s9 pràctica 3r eso locomotor

5
PRÀCTICA 3r ESO BIOLOGIA DISECCIÓ POTA DE POLLASTRE Introducció En aquesta pràctica, mitjançant la dissecció d’una cama de pollastre, observarem els principals òrgans, i la seva estructura, que s’encarreguen de la locomoció d’aquest animal. Els músculs permeten que l’esquelet, encarregat de mantenir la forma dels cos i protegir els òrgans interns, es mogui i mantingui la seva estabilitat. Aquests moviments que realitza l’esquelet per acció dels músculs es basa en l’acció de parelles de músculs que treballen antagònicament. És a dir, un múscul es contrau de forma activa fent que un altre es relaxi passivament. Aquest treball genera els moviments en torn a les articulacions. Observeu les enormes similituds entre la pota de pollastre i la cama dels humans. Comencem a treballar!

Upload: pasajeroextremo

Post on 15-Aug-2015

53 views

Category:

Education


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: S9 pràctica 3r eso locomotor

PRÀCTICA 3r ESO BIOLOGIA

DISECCIÓ POTA DE POLLASTRE

Introducció

En aquesta pràctica, mitjançant la dissecció d’una cama de pollastre,

observarem els principals òrgans, i la seva estructura, que s’encarreguen de

la locomoció d’aquest animal.

Els músculs permeten que l’esquelet, encarregat de mantenir la forma

dels cos i protegir els òrgans interns, es mogui i mantingui la seva estabilitat.

Aquests moviments que realitza l’esquelet per acció dels músculs es

basa en l’acció de parelles de músculs que treballen antagònicament. És a

dir, un múscul es contrau de forma activa fent que un altre es relaxi

passivament. Aquest treball genera els moviments en torn a les articulacions.

Observeu les enormes similituds entre la pota de pollastre i la cama

dels humans. Comencem a treballar!

Page 2: S9 pràctica 3r eso locomotor

Material necessari

Cubeta per a la dissecció.

Rotllo de paper.

Tisores.

Pinces.

Guants.

Pot ser útil l’ús de la càmera del mòvil per realitzar fotografies durant

les diferents fases del procés de cara a l’informe de pràctiques.

Protocol

1. Observeu i descriviu la peça que teniu al davant.

Quina és la funció?

2. Localitza les articulacions de la pota i descriviu com

és el seu moviment. Quin tipus d’articulació és? Es

mou en totes direccions?. Mireu, si no estan tallades, les articulacions dels extrems (corresponen a les

fletxes de la fotografia). Com són?

Recordeu que existeixen 3 tipus d’articulacions: les mòbils (diartrosis

espatlla), les semimòbils (amfiartrosis colze o vèrtebres) i les

fixes (sinartrosis crani)

3. Ara observeu la pell que recobreix la mostra.

Descriviu com és, quina és la seva textura i color i

quina podria ser la seva utilitat en els animals.

4. Fent ús de les mans, i potser en alguns moments fent ús de les tisores, aneu separant la pell de la resta de

la mostra. Observeu i descriviu com és el seu revers.

És igual que l’anvers?

Recordeu que la pell és un òrgan que té com a funció bàsica la

protecció de l’organisme front els factors externs, però no és l’única.

Entre d’altres funcions, per exemple, aporta informació a l’organisme

sobre el medi extern a través dels seus receptors nerviosos o també

està involucrada en intercanvis de l’organisme amb el medi extern,

regulació de temperatura,... Algunes de les seves característiques

pròpies són la impermeabilitat, la resistència i l’elasticitat.

Page 3: S9 pràctica 3r eso locomotor

5. Al separar la pell, pareu atenció a la membrana

transparent que la manté unida al múscul. Es tracta

de teixit connectiu i té la funció de cohesionar la dermis (pell) amb el múscul. (A a la imatge)

6. Un cop separada tota la pell, podreu observar també uns agregats groguencs distribuïts per tota la pota.

Observeu com aquestes estructures es separen amb

relativa facilitat amb els dits. Què penseu que poden

ser? (B a la imatge)

7. Observeu ara l’estructura del múscul en la seva part

externa, per fer-ho trenqueu el teixit conectiu que hi

ha, sense danyar el múscul i descriviu com és aquest últim externament. Quin color i textura té?. Per

separar el conectiu podeu desgarrar-lo amb els dits o

fent ús de les tisores. Aquest teixit muscular esquelètic és de tipus estriat. Observeu alguna estria

a la seva superfície?

Recordeu que el múscul associat a l’aparell locomotor és el múscul

de tipus estriat i està associat a processos voluntaris de l’organisme

(com la locomoció). Existeixen altres dos tipus de músculs: el llis,

associat a moviments involuntaris (com els moviments intestinals) i el

cardíac.

8. Escolant els dits mireu d’anar separant els músculs

entre sí. Busqueu en els seus extrems alguna estructura diferent. Com és la seva morfologia i amb

quina altra estructura uneix el múscul? Sabeu què

són? Busqueu-ne més a d’altres músculs. Què passa

quan tirem d’elles amb els dits?

Mirem el vídeo:

https://www.youtube.com/watch?v=nteWmUyWU3Y

per observar com els músculs, a través dels tendons, actuen en

l’articulació dels dits de la pota de pollastre

9. Ara amb els dits mireu de separar els tendons de l’os. Trobeu que és difícil de fer? Buesqueu i separeu el

tendó de la imatge anterior amb els dits i palpeu com

és la morfologia de l’os en el punt d’unió un cop separat (fletxa). Què podríeu dir del punt d’unió?

Recordeu que els tendons són els encarregats de les unions entre

músculs i ossos. El tendó és un òrgan fibrós d’extraordinària

resistència. Poden suportar enormes tensions i no són tan elàstics

com els músculs.

B

A

Page 4: S9 pràctica 3r eso locomotor

10. Seguiu separant els músculs entre sí amb els dits,

en direcció a l’os. Observeu tota la teranyina de

tendons i músculs i com és la seva complexitat. Veieu vasos sanguinis?

11. Intenteu separar un múscul sencer de la pota

conservant els tendons a ambdós extrems. Observeu

com és. Amb els dits trenqueu el múscul i mireu com és l’estructura estriada del seu interior.

12. Un cop arribat a l’os, palpeu-lo i descriviu com és

la seva textura, color,... Amb les tisores haureu de

retirar tot el teixit muscular deixant l’os i l’articulació intactes. Tingueu paciència!.

Mentre aneu fent els talls mireu altres punts d’unió dels tendons amb l’os.

Identifiqueu i vigileu de no tallar el peroné (fletxa).

13. Un cop tingueu tot el múscul separat de les peces òssies, mireu de trobar la ròtula. Torneu a doblegar

l’articulació i observeu com és el moviment d’aquesta

(fletxa).

La ròtula és un os curt en forma de triangle curvilini que s’articula

amb el fèmur. El trobem recobert pels tendons del quàdriceps.

Page 5: S9 pràctica 3r eso locomotor

14. Amb cura, trobeu els lligaments i descriviu-los.

Els lligaments són unes altres estructures fibroses, molt resistents i

amb certa elasticitat, que s’encarreguen d’unir els ossos entre sí

fermament. Entre dos ossos existeixen moltes unions, i per tant, molts

lligaments

15. Observeu també el teixit cartilaginós a la epífisi de l’os.

Mireu de separar el cartílag de l’os fent força amb les

mans. Mireu l’interior del cartílag i el cap de l’os.

Descriviu-los.

El cartílag és un teixit connectiu, desproveït de nervis i vasos sanguinis

que protegeix les terminacions òssies del desgast i actua com a

amortiguació en front els cops.

16. Ara amb paciència agafeu l’os i amb unes tisores,

talleu-lo transversalment (pel mig), observeu la seva estructura. Recordeu què tenim al seu interior?

Descriviu com és.

Recordeu que el cos humà està format per un total de 208 ossos i

aquests poden ser llargs, curts (dins d’aquests també incloem els

irregulars) o plans. Els ossos han de ser lleugers i resistents, estan

constituïts per cèl·lules òssies, està viu i serveix, a banda de donar

suport al cos, com a magatzem de calci i fòsfor.

17. Ara, amb les mateixes tisores, talleu-lo

longitudinalment fins a l’epífisi. Observeu i descriviu

la seva estructura tant de la diàfisi (o canya) com a la epífisi.

Recordeu que la diàfisi, o canya, és la part central dels ossos llargs i

l’epífisi correspon als extrems. La diàfisi està constituïda per teixit ossi

compacte i l’epífisi per teixit ossis esponjós (trabècules).

A l’interior dels ossos llargs trobem la medul·la òssia (MO). La MO

groga, a la diàfisi, formada per greixos i sang. La MO vermella a

l’epífisi, encarregada de la eritropoesi (forma les cèl·lules sanguínies)