sant - quart de poblet
TRANSCRIPT
Ajuntament
Fumeral
Cisterna
Dipòsit deBaixa Pressió
Casa decultura
ErmitaSant Onofre
BibliotecaPública
PARC RECREATIU I ESPORTIU / SKATEPARK
Parc Natural del Túria
Parc Natural del Túria
Parròquia
Centre Cultural
El Casino
Pont Del Riu
Riu Túria
Parròquia
Parròquia
1 2
3
45
6
7
8
9
10
11
12
13
14
1516
1718
19
20
21
22
23
24
25 26
27
28
29
30
A-3
AVINGUDA SANT ONOFREAVDA SANT ONOFRE
CARRER TRAFALGAR
CARRER PADRE JESÚS FERNÁNDEZ
C/AZORÍN
AVINGUDA ANTICREGNE
DEVALÈNCIA
SANT
A
CECIL
IA
SANT
A
CECIL
IA
CARRER
CARRER
CARRER
CARRER
JUAN BAUTISTA
PESET
ALEXANDRE
SOLFERIT
MARQUÉS DE
SANT
AVINGUDA
PIZARRO
BALMES
JAUME
MAJORAL DE QUART
PADRE
REVERENDO
XII
PÍO
XXIII
PRIM
ER
DE
MAIG
13 ROSAS
MARQ
UÉS
DEL
TÚRIA
PLAÇADEL PAÍS
VALENCIÀ
JUAN
CARRER
RAMÓN
Y
CAJAL
BALMES
JAUME
XIQUE
TDE
QUA
RT
XIQUET
DE QUART
PLAÇASANTRAFAEL
DOCTOR
CARRERRIBERA
PORTALET
PLAÇADE LA CREU
PINTOR
JOSÉ
PALACIOS
DOCTOR DESIDERIO GALLEGO MOYA
DOCTOR DESIDERIO GALLEGO MOYA
CARRER SÍNDICS
CARRER L’ALCOTA
CARRER
AVDA.BLASCO
IBÁÑEZ
AVDA
. NOU
D'O
CTUB
RE
PARC DE S.ONOFRE
AVINGUDA DEL MEDITERRANI
AVINGUDA DEL MEDITERRANI
CENTREDE SALUT
AVINGUDA VILLALBA DE LUGO
C/ TR
IBUNAL
DE
LES
AIGU
ESCA
RRER
RO
GER
DE F
LOR
CARR
ER
CARR
ER
ROLL
DE LES
ERES
1- Llengües de Sant Onofre. 2 - Pou de Sant Onofre.3 - Dipòsit en alçada.4 - Ermita de Sant Onofre. 5 - Dipòsit de Sant Onofre de Baixa Pressió.6 - Pont del Barranquet7 - Pont del Riu.8 - Séquia de Mislata.9 - Molí de Vila. 10 - Centre d'Interpretació de la Natura.11 - Parc Natural del Túria.12 - Assut del Repartiment.13 - Ajuntament.14 - Centre Cultural El Casino.15 - Fàbrica Aceites Andrés.16 - Cases Modernistes.17 - Antiga estació de ferrocarril.18 - Biblioteca - Antigues oficines de Refracta. 19 - Antic Ajuntament.20 - Mil·liari.
21 - Casa de Cultura.22 - Cisterna.23 - Parròquia Puríssima Concepció. (Plaça de l’església)24 - Arc gòtic25 - Plaça de la Creu.26 - Plaça del Castell.27 - Fumeral de Turégano. 28 - Molí de Real. 29 - Antic escorxador municipal.30 - Séquia de Mislata.
Nord
PARC POLIESPORTIU
CEMENTERI PARROQUIAL
SÉQUIA DE MISLATA
PISCINAD’ESTIU
ENTRADAAL PARC
PARC RIU TÚRIA
PARC PORTA DEL
TÚRIA
AUDITORIMOLÍ
DE VILA
BARR
ANQU
ET
turisme.quartdepoblet.es
ww
w.quartdepoblet.es
Llen
gües
de
San
t Ono
fre
(Bé
de
Rel
levà
ncia
Loc
al):
Es
tract
a d'
un p
artid
or q
ue d
ivid
eix
les
aigü
es d
e la
séq
uia
de Q
uart
de le
s de
la S
équi
a de
Ben
àger
, que
fins
ací
di
scor
ren
junt
es.
Pou
de
San
t Ono
fre:
És
l'úni
c po
u pe
r a l'
abas
timen
t del
con
sum
urb
à qu
e es
co
nser
va a
l mun
icip
i i e
stà
en ú
s de
s de
190
3. L
'act
ual
edifi
ci d
e ra
jola
és
de 1
968.
Dip
òsit
en a
lçad
a:
L'ai
gua
del P
ou d
e S
ant O
nofre
es
clor
a i s
'em
mag
atze
ma
ací.
Erm
ita d
e S
ant O
nofr
e (B
é de
R
elle
vànc
ia L
ocal
):
Dat
a de
l seg
le X
IV a
mb
rem
odel
acio
ns p
oste
riors
. La
tradi
ció
oral
exp
lica
que
fou
erig
ida
al ll
oc o
n S
ant O
nofre
es
va a
paré
ixer
a u
n m
olin
er p
er e
ncom
anar
-li la
seu
a co
nstru
cció
.
Dip
òsit
de S
ant O
nofr
e de
Bai
xa
Pre
ssió
:
Pro
piet
at d
e l'A
junt
amen
t de
Val
ènci
a. E
s va
edi
ficar
en
1886
form
ant p
art d
'un
sist
ema
de p
otab
ilitz
ació
de
l'aig
ua
dist
ribuï
da a
la c
iuta
t i a
altr
es p
obla
cion
s de
l'H
orta
a fi
d'
erra
dica
r mal
altie
s co
m e
l còl
era.
L'a
bast
imen
t era
in
sufic
ient
i s'
aban
dona
per
un
nou
sist
ema.
Act
ualm
ent
s'ut
ilitz
a pe
r al r
eg.
Pon
t del
Bar
ranq
uet:
Es
tract
a d'
una
estru
ctur
a de
la s
egon
a m
eita
t del
seg
le X
IX,
situ
ada
sota
els
niv
ells
del
traç
at d
e l'a
ntic
tram
via.
Es
pot
visi
tar d
uran
t la
Rut
a de
l'A
igua
.
Pon
t del
Riu
:
Exc
eptu
ant e
ls d
e la
ciu
tat d
e V
alèn
cia,
era
l'ún
ic p
ont e
rigit
sobr
e el
riu
Túria
. La
seua
form
a ac
tual
és
de 1
973,
ja q
ue
s'ha
det
erio
rat i
ha
patit
nom
bros
es re
cons
trucc
ions
a c
ausa
de
les
inun
daci
ons
i les
cre
scud
es d
el ri
u.
Séq
uia
de M
isla
ta:
És
una
de le
s hu
it sé
quie
s de
la V
ega
de V
alèn
cia
que
form
a pa
rt de
l Trib
unal
de
les
Aig
ües.
Nai
x a
un a
ssut
al
term
e de
Man
ises
i di
scor
re p
aral
·lela
al r
iu fi
ns a
l Mol
í de
Vila
, qua
n es
cla
va s
ota
terr
a i c
anvi
a de
dire
cció
fins
al
parti
dor d
e S
anta
Cec
ilia,
on
es d
ivid
eix
en d
ues
séqu
ies.
Mol
í de
Vila
(Aud
itori
):
Con
stru
ït al
seg
le X
IX p
or S
alva
dor V
ila B
ellv
er, a
prof
itava
la
forç
a de
la s
équi
a de
Mis
lata
per
a la
mol
ta d
e m
atèr
ia
prim
era
per a
la in
dúst
ria c
eràm
ica
de la
zon
a.
Cen
tre
d'In
terp
reta
ció
de la
Nat
ura:
Ges
tiona
t per
la F
unda
ció
Lim
ne e
n co
l·lab
orac
ió a
mb
l'Aju
ntam
ent d
e Q
uart
de P
oble
t, es
ded
ica
a or
gani
tzar
ac
tivita
ts re
laci
onad
es a
mb
la n
atur
a i e
l med
i am
bien
t. E
s po
t vis
itar e
ls d
issa
btes
de
10 a
14
hore
s i e
ntre
set
man
a am
b vi
site
s co
ncer
tade
s.
Par
c N
atur
al d
el T
úria
:
Aqu
est e
spai
pro
tegi
t té
una
ampl
a bi
odiv
ersi
tat v
eget
al i
anim
al. L
'AP
P "
Guí
a de
avi
stam
ient
o de
faun
a de
Qua
rt de
P
oble
t" é
s un
a ei
na p
er a
pod
er a
juda
r els
vis
itant
s a
reco
néix
er a
lgun
s de
ls a
nim
als
verte
brat
s m
és
repr
esen
tatiu
s.
Ass
ut d
el R
epar
timen
t:
Des
prés
de
la ri
uada
de
1957
, el d
isse
ny d
el P
la S
ud q
ue
supo
sà la
des
viac
ió d
el ri
u Tú
ria, a
fect
arà
els
assu
ts d
e le
s sé
quie
s qu
e es
tave
n a
parti
r d'a
ques
t pun
t. S
'alç
a aq
uest
a pr
esa
per a
les
séqu
ies
de F
avar
a, R
asca
nya,
Rov
ella
i el
C
anal
de
l'Or.
Aju
ntam
ent:
L'A
junt
amen
t es
va tr
aslla
dar a
aqu
est p
unt a
prin
cipi
s de
l se
gle
XX
i l'a
ctua
l edi
fici é
s fru
it d'
una
rem
odel
ació
de
1989
. L'
escu
ltura
de
la p
laça
, ano
men
ada
el F
anal
et, é
s ob
ra d
e M
ique
l Nav
arro
.
Cen
tre
Cul
tura
l El C
asin
o:
Es
va e
dific
ar e
n 19
11 g
ràci
es a
la in
icia
tiva
de 4
00 fa
míli
es
de Q
uart
de P
oble
t, co
nstit
uint
-se
com
a re
fere
nt c
ultu
ral d
e la
pob
laci
ó.
Fàbr
ica
Ace
ites
And
rés:
Con
stru
ïda
a 19
10, f
ou u
na d
e le
s pr
imer
es fà
briq
ues
de
Qua
rt de
Pob
let.
En
orig
en p
rodu
ïa o
li i a
mb
el te
mps
es
va
dedi
car a
l'en
vasa
men
t.
Cas
es M
oder
nist
es:
Al c
arre
r de
l'Est
ació
es
cons
erve
n un
es v
iven
des
erig
ides
a
prin
cipi
del
seg
le X
X a
mb
una
rica
orna
men
taci
ó ca
ract
erís
tica
de l'
estil
Mod
erni
sta.
Ant
iga
esta
ció
de fe
rroc
arri
l:
La lí
nia
de fe
rroc
arril
va
esta
r pre
sent
a Q
uart
de P
oble
t des
de
188
9 fin
s a
2007
. Res
ta l'
edifi
ci d
e l'a
ntig
a es
taci
ó.
Bib
liote
ca -
Ant
igue
s of
icin
es d
e R
efra
cta
(Bé
de R
elle
vànc
ia L
ocal
):
La b
iblio
teca
s'e
mpl
aça
en u
n ed
ifici
que
form
ava
part
de la
fa
ctor
ia "
Ref
ract
ario
s E
spañ
oles
S.A
." d
e 19
40. E
s co
nser
va e
l pav
imen
t orig
inal
de
mos
aic
de N
olla
i la
ba
rana
de
fust
a tip
us A
rt D
éco
de l'
esca
la p
rinci
pal,
a m
és
d'un
a bà
scul
a a
l'ext
erio
r.
Ant
ic A
junt
amen
t:
L'ed
ifici
con
serv
a l'a
ntig
a cú
pula
de
teul
es d
e ce
ràm
ica
daur
ada.
Fou
seu
de
l'edi
fici c
onsi
stor
ial f
ins
a 19
18, q
uan
pass
a a
ser v
iven
des
parti
cula
rs.
Mil·
liari
:
Fet p
er in
icia
tiva
popu
lar e
n 20
15, p
reté
n re
prod
uir l
'orig
inal
d'
èpoc
a ro
man
a qu
e no
s'h
a co
nser
vat.
Un
mil·
liari
era
una
colu
mna
de
pedr
a qu
e m
arca
va la
dis
tànc
ia e
n m
illes
fins
a
la lo
calit
at m
és im
porta
nt, e
n aq
uest
cas
qua
tre m
illes
fins
a
Val
entia
.
Cas
a de
Cul
tura
:
Aba
ns d
e 19
86, q
uan
s'in
augu
ra c
om a
Cas
a de
Cul
tura
, va
ser d
e Jo
an B
aptis
ta V
alld
ecab
res,
hom
e im
porta
t de
la
vida
pol
ítica
val
enci
ana.
Es
tract
a d'
una
casa
sen
yoria
l de
1896
, que
resp
on a
la ti
polo
gia
bàsi
ca d
e vi
vend
a va
lenc
iana
.
Cis
tern
a (B
é d'
Inte
rés
Cul
tura
l):
Util
itzad
a en
èpo
ca m
edie
val p
er a
em
mag
atze
mar
i ab
astir
d'
aigu
a a
Qua
rt de
Pob
let.
Est
à co
mpo
sta
per u
n de
pòsi
t su
bter
rani
i un
a es
cala
. S'o
mpl
ia a
mb
l'aig
ua p
roce
dent
del
Tú
ria m
itjan
çant
una
séq
uia
una
vega
da a
l'an
y.
Par
ròqu
ia P
urís
sim
a C
once
pció
(Bé
de R
elle
vànc
ia L
ocal
):
Al s
egle
XIV
s'a
lça
un p
rimer
edi
fici q
ue e
s qu
eda
insu
ficie
nt p
er a
ugm
ent d
e po
blac
ió. L
'act
ual é
s de
l seg
le
XV
II am
b af
egits
pos
terio
rs i
és u
n de
ls m
illor
s ex
empl
es
d'ar
quite
ctur
a co
ntra
refo
rmis
ta d
el b
arro
c va
lenc
ià. A
l cos
tat
es lo
calit
za la
Cas
a A
badi
a.
Arc
gòt
ic:
A la
pla
ça d
e L'
Esg
lési
a, e
n la
Seu
del
s A
mic
s de
la
Pas
sejà
, es
cons
erva
un
arc
amb
cara
cter
ístiq
ues
estil
ístiq
ues
i arq
uite
ctòn
ique
s qu
e re
met
en a
l'ar
quite
ctur
a ci
vil g
òtic
a va
lenc
iana
.
Pla
ça d
e la
Cre
u:
A l'
edat
mitj
ana
va s
er la
pla
ça m
ajor
i ac
í est
aria
el f
orn
del
pobl
e i e
s fa
ria e
l mer
cat o
n es
ven
ien
els
prod
ucte
s de
l'h
orta
. Act
ualm
ent,
es tr
oba
la R
esid
enci
a de
les
mon
ges
de B
etàn
ia, f
unda
da e
n 19
25. D
uran
t la
Gue
rra
Civ
il s'
inst
al·la
l'H
ospi
tal d
e S
ang
i de
spré
s la
Seu
de
la B
rigad
a de
Tan
cs d
e l'e
xèrc
it re
publ
icà.
A m
és, a
l sub
sòl d
e la
pla
ça
es tr
oba
un re
fugi
ant
iaer
i, qu
e es
pot
con
sulta
r a l'
AP
P
"Rut
a Q
DP
36/
39".
Pla
ça d
el C
aste
ll:
Des
prés
de
la C
onqu
esta
de
Jaum
e I,
ací e
s va
con
stru
ir el
C
aste
ll de
la S
enyo
ria, j
a qu
e Q
uart
era
prop
ieta
t feu
dal d
el
mon
estir
de
Pob
let.
Nom
és re
sta
l'esc
ut, a
ra u
bica
t a la
fa
çana
del
col
·legi
.
Fum
eral
de
Turé
gano
(Bé
de
Rel
levà
ncia
Loc
al):
Aqu
est e
lem
ent é
s l'ú
nic
vest
igi q
ue e
s co
nser
va d
e Tu
réga
no, l
'ant
iga
fàbr
ica
d'àc
id fo
sfòr
ic q
ue e
s va
inst
al·la
r en
194
7 a
Qua
rt de
Pob
let.
Mol
í de
Rea
l (B
é de
Rel
levà
ncia
Lo
cal):
Fou
el p
rimer
mol
í de
Qua
rt i l
'úni
c qu
e er
a fin
s al
seg
le
XIX
. Es
tract
ava
d'un
mol
í hid
ràul
ic fa
riner
que
pre
nia
aigu
a de
la s
équi
a de
Qua
rt. V
a es
tar e
n fu
ncio
nam
ent f
ins
a la
dè
cada
de
1960
. Act
ualm
ent é
s pr
opie
tat p
rivad
a.
Ant
ic e
scor
xado
r m
unic
ipal
:
Es
cons
truí e
n 19
13 s
egui
nt e
ls p
lant
ejam
ents
hig
ieni
stes
de
la è
poca
en
el q
ue e
ren
els
afor
es d
el p
oble
i pr
op d
'un
corr
ent d
'aig
ua a
prof
itant
el s
obra
nt d
el M
olí d
e R
eal.
Act
ualm
ent s
'ha
rem
odel
at i
és l'
Esp
ai d
e C
reac
ió J
ove.
Séq
uia
de M
isla
ta (B
é d'
Inte
rés
Cul
tura
l):
Aqu
esta
par
t de
la s
équi
a es
tà d
ecla
rada
Bé
d'In
teré
s C
ultu
ral p
el s
eu v
alor
con
stru
ctiu
i pa
isat
gíst
ic a
l ser
l'ún
ic
tram
de
séqu
ia m
are
que
cons
erva
el s
eu c
aixe
r orig
inal
, el
traça
t sin
uós
i el p
aisa
tge
de re
gadi
u tra
dici
onal
.
117 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
| MA
PA
TU
RÍS
TIC
|