PRESENTACIÓ DE LA UNITATEs comença la unitat de manera didàctica i amena, presentant breument els conceptes a estudiar, amb una experiència pràctica per a situar l’alumne en antecedents de forma lúdica. Aquesta activitat aporta a l’alumne informació complementària relacionada amb els continguts de la unitat.

DESENVOLUPAMENT DE LA UNITAT

Els continguts es recolzen en imatges i fotografi es que faciliten la seva interpretació, desenvolupats amb un llenguatge clar i assequible. Al llarg del desenvolupament de la unitat didàctica, es conjuga de manera equilibrada el text explicatiu, orientat a fomentar la lectura, amb la inclusió de nombrosos esquemes, facilitant així l’esquematització dels continguts.

COM S’UTILIZA ESTE LLIBRE?

El més incomprensible del món és que sigui comprensible

Albert Einstein (1 879-1 955)

3L’altura del Sol

El Sol, malgrat el fet que el seu diàmetre sigui cent nou vegades major que el de la Terra, es considera una estrella petita. Algunes, com Betelgeuse, tenen un diàmetre cents de vegades major que el del Sol. Per mesurar mides i distàncies a l’Univers el quilòmetre ès una unitat massa petita, per la qual cosa s’utilitzen altres unitats de mesura molt majors, com l’any llum, que és la dist̀ ància que la llum recorr en un any. Per exemple, es calcula que la nostra galàxia mesura uns 100 000 anys llum i les distàncies que separen unes galàxies d’altres mesuren millons d’anys llum.

Com es mesura aquesta altura del Sol respecte de l’horitzó?

Quan ens referim a l’altura del Sol volem dir l’altura angular, és a dir, l’angle que formen els raigs del Sol amb l’horitzó. La forma de fer-ho és imaginar una línia que es prolonga des del terra fi ns al Sol i mesurar l’angle que forma aquesta línia amb el terra. Per això, se segueix un procediment molt senzill. En un dia sense núvols, es col·loca una vareta d’uns 50 cm sobre un terra horitzontal. Es pot usar un nivell per cercar una zona del terra que sigui realment horitzontal. La vareta s’orienta cap el Sol, de manera que no produeixi més ombra que la del punt de contacte amb el terra. És important no mirar al Sol, sinó a l’ombra de la vareta en el terra. A continuació, es col·loca un transportador d’angles al costat de la vareta i es mesuren els graus d’inclinació de la vareta respecte al terra. El resultat és l’altura del Sol en el cel. Després, es pot fer un mesurament cada hora, des de la sortida fi ns a la posta del Sol.

• Quin moviment descriu el Sol en el cel al llarg del dia?• Creus que realment és el Sol el que es mou?

LA TERRA A L’UNIVERS

QUÈ EN SAPS DE…?1. El Sistema Solar està format pel Sol i vuit plane-

tes. Escriu els noms dels planetes que recordis.2. La Terra du a terme dos moviments a l’espai. Saps

com es diuen? Representa’ls en un dibuix.3. Els dos moviments que realitza la Terra tenen

importants conseqüències per a nosaltres; en recordes alguna?

4. Digues si aquestes frases són vertaderes o falses: — El Sol és major que la Terra. — La Terra és al centre de l’Univers. — L’estiu és l’estació en la qual la Terra està

més a prop del Sol. — La Terra necessita exactament 365 dies per

donar una volta al Sol. — A la mar, les marees són causades per la

Lluna i el Sol.

APRENDRÀS A…— Reconèixer algunes teories sobre l’origen i

l’evolució de l’Univers i comprendre la seva organització.

— Conèixer com és el Sistema Solar.

— Explicar els moviments de la Terra i les seves conseqüències.

— Representar gràfi cament els eclipsis i entendre per què succeeixen.

182

10

183

LES ESPONGES O PORÍFERS

Les esponges, també anomenades porífers, són uns animals aquàtics, la majoria d’ells marins, que viuen fixos al terra. Tenen formes irregulars, sense simetria, i el seu cos està travessat per

multitud d’orificis o porus.

S’alimenten de petites partícules de matèria orgànica suspeses a l’aigua com es mostra al dibuix:

• L’aigua entra a l’interior de l’esponja pels porus. • Per facilitar la circulació de l’aigua mouen els flagels d’unes cèl·lules especials

anomenades cèl·lules de collar o coanòcits.• Els coanòcits capturen l’aliment.• L’aigua torna a sortir de l’esponja per un orifici de major mida anomenada

òscul.

Les esponges són els animals més simples que existeixen.

Les espícules són unes peces soltes que solen tenir forma d’espina i que donen consistència al cos de les esponges. Po-den ser de matèria mineral o de matèria orgànica, segons el tipus d’esponja.

22

La mida de les esponges pot var iar des d’uns pocs mil·límetres f ins a més d’un metre d’a ltura, com algu-nes esponges que v iuen a l’Antàrtic.

Sabies que...*

VocabulariFlagel: filament llarg que tenen algunes cèl·lules i que general-ment s’utilitza per desplaçar-se.

Aa

Fig. 10.9 Circulació de l’aigua i de l’aliment a través del cos d’una esponja.

Fig. 10.11 Esponges.

4 Si les esponges viuen fixes al substrat i no tenen cap aparell ni sistema com la resta dels animals, en què creus que es diferencien de les plantes?

5 Creus que el nom de porí-fers és encertat per a aquest grup d’animals?

Activitats

Activitat resolta

Com podem comprovar que un animal té simetria radial?

Un cos té simetria radial quan qualsevol pla que passi pel seu centre el divideix en dues meitats iguals.

Copia al teu quadern el dibuix del pòlip o la medu-sa, dibuixa sobre ells altres plans diferents del que apareix en l’exemple i comprova que sempre donen lloc a dos parts equivalents.

Si vols comprovar-ho millor pots reproduir el pòlip en plastilina i seccionar-lo per diferents plans per comprovar que sempre s’obtenen meitats equiva-lents.

ELS CNIDARIS O CELENTERATS

Els cnidaris, també anomenats celenterats, són animals molt simples amb el cos amb forma de sac. Són tots aquàtics. Es presenten sota dues formes bàsiques, els pòlips i les meduses. Ambdues formes tenen simetria radial.

• Els pòlips viuen sempre fixos al terra, són formes sèssils.• Les meduses són formes mòbils que viuen surant a la mar. Poden des-

plaçar-se mitjançant moviments del seu cos o poden ser arrossegades pels corrents.

33

Tentacles

Boca

Cavitatdigestiva

Pòlip

Fig. 10.16Cnidoblast.

Tentacles

Boca

Cavitatdigestiva

MedusaAquests animals tenen un únic orifici: la boca. En els pòlips està cap a dalt i a les meduses cap a baix. La boca comunica amb la cavitat on es du a terme la digestió. Com que no tenen anus, les restes dels aliments no digerits són expulsades de nou per la boca.

Els cnidaris són carnívors. S’alimenten de petites preses que capturen amb els seus tentacles. El cos, i especialment els tentacles, contenen unes cèl·lules anomenades cnidoblasts plenes d’un verí irritant amb què paralitzen les seves preses.

6 La paraula cnidari procedeix del terme grec, knidé, que significa ortiga. Per què creus que es va ele-gir aquest nom per a aquest grup d’animals??

7 Quines són les principals di-ferències entre les meduses i els pòlips?

Activitats

Fig. 10.15Estructura del cos d’un pòlip i d’una medusa.

Fig. 10.18 Regions del cos d’un animal amb

simetria bilateral.

Fig. 10.13 Fig. 10.14

ELS CUCS SEGMENTATS O ANÈL·LIDS

Els cucs segmentats o anèl·lidssón invertebrats amb el cos cilíndric format per molts de

segments o anells. A cada anell tenen uns filaments rígids

anomenats quetes, que usen per desplaçar-se.

Hi ha anèl·lids terrestres i anèl·lids aquàtics. A diferència dels grups anteriors, esponges i cnidaris, els anèl·lids són animals més com-plexos; tenen cap i presenten si-metria bilateral, és a dir, el seu cos pot dividir-se en dues parts simètri-ques.

44

Fig. 10.12 Els cnidaris, com les meduses, tenen simetria radial.

Elx central

Simetríaradial

Aigua

Aigua

Porus

Óscul

Sortidad’aigua

Aigua

Espícules

Aigua

CoanòcitsEntradad’aigua

Porus

Fig. 10.10 Coanòcit.

Nucli

Collar

Flagel

Fig. 10.17 En els animals amb simetria bilateral hi ha un únic pla

que divideix el cos en dues meitats equivalents.

Vista per A

ACTIVITATS FINALSEstructurades per nivell de difi cultat, es troben dividides en tres grups: per repassar, per aplicar i per investigar; faciliten a l’alumne l’assimilació del continguts proposats d’una forma clara i pràctica.

ANNEXOS

Situats al marge del llibre tenen com a objectiu destacar aspectes importants de la matèria.

Al llarg del text, és possible trobar elements tals com: Sabies que..., Referències a pàgines web o Vocabulari. Tots ells estan relacionats amb els continguts teòrics als quals acompanyen.

INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA Text d’interès per a l’alumne l’objectiu del qual és apropar els conceptes estudiats a la vida quotidiana, mostrant les aplicacions de la ciència.

ACTIVITATS FINALS

174 175

ACTIVITATS FINALS

1 Quines són les característiques que distingeixen els vegetals dels altres éssers vius?

2 Què signifi ca que els vegetals són éssers autòtrofs?

3 Dibuja un vegetal e indica el nombre y la función de sus partes.

4 Què és la clorofi l·la? Quina és la funció de la clorofi l·la a la fotosíntesi?

5 Per a què utilitzen la glucosa els vegetals?

6 Creus que hi podria haver vegetals a l’interior d’una cova? Per què?

7 Quina diferència hi ha entre la saba bruta i la saba elaborada?

8 Copia al teu quadern aquests dibuixos i assenyala amb fl etxes les diferents parts:

9 Uneix els següents termes amb l’afi rmació que els correspongui.

a) Pecíol. 1. És la part oposada a l’anvers.b) Limbe. 2. Sobre aquesta part de la fulla incideixen

els raigs solars.c) Anvers. 3. Uneix el limbe a la tija.d) Revers. 4. És la part ampla i plana de la fulla.

10 Uneix cada terme amb l’afirmació corresponent.

1. Òrgans masculins de les fl ors. a. Òvuls. 2. Cada una de les peces de la corol·la. b. Estil. 3. És la part superior del pistil. c. Teques. 4. Aquests sacs estan plens de pol·len. d. Pol·len. 5. Ontenen les cèl·lules reproductores e. Calze.

femenines. 6. Les anteres en tenen dos. f. Estigma. 7. Conjunt de sèpals. g. Corol·la. 8. Aquests grans contenen les cèl·lules h. Estams.

reproductores masculines. 9. És la part més acolorida de la fl or. i. Pètals.10. Connecta l’estigma amb l’ovari. j. Sacs pol·línics.

Per repassar 11 Quines són les parts d’una llavor? Quina és la funció de cadascuna?

12 Copia al teu quadern aquests dibuixos i assenyala amb fl etxes les diferents parts:

13 Indica quina és la principal diferència entre:

a) una molsa i una falguera; b) una falguera i una conífera; c) una gimnosperma i una angiosperma; d) una dicotiledònia i una monocotiledònia.

Per aplicar

14 Les següents vinyetes mostren distintes fases de la fotosíntesi. Sabries ordenar-les?

15 Indica a quin tipus corresponen les infl orescències que apareixen a la següent fi gura.

16 Quina part ens menjam de cadascun dels següents vegetals:

a) pèsols, b) tomàtigues, c) espinacs, d) carxofes, i) albergí-nies, f) espàrrecs, g) raves, h) ametlles, i) pomes, j) pastana-gues?

17 Ordena de menys evolucionat a més evolucionat els quatre grups de vegetals: gimnospermes, molses, angios-permes, falgueres.

18 Copia al teu quadern aquest paràgraf sobre les molses:

«Les molses es reprodueixen per ___________, que es for-men a l’interior de les ___________. Les falgueres es repro-dueixen també per ___________ que es formen dins els ___________ que estan agrupats formant els ___________». Completa el paràgraf amb els següents termes: sorus, càpsules, espores, esporangis.

19 La vinagrella (Oxalis pescaprae) és una planta herbàcia amb fl ors grogues que creix als marges dels camins. Les seves fulles tenen un llarg pecíol i estan compostes per tres folíols. Les seves fl ors tenen cinc sèpals i cinc pètals. Amb aquestes dades, pots dir si es tracta d’una planta dicotiledònia o d’una monocotiledònia?

Per ampliar

20 Recull plantes que tenguin fl ors i fruits alhora. Ob-serva-les i dibuixa la seqüència de transformacions que tenen lloc a la fl or fi ns a convertir-se en fruit.

21 Observa les fulles d’un pi o d’un avet i dibuixa-les. Quins creus que són les característiques més importants d’aquestes fulles? Escriu un paràgraf en què descriguis les fulles que has dibuixat.

22 Les gimnospermes són plantes amb les llavors nues. Les angiospermes, en canvi, són plantes amb les llavors protegides. Explica exactament en què consisteix aques-ta diferència.

23 Cerca informació sobre la porrassa (Asphodelus mi-crocarpus) i la cirera d’arboç (Arbutus unedo) i descobreix si són plantes monocotiledònies o dicotiledònies.

Examinar una fl or

a. Agafa una fl or i observa la part externa. En primer lloc trobam el calze, format per els sèpals, que solen ser de color verd.

Quants de sèpals té? Estan units o separats? Si la planta, a més de fl ors té poncelles, observa’ls. Quina és la funció dels sèpals a la poncella?b. A continuació del calze hi ha la corol·la, formada pels

pètals. ¿Quants de pètals té la fl or? Estan junts o separats? Qui-

na forma tenen els pètals? De quin color són? c. Si arrabasses totes les peces del calze i de la corol·la,

primer veuràs els estams. Quants d’estams pots comptar? Estan separats o estan

units per la base? Arrabassa alguns estams i observa’ls amb la lupa. De quin color són les anteres? Què és el polsim groc

que apareix quan toques les anteres?d. Al centre de la fl or hi ha el pistil, és de color verd i té for-

ma de botella. Per observar les parts del pistil (estigma, estil i ovari), és millor emprar una lupa.

L’ovari conté els òvuls. Per veure’ls, pots obrir l’ovari amb l’ungla o amb un cúter. Observa’ls amb una lupa.

Pots comptar quants d’òvuls hi ha?

Fes un petit resum de les característiques de la flor que has dissecat. Podries començar així: «La fl or examina-da és una fl or que té calze, corol·la, estams i pistil. Té cinc sèpals de color verd, sepa-rats…».

Per il· lustrar el resum pots fer dibuixos de les diferents parts o pots muntar les parts dissecades damunt una car-tolina.

Posa en pràctica

9 9

Molsa.Fig. 9.49 Falguera.Fig. 9.50

Rizoide

Cauloide

Filoide

Peduncle

Càpsula

Fronda

Rizoma

Arrels

Sorus

Material

• Flors (han d’agafar-se poc abans de realitzar la pràc-tica per evitar que es pan-seixin).

• Lupa.• Pinces.

Fig. 9.51

Arrel.Fig. 9.47 Tija.Fig. 9.48

Àpex

Nusos

Entrenusos

gemmes axil·lars

gemma apical

Còfi aZona de creixementPèls absorbentsArrel principalArrel secundària

Fragment de la planta

Estams

Fruit Pistil amb estil recolzat

Peces de la corol·la separades (corol·la

papilionàcia)

Totes les activitats han de resoldre’s en el quadern.

52

3

53

ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

MercuriNo té atmosfera. És el més proper al Sol, per això, la seva temperatura arriba als

430 ºC durant el dia, encara que a la nit davalla fins a –183 ºC. La seva superfície està coberta de cràters produïts per la caiguda constant de meteorit. No té cap

satèl·lit.

VenusTambé rep el nom d’estel de l’alba, per-què és l’astre que més brilla al cel a trenc

d’alba. Està totalment cobert de niguls blancs, formats per una atmosfera molt

densa de diòxid de carboni (CO2), i no té

satèl·lits.

La seva temperatura és molt alta, perquè els ni-guls permeten que arribi l’energia solar, però no deixen sortir la calor a l’exterior. A la seva superfície hi ha cràters, muntanyes, planes i, fins i tot, volcans i lava.

TerraAl nostre planeta també se’l coneix com el planeta blau pel color que li donen

els oceans (l’aigua ocupa el 70% de la seva superfície). L’atmosfera està forma-da, principalment, per nitrogen i oxigen. La temperatura mitjana és de 15º C (la mínima és de -50 ºC als pols en hivern i la màxima, de +50º C al Sàhara a l’estiu).

A la Terra amb prou feines hi ha cràters d’impacte, ja que l’acció del vent i la pluja els desgasta fins fer-los desaparèixer en poc temps. Té una important ac-

tivitat volcànica. Té un satèl·lit, la Lluna.

MartSe’l coneix també com el planeta vermell pel color que ofereix a ull nu, a causa de la gran quantitat d’òxid de ferro que hi ha a la seva superfície. Té una atmosfera molt prima formada per diòxid de carboni.

Les missions espacials van dur fins a la seva super-fície vehicles que es van moure pel planeta i van realitzar alguns experiments. Aquestes exploraci-ons van demostrar l’existència de gel als seus pols i van enviar imatges que mostren una superfície sòlida amb abundants roques, grans extensions de du-nes i antics volcans de gran mida. Té dos satèl·lits: Fobos i Deimos.

JúpiterÉs el planeta de major mida. A la seva atmosfera poden apreciar-se bandes clares i fosques entre les quals s’observen moltes turbulències, com la Gran Taca Vermella, que té uns vint-i-sis mil quilòmetres d’ample i se suposa que és un huracà.

Té 16 satèl·lits. Els més grans són Ió, Europa, Ganimedesi Cal·listo.

CCSaturn

És més lleuger que l’aigua, ja que majoritàriament està constituït per gasos. Es diu d’ell que suraria en un

oceà prou gran. Els seus anells són molt vistosos, mal-grat tenir tan sols uns cents metres de gruix. Estan formats per partícules de deu metres de diàmetre com a màxim.

Té 18 satèl·lits. Tità és el més gran. Les sondes espacials han enviat sorprenents imatges en les quals sembla veure’s una superfície rocosa solcada per rius i ba-nyada per un mar de metà líquid (CH

4).

UràAquest planeta és de color blau verdós, a causa de les lleugeres quantitats de metà gasós de la seva atmosfera. En ella es distingeixen bandes i anells molt poc visibles. Té 15 satèl·lits.

Neptú És de color blau, a causa també al metà de la seva

atmosfera, en la qual destaca la gran taca fosca. Està envoltat de diversos anells. Té vuit satèl·lits i el més gran és Tritó

Fig. 3.15 La Terra vista des de l’espai.

Fig. 3.16 Actualment, es cerquen proves de què en el passat ha existit vida a Mart.

Fig. 3.14 Aspecte de Venus per sota de la seva atmosfera.

Fig. 3.17 Mart, segons una imatge del Hubble.

Plutó, descobert l’any 1930, va ser el novè planeta del Sistema Solar durant 76 anys. El 2006, els astrònoms el van incloure, jun-tament amb un cos més llunyà anomenat provisionalment Xena i l’asteroide Ceres, en una nova categoria: els planetes nans.

Sabies que... *

VocabulariLes sondes espacials són naus no tripulades que l’ésser humà ha enviat a l’espai per examinar algun cos celest.

Aa

Fig. 3.18 Júpiter.

Fig. 3.19 Saturn amb els seus anells.

Fig. 3.21 Neptú.

Esquema del Sistema Solar.Fig. 3.22

Fig. 3.13 Mercuri, el planeta més proper al Sol.

Sol Mercuri Venus Terra Mart Júpiter Saturn Urà Neptú

Diàmetre (km) 1 392 500 4 880 12 104 12 756 6 794 142 980 120 540 51 118 49 528

Massa (vegades la de la Terra)

331 960 0,06 0,8 1 0,11 318 95 14 17

Densitat (g/cm3) 1,4 5,4 5,2 5,5 3,4 1,3 0,7 1,3 1,8

Distància al Sol(milions de km)

58 108 150 228 778 1 430 2 870 4 500

Temperatura mitjanaen superfície (ºC)

6 000 170 460 15 -50 -160 -195 -210 -220

Taula 3.1 Algunes característiques de l’estrella i els planetes del Sistema Solar.

Fig. 3.21 Urà.

Neptú Urà Saturn Júpiter Mart Terra Venus Mercuri Sol

192

10INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA

193

Les claus de classifi cació serveixen per identifi car les diferents espècies d’éssers vius. Generalment, les claus són dicotòmi-ques, el que signifi ca que, per arribar a la identifi cació d’un determinat exemplar, s’ha d’elegir de manera successiva entre dues propostes. És a dir, la clau ens ofereix dues possibilitats i n’hem de prendre una, aquella que més s’ajusti a les caracte-rístiques de l’organisme que pretenem classifi car.

Exemple: classifi cació de la closca núm. 3.— En primer lloc hem d’elegir entre a) Gasteròpodes o b)

Bivalves; com que la closca està formada per dues peces

pertanyerà a un bivalve o pelecípode i per això anam a l’apartat de BIVALVES.

— Com que la closca té forma de ventall elegim l’apartat (2).

— Ja que els solcs de la closca estan disposats radialment hem de triar (3).

— Les valves tenen alerons, per tant seguim a l’apartat (4).

— Els alerons són desiguals i el color ataronjat, per tant es tracta de la petxina variada, Chlamys varia.

Uso de una clave de clasifi cación

Closca formada per una sola peça enrotllada en espiral encara que de vegades pot ser cònica.

1 Utilitza la clau de classifi cació i tracta d’identifi car els mol·luscs que apareixen a la fi gura inicial.

2 Per què creus que els gasteròpodes terrestres tenen closques fi nes i lleugeres i en canvi els gasteròpodes ma-rins tenen closques gruixudes i pesades?

3 A què creus que es deuen els solcs o línies concèntri-ques que tenen les closques de molts bivalves?

4 L’escopinya rep el nom científi c de Cardium edule. El nom de l’espècie edule fa referència a què les escopinyes són comestibles, però, a què creus que ha de fer referència el nom Cardium? (Observa la imatge de perfi l de la closca de l’escopinya).

Qüestions

Clau de classifi cació de mol·luscs

Closca formada per dues peces o valves.

A. GASTERÒPODES. B. BIVALVES

Gasteròpodes

1) Animals marins. La closca té les parets gruixudes. ........................................ (2)1) Animals terrestres o d’aigua dolça. La closca és fi na i lleugera ..................................................... (8)

2) Closca enrotllada en espiral. ................................................. (3)2) Closca de forma cònica, semblant a una gorra, que no es-

tà enrotllada en espiral ............... (pegellida) Patella caerulea

3) Obertura de la closca estreta i allargada ......................... (4)3) Obertura de la closca de forma oval o arrodonida ...... (5)

4) Closca de forma semblant a un ou (ovoide) amb les vore-res de l’obertura dentats.

....................................................... (porcellana) Cipraea pyrum4) Closca de forma cònica, semblant a una baldufa, amb les

voreres de l’obertura llises. ........................................................ (con) Conus mediterraneus

5) Longitud total de la closca unes tres vegades major que el diàmetre màxim .................................................................. (6)

5) Longitud total de la closca menor que tres vegades el diàmetre màxim ........................................................................ (7)

6) Closca aspra amb rugositats ....................................................... (pada) Cerithium vulgatum

6) Closca llisa ............................. turritella) Turritella communis

7) Sifó molt allargat, closca amb espines .......................................... (corn amb pues) Murex brandaris

7) Sifó més curt, closca robusta amb protuberàncies ...........(corn blanc) Murex trunculus

8) Closca en forma allargada que sembla trencada al seu extrem ....................... (caragol terrestre) Rumina decollata

8) Closca de forma més o manco esfèrica ................................ ................................................... (caragol bover) Helix aspersa

Bivalves

1) Closca amb forma de ventall, arrodonida o allargada ........................................................................................ (2)

1) Closca amb forma de tub, una mica corbada i oberta pels extrems. ....................................................... (navalla) Ensis ensis

2) Closca amb solcs disposats radialment, com les varetes d’un ventall ............................................................................... (3)

2) Closca amb solcs concèntrics .. ............................................ (6)

3) Valves amb alerons ................................................................. (4) 3) Valves sense alerons ............................................................... (5)

4) Els alerons laterals són iguals a ambdós costats. Asso-leixen els 15 cm ......(petxina de pelegrí) Pecten maximus

4) Els alerons laterals són desiguals. Color vermell ataronjat. Mida entre 5 i 8 cm ......... .(petxina variada) Chlamys varia

5) Closca amb pues que assoleix uns 7 cm de diàmetre .......................... (escopinya punxenca) Cardium aculeatum

5) Closca sense pues que mesura entre 3 i 5 cm .......................................................... (escopinya) Cardium edule

6) Forma de les valves arrodonida (gairebé igual de llarga que ampla) ................................................................................. (7)

6) Forma de les valves allargada (més llarga que ampla) ......................................................................................................... (8)

7) Solcs concèntrics molt marcats, closca gruixuda i pesada que pot assolir uns 6 cm. ......................................(escopinya gravada) Venus verrucosa

7) Solcs concèntrics fins, closca que assoleix uns 4 cm ............................................................ (rossellona)Venus gallina

8) Closca de color negre o molt fosca, mida de fi ns a 10 cm ..................................................................(musclo) Mytilus edulis

8) Closca de color fosc, amb forma de cigar i mida de fi ns a 7 cm .......................... (dàtil de mar) Lithophaga lithophaga