ndex

Textos dels nivells inicialsInstrumental IInstrumental IIInstrumental IIICastell BsicCatal BsicTextos dels nivells mitjansGES1CFGM Llindar CatalTextos dels nivells altsPAUCFGSGES2Textos dels grups danglsNivell inicialNivell mitjNivell funcionalTextos dels nivells inicials

El meu somniA mi magradaria viatjar a Canada i als Estats Units per a veure les ciutats ms importants i els paisatges. Tamb magradaria conixer com sn les persones dall. Com que no s parlar angls, estic decidida a aprendrel per a poder comunicar-me amb els americans i alguns canadencs. Hi ha canadencs que parlen en francs, per com que jo ja s parlar francs, amb aquests no tindr cap problema. Espero que el meu somni es faci realitat algun dia.Hawa SidibeInstrumental IMe encantaEn verano yo me voy al pueblo. Me encanta pintar la casa, el corral y la fachada, pasear por las calles, hablar con la gente del pueblo, sentarme en la calle con una mecedora, ver las estrellas, levantarme por las maanas y desayunar pan frito y pasta del pueblo.Justa GarcaInstrumental ISant JordiSant Jordi es una fiesta muy especial, que me gusta. Los chicos regalan rosas y las chicas libros. En Catalua se celebra el da de los enamorados.El ao pasado se hizo un dragn muy grande, de color verde y lo pegamos en la pared. Escribimos cada uno un texto y este ao tambin.Yo estudio castellano, para tener una novia espaola que me entienda bien y yo la entienda a ella. Tiene que ser guapa, mas de lo que imaginis todos y gracias a todosMohamed LkadiInstrumental IAmigaAmiga, fue tan bonito y tan importante conocerte, porque al conocerte aprend muchas cosas. Ahora todo en mi es alegra ya nada es tristeza. T con tu cario, haces iluminar mis das y mis noches y poco a poco tu amistad fue creciendo dentro de m.Ahora le doy gracias a Dios por haberte puesto en mi camino y por haberte conocido.Oumou TraorInstrumental IHagiHola, soy un chico muy tranquilo. Este verano me gustara ir un da de vacaciones un mes Arabia Saud, a la Meca, para hagi, es mi sueo y espero poder cumplirlo.Ibrahima SillahInstrumental I

En Semana SantaEste ao si puedo ir a mi pueblo, cija , en la Semana Santa. Hacen pasos todos los das y se cantan muchas saetas. Quiero verlas todas, aunque no duerma, porque hace 30 aos que no voy.M Carmen JimnezInstrumental IIPara Sant JordiEl da de Sant Jordi es fiesta y me voy a comer con mis hijos y mis nietos. Despus jugaremos al bingo para rernos un ratito y Juani, Loli y el que se anime bailarn woliwut y cada uno a su casa.Manuela CnovasInstrumental II

El colegioSoy Ana. He decidido cambiar la tele por el colegio y estoy muy contenta con mis compaeras y voy aprendiendo poco a poco.Fui la primera vez en mi vida de excursin a Blanes. Haba gente joven y de muchos pases. Fue bonito, ir a todas las que pueda.Ana RuizInstrumental IIJan

En marzo naci Jan y estoy muy contenta. Es el quinto nieto, vive en Segur de Calafell y si puedo voy a verlo el fin de semana porque lo echo mucho de menos.M Rosario DoblasInstrumental IIMi disfrazLa Edad de Oro somos un grupo de personas mayores de La Florida y hacemos muchas cosas. Ahora para carnaval nos hemos disfrazado de flores y gotas de agua. Llevamos una carroza como una montaa y caa el agua como una catarata. Tena flores y era muy bonita. Estuvimos bailando tres horas. Hemos ganado el premio especial. Concha MorilloInstrumental II

Me llamo Ruperto Vargas. Tengo 54 aos y estoy enfermo hace dos aos, pero nunca es tarde para recuperarse y dar el primer paso.
Me acuerdo con cario y al mismo tiempo con tristeza cmo era yo antes. Pero encontr tranquilidad y una solucin en el colegio de adultos. Gracias a todos mis profesores tambin doy gracias a mis compaeras.Ruperto VargasInstrumental II

Mi nietaYo estoy muy contenta con mi nieta en mayo va a cumplir un ao y le haremos una fiesta de cumpleaos le haremos muchos regalos, juguetes, ropa y ms cosas. Ahora habla, tiene dos dientes, anda con la mesa y con el sof sola, le gusta cuando la llevamos al parque juega con los nios y es muy guapa, como su madre tiene la cara roja y ahora come ms. Estamos encantados con ella, la queremos mucho.Aicha Instrumental IISant JordiLleg la primaveraComo el que espera una peraY Sant Jordi un mes despusYo ya saba puesQue mi hija la menor Se casaba.Sent el mayor fervor cuando lo supe: que ilusinmas otra fue la de mi nieta de comuninEntre tanta felicidadDichosa bondadY mis mejores deseosPara los novios y los dems.Ana PrezInstrumental II

Me voy a Marruecos en junio para ver a mi familia, a mi hijo y a la nueva familia de mi hijo. Ir con mi familia a la playa y me ir al mercado a comprar muchas casas que necesitamos para la boda de mi hijo.El da de la boda viene gente y la familia, hacemos la comida, el te con galletas y pastasCuando acabe la fiesta volver al mercado para comprar ropa y cosas necesarias para volver a Espaa.Ftima EssamouriInstrumental II

La Sagrada FamiliaTengo que ir a ver la Sagrada Familia de Barcelona. Solo la he visto por televisin, pero yo quiero verla por dentro, que dicen que es preciosa: Una buena ocasin fue cuando vino el Papa, pero lo dejar para ir mas tranquila con alguna amiga.Purificacin Moreno Instrumental IIIEl ViajeAunque el agua me da mucho respeto, desde que vea Vacaciones en el mar, he pensado lo bien que se pasa en esos viajes y soaba con algn da que pudiera hacerlo. Hace unos aos unos amigos hicieron un viaje en barco y queran que fuera, pero no pudo ser, as que me quedar con las ganas, a no ser que se presente alguna ocasin y podamos ir aunque vayamos mi marido y yo solos.Encarna Aranda.Instrumental IIIVacacionesEste verano quiero ir de vacaciones a Marruecos con mi abuela en el avin y visitar a mi ta en Nador. Solo un mes. Me encantan los restaurantes. Se hace muy buena comida.Samira BouyaamadInstrumental IIILa hortensiaUna de mis flores favoritas es la hortensia. En casa tengo dos, una blanca y una rosa, pero tengo muchas ganas de tener una amarilla como la que tiene mi hijo Enrique.Est preciosa, me gusta mucho.Antonia LpezInstrumental IIIVacacionesMe voy de vacaciones el mes de junio con mi marido y mis hijos en el autobs. Iremos a casa de Basir y Mariam que son mis cuados, tambin visitare a mis tos y familia, hermanos, hermanas, primos y primas.Rachida UahhoudiInstrumental III

Viaje con mi abuelaEn mayo haremos un viaje a Tenerife y Lanzarote. Me gustara en otro viaje ir a Galicia, mi hermana ha vivido en La Corua y es muy bonito. Tambin espero ir algn da a Lourdes, a Portugal, y a otras ciudades de Espaa que no conozco.Rosario AlbaInstrumental IIIMe gustaraMe gustara ir a Tenerife a ver sus playas, su catedral y sus monumentos para agosto, antes de que seamos mayores. Este mes ir a Pescola que tiene un castillo. Hace mucho tiempo que no voy al pueblo en Jan, es muy bonito y tiene muchas flores en los patios.Melchora CarmonaInstrumental III

Recuerdo de Navidad.He estado con mi hermana Carmen, de vacaciones en un crucero. Estuvimos en Mnaco, visitamos un casino y los jardines eran muy bonitos, todo estaba muy limpio, en Tnez tambin paro el barco y recuerdo mucho las tiendas, en Roma vimos el circo romano, en el Vaticano muchas joyas.En el barco cada noche despus de cenar bamos a ver el espectculo y a la discoteca. Lo pas bien.Conchi MagaaInstrumental IIISoutelo de SanmanezEstoy deseando que llegue el mes de agosto para ir a mi pueblo para regar mis plantas: claveles, hortensias, las cuida mi sobrino, pasrmelo bien con mi familia y dar un paseo por el Mio en catamarn, por la Rivera Sacra.Concha RodrguezInstrumental IIIRecuerdosSoy de Castilla-Len, de Santiago de la Requejada, un pueblo de Sanabria, en la provincia de Zamora.Tena 13 aos cuando vine a vivir a La Llagosta. Aunque no he ido tantas veces como quisiera, en mi memoria estn grabados aquellos prados llenos de flores cuando llega mayo. Sus ros tan limpios que se ven las truchas. Los paisajes tan verdes, el cielo tan azul y por la noche tantas estrellas. Pero sobre todo la gente tan acogedora y tranquila.Espero volver pronto y me gustara ir en mayo. Andar por el campo, en esa fecha, todo florido y respirar ese aire que huele tan bien.Victorina RamosInstrumental III

El terremotoUn da del ao 2007 estaba en Marruecos, hubo un terremoto y mucha gente muerta de un pueblo que se llamaEl Hosaimoy,Nador.Yo tenia mucho miedo y todas las casas se movan y la gente estaba triste porque hay gente de su familia que se muere.La semana pasada cuando vi. el terremoto de Japn yo record lo que pas en Marruecos y yo estoy triste con la gente de Japn.Hafida El CuracheInstrumental IIIQuisieraEl mar y el cielo son igual de azules, pero en la distancia parece que se unen. Quisiera ser el cielo porque as el mar nunca me alcanzar.Monte OrtizInstrumental III

Mi amigo Freja tiene veinte aos. Estudia cocina y vive en Copenhague, capital de Dinamarca. Lo conoc en Pineda de Mar el verano pasado, trabajaba en un hotel, l me invit a visitarlo. He ido a verlo, he estado dos meses all, haca mucho fro y aunque l me acompaaba para ver la ciudad, yo prefiero Espaa. Estaba deseando venir.Mamadu Kanten JarraCastell bsicMi vidaEstoy en casa mucho tiempo. Acompao a mi marido y hago mis tareas. Salgo a comprar, a recoger a mis nietos al colegio, tengo cinco y viene otro en camino. Voy a trabajar y tres das a la semana al cole. Tengo compaeros y compaeras de muchos pases, me gusta estar con ellos, escucharlos y hacer juntos los trabajos.Sabina CuencaCastell bsic

Hola, me llamo Latifa. Me gusta leer y cocinar. Quiero mucho a mis hijos, a mi familia y a mi marido. Mi marido y yo nos queremos mucho y no tenemos problemas. Vivimos hace cuatro meses en La Llagosta y estamos bien, porque es un pueblo muy tranquilo.Latifa HantarCastell bsic

La claseYo, en Marruecos hacia clases de rabe. Cuando llegu a Catalua, estuve tres meses sin trabajar, ahora hago clases de rabe en la Mezquita de Mollet-Sant Fost. Son treinta nios entre ocho y trece aos, a algunos les cuesta entenderlo, pero entre todos se ayudan. Es una clase muy divertida y motivadora. Estoy muy feliz por poder hacerla.Ouarda AchoukhiCastell bsic

A mi me gusta escribir y aprender cataln y castellano, por eso este ao estoy en el colegio. Tengo ms compaeros que tambin estn aprendiendo. Nos lo pasamos bien, pero yo a veces quiero ir mas deprisa, pero poco a poco.Mohamed El MokhtarCastell bsic

Soy de Mali, capital Bamako y mi pueblo se llama Dombia. Tengo treinta y tres aos y he venido a Espaa a buscarme la vida. Hace cuatro aos y siete meses que estoy en Catalua. Voy teniendo trabajo, pero no tengo pasaporte y no he podido ver a mi familia ni despedirme de algunos de ellos. Tampoco me deja disfrutar de mis amigos, estoy preocupado, siempre con miedo.Tamaki SissokoCastell bsic

Soy Ilhan Ouammou. He nacido en Marruecos en 1989. Pas mis primeros aos entre mi familia, una vida modesta, tranquila y feliz. Hasta los trece aos estuve en el colegio con mi prima y mis amigos del pueblo. Para estudiar secundaria tenia que ir en bicicleta o caminando dos kilmetros.El sueo de mi viaje a Espaa comienza en 2006, hasta 2010, cuando mi hermano me ha dicho que todo est preparado y mi sueo se realizar.Todo cambia cuando estoy aqu, otra vida y otras gentes. Yo comienzo a ser responsable y ms prudente y tambin aprendo la lengua para tener ms fcil mi porvenir. Adis.Ilhan OuammouCastell bsicEls meus ntsEstic molt contenta perqu ser via del tercer nt que naixer el proper mes de mar. El nen es dir Joel, el seu germ es diu David i el cos Iker.Ara la casa s plena de rialles de nens.Quan els meus fills eren petits jo treballava i els meus pares majudaven amb ells.Els portaven al parc, a lescola ...Desitjo ser tan bona via com els meus pares ho van ser amb els meus fills!Emlia MonterrubioCatal bsic

Record dun passatAquest mat he viatjat a Barcelona amb RENFE i mhe assegut en un seient he comenat a fixar-me amb tota la gent que viatjvem en aquell tren. Alguns llegien el diari, altres tenien la mirada perduda en els seus pensaments, uns altres dormien. A mi em va venir un record de quan jo anava a treballar i agafava el metro. Ms duna vegada em passava de parada perqu madormia i havia de tornar enrere. En altres ocasions, quan em despertava, madonava que tenia el cap quasi a lespatlla del meu company de seient i de viatge. Aix em feia molta vergonya i no sabia si baixar a la prxima parada o continuar el recorregut.Carme Villalba lvarezCatal bsic

La meva jubilaciSempre havia dit que el dia que em jubils faria moltes coses que no he pogut fer abans, com viatjar i anar-men al poble algunes temporades amb el meu marit, per ara que ja estic jubilada de all que pensava no puc fer res perqu mhan portat una nta que he de cuidar i mha canviat tot. Mha passat com al conte de la lechera, se mha trencat el cantir, per jo estic molt feli i veig com la nena cada dia aprn alguna cosa nova i em diu algunes cosetes que a vegades no entenc, i veig com li surten les dents i com comena a caminar. Em passo el dia mirant-la i jugant amb ella. Ara no penso en res ms, noms en que es trobi b i sigui feli. Anna Garcia GarciaCatal bsic

El 75 aniversariSc alumna de lescola dadults de La Llagosta. Fa uns dies vaig passar per davant de lajuntament i vaig llegir a la faana aquesta frase: 75 aniversari del poble de La Llagosta. Felicitats..Vaig pensar: el poble t la mateixa edat que jo.Parlant amb la gent del poble em van dir que aquest realment era jove, abans pertanyia oficialment a Sant Fost.Fa tres cursos que estic a lescola i ara que estudio em sento jove desperit igual que el poble.La Llagosta ha millorat molt en aquests darrers anys: centre cultural, tallers, cursos per la gent gran, xerrades i sortides culturals...En aquests tres anys he aprs a escoltar, aprendre de mica en mica el catal i llegir amb lajuda de les professores. Grcies.M Jos PalmaCatal bsicSc bolivianaHe vingut a Espanya de vacances i he deixat al meu nebot, fill de la meva germana, de tres mesos de vida a Bolvia. Magrada molt estar aqu i he trobat un treball en un bar. Ms tard vaig buscar un altre feina i ara treballo a Barcelona cuidant una dona gran de 86 anys per la nit. Magrada molt, sobretot quan em parla en catal com tamb el seu fill. Per aix mhe interessat aprendre el catal.Jo en el meu pas soc professora de primria i llicenciada en dret, i vull fer un curs dadaptaci per exercir la meva carrera.Ja tinc NIE i puc viatjar al meu pas per veure la meva famlia i estar alguns mesos per passar el Nadal i Any Nou. Em fa molta illusi!Lupe Monasterio SalasCatal bsic

La meva vida a EspanyaJo visc fa quatre anys a Espanya. Vaig venir aqu per treballar en telefonia, ja que una empresa espanyola a la meva ciutat Lima (Per) donava loportunitat de poder venir a treballar aqu. Vaig viure nou mesos a Mrcia, desprs em vaig traslladar a Eivissa per a seguir treballant en telefonia i all va ser on va comenar el meu inters per aprendre el catal. A loficina on treballava dos dels meus companys parlaven catal i jo mesforava per entendrels, per a vegades sem feia una mica complicat. Em va agradar molt viure dos anys en aquesta petita illa per les seves platges, els paisatges i els capvespres que sn una meravella. Fa un any que em vaig traslladar a Barcelona perqu el meu xicot treballava aqu i tamb per buscar una oportunitat nova de feina, i vaig aconseguir una feina igualment a telefonia. Ja fa un any que visc aqu i el meu inters pel catal ha crescut molt ms, ja estic ms acostumada a escoltar-lo. Espero poder aprendre el ms aviat possible doncs la meva propera meta s aprendre francs.Trobo molt a faltar el meu pas, la meva famlia i els meus amics, per magrada molt viure a Espanya. He conegut gent molt amable i aix fa que la vida i el dia a dia aqu sigui ms fcil.Sara Nicho LevyCatal bsicEl mundo realLas personas no sacamos todo lo que llevamos dentro, bin por vergenza, vanidad, orgullo y un largo etctera. Esto crea enfermedades y nos limita en muchas cosas como en expresar lo que sentimos de verdad. Pues nuestra mente no est limpia y por lo tanto no piensa con claridad.Francisca MirandaCatal bsic

Una petita histria de la meva vida

Jo era la petita de sis germans i els meus pares treballaven al camp amb els dos germans grans. Jo cuidava dels altres germans i de les tasques de casa com si fos la mestressa , per aix no podia anar a lescola. Quan tenia catorze anys els meus pares em van enviar a Barcelona a casa de la meva tieta. Ella ja havia vingut feia alguns anys i em va buscar un treball de seguida. Vaig comenar a treballar a una polleria on em feien treballar moltssim. Els pollastres i conills els matvem a rebotiga i es pelaven a ma. La mestressa els venia a la botiga i jo feia els encrrecs a domicili. Coneixia les lletres per no les sabia ajuntar. Cada dia veia els rtols dels carrers i aix vaig comenar a llegir i ms tard vaig escriure una carta a la meva mare al poble. Li vaig demanar que em digus si entenia all que li escrivia. La senyora on jo vivia majudava a aprendre a escriure i llegir i aix va ser com vaig anar aprenent una mica i finalment la meva mare va poder entendre tot all que li explicava. Grcies a aix puc explicar una mica una part de la meva histria.

Maria CominoCatal bsic

AdemuzEl rincn de Ademuz es un rincn precioso. Es un lugar para descansar y disfrutar de una tranquilidad que pocos otros lugares tienen.En este lugar nac yo. Aunque su enclave est entre Cuenca y Teruel y nuestras costumbres se asemejan ms a las de Aragn, pertenecemos a Valencia y no renunciamos a ser valencianos.Es un pueblo para visitar, sobre todo la gente que ame la naturaleza pura y le guste el senderismo.Tenemos pinares centenarios con grandes y hermossimos pinos, alguna secoya y muchas, muchsimas sabinas, que son dignas de ver y escucharlos cuando el aire sopla fuerte y pasa entre sus espesas ramas.Tambin tenemos una hermosa vega regada por el ro Turia que est llena de manzanos de una variedad llamada esperiega, es nica en esta zona.A partir de Marzo esta vega es un verdadero paraso, comienza a florecer y se ve todo blanco, precioso. Y seguidamente empieza a verse el fruto y cambia de color. Pero todo esto es mucho ms que color y olor. Tambin es amor, el amor con que las gentes cuidan esas huertas y esos frutos, como los recogen, como los envasan. Es precioso verlo y hacerlo todos juntos en familia. Tambin tenemos para los amantes de monumentos: un castillo y varias ermitas. En una de ellas, llamada Virgen de la Huerta, dej su firma El Cid Campeador cuando iba hacia Valencia.A todo el que le guste viajar no pierda la oportunidad de conocer este rincn de Espaa.

Isabel Blasco AlvaroCatal bsic

Una tarda de compres a una gran superfcie.A la tarda fem lentrada al hipermercat sense presses, fem una passada pel departament dinformtica, la meva dona em diu que va a la seva per agafar el que li falta per casa, jo em vaig a veure el que minteressa. Passo pel departament deines, roba, menjar, begudes, i quan ha passat una bona estona faig una trucada a la meva dona per saber on estava. Ens trobem i em diu que li queda una mica, llavors li dic que lesperar a la porta dentrada per qu em feien mal els peus. Desprs de mitja hora ens tornem a veure i marxem a prendre un tallat. Al final si volem fer la tarda complerta entrem al cinema, per amb de cura escollim la sala doncs hi ha alguna que s tan cmoda que no puc evitar adormir-me.

Jos MuozCatal bsic

ReflexionsEm dic M Jos i tinc 58 anys. Tinc tres fills: el Vicen, en Manel i el Jordi. Soc via de tres nts, dos nens i una nena. El gran es diu Aleix i t vuit anys, en Pol de cinc anys s el mitj i la nena es diu Noia i t quatre mesos.Estic molt contenta per qu abans treballava i no podia estar amb els meus fills el temps que jo volia, i ara en canvi gaudeixo molt dels nts, destar amb ells, destar a casa i venir a lescola.

M Jos SantaCatal bsic

Memries Tot a la vida t un final. Jo vaig a explicar una mica el que sento i he sentit al llarg duns anys, quan vaig comenar a cuidar a dos germans.En Xavier, el gran, quan tenia tants sols tres mesos de vida vaig comenar a cuidar-lo perqu els seus pares havien de treballar i van confiar amb mi per la seva cura.Els he cuidat amb els meus propis fills amb tot: en lalimentaci, en leducaci, i tamb amb molta estima, i en tot el que un nen necessita per crixer b en la seva vida.Ja van passar cinc anys den que tenia en Xavi que va nixer el seu germ, lngel, al que cuida i dono la mateixa educaci i estimaci que al seu germ. Jo mhe sentit i em sento molt orgullosa dells dos, doncs sn uns nens bons i educats i molt bons estudiants, per com he dit al comenament tot t el seu final. Aquest anys, al juny, els deixo de cuidar doncs shan fet grans. Xavier te 17 anys i lngel 12, i vol dir que em sento trista al no poder tenir-los tant com abans per sapigueu que ja no em necessiten. Dir-vos que vaig ser molt feli amb ells dos. Els he estimat i estimo molt. Per al meu marit, els meus fills i per mi signifiquen molt ells dos i us trobar a faltar!.

Marina NezCatal bsic

Els anys seixanta a Barcelona.En el record tinc els meus primers anys a Catalunya, arribem a Barcelona desprs de que el meu pare hagus vingut a treballar, vam venir a viure a casa dels meus avis paterns, concretament a lHospitalet de Llobregat, vivint a casa dels meus avis, la meva via ens preparava el berenar a la cuina, van ser uns anys felios. Ms tard ens vam anar a viure a casa dun cos del meu pare, al centre de Barcelona, al carrer Barber, en ple barri xins. Jo en aquells dies no era conscient de la zona en qu vivem, va ser ms tard quan en vaig fer una mica ms gran, que entesa el que havia vist i va ser quan vaig comenar a raonar moltes coses.Vivem en un pis molt gran i nosaltres tenien dues habitacions llogades, amb dret a cuina i lavabo comunitari. Recordo que la meva mare ens portava cada mat a lescola, i al carrer Sant Pau, de cam ens paraven en una granja i ens prenem un cacaolat, que compartem la meva germana i jo, !que bo estava!, suposo que com no havia tanta abundncia com ara ho valorvem tot molt ms.Tamb un cop per setmana la meva mare ens portava a la meva germana i a mi a banyar-nos, als banys pblics que hi havia prop de casa, el meu germ com era uns anys ms gran, i noi, anava tot sol.El dia que es feia la bugada havem danar al safareig pblic, per rentar la roba, i un cop acabada ens la centrifugaven en una mquina gran i ens la portvem a casa per estendre.Al carrer Uni, hi havia el cinema Barcelona, i algunes vegades, el meu germ ens portava a la meva germana i a mi a veure alguna pellcula de lpoca.Aix s un petit record dels meus primers anys a Catalunya, als anys seixanta.Ascensin CarayolCatal bsicTextos dels nivells mitjans

44 rosesOn s el meu cavaller?aquell que em porta la rosaamb un somriure en el rostreper Sant Jordi cada any.On est aquest any la rosa?aquest any no arribarhe rebut quaranta-quatreja cap ms em portar.Aquest any, la rosa jo comprari al costat del teu retratla rosa jo et posar.MaribelCatal llindar

La historia de Sant Jordi s molt interessant. Un senyor elegant i cavaller porta una rosa a la m i la dna a una noia molt maca. Ella li regala un llibre a ell. s una tradici molt bonica a Catalunya i la fan tots els catalans i castellans.Silvia TeijeiroCatal llindar

Diada de Sant JordiPer mi el dia de Sant Jordi ha estat sempre molt especial pel que representa per Catalunya, sempre sha sentit que era el dia del llibre, per jo mai nhavia llegit cap.Un dia vaig decidir que volia aprendre a escriure en catal, per aix vaig inscriurem a lescola dadults, ja que tot i que sc catalana no lhe sabut escriure perqu a la meva poca el catal estava prohibit.Vaig comenar les classes, la Isabel i la Marta ens digueren que havem de llegir el primer llibre, es deia: La maternitat dElna, de lAssumpta Montell.El vaig deixar a la tauleta de nit i all el vaig tenir tot un mes i no mel mirava mai.Per la Isabel insistia que lhavem de llegir, que era necessari per aprendre i que ens podia ajudar molt. Vaig tornar a la biblioteca a buscar-lo altra vegada, aquest cop em vaig proposar llegir-lo, i aix ho vaig fer. I no s per quina ra ja no he deixat de llegir, sempre tinc un llibre a casa.I amb un curs i mig descola ja nhe llegit vint-i-dos. Alguns mels han recomanat, altres els he escollit jo. Tots mhan agradat molt, per alguns els tornaria a llegir. La maternitat dElna de lAssumpta Montell, El secret del meu turbant de lAgns Rotger, Emma de la Maria Barbal, Joc brut del Manuel de Pedrolo, Maletes perdudes de Jordi Punt, 39+1 i Una famlia fora de srie de la Slvia Soler. Tots ells mhan ajudat fora, per el millor de tot ha estat que la lectura avui per mi s molt gratificant, no mho hauria pensat mai.

Agns BouCatal llindar

Reflexi de la vida En aquesta vida he aprs que no es pot fer marxa enrere, que l'essncia de la vida s anar cap endavant. La vida, en realitat, s un carrer de sentit nic, en la qual, si t'equivoques, ten pots penedir. Per aquesta ra cada instant, cada segon de la meva vida la visc com si fos l'ltim. No importa el cam que prengui si el bo o el dolent, si tinc la ra o no. El que importa s viure, ja que la vida en si sn dos telenotcies i ja nhe viscut un.Dahiana MeloGES 1La meva experinciaEl meu primer dia de classe, asseguda a la meva cadira, al davant de la taula, vaig pensar uff... on mhe ficat? Aix va ser el que pensava interiorment. Ara, desprs de sis mesos, estic amb un bolgraf a la m escrivint aquesta narraci per Sant Jordi. Com han canviat les coses...Cada nit a casa posem el telediari a lhora de sopar per informar-nos sobre els esdeveniments que passen al mn. Quan veia algunes notcies en qu mencionava algun pas, per exemple Gran Bretanya, jo en quedava igual perqu no sabia ubicar-me en el mn. En canvi ara, quan diuen el nom dels pasos ja puc situar-los.Una de les coses que ms mhan arribat a dintre ha estat que la professora un dia va demanar fer un treball sobre el quadre del Guernica. En aquell moment jo sabia quin quadre era i qui lhavia pintar, el que no sabia era el seu significat. Quan vaig fer el treball em va impactar molt la seva histria, la importncia del seu passat. Encara em queda molt per aprendre, ho s. Ganes no men falten. Primer de tot s la cultura. Rosa M AceroGES 1Textos de nivells alts

El somniShavia fet tard i no arribaria a temps, jo havia quedat amb una senyora gran per fer-li una reforma al bany. Vaig entrar en aquella casa enorme i es va apagar el llum, vaig sentir un soroll molt fort com si caigus una finestra a terra i es trenqus en molts trossos. No estava espantat per si preocupat, perqu sense llum no podria fer el que havia vingut a fer, la reforma al bany. No hi havia ning a la casa per demanar-li que majuds a encendre els llums, em van caure al peu totes les eines,a terra, i una clau amb tant mala sort que em va trencar el turmell. Em feia molt de mal i no em podia moure, ara si que estava espantat i comenava a desmaiar-me. Ara ja s qu era el soroll dabans, un gos que hi havia a la casa i estava al meu costat i va comenar a bordar, al cap duna estona va arribar un ve de la casa del costat que em van dir que perdria el peu. Aleshores em vaig despertar, tot havia estat un somni.

Abel Pozo NeiroGES2

Shavia fet fosc i jo condua,vaig veure un casalot a lhoritz. De sobte, el cotxe es va aturar. Vaig baixar del cotxe i vaig acostar-me a la casa a veure qui vivia en aquell lloc tan bonic.Vaig quedar-me bocabadada, era un noi molt maco, amb una gran somriure, moreno amb els ulls foscos. Es va adonar que estava fora i jo vaig sortir corrents cap al cotxe. Ell va sortir corrents cap on jo estava. Va preguntar-me qu feia all a aquelles hores de la nit amb el temps que feia.Em va dir que passs a casa seva.Vaig entrar, hi havia dues nenes petites amb ell. Vaig posar-me molt nerviosa i va dir-me que no em preocups, que era vidu,i vam estar tota la nit parlant. Vaig passar totes les hores jugant amb les nenes, fins i tot volien que dorms amb elles. Em va dir el pare, en Jordi, que estigus a casa seva mentre ell arreglava el meu cotxe. Passvem les hores tots junts jugant,cuinant. Ens passvem en Jordi i jo totes les nits parlant de les nostres vides. Al cap duna setmana em va dir que el cotxe ja estava arreglat per que si volia em queds tot el temps que jo volgus. Llavors es va apropar i mirant-me als ulls em va dir que no volia que marxs i em va fer un pet. Jo sentia el mateix per jo li havia de dir una cosa molt important del meu passat: era lladre de cases riques. Li vaig explicar amb molta cura i em va dir que si havia canviat no passava res, que tots cometem errors. Desprs dall mai res va tornar a ser el mateix: vaig deixar de fer aquella feina grcies a aquell home tan fantstic i tan humil i sobretot a aquella avaria del cotxe.Adriana GarcaGES2

Vaig comenar a pujar la muntanya fins aquella casa gran i vella. Quan hi vaig entrar es va apagar el llum, es van comenar a sentir sorolls, les portes i les finestres sobrien i es tancaven soles. De sobte vaig sentir un soroll molt fort que em va tirar enrere i la llum es va encendre. Vaig anar a esmorzar i em van trucar per telfon. El vaig agafar i van penjar. Tot em semblava molt estrany, per no hi vaig fer gaire cas. Al migdia em van tornar a trucar, el vaig agafar per era una amiga, vaig anar al prquing per agafar el cotxe i anar al centre de la ciutat per no em funcionava, em vaig empipar molt i vaig tornar a casa. La sorpresa va ser que hi vaig trobar moltes roses sobre la taula. No mho podia creure, no podia imaginar de qui podien ser. Vaig anar al lavabo, em vaig mirar al mirall i vaig veure darrere meu la cara dun noi, per no el coneixia. De sobte vaig caure a terra i em vaig quedar adormida. Quan em vaig despertar no sabia qu havia passat.

Belinda PadillaGES2

El drac fantasmaVaig entrar en aquella casa magnfica, enorme, i vaig pujar aquella escala, quan vaig arribar al capdamunt es va apagar el llum i de sobte va aparixer una ombra desconeguda per mi. Un drac!! du meu!!! Vaig sortir a crrer pensant que sortiria aquell monstre dalgun lloc, per no apareixia, de totes maneres no parava de crrer fins que vaig trobar un amagatall on vaig esperar que aparegus aquella bestia.Tenia una navalla que era del meu pare als pantalons i la vaig treure per clavar-li al clatell en el moment que sorts. Estava acollonit i no tenia ni idea de per quin lloc apareixeria, era la fi dels meus dies. Seria lpat daquell animal. Aleshores i de sobte va sortir el meu germ de darrere larmari fent la broma disfressat de drac.

David ArribasGES2

Estava estirat al llit i eren les nou del mat, em vaig aixecar i vaig anar a esmorzar. La meva mare havia anat a treballar i la meva germana estava a lescola.Vaig anar a la cuina i vaig obrir la nevera i em vaig beure un got de llet. Desprs vaig anar a lhabitaci i em vaig vestir.Vaig posar-me les vambes i vaig sortir de casa.Feia un bon dia i el cel era blau i no hi havia ni un nvol.Tampoc feia vent i vaig anar a ladministraci de loteria. Vaig anar a comprar el pa i un nmero de loteria per aquell dia.Desprs vaig anar a casa i vaig recollir lhabitaci i vaig netejar la casa i mentre fregava els plats va arribar la meva germana que venia de lescola i li vaig preguntar qu tal li havia anat. Desprs va arribar la meva mare de treballar i va fer el dinar. Vaig seure al sof i vaig estar mirant les notcies. Van dir que avui el pot de loteria era molt elevat i que al ser tant elevat farien el sorteig al migdia.Vaig comenar a dinar i van fer el sorteig i em van tocar trenta milions deuros. Vaig anar al banc i els vaig cobrar, aleshores em vaig despertar. Tot havia estat un somni.David Hernndez GES2

Se sent un tren que arriba a una estaci. Hi ha alg que mira a travs dels vidres entelats. Em sembla que s una noia que conec. Ella majuda i jo entro al tren a descobrir qui s aquesta persona. s la Judit, una amiga del cmping on anava la meva mare.Ella em pregunta com estic i jo amb un somriure li dic que b, que no la conexia.Em contesta dient que ja em val, que ja no la reconeixo i amb un petit somriure em diu que s broma. Em diu que la prxima parada s la seva i jo que vull tenir contacte amb ella li dno el mbil i li pregunto quin s el seu. Ella mel dna i em diu que a veure quan quedem que ja fa temps que no ens veiem. Li dic que la trucar per quedar algun dia i ella em diu que dacord. Ens acomiadem i ella baixa del tren.David Mill Patio GES2

El somni empipadorShavia fet fosc i jo condua, vaig veure una masia a lhoritz. De sobte, el cotxe es va aturar. Vaig sortir a mirar el que passava al motor per no hi vaig veure res destrany. Men vaig anar caminant pel bosc per tal darribar a la masia que havia vist per buscar ajuda. Mentre que anava arribant la masia sanava enfosquint. Vaig agafar el mbil, i vaig encendre el flash. Vaig continuant caminant fins que vaig arribar a la masia dintre del bosc. En picar a la porta no em va contestar ning. Aix que vaig decidir entrar-hi. Estava molt fosc i el terra era molt vell, tronava quant feia passos. En aquell moment vaig veure una dona que va fugir corrents noms veurem. Vaig intentar seguir-la perqu necessitava ajuda pel cotxe. Vaig buscar-la per tot arreu, fins que la dona em va trobar. Tenia uns quaranta anys i sassemblava a un zombi. La dona va intentar atacar-me, llavors vaig fugir i vaig tancar-me al bany. Quan la zombi hi va entrar vaig agafar un vidre bastant gros i la vaig decapitar. Vaig tancar la porta del lavabo amb clau i vaig fugir deixant-la tancada all. Vaig marxar de la masia i vaig crrer tant com vaig poder, fins que vaig arribar al cotxe. Aquest es va engegar a la primera, com si a lhaver matat a la zombi desaparegus una barrera que feia que el cotxe saturs. Vaig prmer laccelerador ben fort i vaig anar tant rpid com un llamp. I aleshores em vaig despertar, tot havia estat un somni. I em vaig adormir un altre cop.

Eduardo Roura Clars GES2

Un dia de sortEra divendres i arribava tard a recollir el cotxe al taller, com que no havia comenat el dia amb bon peu ja donava per fet que el trobaria tancat i hauria de tornar a casa amb un taxi. Vaig tenir sort, el cotxe era al carrer amb les claus posades davant del taller tancat. Comenava a ploure i rpidament pujant al vehicle el vaig posar en marxa. No feia gaire que havia comenat el cam de retorn a casa, el cotxe es va aturar al marge de la carretera, estava plovent i al fons a m dreta es veia un cam sense asfaltar que condua a un vell i sinistre casalot, el cam semblava ms un rierol enfangat que laccs a una vivenda.Vaig baixar del vehicle amb la llinterna a la m i vaig fer una ullada al motor, en sortia un fum molt esps que al barrejar-se amb la boira produa unes fumeroles de color blanc que sesvaien en formes capricioses. De sobte vaig ser conscient que el motor havia reventat i em tocava agafar carretera i manta si no volia passar la nit en aquell cul de mn.Em vaig encaminar en direcci a aquell casalot abandonat i a punt de caure per aquell caminet totalment intransitable. Sentia com els meus peus relliscaven en aquella mena de pasta xopa daigua i de color marr ms apta per fer bols i cntirs que per caminar.Tenia els peus freds i humits, estava cansat i la son em comenava a passar factura, cada pas que donava em suposava un esfor gegant. Finalment vaig arribar a la entrada principal, la porta semblava que tingus cent anys, la fusta estaba enfosquida pel pas del temps i grans esquerdes creuaven una superfcie molt irregular.Dun cop de peu la vaig obrir, dins no es veia prctiment res, era fosc com la boca dun llop, vaig avanar amb precauci per tot i aix vaig ensopegar i vaig caure al damunt dalguna cosa dura i quadrada amb reflexos metllics. Amb la flama de lencenedor es veia vagament un malet brut i ple de pols. Al fons hi havia una pala rovellada que em va servir per obrir-lo.Dintre, acuradament collocats, sintuien diners, molts Diners. Semblava que la meva sort comenava a canviar, per lesquelet que hi havia al costat em feia venir esgarrifances. Vaig agafar el malet i corrent com un boig vaig desaparixer daquell lloc. Carrer avall passava un taxi que em va portar a casa. Al mat aniria a comprar-me un cotxe nou.

Esteve Bou GES2

Em trobava en un carrer fosc i hi corria una boira que llepava el terra sota els meus peus. De sobte entre les ombres aparegu un monstre llefiscs i verd amb uns ulls groguencs injectats en sang. De la seva boca entreoberta deixava veure unes dents serrades i una llengua bfida blavosa. Era com una mena dhomenet verd i en veurem va llenar a terra un s repelat i va comenar a caminar cap a mi, allargant les seves urpes en la meva direcci. El cor em volia sortir del pit. La sang sem va glaar a les venes i vaig perdre la noci del temps. Aquell monstre sapropava a mi i jo vaig comenar a crrer per sortir daquell carrer malet. Em dirigia on hi havia la llum. La llum dels semfors, dels fanals, i de les finestres del carrer del fons. Les finestres... Em semblava impossible que la gent estigus tan tranquilla a les seves cases veient la televisi i jo em trobs en aquella situaci tan increble. Vaig comenar a crrer, les cames em pesaven i no podia avanar. El monstre sapropava ms i ms a mi. Vaig girar el cap i vaig veure com reptava per terra esgarrapant les parets amb les ungles, llargues i negres, a poc menys de dos metres de mi. Vaig imaginar-me les seves urpes clavant-se a la meva esquena i aix em va donar un nou impuls a les cames i vaig accelerar, per com mirava cap endarrere no vaig veure la fusta que hi havia al terra i vaig caure de genolls. Vaig rodar i vaig quedar asseguda a terra, el monstre no havia deixat davanar cap a mi i sem va collocar a sobre. Em vaig quedar tombada a terra amb aquell monstre a sobre, que va treure la llengua i em va llepar el coll com assaborint el seu proper pat. Quan ja creia que ho tenia tot perdut, que la meva vida acabaria en aquell instant vaig sentir el rugit caracterstic del motor duna Harley Davidson, pensava que era producte de la meva imaginaci. Per no, el monstre es va encarar cap a la moto de la qual va baixar un home alt i fort que duia una espasa a lesquena. Es va treure el casc i vaig veure una cara coneguda. Va treure lespasa i va anar cap al monstre que tot just saixecava davant meu. Amb un moviment rpid va tallar-li el cap que va caure rodolant i el seu cos va caure al meu costat. La sang va tacar la meva camisa per de sobte la sang es va tornar com elstica, va comenar a tenir formes i finalment va tornar-se un munt de roses que menvoltaven, vaig sentir-ne la seva fragncia. Lhome, el meu home, em va donar la m i me la va sacsejar i de sobte em vaig despertar. Tenia un pom de roses a sobre del llit i el meu xicot em va fer un pet i em va felicitar el Sant Jordi.

Irene Henares GES2

Shavia fet fosc i jo condua, vaig veure un casalot a lhoritz. De sobte, el cotxe es va aturar. Lnic so capa de percebre eren les copes dels arbres mogudes pel vent.Era una nit tancada i freda al bell mig del bosc.De fons, vaig veure uns llums que satansaven cap a mi. No podia creure el que veien els meus ulls, un cami de gelats enmig de la nit. Va parar davant meu, vaig demanar un Corneto, el vaig desembolicar i quan anava a fer la primera queixalada aleshores em vaig despertar, tot ho havia somniat. Isaac RouraGES2

Sortia de la feina, i condua tranquillament mentre es feia fosc. Vaig veure un casalot a lhoritz. De sobte, el cotxe es va aturar, desprs un soroll que provenia de la foscor em va acollonir. No hi havia ning, per en aquell moment no podia treurem del cap la pellcula de terror del dia anterior.Vaig intentar engegar el cotxe, una vegada rere una altra, per no havia manera. Desprs de deu minuts rumiant vaig decidir anar cap al casalot, a veure si alg em podia deixar trucar a casa.La casa tenia un aspecte tenebrs i semblava que no hi visqus ning. Vaig tocar al timbre per no funcionava, i desprs de cridar no hi va haver resposta. De sobte, les finestres de la casa sobriren. Sense pensar-ho ms vaig crrer sense mirar enrere fins al cotxe, va engegar a la primera.Encara no s qu va succeir aquella nit, potser noms va ser la meva imaginaci o potser no...Josu Esteban GES2

Vaig entrar en aquella casa magnfica, enorme, i vaig pujar aquella escala. Quan vaig arribar al capdamunt aleshores es va apagar el llum. Al cap de cinc segons em vaig sentir molt estrany, com si el meu cap es fes ms gran. Tenia un encenedor i el vaig encendre. Era poca llum per almenys podia mourem per aquella habitaci. Comenava a pensar que hi havia algun esperit o bruixeria dintre. Volia baixar molt rpid per amb la llum tan petita, la casa tan gran i tants passadissos anava molt lent. Al baixar, cada planta tenia un so diferent, i feia por. I vaig pensar que havia de ser fort i valent perqu tot el que em passava era por i mals pensaments pel cap. Quan vaig arribar a la planta baixa vaig comenar a crrer cap a fora fins que vaig arribar a la porta i vaig sortir, aleshores em vaig despertar. Tot havia estat un somni.

Keeval AnglinGES2Visita a MarsellaEra de dia quan vaig anar de viatge amb el meu cotxe. Vaig comenar a conduir des del mat per arribar a Marsella, perqu havia danar a visitar a un amic meu que estava malalt. Portava cinc hores conduint abans darribar a la frontera. Em vaig parar dues vegades per comprar algunes coses de menjar i begudes Tamb vaig posar combustible al cotxe perqu una vegada entrat a Frana el litre de gasolina costa ms car. Per aix no vaig voler fer cap despesa per un viatge duna setmana. Al final vaig arribar tard perqu la velocitat mxima a Espanya s de cent quilmetres per hora i per tant vaig arribar a la nit. Un moment abans dentrar al pas es van apagar els llums de la carretera i el cotxe es va aturar. Em vaig quedar sense paraules. Al cap i a la fi havia estat un bon viatge i jo era una persona absolutament diferent.

Khalilou ToureGES2

Se sent un tren que arriba a una estaci. Hi ha alg que mira a travs dels vidres entelats. Era un noi de cabells arrissats.Jo era a lestaci esperant la meva amiga.El noi del tren va baixar. Ens vam quedar mirant i vaig sentir com si el temps es pars. Quan va arribar el tren en el que anava la meva amiga, vaig estar tan pendent della que quan men vaig adonar el noi de cabells arrissats ja no hi era. Vaig decidir no pensar- hi ms.Al cap de dos dies jo era en un restaurant, sopant, quan el vaig tornar a veure. Era a la porta. Ens vam passar la nit mirant-nos, per jo no m atrevia a dir- li res. Al cap duna estona vaig veure com li donava un paper al cambrer. Quan el cambrer em va portar el compte em va donar un paper amb un nmero de telfon. Vaig mirar el noi de cabells arrissats i em va somriure, fent- me entendre que era seu. A la tarda segent el vaig trucar i vam quedar per anar un dia a prendre un caf i conixer-nos. Em va semblar un noi molt simptic i interessant. Ens anvem veient molt seguit. Ens ho explicvem tot, o quasi tot.L ltim cop que vaig estar amb ell, em va confessar que sestava morint. Tenia una malaltia molt avanada i els metges no hi podien fer res. A la setmana segent em va trucar un amic seu dient- me que el noi de cabells arrissats shavia mort.Desprs dall mai res va tornar a ser el mateix.

Laura AlcarazGES2

ObsessiUna tarda molt assolellada va comenar la histria duna noia que es deia Carlota. Era rossa, amb el cabell molt llarg, els ulls verds, molt tmida i sobretot molt amigable. Aquella tarda dagost va rebre una trucada dun nmero ocult, va quedar-se molt estranyada per qui seria per el va agafar i va dir: Hola?...No contest ning durant deu segons i quan estava a punt de penjar una veu aguda contest: Tespero a la masia daqu cinc minuts!La Carlota molt valenta va anar-hi, i quan va arribar es va sorprendre perqu qui lhavia trucat va ser en Carles, el seu antic xicot que volia parlar amb ella per solucionar els seus problemes. Desprs duna bona estoneta parlant, quan ja shavien solucionat gaireb del tot va aparixer un amic den Carles que es deia Marc. Que havia anat all per dir-li al Carles que aquella nit hi hauria un sopar al restaurant nou que havien inaugurat a la plaa anomenat Pi-Tapes. Van quedar a les nou a la porta tots els amics i amigues.En aquell precs moment la Carlota va notar com si lestmac li fes pessigolles i ella sabia perfectament que aix era un amor a primera vista. En Marc era lhome perfecte per a ella, tenia el cabell curt i castany, els ulls verds i no era massa gras. Quan en Marc va marxar la Carlota li va dir al Carles que si volia ella lacompanyaria al sopar i ell amb molta illusi li va dir que encantat. I aix doncs cadascun dells es va anar cap a casa seva a arreglar-se per anar ben bufons. Ja eren les nou quan tothom va arribar a la porta del restaurant. Tots plegats van entrar cap a dins a agafar taula. Quan estaven sopant entre la Carlota i en Marc hi havia moltes miradetes, es notava clarament que a ell tamb li feia grcia la Carlota. Quan van acabar de sopar van sortir a fora a fumar-se un cigarret. I all van estar parlant una mica de qui eren per conixer-se. Fins que la Carlota que havia estat embadalida amb ell des que el va veure per primera vegada. Li va dir que li agradava i ell li contest que ell tamb sentia alguna cosa per ella per que ara encara era molt dhora per sortir junts. Van passar dos anys fins que a la fi es van decidir a tenir una relaci estable. Tot va anar molt b, va ser una historia preciosa que els va durar tota la vida. Laura Mateo GES2

S`havia fet fosc i jo conduia, vaig veure un casalot a l`horitz. De sobte, el cotxe es va aturar, el motor no funcionava. Vaig baixar del cotxe amb lesperana de trobar alg que majuds.Per anaven passant les hores i no apareixia ning. Vaig estar tres hores esperant, fins que vaig veure els llums dun cotxe. En va sortir un noi molt amable que em va poder arreglar el motor. El vaig convidar a un caf com a agrament. Quan vem sortir de la cafeteria encara era fosc i va insistir en anar plegats a fer un tomb. Anvem caminant i parlant. De sobte em va empnyer contra la paret i va treure un ganivet. Jo notava que em faltava la respiraci. Aleshores va passar un policia i el va arrestar. Jo no parava de plorar, estava molt nerviosa. Aleshores em vaig despertar, tot havia estat un somni.Luca LancharroGES2

Vaig entrar en aquella casa magnfica, enorme i vaig pujar aquella escala, quan vaig arribar al capdamunt es va apagar el llum.De sobte entre tota aquella foscor vaig veure una pedra que sillumin. Vaig voler agafar aquell resplendor per em feia una mica de por. Vaig agafar la pedra i me la vaig ficar a la butxaca.Quan vaig sortir daquella enorme i magnfica casa, vaig tornar a agafar la pedra i quan la tenia a les meves mans em va mostrar el futur. El que hi vaig veure no em va agradar gens: queia en lalcohol i les drogues. Per aix pot canviar, perqu tot passa per alguna cosa i per aix canviar el meu futur per a millor. Vaig deixar aquella pedra on la vaig trobar perqu si alguna vegada alg ms la trobs tingus la oportunitat que he tingut jo. Quan vaig sortir daquella casa ja mai res va tornar a ser el mateix.M.Cruz Gilabert GES2

Em vaig endinsar en aquella casa magnfica, enorme i majestuosa, gaireb colonial i vaig pujar aquella escala infinita que semblava que arribava al cel, des don es podien veure els estels. Quan vaig arribar al capdamunt es va apagar la llum, tot va quedar fosc, mort, per a la meva retina encara perdurava la imatge daquell lloc ple de mgia i incertesa que no sabia enregistrar dins del meu cap, per on estranyament em sentia plena de vida. No sabia com havia arribat all, per quin motiu vaig creuar aquella portada i em vaig enfonsar en aquella casa, va ser una necessitat com shi alg em crids des de dins.Em veia sola en un lloc estrany per curiosament no sentia por, era una sensaci inslita, agradable, com si hagus estat tota la vida all. No paraven de passar-me imatges pel cap, eren fotogrames de la meva infantesa que em volien dir alguna cosa que no era capa dencertar. Les imatges es succeen, sempre veia el mateix, una senyora gran que volia dir-me alguna cosa que no esbrinava. Vaig decidir seure all en un esgla vell i rovellat, ple de brutcia. No em va importar tacar el vestit que tant desfor i temps havia dedicat la mare a fer i que em regal pel meu aniversari. De cop i volta es van encendre els llums i la casa va tornar a tenir vida, s aqu quan el meu cap va comenar a muntar el trencaclosques que mhavia estat voltant. Ara ho entenia tot, era la meva via, morta quan jo era molt petita i de la qual no tenia records. Ella vivia en aquella casa que significava tot el que ella havia estat. A partir daqu ja res va tornar a ser igual, no vaig deixar de visitar lesperit de la meva via.Sandra Daz GES2

Vaig entrar en aquella casa magnfica,enorme, i vaig pujar les escales. Quan vaig arribar al capdamunt es va apagar la llum. I tot duna es comencen a sentir veus de nois petits plorant. De cop i volta el llum sencengu i les veus es van deixar de sentir. Vaig baixar les escales i quan vaig arribar a la porta de sortida... Una altra vegada els llums es van apagar i vaig sentir com la porta es va tancar molt fort. Les veus van comenar a pujar el to i de cop i volta dalt de les escales vaig veure una llum molt intensa de color vermell...I es va comenar a moure i a baixar les escales. Era tan intensa que no es podia mirar,era enlluernadora i cada cop sapropava ms i ms. Jo intentava sortir per la porta no sobria. No sabia qu fer,tenia molta por. La llum estava a uns quatre metres de mi per cada vegada era ms fluixa, fins que es podia veure la silueta duna noia petita duns cinc anys amb el vestit tacat de sang. Tenia la cara pllida i molt perversa, semblava com si rigus. Els ulls eren blancs, les ungles de les mans eren llargussimes i negres. Jo estava paralitzada, no em podia moure, no sabia qu fer, era fosc i amb la porta tancada. De sobte la noia amb va parlar! Ves-ten ara mateix! Aquesta s casa meva. Fora!!!La porta sobr sola,i vaig arrencar a crrer com una boja. Quan ja estava bastant lluny vaig mirar enrere i a la finestra de la mansi hi havia la noia tota quieta, mirant-me amb aquella claror vermella. Desprs daix mai res va tornar a ser el mateix.Oliver PalmeroGES2

Se sent un tren que arriba a lestaci. Hi ha alg que mira a travs dels vidres entelats ... s la meva tia. Em va dir que no fos a casa seva fins que les coses es calmessin. Vaig pujar al cami i vaig fer un viatge llarg de dos quilmetres com a mnim que valia la pena fer ja que hi havia un paisatge precis amb herbes altes i unes flors silvestres que surten en aquella zona.Vaig entrar en aquella casa magnfica i enorme, vaig pujar les escales cargolades que em pujaven a una habitaci fosca i vella per molt bonica i gran. Al dia segent em vaig llevar dhora, ja que feia un dia molt assolellat i al baixar a la cuina la meva cosina ja hi era, fent lesmorzar. La vaig sorprendre perqu feia tant de temps que no la veia que no em va reconixer i sespant molt i comen a riure.Va entrar un noi alt i guapo que la va saludar, em va mirar, em va donar la m i es present. Vivia en unes cases ms avall, en una molt gran, perqu els pares eren rics per ell no ho semblava perqu era una persona molt propera i divertida. Sempre men recordar quan anvem al llac, que hi havia a les muntanyes molt gran.Hi vaig estar una mesada llarga, per sem va fer curt perqu acabava lestiu i tornava a la ciutat on tot s massa complicat, amb la mare i amb la meva vida descolar.frica HernndezGES2

Shavia fet fosc i jo conduia, vaig veure un casalot a lhoritz. De sobte el cotxe es va aturar a la calada, enmig dun bosc. Hi havia molta boira i no es veia res, noms arbres i el casalot, que semblava tenir molts anys i jo dubtava que hi visqus alg.Vaig intentar arrencar el cotxe, per no vaig tenir sort i tampoc tenia cobertura al mbil, ja que em trobava enmig del bosc, llavors vaig comenar a caminar direcci al casalot. Se sentien molts sorolls entre els arbustos, els quals feien augmentar la meva por.Desprs de caminar durant uns vint minuts hi vaig arribar. A lentrada hi havia un hort petit que estava descuidat, hi havia dos espantaocells.De sobte un corb em va passar per damunt del cap i vaig crrer fins la porta i desesperadament vaig pulsar el timbre. Em va obrir una anciana duns 70 anys, diria jo, i en explicar-li el que mhavia succeit em va convidar a passar dins.Lanciana era molt agradable i simptica. Em va explicar un munt dhistories de quan era jove mentre prenem un got de xocolata calenta.Vaig trucar a la grua des del seu telfon, i em van dir que no vindrien fins lendem al mat. Lanciana em va preparar el llit per dormir i el sopar, un estofat de carn que estava bonssim.Inmediatament desprs del sopar em va envar una son que no era normal i que al final em va vncer. Quan vaig despertar em sentia atordida i marejada, tot em donava voltes. Quan vaig aconseguir centrar la vista vaig veure lanciana al meu costat. Vaig voler aixecar-me del llit per no vaig poder perqu estava lligada de mans i peus. Tenia lestmac obert i els llenols estaven impregnats de la meva sang. No mho podia creure.Lanciana va comenar a treurem els intestins i em deia que aquests serien pel prxim estofat de carn que faria, i reia malficament. Jo vaig cridar amb totes les meves forces i aleshores em vaig despertar. Tot havia esta un somni.Saray GutirrezGES2

La carreraEn el circ dels nmeros, al vespre, Pi est molt nervis, est a punt de realitzar la seva millor i ms complicada actuaci: la carrera de les mates.Comena la carrera. Pi es llana des del trapezi, corre a travs de larrel quadrada, sentint com lal de la malvada hipotenusa se li apropa fins gaireb atrapar-lo per sempre. En un intent per deixar-la enrere, arriba a labisme de la derivada. Se sent acorralat, per..., no, de seguida troba una sortida per la tangent que acaba en una divisi i torna a intentar escapar lliscant per la tangent. De sobte, rellisca i cau sobre el catet. El catet li dna un cop de m per aixecar-se, llavors Pi ja divisa la meta.El nmero Pi se salva, arriba fins a linfinit i guanya el premi. Per fi podr comprar els decimals que li falten per ser un nmero racional.Vernica Martn Snchez CFGS vespre

Lars Von TrierLars von Trier s un director i guionista dans dxits tan controvertits com Trencant les ones o Dogville. Daspecte agradable i mirada profunda dulls blaus, amb el cabell castany i prominents entrades, barba poc espessa i aspecte afable.Nascut a Dinamarca a 1956, a la edat donze anys va a comena a rodar amb una cmera de Super 8 que li havien regalat. Quan es va gradu en 1984 va roda la seva obra prima The element of crime guardonada al festival de canes. Director de carcter, va decidir canviar-se el nom i posar-se el von, i passar a ser Lars von Trier.Cre el grup Dogma 95 al costat daltres directors danesos i van fer un manifest sobre aquest tipus de cinema. Les seves caracterstiques bsiques van ser: rodar la vida tal i com s, sense efectes especials ni jocs armats, la vida amb tot el seu realisme. La pellcula ms coneguda d'aquest grup va ser Els idiotes.En patir d'agorafbia( por als espais oberts) les seves pellcules o deixen de tenir exteriors o les que en tenen, les fa un assistent sota la seva supervisi. Aquest fet, lluny de parar la seva imaginaci li va donar ales, com el cas de Mandarlay: noms amb un decorat ens regala tot un gui i una pellcula de 120 minuts plena de continguts.Yolanda Garca CastroCFGS vespreTextos dels grups dangls

Writing about my familyMy name's Jos. Francisca is my mother. Antonio is my uncle and Dolores is my aunt. Francisca, Dolores and Antonio are brothers. Leonor is my wife. Marta is my daugther and Germn is my son. I have got two grandchildren. Mireia is my granddaugther and Joan is my grandson. Marta and Josep Mart are married. They have got two children, Mireia and Joan. Germn and Ins are married. They haven't got any children. Antonio and Justo are my brothers. Trini and Elisenda are my sisters-in-law. Antonio and Trini are married. They have got two sons, Oriol and Oscar. Justo and Elisenda are married. They have got two daugthers, Irina and Aura.I have got two nephews and two nieces.Jos JimnezAngls InicialMy family treeMy names Julin and Im married. My wifes name is Ani. Weve got two daugthers. Their names are Emma and Anais. My four grandparents are dead. My parents are old. My fathers name is Manuel and my mothers name is Margarita. Ive got a brother and a sister. My brothers name is Manuel. Hes married and he has got two children. His wifes name is Luisa. My sisters name is M del Mar. Her husbands name is Agustin. Theyve got two children, too. Ive got two uncles and three aunts. Ive got sixteen cousins.Julin HermosillaAngls Inicial27th January 20111 Concepci Arenal SquareLa Llagosta 08120

Dear friend,How are things? All well, I hope!La Llagosta is fantastic! I love the English course. My classmates name is Rebecca. Rebeccas husband is a construction worker and she has got one beautiful daughter her name is Naiala. She has got ten months. Shes got brown hair and blue eyes.Whats new? Please write!Bye, ElenaElena SalinasAngls inicialTo: EstefaFrom: RebeccaSubject: Hi from English class

Hi, Estefa!The English class is fantastic! My teacher is very happy, her name is Marta. My partner class is Elena, she has got three daughters, her husband is a mechanic of lifts. Elena has got brown eyes and black hair, she is a good person, I like her personality.

Looking forward to hearing your news.Kisses,

RebecaRebecca MonteroAngls inicial

Saint George's DayCatalonia celebrates Saint Georges Day on April,23th. Men give women a rose and women give men a book. Then, they go for a walk in the main streets of their city or town where there are many stands of flowers and books. It is a very important day for everybody in Catalonia. My school celebrates this day too. Students present their writings and read them to their schoolmates. The best ones win interesting prices. I like a lot this party.M JessAngls intermedi7 Jacinto Verdaguer Street08120 La LlagostaApril,15th.Dear MaraHow are you? Im fine. I told you two weeks ago that Im living in La Llagosta.I have lived in La Llagosta for eleven years but I was born in Badalona, a city near the sea. I live at home with my husband Jose and my son Victor. Jose is forty-five years old and Victor is nine years old.Now Im working as a hairdresser and I am studying English here in La Llagosta. I speak Spanish, Catalan, a little French and a little English too. Im enjoying the course a lot but its really hard work, (ha, ha, ha.its false because its funny). My teachers name is Juanjo. He told me my English was good but I do a lot of mistakes. He doesnt give us a lot of homework.Im studying a master in Image Consultant in Barcelona. I hope to work as an image consultant soon. I like listening to music, doing yoga and going camping to Berga at the weekends. Ive got a caravan in the Berga Caming Resort. It has been there for five years. I often go there because I want to relax.Would you like to visit me in La Llagosta?Please write back soonLove,FeliFeliAngls intermedi

Saint GeorgeSaint George has a half open rosePainted in red and anxiety.Catalonia is the name of this rose,Saint George takes it on his chest.The rose has told him the joys and the sorrowsAnd he loves it very much.With it hes got blood in his veinsTo fight all the dragons of the world.

Gloria GilAngls intermedi

George of CappadociaIt was about the year 300 A. D., George of Cappadocia was riding his beautiful white horse on the lands of Orient. Crossing villages he heard rumours about the capital of the kingdom. There was a dragon that terrorized everyone.They said that the dragon had under its control the only fountain of water that existed in the kingdom. The fountain supplied water for all the people. It was rumoured that to have water and power to live they had to distract the dragon and the only way they got was offering the dragon the sacrifice of a virgin girl.Without thinking it twice, George headed to the capital to see what was true in all the stories he heard through is long journey.When he arrived to the capital he asked for the king and he told him he would fight the dragon and if he could beat it, all the tremendous horror that existed in the whole population, would finish for ever.The king told him that a lot of people had already been fighting the dragon and although they were good fighters, none of them came to live in their try. ThenThe king told George that this time, the maiden who had to be delivered to sacrifice was his own daughter and if he could defeat the dragon they would be eternally grateful.After fighting a hard battle with the dragon, George got to the heart of the animal which felt down on the ground and never could rise up again.George was very tired after the fight but without thinking he went to the palace to see the king and tell him that they should not worry about the dragon any more.In the palace the people were waiting for him. When he arrived there was lots of hugs and congratulations there. Then the princess with tears in her eyes walked towards the valiant cavalier who had save her from a sure death and gave him a kiss on his cheek and George gave her a rose in return.Later because he disobeyed the orders of Galerius Caesar, who persecuted and killed all the Christians, he was captured and tortured until April 23rd when he was decapitated in the year 303 A.D.Around the year 404, pope Gelasius I canonized him and George of Cappadocia became..Saint George.Montse MansAngls Funcional

The king bookIn a far and forgotten country of books, a best seller was the king. The letters that compose his title seemed proud, almost cutting, in the front page of the brilliant copy. " Uffff . They all love me so much, that I finish exhausted " sighted the best seller, putting on airs, in front of the sad look of the modest copies of new writers, who were agonizing, awaiting that a bold hands, or curious, familiar or friends, rescue them from to be forgotten.The best seller did not know, in his imperiousness, that his reign would be ephemeral. It would finish as soon as a new substitute with more brilliant colours arrives. And when this moment would come, that would be soon, he would wish not to have eaten the fruits of success, not to miss it so much.Antonio RamrezAngls Funcional

Trip to DublinOn Saturday the nineteenth Mach some students and English teachers visited Ireland, we went to the airport and caught the plane to take us to Dublin.
Once in Dublin airport, we took a tram and a bus towards the hotel, we had the afternoon off to discover the city and a different culture.
During the days we were there, we agreed with part of the celebrations of ST.
Patrick's day and in tourist areas had lots of fun in the streets and pubs.
On the evening of the arrival in Dublin there was persistent rain but it was
smooth, which did not stop us our first contact with the city.
We visited the Guinness storehouse, factory of the most famous stout (beer) in Ireland .
At the top of it there is an overlook of the city with breathtaking views.
It was also very interesting to visit the National Library, the National Museum of Ireland, Trinity College ... etc.
The visit to a pub was required, most of them open in the evenings. There is entertainment and live Irish music and dance.
The Irish are quiet people, friendly and very polite who, on sunny days, like going for a walk in the large and well kept gardens of the city.
The city is modern with some areas of English style and monumental public buildings.
The weather is very variable and can change rapidly from one moment to another.
Twenty-second day on Tuesday morning we left the hotel and headed to the airport to begin the journey back to Spain, after two hours we arrived in Barcelona.
Our Irish adventure was over but the good times we had there, will remain for ever and we are looking forward to return there on another occasion. Esteve BouAngls Funcional

Organitza:

Col. laboren: Associaci Cultural Plural

Agraments:

CFA La LlagostaSant Jordi 2011