Conjunt de tribus i pobles a l´altre costat del limes,

disposats a envair l´Imperi a partir dels segles II i III.

Els germànics (també bàrbars o estrangers),d´origen

indoeuropeu, quedaren lligats a Roma com a Federats.

Pobles: visigots, ostrogots, hèruls, burgundis, francs,

angles, saxons, sueus, alamans, llombards, vàndals, etc.

Agricultors i ramaders primitius, treballaven l´orfebreria

i la metal lúrgia· . Desconeixien la moneda.

Amb prou feines llegien i escrivien (coneixien les runes).

Societat tribal i guerrera: lliures, semilliures i esclaus.

Politeisme (Odín, Thor i Freya) poc arrelat. Fàcil

conversió a un cristianisme no catòlic: l´arrianisme.

ELS POBLES GERMÀNICS

Els pobles invasors (sueus, vàndals, alans...) i els federats

(visigots, francs...) crearen una nova civilització hereva

alhora de Roma i dels germànics.

Eren monarquies electives de poder absolut sense

residència fixa ni cort, poc burocratitzats. Mantingueren

la hisenda, la justícia i el dret romans.

Els reis mantingueren l´exèrcit i funcionaris amb terres.

Societat jerarquitzada basada en relacions personals.

Dos grups de població: hispanorromans i germànics.

Legislació diferent: dret romà i dret consuetudinari .

Afebliment del comerç i les indústries artesanes.

Cristianització germànica i cultura (el monaquisme).

LES MONARQUIES GERMANOCRISTIANES

Poble d´origen got procedent de la Mar Negra ( fi s. IV).

Van entrar el 415 a Hispània coma federats i van signar

amb Honori un contracte per expulsar vàndals i sueus.

El 418 formaresn el regne de Tolosa, però expulsats pels

francs crearen el regne de Toledo (527-711).

Adoptaren la llengua, la religió i els costums dels

romans, però i aportaren els costums i vida rural bàrbara.

Hi havia lleis diferents per a visigots i hispanoromans.

Economia rural: triada, tècniques romanes i latifundis.

L´esclavisme es debilità per l´arribada del cristianisme.

Els latifundis obliguen els camperols a entregar les seves

terres i signar contractes d´arrendament (pagar rendes).

EL REGNE VISIGOT

Les invasions i el clima d´inseguretat porten als pagesos a

buscar protecció. Serà la base del feudalisme.

Era una societat jerarquitzada,governada per minoria de

caps militars (monarquia electiva), i esclavista.

Societat guerrera i armada: destral, llances i espases.

Equipats amb llòriga (armadura ferro), escuts de cuir i

cascs decorats. Cavalleria de genets ben equipats.

Els pagesos vivien en cabanes de tova, brancatge i palla.

L´Esglèsia s´estengué i arribà a ser molt poderosa durant l

´edat mitjana; conservà el saber clàssic (Sant Isidor).

Els visigots (arrians) s´hi convertiren amb Recared (589).

Els jueus van emigrar a Hispània (Diàspora), on vivien als

seus barris. Foren respectats al principi, perseguits després.

Art de la Península Ibèrica durant els segles V-VIII.

Arquitectura religiosa: planta basilical o criciforme.

Arquitectura proporcionada i harmoniosa (volums ext.).

Construccions en pedra (murs massissos), ús de l´arc de

ferradura i voltes de mig canó i aresta. Poques finestres i

molt petites. L´iconostasi separa el presbiteri de les naus.

Capitells corintis d´influència romana i bizantina, amb

temàtica animal, vegetal i bíblica.

Obres principals al nord peninsular (Palència, Ourense

Burgos, Zamora i el conjunt d´esglésies de Terrasa.

Arts sumptuàries de simbologia cristiana fusionat amb

temes i tècniques pròpies de l´orfebreria germànica.

L´ART DELS VISIGOTS