revista kostka 169
DESCRIPTION
Revista de la Comunitat Educativa KostkaTRANSCRIPT
Revista de la Comunitat Educat iva 06/13
169
Jesuïtes Gràcia · Col·legi Kostka · C. Riera Can Toda, 29-31 · Barcelona 08024
Tel.: 93 210 36 05 · www.kostka.fje.edu · [email protected]
sumariRevista Nº 169 · Juny 2013
Consell de redaccióNúria Estévez, Virginia Menéndez, Joaquim Molina, Oriol Navarro, Jordi Pascual, Albert Sáenz i Carme Targarona.
Portada
Sumari
Editorial
Educació Infantil
Cicle Inicial Primària
Cicle Mitjà Primària
Cicle Superior Primària
Educació Secundària Obligatòria
Batxillerat
Entrevista
Jocs florals kostka 2013
Paraescolars
Activitats escolars
Col.laboracions alumnat
Col.laboracions professorat
Llengües estrangeres
AMPA-KOSTKA
Pastoral
Escola de música
Antics alumnes
Contraportada
1
2
3
4
5
6
7
8-9
10
11
12
13
14-15
16-17
18-19
20-21-22
23
24-25
26
27
28
3editorial
A principis de maig, el nostre centre va ser auditat per
l’empresa TÜV-Rheinland per a poder-se certificar en
la norma ISO 9001:2008. Van ser tres dies viscuts amb
intensitat per part de tot el personal de l’escola. Es tractava
de demostrar que estem immersos, des de fa alguns anys,
en la cultura de la millora contínua. I ho vàrem fer. L’informe
final de l’auditoria que confirma la certificació, destacava
especialment la maduresa que com a institució educativa
tenim en relació a la gestió en qualitat. Hem superat,
per tant, una etapa en aquest camí i seguim tenint per
davant propostes d’accions de millora amb les que estem
compromesos. Primera bona notícia.
L’Escola de Música Kostka, des de fa un parell de cursos, s’ha
proposat obrir-se al barri i projectar-se a l’exterior. Només
el mes de maig ha realitzat quatre actuacions fora de l’escola:
una clarinetada a Mollet del Vallès, un concert al Santuari de
Sant Josep de la Muntanya, una actuació en el lliurament dels
premis dels Jocs Florals del districte de Gràcia i un concert
a Jesuïtes Sarrià – Sant Ignasi. I tot això, al marge de les
actuacions i audicions ordinàries a l’escola per final de curs.
El compromís del claustre de l’escola i la col·laboració de
les famílies, ben segur que possibiliten que els nois i noies,
gaudeixin i estimin la música. Segona bona notícia.
A finals de maig es va celebrar l’obertura i posada en
marxa del Camí Escolar. Era la cloenda d’un procés iniciat
fa més de tres anys, liderat i promogut per alguns pares
i mares de l’AMPA, amb la implicació dels educadors de
l’escola, famílies, administració educativa i entitats del barri.
Va ser una festa on hi van participar tots els estaments de la
comunitat educativa. Tercera bona notícia.
Aquests darrers dies del curs diversos alumnes de l’escola
estan rebent reconeixements i premis de convocatòries ben
diverses en les que es participa, especialment de treballs de
recerca de Batxillerat, però també d’altres treballs elaborats
a l’escola. És també un indicador del rigor que volem
transmetre amb la nostra tasca diària. Quarta bona notícia.
Fa un parell de setmanes es va comunicar a famílies i
delegats de l’AMPA el balanç que en fem del procés seguit
en relació a la integració del col·legi Cormar al Kostka. I és
molt satisfactori. Hem seguit allò que vam planificar des de
l’inici. Després de la feina feta al llarg d’aquest curs, hem
comprovat que la coincidència entre uns i altres és total
en allò que és fonamental. Hem avançat molt més del que
havíem previst. Estem convençuts de la solidesa del projecte
de futur. Els educadors, col·lectivament i individual, estem
il·lusionats amb les oportunitats de millora que el procés
genera. Volem seguir fent-ho bé. Cinquena bona notícia.
I es tracta únicament de només cinc bones notícies d’aquest
mes de maig. I n’hi ha moltes més: el recapte solidari a tres
supermercats del barri; el lliurament dels diners recollits per
Sant Jordi per la fundació la Vinya de Bellvitge; la celebració
de l’Olimpíada; la cloenda progressiva de les activitats
paraescolars amb les actuacions corresponents; la matinal
esportiva, el sopar de la promoció que va deixar l’escola ara
fa deu anys, el comiat de la promoció que deixa enguany
l’escola, la Festa de la Comunitat Educativa,...
Estem envoltats de bones notícies. I les hem de fer evidents.
Les hem de comunicar i compartir. Ens les hem de fer
nostres.
I, sobretot, hem de ser protagonistes actius per a generar
altres bones notícies al voltant nostre. L’entorn no
acompanya. Però no podem perdre de vista, que el nostre
compromís passa per col·laborar activament en la millora
de la societat.
Bon estiu i fins la tornada!!!
Oriol Navarro i OllerDirector General
Bones notícies (…i només del mes de maig)
4 educació infantil
L’1 de juliol l’escriptora Joana Raspall fa 100 anys!!!
Per aquest motiu, durant la setmana de Sant Jordi tots/es els nens i nenes d’Infantil vam gaudir d’alguns dels poemes de la Joana Raspall:
• Vam fer un llibre sobre el poema titulat “Bon dia”.
• Nosaltres anàvem fent bombolles de sabó, mentre les mestres recitaven el poema “Bombolles”.
• Vàrem treballar el poema “La bicicleta” i amb rotllos de cartró pintats amb pintura vam construir una bicicleta.
• Hem après els poemes musicats “ La bicicleta” i “ El pollet”
• Les tutores de les altres classes també ens van recitar poesies.
• Per parelles, ens vam inventar un poema i hem fet el nostre llibre de poesies.
Els nens i nenes d’Infantil vam celebrar el Centenari de la Joana Raspall
L’escriptora Joana Raspall fa 100 anys
Els nostres poemes
Portada llibre “A compàs dels versos”
La bicicleta
Fent bombolles
5cicle inicial primària
A les classes de Cicle Inicial hem treballat i desenvolupat la nostra creativitat amb diferents activitats al llarg del curs. En algunes activitats hem fet servir un sol tipus de material mentre que en d’altres hem utilitzat materials diversos.
Per fer una de les activitats, a una taula del passadís o de la mateixa aula vàrem trobar diferents materials (carto-lines, cotó, roba, llana, llenties, arròs, pintura, ceres....) per deixar volar la nostra creativitat. Als nens de primer se’ns va demanar que féssim una flor per parelles mentre als de segon se’ns va demanar la creació de la nostra mona. Això sí, cadascú podia fer servir aquells materials que volgués.
Creativitat
6 cicle mitjà primària
El dimecres 5 de juny, el nens i nenes de Cicle Mitjà van començar una gran aventura, descobrir la figura del gran arquitecte Antoni Gaudí a través del Parc Güell.
Es va iniciar el projecte interdisciplinari fent una sortida de tot el cicle al Parc.
Tot passejant, vam poder descobrir moltes curiositats: que totes les columnes de la Sala Hipòstila estan inclinades, que a sota d’elles hi ha un gran dipòsit per emmagatzemar l’aigua de la pluja, que els mosaics que s’hi troben representen els sols de les quatre estacions, que el banc de trencadís de la plaça central, en forma de serp, està orientat de tal manera que no es dóna
Projecte Gaudí
mai l’esquena a ningú... En definitiva, moltes de les característiques d’un gran projecte planificat per l’Eusebi Güell i l’Antoni Gaudí.
Al llarg dels dies s’han anat desenvolupant diferents activitats lligades a la figura d’Antoni Gaudí: convertir-nos en guies turístics, dissenyar un itinerari per visitar el Parc, viatjar amb la nostra imaginació a indrets fantàstics, solucionar misteris i descobrir formes amagades en la seva obra, fer el nostre propi disseny d’un banc gaudinià, poder experimentar la tranquil·litat i el seu lligam a la natura....
L’obra de Gaudí, doncs, ens ha permès aprendre moltes coses, aprofitant un dels recursos més bonics del nostre entorn i realitzant diferents activitats, de forma transversal i interdisciplinària, a les diferents assignatures.
Tot plegat, ha fet que ens apropéssim, d’una manera divertida i motivadora, a un obra genuïna i molt propera.
A continuació us en deixem algunes fotografies!
7
Trobada artística sisè de Primària Cormar/Kostka
cicle superior primària
Si d’alguna cosa podem estar contents, és de la unió que s’ha creat entre les dues escoles, i molt especialment entre els seus alumnes, que de tant en tant fan tasques conjuntes per poder compartir noves experiències. Aquest cop ha tocat la part creativa/artística. Els alumnes
de 6è de l’escola Cormar van convidar als alumnes de 6è de Kostka a passar tot un matí plegats per tal de poder gaudir d’una activitat creativa, acompanyada d’uns moments per compartir quelcom més que un espai de treball; el fet de poder refermar futurs lligams.El tema principal del treball, era plasmar el petit príncep que porten cadascú dels artistes. L’activitat en sí, tractava de fer petits grups.
Mans al pinzell i a treballar.
Com a tot bon artista, després d’un bon treball... un descans ben merescut. Tornem al col·legi per agafar forces i tornar a les tasques de l’aula.
Alumnes i tutors de l’escola Cormar i Jesuïtes Gràcia.
Un cop fet els grups...
8 educació secundària obligatòria
Cuando empezó la guerra mi abuela María tenía dos años y al terminar, cinco. Durante todo ese tiempo vivió en Bogarra, un pequeño pueblo de Albacete. En aquella época no había gran variedad de alimentos, únicamente lo que cultivaban: cereales y verduras, y los animales que criaban. Había poco comercio, pocos productos de fuera, solo disponían de alimentos básicos. Durante la guerra los soldados iban a las aldeas y requisaban todos los alimentos de los que disponían las familias, los requisaban y se comían lo mejor. Aunque algunas personas tuvieran comida podían pasar acabar pasando hambre porque se la confiscaban. Los soldados amenazaban a la gente mayor diciéndoles que si no les confesaban dónde se encontraban los alimentos, matarían a sus hijos o los llevarían a prisión. La gente vivía con miedo durante la guerra y la posguerra. Apenas había productos y tampoco había posibilidades de comprar. Quedaron muy marcadas las clases sociales, las personas que disponían de recursos (clase social alta) y el resto de la población que no disponía de demasiados recursos (clase social baja).
Mi abuela Carmen nació durante la guerra y cuando terminó tenía dos años. Vivió en Cardona, un pueblo de Cataluña y tiempo después se marchó a vivir a Ciudad Real. No pasó ningún tipo de privación de alimentos, porque estuvo internada con monjas durante dos años hasta que cumplió los diez. Su padre estuvo una época en la cárcel, era simpatizante de la República; hubo un ofrecimiento del ejército ganador que decía que no serían represaliados, él se presentó y lo detuvieron. Estuvo en la cárcel haciendo trabajos forzados en una mina durante cuatro años. Cuando cumplió los quince empezó a trabajar y a los diecisiete se le murió su padre.
Patricia Rodríguez
El padre de mi abuelo Victorino tenía veintiún años cuando empezó la Guerra Civil. Vivía en la Forge un pueblo pequeño de la provincia de Girona. Le pidieron que hiciera de chófer de uno de los mandos republicanos. Durante el 36 y el 37 estuvo haciendo de chófer y disponía de comida gracias a una granja que tenían en el pueblo y a lo que cazaba.
Victorino estaba casado con mi bisabuela María. En el 38 tuvo que exiliarse a Francia, pero cuando estaba pasando la frontera lo detuvieron y lo encerraron en un campo de concentración. Allí pasó hambre y su familia sufrió mucho ya que no sabían dónde estaba, ni si estaba bien o mal, o si estaba vivo o muerto. Durante todo ese medio año que pasó allí ni él sabía nada de su familia, ni su familia sabía nada de él.
En el campo de concentración pasaban muchísima hambre y por las noches dormían en el suelo sin mantas y pasaban mucho frío. Vivían en condiciones infrahumanas. Algunas veces se entretenían amenazándoles con matarlos; a algunos de sus compañeros los mataron. A pesar de las terribles cosas que les hacían, él cuenta que lo que más le hacía sufrir era que su familia no supiera dónde estaba ni si estaba vivo. Afortunadamente, mi abuelo sobrevivió y regresó con su familia aunque cuando llegó a casa se enteró de la triste noticia de que habían fusilado a su hermano.
Mi padre también me ha explicado que a su abuelo lo cogieron para ir a la guerra cuando tenía 16 años; fue uno de los niños de la quinta del biberón.
Anna Collado
El otro árbol de Guernica
El otro árbol de Guernica és el llibre que hem llegit aquest trimestre i sobre el que hem estat treballant a classe de Castellà. Es tracta d’un llibre molt interessant i emotiu que ens ha permès endinsar-nos en una època molt trista i dura que van viure alguns dels nostres avantpassats.
En una de les sessions de treball se’ns demanava que parléssim amb algun dels nostres familiars que ens pogués explicar com van viure ells o els seus pares, la guerra i/o la postguerra. Un cop feta la recerca, vam escriure un petit text que desprès vam exposar davant els companys.
Vam escoltar històries increïbles, algunes menys doloroses que d’altres però totes molt emotives. Escoltàvem en silenci perquè el que dèiem no era inventat, havia passat de veritat!! Estàvem explicant el que havien viscut familiars nostres, alguns que van tenir més sort que d’altres, que van sobreviure a una guerra terrible!
La experiència ha estat positiva i interessant per això volem compartir amb vosaltres una petita mostra.
9educació secundària obligatòria
Com ja sabeu el dia 12 de març vam celebrar el dia de Sant Ignasi, un dia molt important per a totes les escoles de Jesuïtes Educació.
Va ser un dia molt divertit, on els alumnes d’ESO4 que no havíem anat d’intercanvi vam acompanyar els alumnes d’ESO 1 i 2 a Can Miret. La nostra funció era col·laborar amb els professors per a preparar una gimcana.
Ens vam distribuir en parelles per explicar una activitat a cada grup d’alumnes de primer i segon d’ESO. Aquests grups estaven constituïts per cinc o sis membres de tots dos cursos.
Un cop finalitzada l’activitat, vam començar a preparar-nos el dinar, havíem de fer la nostra pròpia costellada. Per petits grups, ens vam distribuir en les brases que ja estaven preparades i cadascú va contribuir en el que havíem de portar per al dinar: costelles, botifarres, llom, postres, begudes,...
Quan ja teníem la carn a la brasa vam fer un petit aperitiu i ja amb la taula parada en la zona de pícnic vam dinar mentre comentavem com havia anat l’experiència de fer un dia de monitors. Vam arribar a la conclusió que era molt divertit!
Durant l’estona lliure, vam fer algunes fotografies per a recordar aquell dia, un dia en que tots junts havíem estat convivint, ajudant-nos grans a petits i petits a grans, on ens havíem distret i jugat,...
Aquesta experiència ens ha servit per conèixer-nos més entre tots i trencar una mica la rutina que portem en els mesos escolars, ja que va ser un dia diferent, fora de l’escola, el qual vam aprofitar per passar-ho bé i aprendre uns dels altres.
Andrea Serdà, Ana Carreras i Laia Gasch
Gràcies ESO! El dia de Sant Ignasi
Avui acabem una etapa i comencem una altre. Per molts de vosaltres això és el final d’un curs normal, però per nosaltres és també el final d’una etapa. Això significa, en part, melancolia i llàstima perquè hem conviscut junts molts moments i records.
Entre l’ESO i el Batxillerat tindrem un estiu de llibertat i alegria que intentarem gaudir al màxim i alhora mentalitzar-nos per afrontar el Batxillerat al Kostka en el qual haurem de ser més madurs, responsables, i serà un temps per prendre decisions importants.
D’altra banda, això suposa deixar enrere moltes coses; companys que se’n van a una altra escola, professors que ja no ens faran classe, moments junts que seran difícils d’oblidar; en definitiva, deixarem enrere una etapa que ha marcat la nostra vida i que ens ha fet créixer i ens ha convertit en el que som.
Ens sentim satisfets i orgullosos per l’esforç que hem fet per arribar fins a aquí amb el suport dels pares, professors i companys als quals els hi estem agraïts. També ens volem acomiadar de la gent que avui ens deixa. El curs vinent se’ns farà estrany no seguir-los veient en el nostre dia a dia a l’escola. Els trobarem a faltar.
BON ESTIU I FINS AL SETEMBRE!
Natalia Poch, Clara Amorós i Maria Garcia (ESO4)
10 batxillerat
Premis als treballs de recerca de la promoció 2012-2013
Alguns dels magnífics Treballs de Recerca de la promoció que aquest juny acaba segon de Batxillerat, ja han estat reconeguts amb premis. Els treballs i els alumnes premiats són:
Marc Ranchal Caselles reconegut amb el Premi Poincaré pel treball titulat “Fibosèries” i tutoritzat pel professor Oscar Coll Alzola. En aquest treball el Marc obre una línia d’investigació sobre la successió de Fibonacci i ell mateix ha demostrat nous teoremes.
Guillem Vergés Ferrer ha rebut el segon Premi Irla de Treballs de Batxillerat de Recerca Històrica amb el treball “Conflictes entre la Generalitat i el Govern de la República amb l’Estatut de Catalunya”, tutoritzat per la professora Mª Carmen Gómez Vallecillos.
En Guillem ha treballat amb documents de l’Arxiu Nacional de Catalunya i ha
pogut comprovar que, ja en temps de la segona República, les relacions entre el govern central i el de la Generalitat eren tenses a l’hora de pactar i a l’hora d’aplicar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
David Vallverdú Fernández premiat amb la Distinció ESADE dels Premis Ramón Llull a Treballs de Recerca de Batxillerat (12ª edició). Ha aconseguit aquesta distinció en la categoria d’Humanitats pel treball de recerca “Democràcia a revisió: anàlisi, percepció ciutadana i elaboració de propostes” tutoritzat per la professora Mª Carmen
Gómez Vallecillos. En David ha recollit opinions sobre el model democràtic espanyol. Per fer-ho, ha entrevistat a polítics en actiu al Parlament de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona, ha realitzat una enquesta telemàtica a una mostra de cinc-cents ciutadans i ha estat capaç de fer deu propostes que poden millorar el model polític espanyol.
La nostra escola certificada en qualitat
Enguany hem assolit la certificació de qualitat en ISO 9001:2008. Juntament amb les oportunitats de millora, l’auditoria externa recull molts punts forts, que reconeixen la bona feina feta en tots els àmbits.
L’ISO és un requisit necessari per arribar a l’excel·lència educativa; ens proporciona l’ordre necessari per a la gestió de la nostra activitat docent, ens permet la correcta planificació i revisió de la mateixa i ens ajuda a incorporar les millores necessàries per a assolir un alt grau de satisfacció dels nostres alumnes i famílies
Josep M. Inglavaga i Albert Sáenz
11entrevista
Entrevista a Virginia Menéndez
La Virginia Menéndez va arribar a començament d’aquest curs per a fer-se càrrec de la direcció de l’ESO i el Batxillerat del Kostka. La trobem treballant al seu despatx i ens atén amb l’amabilitat que li caracteritza.
Aquest és el teu primer curs com a directora de Secundària (ESO i BAT) al Kostka. Com han estat aquests primers mesos?Han estat un temps de coneixença. Dedicat a descobrir nous companys de feina, noves formes de treballar amb un mateix objectiu. Sovint la mirada que es fa a dintre de les escoles està impregnada d’història comuna i a vegades tenir una altra perspectiva dóna un enfocament diferent al que es fa. És una escola molt familiar on la distància entre els seus membres (alumnes, famílies i personal de l’escola) és curta. Això ha fet que de seguida m’hagi sentit molt còmoda.
A l’escola del Sant Ignasi-Sarrià portaves molts anys...La veritat és que portava 25 anys i sens dubte, són molts anys. Allà tinc molts amics, que no he deixat de veure, però sobretot el que tinc en el meu cor són el record d’un munt d’alumnes, alguns d’ells ara s’han convertit en bons amics. St. Ignasi-Sarrià és una escola molt gran i òbviament diferent del Kostka, tot i això els trets generals i d’estil com escola fruit de la pedagogia ignasiana són comuns.
Què em podries dir de l’equip de professors/es que has trobat aquí?L’equip de professors és d’un alt nivell professional, rigorós i exigent. Alhora, és un claustre proper i preocupat pels
seus alumnes i disposat a ajudar-los i a aconseguir el bo i millor de cadascú d’ells.Quant a la feina i els equips de treball, en general, m’he sentit molt ben acollida i sobretot agraïda per la paciència que han tingut amb mi en segons quines ocasions.
Quins són els punts que voldries reforçar en el sector que dirigeixes?El treball en equip és bàsic a l’hora d’aconseguir els objectius que pretenem amb els alumnes. Hem d’anar tots a l’hora i amb una fita clara que ens ajudi a tots a avançar.Posar-nos d’acord en allò que volem prioritzar. Són molts els reptes que tenim i compartim i, sovint, costa decidir l’ordre i la forma d’arribar a assolir-los.
Estem vivint uns moments molt complicats en la societat en general i en el món educatiu en particular. Com creus que ens en sortirem?Estic convençuda que ens en sortirem, encara que no serà un camí fàcil. Estem en una època que hom caracteritza pel canvi de paradigma, i és obvi que el món educatiu ha de fer un gir cap a la innovació en els projectes educatius i fixar uns altres criteris i/o referents que ens ajudin a tenir uns altres indicadors. El repte està en com es treballen els focus competencials. Aquests sempre han existit, però potser el contingut i les formes de treballar-los han de ser diferents.
Penses que l’esforç i l’acompanyament que fem a l’escola es veu i es valora des de fora?Les famílies confien els seus fills a l’escola i això és la demostració fefaent que valoren l’acompanyament que reben els alumnes. No només ho valoren les famílies. Els mateixos nois i noies verbalitzen sovint que consideren als professors uns bons guies de la seva formació acadèmica i personal.Amb freqüència les entrevistes amb famílies noves que volen que els seus fills formin part del projecte educatiu del Kostka, expliciten que venen per aquest motiu. Han sentit que aquí, a l’escola, es fa un molt bon acompanyament personal.
Moltes gràcies, Virginia, et desitgem molta sort en la teva tasca a l’escola.
Albert Sáenz
12 jocs florals kostka 2013
Pel caminet de vora el riu,
tresca que tresca,
va galopant un cavaller.
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
Ha senti dir que hi ha un país
plora que plora
perquè d’un drac és presoner.
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
La seva espasa al raig del sol
brilla que brilla.
-Cercaré el drac i el venceré!
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
I tot tornant, quan l’ha vençut,
dubta que dubta:
-Potser aquest drac no és el darrer...
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
Joana Raspall
Sant Jordi
Hem volgut encetar aquest petit article sobre la festivitat de Sant Jordi amb un poema de Joana Raspall perquè també va ser amb ella amb qui vàrem encetar, tots els alumnes i mestres d’Infantil Primària, la festivitat de Sant Jordi.
El dia va començar amb molta emoció; El XXXIè (!!!) Certamen dels Jocs Florals al Col·legi Kostka, enguany , a la Primària, dedicats a Joana Raspall. Tots els nens i nenes de cadascun dels cursos que havien quedat finalistes ja fos en la modalitat de prosa o poesia, varen poder pujar a l’escenari per tal que tots els poguéssim felicitar amb un fort aplaudiment. La Joana ha estat sense cap mena de dubte, una gran inspiradora per a tots nosaltres!
Després, vam col·laborar amb la parada solidària de llibres que des del Cicle Superior havien promogut, comprant-ne algun. Ens van obsequiar amb un punt de llibre fet per algun company de l’escola. I així, alguns amb el llibre nou d’altres amb el llibre portat de casa, vam enfilar cap al miniestadi amb el nostre coixí per tal de fer una lectura compartida els nens de cicle inicial amb els nens de quart i cinquè i els nens i nenes de tercer amb els nens i nenes de sisè de Primària.
Per últim, la tarda la vam dedicar a Sant Jordi, el drac i la princesa. Vàrem fer diferents tallers al voltant dels personatges, com aquest de Cicle Inicial en el que havien de “vestir” els tres personatges amb material de rebuig que havien portat de casa. Com eren molts nens i nenes, es van organitzar per grups i així mentre alguns feien el taller els altres feien un punt de llibre.
Com veieu va ser una jornada molt rica i en la que ens ho vàrem passar d’allò més bé!
13paraescolars
Cloenda d’activitats
I ja hem arribat a final de curs…!!!
I tal com marca el calendari, les activitats paraescolars esportives i dansa van acabar amb una matinal esportiva, una jornada de portes obertes i un festival de dansa, on els nostres alumnes i les famílies van poder gaudir d’allò que s’ha treballat al llarg del curs.
Més de 400 participants en diferents disciplines esportives, escoles esportives, ballet, dansa i activitats d’adults. Més de 30 monitors plens d’il·lusió, competicions, activitats,...
Enrere hem deixat un munt d’experiències, records i sensacions, que en general ens fan pensar que l’oferta de les paraescolars esportives i dansa, respon a les vostres expectatives, i ens anima a seguir treballant per millorar-les.
El dijous 30 de maig vam cloure les activitats de ballet i dansa. Un auditori ple fins a la bandera (més de 350 persones), més de 40 coreografies i 55 ballarines, van fer les delícies d’unes famílies entregades al bon fer de les nostres alumnes, dirigides magistralment per na Laura González, la professora de dansa.
Va ser una tarda especial, en la que tot va sortir perfecte. I on es va veure una excepcional comunió entre les alumnes, voluntaris i famílies.
Dissabte 1 de juny va ser el torn dels grups competitius, a partir de 3r de primària.
A les 8 del matí estàvem preparant la matinal esportiva, deixant el col·legi a punt per rebre uns 500 participants al llarg de tot el matí.
Més enllà dels partits de bàsquet i futbol, la batuka va tenir una posició destacada en aquest matí esportiu, ja que vam comptar amb la presència del grup de Batuka de Jesuïtes Bellvitge. Un grup de joves alumnes que van exhibir unes coreografies excepcionals.
Diferents escoles van participar en aquesta cloenda, destacant Jesuïtes Casp, sempre tan proper i amb ganes de col·laborar en tota aquesta mena d’esdeveniments.
A totes elles, GRÀCIES, per acceptar la nostra invitació, i ajudar-nos a fer d’aquest matí, un moment de trobada i joia, on l’esport ha estat el protagonista.
I la setmana següent els més menuts van ser els protagonistes.
Una jornada de portes obertes, amb la presència de desenes de famílies en les nostres instal·lacions, va fer que els nostres alumnes gaudissin de la pràctica esportiva davant dels seus pares, avis, tiets i amics.
Els circuits, beisbol, bàsquet, futbol i patinatge en línia van ser els eixos en els que els nens i nenes de les paraescolars esportives van poder exhibir com els agrada practicar esport al nostre col·legi.
Us esperem el proper any!!!
14 activitats escolars
Mostra de música instrumental 9 de març
15activitats escolars
OlimpíadaEl passat dimecres 15 de maig vam organitzar l’Olimpíada esportiva a la Mar Bella.
I encara que semblava que el temps ens faria la guitza, vam poder gaudir d’una matinal esportiva plena de bones sensacions.
Ha estat la primera vegada que hem ampliat les activitats atlètiques a d’altres esports individuals com el tennis taula o col·lectius com el fut-bol sala o el basquetbol.
Creiem que ha estat una bona ex-periència, i esperem que en el futur puguem consolidar-la, oferint aque-lles proves i esports que més agra-din als nostres alumnes.
Volem agrair la inestimable col-laboració de l’AMPA, així com la de tot el professorat i els alumnes de primer de Batxillerat, sense els quals aquesta activitat no seria pos-sible.
Dia de Sant Ignasi 12 de març
Fundació La Vinya
col.laboracions alumnat16
Hola som la Júlia Boncompte, alumna de cinquè i en Robert Díaz, alumne de sisè de primària. Parlem en representació dels i les alumnes de l’escola Jesuïtes Gràcia - Col· legi Kostka. Vàrem ser escollits per ser representants de l’escola i poder fer entrega a la fundació la Vinya dels diners aconseguits en la venda de llibres de St. Jordi i del berenar solidari. En total vàrem recollir un total de 2.930 euros.
La Fundació la Vinya és una entitat que treballa per atendre les persones en situació de risc social dels barris de Bellvitge i El Gornal de la ciutat de L’Hospitalet.
Aquesta Fundació, comenta en la seva web, creu en la solidaritat com a eina transformadora de la nostra realitat social, participant així en l’esperança ja d’un món més just.
La Fundació compta amb un gran nombre de persones que dediquen el seu temps i esforços a l’entitat. Actual-ment treballen a l’entitat 210 voluntaris i 11 persones re-munerades.
Un cop arribats a la Fundació, ens varen ensenyar totes les instal·lacions. Lloc on el clima que si respira, és molt entranyable. Les parets són de colors molt alegres. Aquests colors fan l’ambient més confortable, que l’estada allà sigui millor. Tenen de tot: aules de reforç, amb dibuixos, per ajudar a les altres persones a fer els deures o altres necessitats, també tenen una cuina i un banc d’aliments. Aquest banc d’aliments, és com un gran supermercat, ple de menjar. Ens va semblar increïble!
Ens varen explicar que en el banc d’aliments venien (per exemple) 4 persones i aquestes tenien 254 punts; aquests se’ls gastaven per l’aliment que volien. Però havien de ser aliments diferents. Sinó, la resta de les altres famílies que volguessin el mateix menjar no el tindrien.
Una anècdota curiosa és que vàrem conèixer el jesuïta que va crear el dibuix (Roger Torres) de St. Ignasi (Amb tu més).
Quina era la seva missió?
També ens varen explicar que acollien, atenien i acompanyaven persones, preferentment de Bellvitge. Ajuden a gent desafavorida, realitzant accions solidàries de fer un món més just.
Alumnes de CS
17
Les raons que em van portar a escollir aquest tema i no un altre de caràcter més científic, d’acord amb el Batxillerat que estava cursant, van ser força diverses. La primera, i potser la més important, va ser el visionar un reportatge titulat “Els nens del franquisme” emès a TV3 l’any 2002 i que em va facilitar la professora d’Història, Mª Carmen. A partir d’aquest reportatge vaig voler investigar sobre el tema per tal de saber de primera mà quina era la situació real dels nens en aquests períodes tan foscos de la història d’Espanya: la Guerra Civil i la postguerra. Una altra raó important va ser el fet de que aquest treball pogués ser l’últim treball històric realitzat a l’etapa escolar, degut als meus interessos vocacionals i professionals per al següent curs. Finalment, una última raó per a la realització d’aquest treball van ésser la proposta i l’encoratjament de la tutora del treball, Mª Carmen Gómez, per tal d’elaborar un treball el més interessant i profitós possible.
El treball de recerca té com a títol “La Repressió del Franquisme: situació dels nens represaliats durant la Guerra Civil i la postguerra”. El cos del treball el vaig dividir en dos grans blocs:
a) El marc teòric on es fa un apropament al context històric, així com una explicació detallada del pensament d’Antonio Vallejo Nágera, psiquiatra del règim franquista. Aquest psiquiatra afirmava que ser republicà és una tara genètica que es transmet de pares a fills, i provà de demostrar-ho científicament. Alhora també es parla d’una institució instaurada per la “Falange Española”, l’Auxilio Social, format per diferents seccions, que pretenen ajudar als nens i de pas, adoctrinar-los en el pensament franquista. Tractem també l’exili dels nens a l’estranger i les colònies instaurades a l’Estat Espanyol, la funció de les quals era acollir els nens durant la Guerra Civil. Aquesta primera part conclou amb l’explicació de la situació tant de mares com de nens en algunes de les presons franquistes.
b) El marc experimental parteix de la idea de realitzar un veritable treball de camp, és a dir, de fer d’investigador, d’historiador. Per això, primer es fa una recerca d’informació, entrevistant al periodista de TV3 Ricard Belis, coautor del documental sobre el tema d’’aquest treball. També vaig consultar fonts primàries orals a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (gravacions de Tomasa Cuevas i de Trinidad Gallego, totes dues preses a les presons franquistes i ja mortes). Vam voler, també, apropar-nos als problemes que aquestes vivències van generar en molts d’aquests nens i vam entrevistar a l’Anna Miñarro i al Guillermo Fouce, tots dos psicòlegs especialitzats en el tractament clínic dels nens de la Guerra i la postguerra, però amb enfocaments diferents. Finalment, i potser l’aspecte més bonic de tot el treball, l’entrevista a un seguit de testimonis, que van
viure en el període històric en qüestió i que s’han prestat a explicar el que recorden de la seva infància. Alguns d’ells fan públics els seus records per primera vegada
Ha resultat molt difícil realitzar una gran part del treball degut a la falta d’informació i és que “no interessa” parlar del tema i tampoc s’han fet moltes investigacions sobre aquest. A més, ha costat trobar persones que poguessin explicar la seva història, degut a que molts dels testimonis que eren nens en aquells temps són ara d’edat molt avançada, i els que eren joves a l’inici de la guerra, ja no hi són.
Realitzar aquest treball ha estat una experiència molt profitosa, i no solament s’ha aconseguit un enriquiment intel·lectual, sinó que també a nivell personal, en veure la sort que tenim de viure en el segle XXI i no haver patit tal infern. Ha resultat de molt gran interès fer una recerca Històrica d’aquest tipus.
Amb aquest treball he estat guardonat amb un Premi Recerca Jove de la Generalitat de Catalunya.
David Ortiz Ciruela
Treball de recerca històrica fet per un alumne del Batxillerat científic
col.laboracions alumnat
18 col.laboracions professorat
Des de fa prop més d’un any i mig que, a casa meva, recollim taps per a infants que els necessiten per aconseguir un millor nivell de vida en condicions més favorables. Vam recollir taps per a dos casos diferents i, al finalitzar el segon, vam llegir un article a La Vanguardia on parlava d’en Nacho.
El Nacho és un nen de 3 anys que pateix 6 malalties; d’entre totes elles, la que li afecta més és “el mal de Dent” ja que no hi ha tractament en ser una malaltia minoritària. Tan sols 14 persones d’Espanya la pateixen i concretament una a Catalunya, en Nacho.
La malaltia de Dent és molt estranya i es troba lligada genèticament al cromosoma X. Aquesta afecta exclusivament al ronyó produint pèrdues de substàncies pel ronyó com proteïnes, calci, fòsfor i glucosa.
La família d’en Nacho està removent cel i terra per recaptar diners i fer ressò per tal d’aconseguir que s’investigui aquesta malaltia i es pugui trobar un possible tractament. I, per tant, que en Nacho visqui el màxim de temps que es pugui i de la millor manera sense haver de patir tant com ho està fent ara.
Al contemplar que el cas d’en Nacho era diferent, era especial, i que la quantitat de diners traduïts en taps eren molts, vam pensar que, des de l’escola, podríem fer quelcom i aportar un petit granet de sorra entre tots. I així va ser, a finals del mes
Entre tots hem aconseguit recollir una tona de taps pel Nacho. L’enhorabona a tots!!!
de Febrer vam iniciar la recol·lecta de taps pel Nacho; un cop cada dues setmanes, recollim els taps de totes les aules de les etapes d’infantil i primària de l’escola i aproximadament omplim entre 10-13 bosses d’escombraries plenes de taps, i, un cop cada mes i mig els fem arribar a la família d’en Nacho a Santa Coloma de Gramanet.
En els baixos del seu petit edifici tenen un local molt ampli on tothom hi porta taps. Seguidament, la família d’en Nacho els revisa i els envia amb camions a les fàbriques de plàstic on aquests, per cada tona de taps els donen 200e.
Actualment, la família d’en Nacho ja ha aconseguit la meitat dels diners que necessiten per a obrir la investigació de “el mal de Dent” que pateix el seu fill.
Amb l’ajuda que reben per part de diferents escoles, comer-ços i mercats, la família d’en Nacho reuneix 3 tones i mitja de taps cada setmana, que traduïts en diners són 750e.
I per concloure, m’agradaria donar les gràcies a la magnífica col·laboració per part de tots els infants, familiars, mestres i membres de l’escola que ha fet que la recollida de taps per en Nacho fos tot un èxit!
Molt agraïda,
Gemma Artola
Més informació sobre en Nacho, la seva malaltia i totes aquelles coses que la seva família fa per aconseguir diners, la trobareu a la pàgina web: www.asdent.es
19
De totes les coses especials que poden passar a l’escola, el camí escolar és una d’elles, ja que permet que escola i barri creïn lligams amb un objectiu final, un barri segur i ben cohesionat.
Aquests dies, a la nostra escola, hem preparat una activitat molt emotiva, enriquidora i molt feta a la realitat del dia a dia. Es tracte del nostre camí escolar. Aquest camí, ha estat fruit gràcies a l’esforç de moltes persones que veuen el barri, com un lloc on poder i voler estar més segurs, amb una convivència molt més còmoda i tranquil·la.
Un camí més entranyable.
Un dia, un noi nouvingut anava buscant un lloc especial. Abans de marxar del seu país li varen comentar que en aquell lloc hi havia un futur molt i molt especial. Aprendria a viure i conviure amb gent d’arreu de les contrades.
Un cop arribat al país esperat, va tenir un greu problema, no es podia comunicar amb ningú. No podia demanar res que li fos útil, ja que ningú l’entenia. Per sort va trobar un pobre ancià que li va preguntar què volia i perquè se’l veia tant perdut. El pobre noi, tot i fer un gran esforç, no el va poder entendre. L’avi, no es va donar per vençut i va decidir que volia aconseguir entendre al pobre nouvingut. Va preguntar a una parella que passaven per allí, i que feien pinta de no ser del país, per veure si parlaven el seu idioma i poder-se entendre entre tots dos; i així ho va fer, però no parlaven l’idioma i tampoc es van poder comunicar.
L’avi ho va provar amb una peixatera que tenia la porta oberta del seu local, i aquesta li va dir que més amunt hi havia un policia que segur que l’entendria. El guàrdia, amoïnat perquè no sabia l’idioma, molt amablement es va posar en contacte amb un amic seu, que també era agent i que sabia molts d’idiomes. En un tres i no res, el noi es va poder comunicar amb algú que era del seu mateix país.
Aquell jove només volia trobar el lloc tant i tant especial que li havien parlat a la seva terra, un lloc anomenat “Parc Güell”. Li varen explicar, però, que el trobaria prop d’una bonica escola on solien organitzar una gran festa anual dedicada a fer un recorregut peculiar, i que era digna de poder-ho veure; on barri i escola feien quelcom en comú, un camí amic on el més important era la seguretat davant de tot.
El iaio, feliç de poder ser més útil que mai, va decidir que fos com fos, s’implicaria per sempre més a ajudar a aquells que més ho necessitessin, fent que els dies del camí escolar duressin tot l’any, ajudant a qui el pogués requerir.
Tutors CS
Una història que podria molt bé ser real.
20 llengües estrangeres
Galeria d’imatges dels viatges d’intercanvi
Viatge a Rodez. Alumnes de francès de 3r d’ESO
Viatge a Canterbury. Alumnes d’anglès de 1r de Batxillerat
We travelled to the town of Faversham by train. We visited the Faversham Brewery. We learnt how beer is made.
We spent a day in London and went sightseeing to see the London highlights.
Leeds Castle was amazing. It was snowy and the sun shined at the same time: what a beautiful day!
On Wednesday we went to Venice by train. When we arrived there, it was raining a lot, but we continued our visit
walking around Venice. We went to visit de Ducal Palace, which was really nice.
This picture shows our last day in Italy, when everybody was very sad because we had to leave Italy and return to Barcelona.
The night before we went to a party organized by the Italian people and we had lots of fun.
That was our first day at the school. We were showing our presentations..
Viatge a Pordenone. Alumnes d’European Citizenship de 4t d’ESO
21llengües estrangeres
Galeria d’imatges dels viatges d’intercanvi
(Aprendre alemany amb música, moviment i joc)
Alemany ha estat una asignatura complementària la qual hem tingut durant un quatrimestre cada grup de sisè. Hem fet diverses activitats. Per exemple: “Wie heißt das auf Deutsch?”: una activitat per aprendre a preguntar com es diu una cosa tot ballant el vals amb la tonada d’el Danubi és blau. Amb el diàleg de “Auf der Strasse” vam simular un diàleg amb un turista que vol arribar al Parc Güell, tot donant-li direccions amb alemany i cantant una cançó per aprendre a dir gràcies, de res, adéu, etc. L’activitat que més ens va agradar va ser ”Wir gehen einkaufen”. En aquesta activitat vam aprendre els colors i què dir quan vols comprar alguna cosa en una botiga. Vam convertir la classe en botiguetes de pintura i ens vam haver d’aprendre un diàleg per poder comprar les pintures i omplir una paleta amb els colors que necessitàvem.
Judit Ramos, Iker Blanch i Elsa Marqués
Deutschlernen mit Musik, Bewegung und Spiel
Viatge a Göttingen. Alumnes d’alemany de 4t d’ESO
22 llengües estrangeres
J’ai décidé de faire cet échange parce que j’ai eu beaucoup d’intérêt à apprendre la langue française et à découvrir comment se passe l’école en dehors de l’Espagne. Cette semaine sainte, je suis allé à St-Etienne, une ville de 177.000 habitants, située dans la région Rhône-Alpes.
En comparaison avec notre école, il y a plusieurs diffé-rences, la plus importante, c’est que ce sont les élèves qui changent de classe et pas les professeurs. Les horaires peuvent changer chaque semaine.
Quand un élève pose une question, il s’adresse au professeur par « Monsieur » ou « Madame ».
Les élèves doivent toujours porter les livres à la maison parce que dans la classe il n’y a pas des pupitres ni aucun endroit pour les garder.
Cette expérience ne se finit pas ici, car mon ami Alexandre viendra aussi apprendre notre langue ici à Barcelone.
Voici quelques questions que je lui ai posées quand nous avons fait connaissance :
– Quel âge tu as ?
– J’ai treize ans y mon anniversaire est le 24 décembre
– Quelle es ta nationalité ?
Je suis polonais. Ma mère et mon père le sont tous les deux. Ils sont venus en France par ce que mon père a trouvé du travail.
– Combien de langues tu parles ? Lesquelles ?
– Je parle polonais et français, et peut-être bientôt anglais et, je l’espère, bientôt espagnol.
– Est-ce que tu peux dire quatre adjectifs qui te décrivent ?
– Je suis rêveur, intelligent, responsable, poli.
– Qu’est-ce que tu aimes faire durant ton temps libre ?
– Sortir avec mes amis, jouer au rugby et au football amé-ricain, jouer aux jeux vidéo.
– Tu veux venir à Barcelone ? Apprendre l’espagnol t’in-téresse?
– Oui, je veux venir à Barcelone par ce que c’est une belle ville et que je ne suis jamais allé en Espagne. Je veux apprendre l’espagnol car je voudrais être dans le commerce plus tard.
Marc Vera
Francès
Tant la família Vera com la família Szafnicki van tenir l’oportunitat de conèixer-se tot viatjant als destins on van fer els seus fills els intercanvis. En aquesta foto veiem les dues famílies a casa de la família francesa, a Saint Étienne
23ampa-kostka
El passat dia 24 de maig com tots sabeu vàrem inaugurar el camí escolar de la nostra escola. Va ser una jornada especial que estàvem esperant els alumnes, les famílies, l’escola i els comer-ços col·laboradors adherits.
La màgia d’un projecte en el que han intervingut tantes perso-nes, tanta diversitat d’idees, formes,… però amb un únic objec-tiu cívic (que els nens puguin recuperar el carrer, el seu barri i integrar-los en la seva vida quotidiana) que ens ha atrapat.
Ens va sorprendre el gran interès dels nens envers a les múlti-ples activitats proposades per treballar el tema del camí escolar, i pel que ens explicaven ells mateixos, els més petits van viure una de les seves primeres grans experiències. La decoració de l’àrea d’educació infantil ens va deixar a tots meravellats. Quina feinada!
Els actes programats, malgrat el petit retard en el seu comença-ment, van ser un èxit de participació. La rua, amb la participació dels membres de l’Escola de Música, es va fer sentir durant tot el recorregut amb moltes ganes i intensitat; els petits bastoners, que es van aturar en diverses ocasions, van fer-nos gaudir d’una bonica mostra dels seus balls; els parlaments dels representats van resultar enriquidors i encoratjadors per continuar la tasca; i finalment, la xocolatada, oferta per l’escola i que va cloure l’acte, ens va deixar un bon gust per recordar una gran tarda.
Cal esmentar l’entusiasme dels nois i noies i l’ajut dels pares que ens van acompanyar durant tot el recorregut de la rua i van participar moltíssim, així com, vam poder gaudir del fan-tàstic muntatge audiovisual preparat a partir de les fotografies cedides per les famílies de l’escola i que vam poder veure a l’Auditori.
Ara ens queda la part principal d’aquest camí: que el fem ben nostre i que els nostres fills puguin gaudir-ne per anar i venir de l’escola amb total normalitat.
El camí és viu i un repte per la independència personal dels nostres fills/es, des d’aquí us animem molt a tots perquè parti-cipeu i ens ajudeu a mantenir-lo ben viu i sempre amb aquest esperit. La feina no ha acabat amb la inauguració sinó que co-mença ara. Comptem amb tots vosaltres!
Eva Mas
El camí escolar
L’Eva Mas és la mare de l’Elena Fernàndez de PRI4 i de l’Elisenda d’EI4. Ha participat activament en les reunions de la Comissió i en la campanya d’adhesió de comerços al projecte del Camí Escolar del nostre col· legi.
Núria Estévez - Representant del Col·lectiu de Mares i Pares
24 pastoral
25pastoral
26
Durant tot aquest curs l’Escola de Música ha ofert recitals i ha participat en diversos i molt variats actes, la qual cosa ha suposat per part de tots, alumnes i professorat, un esforç addicional. Especialment en aquest últim trimestre l’activitat ha estat força intensa: concert de primavera a Sant Josep de la Muntanya, la participació a la II Clarinetada a Mollet del Vallès, la participació als Jocs Florals del Districte de Gràcia, la Rua d’inauguració del camí escolar, el concert al col·legi Sant Ignasi…No oblidem però, el que per als nostres alumnes suposa en-frontar-se al públic, sols en un escenari. Actuar és una habilitat que cal aprendre fent pràctica.A més, els nois i noies necessiten aprendre tècniques de co-neixement del seu instrument per tal de dominar, en el nivell dels seus estudis, la interpretació fora del seu lloc habitual d’estudi.En aquesta primera etapa és quan precisament les famílies tenen un alt grau de motivació ensenyant a ser constants. Al
principi no sol ser fàcil ja que el so no és gaire agradable i per aquest motiu necessiten ser animats constantment inculcant el valor del compromís, de no deixar les coses a mitges i de saber sobreposar-se a les dificultats. Quan arriba el moment en el que senten la seva pròpia execució musical i els és agradable allò que interpreten, senten quelcom important: el gaudi estètic compartit.
Els nois i noies intèrprets han de saber gaudir durant la pròpia actuació, que serà tant com fer gaudir a l’auditori que l’escolta tot acceptant les possibles errades que puguin tenir durant la mateixa com una situació normal que no els redueixi les expectatives futures de millora.
No només els nostres alumnes s’han enfrontat sols a un escenari sinó que, un cop tenen la tècnica més bàsica asso-lida, també desenvolupen l’activitat de forma compartida en petites agrupacions cambrístiques. Aquesta experiència els agrada i els permet entendre el sentit d’allò que estan fent: mantenir un diàleg entre tots els instruments. Suposa saber
escoltar i actuar harmònicament amb els altres, la qual cosa és molt engrescadora quan s’ha assolit.
Amb aquesta activitat compartida aprenen a treballar en equip i a gaudir de la música crea-da de manera conjunta on la constància en el rendiment acadèmic és fonamental per acon-seguir el “feeling” del conjunt. A més a més, contràriament a les disciplines que són unidi-reccionals en el seu coneixement, l’art desen-volupa habilitats cognitives, socials i personals.
Totes aquestes activitats se sumen a la cloenda que fem del curs per part de la nostra Escola de Música amb les audicions del segon qua-drimestre on toquen els nostres alumnes, sols i amb els seus grups de cambra. Un grup d’alumnes clouen el curs realitzant les proves de Pas de Grau d’estudis d’Aprofundiment a estudis Avançats de Música on tenen el repte d’enfrontar-se a un tribunal havent assolit un programa d’estudis molt complet. Una de les capacitats fonamentals en aquestes proves és la seva concentració i el propi domini sabent que és la culminació de la seva perseverança en l’estudi del llenguatge musical i de l’instru-ment amb què desenvolupen el sentiment, la creativitat i, com no, l’estudi personal amb el professor que l’acompanya des dels seus inicis.
Sorkunde Olivares
escola de música
Recitals, concerts, audicions…
27
El passat divendres, 31 de maig, vam celebrar els 10 anys de la promoció 1989-2003. Una cinquantena d’exalumnes i professors vàrem trobar-nos a l’escola per celebrar l’aniversari, recordar plegats tants moments que vam viure junts i parlar dels nous projectes que hem encetat des de que vam acomiadar-nos del SEK (sí, sabem que ara té un nou nom, però per nosaltres sempre serà el SEK). L’ocasió era especial, en molts casos comportava tornar-nos a veure les cares després de 10 anys.
La celebració va començar amb una copa de cava (per allò de trencar el gel) a l’entrada de l’escola. A continuació vam fer un recorregut per les instal·lacions. Als assistents els vam dir que es tractava de recordar anècdotes i veure com havia canviat l’escola, però en realitat hi havia sorpresa, perquè durant el recorregut van anar apareixent 12 dels professors que havíem tingut! La cara dels nostres companys no tenia preu quan van veure el Josep Maria Plaja a la sala de música o al Narcís Bausà a l’aula de tecnologia (ara la de ràdio). En acabar el recorregut vam sopar plegats a l’auditori de la mateixa escola, cosa que va contribuir a recrear un ambient molt especial i un clima de confiança entre els assistents. Mentre sopàvem es van passar fotos de la nostra època escolar i alguns vídeos que havíem fet anys enrere.
La iniciativa va ser liderada per un grup d’exalumnes, encapçalats pel Diego Pol i l’Aina Rodríguez, i es va poder realitzar gràcies a la col·laboració de la direcció i part del professorat, encapçalat per la Sílvia Gisbert i la Conchi Varela. Volem agrair, per tant, a l’Oriol Navarro la seva disponibilitat i ajuda i a tots el professors que van fer de la nit una nit especial. Animem a les demés promoci-ons a fer alguna cosa semblant, perquè tothom va quedar molt content.
Fins sempre (o fins d’aquí 10 anys)!
Aina Rodríguez
10 anys!!!
antics alumnes
