ROMANITZACIÓ

Assimilació de la llengua i cultura de Roma per part dels territoris conquerits. A Hispania el procés va començar el segle III a. C, en el marc de la 2a Guerra Púnica i no va acabar fins el 19 a.C. amb la conquesta dels territoris cantàbrics i àsturs.

HISPANIA FINS A 218 a. C

La costa mediterrània, habitada abans de l'arribada dels romans per pobles d'origen iber, cèltic i celtibèric, els quals ja havien tingut un intens contacte amb el comerç grec i fenici, va adoptar amb relativa rapidesa la manera de vida romana.

Les primeres ciutats romanes es fundarien en aquests territoris, com Tarraco al nord-est o Itàlica al sud, en ple període d'enfrontament amb Cartago. Des d‘aquestes s'expandiria la cultura romana pels territoris que les circumdaven. Altres d'anterior fundació com Qart Hadasht (actual Cartagena) al sud, van passar a ser ciutats romanes.

Fins 216 a.C

Fins 206 a.CDominis Romans

Dominis Púnics

Fins 228 a.C

Fins 218 a.C

No obstant això, altres pobles peninsulars no van resultar tan predisposats a l'abandonament de les seves respectives cultures, especialment a l'interior, on la cultura celtibera estava ben assentada. Existia una forta predisposició al rebuig de l’ omnipresència romana, com ho demostren les rebel·lions de lusitans i numantins.

A principis del segle II a.C., tropes i colons romans van arribar pel sud a Hispania ulterior amb la intenció d'ampliar la influència romana en la península. La resistència de vetons i lusitans va ser tan forta que Viriat, famós cabdill lusità, només va poder ser vençut pel cònsol Servili Cepió per mitjà d'un sicari.

NUMÀNCIA

Després de 20 anys de combats, Escipió Emilià posa setge a Numància i pren la ciutat (133 a. C.)

El propi August va haver d’ intervenir per posar fi a les interminables baralles amb els càntabres, comandats per Corocota, amb qui Roma va exercir després una cruel política d’ extermini.

CONQUESTA D’ HISPANIA

Les legions romanes, doncs, van impartir les primeres classes de llatí, entre d’ altres raons perquè molts ibers s’ hi van enrolar per guanyar- se un sou i drets.D’ una altra banda els veterans eren recompensats amb terres, que ocupaven en qualitat de colons.

EXÈRCIT

Mercaders, colons i funcionaris van estendre la llengua llatina,

instrument indispensable per a qualsevol situació administrativa.

Alhora van introduir la religió, els costums, les estructures socio-

polítiques de Roma. El llatí va esdevenir la llengua comuna per a

tothom a l'àmbit oficial: lleis, documents, calendari, festes,

ensenyament... Les llengües indígenes no van sobreviure més que a

l'àmbit privat.

ROMANITZACIÓ

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES A EUROPA

Carrer central: al voltant del qual es construïen les cases

Torre defensiva

Plaça pública: lloc de reunió .

FortalesaLes ciutats iberes

Els romans potenciaren les ciutats iberes existents i fundaren noves colònies, ciutats provincials amb les estructures i infraestructures de Roma.

Les ciutats

Mateixa organització socio-política de Roma

COLONIAE: formades per ciutadans romans emigrats

MUNICIPIA: els habitants havien obtingut el dret de ciutadania

Stipendiariae: obligades només a pagar impostos

CIVITATES

Foederatae: eren aliades de Roma

Liberae: gaudeixen d'autonomia

Mantenen les seves institucions

COLONIAEIMMUNESMUNICIPIA•DE DRET ROMÀ•DE DRET LLATÍCIVIITATES•FOEDERATAE•STIPENDIARIAE•LIBERAE

COLONIA IULIA AUGUSTA URBS TRIUMPHALIS TARRACO

Les divisions administratives

Una primera divisió d'Hispània en dues províncies, Citerior i Ulterior, es va fer amb criteris militars. 

En temps d’August, Hispània Ulterior es va dividir en Lusitania i Baetica mentre que la Citerior es va anomenar Tarraconensis.

Més tard, sota Caracalla, una part de Tarraconensis va esdevenir Gallaecia.

Finalment sota Dioclecià, una part de Tarraconensis Carthaginensis. Constantí hi va afegir la Balearica

Infraestructures urbanesCloaques, calçades, fonts, aqüeductes, carrers, places...

...Teatres, amfiteatres, circs, ponts, termes...

Les vies de comunicacióEls ibers no tenien bons camins a la península, ja que tampoc no hi havia bones relacions entre els diferents pobles.

Els romans crearen una vastíssima xarxa viària que unia els diferents nuclis de població entre ells i amb Roma, la qual cosa facilità tant el transport de mercaderies com l’infatigable avanç de les legions.

En total, 34 vies uns 11.000 km de recorregut.

El comerçEls ibers basaven el seu comerç en el canvi tant entre ells com amb d’altres pobles mediterranis.

Els romans, gràcies a les vies de comunicació que van crear, exportaven vi, oli, minerals, garum i blat, i importaven productes de luxe i manufacturats. Naturalment, van generalitzar l’ús de la moneda i les mides.

El dret

Quasi un segle després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, Justinià, emperador de l’Orient, emprengué l’enorme tasca de reunir en un sol cos general les obres de jurisprudència romana existents. Aquesta obra es va tenir per acabada en el 533 d. C., i rebé el nom de Digest.

Les Lleis de les Dotze Tables, van tenir vigència fins al segle III a. C. A partir d’aleshores juristes i pretors, se encarregaren d’adaptar les normes jurídiques a les noves circumstàncies socials, econòmiques.

El dretDes de l’ Edat Mitjana, en què fou assimilat pels bàrbars, passant per la Modernitat, fins el segle XIX –amb el codi de Napoleó-,  el Dret Romà no sols va sobreviure sinó que es va estendre a d’altres continents. El sistema jurídic que ens ha legat Roma constitueix avui el nucli del Dret occidental. El Dret Romà és encara una assignatura que han de cursar obligatòriament tots els estudiants de Dret.

La religió

L'apòstol Pau va portar l'evangeli a diverses regions de l'imperi Romà. Després de tres segles de persecució, el cristianisme, en les seves diferents branques, es va convertir en la religió oficial de l'Imperi, amb la conversió del llavors emperador Constantí, cosa que va assegurar la seva expansió a tot Europa, Nord d'Àfrica, i part d'Àsia.