareEls parlars humans sobre Deu són sempre im;

precisçs i maldestres. I, en tot moment, seràmolt mes alio que no sabem,de Déu que allò quedensabem. D'altra banda, més que dir Deu qui és.interessa veure que fa, com actua que vol, queens d iu...

El- profeta Isaïes ens parla d'un "Déu Mare,que consola el seu poble, a l'alleta, que dona elpit als seus fills, que els amanyaga sobre elsseus genolls".

A altres passatges de la Bíblia,, per exempleal llibre del profeta Osees: "Jo -Déu- ensenyavaa Efaïm acaminar, el portava en braços, l'atreiaamb cordes de tendresa, m'inclinava i li donavade menjar". I, ja en el primer llibre de laBíblia, el Gènesis, s'hi afirma^ la condiciófemenina de Déu qua diu. "Déu creà l'home a laseva imatge,v a la seva imatge les creà, home idona les crea". S'ha d'entredre, idò, com sifóssim creats a imatge d'un,Déu que fos al mateixtemps home i dona. També al Deuteronomi hillegim: "Despreciares la Roca que ,t'engendrà,t'oblidares del Deu que per tu sofrí dolors depart". A altres textos del profeta Isaïes, oJeremies, i a altres endrets, se'ns parla de lesentranyes de Déu i d'actituds i maneres de fer deDeu pròpiessde la dona o de la mare.

Tot això ensensenya que la Categoria femeninano solament es apte per conèixer que fa di i quiés Deu, sinó necessari per retrobar una imatgemés feels i completa d'Ell. D'ell, que és un Deupròxim, company, bo, tendre, amable, sensible,que et porta al ventre, que té entranyes, un Deu-Mare. Convé, però, no confondre'l amb un Deu tou,que fa els ulls grossos a tot, ni de reduir laimatge femenina de Déu nomes a l'aspecte de lameternitat o de la tendresa.

Construir la societat _i l'Església amb les donesi els vãTors femenins

La recuperació d'una imatge,fernenina de. Déuens ha de dur a construir un món i una Església,

un

de mes1'home.

on la,dona i els valors femenins,, hi tenguinpes més nçtable i una presencia més definida, mésample i mes conscient.

La dona ,hi ha d'aportar el que tepropi i específic i alio que la iguala aperò sense reproduir els clixés masculins. Així itot que ,la presència de la dona a les forcesarmades és ben Ilegítima, no és gens clar ,quequan creix l'objecció de consciència i el refus ales ingents despeses bèl·liques, ara la dona.s'apunti a aquestes,activitats. No pareix quesigui avançar en la línia del món nou on -segonsl'expressió bíblica- "les espases es ,tornaranrelies i les llances falçs", sinó ben bé a l'en-reves.

Les dones i l'EucaristiaConveniria que les dones prenguessin un paper

més actiu, més rellevant i no subsidiari o suplitla manca d'homes en l'Eucaristia... D'altra bandaseria ,bo que les celebracions religioses del'Església tenguessis en compte aquesta imatgetambé femenina de Déu i els valors femenins, i lautilitzàs en els començaments i en els contengutsde les pregàries, compaginant per ventura per untemps el "Deu totpoderós i etern" amb el "DeuPare i Mare entranyable", per exemple, o peraltres formules afins.

Rosend Darnés.

Crist, t'estim,no perquè devallaresd'una estrella,sinó perquè em revelaresque l'home té sang,llàgrimes i angúnia,claus per obrirles portes tancadesde la llum.SI... Tu m'ensenyaresque l'home és Déu,un pobre Déu crucificatcom Tu,i aquell que estaa l'esquerra,el mal lladretambé és un Déu.Gràcies, Jesús.

León Felipe

MÚSICA [SANTA EUGÈNIA ¡Ahiu^srü.. i¿-b.™i ;a-n¿ t.ii-íllDIIP 17

R. WAÖKEßEs en temps del romanticisme quan l'opera

alemanya s'independitza de l'italiana.Aquesta opera neix amb el "Fidel io'\ de

Beethoven en els inicis del,Romanticisme, però esun contemporani d'aquest music, Carl Maria vonWeber (1786-1826) el qui crea plenament aquestgenere.

L'opera alemanya desembocara en la granpersonalitat de Richard Wagner (1813-1826).

Richard Wagner nasqué a Leipzig. No va ser unnin prodigi; ni tampoc es va veure influenciatper la seva familia.

El que li agradava en els primers anys era laliteratura , era un profund admirador d'Homero ide Shakespeare, tambe ell va escriure algunestragèdies.

Als quinze anys ingressa a l'institut Nicolaide Leipzig. Els seus professors no sabien que feramb ell, era un jove gandul i desordenat. Aquellany Wagner va sentir una peça de Beethoven i vaser tal l'admiració cap a aquell músic queinmediatament decidí fer-se compositor.

Ara compaginava els seus estudis de Filosofiaamb classes de piano, violi i teoria icontrapunt.

La carrera musical de Wagner començà el 1834,any en que fou nomenat director d'orquestra delTeatre Municipal de Magdeburg. Dos anys més tardes transllada a Koeningsberg i es casa amb l'ac-triu Minna Planer.

No tardarà molt en aparèixer el greu problemaque l'acompanyarà durant tota la seva vida: lamanca de recursos economies, i com a conseqüènciala fuita constant dels seus acreedors i la recer-ca d'ajuda entre els seus amics i coneguts.

El 1839 es veu tan estret pels seus deutesque decideix^partir a Paris. Durant una temporadano li quedarà altra sortida que escriure cançonsi articles de crítica si no es vol morir de fam.Endemés de la misèria, el seu matrimoni tampoc haestat un èxit. Wagner comença a enyorar la sevapàtria. El seu caràcter es torna agre. Ell estàconvinçut del seu talent, i en canvi ha de con-templar ambt impotència com li fuig el temps fentaquests estupits treballs.

_ Wagner intenta demanar ajuda urgent a altresmúsics francesos,però només l'aconseguí de Liszt,aquest comprengué que aquell home de, temperamentfort i original era un geni i decidí recolçar-loper complet. La situació de Wagner començà amillorar. L'any següent s'estrena amb èxit laseva obra "Rienzi" a Dresde (Alemanya), el que livaldria el nomenament de mestre de capella de "lacort de Saxonia.

Així es pot dedicar de bell nou al seu art;"Lohengrin" i 'Tannhäuser" anunciaran aquestanova etapa.

Dresde', lloc de residència de Wagner des defeia alguns anys, es remou amb la RevolucióFrancesa de 1848 arribant a aquest home idealistai humanitari. Wagner es compromet fins a lesdarreres conseqüències, pero la insurrecciófracassa i ell haurà de fugir de pressa. El seubon amic Liszt li ajudarà. A Wagner pareix que

l'exili no li afecta, però Liszt l'avisa de queWeimar no es un refugi molt segur i li aconsellaque vagi a Zurich (Suissa).

A Zurich, efectivament, pot treballar; peròtambé ha de viure, aquest es el gran problema deWagner, per una part la necessitat imperiosa dededicar-se a la musica i per l'altra lanecessitat de doblers que li obliga a fer feinesque no li agraden.

Liszt li aconsegueix una paga anual a canvide les seves operes, li manda doblers quan estarnçlt apurât..., la generositat de Liszt no telímits. També es Liszt qui li aconsegueix que esrepresenti "Lohengrin" a Weimar.

El seu caràcter apassionat el du a imaginarla seva gran tetralogia: "L'anell dels Nibelungs"(L'Or del Rhin, La Walkiria, Sigfrid, ElCrepuscle dels Deus).

Nous amics li ajuden econòmicament i l'animenconstantment. Wagner es sent orgullós.

Passa una breu temporada a Paris i llavorsviatja a Venecià i Lucerna, on conclou 'Trista iIseu".

El 1861 es trasllada a Paris, tornafracassar. Ara es dedicarà adscriure el text de"Els mestres cantors". Quan mes apurât es veu perla manca de doblers el rei Lluïs II de Baviera elcrida a Munich. També en aquesta època coneix aCosina, filla de,Liszt, i decideixen casar-se, nosensa l'oposició de Liszt a causa de les sevescreencies religioses que penalitzaven el que unadona casada visques amb un home que no era el seumarit.

En 1872, Wagner posa la primera pedra delTeatre de Bayreuth i aprofita l'ocasió per recon-ciliar-se amb Liszt, el qual no es pogué negar aaquesta mostra de bona voluntat.

Wagner segueix treballant però les sevesforces comencen a debilitar-se. Els preparatiusper l'estrena de "Parsifal" el 1882 el deixen tanesgotat que pensa en retirar-se cercant latranquil litat.

Decideix llavors instai lar-se a Venecia onmorí el febrer de 1883.

rp Magdalena Perelló

Mss:S¡%$<£2!

So:<«joocoLUCOtrDüLUûLLco

PÀGINA SANITÀRIA ^m^JA ÍÍp'" 19

EL GLAUCOMA

CórneaRetina

Pupila

lervioÓptico

Cristalino

CRISTALINO CRISTALINO

Ángulonormal

ánguloestrecho

ángulocerrado

El milagro que llamamos la "vista", el quepermite que usted lea este articulo, es un siste-ma muy delicado,que puede ser afectado por la masmínima malfuncion, trayendo consigo problemas devision y aun de ceguera.

El Glaucoma ocurre cuando la presión delfuido en el ojo excede los limites normales. Estefuido acuoso normalmente se drena del ojo almismo ritmo, con ,que se produce, para que semantenga una presión constante. En el glaucoma elfuido no drena como toca, ,y produce una presiónexcesiva sobre el nervio óptico, amenazando se-riamente la visión. Normalmente, el fluido intra-ocular se cambia completamente cada cuatro mi-nutos; con el glaucoma, este proceso puede serenlentecido considerablemente, causando una acu-mulación de compuestos tóxicos y de presión quepueden conducir a una atrofia y degeneración devarias estructuras oculares, incluyendo la forma-ción de cataratas.

El glaucoma afecta a millones de seres huma-nos, y tiene mas de una causa. El glaucoma croni-co es causado por una malfuncion en el drenajedel, ojo, y es a menudo asociado con cambiosorgánicos propios del envejecimiento. Es un pro-ceso indoloro al principio, y a menudo no esdetectado hasta que la persona experimenta unavisión deteriorada, cuando el daño al ojo es yairreparable, normalmente, los dos. El daño esgradual, .como el nervio óptico es destruido len-tamente por el incremento de la presión. Lo quese pierde primero es la visión lateral. Si no setrata, puede resultar la ceguera permanente.

La segunda forma de glaucoma, es llamadaglaucoma agudo, y es menos frecuente, pero muchomás devastador, ya,que un ataque ocurre repenti-namente, y la presión ocular sube tremendamenten-

te. La causa es una irregularidad estructural delojo en donde el ángulo donde el ángulo dondeestán el iris y la córnea es muy estrecho. Unataque puede sobrevenir cuando la pupila se dila-ta en respuesta a la entrada en una habitaciónoscura, por ejemplo. Durante un ataque, el iriscierra el drenaje, y la,presión puede subir hasta80 o 90 mm. (La presión normal del ojo es entre10 y 20 mm.) El glaucoma agudo normalmente afectaa un solo ojo y es acompañado de dolor en el ojoy en la cara, reducción de la visión, haloscoloreados alrededcr de las luces, dolores decabeza, nausea y vómitos. No es como el glaucomacrónico, el glaucoma agudo es una emergenciamedica, y si no es tratada inmediatamente, lavisión puede perderse permanentemente, a veces enun espacio de solc 24 horas.

La forma congenita del glaucoma es muy rara, ynormalmente se manifiesta durante los primerosmeses de vida. Normalmente requiere cirugía.

Las personas de mas de cuarenta años, conantecedentes de glaucoma y diabetes en la fami-lia, son las que deberían hacerse un "test" cadados años.

Si sospecha que tiene glaucoma, debe acudir aun oftalmólogo, y seguir sus consejos, continuan-do con chequeos periódicos. Además, debe elimini-nar todo cafe, y te, y no beber líquidos enexceso. El alcohcl es perjudicial, y el tabaco,más, ya que no solo causa cáncer, sino que causaespasmos de los pequeños vasos sanguíneos en losojos.

Nc olvide que el glaucoma puede causar cegue-ra. Hágase un chequeo de la vista periódicamente

Val.

20 PEDAGOGIA ñJA-Eü ñL IÜF

L'ESTIU

I EL FRACÀS ESCOLAREstam en ple estiu i en plenes

vacances, i / el principi del'estiu vengué marcat per lesnotes que arribaven delscol·legis a final de curs. Enteoria, aquestes qualificacionsindiquen si l'estudiant estàsuficientment capacitat perpassar al curs següent , o si elseu rendiment escolar ha estatadequat al llarg de l'any. Amolts les han esperant unesvacances llargues i felices, de-dicades a l'oci o a les activi-tats que resultin més interes-sants: viatges, esports, vida al'aire lliure... Quan arribi elmoment de tornar a les aules,x estrobaran relaxats i amb bon ànimper enfrontar-se als treballs delnou Curs.

;í-

Per altres... no hi hauràhagut vacacions, ni temps lliure,ni activitats diferents. Els hansuspès d'una o de vàries assigna-tures i hauran hagut de passarl'estiu afficats al seu cuarto,acompanyats d'uns llibres que noles resulten precisament atrac-tius. Son els que protagonitzenel dit "fracàs escolar.

EL FRACÀS ESCOLAR

Consideram "fracàs escolar" ala dificultat greu que potexperimentar un estudiant amb unnivell de intel·ligència NDRMAL^oSUPERIOR, per seguir un procésescolar d'acord amb la seva edat.Partim del fet de que aquest nin

o adolescent no tengui cap lesiócerebral, asistesqui amb regula-ritat a les classes, i la sevafamília tengui un nivell culturalacceptable.

Tot nin sol tenir, per distintsmotius, problemes familiars, nei-xament d'un nou germà, canvi dedomicili, etc.), regressions pe-riòdiques, és a dir, comporta-ments mes infantils del quecorrespon a la seva edat enl'àrea escolar que no haviensortit amb anterioritat. Aixòforma part del desenrotllamentnormal i no ens ha de inquietarespec ialment.

A vegades, el fracàs escolarcomença quan el nin entre en lafase adolescent. Son tants i tanràpids els canvis físics i psí-quics que es produeixen en el seuinterior, que tota la seva vidaes veu afectada, i això es refle-xa també com estudiant.

L'ACTITUD DELS PARES

Davant una "baixada" de lesnotes d'un estudiant queacostumava obtenir un rendiment

Organitzar un dramafamiliar per unfracàs escolar,pot crear en el nindecepcions icomplexes de culpa.

mitja, quina actitut prenen elspares? Moltes de vegades mostrobam amb pares excésivamentsevers, que exigeixen als seusfills rendiments brillants.Aquests pares mai _estansatisfets,sempre demanen mes, isi el fill presenta algún fracaç.organitzen discusions , i dramesfamiliars que lo únic queconsegueixen es crear decepcionsi complexes de culpa en el nin.

PEDAGOGIA [SANTA EUGÈNIA Lrkuí sirs,.u-i)~;i ;a-n¡-ti»irHJ||r 21

Han de tenir en compte que elnin o l'adolescent no es solamentun estudiant. Encara que tot elseu mon esta centrat en1'aprenentage, tambe realitzamoltes d'altres activitats.Alguns pares pareix que no veuenaltra dimensió dels seus fillsque la d'estudiant. No manifesteninterès per altres activitats atraves de les quals el fill esvol sentir reconegut i acceptat.Per alguns pares, l'únic sèrio éslo escolar, lo altre són "cosesd'atlots", alguna cosa sense im-portància. Hem de tenir en compteque l'estudiant reflexa els seussentiments entorn al centre i al'ambient escolar, també en lesnotes; un baix rediment no signi-fica que el nin ha estudiat poc,sino tambe pot donar ,una idead'una adequada adaptació sçcial oproblemes concrets anb algún pro-fessor.

Es considera unfracàs escolar ladificultat greuque experimenta unestudiant amb unnivell ngrmal deintel·ligència, pera seguir un procésescolar d'acord ambla seva edat.

És feina dels pares dialogaramb els fills en un ambient deconfiança i llibertat, sobre elsbaixos rendiments obtenguts. In-clús abans d'això, els pares hau-rien de^ reflexionar sobre lesseves pròpies actituds de cara alfill: per ventura ells han

fomentat d'alguna manera, aquestfracaç escolar; per ventura totel seu enfadament davant lesmales notes sia degut a que elsseusK plans de passar l'estiuhauran de ser modificats o inclussuspesos; perventura tenia unesexpectatives posades respecte delseu fill que es corresponen ambla realitat...

ABANS QUE TOT, PACIÈNCIA

Tota acció educativa requereixuna actitud de paciència. Hi queprendre-hi el temps necessarisense urgències. Els canvis en elnin necessiten un temps, es vanproduint a vegades, molt lenta-ment, tan sols son çbservables sies posa una atenció especial, iper desconptat, un gran amor irespecte cap a la seva persona.És important que ,la nostracapacitat d'observació no estiguiorientada solament a corregir,sinó també a reconèixer elsprogressos que pot ser noestiguin molt relacionats ambl'activitat escolar. Pero peraixò recolzarà la confiança en simateix que ha de tenirl'estudiant i li ajudarà aenfrontar-se amb el problema delfracàs escolar d'una formapositiva i confiada.

Recerca i traducció:N.Trias

Només un amor fortdels parespot superar elfracàs escolardels seus fills

LA PEDAGOGIA TAN SOLS SERVEIX QUAN ES VOL APLICAR.

FORN CA'N QÜECESPECIALITAT:

ENSAÏMADES I PASTISSOSPOLLASTRES A L'AST

C/ José Antonio, nQ 7

SANTA EUGÈNIATelèfon: 14 02 14

22 ESPORTS ISANJA EUGÈNIA j,*»!]>m.~..~¿¿ • UTn™i^;ií-ruT.ii--ru] I II-'^^fr

V TORNEIG TAU JA DE FUTBOL SALAEl passat dia l de Juny^ es va celebrar el

sorteig del V Torneig t Taujà de Futbol Sala.Enguany la participació es molt nombrosa il'espectacio davant el sorteig era poc inusualen _el torneig. Els grups varen quedar de lasegüent manera:

G R U P - A . - Cavalls 66, Bruts, Nassau, C a ' nPr im, Xiripitiflauticos, Alqueries.

G R U P B: Esqueixos II, Ca 'n Solé, EsCosins, S'Estació, Mitjorn, Ruissos, Pss PssPeligro.

Es va quedar d 'acord que el torneigcomençaria el 3 de juny i que ,la final esjugaria el dissabte de les festes, és a dir dia5 d'agost.

Fins en aquests moments s 'ha jugat part dela primera fase del torneig i els resultats hanestat els següents:

MATEU I BIEL

V- TORHlilG TAUJA DE FUTBOL-SALA 1989

DILLUHS 3 JULIOL

COSIMS-CAH SOLÉ /21 H./ 4-5

CAVALLS 66-ALQUERIAS /22.15 H/ 8-2

CmiRS 4 JULIOL

m KIGJORH-EXQUEITXOS /22.15 11./ 0-17

BRUTS-MAS3AU /21 H./ 10-7

DIMECRES 5 JULI OI.

RUIS06-SE3TACIO /21 H./ o-ieALCUERIA3-JIA3SAU / 22.I5H / 7-8

DIJOUS 6 JULIOL

C03INS-PJÍLIGRO / 22.15 H/ 15-8

CAI! PRIU-XiniPITTFLAUTICOS / 21 H/ 2-4

DTVEiniHES 7 JULIOL

» CAI: soLE?i;icjoKU /21 H./ is-sCAVALLS 66-BJIÖT3 /22.15 H/ 6-7

DILLUIIS 10 JULIOL

DIHECRKS 19 JULIOL

COSINS-KXQUEIIOS II /21 H./ 12-5

ALQUERIAS-CAM PRIM /22.15 H./ 4-11

DIJOUS 20 JULIOL

CAM SOLE-HUISOS /22.15 H./ 9-2

NASSAU-CAH PRIM /21 H./ 3-7

DI3ABTA 22JULIOL

« MIOJORN-SESTACIO /21 H./

BRUTS-XIRIPITIPLAUTICOS /22.15 H

Dll·lUM 24 JULIOL

EXQUEIXOS II-PELIGRO /22.15 H./

COSIHS-RUISOS /21 H./

DIMECRES 26 JULIOL

CA1J SOLE-SESTACIO /21.20 H./

DIJOUS 27 JULIOL

EXr.UKIXOS II-HÜI30S /22.15 H/ 13-1

BHUT3-CAH Piili! /21 H./ 7-7

DTUAKS II JULIOL

SESTACIO-PKLIGHO /21 H./ 13-1

CAVALLS 66-KASSAU /22.15 H./ 19-2

DIMECRES 12 JULIOL

» COSIHS-UIGJOIU; /22.15 H/ 11-4

ALQUER1AS-BRUTS /21 H./ 4-10

DIJOUS 13 JULIOL

CA1J SOLK-EXQUEIXOS II /21 HÏ/ 5-8

HAS3AU-XIRIPITIPLAUTICOS /22.15 H/ 1-6

DIVBirUHEG 14 JULIOL

» MICJORH-n^ISOS /22.15 H./ 3-5

CAVALLS 6G-CAII Pttü! /21 H./ 8-4

DILLUIIS 17 JULIOL

EXQUKIXOS II-3KSTACIO /21 H./ 6-6

ALCUERIAS-OaniriTIFLAUTICOS /22.15 H./ 3-1O

DI1.1ARS 10 JULTOI.

RUISOS-PULIGRO /22.15 H./ 3-4

CAVALS 66-XIJUPITIPLAUTICOS /21 H./ 10-1

• VlIGJOMl-PELIGIiO /21.30 H./

DIVEDRES 28 JOLIOL

COSIHS-SKSTACIO /21.30 H./

DILLUNS 31 JULIOL

CAM.-SOLE-PELIGRO /21.30 H./

DIUARS I AGOST

CAUPIO GHUP-A-/SUBCAM.GRUP-B-/2I.30 H

DIMECRES 2 AGOST

CAiiPIO GRUP-B-/SUBCAUPIO GRUP-A-/21.30 H

DIJOUS 3 AGOST

3er i 4art Lloo

DISABTA 5 AGOST

Cr>AH FINAL

« Anulai per retirada del MIGJORN.

PAGINA INFANTIL lIS iã&ÃSsiiP 23

SOLUCIONS AL MES PASSAT SOPA DE LLETRES:

SOPA DE LLETRES:

PULGAR, INDICE, MEDIO,

ANULAR, I MEÑIQUE

(dues vegades)

AGHALZP

TFSaCFA

EEICAEP

R ID CP AD EL UD CE R

DBLFEBM

A CA AL NG ST OA LB S

G FS NB ME LD GC FH A

A0KJERG

CÇI

I IIFH

BNDDDEI

A AA CA IL DU AA BT C

CADIRATAULACANÇONS

LLAPISPAPERTEULA

LABERINT:

JEROGLÍFIC:

¿A DONDE VAIS DE

VACACIONES?

EHTRfiüfij JlíLíÀ i GUILLEM 5è EGB

24SANTA EUGÈNIARevista oer a la Divulgació I la Cultura

GRÀFIC