C M Y CM MY CY CMY K

47

El valor del dividend digital 26

08

setembre 2009

El millor aliat de la torrede telecomunicacions

23Parallamps PDCE Lluís Jofre, coordinador del programaEnginyCat: ‘Reculen les enginyeriesque ofereixen menys retorn social’

02

ANY 15 NÚMERO 47 09/2009

Edita:Associació Catalana d’Enginyers deTelecomunicació (ACET)València, 84, local 1 bis08015 BARCELONAT. 932292003 - F. 932292042www.telecos.cat

Consell de Direcció:Miquel Ramírez, degà del COETCCarles Martín, president de l’ACETGuillermo Canal, gerent del COETC/ACET

Comunicació i Publicitat:Mari Campañamari.campana@telecos.cat

Coordinació:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat

Projecte de disseny i maquetació:Criteri de Comunicació, s.l. (www.criteri.cat)

Fotografia i imatges:Ricard Novellas i Flickr

Col·laboradors:Jaume AngueraAlfred CausiJordi DuchJosé Manuel HuidobroJoan L. PijoanJoan MeliàAlberto MoleiroManuel MoralejoJuan Diego OteroJosep PeguerolesCarles PuenteLorena RoblesÁngel RodríguezJoan SolerMiguel SorianoJoan SorribesJuan VeraJordi Vergés

Fotomecànica i impressió:Cevagraf, s.c.c.p.

Dipòsit legal:B-17.897-99

L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalanad’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) quedareflectida exclusivament en la secció editorial. Els arti-cles i les col·laboracions només reflecteixen les opinionsdels seus autors.

Sumari Pàg.

Editorial:A les portes d’una època de canvis 3

Destacats:Els ‘telecos dels CEI hi diuen la seva 4Llum verd als comptes i pressupostos del COETC 5Presa de possessió de la nova Junta Rectora del COETC 5Distesa jornada anual del Grup EP 5‘La Nit’ més televisiva 6Sant Gabriel ens porta a Ca l’Aranyó 6El projecte DOCET aterra a Barcelona 6Visita guiada al ‘data center’ de Nexica 6

Entrevista:Lluís Jofre, coordinador del programa EnginyCat: “Reculenles enginyeries que ofereixen menys retorn social” 8

Tecnologia:Gestió telemàtica de recursos hídrics (i II Part) 14

Mirador:Antenes miniatura FM per a terminals mòbils 18

El millor aliat de la torre de telecomunicacions 23

El valor del dividend digital 26

‘Management’:Comunicacions d’empresa, competitivitat i regulació 30

Ofertes comercials i serveis:Conveni de col·laboració amb Nexica 34

‘Inter nos’:Telemedicina sense fronteres 36

Calidoscopi:La televisió irromp a Catalunya 37

Publicacions 42

Tribuna:Balanç, objectius i reptes 43

Sumari

TLC47-p.02 a 03 ok 15/9/09 14:31 Página 2

03

A les portesd’una època de canvis

Editorial

Resum de les reformes dels col·legis

professionals plantejades en el projecte

de Llei Òmnibus

1. S’eliminen les restriccions a la publicitat dels ser-veis professionals.2. S’eliminen les restriccions, regulades fins ara pelscol·legis, a l’exercici simultani de dues o més profes-sions.3. Se suprimeixen tràmits, com ara l’obligació decomunicar l’exercici de la professió fora del territoridel col·legi d’inscripció.4. Els barems orientatius d’honoraris s’admeten úni-cament en el cas de col·laboració ambl’Administració de Justícia, a efectes de la taxació.5. Una futura llei determinarà quines professionsestaran subjectes a la col·legiació obligatòria. Finsllavors, continuarà vigent el model actual.6. La sol·licitud de visat col·legial dels treballs profes-sionals serà voluntària, excepte si ho exigeix un ReialDecret. Fins que no es promulgui, continuarà vigentel sistema actual.7. Es preveu que la quota d’inscripció o col·legiacióno podrà superar en cap cas els costos associats ala tramitació de la inscripció.8. S’estableix l’obligació que els col·legis comptinamb un servei d’atenció als usuaris i als col·legiatsque tramiti i resolgui les seves reclamacions.9. Els col·legis disposaran dels mitjans necessaris pera la tramitació per via telemàtica de les sol·licituds decol·legiació.10. Els col·legis hauran de publicar una memòriaanual sobre la pròpia gestió econòmica i la sevaactuació disciplinària en defensa dels interessos delsconsumidors.

COETC/ACET

El passat 19 de juny el Boletín Oficial del Estadopublicava el projecte de Llei Òmnibus, relatiu allliure accés a les activitats de serveis i al seuexercici professional, donant pas, d’aquestamanera, al corresponent tràmit parlamentari.

L’objectiu d’aquesta llei és transposar al dret espanyol ladirectiva europea de Serveis en el Mercat Interior (Directiva2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12de desembre de 2006).

No hi ha dubte que aquesta és una reforma important jaque afecta a un total de 47 normes estatals, entre lesquals hi ha les relacionades amb l’exercici professional iels col·legis professionals (Llei de Col·legis Professionals2/1974 de 13 de febrer, modificada parcialment per lesLleis 74/1978 de 26 de desembre i 7/1997 de 14 d’abril),que veuen reforçada la seva posició i funcions, i al mateixtemps, qüestionada l’obligatorietat de col·legiar-se i devisar els treballs professionals.

No obstant, davant la importància dels aspectes relacio-nats amb la col·legiació i el visat, l’un i l’altre es desenvo-luparan posteriorment en una normativa específica. Enaquest sentit, el Col·legi està implicat en diverses actua-cions (conjuntament amb altres col·legis professionals),per aconseguir un redactat de la norma que tingui encompte les qüestions de qualitat i responsabilitat queimpliquen l’exercici professional.

Si l’actual situació econòmica i la implantació efectivade l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) ja plan-tegen un seguit d’incerteses de cara al futur, ara l’ade-quació a la Directiva de Serveis ens situa directament ales portes d’una època de canvis. És el moment d’obrirun període de reflexió sobre el paper dels col·legis pro-fessionals en la societat actual i d’aprofitar-ho permodernitzar les institucions.

TLC47-p.02 a 03 ok 15/9/09 14:31 Página 3

04

Destacats

Els ‘telecos’ participants en els I Campionats Esportius Intercol·legials no en tenencap dubte: els CEI han estat una experiència profitosa i enriquidora, que a més estandisposats a repetir. Set d’ells ho expliquen així.

Els ‘telecos’ dels CEIhi diuen la seva

Joan Casellas – Futbol sala. Aquests primers campionats m’han recordat la meva experiència en això

de compartir nits futboleres rematades amb bocata i cervesa, de quan practicava el futbol dels ‘telecos’

universitaris. De fet, tots dos ambients són molt semblants i segurament ho seran cada vegada més, així que els

components de l'equip d'aquesta competició es vagin impregnant d’aquells records llunyans.

Xavier Cortés – Tennis. Els primers CEI ens han aportat dues coses molt importants: una, l’oportunitat de

conèixer d'altres companys de diferents àmbits en un ambient distès; l'altra, el sentiment de pertànyer a un col·lectiu

professional i humà. Enhorabona als promotors d'aquesta iniciativa i ens veiem l'any que ve.

Alfred Causi – Futbol sala. Esports i gent magnífica, això és el que ens hem trobat en els Campionats

Esportius Intercol·legials (CEI). No haurem quedat primers, però hem construït un equip de persones capaç de

ser-ho. Esperem que en la pròxima edició siguem més i millors i així poder fer un equip de futbol o de qualsevol

altre esport tant potent com la nostra professió.

Marcos Rodríguez – Futbol sala. La trajectòria de l’equip de ‘telecos’ de futbol-sala va ser clarament

ascendent, amb l’objetiu clar d’aconseguir la nostra primera victòria. No vam poder assolir-la però ho tornarem a

intentar l’any que ve amb més ganes i energia, i esperem que també amb algun o altre fitxatge estrella.

Carles Salvadó – Futbol sala. Jugar a futbol amb els meus companys ‘telecos’ de professió…. Les

telecomunicacions i l’esport, són compatibles? Jo creia que no massa, però la il·lusió i el coratge de la Mari i

companyia, em van convèncer del contrari. No vam guanyar cap partit, però vam guanyar salut, vam perdre uns

quilets de greix i... vàrem acabar demostrant que... no són massa compatibles l’esport i les ‘telecos’. Demostració:

el trencament del turmell de la nostra portera (mai em perdonaré haver-la forçat a jugar) la qual, uns mesos després

del darrer partit, encara no toca de peus a terra.

Jordi Vergés – Tennis. D’aquests primers campionats cal destacar l’èxit organitzador per part de tots

els col·legis professionals. A més, el nivell dels participants va ser molt alt. Això obliga a tots els ‘telecos, de cara

a la segona edició, a posar-nos les piles, és a dir, a entrenar-nos de valent!

Meritxell Bosch – Futbol sala. El que he trobat més a faltar en aquests primers campionats ha estat

la participació femenina, almenys en futbol sala. On són totes les noies que jugaven a futbol sala amb mi quan

estudiàvem? Companyes, a veure si us animeu i fem aviat el nostre campionat!

TLC47-p.04 a 07 ok 15/9/09 12:27 Página 4

05

Presa de possessió dela nova Junta Rectoradel COETC

El passat dia 6 de juliol va prendre possessió la nova

Junta Rectora del COETC, proclamada el mes de juny

anterior per la Mesa Electoral després de la revisió

pertinent de l’única candidatura presentada. Els membres de

la nova Junta, el mandat de la qual es mantindrà al llarg dels

propers quatre anys, són:

Degà: Miquel Ramírez Martín

Vicedegà: Carles Martín Badell

Tresorer: Joan Solé Viñas

Secretari: Ramon Palacio León

Vocal 1: Pedro Vicente del Fraile

Vocal 2: Joan Mª Ribes Artigas

Vocal 3: Antoni Brey Rodríguez

Vocal 4: Jordi López Benassat

Vocal 5: Domingo Ruiz Estopiñan

Vocal 6: Gonzalo Bonhomme Altable

Vocal 7: Jaume Xarrié Sánchez

Vocal 8: Xavier Peiró Esteban

Vocal 9: Joaquín Tomás Vidal

Vocal 10: Joan Carles Samaranch Pineda

Vocal suplent: Joaquim Sin Giménez

Llum verd als comptes ipressupostos del COETC

Per unanimitat de l’Assemblea GeneralExtraordinària

L’Assemblea General Extraordinària del COETC, cele-

brada el passat 6 de juliol, va aprovar els comptes del

2008 i les partides pressupostàries per al 2009, i ho

va fer per unanimitat dels 25 col·legiats assistents. Aquests

dos únics punts de l’ordre del dia restaven pendents d’apro-

vació des de l’Assemblea General Ordinària del passat 4 de

maig, que no va acceptar la forma en què es va presentar el

tancament econòmic de l’exercici del 2008 ni el plantejament

de distribució pressupostària per al 2009. En aquell moment,

el principal punt de disconformitat van ser les partides desti-

nades a la compra i adequació del local adquirit el juliol del

2008. Per tot plegat, la Junta Rectora es va veure obligada a

convocar la posterior Assemblea Extraordinària per presentar

de nou la informació econòmica, detallant i diferenciant clara-

ment les quantitats relacionades amb el local.

Distesa jornada anual delGrup EP

El Grup de l'Exercici de la Professió (EP) del COETC va

celebrar el passat dia 1 de juliol una distesa jornada

anual que va aplegar una trentena de col·legiats, reunits

a la mateixa seu del COETC i a l’entorn d’una taula de ponents

formada pel coordinador del Grup EP, Joan Mª Ribes, el gerent

del COETC/ACET, Guillermo Canal, i també per Josep Vilà i

Xavier Edo. A més d’ells quatre, qui també es va adreçar als

assitents fou el propi degà del COETC, Miquel Ramírez, que va

prendre la paraula en l’inici de l’acte per donar la benvinguda

als congregats.

El prolegomen inaugural de la jornada va donar pas a la

intervenció de Joan Mª Ribes. En la seva exposició va presentar

les conclusions del VI Congreso de Ingenieros, celebrat el mes

de maig a Màlaga, i va abordar també el tema de la nova norma-

tiva sobre ICT's. A continuació, Josep Vilà, va fer una presen-

tació centrada en l’eficiència energètica, i al seu torn, Xavier

Edo, va dissertar sobre el desplegament de la fibra òptica fins

a la llar (FTTH). Finalment, Guillermo Canal va fer una breu intro-

ducció sobre la Llei Òmnibus, que afecta a tots els col·legis

professionals en més o menys grau.

El colofó de la jornada va posar-lo un aperitiu, servit com

sempre amb la intenció que els assistents gaudissin d’una estona

final de conversa i debat informals sobre els temes plantejats.

TLC47-p.04 a 07 ok 15/9/09 12:27 Página 5

06

Destacats

Com ja és habitual en aquestes dates, des del ACET/COETC

estem treballant amb molta il·lusió en la propera Nit de

les Telecomunicacions, que en la seva quinzena edició brillarà

de manera molt especial amb l’ajut del tema central escollit per

a l’ocasió: l’evolució de la televisió. Es tracta d’un fet de gran

trascendència que ha marcat els hàbits socioculturals de tota

la població del planeta i que ara, a més, és a punt d’arribar al

moment històric de la culminació de l’encesa digital, prevista

per al mes d’abril del 2010.

Amb la intenció de subratllar l’enorme significació tecnolò-

gica d’aquest instant, ‘La Nit’ comptarà, d’una banda, amb la

participación destacada del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

(CAC), i de l’altra, la pròpia gala tindrà un format televisiu que,

a més d’integrar tots els ingredients que any rere any l’han posi-

cionat com l’esdeveniment de referència del sector TIC a

Catalunya i Espanya, també hi afegirà nous components capaços

d’aportar el toc d’innovació i creativitat necessaris per convertir-

la en una trobada única.

Per tot plegat, no dubtem que la XV Nit, més enllà de perfilar-

se com la millor ocasió per al retrobament dels seus protago-

nistes habituals: professionals, personalitats, guardonats, patro-

cinadors, empreses i institucions del nostre sector, serà també

la més televisiva de les catorze edicions acumulades.

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació

de Barcelona (ETSETB) va acollir a finals del mes de juny

passat la segona reunió del projecte europeu DOCET, concebut

amb la finalitat d’establir un sistema d’homologació de qualifi-

cacions universitàries en enginyeria TIC. Concretament, es tracta

de crear un model equiparable al sistema docent anglosaxó

(CDIO) i al de qualificació europeu (EQF), basat en el resultat de

l’aprenentatge en diferents àmbits d’actuació, com ara les capa-

citats, les habilitats i els coneixements. La reunió de Barcelona,

en què van participar, per part de l’ACET, Guillermo Canal, Josep

Bosch i Alfred Causi, va servir per avançar en el consens sobre

diferents temes de debat amb altres grups i per aprofundir en el

sistema CDIO (aprofitant l’avinentesa d’una reunió de la Comissió

Internacional d’aquesta organització que es feia aquests mateixos

dies a la capital catalana, i en la qual la ETSETB ha demanat

formalment d’integrar-se). Finalment, els assistents també van

participar en la jornada ‘Fòrum de debat Enginyeria 2020’ orga-

nitzada per Enginycat, sobre el futur professional dels enginyers.

El ‘data center’ de Nexica, un dels més moderns d’Europa

i el primer i únic homologat amb la certificació ‘Blade

Ready’ de APC-MGE, de tot l’Estat, ja no té cap secret per

als col·legiats que van visitar-lo en dues ocasions consecu-

tives programades per als dies 17 i 18 del passat mes de juny.

Totes dues visites reservades en exclusiva per al nostre col·lectiu

Sant Gabriel ens porta aCa l’Aranyó

El proper dijous 1 d’octubre, el nostre col·lectiu celebrarà la

festa de Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomuni-

cació, amb una jornada que ens portarà a visitar les instal·lacions

del nou Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu

Fabra (UPF), situat a l’antiga fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó del

Poblenou, al bell mig del districte tecnològic del 22@. Ens aquest

periple ens acompanyaran el rector de la UPF, Josep Joan Moreso,

i el director de l’Escola Superior Politècnica de la mateixa univer-

sitat, Alejandro Frangi. Tothom que s’hi vulgui inscriure ho pot

fer enviant un correu electrònic a inscripcio@telecos.cat

El projecte DOCET aterraa Barcelona

Visita guiada al ‘data center’ de Nexica

va guiar-les el teleco Sergi Morales, que a més d’explicar de

manera molt didàctica el funcionament del centre de dades

en línia, també va resoldre els dubtes plantejats per la vintena

d’assistents. Per correspondre a la bona acolllida dispensada

a aquesta activitat, es preveu programar altres jornades de

visita de cara a l’últim trimestre de l’any.

‘La Nit’ més televisiva

TLC47-p.04 a 07 ok 15/9/09 12:27 Página 6

TLC47-p.04 a 07 ok 15/9/09 12:27 Página 7

08

‘Reculen les enginyeriesque ofereixenmenys retorn social’

‘Reculen les enginyeriesque ofereixenmenys retorn social’

cabar amb el dèficit de 12.500 enginyers que

pateix Catalunya enfront de la mitjana de la UE-

25, i que podria arribar als prop de 25.000 l’any

2015, és un repte a l’abast del programa EnginyCat

o bé ultrapassa les potencialitats d’aquesta iniciativa?

Bé, en primer lloc cal contextualitzar aquestes dades. En els

darrers 10-15 anys, Catalunya ha generat un nombre de graduats

en enginyeria que, en termes relatius, està en sintonia amb la

mitjana dels països europeus i això ha permès una modernit-

zació ràpida i intensa del país en molts sectors. En aquest sentit

podríem dir, doncs, que les xifres de nous graduats han estat

adequades a les necessitats. Quan en canvi mirem el nombre

total de professionals que exerceixen actualment en els dife-

rents sectors del teixit econòmic i ho comparem en termes rela-

tius (professionals per milió d’habitants) amb les xifres euro-

pees, veiem que estem encara lleugerament per sota. Això és

així perquè cal, com a mínim, tota una generació de 30 anys

per normalitzar el conjunt del teixit laboral, i és aquí on es detecta

aquest dèficit aproximat de 12.500 professionals. Doncs bé,

si quan estàvem en camí d’aconseguir-ho, les xifres de nous

graduats comencen a disminuir i això passa quan la resta de

països europeus segueixen completant la seva modernització

laboral, llavors és clar que la diferència relativa –dèficit– amb

Europa començaria a créixer, quan fins ara ha anat disminuint

gradualment. Per tant, només si es manté aquest dèficit anual,

llavors sí que es podria arribar a la xifra de 25.000 l’any 2015,

tal com s’apuntava al començament.

Què cal fer, doncs, per intentar retallar aquest dèficit?

Acabar amb aquest dèficit és un repte que està al nostre abast

si lluitem amb eficàcia en diferents fronts: el de recuperar l’in-

terès i el nombre de vocacions pels estudis d’enginyeria, tal

com ja s’està insinuant a alguns països europeus avançats

com Alemanya; el d’aconseguim millorar la preparació cien-

tífica dels nostres joves, i molt especialment de les dones; i el

de modernitzar els nostres currículums universitaris millorant

A

Entrevista

TLC47-p.08 a 13 ok 15/9/09 14:39 Página 8

09

Lluís Jofre, coordinador del programa

EnginyCat

Des de finals de l’any passat, la Generalitat impulsa el programa EnginyCat, amb l’ob-jectiu de donar resposta a la davallada creixent de vocacions tècnico-científiques engeneral i d’enginyeria en particular. Al seu capdavant hi ha l’enginyer de telecomuni-cació Lluís Jofre, que proposa la “modernització i diversificació del sistema educatiu”.

substancialment el nombre de joves que es graduen en els

temps previst –en aquests moments acaben només la meitat

dels estudiants que comencen.

El ‘Global Information Technology Report’ que elabora

cada any el World Economic Forum i l’escola de negocis

INSEAD de París, posa de manifest en la seva darrera

edició, que la pitjor feblesa espanyola és la relacionada

amb el sistema educatiu, tant l’elemental i professional

com l’universitari. Es pot dir, doncs, que EnginyCat s’en-

fronta a un greu problema d’arrel estructural?

És veritat que mentre el nostre sistema educatiu ha fet un

esforç gegantí per generalitzar-se i arribar a percentatges molt

més grans de la població, això ha suposat en molts casos

haver de pagar un preu elevat en qualitat dels continguts. Els

resultats de dades contrastades com ara les proves PISA que

es fan cada tres anys demostren que Espanya i Catalunya

estan per sota de la mitjana en termes absoluts i que la tendència

relativa tampoc no és bona. En termes relatius, es graduen

un 20% menys d’estudiants de secundària i el nombre de

graduats en formació professional és la meitat de la mitjana

europea. La formació universitària no pot deixar de ser, en

part, un reflex d’aquesta situació.

Pel que fa a la formació en enginyeria, cal subratllar tant la llarga

tradició d’aquesta educació a casa nostra (tan pública com

privada), com l’esforç recent (dels darrers 30 anys), de creació

d’una ‘nova escola d’enginyeria’ puntera en coneixement i d’alt

nivell d’internacionalització, que han fet que els nostres graduats

en enginyeria hagin estat capaços de donar una gran embran-

zida a la modernització del nostre país i assoleixin un notable

reconeixement d’abast europeu i internacional. Això s’ha acon-

seguit, però, i tal i com dèiem abans, pagant el peatge d’un alt

cost tant en les xifres de percentatge de graduats com en el

temps necessari per finalitzar els estudis.

Quines receptes li semblarien més idònies per combatre

les deficiències d’arrel estructural del sistema educatiu

català i espanyol?

Sense ser un expert en educació en general, penso que les

receptes passarien per modernització i diversificació del sistema.

A nivell d’ensenyament obligatori s’ha de fer un esforç per

reforçar els coneixements fonamentals i a nivell post-obliga-

tori, per la diversificació. El sistema d’educació superior (profes-

sional i universitari) s’ha de modernitzar orientant-lo cap a

coneixements més propers a les necessitats socials i indus-

trials, i s’ha de diversificar i re-equilibrar, augmentant les forma-

cions d’orientació professional per arribar a les mitjanes euro-

pees i emfasitzant alhora unes docències universitàries avan-

çades i de prou capacitat per competir a nivell internacional.

En quina mesura creu que empitjora també el pronòstic

d’èxit del programa EnginyCat, el fet que, segons el darrer

informe PISA, menys d’un de cada 20 joves espanyols de

15 anys assoleix un coneixement elevat en ciències (al

mateix nivell de Mèxic i Turquia), enfront de la proporció

de gairebé un de cada 5 de Finlàndia?

Aquest és, efectivament, el preu que hem pagat per l’intens crei-

xement del sistema, que potser ha posat un èmfasi molt gran

en assegurar la socialització i que ara sens dubte s’hauria de

posar també en assegurar l’adquisició de coneixements. Aquí

cal dir que s’ha de recuperar els nivells d’alta qualitat, i que,

encara que això requereixi temps, també és veritat que tenim

les estructures i el professorat que, amb les reorientacions neces-

sàries cap a la diversificació, haurien de ser capaços de fer-ho.

‘El sistema d’educació superior s’had’orientar cap a coneixements méspropers a les necessitats socials iindustrials’

TLC47-p.08 a 13 ok 15/9/09 14:39 Página 9

10

Entrevista

Lluís Jofre, coordinador del programaEnginyCat

Què caldria fer per estimular l'afany

científic i generar un corrent de simpatia

de les noves generacions per les cièn-

cies i les tècniques experimentals,

l'avenç de les quals és l'única garantia

de desenvolupament futur?

Els joves són curiosos per naturalesa i

hem d’aprofitar aquest fet enfrontant-los

a reptes i temàtiques que els cridin l’atenció.

Per això, però, necessitem, d’una banda,

reforçar la seva capacitat per manegar

els conceptes científics bàsics amb natu-

ralitat i per l’altra obrir-los els ulls als grans

reptes que tenim plantejats en termes

de salut, energia i recursos naturals. La

ciència i la tècnica han de ser abordats

i viscuts en el dia a dia de tots els nivells

acadèmics, i molt especialment els més

inicials, com aspectes que contribueixen

decisivament i positivament al nostre

desenvolupament personal o social, com

ho fan la música o la literatura.

Què més s’amaga darrera de la recu-

lada en el nombre d’enginyers titulats

a Catalunya? És a dir, a banda de les

mancances del sistema educatiu i del

desinterès generalitzat per la ciència

i la tecnologia, quins altres factors

propicien aquesta davallada?

Quan es mira de més a prop el fenòmens

de la reculada s’observen característi-

ques més específiques que cal tenir en

compte. Els estudis d’enginyeria reque-

reixen un esforç important que, tot i que

en molts casos puguin tenir components

vocacionals, també és veritat que s’as-

sumeixen amb més claredat si es veu un

retorn social (que pot ser en forma de

qualitat de la feina, salaris, reconeixement

social...) que compensi l’esforç realitzat.

En aquest sentit, veiem que aquelles

professions i especialitats de l’enginyeria

en què aquest retorn social és menor o

més inconcret la reculada és més forta.

Quines mesures específiques con-

templa el programa EnginyCat per

combatre’ls?

EnginyCat és una iniciativa del Departament

d’Innovació, Universitats i Empresa a

través del Comissionat per a Universitats

i Recerca i que s’executa a través de la

Fundació Catalana er a la Recerca i la

Innovació (FCRI), i compta amb la col·labo-

ració intensa de diferents institucions entre

les quals cal destacar als Col·legis i

Asociacions professionals d’enginyers.

El programa es planteja actuar en tres

fronts concrets que són el de la creació

de vocacions a nivell pre-universitari (la

guia dels estudis d’enginyeria, vídeos

explicatius de les enginyeries, les sessions

d’exposició a la tècnica a secundària que

aquest any arribarà a més de 20.000 estu-

Més complicitat entre les escoles d’enginyeria i lesempresesCom han de tendir a ser les escoles tècniques i els centres que formen

els enginyers? Com han de vincular-se a les empreses? Quin component

de recerca han d’assumir?

Les escoles han de tendir a ser organismes cada vegada més hibridats amb

el seu entorn professional local i amb l’entorn tecnològic internacional. Les

escoles han d’orientar-se a tenir un major impacte simultàniament a nivell local

i a nivell internacional, i tenim bons exemples en les escoles de negocis. Però

això només serà possible amb un nivell de complicitat entre les Escoles d’en-

ginyeria i les empreses molt més intens que l’existent actualment.

Paper clau dels col·legis professionals d’enginyeriaQuin paper han de tenir els col·legis professionals d’enginyeria en el nou escenari derivat del procés de Bolonya?

En tot aquest procés els col·legis professionals hi poden tenir un paper transcendent a diferents nivells. Per una part han de

ser capaços d’anticipar-se en la identificació dels grans reptes socials i en la proposta d’alternatives viables i a partir d’aquí

han de contribuir a definir i explicar socialment el paper dels enginyers en la resolució d’aquests grans reptes. Aquest missatge

ha d’arribar als diferents agents socials i molt especialment als joves i als educadors prescriptors d’aquests joves en la seva

etapa de construcció de vocacions. En segon lloc, han d’interaccionar d’una manera enriquidora i no limitadora amb els

responsables acadèmics de les escoles d’enginyeria. Els col·legis professionals i les escoles d’enginyeria han de saber mirar

i donar respostes conjuntes al repte Enginyeria 2020. Per últim, han de contribuir de manera decisiva en tot el procés de

clarificació i millora de la inserció professional. Hem de procurar que els graduats dels tres nivells: professional, tècnic i supe-

rior, trobin un encaix professional que els faci valorar positivament la seva professió i que els animi a seguir aprenent i formant-

se al llarg de tota la seva vida professional.

TLC47-p.08 a 13 ok 15/9/09 14:39 Página 10

1111

Bona perspectiva de les enginyeries a mig terminiQuin impacte s’espera que tingui el procés de Bolonya en la recuperació

de les enginyeries a mig termini?

Un dels objectius del procés de Bolonya és l’orientació de la formació universi-

tària, i en aquest cas de la formació d’enginyeria, cap a l’adquisició de compe-

tències necessàries pel desenvolupament i l’inserció professional. En paral·lel,

el procés que estem vivint de reestructuració econòmica està posant en valor

les formacions sòlides com les enginyeries. Tot això ens porta a concloure que

les enginyeries tenen una bona perspectiva a mig termini en la mesura però en

que siguin capaces de definir clarament el seu rol professional i encaixar-lo amb

la resolució dels problemes que la societat interpreta com importants.

diants per curs, les colònies d’estiu o bé

l’acte de reconeixement als 100 joves

premiats en ciència i enginyeria a Catalunya),

en la modernització dels estudis universi-

taris en enginyeria (Enginyeria 2020 i beques

EnginyCat) i en la millora de les condicions

en què es produeix la inserció professional

(la preparació pel disseny i la innovació).

Això s’està fent a través de 9 mesures de

gran abast i que venen a complementar

les actuacions que diferents universitats,

col·legis professionals i institucions ja estan

desplegant en els darrers anys.

Parlem de l’acció centrada en l’impuls

a la modernització curricular de les

enginyeries per adaptar-les amb major

precisió a les demandes del mercat.

Quin resultat concret cal esperar

d’aquesta embranzida modernitza-

dora en el cas de l’Enginyeria de

Telecomunicació i quin reflex hauria

de tenir en el seu pla d’estudis adaptat

a les directrius de l’Espai Europeu

d’Educació Superior (EEES)?

Penso que tenim uns estudis d’Enginyeria

de Telecomunicació que cobreixen molt

bé la telecomunicació, però haurien de

reforçar la pota d’enginyeria en aspectes

com ara el disseny, l’empresa, la creati-

vitat, la gestió de grups, etc. La moder-

nització curricular emmarcada en l‘EEES

hauria de trobar els mecanismes de

desplegament d’aquestes competèn-

cies. Cal esmentar aquí també que el nou

pla d’estudis ha de preparar als nostres

graduats per aprendre a aprendre i així

poder-se mantenir actualitzat al llarg de

la vida. Si aquest aspecte és important

pel conjunt d’ensenyament universitaris,

ho és molt més pels ensenyaments de

base tecnològica i molt especialment per

uns estudis con els d’enginyeria de tele-

comunicació amb un ritme molt intens

de renovació dels coneixements.

Sobre la iniciativa de les ‘Jornades inter-

nacionals de bones pràctiques docents’,

quines conclusions destacaria de la

primera sessió de debat ‘Enginyeria

2020: fòrum de debat internacional’ que

es va fer el mes de juny passat?

La primera és que les preocupacions que

tenim a casa nostra en quant a les orien-

tacions futures en la formació de l’engin-

yeria són compartides per les escoles d’en-

ginyeria de països punters com ara els

Estats Units, Dinamarca o el Regne Unit.

La segona és que hem de preparar als

nostres joves enginyers per ser capaços

de contextualitzar la seva tasca profes-

sional en el marc dels grans reptes socials:

l’energia, la salut, l’educació, la mobilitat,

etc. La tercera és que el disseny i l’orien-

tació a l’innovació i empreneduria han de

ser un fil conductor en la seva formació.

Pel que fa a l’acció centrada en l’en-

caix entre oferta i demanda profes-

sionals, quin nivell de protagonisme

creu que caldria donar a la implan-

tació de l’anomenada ‘Targeta blava’

europea, aprovada per l’Eurocambra,

per atreure treballadors qualificats?

Crec sincerament que Catalunya i Espanya

estan en disposició de fer front a les neces-

sitats d’enginyers de bon nivell en l’àmbit

de les telecomunicacions, i que en tot cas

el que podria aportar la ‘mobilitat blava’

són treballadors qualificats a nivell de

formació professional.

Quin volum potencial de demanda

d’enginyers generaran les empreses

ubicades a Catalunya, a Espanya i a

la resta d’Europa, en els propers 10

anys, i de quin nivell de formació:

professional, tècnic, superior?

La previsió és que de mitjana, i durant els

propers 10 anys, es produeixi un creixe-

ment en la demanda de professionals de

la tecnologia d’un 3% anual en el conjunt

dels tres nivells. La demanda de nivells

superiors serà més gran als sectors emer-

gents i d’alt valor afegit, i la de nivells

professionals serà més significada en els

sectors més convencionals, mentre que

la demanda de tècnics serà sostinguda

al conjunt dels sectors. Mentre que aquesta

tendència serà la mitjana a nivell europeu,

TLC47-p.08 a 13 ok 15/9/09 14:39 Página 11

12

Entrevista

Lluís Jofre, coordinador del programaEnginyCat

la projecció a cada país dependrà en

gran mesura de l’estructura del teixit

econòmic que el país vagi generant.

Quina valoració fa del paper dels

profesionals de l’Enginyeria de

Telecomunicació en la societat actual

del segle XXI?

El nivell de desenvolupament i actualit-

zació de la professió d’enginyer de tele-

comunicació ha estat molt intens al llarg

dels darrers 30 anys i segurament aquesta

mateixa intensitat continuarà al mateix

ritme en la renovació de conceptes i

tecnologies, perquè es tracta d’una de

les característiques més emblemàtiques

d’aquesta professió i que cal emfasitzar

des de la convicció que l’enginyeria de

telecomunicació sabrà donar resposta,

tal com ha fet sempre, als reptes més

complexes que tenim sobre la taula.

J. Duch

Curriculum vitaeNascut a Mataró el 1956, Lluís Jofre Roca és doctor enginyer de teleco-

municació (col. núm. 2.058) per l’ETSETB-UPC. El 1979 va començar a

treballar a la UPC, primer com a investigador, després com a professor

titular d’universitat (1982) i del 1989 com a catedràtic. Ha estat professor

visitant a diferents universitats estrangeres i actualment és coordinador de

diversos cursos de la European School of Antennas. En l’àmbit acadèmic

treballa en temes de radiocomunicacions i en l’àmbit de la gestió acadè-

mica ha estat director de l’ETSETB (1989-1994), vicerrector de la UPC (1994-

2000), director del Pla Estratègic per a la Societat de la Informació a Catalunya

(1998-2000) i director de la Fundació Catalana per a la Recerca (2002-04).

‘Cal fer més visible la professió a nivell social ipolític’Quines particularitats concretes ha de tenir el protagonisme tant del

Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC)

com de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET),

en el nou escenari que dibuixa l’EEES?

Des d’EnginyCat el que cada cop sembla més important és la visibilitat social

de la professió d’enginyer de telecomunicació. A Catalunya aquesta professió

ha aconseguit una presència social significada dins dels àmbits més professio-

nals. Això ha passat en el que podríem dir la durada temporal d’una generació

(aproximadament 30 anys). Com a professió ara s’hauria de fer un pas més i

aconseguir una visibilitat de la professió a nivell més social i polític. La professió

ha de trobar el seu discurs breu i socialment entenedor. L’enginyeria de teleco-

municació contribuirà de manera decisiva a millorar les comunicacions i així faci-

litar la mobilitat de les persones, però sens dubte també contribuirà de forma

decisiva a la modernització de l’educació i de la sanitat, a millorar la competiti-

vitat de les nostres empreses, a fer unes infraestructures més segures i un trans-

port més sostenible, i potser fins i tot a crear un sector econòmic amb pes al

nostre país, i tot això s’ha de poder visualitzar socialment.

Interaccionar socialment com els arquitectesQuins coneixements, valors i aptituds haurien de tenir els enginyers del

segle XXI? Més científics o més emprenedors? Més orientats al disseny

o al càlcul?

El enginyers del segle XXI han de tenir una base de coneixement científic sòlid

per entendre els nous principis i suports materials en què es basaran les tecno-

logies futures –pensem només en les comunicacions quàntiques–, han de tenir

una bona capacitat de síntesi, de proposar solucions socialment acceptables

i dissenyar solucions realistes tan tècnicament com econòmicament. Necessitem

doncs uns nous enginyers que, per entendre’ns, dissenyin com els actuals

enginyers i que interaccionin socialment com els actuals arquitectes.

TLC47-p.08 a 13 ok 15/9/09 14:39 Página 12

TLC47-p.08 a 13 ok 15/9/09 14:39 Página 13

Tecnologia

14

Gestió telemàtica derecursos hídrics (i II Part)

Un cop fet l’inventari i el model de simulació

corresponents a la Fase 1, que permet esta-

blir els punts crítics de mesura i la ubicació del

centre de control de la xarxa telemàtica, es

dóna pas a la Fase 2, centrada en la seva

tecnologia i topologia. Es parteix de la base que en qualsevol

xarxa de sensors es distingeixen tres tipus de nodes: sensors,

agregadors i estacions base, cadascun dels quals poden ser

fixos o estàtics. Els nodes sensors, normalment de tamany

reduït i alimentats per bateria són els encarregats de captar

les variables desitjades i d’encaminar-les cap a la seva desti-

nació. Alguns d’aquests nodes poden fer funcions de recopi-

lació intermèdia de dades, de manera que la informació recap-

tada no arriba al destí tal com s’ha generat en el sensor sinó

de manera agregada, fet que redueix tant l’amplada de banda

total per a l’obtenció de les dades com la potència necessària

per a la seva emissió fins al següent node. D’aquesta tasca

s’encarreguen els agregadors. Finalment, les estacions base

són components amb capacitat ampliada i més recursos en

quant a bateria i comunicacions. Usualment, actuen com a

‘gateways’ entre els nodes sensors i l’usuari. D’acord amb

aquest esquema, la xarxa es va dividir en dues parts, corres-

ponents a les subxarxes d’adquisició de dades i de transport.

a) Subxarxa de transportCom que la subxarxa de transport havia d’interconnectar

totes les subxarxes d’adquisició de dades situades en els punts

crítics al llarg de la geografia del canal, calia que fos d’abast

supramunicipal. A més, la manca d’una infraestructura de

xarxa fixa preexistent feia convenient l’adopció d’una tecno-

logia inalàmbrica. D’acord amb aquestes premisses, es van

considerar tres opcions: xarxa telefònica mòbil, radioenllaços

UHF i radioenllaços WiMAX.

Pel que fa a la primera, amb una mínima inversió la xarxa

telefònica mòbil pot enviar dades des de l’agregador fins al

centre de control però disposa de poca amplada de banda.

Al seu torn, els enllaços UHF de curta o llarga distància, per

bé que són d’ús molt corrent en telemetria per a la comuni-

cació de dades des d’un dispositiu sensor fins a un centre de

control, requereixen no només d’inversió en antenes emis-

sores i receptores des dels punts de mesura fins al lloc d’ubi-

cació del centre de control, sinó també de llicències de trans-

missió, i a més no aporten gran amplada de banda. Finalment,

la tecnologia WiMAX, de moment encara poc utilitzada per

aplicacions específiques de telemetria, també requereix d’una

inversió en infraestructura, però sí que en canvi ofereix una

gran amplada de banda i pot actuar en banda lliure.

Després de valorar els avantatges i els inconvenients de

cadascuna de les tecnologies, es va decidir desplegar una

xarxa troncal basada en radioenllaços WiMAX a través de tot

el recorregut lineal del canal. Cadascuna de les estacions base

de les àrees de mesura disposa també addicionalment d’un

Les dues últimes fases previstes per a la posada en marxa del projecte de xarxa tele-màtica de control de recursos hídrics, impulsat per la Comunitat de Regants-SindicatAgrícola de l’Esquerra de l’Ebre, fan referència a la seva topologia i al sistema auto-màtic de control capaç de garantir el subministrament a tots els usuaris i assegurar almateix temps un ús eficaç i eficient de l’aigua.

Xarxa telemàtica de control de la Comunitatde Regants de l’Esquerra de l’Ebre

TLC47-p.14 a 17 ok 15/9/09 12:34 Página 14

15

mòdem GSM/GPRS com a canal redundant. La solució apor-

tada permet interconnectar les diferents seus de la Comunitat

de Regants dins del Delta de l’Ebre i afegeix la possibilitat de

videovigilància a la xarxa de reg com a valor afegit.

En la FFiigguurraa 11 s’observa la topologia de la xarxa desple-

gada. L’empresa encarregada d’instal·lar-la, Eurona [Eurona],

va utilitzar equipaments Skypilot. La connectivitat de les dife-

rents estacions base donen cobertura a un conjunt de sensors

(subxarxes d’adquisició de dades que formen una xarxa

mallada sense fils (‘xarxes mesh’). Això permet l’activació i

recuperació automàtiques de nodes en cas de fallides i l’en-

rutament dinàmic. En el cas de zones amb cobertura de

més d'una estació base, es contempla la distribució de

càrrega entre les diferents estacions.

b) Subxarxa d’adquisició de dadesInicialment, es van desplegar quatre subxarxes d’ad-

quisició de dades: capçalera, a l’Assut de Xerta, partidor 1

(primera derivació de fluxes hídrics), partidor 2 (segona deri-

vació de fluxes hídrics) i Consorci d’Aigües de Tarragona

(CAT), on es troba la derivació d’aigua cap al minitransva-

sament a Tarragona. Actualment està en fase d’estudi l’am-

pliació a dues subxarxes més: de subministrament de La

Pedrera i desguassos. Les subxarxes desplegades actual-

ment estan formades per dispositius sensors de nivell i

cabalímetres. Es treballa indistintament tant amb disposi-

tius que envien les dades directament a l’estació base com

amb sensors multisalt. Es disposa també indistintament

tant de dispositius amb alimentació directa a la xarxa elèc-

trica com de dispositius autònoms amb bateria i presta-

cions limitades. Les diferents subxarxes les ha instal·lades

l’empresa Riegosalz [Riego].

De bon començament es va preveure que tots els sensors

oferissin la possibilitat de comunicar-se mitjançant el protocol

802.11, per poder compatibilitzar qualsevol comunicació dins

de l’àrea d’adquisició de dades. Addicionalment, s’hi van incor-

porar càmeres de videovigilància per tenir un control visual de

les instal·lacions del canal. L’ús de l’esmentat protocol 802.11

permet oferir connectivitat a les zones properes a les estacions

base i ampliar els paràmetres de mesura. Com a requeriment

addicional es van reprogramar els dispositius sensors per acon-

seguir integritat i autenticitat de les dades provinents dels sensors.

La introducció d’aquests serveis de seguretat comportà la

programació de mecanismes criptogràfics adequats als nodes

sensors. La xarxa va servir de camp de proves per a la definició

de mecanismes de seguretat adequats en xarxes de sensors,

un dels camps de recerca de més actualitat ara com ara.

Fase 3: Sistema automàtic de controlUn cop desplegada la infraestructura de xarxa i els equi-

paments de captura de dades, es desenvolupà el centre de

control. El component principal del Sistema automàtic de

control és el motor de càlcul hidràulic que, a partir de les

dades recollides pels sensors i emmagatzemades a la base

de dades, és capaç de determinar les accions a realitzar sobre

els automatismes del canal per garantir un cert cabal en un

punt determinat del canal.

Dues premisses molt importants del centre de control

eren la homogeneïtzació de tots els sistemes de mesura en

un únic format i la capacitat d’accedir a la informació des de

qualsevol punt de la Comunitat de Regants. Amb aquest

doble objectiu, es va dissenyar i desenvolupar una eina de

captura de dades basada en protocol IP, que facilita i dóna

transparència a la interconnexió dels nodes sensors amb el

FFiigguurraa 11.. Topologia de la xarxa desplegada

TLC47-p.14 a 17 ok 15/9/09 12:34 Página 15

Tecnologia

16

Gestió telemàticade recursoshídrics (i II Part)

Esquema simplificat de

connectivitat IP

servidor central, independentment de les diferents tecnolo-

gies de transmissió intermèdies: 802.11 i WiMAX. A més,

afavoreix l’escalabilitat, en la mesura que permet incorporar

a la xarxa qualsevol dispositiu amb suport IP. El servidor central

també disposa d’un mòdem GPRS per capturar les dades

provinents del canal redundant. Pel que fa al tipus de progra-

mari utilitzat en el Sistema automàtic de control, es va optar

pel software lliure (un desenvolupament basat en sistema

operatiu Linux) i per un gestor de base de dades MySQL per

a l’emmagatzematge de dades.

Val a dir també que tota la comunicació es fa a través de

la xarxa pròpia de la comunitat amb adreçament privat. Per

complir amb l’especificació d’ubiqüitat es va programar un

mòdul de gestió web sobre Apache. El mòdul de gestió,

programat en PHP i Python, permet, d’una banda, accedir

i controlar les dades de monitorització i control des de qual-

sevol punt al que doni cobertura la xarxa privada, i de l’altra,

posa a disposició una part d’aquesta informació amb IP

pública, de manera que es pot accedir a un entorn de gestió

amb funcionalitats restringides des de qualsevol punt d’accés

a Internet.

Pel que fa al Sistema web de gestió automàtica i control,

la interfície gràfica permet una navegació de dos tipus: a través

d’un menú d’opcions o bé de mapa geogràfic (utilitza plug-in

de Google Maps) dels punts actuals de mesura o subxarxes

de captació de dades. Cadascun d’aquests punts dóna infor-

mació gràfica i textual de l’històric i valor actual dels paràme-

tres que mesuren els sensors. S’hi ha incorporat la imatge de

la càmera de vídeo de la zona de mesura. Des de l’apartat

d’administració i control es dóna accés gràfic als diferents

punts de mesura sota control. L’eina permet tant la introducció

de dades teòriques de nivells de làmina d’aigua que ens

donaran els cabals circulants per a cadascuna de les deriva-

cions, com sol·licitar un determinat cabal per a les derivacions

i calcular la posició i recorregut necessaris de les comportes.

Actualment, només es permet la monitorització amb sensors

i el càlcul de recorregut de les comportes amb l’eina de control.

L’activació dels motors de les comportes encara s’ha de fer

‘in situ’. De tota manera, s’està estudiant la possibilitat d’ha-

bilitar el canal de retorn per poder donar les instruccions de

recorregut des del mateix centre de control. Aquesta fase futura,

tanmateix, requerirà d’un esforç extra per dotar de mecanismes

robustos de seguretat a la xarxa.

Aplicació col·lateral per a plansd’emergència

Les primeres proves ja van demostrar la utilitat del projecte,

però encara no podien evitar que es qüestionés la necessitat

d’incorporar serveis de valor afegit com ara la videovigilància

o l’ús de tecnologia WiMAX (en comptes de les radiocomuni-

cacions UHF). Afortunadament, els primers passos correspo-

nents a les fases ressenyades van propiciar diferents circums-

tàncies favorables a les decisions preses. Una d’especialment

rellevant, a efectes de donar resposta a situacions d’emer-

gència, es va posar de manifest arran de la decisió presa l’any

2008, d’extracció, tractament, transport i abocament, en un

dipòsit controlat, de les prop de 700.000 tones de residus

contaminats localitzats al pantà de Flix. El risc que planteja

l’operació per a tots els municipis que s’abasteixen de l’Ebre,

aigües avall de Flix, tant per a usos domèstics com rurals, els

obligava a disposar d’un pla d’emergència en cas de conta-

minació del riu que garantís, d’una banda, que els elements

tòxics no arribessin a la població o camps de conreu, i d’altra,

que es disposés de reserva suficient per a ús domèstic en cas

TLC47-p.14 a 17 ok 15/9/09 12:34 Página 16

17

Components WiMAX desplegats en la

part baixa del canal i exemples

d’equipament WiMAX

que l’aigua d’aquest tram de l’Ebre no es pugui consumir.

Tot això no només va reforçar la importància dels sensors

de nivell i cabals per conèixer l’estat del canal sinó el que és

més important, per detectar la presència de contaminants a

la capçalera del canal i poder activar una ràpida actuació

(tancar comportes) amb l’objectiu d’evitar la contaminació

de tot l’hemidelta esquerra de l’Ebre. A més, si es té en compte

que el consorci d’aigües de Tarragona agafa l’aigua del canal

per abastir el camp de Tarragona, la protecció de la infraes-

tructura del minitransvasament davant d’episodis de conta-

minació passa a ser prioritari.

El disseny actual de la xarxa telemàtica de monitorització

i control del canal de la Comunitat de Regants de l’Esquerra

de l’Ebre permet no només incorporar els dispositius neces-

saris a un cost marginal sinó que amb la incorporació futura

del telecontrol es podrà aïllar el canal d’un eventual riu conta-

minat en menys de 4 hores (la meitat del temps que triguen

els contaminants en arribar de Flix a la capçalera del canal),

tot tancant el canal i emmagatzemant l’aigua interna per al

subministrament de la població.

Resumint, el projecte que hem descrit és un exemple real

d’aplicació de les xarxes de sensors a la gestió de recursos

hídrics i demostra l’elevat potencial d’aquestes xarxes tant per

a la gestió eficient dels recursos hídrics, objectiu primigeni del

projecte, com per a la protecció del medi ambient i d’infraes-

tructures crítiques, mitjançant la seva aplicació col·lateral per

fer front plans d’emergència. A més, posa de manifest el caràcter

multidisciplinar inherent de les aplicacions de xarxes de sensors.

RReeffeerrèènncciieess

[Eurona] http://www.eurona.net

[Riego] http://www.riegosalz.com

Joan Soler GuitartDoctor enginyer agrònom.Professor associat UPC

Miguel Soriano IbáñezDoctor enginyer de telecomunicació.Investigador associat del CTTC

Josep Pegueroles VallésDoctor enginyer de telecomunicacióCol·legiat núm. 12.810

Juan Vera del CampoDoctorand del departament d’Enginyeria Telemàticade la UPC

TLC47-p.14 a 17 ok 15/9/09 12:34 Página 17

Los dispositivos electrónicos están en permanente desarrollo. Los móviles

son un claro ejemplo de ello, derivado de la tendencia a incorporar la máxima

cantidad de servicios integrados en un espacio ínfimo, por lo que se plantea

el gran inconveniente de la disputa permanente por el espacio físico exis-

tente en su interior. Y es que un terminal inalámbrico de telefonía (móvil o PDA) ya no

es sólo un teléfono, sino también una cámara digital de alta resolución, un navegador

con accesos a Internet de alta velocidad (3G), una agenda electrónica, un receptor

GPS, un reproductor de MP3 o MP4, un sintonizador de radio, etc.

Por lo demás, la gran mayoría de fabricantes de teléfonos móviles tienden a

evolucionar sus terminales hacia modelos más compactos. Lo hacen integrando

las antenas de 2G, 3G, GPS, WiFi, WLAN o Bluetooth dentro de una misma estruc-

tura. Aun así hay una excepción: la antena de radio FM. La mayoría de dispositivos

móviles incluyen el servicio de radio FM, y en todos ellos la antena de la radio es

externa (utilizando como antena el cable de audio de los auriculares), lo que impide

escuchar la radio con unos auriculares wireless (de tipo ‘Headsets Bluetooth’), y

obliga por tanto a conectarlos con cable.

Objetivos del proyectoLa mayoría de las antenas actuales que funcionan en la banda de FM (88 MHz-

108 MHz) son de tamaño eléctrico comparable a la longitud de onda, normalmente

en la frecuencia central del ancho de banda que se quiere recibir. Para que una

antena sea resonante, concretamente en la frecuencia central del margen de FM

Frente a la problemáticaque plantean los receptoresde FM en cuanto a su inte-gración en el interior de losdispositivos móviles, juntoal resto de antenas de tele-fonía e inalámbricas, seexpone aquí una soluciónde base científica. Se funda-menta en el proyecto deinvestigación ‘Antenasminiatura FM para termi-nales móviles’, galardonadoen la 29 edición de la convo-catoria anual ‘Ingenierosde Telecomunicación 08!’.

Antenas miniaturaFM para terminalesmóviles

18

TTaabbllaa 11.. Parámetros

electromagnéticos del dieléctrico

con el que se diseña una réplica

del cuerpo humano para realizar

las simulaciones teóricas de

interacción. Los cálculos se han

efectuado mediante la ecuación

(1) a la frecuencia central de FM,

98 MHz. Cada componente se ha

ponderado en proporción a su

cantidad en el cuerpo humano.

Mirador

TLC47-p.18 a 22 ok 15/9/09 12:36 Página 18

19

(98 MHz), se necesita una longitud física

de antena del orden de un cuarto de

longitud de onda. Una antena conven-

cional receptora de FM de estas carac-

terísticas mide aproximadamente unos

75 cm. Es por esta razón que actual-

mente los receptores de FM son externos

y no se integran en el interior del dispo-

sitivo junto al resto de antenas de tele-

fonía e inalámbricas.

Frente a esta problemática, el primer

objetivo del proyecto se ha centrado en

investigar diferentes técnicas para diseñar

e implementar una antena de radio FM de

reducidas dimensiones capaz de recibir

un buen nivel de potencia, y que permita

demodular una señal de audio de buena

calidad. Estas técnicas se centran en el

diseño de antenas miniatura, cuyo tamaño

es muy reducido comparado con su longitud

de onda. El segundo objetivo del trabajo

es estudiar la interacción que produce el

cuerpo humano sobre la antena FM dise-

ñada, primero en el campo teórico y después

en el experimental. Basado en el mode-

lado tridimensional de un cuerpo humano,

y mediante un simulador electromagné-

tico comercial basado en el método de

los momentos, se predice en el campo

teórico el comportamiento de su eficiencia

cuando la antena esté en contacto con el

cuerpo humano. A continuación se demues-

tran los mismos resultados con medidas

experimentales de potencia recibida en un

escenario en espacio libre, y en otro, en

contacto con el cuerpo humano. El tercer

objetivo del trabajo es conseguir un proto-

tipo demostrador de la antena FM lo sufi-

cientemente miniaturizado como para poder

integrarse en un dispositivo móvil.

SimulacionesDesde hace muchos años, las antenas

convencionales de FM se han construido

mediante antenas comparables a un cuarto

de la longitud de onda (λ/4), aproximada-

mente 75 cm de longitud. Aunque su

comportamiento sea excelente, ésta no

es una buena solución cuando el objetivo

deseado es construir una plataforma de

móvil integrada con todos sus receptores

de telefonía (inalámbricos o FM) integrados

en su interior. Para encontrar una solución,

el primer paso es comprimir toda la longitud

del cable de una antena de FM dentro del

espacio reservado del teléfono. A conse-

cuencia de su compresión en un espacio

tan reducido (pistas muy delgadas y muy

próximas entre sí), los resultados de eficiencia

de radiación (ηr) y de ancho de banda (BW)

empeoran considerablemente debido a

las elevadas pérdidas óhmicas. En defini-

tiva, empaquetar todo el hilo de una antena

de FM en un espacio muy reducido no es

una buena solución. Para solventar este

inconveniente, se investiga en antenas

miniatura de forma que se pueda obtener

una eficiencia suficiente como para recibir

la señal de FM y poder demodularla correc-

tamente. La idea se centra en diseñar

una antena no resonante de reducidas

dimensiones que mediante una red de

adaptación con alto factor de calidad (Q)

se pueda reajustar a su punto de reso-

nancia de 98 MHz. [ver art. 1 y 2]

El uso de software electromagnético

es especialmente útil ya que permite

analizar el comportamiento de las antenas

de una forma sencilla y sistemática antes

de proceder a la elaboración de proto-

tipos. En la FFiigguurraa 11, que ilustra un resumen

del trabajo llevado a cabo en el proyecto

y de su evolución hacia una antena minia-

tura, se observa los diseños de los proto-

tipos simulados e implementados y sus

características más importantes.

Prototipos y medidasDespués de la investigación y simu-

lación de los conceptos, se inicia la cons-

trucción de los prototipos y la realización

de las medidas de potencia recibida. Vistos

los resultados de eficiencia y anchos de

banda en las simulaciones, se han reali-

zado las medidas de potencia recibida

para distintos prototipos y en distintos

FFiigguurraa 11.. Evolución temporal del

progreso de miniaturización de los

prototipos diseñados y simulados

con el programa IE3D. Reduciendo

ligeramente la eficiencia de

radiación se ha conseguido

disminuir 20 veces el tamaño

inicial de la antena hasta llegar al

prototipo final, de tan sólo 30 x 10

x 1 mm3.

TLC47-p.18 a 22 ok 15/9/09 12:36 Página 19

20

FFiigguurraa 22..

escenarios (entre ellos, se han realizado

medidas de potencia en el estadio del

Camp Nou, lugar donde miles de aficio-

nados utilizan receptores de FM para seguir

los partidos). Todas las medidas se han

comparado con los valores de referencia

del monopolo de 75 cm. Para garantizar

que los resultados de una sola extracción

son correctos, se ha efectuado un estudio

de variabilidad del entorno, calculando la

desviación típica en el escenario de medida.

InteracciónPara entender la interacción que produce

el cuerpo humano en una antena de FM,

se ha modelado una estructura dieléctrica

en forma de cuerpo humano de 1,78 m de

altura y 70 Kg de peso. Puesto que toda

estructura dieléctrica diseñada en un simu-

lador electromagnético requiere definir unos

parámetros electromagnéticos que dependen

de la frecuencia, se ha realizado un estudio

para definir su valor aproximado (TTaabbllaa 11).

Las simulaciones se han efectuado para

la estructura humana de pie con la antena

FM cogida con la mano, y para la estruc-

tura humana en posición sentada con la

antena de FM puesta en modalidad pocket

(en el bolsillo). Una vez simulados los casos

anteriores, y con los prototipos construidos,

se han realizado las mismas pruebas pero

con medidas de potencia experimentales,

es decir, con personas físicas.

En la FFiigguurraa 22 se muestran las estruc-

turas diseñadas con el simulador IE3D en

forma de cuerpo humano que han sido útiles

para simular de forma teórica la interacción

del efecto del cuerpo humano sobre las

antenas de FM (estudio cronológicamente

anterior a la fabricación de los prototipos).

La presencia del cuerpo humano

actúa de forma muy positiva en el rendi-

miento de la antena. La interacción del

cuerpo humano sobre una antena de

FM es un estudio complejo y que requiere

estudiar multitud de casos. Las simu-

laciones obtenidas del conjunto cuerpo

humano de pie más prototipo de antena

FM indican un aumento significativo de

la eficiencia de radiación (25% a 105

MHz) respecto a los resultados obte-

nidos en la simulación solamente del

prototipo de antena FM en espacio libre

(2% a 105 MHz). El cuerpo actúa como

una extensión de la longitud de la antena

aumentando en 10 dB su eficiencia a

lo largo del BW de FM. [ver art. 3]

AplicabilidadLa necesidad actual de dispositivos

móviles de reducidas dimensiones capaces

de ofrecer multitud de servicios, ha impli-

cado una gran inversión en dinero y

Mirador

Antenas miniatura FMpara terminales móviles

Mejor proyecto final de carreraEl coautor del presente artículo, Jordi Vergés, ingeniero de telecomunicación por la Universidad Ramon

Llull, recibió de manos del Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunición (COIT) y Vodafone el Premio

Fundación Vodafone al ‘Mejor proyecto final de carrera en comunicaciones móviles avanzadas y nuevos servicios

de movilidad’, otorgado en reconocimiento a su proyecto ‘Antenas Miniatura FM para Terminales Móviles’. La

ceremonia de entrega de este galardón, el pasado 17 de junio, tuvo lugar con ocasión de la XXIX Convocatoria de

Premios ‘Ingenieros de Telecomunicación 08!’, organizada por el COIT y por la Asociación Española de

Ingenieros de Telecomunicación (AEIT), con el objetivo de reconocer el trabajo investigador y el esfuerzo inno-

vador en el sector de ‘Telecomunicaciones y Sociedad de la Información’. En esta 29 edición se presentaron 164

trabajos de investigadores procedentes de 27 universidades españolas.

Convenio Empresa-UniversidadEl proyecto ‘Antenas Miniatura FM para Terminales Móviles’ se enmarca dentro de un convenio de colaboración

entre la empresa Fractus, que lo ha subvencionado, y el grupo de investigación en Electromagnetismo y

Comunicaciones del departamento de Electrónica y Comunicaciones de la Universidad Ramon Llull – La Salle,

para la realización de trabajos de investigación en el ámbito de diseño y desarrollo de antenas miniatura y multi-

banda para dispositivos móviles.

TLC47-p.18 a 22 ok 15/9/09 12:36 Página 20

TLC47-p.18 a 22 ok 15/9/09 12:36 Página 21

22

Antenas miniatura FMpara terminales móviles

FFiigguurraa 33..

FFiigguurraa 44..

Joan L. PijoanDoctor ingeniero en electrónica

Jordi VergésIngeniero de telecomunicaciónColegiado nº 15.719

Carles PuenteDoctor ingeniero de telecomunicaciónColegiado nº 7.716

Jaume AngueraDoctor ingeniero de telecomunicaciónColegiado nº 12.361

esfuerzo por parte de todas las empresas

del sector que se dedican a la fabricación

de componentes. Buscar la solución para

poder reducir en apenas unas décimas

de milímetro sus componentes, ha supuesto

en la mayoría de casos una gran inver-

sión. En referencia al proyecto, desde un

inicio la mayor parte del tiempo se ha

invertido en investigación básica, siempre

siguiendo el claro objetivo de miniaturizar

una antena FM convencional hasta el

mínimo tamaño posible para poder ser

integrada dentro de un dispositivo móvil.

Hoy en día los fabricantes suelen

ocuparse del diseño global del teléfono

móvil, especificando así las caracterís-

ticas de los componentes que desean

que éste tenga. Normalmente son terceras

empresas las que se encargan del diseño

y construcción de estos elementos. El

presente proyecto persigue de cerca esta

operativa de mercado, diseñando una

antena de FM de reducidas dimensiones

que pueda fabricarse de forma indepen-

diente a la integración específica utilizada

para cada uno de los fabricantes de telé-

fonos móviles. El prototipo final es un chip

que contiene una antena de FM minia-

tura de reducidas dimensiones que requiere

una previa adaptación en función de su

colocación dentro del dispositivo. Partiendo

de la base de una antena FM volumétrica

de muchas capas en espiral, la técnica

de diseñar una antena miniatura ha dado

los frutos deseados. Con tan sólo un

espacio de 3 x 1 cm2 (FFiigguurraa 33) se ha

podido implementar una antena capaz

de recibir unos niveles de potencia por

encima de la sensibilidad, permitiendo al

oyente poder disfrutar de una calidad de

audio semejante a la habitual con una

antena FM de cableado externo.

En colaboración con Fractus se ha

podido realizar un modelo demostrador

de antena pasiva de FM (FFiigguurraa 44), con

la finalidad de realizar pruebas de inte-

gración en plataformas reales de telé-

fonos móviles. Ello facilita al usuario poder

prescindir del molesto cable de aproxi-

madamente 75 cm de longitud, mediante

su sustitución por una conexión Bluetooth

entre teléfono y móvil. El sistema es por

lo tanto, totalmente wireless.

RReeffeerreenncciiaass bbiibblliiooggrrááffiiccaass

1. J. Anguera, J. Vergés, D. Aguilar, J. L.

Pijoan, C. Puente, “Handset antenna for

FM reception: subjective evaluation and

human effects” IEEE Antennas and

Propagation Society International

Symposium, San Diego, California,

USA, July 2008.

2. J. Anguera, D. Aguilar, J. Vergés, M.

Ribó, C. Puente, “Handset Antenna

Design for FM Reception” IEEE

Antennas and Propagation Society

International Symposium, San Diego,

California, USA, July 2008.

3. J. Vergés, J. Anguera, C. Puente, D.

Aguilar, “Analysis of the human body on

the radiation of FM handset antenna”

Electronic Letters, USA. (en revisión).

Mirador

TLC47-p.18 a 22 ok 15/9/09 12:36 Página 22

23

Mirador

L’Institut Nacional de Meteorologia espanyol disposa, des de 1992, d’una

moderna xarxa de sensors que li permet detectar on cauen els llamps, la

data i hora exactes i el volum mitjà de les descàrregues elèctriques. Al

seu torn, les sondes de Météorage (França) cobreixen completament tot

el territori francès i les zones dels països fronterers, com ara Catalunya, amb els

quals comparteix tota aquesta informació recaptada. Més enllà de l’àmbit públic, hi

ha també empreses de teledetecció de llamps que confeccionen els mapes keràu-

nics (nivell d’activitat llampeguejant) i els de densitat de llamps. També poden faci-

litar diferents dades sobre un determinat indret (per exemple, una torre de teleco-

municacions) que s’hagi delimitat de manera concreta, com ara el nombre d’im-

pactes en un radi de 2 Km, la data i hora (GTM), latitud i longitud, intensitat en kA,

distància en quilòmetres des del punt impactat fins a la instal·lació i la direcció del

impacte respecte al Nord.

L’allau de dades disponibles sobre els fenomens meteorològics acompanyats

d’aparell elèctric té molt a veure amb el fet que els llamps provoquen cada any a tot

el món un gran nombre de desgràcies personals i danys materials valorats en milers

de milions d’euros. Per prevenir-los, els únics parallamps utilitzats fins fa poc eren

els tradicionals de tipus Franklin, que ionitzen l’aire de manera natural per afavorir

l’atracció del llamp, i els electrònics, proveïts d’un dispositiu piezoelèctric que avancen

l’efecte ionitzador generant petites descàrregues. L’objectiu de tots ells és estimular

la descàrrega i capturar l’impacte del llamp per conduir-lo, a través d’un cable, a la

presa de terra elèctrica de la instal·lació. Això, però, només s’aconsegueix en el cas

dels llamps negatius, els de trajectòria descendent del núvol cap a terra, que repre-

senten un 80% del seu total. L’altre 20% correspon als llamps positius (és a dir, a

les descàrregues ascendents des del terra cap al núvol), que representen un 11%

dels casos, i als que segueixen trajectòries entre núvols o dins d’un mateix núvol,

que abasten el 9% restant.

El primer inconvenient que plantegen aquests dos sistemes de parallamps

convencionals és que cap d’ells no pot garantir la zona d’impacte del llamp, un cop

s’ha format elèctricament. I és que són incapaços de direccionar la trajectòria

caòtica del llamp que caracteritza els ambients tempestuosos, tal com demostren

els estudis del camp elèctric atmosfèric, segons els quals la distribució de les càrre-

Els llamps provoquen cadaany a tot el món un grannombre de desgràcies per-sonals i danys materialsvalorats en milers demilions d’euros. Davantd’un panorama tan des-tructiu, s’imposa la neces-sitat de millorar la protecciócontra els efectes d’aquestfenomen meteorològic. Unaprioritat que obliga a ins-tal·lar parallamps de darrerageneració, els anomenatsPDCE (parallamps desio-nitzador de càrrega elec-trostàtica), sens dubte elsmillors aliats de les torresde telecomunicacions.

El millor aliatde la torre detelecomunicacions

Parallamps desionitzador de càrrega

electrostàtica (PDCE) instal·lat en una

torre de telecomunicacions i imatge de

detall del seu extrem superior.

Parallamps desionitzador decàrrega electrostàtica (PDCE)

TLC47-p.23 a 25 ok 15/9/09 14:42 Página 23

24

Mirador

gues al terra no és estàtica sinó dinà-

mica. La raó d’això és que, en formar-

se aleatòriament guspires en diferents

punts dins la trajectòria de l’ombra elèc-

trica, aleshores el corrent i la situació

del camp elèctric canvia radicalment

produint impactes laterals i en llocs

imprevistos en un gran radi al voltant

del punt a protegir.

El segon contratemps, encara més

greu que l’anterior, que implica l’ús tant

dels parallamps tradicionals com elec-

trònics, és que la captació directa del

llamp no soluciona del tot el problema,

atès que no contraresten el seguit de

fenòmens elèctrics indirectes que es

generen abans, durant i després de la

descàrrega, i que també poden destruir

les instal·lacions a protegir o bé ocasionar

danys importants en les properes, en un

radi d’acció proporcional a la intensitat

de la descàrrega, que pot arribar fins als

1,5 Km de distància. Aquests fenòmens

són:

• Càrrega electrostàtica durant la

formació del llamp. Les càrregues elec-

trostàtiques generen interferències i

soroll que es poden acoblar amb les

línies de dades, amb senyals radioe-

lèctrics, etc.

• Pols electrostàtic. Apareixen en

els equips per la variació brusca del

camp electrostàtic provocat per la

tempesta. Es produeixen descàrre-

gues elèctriques importants que circulen

en els equips posats a terra en la zona

propera a la de la caiguda dels llamps.

• Pols electromagnètic. Es produeix

en el moment de l’impacte del llamp,

l’energia del qual, en el punt on cau,

genera un pols electromagnètic que

viatja per l’aire. Ho fa en el mateix moment

en què el corrent circula pels conduc-

tors de presa de terra, generant un

camp magnètic proporcional a la inten-

sitat del corrent de descàrrega del llamp.

• Sobretensions i tensió de pas,

durant l’impacte del llamp. L’impacte

del llamp en els cables aeris provoca

la seva destrucció (per efecte ‘Jule’)

i la radiació d’ones electromagnèti-

ques de gran potència, amb les corres-

ponents interferències derivades d’un

comportament que produeix harmò-

nics en tota la banda de l’espectre.

• Les corrents de terra. Aquest

fenomen apareix quan les preses de

terra no poden absorbir tota l’energia

del llamp, generant retorns elèctrics per

la mateixa presa de terra i cap a l’inte-

rior de la instal·lació a protegir. Això pot

generar tensions de pas perilloses. La

pròpia resistència de la presa de terra

pot generar també desperfectes.

El millor aliat de la torrede telecomunicacions

Parallamps desionitzadorde càrrega electrostàtica(PDCE)

Tots els parallamps que acaben en

una o més puntes funcionen en base a

l'excitació i captació del llamp, i generen,

en diferent grau, efectes secundaris de

contaminació electrostàtica i electro-

magnètica que comporten la possible

destrucció de les instal·lacions i dels

equips elèctrics que han de protegir.

Per aquest motiu, els fabricants de para-

llamps recomanen proteccions suple-

mentàries en les instal·lacions internes

per minimitzar els efectes de la pujada

de tensió temporal (sobretensió) provo-

cada en equipaments elèctrics de tele-

comunicacions, audiovisuals i de qual-

sevol altre tipus que incorporin electrò-

nica sensible, en el moment de la descà-

rrega del llamp en el parallamps.

Es tracta d’una mesura preventiva

ja imprescindible, quan l'evolució indus-

trial ha portat a desenvolupar tecno-

logies electròniques de sensibilitat

extrema com ho són les actuals. I és

que ara mateix són pràcticament inexis-

tents els equips elèctrics o electrome-

cànics que no incorporin sistemes elec-

trònics ultrasensibles a les variacions

de tensió i freqüència, raó per la qual

els afecta de ple la contaminació elèc-

L’anomenat llampec és la

descàrrega elèctrica del llamp

(Autor: Joan Peradalta:

www.joanperadalta.com)

TLC47-p.23 a 25 ok 15/9/09 14:42 Página 24

25

guardar i protegir la vida de les persones.

En cap cas, i ho reconeixen, no poden

garantir una protecció total i absoluta.

De fet, cap de les normatives no fa ni

tan sols cap referència al risc elèctric

que apareix en funció de cada tipus

de llamp.

Del conjunt de normes reguladores,

la més corrent al nostre país és la UNE

21186, que tradueix de manera literal

la norma francesa NFC-17102. Això sí,

com que de moment no ha estat reco-

neguda pel Govern espanyol, es pot

dir que no va més enllà de ser una guia

experimental, atès que el seu compli-

ment no és obligatori. Per tot plegat,

no és gens estrany que en general es

posi en dubte la veritable utilitat

d’aquestes directrius.

Ángel Rodríguez MontesDirector gerent INT, AR. S.L.

trica ambiental. Per al seu bon funcio-

nament requereixen, per tant, les millors

condicions de continuïtat i qualitat en

el subministrament elèctric, i això fa

que hagin d’evitar qualsevol mena de

pertorbació electromagnètica, com les

generades, per exemple, pels impactes

propers o fins i tot directes dels llamps

a les instal·lacions protegides amb

parallamps.

És per tot plegat que des de fa ja

uns quants anys, es disposa del nou

tipus de parallamps desionitzador de

càrrega electrostàtica (PDCE), que actua

interposant-se entre el núvol i el terra.

Durant l’aparició de la tempesta el seu

capçal facilita l’aparició de petits corrents

elèctrics en el seu interior, el que es coneix

com a ‘corrent de fugues’, que fa dismi-

nuir la densitat del camp elèctric a tot

l’entorn d’on s’ha col·locat el dispositiu,

i per tant anul·la la possibilitat del llampec

(descàrrega elèctrica del llamp) dins

d’aquesta zona protegida. Dit d’una altra

manera, el procés de desionització

s’efectua gràcies a la configuració del

parallamps i de la instal·lació de presa

de terra. L’equip es col·loca en el punt

més alt de la instal·lació o de l’edifici a

protegir, igual que els parallamps tradi-

cionals (puntes Franklin). L’efecte desio-

nitzador impedeix la formació del camp

elèctric necessari, d’alta tensió natural,

per provocar l’aparició del llamp i que

aquest impacti en ell.

Estem parlant d’un canvi tecnològic

orientat a la prevenció i protecció del

llamp per a qualsevol ambient i situació.

La seva eficàcia ve avalada per l’efi-

ciència demostrada tant en laboratoris

d’assajos d’alta tensió (on s’aconse-

gueix, mitjançant aquesta protecció,

d’evitar l’aparició del llamp), com en

les prop de 170 instal·lacions situades

en les zones de més alt risc d’activitat

de llamps del planeta (a Europa, Àsia,

Amèrica central i Amèrica del sud) que

s’han analitzat per un període de cinc

anys, durant el qual no hi ha hagut cap

incidència. Allà a on hi queien habitual-

ment els llamps, ara amb aquesta

protecció ja no hi cauen. Un fet que

demostra que aquesta nova tecnologia

desenvolupada és eficaç. Els llocs de

risc, ja sigui per la seva activitat atmos-

fèrica o bé per la protecció de béns i

persones, ja tenen avui aquesta solució

tecnològica.

Normatives d’úsLes normatives d’ús dels parallamps

convencionals de tipus Franklin o elec-

trònic es limiten a indicar què cal fer

per instal·lar-los amb l’objectiu de salva-

PPeerr aa mmééss iinnffoorrmmaacciióó::

www.int-sl.ad

Premi tecnològic atorgat a l’empresa INT, fabricant dels parallamps

desionitzadors de càrrega electrostàtica (PDCE)

TLC47-p.23 a 25 ok 15/9/09 14:42 Página 25

Según la Comisión Europea (CE), el valor incremental de la utilización del

espectro radioeléctrico que quedará libre tras el paso de la televisión analó-

gica a la digital en 2010 (el denominado dividendo digital), se estima para

España en una cantidad que oscila entre los 12.000 y 16.000 millones de

euros, el equivalente al 1,5 % del PIB. Para el conjunto de la Unión Europea (UE), la

misma CE estima que la gestión del dividendo digital permitiría generar un beneficio

económico adicional de entre 20.000 y 50.000 millones de euros hasta 2015.

Se trata de una previsión económica de la que inicialmente España podría mante-

nerse al margen, si prospera el proyecto del Real Decreto presentado el pasado mes de

junio por el Ministerio de Industria, que establece la lejana fecha del 1 de enero de 2015

como punto de partida de la utilización de la banda de frecuencias de 790 a 862 MHz

para los servicios distintos al de televisión, como los de banda ancha en movilidad. El

dilatado plazo previsto para la conversión del dividendo digital en servicios de banda

ancha en movilidad resulta igualmente sorprendente, cuando todos los agentes del

mercado de las telecomunicaciones coinciden en que el llamado dividendo digital permi-

tirá aumentar la competencia en el mercado de los servicios móviles, incrementar la oferta

de nuevos servicios innovadores, mejorar la calidad y reducir los precios para las empresas

y ciudadanos. Un pronóstico fundamentado en la convicción de que, aún destinando a

las comunicaciones móviles sólo un 25% (el equivalente a unos 100 MHz) del espectro

utilizado actualmente para la televisión analógica (de 470 a 862 MHz), la industria del

móvil podría aumentar considerablemente el despliegue de las comunicaciones de banda

ancha, ya que el coste de hacerlo en bandas bajas es muy inferior a hacerlo en las altas.

Bandas para servicios móvilesPuesto que la asignación del dividendo digital es una prerrogativa nacional, sólo

los Estados miembros de la Unión Europea (UE) pueden tomar sus propias deci-

siones en cuanto al manejo de la porción de espectro liberado, de acuerdo a sus

intereses nacionales, siempre que estén alineados con las decisiones adoptadas

en la UIT (Unión Internacional de Telecomunicaciones), básicamente en las WRC

(World Radiocommunications Conference).

En la última WRC, celebrada en el año 2007, se identificaron varias bandas para

servicios móviles (TTaabbllaa 11).

El apagón analógico libe-rará una parte importantedel espectro radioeléctrico,ya que el ancho de bandaocupado por un solo canalanalógico (6 MHz en Amé-rica y 8 MHz en Europa) per-mitirá alojar de 6 a 8 cana-les digitales. Una parte to-davía indeterminada de esteespacio radioeléctrico libe-rado (el denominado divi-dendo digital), se prevé adju-dicar a las ‘telecos’, quepodrán destinarlo a servi-cios de banda ancha enmovilidad a partir de 2015,aunque algunas se adelan-tarán a esta fecha.

El valor deldividendo digital

26

Mirador

TTaabbllaa 11

TLC47-p.26 a 29 ok 15/9/09 12:39 Página 26

27

De éstas, algunas están actualmente ocupadas por otros

servicios, como es la de UHF con la televisión, y será en ella

en la que nos centraremos para su análisis.

Estamos viendo que las compañías de móvil (entre ellas,

Telefónica) reclaman con insistencia el reparto del dividendo

digital, una parte de las frecuencias que quedarán libres con el

fin de las emisiones de TV analógicas y que son muy apreciadas

por su alta calidad y permitir reducir las inversiones en el despliegue

de red. Por otra parte, también piden contar con un marco

estable, predecible y poco intrusivo, una petición lógica para

garantizar el retorno de las inversiones comprometidas y que

las reglas de juego no cambien arbitrariamente.

El origen del dividendo digitalLa conversión de la televisión analógica al sistema digital

(TDT o Televisión Digital Terrestre), en los próximos años va

a liberar una parte importante del espectro radioeléctrico,

denominada “dividendo digital”, ya que en el ancho de banda

que ocupa un canal analógico, pueden incluirse de 6 a 8

canales digitales. El momento en el que cese la difusión analó-

gica y sea sustituida por la digital (switchover) se ha dado en

llamar apagón analógico, o encendido digital. Cuando eso

ocurra (en España la fecha tope fijada para ello, según el Real

Decreto 944/2005, es el 3 de abril de 2010, aunque se irán

produciendo ‘apagones’ parciales por zonas, ya que es impo-

sible hacerlo de golpe), las bandas que actualmente están

siendo ocupadas por la televisión analógica convencional

quedarán libres en gran parte, puesto que la televisión digital

es del orden de seis veces más eficaz en cuanto al uso del

espectro, pudiendo entonces asignarse a otros servicios.

Esta liberación de las frecuencias de difusión actuales en la

banda UHF se conoce como dividendo digital, que no será igual

para todos los países, ya que la parte asignada a la TDT variará

de unos países a otros, según el número de canales en servicio.

En consecuencia, el apagón de la televisión analógica va a

suponer la liberación de una porción de espectro importante

(la banda de 800 MHz, comprendida entre los 790 y 862 MHz,

que se destinaría, primariamente y en Europa, a servicios móviles

de banda ancha, según acuerdo adoptado en la WRC 2007).

Estas frecuencias son muy codiciadas por su calidad, como se

ha podido comprobar con la subasta de la banda de 700 MHz

en Estados Unidos, ya que al ser una banda baja, sus cuali-

dades de propagación y penetración son muy superiores a las

de las bandas más altas asignadas a los servicios móviles.

Algunos países ya han tomado su decisión al respecto,

como es el caso de Alemania, Dinamarca, España, Finlandia,

FFiigguurraa 11.. Las

frecuencias por

debajo de 1 GHz son

muy apreciadas

FFiigguurraa 22.. Ancho de banda a asignar en los diferentes rangos de frecuencias

TLC47-p.26 a 29 ok 15/9/09 12:39 Página 27

28

FFiigguurraa 33.. Asignación de bandas para IMT establecidas en

la WRC-07

Francia, Reino Unido, Suecia y Suiza, mientras que otros están

a la espera de hacerlo. Pero no sólo en Europa, sino que

también en África y en Oriente Medio (EMEA), la parte alta de

la banda UHF (790-862 MHz) se abrirá para servicios móviles

de banda ancha a partir del año 2015. Este trozo, hasta ahora

en poder de las cadenas audiovisuales, permitiría a las opera-

doras de móvil desplegar redes con una inversión mucho más

reducida (CAPEX) que en otras franjas, ya que el alcance que

se logra es mayor, y con mucha mejor capacidad de cober-

tura, tanto dentro como fuera de los edificios. Por tanto, resulta

ideal para su uso en entornos rurales, así como para el inte-

rior de los edificios.

El caso de EspañaPor ejemplo, en el caso español es de prever que su impacto

sea inferior a otros países de la Unión Europea, al menos inicial-

mente, ya que tenemos el problema de la proliferación de cadenas

de televisión, no sólo nacionales, sino especialmente autonó-

micas y municipales, que recibieron concesiones analógicas en

el pasado y que, según la regulación actual, tienen derecho a

mantener suficientes frecuencias como para seguir emitiendo

después de la transición al mundo digital.

En nuestro caso, en plena polémica por la imposición de

un canon o tasa para financiar a RTVE por el cese de la publi-

cidad, el Ejecutivo ha anunciado que parte del dividendo digital

irá a parar a los operadores móviles, lo que por algunos puede

ser interpretado como una especie de compensación por el

0,9% de los ingresos que se les piden. El ministro de Industria,

Miguel Sebastián avanzó, a primeros de junio, la eventualidad

de un proyecto de Real Decreto que regule la asignación de

los múltiples digitales tras el cese de las emisiones en analó-

gico, habilitando la subbanda de frecuencias de 790 a 862

MHz (en línea con otros países de nuestro entorno) a otros

servicios distintos al de televisión, puesto que una vez que

cesen las emisiones en analógico se necesitará menos espectro

radioeléctrico para emitir en digital el equivalente a los programas

emitidos en analógico.

El proyecto de Real Decreto establece que, en una primera

fase, tras el cese de las emisiones en analógico, las televi-

siones emplearán básicamente las frecuencias que actual-

mente se están utilizando para difusión de televisión (en analó-

gico y en digital), con el objeto de reducir en lo posible el

impacto sobre los usuarios. En una segunda fase, habrá una

reasignación de frecuencias de manera que, a partir del 1 de

enero de 2015, la subbanda de frecuencias de 790 a 862

MHz queda reservada de manera íntegra para otros usos y

servicios como los de banda ancha en movilidad. Con esta

decisión, aunque es a largo plazo, pues los operadores

tendrán que esperar 5 años para hacerse con su parte del

pastel, España se coloca a la altura de otros países, como

Alemania, Dinamarca, Finlandia, Francia, Suecia y Suiza, que

ya han tomado la decisión en este mismo sentido, mientras

que otros lo están reconsiderando, y es de esperar que la

tomen en breve.

En resumen, llegado el momento, el reparto de este divi-

dendo (banda de 800 MHz) planteará un amplio debate, lo

mismo que ahora está sucediendo con el ‘refarming’ de la

banda 900 MHz, o utilización para otros servicios distintos al

GSM, como podría ser el UMTS o LTE (hay un operador que

no tiene frecuencias en esta banda y podría quedarse fuera

de juego), y las licencias en las bandas de 2.5 y 3.5 GHz, ya

que hay muchos intereses en juego, por lo que resultará esen-

cial aplicar un planteamiento adecuado de cara a la atribu-

ción de este espectro, bien sea mediante concurso o subasta,

para aprovechar las numerosas ventajas económicas y sociales

que de él se deriven.

José Manuel HuidobroColegiado nº 5.820

Mirador

El valor deldividendo digital

TLC47-p.26 a 29 ok 15/9/09 12:39 Página 28

TLC47-p.26 a 29 ok 15/9/09 12:39 Página 29

Comunicaciones de empresa,competitividad y regulación

Mientras que los servicios de telecomunicaciones destinados al segmento residen-cial pueden considerarse un bien de consumo, para los negocios representan un‘input’ productivo fundamental: cuanto mejores sean estos servicios, las empresasserán más competitivas, lo que redundará en un aumento de la productividad delconjunto de la economía.

Las telecomunicaciones se caracterizan por la inver-

sión, la innovación y por su constante evolución.

Sin lugar a dudas, son un sector clave para la

economía y son imprescindibles para el desarrollo

de la Sociedad de la Información. No obstante, debe tenerse

presente que su impacto en nuestros hogares y empresas

es diferente. Con esta perspectiva, aquí se analiza en primer

lugar la relación con la economía de los servicios de comu-

nicaciones electrónicas (en adelante, SCE) para empresas.

A continuación, se describen las necesidades específicas

de los clientes corporativos: atención personalizada, requi-

sitos estrictos de calidad, múltiples localizaciones, soluciones

de movilidad, etc. Posteriormente, se explica el papel de la

regulación y se describe las medidas más significativas adop-

tadas por la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones

(CMT) para fomentar un marco competitivo adecuado en la

prestación de los SCE para empresas. Por último, se exponen

las conclusiones.

Economía y servicios de comunicacioneselectrónicas para empresas

La conectividad tiene el potencial de facilitar nuevas

formas de innovación, creatividad y experimentación para

las empresas. Desde los años 70, la difusión y adopción de

las tecnologías de la información y comunicación (TIC) han

impulsado el salto de la ‘era industrial’ a la ‘era de la infor-

mación’. No cabe duda de que las TIC contribuyen a mejorar

la competitividad y pueden ser decisivas en el éxito de una

compañía. Un buen ejemplo, admirado en todo el mundo,

es Inditex. Este grupo ha utilizado las TIC para reducir el

ciclo de producción –entendido como el plazo desde que

se identifica una nueva tendencia hasta el momento que el

producto está disponible en sus tiendas– al mínimo posible,

superando a sus competidores. Asimismo, el personal

comercial de sus tiendas está equipado con PDAs, mediante

las que tramitan los pedidos y añaden información relevante

sobre lo que los clientes demandan en todo momento. En

síntesis, parte del éxito de Inditex se basa en conseguir

adecuar los productos del grupo a lo que los clientes

demandan en el menor tiempo posible, y lo han conseguido

gracias a un uso inteligente y eficiente de las TIC.

Casos como el de Inditex muestran que las TIC, enten-

didas como ‘input’ productivo, son muy relevantes para el

crecimiento de la economía. Por tanto, es vital que los SCE

prestados por los operadores a nuestras empresas sean

de calidad.

Tampoco hay que desdeñar la importancia de los servi-

cios de comunicaciones para empresas por sí mismos. En

2008, los ingresos correspondientes a alquiler de circuitos,

transmisión de datos y comunicaciones corporativas ascen-

dieron a 1.476,1 millones de euros, lo que supuso un creci-

miento interanual del 10,5%. Cabe añadir que en esta cifra

30

‘Management’

TLC47-p.30 a 33 ok 15/9/09 12:41 Página 30

31

no están incluidas partidas muy relevantes como las corres-

pondientes a los ingresos de los servicios móviles para

empresas.

Finalmente, conviene señalar que unos SCE para empresas

competitivos y de calidad también son un elemento clave

para atraer inversión extranjera. Existen numerosos estudios

e informes dónde se clasifican las ciudades más importantes

del mundo en función de su atractivo para establecer nego-

cios, y uno de los aspectos más valorados es la calidad de

las infraestructuras de telecomunicaciones y los SCE.

Características de los SCE para empresasDada la importancia de que las empresas puedan acceder

a unos SCE de calidad, cabe preguntarse por sus necesi-

dades específicas. En este sentido, los requisitos de los autó-

nomos y de las pequeñas empresas en cuanto a las TIC son

relativamente similares a las del gran público (segmento resi-

dencial), pero los de las empresas medianas y grandes son

muy diferentes:

• Este tipo de empresas exigen atención personalizada,

que se suele concretar en las figuras del gestor comercial y

del ingeniero de cliente.

• Numerosas aplicaciones requieren parámetros de calidad

de servicio muy elevados, atención las 24 horas y tiempos

máximos garantizados para la resolución de incidencias.

• Una característica muy relevante de las comunica-

ciones para empresas es su carácter multisede: las empresas

necesitan conectar las diferentes ubicaciones de una

empresa y sus trabajadores itinerantes en una sola red

privada virtual (RPV).

• A todo lo anterior hay que añadir las soluciones de movi-

lidad, cada vez más sofisticadas, que deben permitir a los

empleados seguir trabajando como si estuvieran en la oficina

cuando están de viaje.

Asimismo, existen servicios que sólo son contratados por

las empresas y no existen en el mercado residencial. Un buen

ejemplo son las líneas alquiladas, en las que el operador garan-

tiza a la empresa un ancho de banda fijo entre dos puntos.

También ocurre lo contrario: determinados servicios pueden

ser válidos para el mercado residencial pero no para el sector

negocios. Así, las conexiones de banda ancha sin garantías

(‘best effort’) son la norma en el mercado residencial, pero

no son suficientes para soportar multitud de aplicaciones

empresariales (por ejemplo, para conectar un cajero auto-

mático remoto con la red del banco).

El papel de la regulaciónEs destacable que cuando los medios tratan aspectos

relacionados con el sector, el debate suele centrarse en las

necesidades y problemáticas del mercado residencial: los

precios de la banda ancha doméstica y de la telefonía móvil,

sobre cuándo llegará la fibra óptica a los hogares españoles,

etc. Sin embargo, poco se comenta acerca de la calidad y el

precio de los servicios de telecomunicaciones ofrecidos a

nuestras empresas.

Un argumento utilizado por los que consideran que no es

necesario prestarle mucha atención a este asunto es que el

poder negociador de las grandes empresas frente a los opera-

dores es elevado, así que se da por descontado que podrán

conseguir SCE de calidad.

Pues bien, este argumento es bastante débil si se toman

en consideración las necesidades de las corporaciones. Ya

se ha comentado que un aspecto clave de las grandes

empresas es su carácter multisede. Esto implica que un

FFiigguurraa 11.. Evolución

ingresos comunicaciones

corporativas (Fuente:

Informe Anual 2008, CMT)

TLC47-p.30 a 33 ok 15/9/09 12:41 Página 31

32

‘Management’

Comunicaciones de empresa,competitividad y regulación

Tienda de Zara en la 5ª Avenida de Nueva York (Fuente: www.inditex.com)

operador, para poder ofrecer un servicio completo a una

empresa de este tipo, debe poder atender todas las ubica-

ciones de la misma.

En este sentido, debe señalarse que, en general, existen

infraestructuras alternativas y un cierto grado de compe-

tencia en los núcleos de las ciudades, pero las empresas

también están situadas en otras ubicaciones: polígonos

industriales, poblaciones de menor tamaño, etc. En nume-

rosas localizaciones, el único operador con red de acceso

propia es Telefónica. Si no existiera regulación, sólo este

operador podría confeccionar una oferta completa a este

tipo de clientes empresariales. Con una sola oferta sobre la

mesa, es evidente que el poder negociador de la empresa,

por grande que sea, es reducido.

En consecuencia, el regulador, para conseguir que los

operadores presten SCE de calidad, debe fomentar un entorno

adecuado para que compitan entre sí en condiciones equi-

tativas, y teniendo en cuenta a la vez la necesidad de promover

una inversión eficiente en infraestructuras. Para ello, debe

analizar los diferentes mercados de comunicaciones electró-

nicas, identificar si existe algún operador con peso significa-

tivo de mercado (en adelante, PSM) y, si procede, definir los

servicios mayoristas que el operador dominante debe prestar

a sus competidores.

A modo ilustrativo, se presentan las obligaciones mayo-

ristas más relacionadas con la prestación de SCE para

empresas que la CMT1 ha impuesto a los operadores desig-

nados con PSM:

• La CMT ha dispuesto que Telefónica debe ofrecer a los

operadores alternativos no sólo el acceso al bucle de abonado,

sino también acceso a sus canalizaciones, lo que facilita el

despliegue de fibra óptica hasta la sede del cliente final. Debe

tenerse en cuenta que, aunque ahora se debate sobre la fibra

hasta el hogar, ya hace años que la fibra óptica es una realidad

para el mercado empresarial.

• En el análisis del mercado mayorista de banda ancha

se ha establecido que Telefónica deberá prestar un servicio

de acceso indirecto que permitirá a los operadores centrados

en el segmento negocios ofrecer las garantías de calidad nece-

sarias en muchas de sus aplicaciones.

• Tras analizar los mercados de líneas alquiladas, la CMT

concluyó que Telefónica debía prestar líneas con interfaces

Ethernet a sus competidores. Cabe señalar que, hasta hace

pocos años, las líneas alquiladas que se prestaban en el

mercado estaban basadas en PDH/SDH (los clásicos circuitos

de nx64 Kbit/s, 2, 34 y 155 Mbit/s). Sin embargo, en los últimos

tiempos las líneas alquiladas prestadas con interfaces Ethernet

(más fáciles de integrar con las LAN internas de cada locali-

zación) han tenido un crecimiento exponencial y ya en 2008

superaban a las líneas tradicionales en términos de ingresos.

Debe destacarse que España ha sido uno de los primeros

países en regular este tipo de interfaces.

• Como consecuencia del análisis del mercado de origi-

nación móvil, los tres principales operadores (Telefónica Móviles,

Vodafone y Orange) están obligados a ofrecer un acceso mayo-

rista razonable, de tal forma que los operadores centrados en

el sector empresarial pueden constituirse en operadores móviles

virtuales (OMV) y satisfacer de forma directa las crecientes

necesidades de movilidad de sus clientes.

• Por último, en los mercados de originación y termina-

ción fija se ha impuesto a Telefónica la obligación de prestar

servicios de interconexión por capacidad al resto de opera-

dores. Este modelo de interconexión, vigente desde el año

2001, dota a los operadores de una gran flexibilidad a la hora

TLC47-p.30 a 33 ok 15/9/09 12:41 Página 32

33

FFiigguurraa 22.. Servicios regulados y

requerimientos de acceso para

empresa multisede

de confeccionar su oferta minorista de tráfico telefónico y

permite reducciones en los costes medios de interconexión

muy importantes. Además, España es el ejemplo más rele-

vante en toda Europa de utilización de dicha modalidad de

interconexión.

Para clarificar la función de los servicios mayoristas ante-

riores, en la Figura 2 se presenta un ejemplo simplificado de

cómo un operador alternativo puede satisfacer, mediante dife-

rentes formas de acceso, los requerimientos de una empresa

multisede (en concreto, una entidad bancaria).

El alternativo podría recurrir al acceso mayorista a las

canalizaciones de Telefónica para acceder con fibra óptica

propia a la sede principal, utilizar las líneas alquiladas (Ethernet

y tradicionales) de la oferta de referencia de líneas alquiladas

(ORLA) para las oficinas, conexiones de banda ancha mayo-

rista (‘bitstream’), reguladas en la oferta de acceso al bucle

de abonado (OBA), para acceder a cajeros remotos y acceso

doméstico a la intranet por parte de los empleados, y llegar

a un acuerdo con un operador móvil para constituirse en

OMV para prestar servicios de movilidad de forma directa a

sus clientes.

En definitiva, para que los operadores presten servicios

de SCE a empresas de calidad, es necesario que compitan

entre sí y el papel de la regulación es fomentar un entorno

propicio para ello. El procedimiento habitual para conseguirlo

consiste en analizar los diferentes mercados de comunica-

ciones electrónicas, identificar a los operadores con PSM e

imponerles las obligaciones apropiadas.

ConclusiónDebe tenerse muy presente que los servicios de comuni-

caciones electrónicas juegan un papel clave en la competiti-

vidad de las empresas y generan un entorno propicio para el

desarrollo de la creatividad y la innovación. Además, las nece-

sidades de comunicación de las empresas, a partir de ciertas

dimensiones, son muy diferentes a las del mercado residen-

cial. Un aspecto muy relevante es el carácter multisede de

muchas corporaciones. En consecuencia, la regulación debe

tener en cuenta tanto la importancia estratégica como las

necesidades específicas de los SCE para empresas a la hora

de imponer las obligaciones adecuadas a los operadores

declarados con peso significativo en los diferentes mercados

de comunicaciones electrónicas.

Juan Diego Otero MartínIngeniero de telecomunicaciónColegiado nº 9.972

PPaarraa mmááss iinnffoorrmmaacciióónn::

www.cmt.es/cmt

TLC47-p.30 a 33 ok 16/9/09 12:06 Página 33

34

COETC/ACET

Ofertes comercials i serveis

La decidida voluntat d’estrènyer lligams per part

dels firmants de l’acord es resumeix en un marc

de col·laboració que estableix diferents accions.

Concretament, Nexica proveirà a l’Associació

Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) els quatre

serveis següents:

1. Servei d’enviament massiu de correus electrònics de tipus

e-butlletins (fins a 15.000 enviaments mensuals).

2. Alta del servei e-butlletins de Nexica (inclou la creació de

la plantilla inicial).

3. Creació d’una plantilla addicional per al servei e-butlletins.

4. Passarel·la de correu electrònic de sortida (2 Gb/mes).

La finalitat genèrica d’aquest conveni és establir un marc

adequat de col·laboració i actuació entre les parts, que afavo-

reixi i agilitzi les accions que Nexica i l’ACET concretin des

d’ara i en un futur, mitjançant la formalització dels correspo-

nents acords específics.

Nexica és un proveïdor de serveis gestionats d’infraes-

tructures TIC que ofereix una plataforma tecnològica esca-

lable, flexible i d’alta disponibilitat, amb l’objectiu de millorar

l’eficàcia i la productivitat dels seus clients. Especialitzada

en ‘hosting’ (allotjament) gestionat, missatgeria corporativa

i altres serveis de consultoria i d’infraestructura tecnològi-

ques, el perfil empresarial de Nexica és clarament reeixit:

acumula gairebé 14 anys de trajectòria ascendent, disposa

de més de 1.800 clients corporatius i compta amb el centre

de dades (data center) més modern d’Europa (l’únic d’Espanya

amb la certificació Blade ReadyTM) i eficient energèticament,

amb un model de servei basat en el binomi ‘infrastructura

com a servei’ (IaaS).

Des del mes de maig passat, el referent català en serveis gestionats en l’àmbit TICd’abast espanyol i europeu, l’empresa Nexica, és més a prop de tots nosaltres. Unacostament que s’ha fet efectiu amb la signatura d’un conveni de col·laboració ambel COETC/ACET.

Conveni de col·laboracióamb Nexica

Pel que fa al seu portfoli sencer de serveis, abasta, en

gran part, el ‘hosting’ (allotjament) gestionat de plataformes

corporatives, que inclou les modalitats web, de programes

de gestió, de FTP, de plataformes de pre-producció, de stre-

aming media i de servidors. Tot plegat, disponible a través

del propi centre de dades en línia, que també acull, d’una

banda, les solucions de servidor dedicat (‘housing’) per a

empreses amb necessitats d’espai, gestió i rendiment més

elevades (i que alhora no hagin de preocupar-se per la compra

ni el manteniment de la màquina, ja que s’inclou en el servei

per part de Nexica), i de l’altra, les solucions de lloguer d’espai

(‘co-location’) on el client connecta les seves pròpies màquines

i se li ofereix connectivitat a Internet i serveis de seguretat a

mida. S’hi afegeixen, al mateix temps, els serveis de consul-

toria, a més d’altres de gestió de plataformes de missatgeria

corporativa unificada i blindada amb sistemes d’alta segu-

retat, i els de connectivitat i ‘switching’.

La joia de la corona de Nexica és el seu ‘data center’

d’Internet (centre de dades en línia).

TLC47-p.34 a 35 ok 15/9/09 12:43 Página 34

35

TLC47-p.34 a 35 ok 15/9/09 12:43 Página 35

36

‘Inter nos’

Fins ara, i des de la seva creació l’any 2003, Telecos

Sense Fronteres (TSF) ha desenvolupat la seva acti-

vitat en dos únics projectes, el primer a l'Amazònia

peruana i el segon a la regió autónoma Atlántico Sur

de Nicaragua, l’un i l’altre centrats en dues infraestructures

d'accés a les TIC per millorar l'educació i la salut de la població,

respectivament. Dues iniciatives que són fruit d’una mateixa

estratègia orientada a dedicar els recursos i l’activitat a un

nombre limitat d‘intervencions, amb l’objectiu de garantir una

gestió adequada i eficaç.

Pel que fa al segon i actual projecte, anomenat ‘Sistema

de Telemedicina Atlántico Sur’, es va iniciar el 2006 i s’ha anat

desenvolupant en dues fases, al llarg de les quals s’han portat

a terme tres actuacions. En primer lloc, vam col·laborar en el

‘Plan de telecomunicaciones para la región del Kukra River’,

amb l'ONG catalana ‘Desos Opció Solidària’. Aquesta primera

fase, desenvolupada entre el 2006 i el 2008, es va centrar en

la millora de les comunicacions del ‘Puesto de salud de la

comunidad rural de la Aurora’, dotant-lo de comunicació

directa (via telefònica i videoconferència, mitjançant un ràdioen-

llaç), amb l'Hospital Regional Ernesto Sequeira, ubicat a la

capital Bluefields i l’únic de tota la regió. Les dues actuacions

necessàries per completar-la van protagonitzar-les set volun-

taris, entre estudiants, professors i enginyers titulats.

La infraestructura habilitada es compon d’un conjunt

d'equips de radioenllaç que extenen geogràficament una

xarxa d'àrea local (LAN), sobre la qual operen ordinadors i

telèfons IP, a més del sistema elèctric d'alimentació amb

plaques solars. El resultat és una línia de comunicació eficient

entre el ‘puesto de salud’ i l'Hospital esmentats, amb connexió

externa a través d'Internet, fet que millora notablement l'atenció

mèdica en la comunitat rural.

Atés el bon resultat de tot plegat, des de TSF i el propi

Ministeri de Sanitat nicaragüenc es va plantejar la possibi-

litat d'extendre l'enllaç de comunicacions a tota la regió autò-

noma, amb l’objectiu de convertir-lo en un sistema de tele-

medicina avançat per al seu conjunt. És per això que es va

posar en marxa l’actual segona fase, centrada en dotar

l'Hospital de la infraestructura necessària per poder gestionar

de manera eficient cadascun dels nodes que apleguen els

‘puestos de salud’.

Amb aquesta finalitat, i des de principis de 2009, quatre

components de TSF (dos estudiants i dos enginyers) es van

desplaçant a Bluefields en períodes compresos entre 2

setmanes i 6 mesos, per realitzar les actuacions d'aquesta

segona fase, que implica, no només la creació d’un sistema

de cablejat estructurat a l'Hospital, sinó també l’adquisició

de terminals informàtics i la instal·lació i corresponent formació

d’ús del programari “Care2X” de gestió sanitària. Tot plegat

amb la presència continuada d'una persona que, per primer

cop des de la creació de la nostra ONG, hi fa estada perma-

nent amb la missió d’establir un seguiment continuat de tot

el projecte.

Culminació de la primera fase de l’actual projecte

‘Sistema de Telemedicina Atlántico Sur’

Telemedicinasense fronteres

La darrera ofensiva de Telecos Sense Fronteres (TSF) s’està desenvolupant a la regió autó-noma Atlántico Sur de Nicaragua. El seu objectiu és la creació d’una infraestructura d’accésa les TIC per millorar la salut de la població mitjançant un dispositiu de telemedicina.

Alfred Causi GiménezCol·legiat núm. 15.411

TLC47-p.36 a 41 ok 15/9/09 15:11 Página 36

37

Calidoscopi

En la década de los años 30 del pasado siglo se

simultanearon las pruebas y avances de la televi-

sión mecánica, cuyo sistema más representativo

fue el disco de Nipcow, y de la televisión electró-

nica. En esta década se realizaron múltiples transmisiones

experimentales entre las que merecen ser citadas las Olimpiadas

de Berlín (1936), la coronación de Jorge VI (1937) y las inau-

guraciones de los organismos de televisión en Francia, la Unión

Soviética, Alemania y Estados Unidos, experiencias que se

ralentizaron como consecuencia de la Segunda Guerra Mundial.

Durante esta época en España se seguían con interés

estas experiencias por grupos profesionales y de radioaficio-

nados, recibiendo imágenes con receptores propios o comprados

en el exterior, se publicaban artículos en revistas especiali-

zadas, se presentaron algunas patentes sin el suficiente

respaldo técnico y se solicitaron diversas licencias para la

instalación y explotación de la televisión por particulares, licen-

cias que fueron todas ellas denegadas, apoyándose en que

la radiodifusión era un servicio exclusivo del Estado. Por lo

que se refiere a Barcelona hay constancia de que en 1934 el

ingeniero de telecomunicación Joaquín Sánchez Cordobés

realizó unas pruebas de transmisión entre dos estudios de

Radio Barcelona, así como que en la Feria Internacional de

Muestras de ese mismo año se hicieron pruebas de recep-

ción con un receptor mecánico construido por Agustín Riu.

Tras el paréntesis de la Segunda Guerra Mundial, se inicia

en Europa y EE. UU. un nuevo periodo de gran actividad tanto

por parte de los fabricantes de equipos como de los operadores

nacionales. Se abandonaron definitivamente los sistemas de

televisión mecánica por sus inconvenientes y bajas prestaciones,

mientras que el estado de desarrollo del iconoscopio de Zworykin

abría excelentes perspectivas para la televisión electrónica. En

España se reacciona con cierto retraso debido al aislamiento

político y a la situación económica, de tal forma que la primera

demostración importante no tuvo lugar hasta el mes de junio de

1948. Durante la Feria Oficial Industrial de Muestras de Barcelona,

Philips Ibérica instaló en un pabellón, junto a una sala de actua-

ciones, un transmisor y distribuyó receptores en otros recintos.

A las 20:45 h del lunes 2 de febrero de 1959, Televisión Española inicia, por primera vez,la difusión de su programación diaria desde el Centro Emisor del Tibidabo, en el canal 4.La primera emisión desde Barcelona, realizada desde el exterior de los Estudios de Miramar,tuvo lugar el día 14 de julio de 1959 a las 15:20 h. En cambio, la emisión del primer programadesde su interior se realizó el día 17 a las 20:30 h.

La televisiónirrumpe en CataluñaRecuerdo histórico, 50 años después

Torre soporte de antenas

del Centro Emisor de

Tibidabo, inaugurada en

1964 y flanqueada por el

Templo del Sagrado Corazón

y la Torre de las Aguas, con

el sistema radiante instalado

en su cúspide

TLC47-p.36 a 41 ok 15/9/09 15:11 Página 37

Calidoscopi

38

Durante el certamen se emitían dos programas diarios, uno de

11:30 h a 13 h y otro de 17 h a 20 h. El alcance del transmisor

era de unos 300 metros y se estima que a estas retransmisiones

asistieron más de 100.000 personas.

En agosto de 1948 la RCA instaló un estudio para varie-

dades y un transmisor en una dependencia del Círculo de

Bellas Artes de Madrid, emitiéndose un programa para el

público de una hora diaria, que se recibía mediante recep-

tores instalados en otros locales del inmueble. Ese mismo

mes y la misma compañía transmitió hasta el Círculo de Bellas

Artes, y distribuyó en circuito cerrado, un partido de balon-

cesto, un combate de boxeo y una novillada.

Éstas y otras experiencias condujeron a que en 1950, bajo

el patrocinio de Radio Nacional y con el impulso del ingeniero

de telecomunicación Joaquín Sánchez Cordobés, se adquiriera

y acondicionara como estudio de producción y centro emisor

el chalet de Paseo de la Habana nº 77 de Madrid, que inicial-

mente se equipó con 3 cámaras, un transmisor de 200 vatios

y un sistema radiante tipo mariposa. En enero de 1951 se iniciaron

con cierta regularidad las emisiones experimentales, dos días

a la semana: los martes de 21 h a 23 h con programa para

adultos y los jueves de 17 h a 19 h con programación infantil.

La buena acogida de estas emisiones favoreció la venta de

receptores y promovió la adquisición de un nuevo transmisor,

de 5 kilovatios de potencia, para aumentar la cobertura.

Acontecimiento relevante para la implantación de televisión

en España fue la celebración del primer Congreso de Ingenieros

de Telecomunicación, que se celebró en diciembre de 1955,

al cumplirse el primer aniversario de la implantación de las tele-

comunicaciones en España. En este congreso, cuyas conclu-

siones se elevaron al gobierno, se diseñó el plan de implanta-

ción de la televisión que, con el tiempo, se ha cumplido en un

elevado porcentaje. A título de ejemplo, se recomendaba la

implantación urgente de este servicio, la utilización de la norma

europea de 625 líneas, el establecimiento del enlace entre

Madrid y Barcelona y entre Barcelona y la red europea, la insta-

lación de transmisores de alta potencia en puntos estratégicos

y, curiosamente, ya se sugería que “en la explotación deberá

darse posibilidad de acceso a la iniciativa privada”.

Nacimiento de TVELa inauguración oficial de la televisión en España tuvo lugar

el 28 de octubre de 1956, con la emisión de un programa de

3 horas de duración, desde los estudios del Paseo de la

Habana nº 77 de Madrid. A partir de esa fecha el equipo direc-

tivo de TVE se vio obligado a trabajar en varios frentes. Primero

debía garantizarse la emisión de un programa diario para lo

que, además de consolidar el equipamiento de los estudios

y adquirir cámaras de filmación, se procedió a adquirir una

unidad móvil y los correspondientes radioenlaces. Se conse-

guía, de esta forma, una mayor capacidad de producción y

una producción más variada con la difusión de los Festivales

de España, partidos de fútbol o corridas de toros.

Por otra parte era urgente incrementar la cobertura, lo que

hizo que se trabajara simultáneamente en dos frentes, concre-

tamente en el montaje de una emisora de gran potencia en

Navacerrada y en el establecimiento del enlace entre Madrid

y Barcelona. Con el montaje de una emisora en la Bola del

Mundo, a 2.300 metros de altitud, se garantizaba la cober-

tura de Madrid y buena parte de las dos Castillas, pero las

características orográficas y las adversas condiciones clima-

tológicas del lugar dificultaron de tal forma la construcción de

las infraestructuras que no se logró la puesta en servicio defi-

nitiva del centro hasta el 12 de octubre de 1959.

Edificio del Pº de la Habana nº 77 de Madrid habilitado

como centro de producción de TV en la década de los

50, Incluyendo la torre soporte de antenas y el

correspondiente sistema radiante

La televisiónirrumpe en Cataluña

TLC47-p.36 a 41 ok 15/9/09 15:11 Página 38

39

Para el establecimiento del enlace entre Madrid y Barcelona

se barajaron dos alternativas, la utilización del cable coaxial

recientemente instalado por Telefónica o bien montar una red

nueva de radioenlaces de microondas. El cable coaxial disponía

de 4 tubos; un par estaba destinado a telefonía, admitiendo

960 comunicaciones simultáneas, mientras que en aquel

momento la ocupación, en las horas punta, no llegaba al 50%

de su capacidad. El otro par permitía el transporte bidireccional

de un programa de televisión. La utilización del coaxial tenía

para TVE la ventaja de su rápida utilización y el inconveniente

de su limitada capacidad, sin posibilidad de crecimiento, así

como la dependencia de Telefónica. La red de radioenlaces,

en cambio, tenía el inconveniente de su más lenta implanta-

ción, pero las ventajas de la gestión propia y de la fácil amplia-

ción de su capacidad. Finalmente, se adoptó esta segunda

solución, procediéndose a gestionar las cesiones de terrenos,

a construir las infraestructuras y a equipar las siguientes esta-

ciones entre Madrid (Pº de la Habana) y Barcelona (Tibidabo):

Trijueque (Guadalajara), Maranchón (Guadalajara), Inogés

(Zaragoza), La Muela (Zaragoza), La Almolda (Zaragoza), Alpicat

(Lérida) y Bellmunt (Barcelona). Inicialmente, se instaló una sola

vía de enlace unidireccional, susceptible de inversión mediante

un sistema automático.

Simultáneamente, se llegó a un acuerdo con la Sociedad

General de Aguas de Barcelona para el alquiler de una parcela

en la cima del Tibidabo, por el simbólico precio de 5 pesetas

anuales, en la que se construyó el edificio para albergar los equipos

terminales del radioenlace, se montó un transmisor Philips de 5

kilovatios y se reservó espacio para construir una nueva torre

soporte de antenas. Provisionalmente, la parábola del radioen-

lace se instaló en la barandilla de la torre de las aguas y el sistema

radiante omnidireccional en la cúpula de la misma torre.

Comienza la difusiónEl lunes 2 de febrero de 1959, a las 8,45 de la noche,

Televisión Española inicia, por primera vez, la difusión de su

programación diaria desde el Centro Emisor del Tibidabo, en

el canal 4. Este primer programa comenzó con la carta de

ajuste, seguida de un saludo, enviado desde Madrid, a los

espectadores catalanes. A continuación se emitió un amplio

reportaje del partido de fútbol jugado en San Mamés entre el

Atlético de Bilbao y el Barcelona el día anterior. Seguidamente,

se difundió un programa de divulgación sobre la producción

de energía eléctrica en España, el popular espacio de ‘El hombre

del tiempo’, el Telediario, un documental titulado ‘Misterios de

la ciencia’, un espacio de variedades y, finalmente, una pelí-

cula policiaca de la serie ‘Identificación criminal’.

A finales de 1958 se había iniciado ya desde Tibidabo la

difusión de la carta de ajuste para facilitar la sintonía de los miles

de televisores existentes en Barcelona y su entorno. En cual-

quier caso, en 1959 la red de radioenlaces adolecía, aún, de

ciertas carencias tales como la ausencia de baterías de emer-

gencia (SAI) para evitar el corte de programa ante un fallo de

red, o el deficiente funcionamiento del sistema automático de

inversión de la red de radioenlaces. Por esta razón, cada vez

que cambiaba el origen de programa (Madrid o Barcelona) la

inversión debía realizarla personal de servicio en cada una de

las estaciones, proceso que duraba varios minutos y durante

el cual aparecía en pantalla una determinada imagen fija.

En paralelo con el establecimiento de la red de transporte y

difusión se gestionó la cesión a TVE, por parte del Ayuntamiento

de Barcelona, del palacete de Miramar, se realizaron en él las

obras de acondicionamiento del primer estudio de producción,

se le dotó de dos cadenas de cámara y dos telecines, y se montó

el radioenlace con el centro emisor del Tibidado, lo que permitió

Centro Emisor de Navacerrada. Conocido inicialmente

como ‘La Emisora de las dos Castillas’, se inauguró el

12 de octubre de 1959, en el canal 2, con una potencia

de 50 kilovatios

TLC47-p.36 a 41 ok 15/9/09 15:11 Página 39

40

Calidoscopi

que el martes 14 de julio de 1959 se emitiera, aunque solo para

Barcelona, Madrid y Zaragoza (cuya emisora se inauguró unos

días mas tarde que la de Barcelona) un programa ligero desde

el exterior de este simbólico centro. Este primer programa,

presentado por José Luis Barcelona y titulado ‘Balcón del

Mediterráneo’ consistió en una exhibición de sardanas y un

vistoso desfile de la Guardia Urbana por los Jardines de Miramar,

todo ello amenizado por la orquesta del portaaviones ‘Roosevelt’.

El siguiente viernes, 17 de julio a las 20:30 h se emitía ya el

primer programa desde el interior de los estudios de Miramar.

A partir de esta fecha la programación diaria de TVE pudo contar

con la intervención regular de Barcelona, aunque en pequeño

porcentaje debido a los reducidos medios.

Nuevo objetivo importante para TVE era su incorporación

a la red de Eurovisión. Aún careciendo del correspondiente

enlace se pudo emitir para Europa la llegada a Madrid del

presidente Einsenhower. El reportaje de la llegada del presi-

dente americano se recibió en Miramar a través de la red de

radioenlaces y, filmando la imagen de un monitor previa sincro-

nización de la cámara, se consiguió una nueva cinta; esta se

envió por avión a Marsella, emitiéndose por la red de Eurovisión

el mismo día de la llegada, 21 de diciembre de 1959.

Para el enlace radioeléctrico con Eurovisión se inició el

montaje de una estación de microondas en Sant Grau (entre

Tosa y Sant Feliu) que enviase a Francia la señal recibida del

Tibidabo. El día 2 de marzo de 1960 se pudo emitir en precario

el partido de fútbol Real Madrid-Niza por Eurovisión, ya que,

al no conseguirse el enlace en microondas Tibidabo-Sant

Grau, fue necesario utilizar un televisor para recibir la señal

radiada por emisora de Tibidabo, que, previa inyección en

el radioenlace de microondas, se envió a Francia.

El 15 de diciembre de 1960, una vez consolidada la esta-

ción de Sant Grau, se estableció el primer enlace estable con

Eurovisión, recibiéndose en España la boda de los Reyes de

Bélgica, Balduino y Fabiola. No cabe duda que la llegada de la

televisión a Barcelona tuvo repercusión importante en la sociedad

catalana, tanto en el aspecto social como en el económico. A

partir de ese momento se incrementó espectacularmente la venta

de receptores, estimándose que entre el jueves 12 y el sábado

14 de febrero de 1959 se vendieron en Barcelona más de 6.000

televisores, agotándose las existencias. El domingo día 15 del

mismo mes, más de 400.000 personas siguieron por la televisión

en Cataluña el partido de fútbol Madrid-Barcelona, provocán-

dose grandes aglomeraciones de público ante los escaparates

de las tiendas del ramo. Durante los meses siguientes en la prensa

aparecieron múltiples artículos relativos a la televisión y anuncios

de distintas marcas de televisores mientras que el público se fue

adaptando a los horarios del nuevo medio de comunicación.

Desde el punto de vista industrial, la llegada de la televisión

a Barcelona tuvo un gran impacto en el ramo de la electrónica

en Cataluña, a lo que contribuyó, también, el hecho de que por

aquella época se declarasen de “interés nacional” las industrias

que se dedicaran a la fabricación de receptores de televisión con

un precio de venta reducido. Aparecieron nuevas fábricas de

receptores de TV en Cataluña e incrementaron su producción

las ya existentes, de tal forma que de una producción de 40.000

televisores en el año 1960 se pasó a 315.000 unidades en el año

1963. Entre las empresas de mayor producción destacaban

Philips Ibérica, Iberia Radio, Inter Electrónica, Invicta, Vanguard,

Emerson, Ceselsa, Lavis o Elbe. A la sombra de estas empresas

nacieron otras también importantes destinadas a la fabricación

de componentes electrónicos, tales como Minivat, Piher Electrónica

o Roselson. Entre estas últimas merece especial mención Minivat,

que además de componentes como bobinas de deflexión o selec-

Centro Emisor de Monte Caro. Construido para TVE al

principio de la década de los 70 en el mismo

emplazamiento del primer reemisor

La televisiónirrumpe en Cataluña

TLC47-p.36 a 41 ok 15/9/09 15:11 Página 40

41

Manuel MoralejoVocal de la Junta Directiva de la ACET y miembro delForo Histórico de las Telecomunicaciones.Ex director de Zona Cataluña y Baleares de RTVE

tores de canales, fabricaba, en su complejo de la Zona Franca,

los tubos de imagen con los que abastecía a la mayor parte de

los fabricantes españoles, exportando un elevado porcentaje

de su producción. Dentro de este mismo campo aparecieron

también pequeñas empresas fabricantes e instaladoras de

antenas tales como Mier Allende S.L., Inelec o FUBA. Fuera del

campo de la electrónica de consumo, fueron muchas las empresas

de otros ámbitos las que se beneficiaron de aquella explosión

industrial, tales como fabricantes de muebles, talleres de matri-

cería, moldes, pintura, etc. Lamentablemente, con el tiempo y

por razones diversas, a las que no son ajenas la globalización,

la productividad, la formación o el desinterés por el tan caca-

reado I+D+i (que inventen ellos), la mayor parte de estas empresas

han desaparecido.

Desarrollo de la televisiónEn 1960 se dotó a los estudios de Madrid y Barcelona del

primer magnetoscopio y en el mes de octubre de 1961 se inau-

guró en Miramar el estudio número 2, construido en el ala derecha

del edificio, con una superficie de más de 230 metros cuadrados,

una altura superior a los 9 metros y dotado de una pasarela de

iluminación situada a 5,5 metros de altura, de la que pendían las

perchas telescópicas soporte de los focos. El nuevo estudio se

equipó con 3 cadenas de cámara y un moderno control de reali-

zación, lo que permitió incrementar considerablemente la parti-

cipación diaria de Barcelona en el programa nacional y facilitó

el aumento progresivo de las horas de emisión.

Desde el principio, la emisora de Tibidabo prestó un correcto

servicio a los varios millones de habitantes del Barcelonés y las

comarcas del Vallès, Baix Llobregat y el Maresme, extendiendo

su influencia a múltiples poblaciones más alejadas debido a la

buena propagación que ofrecía el canal 4 y a las reducidas inter-

ferencias de aquella época, lo que motivó que se recibieran

múltiples controles desde puntos tan alejados como Puigcerdá,

Tarragona, Cervera o Calaf. Para incrementar la cobertura, en

febrero de 1960 se instaló el primer reemisor en Monte Caro (T.

M. de Roquetas), a 1.447 metros de altura, junto al monumento

a Nuestra Señora de la Cinta, desde el que se prestaba servicio

a parte de las provincias de Tarragona, Teruel y Castellón. En

1961 se instaló en Alpicat (Lérida), en el mismo emplazamiento

del radioenlace, un pequeño reemisor que en 1963 fue susti-

tuido por una emisora de 500 vatios. A partir de 1962 se inició

el montaje de pequeños reemisores destinados a cubrir zonas

de sombra. En 1964 se inauguró en el Tibidabo una torre de 80

metros de altura, coronada por un mástil de 20 metros soporte

de una antena tipo mariposa de 6 pisos y se dotó al centro de

un nuevo transmisor de 25 kilovatios.

Finalmente, el 24 de septiembre de 1965 se puso en servicio

en Tibidabo la emisora de 20 kilovatios para la segunda cadena

de TVE, después de haber ampliado a tres vías bidireccionales

de la red de radioenlaces con Madrid. Con esta infraestruc-

tura se podía dar servicio permanente a los dos programas de

TVE, disponiendo de la tercera vía para el intercambio de

programas entre Miramar y los recién inaugurados estudios

de TVE en Prado del Rey.

Centro Emisor de Soriguera. Situado en el Pic de l’Orri, a

2.439 m. de altitud, se inauguró en 1985 para mejorar la

cobertura de las comarcas del Pirineo catalán

TLC47-p.36 a 41 ok 15/9/09 15:11 Página 41

42

Calidoscopi

Publicacions

Web de la FundacióObservatori per a laSocietat de la Informacióde Catalunya (FOBSIC)www.fobsic.cat

Concebuda amb l’objectiu d'ajudar els agents

socials, especialment les administracions públi-

ques, en la presa de decisions relatives al desen-

volupament de la societat de la informació i del

coneixement a Catalunya, la Fundació Observatori

per a la Societat de la Informació de Catalunya

(FOBSIC) fa la funció de centre d'investigació

especialitzat. Una recerca que impulsa des de

les seves dues àrees especialitzades (Àrea quan-

titativa i Àrea qualitativa), en cooperació amb les

universitats catalanes i els centres d'investigació

especialitzats. Els seus informes més recents

centren l’atenció, tant en l’evolució de les TIC a

Catalunya, a partir de l’anàlisi d'indicadors d'ús

i equipament de les llars, empreses i administra-

cions públiques, com en la situació del mateix

sector en el context territorial i dels diferents àmbits

d’activitat empresarial. Pel que fa als seus informes

més recents, el darrer de tots és un ‘Estudi sobre

la satisfacció entre els usuaris de banda ampla

rural (Maig 2009, 4a onada)’. Es tracta d’una audi-

toria del grau de satisfacció dels usuaris pel que

fa a l’ús de la xarxa d’Iberbanda a Catalunya. El

seu objectiu és recaptar informació útil que permeti

prendre decisions en base a objectius.

Telefonía móvil y desarrollofinanciero en América LatinaAutors: Analistas Financieros Internacionales

(AFI). Coordinador: Jaime García Alba (Banco

Interamericano de Desarrollo)

Editorial: Fundación Telefónica (Ariel y BID)

Análisi de la contribució específica dels serveis

financers mòbils al desenvolupament econòmic

d’Amèrica Llatina. L’estudi planteja la hipòtesi que

els serveis de telecomunicacions, i més específi-

cament la telefonia mòbil, és una eina clau per a la

difusió i el creixement financer de les economies

llatinoamericanes. La tesi concreta del treball és

que les TIC són un instrument per al desenvolupa-

ment financer, l’impacte positiu i directe del qual

s’afegeix al de la pròpia dinàmica expansiva de les

economies en vies de desenvolupament, fet que

genera una mena de «cercle virtuós» entre les TIC,

el sistema financer i el benestar social i econòmic.

Des d’aquest punt de vista, la telefonia mòbil, en

tant que eina clau de difusió i desenvolupament

financer, actua com a vehícle accelerador del desple-

gament d'infraestructures de telecomunicacions.

Alguns dels aspectes concrets que s’analitzen en

profunditat són: la importància de la modernització

bancària per al creixement econòmic; el desenvo-

lupament i ús de la telefonia mòbil en el sector

financer a Amèrica Llatina; i les estratègies d’opti-

mització de les capacitats de la telefonia mòbil per

part de les entitats financeres i dels operadors.

Innovacció! (7 movimentsper construir una empresainnovadora)Autor: Franc Ponti

Editorial: Granica

Tal com resumeix molt bé el seu títol, es tracta

d’un manual pràctic sobre la innovació en acció.

Amb aquest objectiu repassa les tècniques, les

estratègies, les tàctiques i els procediments que

intervenen en el procés d’innovar. Una metodo-

logia que s’ha de conjugar, segons l’autor, amb

un exercici de gran determinació per al seu

inductor, que ha de ser capaç de superar tots

els contratemps i de demostrar una gran capa-

citat de treball en equip, una enorme passió, a

més d’elevades dosis de coratge, intuïció i reflexió.

Abans d'entrar en el moll de l’os del contingut

de l’assaig, resumit en les passes que porten a

fer realitat un projecte innovador, l’autor respon

un sèrie de preguntes bàsiques que li han fet tot

tipus d’interlocutors (alumnes, empresaris i perio-

distes), i que considera essencials. Finalment, i

pel que fa als passos orientats a crear una empresa

innovadora, l’autor els resumeix en aquest set:

rumb (saber on volem anar), equip (involucrar a

tothom), canvi (revolucionar les estructures internes

i el contacte amb l'exterior), tendència (anticipar-

nos al futur), creativitat (generar idees disrup-

tives), projecte (crear un contínuum d'innovació)

i resultat (sistematizar la innovació).

TLC47-p.42 a 44 ok 15/9/09 15:18 Página 42

El passat mes de juliol el COETC va iniciar una nova

etapa. En l'inici de l'anterior mandat de la Junta de

Govern (era l’any 2005, recordem-ho), la situació

econòmica encara era pròspera. Des del punt de

vista col·legial, els pressupostos es tancaven amb superàvits

del 25%. La conjuntura favorable va permetre al COETC la

consolidació d'una estructura de personal i l’assoliment de

la majoria d'edat en la funció del visat tècnic. Unes millores

que han afavorit una major presència del COETC en la societat,

especialment davant l'Administració Pública, i ha reforçat

l'Enginyeria de Telecomunicació com a professió de referència

en el sector TIC.

Ara, la majoria d'edat de la nostra professió a Catalunya

es tradueix en la voluntat de creació d'un Col·legi català amb

personalitat jurídica pròpia i coordinat amb la resta de col·legis

territorials a través del Consell de Col·legis. Una iniciativa plas-

mada, després de l'Assemblea del mes de desembre de l’any

passat, en la presentació davant la Generalitat de l'expedient

per a la creació del nou Col·legi d'àmbit català, que en aquests

moments està pendent de publicar-se al DOG.

Uns quants mesos abans, el juliol de 2008, vàrem fer la

compra de la nova seu, utilitzant els fons històrics de la nostra

demarcació amb aquesta finalitat i posant així les bases del

nostre patrimoni a Catalunya.

Malgrat tot, encara hi ha aspectes molt rellevants que

resten pendents de resolució satisfactòria: la taxa d'afiliació

continua sent baixa i es manté la dicotomia entre títol i professió.

És a dir, aconseguim el títol però no entrem de ple en la professió

(en el sentit de passar a formar part d'un col·lectiu), i ens

limitem a viure una aventura individual.

S’hi afegeix, ara mateix, que la professió s'enfronta a una

de les situacions més difícils des de la seva creació, l’ano-

Balanç, objectiusi reptes

menat ‘Procés de Bolonya’, que podria haver diluït i infrava-

lorat la nostra titulació. Al seu torn, la llei Òmnibus amenaça

les estructures col·legials i fins i tot al propi exercici lliure de la

professió. A més, la crisi econòmica, especialment en el sector

de la construcció, provoca una retallada dels ingressos del

Col·legi, de l'ordre del 30%.

Per tot plegat, la Junta de Govern entrant ha de plantejar-

se els següents objectius prioritaris: consolidar la creació del

Col·legi d'àmbit català, mantenir la nostra professió com a

referent del sector i gestionar la crisi econòmica. Ha d’encarar,

a més, importants reptes, dels quals potser el més difícil és

convèncer a tothom (Universitat, professionals del lliure exer-

cici, professionals assalariats i empresaris-enginyers), que el

títol i la professió són simbiòtics. És a dir, que el prestigi del

títol està relacionat i es nodreix, entre d‘altres fonts, del reco-

neixement social dels professionals, i al seu torn, la posició i

prestigi social dels nostres professionals requereix la més alta

valoració del nostre títol. Escoles i Col·legis han de col·laborar,

per tant, a crear millors titulats i millors professionals. Hem de

conscienciar-nos que existeix una dimensió col·lectiva de la

nostra professió, que una xarxa té més valor que un terminal.

No cal dir que com a degà em sento responsable de

l'elecció dels membres de la Junta de Govern, però més enllà

de saber si som els millors, sí que puc garantir el nostre esforç

i la nostra il·lusió a l’hora d’enfrontar-nos a aquests propers

quatre anys que seran, sens dubte, decisius per al futur del

nostre Col·legi i de la nostra professió.

Miquel RamírezDegà del COETC

Tribuna

43

TLC47-p.42 a 44 ok 15/9/09 15:18 Página 43

TLC47-p.42 a 44 ok 15/9/09 15:18 Página 44