revista digital nº5

REVISTA DIGITAL

LA MÓRA-TAMARIT

Nº 5 Octubre 2015

Edita: l’Associació de veïns de La Móra-Tamarit. Dirigeixen: Francesc García i Joaquim Escatllar

“Els Búnquers” La bateria de costa de Tamarit (pag. 49 a 59).

Moderador

Notas de la presentación

ÍNDEX 2

1 - Portada – “Els Búnquers” La bateria de costa de Tamarit (49-59). 2 - ÍNDEX i Col·laboradors 3 - Col·laboradors de contingut de la Revista. 4 - Propera FESTA de TARDOR 2015. 5 - Resum FESTA MAJOR 2015. 6 - Fotos espectaculars FESTA MAJOR. 7 - Classificació HOMES travessia natació. 8 - Classificació DONES travessia natació. 9 - Nova Plaça del Pare Ernesto a La Móra. 15 - Activitats Associació de veïns. 17 - Avantprojecte de Nou Local Social. 19 - Vales descuento Hotel GRAN CLAUSTRE. 25 - Poesía de Mario Benedetti “NO TE RINDAS” 28 a 29 Origen de TAMARIT i LA MÓRA, pel Sr. Josep Maria Espasa (Quart capítol). 32 - Temes d’actualitat al Barri. 34 - Recepta de cuina (Papas arrugadas con Mojo). 35 - Recepta de cuina (Lomo de cerdo con leche). 39 - 40 Sales minerales. La esencia de una vida saludable. Por Mª Jesús Marcos. 42 - VIAJAR SEGURO, prevención de enfermedades. 44 a 45 Article d’opinió del Sr. Josep Muñoz “UNA ANGUSTIA MODERNA”. 46 - Poesía de SOL LEVI “ARRIAR BANDERAS” 49 a 59 La bateria de costa de Tamarit (Els Búnquers). Entre l’oblit i la història, per Àngel P. Archilla. 61 - Madera de Fresno para el Ebanista y el mueble por Juan Fernandez. 62 - Activitat AVV, xerrades de REFLEXOLOGÍA 63 - Fotos molt antigues de La Móra. 65 - Crítica cinematogràfica de la pel·lícula “PIXELS”, per Bernat Blanch 66 - Trimestre de conciertos de Creixell Clàssic, por Victoria Fernández. 67 – 68 Article d’opinió del Sr. Josep Muñoz “AMOR Y DERECHOS DE LOS ABUELOS”. 69 - Mantén limpio nuestro Barrio, por Joaquim Escatllar. 70 – 71 SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS DOMÈSTICS, Guardia Urbana. 72 - RECOMANACIONS QUANT A LA RECOLLIDA DE RESIDUS DOMÈSTICS, Francesc García. Articles a càrrec de: Sra. Victòria Fernández Sra. Inmaculada Felipe Sra. Sonia Van Der Velde Sra. Mª Jesús Marcos Sr. Àngel P. Archilla Sr. Bernat Blanch Sr. Josep Mª Espasa Sr. Josep Muñoz Sr. Joaquim Escatllar Sr. Fernando Monguió Sr. Juan Fernández Direcció: Sr. Francesc García i Sr. Joaquim Escatllar.

COL·LABORADORS

Càmpings: Torre de La Móra (10), Tamarit Park Resort(13), Trillas Platja Tamarit(21), Caledonia Bungalow Park&C(36).

Restaurants i Hotel: Moramar(11), Racó de La Móra(12), La Cala(26), Apartamentos Hotel Cala Azul(30), Xiringuito ENJOY La Móra(24), Mossegada (27), Hotel Gran Claustre i Restaurant Bruixes de Burriac de Altafulla(18)

Negocis: Farmàcia(43), Perruqueria i Estètica Anade (43), Osmagás(19), Supermercat Amèlia(16), Reformes i Serveis(27), Esports Platja(11).

Empreses: DHU(38), Fomento(37), Ferreteria Casas(26), Engineering Service & Consulting(48), GatiGos Veterinaris(60), Regal & Paper(47), Granja Sant Francesc(47), Informàtica Àltica(14), Estanc Pijuan(31), Forn Nogués(31), Eleazar Barrios(22), Bodegas Pinord(33), Panischop(23), Mimas Peluquerias (14), La Surfera(24), Proinme (48), Pinturas Sánchez (64), Construcciones González Segovia (64), Rejillas Tarraco(41).

Administradors de Finques: Fincas Miró(20), Finques Sálmar(22), Finques Tres Mediterrani(31).

Associacions:

.

Associació de Dones de La Móra-Tamarit Associació protectora d’animals

“donar x donar” (60)

Organismes Públics:

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

http://www.tarragona.cat/

Col·laboradors de contingut de la Revista

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT 3

• CONTINGUT: - Activitat Associació de veïns (Francesc-Joaquim-.........) - Activitat Associació de Dones de La Móra. - Activitat Associació protectora d’animals “donar x donar”. - Temes d’actualitat del barri (Sr. Joaquim Escatllar). - Temes històrics (Sr. Josep Mª Espasa). - Temes de medicina (Sra. Inma Felipe, Sr. Fernando Monguió) - Temes artístics (Sr. Àngel Martí). - Temes musicals (Sra. Victòria Fernández). - Temes teatrals (Sr. Jesús Calvo). - Concerts musicals a Creixell i a l'Església (Piano Studio) - Crítiques de cinema - Suggeriments interessants de socis. - Aportacions dels professionals de La Móra-Tamarit. - Receptes de cuina (Assoc. de Dones, Restaurants i altres aportacions de socis).

• EDICIÓ trimestral (Gener-Abril-Juliol-Octubre) • Presentació de la Revista: La Junta de l'Associació de veïns ha decidit d’editar una revista digital per tal de tractar els temes de la Móra-Tamarit, en la qual s'informi de la problemàtica del barri, i a on puguin, tant expressar les seves idees com exposar els seus suggeriments, totes les persones que composen la nostra comunitat; a més, la revista inclourà temes culturals en general, tant històrics, com musicals i divulgatius, així com temes d'actualitat. És per això que necessitem de col·laboradors que ens ajudin a escriure uns textos que puguin interessar tothom, fins i tot entrant en temes polítics, si escau, però sense fer política partidista, ja que aquest no és, de cap de les maneres, el nostre objectiu. Aquesta revista vol substituir el programa de festes amb paper que editàvem cada any al mes d'agost i ampliar-lo a 4 edicions a l'any, afegint a la mateixa molta més informació que la que podíem donar fins a la data. Hem elegit aquest format, tant per motius econòmics, com per la (teòrica...) gran facilitat de comunicació que permet avui en dia Internet. Esperem que pugui ser una bona eina informativa, per la qual cosa ens cal disposar de la vostra col·laboració esporàdica per omplir de contingut interessant la nostra revista, que ha d’ésser la vostra.

• NOTA 1: Els texts rebuts es publicaran en l'idioma seleccionat per l'escriptor del mateix.

• NOTA 2: Tenim per costum incloure fotos dels esdeveniments que realitzen les nostres associacions. Si

algú no desitja sortir en aquestes fotos , li preguem que ens ho indiqui per tal de poder complir amb els seus desitjos.

4


L’Associació de Veïns i la de Dones de La Móra-Tamarit Convida: A tots els nens i nenes i als seus pares. Dia: Diumenge 1 de Novembre de 2015 Hora: A les 17,30h fins a les 19,30h Lloc: Local Associació de veïns

PROPERA FESTA DE TARDOR 2015

1 de Novembre a les17,30h. Espectacle “UNA DE BRUIXES” de L’Invisible TITELLES. Un espectacle original i visual, en el qual dues bruixes representen dues histories diferents.

1 de Novembre a les 18,30h. A més, les Associacions us conviden: Per als nens hi haurà Castanyes, Coca I Begudes. Per als més grans Castanyes i Panellets amb Vi dolç.

RESUM FESTA MAJOR La Móra-Tamarit 2015


La Junta de l'Associació de veïns agraeix la gran participació i civisme que ha

imperat aquest any durant les Festes del barri.

La Junta les ha preparat amb molt d’entusiasme; a tots els integrants de la Junta els agraïm la seva dedicació, ja que sense ells no hauria estat possible de celebrar-les.

Aquestes festes són molt importants, com a cohesió del barri, és un lloc de retrobament i per demostració als nostres polítics municipals que ens tenien oblidats des de fa molts anys, que existim, que no som una urbanització i que som un barri més de Tarragona.

Demanem disculpes pels sorolls a les persones que els hagi tocat sentir la Festa molt a prop de casa seva...

Aquest any hem gaudit d'espectacles nous al barri: Sardinada popular al parc. Festa MÓRA-BORA a la platja. BALLA AMB NOSALTRES, format individual amb LATIN DANCE al parc: ritmes

llatins, bollywood i d’altres, dirigits per DAVID TAMAYO, professor de “Mira Quién Baila”.

Exhibició de tirada de bitlles per professionals. Es va poder tirar i els mes petits en van gaudir molt, de la seva tirada.

CONCERT amb la ORQUESTRA MARINADA, que no el vàrem poder gaudir per la pluja; el farem el proper any.

4ª Jornada CASTELLERA amb els Castellers d’ALTAFULLA, els NOIS de La Torre i l’actuació especial de la COLLA JOVE dels Xiquets de Valls.

La Disc Mòbil MAS&MAS, que realment va ésser una passada. La 7a TRAVESSIA DE NATACIÓ “TAMARIT - LA MÓRA” amb 76 participants. Els DIABLES de LA RIERA, cada cop més espectaculars. La Cantada d’Havaneres amb el conjunt VELES I VENTS.


FOTOS espectaculars de la FESTA MAJOR de La Móra-Tamarit 2015

Disc MÓBIL MAS&MAS 7ª Cursa de Natació Tamarit – La Móra

Ball de Diables de Santa Margarida de La Riera Colla Joves dels Xiquets de Valls

7


CLASSIFI- CACIÓ HOMES 7a TRAVESSIA DE NATACIÓ Tamarit – La Móra 2015

8


CLASSIFICACIÓ DONES 7ª TRAVESSIA DE NATACIÓ Tamarit – La Móra 2015

9


Nova Plaça del Pare Ernesto a La Móra-Tamarit

Hem sol·licitat a l'Ajuntament que li doni el nom de Plaça del Pare Ernesto al parc on el 2013 varem homenatjar el Pare Ernesto i varem descobrir una placa commemorativa de l’acte.

Plaça del Pare Ernesto Walrravens Gilbert

1.924-2.015

Volem consultar-vos si la nostra proposta us sembla acceptable. Consisteix en aprofitar el monòlit actual i ampliar-lo amb la finalitat de donar el nom a la plaça, per la part de davant i per la part posterior del monòlit ampliat. Conjuntament amb l'Ajuntament, proposem fer-ho amb aportacions particulars de la gent del barri i aportacions concretes de l'Associació de veïns i del propi Ajuntament. Si algú té una proposta millor, per favor, que ens ho comuniqui.

COL·LABORADORS

10


Ctra. Nacional 340, Km. 1171, 43008 * TARRAGONA - España Tel: + 34 977 65 02 77 - Fax: + 34 977 65 28 58 - E-mail: [email protected]

CÀMPING DE 1a CATEGORIA – BUNGALOWS PISCINES - RESTAURANT

mailto:[email protected]

COL·LABORADORS

11


Restaurant – Cafeteria – Gelateria

L’Art a la Cuina Passeig de La Móra, 6 y 7 – La Móra – 43008 Tarragona Tel./Fax 977 650 254 – www.restaurantmoramar.com

ESPORTS PLATJA Complements – Regals – Platja

Passeig de La Móra, 6 y 7 – La Móra – 43008 Tarragona

COL·LABORADORS 12


COL·LABORADORS

13


Platja Tamarit . Ctra. N-340 . Km. 1172 43008 Tarragona . Catalunya . Spain Tel. (0034) 977 650 128 . Fax (0034) 977 650 451 E-mail: [email protected] / WEB www.tamarit.com


http://www.tamarit.com/

COL·LABORADORS

14


MIMAS by VIVEROS

15

Dijous de 18 a 20h, atenció associats i residents a

la Associació per part del Secretari Sr. Joaquim Escatllar i membres de la Junta.

Taller de PINTURA, tots els dilluns de 17 a 19h al local de l’Associació, amb la col·laboració especial del Sr. Ángel Martí.

PILATES, tots els dimarts de 19,00 a 20,00h al local de l’Associació. Retransmissions de futbol per Canal+, i Canal+Lliga al local de l’Associació, tots els dies de partit del Barça. Totes les tardes de gener a juny de 16 a 19h, joc de la Botifarra i altres.


ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

16


COL·LABORADORS SUPERMERCAT AMÈLIA

AVANTPROJECTE DE NOU LOCAL SOCIAL

17


Al solar que hi ha entre la pista esportiva i l’aparcament (entre els carrers Conca de Barberà i Baix Empordà), es proposa de generar una franja edificable de 7’5 m d’amplària que permeti ubicar usos polivalents a disposició dels veïns de La Móra-Tamarit.

Avantprojecte d’un nou local Social de l’Associació de veïns de La Móra-Tamarit, per al barri, per a la gent jove, per a la gent gran, per a l’Assoc. de Dones, per a tot-hom!

VALES DESCUENTO EN HOTEL GRAN CLAUSTRE DESCUENTO DEL 10% en HOTEL & SPA y del 5% en Restaurante. Se pueden recoger en la Associació de veïns, todos los jueves por la tarde de 18 a 20h.

18


Moderador


a l’entra

COL·LABORADORS

19


YA ESTAMOS INSTALANDO EL GAS NATURAL EN LA MÓRA-TAMARIT Pida presupuesto al: 646 211 238

Carrer de l’Eriço, 27 – 43008 Tarragona – Tel. 977 809 689 [email protected] / www.osmagas.es


http://www.osmagas.es/

COL·LABORADORS

20


VENTA Y ALQUILER DE: APARTAMENTOS CHALETS

Av. del Mediterrani, 80 – La Móra – 43008 Tarragona – Spain Tel. +34 977 650 495 – Fax +34 977 652 146 E-mail: [email protected] WEB www.fincasmiro.com


COL·LABORADORS 21


Ctra. N-340, km 1.172 - 43008Tamarit (Tarragona) Tel. +34 977 650 249 · Fax +34 977 650 926

[email protected]


COL·LABORADORS

22


eleazarbarrios

Arquitecte Tel. 656 990 490

E-mail: [email protected] Projectes de reformes i rehabilitació, Projectes d’obra nova, Interiorisme, Assesorament tècnic i tramitacións, Llicències d’activitat, Plans de seguretat, Cèdules d’habitabilitat, ITE’s.


COL·LABORADORS

23


Av. Marqués de Montoliu, 4 – 43002 Tarragona Tel. 977 212 601

24


COL·LABORADORS

Nascuda entre les ones del mediterrani, la Surfera, és una cervesa artesana 100% natural sense filtrar ni pasteuritzar. Està elaborada a partir de mètodes tradicionals i ingredients de primera qualitat, sense clarificants, aconseguint aromes i sabors que es manifesten en tot el seu esplendor. És una cervesa d'autor, on volem que experimentis tota la frescor i puresa del mediterrani. Juan Manuel Mora Lopez (La Móra-Tamarit)

Tel. 679 288 729 - [email protected]

CERVESA 100% ARTESANA de La Móra-Tamarit

XIRINGUITO

Còctels elaborats a mà Tapes per picar Platja de La Móra 43008 Tarragona

25


NO TE RINDAS No te rindas, aún estás a tiempo De alcanzar y comenzar de nuevo, Aceptar tus sombras, Enterrar tus miedos, Liberar el lastre, Retomar el vuelo. No te rindas que la vida es eso, Continuar el viaje, Perseguir tus sueños, Destrabar el tiempo, Correr los escombros, Y destapar el cielo. No te rindas, por favor no cedas, Aunque el frío queme, Aunque el miedo muerda, Aunque el sol se esconda, Y se calle el viento, Aún hay fuego en tu alma Aún hay vida en tus sueños. Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo Porque lo has querido y porque te quiero Porque existe el vino y el amor, es cierto. Porque no hay heridas que no cure el tiempo. Abrir las puertas, Quitar los cerrojos, Abandonar las murallas que te protegieron, Vivir la vida y aceptar el reto, Recuperar la risa, Ensayar un canto, Bajar la guardia y extender las manos Desplegar las alas E intentar de nuevo, Celebrar la vida y retomar los cielos. No te rindas, por favor no cedas, Aunque el frío queme, Aunque el miedo muerda, Aunque el sol se ponga y se calle el viento, Aún hay fuego en tu alma, Aún hay vida en tus sueños Porque cada día es un comienzo nuevo, Porque esta es la hora y el mejor momento. Porque no estás solo, porque yo te quiero

Poema de Mario Benedetti

COL·LABORADORS

26


Ferreteria, Electricitat, Parament, Jardineria, Productes i accessoris Per a piscines.

Camí de les Bruixes, 9 – 43893 Altafulla – Tel. 977 652 621

COL·LABORADORS

27


Fleca, pastisseria, cafeteria, entrepans, hamburgueses gourmet, plats cuina casolana per emportar, encàrrec de paelles i fideuas, minimarket, vins i caves.

Tel. 635 575 599 Plaça de les Comarques Catalanes, 3 43008 Tarragona – Platja de La Móra

mossegadalamoragmail.com

facebook.com/mossegadalamora

28


ACCIONES MILITARES DE BERENGUER RAMON II (El Fratricida) Si bien Bernat Amat fue uno de los personajes principales de la corte de los condes Ramon Berenguer III y Ramon Berenguer IV, debido a sus recursos económicos (La Sal de Cardona) así como por el hecho de ser cuñado y tío porque estaba casado con la hija de Ramon Berenguer II; conviene previamente, para tener una visión general de la situación de la Península ver, de forma muy sintetizada, las acciones militares de Berenguer Ramon II (El Fratricida) con el fin de comprender la tranquilidad que hubo en Tamarit durante su reinado debido a que la parte caliente de sus acciones sucedieron en el interior. Rodrigo Díaz de Vivar (El Cid), desterrado por el rey de Castilla Alfonso VI por haberle exigido por tres veces juramento de no haber tenido ninguna relación con el asesinato de Sancho de Castilla, hermano de Alfonso VI, se unió con el rey de Zaragoza Mutamid, el cual tenía un hermano llamado Mondhir, rey de Lérida, Tortosa y Denia. El Cid, en una incursión a las órdenes de Mutamid, entró en Monzón, tierras de dominio del conde de Barcelona, Berenguer Ramon II, y éste con los condes de Cerdaña y de Urgel, y de los Señores de Vic, Empordà , Rosselló y Carcasona, lo sitiaron, mientras El Cid se encontraba en la fortaleza de Escarp. Mutamid, al enterarse, ordenó al Cid que ayudara a los sitiados. El Cid primero ofreció dinero a los condes catalanes, pero estos lo rehusaron; entonces El Cid, irritado, los atacó violentamente; hizo prisionero a Berenguer Ramon II y se lo llevó a Zaragoza presentándolo a Mutamid; a los pocos días lo puso en libertad porque su esposa francesa era pariente de la esposa del rey Alfonso VI, a quien El Cid rendía homenaje a pesar de su destierro. El Cid, después de haber estado bajo la disciplina de Mutamid, y ya por su cuenta, inició muchas acciones, conquistó Valencia y prometió al rey moro Alkadir de aquella ciudad que le protegería contra sus enemigos moros y cristianos, pactando dejarle la ciudad a cambio de que lo acogiera a la vuelta de sus correrías dándole mil "dinars" mensuales. Mutamid, al ver que no podía contar con El Cid, hizo tratos con Berenguer Ramon II y aprovechando que El Cid estaba en Castilla para conferenciar con el rey Alfonso VI, el cual le dio el señorío de todos los terrenos conquistados, sitiaron Valencia. Cuando El Cid Campeador con un ejército de seis mil hombres, al regreso se presentó en Valencia, el conde Berenguer Ramon II no se atrevió a esperarlo, levantó el sitio y volvió a Barcelona; El Cid, por considerar la relación familiar que unía a ambos monarcas, no se le enfrentó. En otra pelea con El Cid, Mondhir pidió ayuda a Berenguer Ramon II para desembarazarse del Cid sobre Calamocha; el catalán, que deseaba vengarse de las humillaciones recibidas, junto con el rey moro de Zaragoza, fue a su encuentro; El Cid los derrotó, detuvo a Ramon Berenguer II y le exigió para liberarle ochenta mil marcos de oro de Valencia. Mientras tenían lugar estos enfrentamientos entre el conde Barcelona y El Cid, Berenguer Ramon II temeroso de la insumisión de los condes obstinados en descubrir quien perpetró la muerte de su hermano y las posibles penas que recibiría por parte de la Iglesia y quizá también por remordimiento iba proyectando hacer realidad el sueño de su padre: La reconquista definitiva de la antigua Metrópoli romana conocida como la España Citerior, Tarragona, parte de la zona que los musulmanes aún dominaban y controlaban el tráfico marítimo. Sr. Josep Maria Espasa

29


ACCIONS MILITARS DE BERENGUER RAMON II (El Fratricida) Si be Bernat Amat fou un dels personatges principals de les corts dels comtes Ramon Berenguer lII i Ramon Berenguer IV, degut als seus recursos econòmics (Sal de Cardona) així com pel fet de ser cunyat y oncle perquè era casat amb la filla de Ramón Berenguer II. Convé prèviament, per tenir una visió general de la situació en la Península, cal veure de forma molt sintetitzada les accions militars de Berenguer Ramon II (el fratricida) per comprendre la tranquil·litat que hi hagué a Tamarit durant el seu regnat. Degut a que la part calenta de les seves accions succeïen al interior. Rodrigo Diaz de Vivar (El Cid), desterrat pel rei de Castella Alfons VI per haver-Ii exigit per tres vegades jurament de no haver tingut cap relació en l'assassinat de Sancho de Castella, germà d'Alfons VI, s'uní amb el rei àrab de Saragossa Mutamid, el qual tenia un germà anomenat Mondhir, rei de Lleida, Tortosa i Dènia. El Cid, en una incursió a les ordres de Mutamid entrà a Montsó, terres de domini del comte de Barcelona, Berenguer Ramon II, i aquest, junt amb els comtes de Cerdanya i de Urgell, així com dels senyors de Vic, de l'Empordà, Rosselló i Carcassona, l'assetjaren mentre el Cid es trobava a la fortalesa d'Escarp. Mutamíd en assabentar-se, ordenà El Cid que ajudés els assetjats. El Cid primer oferí diners als comtes catalans, però aquests els refusaren; llavors El Cid, irritat, els atacà violentament; feu presoner a Berenguer Ramon II i se l'emportà a Saragossa, presentant-lo a Mutamíd; als pocs dies el deixà en llibertat perquè la seva esposa francesa era parenta de la esposa del rei Alfons VI, a qui El Cid li rendia homenatge malgrat el desterrament. El Cid després, sense la disciplina deguda a Mutamíd, i ja pel seu comte, inicià moltes accions: conquerí Valencia i prometé al rei moro Alkadir d'aquella ciutat que la protegiria contra el seus enemics moros o cristians, pactant deixar-li la ciutat a canvi que l'acollís al retorn de les seves incursions, donant-li mil dinars mensuals. Mutamid, en veure que ja no podia comptar amb El Cid, feu tractes amb Berenguer Ramon II i, aprofitant que El Cid era a Castella per conferenciar amb el rei Alfons VI, el qual li donà el senyoriu de tots els terrenys conquerits, assetjaren Valencia. Quan el Cid Campeador, amb un host de sis mil homes al retorn es presentà a Valencia, el comte Berenguer Ramon II no s'atreví a esperar-lo, aixecà l'assetjament i tornà a Barcelona i El Cid, per consideració amb el parentesc que unia ambdós monarques, no s'enfrontà. En una altra baralla amb El Cid, Mondhir demanà ajut a Berenguer Ramon II perquè l'ajudés a desembarassar-se del Cid sobre Calamocha, i el català junt amb el rei moro de Saragossa, que desitjava venjar-se de les humiliacions rebudes. Després d’una cruenta batalla, El Cid els derrotà, empresonà a Berenguer Ramon II i li exigí per lliurar-lo, vuitanta mil marcs d'or de Valencia. Mentre tenien lloc els enfrontaments entre el comte de Barcelona i el Cid, Berenguer Ramon II temorós de la insubmissió dels comtes obstinats en descobrir qui perpetrà la mort del seu germà i les possibles penes que rebria per part de l'Església i potser també amb remordiment anava projectant fer realitat el somni del seu pare: La reconquesta definitiva de la antiga metròpoli romana coneguda com l'Espanya-Citerior, Tarragona, part de la zona que els musulmans encara dominaven i controlaven el tràfic marítim. Sr. Josep Maria Espasa

COL·LABORADORS Nuevos Apartamentos

zona HOTEL CALA AZUL de PROINASA, gestionados por FINCAS MIRÓ

30


Apartamentos en alquiler de nueva construcción en el corazón de La Mora y en uno de los Parajes más bonitos de Tarragona. 16 Apartamentos de 50 /70 m², totalmente equipados con Aire/Acondicionado y Calefacción, con 1 ó 2 dormitorios, cocina Americana totalmente equipada en el comedor, piscina comunitaria, amplias plazas de aparcamiento, con servicio de desayuno, tenemos un apartamento adaptado para Minusválidos. Servicios próximos de Panadería, Cafetería, Banco, Farmacia, Peluquería, Bazar, Comidas para llevar y Restaurantes en los alrededores.

COL·LABORADORS

31


32


• BUS municipal nº12 El nou BUS Nº12 està funcionant força bé, encara que ens agradaria que en horaris de major necessitat hi hagués algun més. Queda pendent el tema del BUS de nit. Esperem que aviat es posi en marxa el BUS Nº14, que partint de la Farmàcia, farà una volta per l'interior de la Móra, carrers Ripollès i Baix Llobregat, per anar fins a l'estació de Renfe d'Altafulla-Tamarit. Els nous horaris per al BUS nº 12, es poden veure a la nostra web, per a això cal seguir els següents passos: - Entrar a la nostra WEB www.lamora-tamarit.com - A la part superior entrar a "Adreces d'interès" - Entrar a "Horaris de BUS".

• Asfaltat de l’Av. del Mediterrani Esperem que asfaltin l'Av. Del Mediterrani després d'haver passat els tubs per al subministrament de Gas Natural.

• Fibra Òptica a La Móra Pel que fa a Internet, tots tenim problemes a La Móra per ser una línia de coure molt antiga i perquè ens arriba des d’Altafulla. Estem treballant des de fa temps, any 2013, amb el tema de la Fibra Òptica i de moment no tenim cap seguretat, però esperem que puguem tenir-la aviat, si tenim sort podria esser aquest any, però això que diem no us ho prengueu al peu de la lletra, és només una possibilitat que esperem que es compleixi.

• Gas Natural a La Móra-Tamarit La companyia està disposada a fer arribar el Gas Natural a la Móra-Tamarit, entre aquest any i el pròxim. Aquest arribarà des d'Altafulla, vindrà per la Nacional 340 i passarà per darrere del Càmping Caledònia, entrarà a Tamarit i arribarà a La Móra pel carrer sense asfaltar entre el Passeig de l'Esquirol i Terra Alta. Ara estan treballant en la preparació dels treballs a realitzar en l'Av. Del Mediterrani, abans de la seva asfaltada per part de l'Ajuntament.

• Plaça Pare Ernesto Hem demanat ja a l'Ajuntament que comenci els tràmits per donar-li nom al parc, on ja vam fer un homenatge al Pare Ernesto. Esperem que en breu sigui una realitat.

• Demandes concretes fetes a l’Ajuntament: - Sol·licitud d’un Consultori Mèdic per al barri de La Móra-Tamarit. Tenim fermes esperances que

abans de finalitzar aquest any, puguem tenir un petit consultori al local de l'Associació de veïns.

- Tenim la promesa de tenir un Òrgan mancomunat entre l’Ajuntament i l’Associació de veïns que segueixi tots els temes pendents a La Móra-Tamarit..

- Esperem que l’avantprojecte de Nou Local per La Móra-Tamarit, pugui esser una realitat l’any vinent. Mes informació de l’avantprojecte a la pagina 16 d’aquesta revista digital.

Temes d’actualitat al barri

COL·LABORADORS

33


ADOLF ALLEGUE RODRÍGUEZ DELEGAT DE ZONA - BODEGUES PINORD

(VILAFRANCA DEL PENEDÈS) 670 643 997 - [email protected]

Tel.938 903 066 - fax. 938 170 979 [email protected] / www.pinord.es




http://www.pinord.es/

Recepta de cuina

34


PAPAS ARRUGADAS CON MOJO

INGREDIENTES: Papas pequeñas o medianas (mejor rojizas) MOJO VERDE: Perejil o cilantro 2 o 3 dientes de ajo medio vaso de aceite de oliva 2 o 3 cucharadas de vinagre normal sal a gusto. MOJO ROJO: Igual que el anterior, pero en vez de perejil o cilantro se pone pimiento rojo picón tipo chile. PREPARACIÓN: Se lavan las papas y se ponen en agua en un cazo con mucha sal gorda y se hierven. Cuando estén ( 20 o 30 minutos), se escurre el agua y se tapa con un paño de algodón. El mojo se prepara poniendo todos los ingredientes en un recipiente y se pasa por la batidora. Las papas se comen con piel o sin ( a gusto) y mojándolas en el mojo. Inma Felipe

35

LOMO DE CERDO CON LECHE Fuente: “Sabores” Ingredientes para 4 personas.- 600 g de lomo de cerdo ¼ l de leche 50 g de almendras tostadas 35 g de manteca de cerdo 1 copita de vino de Jerez seco 1 cebolla Sal a voluntad Triángulos de pan fritos El lomo se divide en lonjas finas sin llegar a cortarlas del todo (es decir, han de quedar como las hojas de un libro, pero más gruesas, por supuesto). Entre lonja y lonja se pone sal y una capa de almendras finamente machacadas. Una vez relleno, se ata bien con bramante (hilo gordo o cordel muy delgado hecho de cáñamo) a lo largo y a lo ancho, y se sazona por fuera con un poco de sal. En una cazuela (mejor de barro y de fondo bastante plano…) se derrite la manteca y se fríe el lomo; una vez dorado, se echa el jerez y la cebolla, picada fina o bien rallada. Cuando la cebolla empieza a dorarse (ha de tener color oscuro, pues si no, quedaría cruda…) se añade la leche, se tapa y se deja cocer suavemente; hay que remover y voltear la carne a menudo (durante 5 minutos aproximadamente) para que no se pegue. Lo normal es que la leche se corte (con apariencia grumosa nadando en el aceite, del cual se pueden retirar unas cucharadas si se desea eliminar grasa). Una vez cocida la carne (quizá tarde unas 2 horas), se le saca el bramante y se sirve con la misma salsa, adornándose con los triángulos de pan fritos.

Recepta de cuina

Lomo con salsa de leche

COL·LABORADORS

36


Ctra. N-340, Km. 1172 – 43008 Tamarit (Tarragona – Catalunya) Tel. +34 977 650 098 / Fax +34 977 652 867 E-mail: [email protected] / WEB www.campincaledonia.com

Càmping familiar a 900 metres de la platja de Tamarit i a prop del centre de Tarragona.


http://www.campincaledonia.com/

COL·LABORADORS

37


FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS

http://www.tarragona.cat/neteja/gestio-de-residus-i-deixalleries/deixalleries/deixalleries-mobils

http://www.tarragona.cat/neteja/telefon-verd-1

http://www.tarragona.cat/neteja/gestio-de-residus-i-deixalleries/copy2_of_residus-municipals

COL·LABORADORS

38


SALES MINERALES. LA ESENCIA DE UNA VIDA SALUDABLE (1).

39


Los meses pasan rápido y casi sin darnos cuenta hemos pasado el verano, un tiempo jovial y distendido para encaminarnos hacia el otoño, un periodo de recogimiento en el que será importante preparar nuestro sistema inmunológico para protegernos durante el invierno de virus que aprovechan cualquier debilidad inmunológica para atacarnos. La alimentación es una herramienta básica y sabrosa que nos ofrece la naturaleza y que debemos aprovechar en estos meses venideros. En este periodo nos encontramos con un gran abanico de frutas y verduras que ayudan a nuestro organismo a estar saludable; Peras, manzanas, granadas, caquis… o verduras como espinacas, coliflor, nabo, puerros, coles de Bruselas, alcachofas, etc. que nos aportan una serie de vitaminas y antioxidantes muy interesantes. Una verdura muy representativa del otoño son las setas: “ceps”, níscalos, cabrillas, champiñones… ya que nos aportan un alto contenido en agua, proteínas, vitaminas (la C, D y del grupo B) y minerales (potasio, calcio, magnesio, fósforo, yodo y zinc). Debemos pensar que aunque generalmente son más famosas las vitaminas, los minerales juegan un papel muy importante en nuestro organismo, y es que sin ellos nuestras células no podrían vivir. Las sales de Schüssler son 12 minerales básicos para nuestro organismo y que solemos ingerir mediante una alimentación equilibrada, pero lamentablemente muchas veces no lo conseguimos, por un déficit de minerales en las tierras de cultivo o por una mala alimentación. El Dr. Schüssler fue un médico alemán que observó que la mala distribución de minerales en las células provocaba la enfermedad, así pues, tras años de investigación, consiguió mediante el método de diluciones homeopáticas hacer que los minerales llegaran a la célula de forma sutil, sin dañarla y que ésta recuperara su salud.

Artículo

En la medida de lo posible, es recomendable consumir frutas y verduras de proximidad y de cultivo ecológico, pues de esta forma nos aportarán los nutrientes que necesitamos.

SALES MINERALES. LA ESENCIA DE UNA VIDA SALUDABLE (2).

40


Existen 12 sales minerales con diferentes ámbitos de actuación; Sal nº1. Calcium fluoratum D6 Sal de la elasticidad Sal nº2 . Calcium phosphoricum D6 Sal de la vitalidad celular Sal nº3. Ferrum phosphoricum D6 Sal de la 1ª fase de inflamación Sal nº4. Kalium chloratum D6 Sal de las mucosas y 2º fase inflamación Sal nº5. Kalium phosphoricum D6 Sal del sistema nervioso Sal nº6. Kalium sulfuricum D6 Sal de las cronicidades. 3ª fase inflamación Sal nº7. Magnesium phosphoricum D6 Sal de los músculos Sal nº8. Natrium cholratum D6 Sal del sistema hídrico Sal nº9. Natrium phosphoricum D6 Sal del pH corporal, ácido-base Sal nº10. Natrium sulfuricum Sal de la excreción. Limpieza Sal nº11. Silicea D6 Sal de la belleza Sal nº12. Calcium sulfuricum D6 Sal de la expulsión, permite el flujo de pus Sales minerales del Dr. Schüssler. Cura inmunológica - Sales indicadas: Sal nº3 Ferrum phosphoricum D6 Sal nº7 Magnesium phosphoricum D6 Sal nº 6 Kalium sulfuricum D6 Pomada nº3 Ferrum phosphoricum como complemento. - Cuándo se debe hacer el tratamiento: Se puede hacer una vez al año, en otoño para fortalecer el sistema inmunológico tanto de niños como de adultos. - Cómo se hace: Mañana, mediodía y noche, disolver 2 comprimidos de cada sal en medio vaso de agua templada y beber a sorbos lentamente, manteniendo cada sorbo en la boca unos segundos antes de tragar. Hacer un masaje con la pomada nº3 por la noche en la glándula “timo” que está dos dedos por encima del esternón. - Duración de la cura: 4 semanas Recordemos que las sales de Schüssler se deben adquirir en farmacias ya que son minerales dinamizados y potenciados por el método homeopático, por lo que se consideran medicamentos. ¿Te interesa más información? Visita nuestra web www.salesdeschussler.com María Jesús Marcos

Experto universitario en nutrición y dietética. Experto universitario en terapias naturales. Asociación Española de Bioquímica Schüssler.

Artículo

http://www.salesdeschussler.com/

41


COL·LABORADORS

VIAJAR SEGURO: PREVENCIÓN DE ENFERMEDADES

42


Artículo

Muchos son los viajeros que durante las vacaciones se desplazan a países lejanos. Antes de emprender el viaje se ha de informar sobre las enfermedades que pueden contraerse en el país que se quiere visitar. La fiebre amarilla, el dengue, la malaria y la chikungunya son las enfermedades más frecuentes transmitidas por mosquitos. FIEBRE AMARILLA: Es una enfermedad vírica que se transmite mediante la picadura del mosquito Aedes aegypti. El término amarilla se debe a la ictericia que presenta algunos pacientes. Los síntomas son: fiebre, dolores musculares, cefaleas, escalofríos, pérdida de apetito y náuseas o vómitos. La mayoría de los pacientes mejoran y los síntomas desaparecen en 3 o 4 días; sin embargo, un 15% puede desarrollar a las 24 horas una remisión. No hay tratamiento específico, la vacunación es la medida preventiva más importante. El control de los mosquitos es otra medida de prevención. EL DENGUE: Es una enfermedad vírica transmitida por la picadura del mosquito del género Adeps, que pica tanto de día como de noche. Es una enfermedad de síntomas similares a los de la gripe, pero mucho más intensa. Actualmente no existen ni vacunas ni medicamentos para prevenir el dengue. Se ha de prevenir la picada del mosquito. LA MALARIA o paludismo: Enfermedad causada por un parásito llamado Plasmodium sp. Que se transmite a través de la picadura de mosquitos infectados del género Anopheles. En el organismo los parásitos Plasmodium se multiplican en el hígado y después infectan los glóbulos rojos. En muchas zonas del mundo los parásitos se han vuelto resistentes a los medicamentos antipalúdicos. Las personas infectadas suelen presentar fiebre, cefaleas, escalofríos, vómitos y síntomas gripales. Los síntomas del paludismo aparecen después de un período mínimo de 7 días tras la picadura del mosquito, normalmente 10-15 días. La prevención de las picaduras de mosquito se debe hacer entre el atardecer y el alba. Los viajeros han de tomar medicación preventiva antes, durante y después del viaje. LA FIEBRE CHIKUNGUNYA: Enfermedad vírica transmitida por la picadura del mosquito Aedes, que pica de día y de noche. La fiebre chikungunya suele aparecer a los 4-8 días después de la picadura del mosquito. Se caracteriza por la aparición súbita de fiebre, acompañada de fuertes dolores articulares, musculares, de cabeza, náuseas, cansancio y erupciones cutáneas. La mayoría de los pacientes se recuperan completamente. No existe un antivírico específico para la fiebre chikungunya. El tratamiento se centra en el alivio de los síntomas con antipiréticos y analgésicos. Tampoco hay vacuna. Se ha de prevenir la picada del mosquito. TU FARMACÉUTICO TE INFORMA……

COL·LABORADORS

43


FARMÀCIA Inmaculada Felipe Fernández

Plaça de les Comarques Catalanes, s/n / Zona Cala Azul La Móra – 43008 Tarragona – Tel. 977 652 000

44


Del Sr. JOSEP MUÑOZ GRACIA (Asesor Fiscal) Article d’opinió

UNA ANGUSTIA MODERNA (1) Cuando nuestras expectativas se frustran es fácil que la decepción nos irrite, nos paralice o nos entristezca y esa es una tendencia creciente hoy día. Cómo no decepcionarse cuando se espera todo de la vida, cuando no sólo queremos lograr aquello que deseamos, sino en la medida que lo habíamos imaginado. El problema surge cuando no somos capaces de dirigir esos sentimientos y canalizarlos hacia mejorías Todos tenemos expectativas que no siempre se colman. Pero de su grado de cumplimiento depende en parte la manera de cómo valoramos el éxito o el fracaso de nuestras vidas y lo que nos reportan o satisfacen las relaciones con los demás. De tal modo que si las expectativas no se ajustan a nuestras posibilidades reales, corremos un serio riesgo de sentirnos frustrados y decepcionados, viviéndolo como si los demás o nosotros mismos nos hubiéramos dañado. Nuestra sociedad, a diferencia de la de nuestros padres o abuelos, no se asienta en valores como el esfuerzo, el trabajo o la dedicación. Hoy prima la necesidad de consumir y la creencia predominante lleva a pensar que prácticamente somos en función de lo que consumimos. Podemos esforzarnos en mantener un trabajo insatisfactorio para mantener cierto nivel económico sin reparar si eso nos hará felices. Somos más vulnerables a la decepción en la medida en que toleramos menos el sufrimiento. Las redes sociales, en tiempos de vacas flacas, no se valoran como un soporte, una persona puede sentirse inmensamente sola a pesar de tener 500 amigos en Facebook. Hay varios perfiles de decepción: Los que se decepcionan ellos mismo, los que se decepcionan de los demás y los que les ha decepcionado el mundo. El que se decepciona a sí mismo, es esa persona que creía ser capaz, pero la evidencia se empeña en recordarle que no es quien pensaba que era, o que no está donde quería estar. Ante esa situación podemos optar por rendirnos o movilizarnos. La decepción nos puede llegar por pensar que hemos engordado pudiendo adelgazar y que tenemos que aceptar que hemos envejecido, con lo que eso conlleva, y solemos olvidar que lo que nos sucede son planes para orientarnos y que los temores son humanos y que en la vida surgen imprevistos. El que se decepciona de los demás, es la persona, que cuando algo se tuerce siente que los demás le han traicionado, pese a que él les ha ofrecido lo mejor de sí mismo; se tiende a esperar que los demás actúen según sus necesidades y a sentirse victima de ingratos que no le corresponden como merece. Estas personas suelen olvidar que no es la única que sufre y que los demás no tienen el poder de adivinar sus deseos. El que se decepciona del mundo, es la persona que piensa que sólo él está en la posesión de la verdad y que el resto se equivoca, con lo que todo tendría que ser diferente a como es. Todos cometemos errores cuando intentamos predecir como afrontaremos los acontecimientos de la vida o cómo lo harán los demás. Eso significa que no debemos prescindir de las metas y menos de los sueños. Pero si aspiramos a conseguirlos, además de realismo y experiencia, necesitaremos desarrollar otras capacidades: la de conectar con los demás, la de resolver conflictos y la de aprender de los errores.

45



UNA ANGUSTIA MODERNA (2) La falta de garantías en un mundo incierto es una de las razones por las que en nuestra cultura abundan las patologías asociadas a la ansiedad y la nostalgia. Creemos, utópicamente, que es posible preverlo todo y eliminar las dificultades, ya sea en la pareja, el trabajo, los hijos o las propias metas. Mientras, la experiencia nos demuestra que existen desequilibrios, crisis y desencuentros que nos obligan a convivir con cierto grado de incertidumbre. Con demasiada frecuencia quedamos encallados en la ira, la impotencia o el victimismo. Sería bueno preguntarnos qué queremos alcanzar y qué nos falta o qué debemos cambiar para estar mejor. Una vieja estratagema del arte chino de la guerra dice que:“ para enderezar algo, primero hay que aprender a retorcerlo aún más” En consecuencia, diríamos que para sobreponernos a nuestra propia decepción, primero tenemos que acogerla. No hay una sola forma de encarar el dolor. Hay quien necesita hablar, quien opta por escribir, quien busca darle un sentido o la compañía de alguien que le ayude. En todo caso, poner palabras al dolor ayuda a aceptarlo, a distanciarse de él y, en la medida que se convenga, a desterrarlo. A veces el sentido del humor ayuda a reírse de la ingenuidad propia y ajena y permite relativizar las consecuencias de nuestro error. En definitiva, llevarse bien con uno mismo y con la propia decepción nos ayuda a proporcionarle sentido y dejarla atrás, sumando fuerza de nuestros fracasos y transformando lo que se ha vivido como derrota en el pasado, en victorias para el futuro. En estos momentos, me atrevería a decir, que un % elevado, tiene una que otra decepción, personal, de trabajo, de entorno etc., que todo es superable a pesar de las dificultades que de manera diferente hemos de soportar; el refrán, ya dice que no hay mal que cien años dure, pues bien, esta crisis que estamos soportando y aún sufriremos dos años, cada uno en su nivel, al final de éstos seguramente, si todos vencemos la decepción que tenemos los unos de los otros, conseguiremos vivir en un país del que nos sentiremos orgullosos, por haber superado con nota alta, nuestra decepción actual. Pero todo esto dependerá, en gran manera, de las actuaciones de la nueva clase política que próximamente nos van gobernar. Tarragona 12 de agosto 2015 JOSEP MUÑOZ I GRACIA ASESOR FISCAL [email protected]

46


Poesía de Sol Levi

ARRIAR BANDERAS….. Arriar banderas, e izar corazones Que las fronteras que nos delimitan, serán barreras para las canciones que el corazón del hombre necesita. Plantar un árbol, concebir la vida alzar el vuelo y extender las alas mas allá de las limitaciones que nos imponen banderas y naciones que olvidan sentir las emociones que al alma resucitan. Son solo un espejismo de la mente de la mente febril de un ego ardiente para que el bien común, el mar, la tierra se vuelvan patrimonio en exclusiva de esta o aquella gente. La tierra entera, la esencia de la vida clama en silencio, ora clama a gritos arríen banderas y alcen corazones porque la humanidad lo necesita SOL LEVI

COL·LABORADORS

47


COL·LABORADORS

48


ENGINEERING SERVICES & CONSULTING Empresa dedicada a l’enginyeria en els camps Industrial, del Medi Ambient i de l’Obra Pública i l’Obra Civil.

Rambla Nova, 114 3r 1a- 43001 Tarragona Tel. +34 977 250 752 / Fax +34 977 250 650

E-mail: [email protected]

Article sobre: La bateria de costa de Tamarit: entre l’oblit i la història (1). Per Àngel P. Archilla Coneguda popularment com els BÚNQUERS.

49


Introducció

Dos esdeveniments bèl·lics, d’una banda, l’enfonsament del destructor Almirante Ferrándiz de l’armada republicana pel creuer facciós Canarias el 29 de setembre de 1936, quan aquest primer feia tasques de vigilància a l’estret de Gibraltar i de l’altra, la fugida del destructor Gravina al port marroquí de Casablanca quan era perseguit pel creuer Almirante Cervera, van deixar via lliure el pas de gran quantitat de material i homes de l’exèrcit colpista, que eren retinguts pel bloqueig republicà, des del p Protectorat fins a la Península [1]. Des d’aquest moment, la costa republicana de la Mediterrània era a l’abast de la flota enemiga. Veient la indefensió de les ciutats costaneres catalanes, dels seus ports, i la por sorgida entre la població civil, es crearia el 7 d'octubre de 1936, les Unitats de Fortificació i Obres supervisades conjuntament per les Conselleries de Defensa, Obres Públiques i Treball [2]. L’objectiu era protegir-se de les incursions navals o desembarcaments procedents de Mallorca, des d’on operaven les unitats navals de l'armada insurrecta -unitats encarregades de vigilar el litoral republicà per bloquejar i evitar l'enviament d'armes o mercaderies als ports sota control republicà denominades Fuerzas del Bloqueo del Mediterráneo [3].

A mitjans d'octubre de 1936, el Major d’artilleria Eduardo Medrano Rivas és nomenat comissari de Defensa Militar de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. El 23 de febrer de 1937, Eduardo Medrano, ja com a comandant de la 3a Divisió d’Exèrcit de Catalunya, es va reunir amb els presidents dels Consells Municipals de les localitats costaneres i d'algunes poblacions importants properes a aquesta, per aprovar les ordres de defensa que partirien de la Conselleria Militar de Tarragona [4].

[1] Cervera Pery, José. La guerra naval española (1936-39). Madrid. 1988. pàg. 67-68. [2] González Huix, Francisco J. El puerto y la mar de Tarragona durante la guerra civil. Tarragona, 1995. pp. 62. [3] Op. cit, pàg. 72. [4] Op. cit, pàg. 169.

50



A partir d’aleshores, s’iniciarien les construccions de trinxeres, llocs de vigilància, fortificacions de ciment i bateries de costa per tot el litoral de Tarragona per a la defensa i vigilància de les seves costes.

Posteriorment, des del Ministeri de Defensa i a proposta del mateix, s’aprovà pel Consell de Ministres el 12 de juny de 1937, la creació de la Direcció de Defensa de Costes, dependent de l'Estat Major Central, amb jurisdicció sobre tot el litoral mediterrani, des de la punta del Cap de Creus (Girona) fins a la desembocadura del riu Segura (Alacant), quedant subordinats els serveis de defensa de costes de la 3a i 4a Divisió Orgànica i altres organismes afectes a ella que fins a la data operaven. Es va dividir la costa en dues agrupacions, l'agrupació nord comprenia Girona, Barcelona i Tarragona, i l'agrupació sud Castelló, València i Alacant [1].

L'Agrupació Nord fou dividida en tres sectors: Girona va pertànyer al 4rt sector, Barcelona al 5è sector i Tarragona al 6è sector. Aquest últim subdividit en un semi-sector nord, que comprenia des de Cunit -límit de la província- fins a la Punta del Miracle a Tarragona i el semi-sector sud, que comprenia des de la Punta del Miracle fins a Alcanar.

Aquestes defenses formaven un complex sistema de casamates fortificades a les platges i bateries de costa que, en alguns casos, estaven recolzats per centenars de metres de trinxeres, pous de tirador i refugis per als servidors [2] que eren destinats per a cada peça d’artilleria.

Entre les obres més importants construïdes a Tarragona, algunes de les quals no es finalitzarien mai, destaquen entre d’altres, les bateries de costa de L'Ametlla de Mar, Coll de Balaguer, Salou, Tamarit, Berà i Calafell.

[1] Archivo General Militar Ávila. C.1150, Cp.4, D.1 [2] Soldat adscrit al maneig d’un arma.

51


Article sobre: La bateria de costa de Tamarit: entre l’oblit i la història (3). Per Àngel P. Archilla Coneguda popularment com els BÚNQUERS. La bateria de Tamarit: emplaçament i construcció

La muntanya de Sant Joan de Tamarit, ubicada al terme municipal de Tarragona [1], és un lloc privilegiat d'observació i vigilància de la costa, per la seva alçària i proximitat a ella, doncs per l’est protegeix el port i la ciutat de Tarragona de possibles incursions navals.

Si bé fou iniciada la seva construcció per la Comissió d'Obres i Fortificacions de la Generalitat de Catalunya, no tenim dades concretes del començament de l’obra. El que sí sabem, és que mai no s'arribà a finalitzar. Aquest no fou l’únic cas. La manca de pressupost va ser un dels grans inconvenients a l'hora de construir aquestes significatives defenses com les de Calafell, Berà, Monnars, etc. Segons un dels seus projectes, constava de dues seccions per a una bateria de quatre peces. La primera secció (també nomenada nord) és inacabada. És una obra de ciment i formigó armat amb un mur de pedra al voltant d'ella, en la seva part exterior, té el seu punt de mira cap a l'est, en direcció a la costa. La direcció de tir de la part esquerra és al nord-est, en direcció a les comunicacions terrestres. La galeria interior, que comunica les peces, té quatre boques de refugis de gran obertura. L’interior d’aquestes boques es comuniquen entre elles amb diversos metres de recorregut, amb habitacions estables i resguards. Tota aquesta estructura és al natural i sobre la pedra de la muntanya. La segona secció (també nomenada sud) de la bateria es troba a uns 80 metres de l'anterior. És també de ciment i formigó armat, i el niu per a les peces té la direcció de tir cap al sud, conservant-se els seus ancoratges. La posició té quatre boques d'entrada per a l’interior dels refugis. A les dues primeres boques s’accedeix per unes escales en forma de ziga-zaga, que es comuniquen per una galeria plana i té tres habitacions estables, sense sortida. Les dues boques següents, tenen el mateix accés que l'anterior, però aquesta, al final, disposa d’una altra boca de sortida i una habitació estable. La profunditat d'aquests refugis és de 14 metres aproximadament, amb diversos respiradors que, des de diferents punts del refugi, es comuniquen entre si.

[1] La población de Tamarit s’agrega voluntàriament al municipi de Tarragona pel decret del Ministerio de Gobernación del 22 de desembre de 1950 i publicat al BOE el 28 de gener de 1951. Sugrañes Blanch, Josep. “Annexió de Tamarit a Tarragona” Estudis Altafullencs, núm. 26, Altafulla, 2002, pàg. 73-80.

52



Croquis de la primera secció de la bateria de costes de Tamarit. Elaborat per Àngel P. Archilla Navarro. 2007.

Croquis de la segona secció de la bateria de costes de Tamarit. Elaborat per Àngel P. Archilla Navarro. 2007.

Al costat d'aquestes bateries i a poca distància, es trobaven dues casetes separades entre elles per uns 50 metres, fetes de maó i ciment. La primera tenia dos departaments divisionaris, un per a cuina econòmica i l’altre per a magatzem. La segona caseta era destinada per a lavabos individuals i urinaris. A uns tres-cents metres cap al mar es trobava una casa-observatori, les finestres de la qual donaven al nord-est i sud-oest mentre que la part sud-est no disposava de cap obertura. Aquesta casa també és feta de maó i ciment.

53



Una vegada creada la Direcció de Defensa de Costa, la secció sud va ser reformada per l'Estat Major i Artilleria. Les parts actives estaven acabades cap a setembre de 1938, formigonant i excavant les galeries de mina complementàries i d'accés a recanvis i municions, abric per a personal i sortida a mitjana pendent de la part nord i nord-oest de la muntanya. En data 25 de gener de 1938, tenia assignat un crèdit de 243.300 pessetes que fou aprovat el 25 de febrer. Per altra banda, la secció nord es va paralitzar per ordre de la Direcció d'Obres segons una carta datada el 18 de juliol de 1938. Aquesta tenia consignat un crèdit de 374.700 pessetes amb data del 25 de gener de 1938, que fou aprovat l'11 de febrer del mateix any [1]. Per conèixer les vicissituds de la construcció d'aquesta bateria és fonamental el testimoniatge d'un jove que hi treballà a la fortificació de la muntanya, el senyor Isidre Prats Suñé, natural de la propera població de Ferran. A través dels seus records coneixerem detalls del procés constructiu que són d’un gran valor històric [2]. Les jornades de treball es regien per vuit hores diàries: de les vuit del matí fins a les dotze del migdia i de les dues fins a les sis de la tarda. Els obrers, molts d'ells civils de les poblacions properes, cobraven "religiosament" cada cap de setmana, quan arribava el pagador que recorria les diferents obres de la costa. El salari, de 10 pessetes diàries, era millor que els guanys que podia donar el treball de la terra. Quan es van començar a construir les galeries, hi havia pocs obrers treballant, entre 8 i 10. La feina era feta amb un martell compressor. D’aquests n’hi havia dos, però a causa de les contínues avaries només funcionava un. Era un treball pesat i polsós, s’havia de traginar les pedres grans i destruir-les amb petites càrregues explosives. El formigó es feia manualment. Durant la seva estada mai no hi va haver cap accident de treball i el material arribava sense problemes, en camions de particulars posats a disposició de l'obra segons va demanar la Conselleria de Defensa d'Interior de Tarragona als particulars amb vehicles pesants. El comandament militar encarregat de l'obra era el tinent Agustín Cano Cano, però solia presentar-se de tant en tant un oficial superior per controlar l'obra. Cal recordar que durant l'execució d’aquestes construccions es van habilitar arquitectes civils assimilant-los al grau de Capitans d'enginyers i els aparelladors i pèrits industrials com a Ajudants d'Obres Militars.

[1] Fons de l’autor. [2] L’entrevista amb Isidre Prats Suñé (1909 - 2005) va tenir lloc a l’agost del 2003.

54



55



Les peces d'artilleria Existeix un gran dubte sobre les peces d’artilleria que van formar part de la bateria de Tamarit. Sabem que hi van haver dos models. L’obús [1] de bronze comprimit de 15 cm. MATA Model 1891 i l’obús de bronze de 21 cm. PLASENCIA model 1885/91. D’aquest últim només trobem una menció: que resten a Tamarit al març de 1937 quatre peces que posteriorment van ser reemplaçades per les de 15 cm.[2] Per la documentació consultada podem afirmar que el 19 d'octubre de 1937, des de la Comandáncia d’ Obres de Defensa de Costes, es va comunicar a l'Enginyer en Cap del 6è sector de Tarragona, la decisió d'armar la 12a Bateria de costes del litoral de Tarragona amb dos obusos de bronze comprimit de 15 cm Modelo MATA 1891. El 19 de novembre, es remet a la bateria els plànols dels pous d'esplanada i del cep de cap de fre de l’obús per a la seva correcta ubicació [3]. No obstant això, sabem que la bateria ja estava armada el març de 1937 amb aquestes peces[4]. Per tant, podem confirmar que les peces van ser enviades abans que es tingués l’espai condicionat per fer ús d’elles. Podem dir que dues peces van arribar juntes a l'estació del ferrocarril d'Altafulla-Tamarit procedents de la Mestrança d'Artilleria de Barcelona. Per la descripció donada pel senyor Isidro Prats, es tractaria dels dos obusos de 21 cm Plasencia Mod. 1885/91 muntats en afusts [5] tipus "Seraing" , amb un abast de 6.800 m i un pes dels projectils de 80 Kg aproximadament. Aquests projectils havien de ser transportats per dos homes i s'emmagatzemaven al costat de l’obús en un lateral del pou de formigó, sense ser muntades les espoletes. Amb els dos obusos també van arribar prop de 15 projectils. No tenien rodes i estaven muntats en afust. Es van traslladar a remolc d'un tractor fins al seu lloc d'ubicació. Durant el trajecte, un noi del Mas de la Pubilla, prop de la població de Monnars, es va asseure a sobre del tub d’un dels obusos fins a l'arribada al seu emplaçament, com si fos un genet a la seva muntura. Una vegada a la muntanya, no van ser poques les vicissituds a l'hora d'instal·lar-los als seus enclavaments definitius. Es van encaixar els seus afusts sobre una plataforma de fusta semi-giratòria amb dos rails de via fèrria com a suport entre afust i plataforma, un amb l’angle de tir direcció Tarragona i l'altre amb l’angle cap a Barcelona. El desplaçament lateral de les peces es realitzava amb l'ajut d'un pal de fusta reforçat que feia palanca. Com una dada més de la història d'aquesta fortificació, podem afegir que amb la ruptura del front d'Aragó, retirada a la vora esquerra de l'Ebre i la decisiva Batalla de l'Ebre, es van equipar les Brigades Mixtes d'aquestes enormes peces al març de 1938 [6] i no foren mai retornades. Un llistat del Grup d’Exèrcit de la Regió Oriental datat el 5 de gener de 1939 (deu dies abans que fos ocupada Tarragona) es refereix que a la muntanya de Sant Joan hi havia 2 peces de l'obús Mata de 150 mm [7]. [1] Peça d’artilleria estriada, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter. [2] Mortera Pérez, Artemio i Infiesta Pérez, J.L. La artillería en la guerra civil. Material fuera de servicio incorporado a la campaña. Valladolid, 2000. pàg. 63 . [3] Archivo General Militar Ávila. C.1158, Cp.10.D.1 [4] González Huix, Francisco J. Op. cit. pàg. 182. [5] Bastiment de fusta o de metall, dotat generalment de rodes, que suporta el canó i és destinat a desplaçar-lo, a apuntar-lo i a amortir-ne el retrocés. Enciclopèdia Catalana. [6] González Huix, Francisco J. Op. cit. pàg. 182. [7] Mortera Pérez, Artemio i Infiesta Pérez, J.L. Op. cit. pàg. 59.

56


Article sobre: La bateria de costa de Tamarit: entre l’oblit i la història (8). Per Àngel P. Archilla Coneguda popularment com els BÚNQUERS. Un vaixell facciós a Tamarit Un dels records inestimables del senyor Isidre Prats Suñé és el fet que una matinada fou descobert el cuirassat Canarias en aigües d’Altafulla, molt a prop de les roques de Tamarit, que disparà les seves peces contra la ciutat de Tarragona. Part d’aquest esdeveniment no ha estat possible documentar-lo fins avui en dia. Realment va ser el creuer Baleares que en data 3 de juliol de 1937 atacà Tarragona [1] i no el Canarias, com recordava Isidre Prats. Els temuts i omnipresents Canarias i Baleares del mateix disseny, semblaven ser vistos a tot arreu el mateix dia. El vaixell, situat a uns 12.000 metres de la costa, va obrir foc en direcció al port i la ciutat de Tarragona. Des de la bateria de Tamarit, on la vigilància de l'horitzó es feia dia i nit pels efectius de la Columna Medrano –formada per milicians-, es va repel·lir l'atac efectuant un tret que no va arribar a la nau, però que caigueren molt a prop de la costa, fet que va ser descrit al Parte de campaña del Crucero Baleares [2] . Com a conseqüència del retrocés de l’obús, i atès que aquestes peces no eren encara ancorades amb el cap de fre, l’obús va bolcar amb gran virulència. Afortunadament, cap membre de la bateria no resultà ferit. El senyor Prats recordava que aquell dia no van deixar passar els treballadors cap a les galeries, acordonant la zona, pel temor d'un contraatac que no es va produir mai. Com tenia gran confiança amb l’encarregat de l'obra, va poder passar i va veure com l'obús restava completament desplaçat de la seva posició al pou. D’aquests fets, fins ara no més recollits per la memòria oral d’Isidre Prats, podem afirmar que són certs. La troballa d’un informe reservat de la segona secció de l’Estat Major de les Fuerzas del Bloqueo del Mediterráneo amb data d’entrada del 10 de març de 1938, informen del següent fet: ...hace unos dias se recibió orden de disparar contra el crucero “Canarias” que estaba situado frente a nosotros. Se hizo fuego con los cañones que teníamos, que no eran sino los mismos de la guerra de Cuba, los proyectiles de los cuales cayeron en la orilla del mar, en cambio los cañones retrocedieron muchos metros hacia atras.” [3] Aquesta informació, corrobora directament el record d’Isidre Prats sobre aquest fet i que encara no hi havia instal·lat els cap de fre de les peces d’artilleria.

[1] Diari de Tarragona, 4 de juliol de 1937 i Diari Llibertat, 4 de juliol de 1937. [2] Archivo General de la Marina “Álvaro de Bazán”. Parte de Campaña del Crucero Baleares. [3] Archivo General de la Marina “Álvaro de Bazán”. Servicio Histórico del Estado Mayor de la Armada. Carpeta I-7.

57


El submarí italià Galileo Ferraris-II A l'octubre de 1936, l'exèrcit feixista ja disposava d’informació confirmada del subministrament de material de guerra per part de Rússia a través dels ports de Cartagena i Alacant. Era necessari contrarestar aquests ajuts i es decideix demanar suport a Itàlia i a Alemanya. A Itàlia se li va demanar, d’entre altres materials bèl·lics, destructors i submarins. Després de llargues negociacions per poder sortejar l'informe de no intervención, Itàlia va mobilitzar diversos submarins en les denominades Campañas de los submarinos italianos. Durant la primera campanya (de novembre a febrer de 1937), es van crear sis agrupacions de submarins. A l’última agrupació, el submarí Galileo Ferraris [1], va operar per la zona marítima de Tarragona [2]. Aquest submarí, que havia salpat del port de Nàpols el dia 2 de febrer de 1937, amb el servei de bloqueig a la zona entre Vinaròs, Vilanova i la Geltrú i una línia a distància de trenta milles de la costa, segons consta en el seu informe de campanya [3] , va arribar a la zona tarragonina el dia 5 de febrer. Durant els dies següents, es va dedicar a reconèixer la costa i a observar els vaixells que navegaven molt a prop. El dia 8 de febrer es troba fent guàrdia entre el Cap Salou i el Cap Gros. En aquest últim, fou divisat per llevant un vaixell sense bandera que vorejava la costa i de nom Navarra, matriculat a Sevilla i pertanyent a la flota de Hijo R. A. Ramos de Barcelona. Aquest vapor havia sortit de Marsella amb un carregament de 730 tones entre camions, robes, aliments i armes, segons se li havia comunicat per radiograma al submarí. Ràpidament es van disparar dos tubs llançatorpedes a una distància de l'objectiu de 700 metres. Tota l'escena és clarament perceptible des de la bateria de Tamarit. El poc calat on es troba el submarí, escassos 12 metres de profunditat, fa que la seva silueta sigui percebuda, així com l'estela deixada pel periscopi. Poc després que el submarí llancés els dos torpedes, el capità del Navarra maniobrà a estribord per varar el vaixell a la sorra. Des de la bateria, són simples espectadors de la tragèdia. L’esdeveniment es va comunicar ràpidament a la Comissaria de Defensa de Tarragona i aquesta, al camp d'aviació de Reus perquè sortís un avió d'escolta i protecció que arribà hores després de l’atac. Cal recordar que, en aquest moment, no disposava de cap peça d'artilleria i es va limitar a fer foc de metralladora sobre el submarí. Ràpidament, s'observa com és arriat un bot que es dirigeix cap a la platja. [1] El Regio Sommergibile Galilieo Ferraris II pertanyia a la classe Archimedes de la Reggia Marina. Va ser construït a les drassanes Franco Tosi de Tarento. Botat el 11 d’agost de 1934, participà a la guerra civil entre 1937 i 1939, enfonsant 9000 tones de bucs republicans, entre ells el Ciudad de Cádiz i el Navarra (1688 t). Archilla Navarro, Àngel P. Aproximació a l’estudi de la defensa de costa republicana: Les Actes de la Comissaria de Defensa Militar de Tarragona (febrer-juny de 1937). En premsa. [2] González Huix, Francisco J. Op. cit. pàg. 106. Archivo General de la Marina “Álvaro de Bazán”. Parte de Campaña del Submarino “Ferraris” de 18 de febrero de 1937. Submarinos Legionarios.


58


Article sobre: La bateria de costa de Tamarit: entre l’oblit i la història (10). Per Àngel P. Archilla Coneguda popularment com els BÚNQUERS. Així mateix, de la xemeneia surt una gran quantitat de vapor. Des del submarí es pensa que un dels torpedes ha donat al vapor, però el fet de no haver escoltat cap explosió, ni veure cap dany al buc, fa que es llancés un tercer torpede que aquesta vegada sí fa explosió, ocasionant un gran forat a la proa del pont. Poc després, el submarí va desaparèixer de la costa, no sense donar tota la potència a les seves màquines, ja que va varar per la manca de profunditat i creà una gran taca de sorra remoguda a la mar que era ben visible des de la bateria. La ràpida maniobra del capità del Navarra, José Delltell, fent varar el buc, va fer que la càrrega i el mateix vaixell es salvés d'un enfonsament segur. Malauradament, el fet ocasionà una mort entre el passatge, un dels responsables de l'expedició, el francès Marcel Basset mor ofegat en intentar saltar al bot que és arriat. El capità es va lamentar que no se li hagués assignat escolta ni cap protecció[1]. Aquella nit, els milicians de la Columna Medrano que feien com sempre la vigilància de la costa, van decidir no posar resistència si la gent del poble es presentava per apoderar-se de les armes que havia al vaixell, fet que no s'arribà a produir. El senyor Isidre Prats recorda que es va recuperar gairebé la totalitat de la càrrega instal·lant un pontó de la Junta del Port de Tarragona cap a la platja, traslladant càrrega a diverses barques de Torredembarra i Tarragona; no sense abans intentar remolcar-lo pel vaixell procedent de Barcelona, anomenat Montcabrer. Durant la guerra civil, el Navarra va ser blanc predilecte dels hidroavions alemanys que vigilaven la costa de Tarragona, metrallant-lo al seu pas. Avui en dia la quilla i quadernes d'aquest vapor, construït el 1908 a Anglaterra, encara es poden veure al lloc on embarrancà. A més, va ser un dels dos únics mercants destruïts en la primera campanya que van realitzar els submarins italians en aigües espanyoles durant el conflicte bèl·lic. Pel que fa al submarí Galileo Ferraris va entrar en servei l’any 1935 i tenia 8 tubs llançatorpedes (4 a proa i 4 a popa), 2 canons de 100 mm i 2 metralladores de 13,2 mm. La seva tripulació estava formada per 6 oficials i 49 classes i mariners. Fou enfonsat el 25 d'octubre de 1941 pel destructor anglès Lamerton durant la II Guerra Mundial [2]. El capità de corbeta Primo Longobardo, que estava al comandament del Ferraris quan va ser enfonsat el Navarra, va rebre la Medaglia d'Argento al Valore Militare (Acque di Tarragona, febbraio 1937). Va morir ofegat anys després, durant la II Guerra Mundial, amb el grau de Capità de Fragata a l’enfonsar-se quan comandava el submarí Pietro Calvi el 15 de juliol de 1942. Se li concedí a títol pòstum la medalla d'or al valor militar [3] . Actualment existeix un submarí (SAURO 4a Sèrie) de l'Armada Italiana amb el nom de Primo Longobardo (núm. NATO S-524) [4] . [1] Archivo Documental de la Memoria Histórica. Leg. 335/10. [2] Archilla Navarro, Àngel P. Op. cit. En premsa. [3] Timo, Roberto. Primo Longobardo. [en línia].<http://www.cronacheisolane.it/Longobardo.htm> [4] Primo longobardo S-524. [en línia]. <http://it.wikipedia.org/wiki/Primo_Longobardo_(S_524)>

59



La bateria avui en dia Malgrat que han passat més de setanta anys des de la fi de la guerra civil espanyola, la bateria de costa de Tamarit ha sobreviscut sense grans desperfectes. Només els edificis contigus han desaparegut, a excepció de l’edifici de la cuina que es conserva en bon estat, inclosa la cuina econòmica. Si bé a l’interior d’una de les galeries de la segona secció s’ha produït un enfonsament del sostre, ja que no estava formigonat, la resta és transitable. La galeria que travessa la muntanya és tota formigonada, laterals i sostres. Els pous de les peces i altres construccions es conserven senceres. A l’abril de 2007, tingueren lloc unes mobilitzacions veïnals de La Mora i Tamarit, per tal de salvaguardar la construcció que es troba enclavada en un dels últims espais verts de la muntanya de Sant Joan que encara no han estat urbanitzats. L’aparició de maquinària pesada, cartells d’una immobiliària i el tancament del perímetre del recinte, auguraven la fi d’aquesta obra d’arquitectura militar contemporània [1] El 4 de desembre de 2008, la bateria de costes de Tamarit quedava protegida en incloure-la al catàleg de béns a protegir del Pla d’Ordenació urbanística municipal de Tarragona [2] . En l’actualitat, el polígon d’actuació 56, lloc on s’ubica la bateria de costes de Tamarit, és classificat com a sistema d’equipaments, clau 7. Àngel P. Archilla Navarro [1] Diari de Tarragona, 2 d’abril de 2007, El Periódico, 8 d’abril de 2007, El Punt, 6 de juny de 2007. [2] Zona:G, Ordre:52, Categoria: BC (C.2), Denominació: Bunkers de defensa costanera de la Punta de la Mora. CATÀLEG DE BÉNS A PROTEGIR - PATRIMONI CULTURAL (Catàleg municipal de monuments, edificis, ambients urbans i altres béns immobles), Pla d’Ordenació urbanística municipal de Tarragona- 4a revisió del Pla general d’Ordenació urbana - Segona aprovació inicial, Novembre 2008. ftp://ftp.tarragona.cat/cataleg_bens/cataleg_index.pdf. A la fitxa i consta al apartat: cronologia un error de data. La seva construcció es dataria entre 1936 i 1939 i no posterior a 1939 com i figura.

Bibliografia: • Archilla Navarro, Àngel P. Aproximació a l’estudi de la defensa de costa republicana: Les Actes de la Comissaria de Defensa Militar de Tarragona

(febrer-juny de 1937). En premsa. • CATÀLEG DE BÉNS A PROTEGIR - PATRIMONI CULTURAL (Catàleg municipal de monuments, edificis, ambients urbans i altres béns

immobles), pla d’ordenació urbanística municipal de Tarragona- 4a revisió del pla general d’ordenació urbana - Segona aprovació inicial, Novembre 2008. [en línea].

ftp://ftp.tarragona.cat/cataleg_bens/cataleg_index.pdf • Cervera Pery, José. 1988. La guerra naval española (1936-39). Editorial San Martín. Madrid. • Enciclopèdia Catalana. • González Huix, Francisco J. 1995. El puerto y la mar de Tarragona durante la guerra civil. Diputació de Tarragona, Tarragona. • Mortera Pérez, Artemio i Infiesta Pérez, J.L. 2000. La artillería en la guerra civil. Material fuera de servicio incorporado a la campaña. Quirón

Ediciones. Valladolid,. • Primo longobardo S-524. [en línea]. <http://it.wikipedia.org/wiki/Primo_Longobardo_(S_524)> (01-02-2011) • Sugrañes Blanch, Josep. 2002 Annexió de Tamarit a Tarragona: Estudis Altafullencs, núm. 26, pàg. 73-80. Centre d’Estudis d’Altafulla. Altafulla. • Timo, Roberto. Primo Longobardo. [en línea]. <http://www.cronacheisolane.it/Longobardo.htm> (01-02-2011) Arxius: • Archivo General Militar - Ávila. • Archivo General de la Marina “Álvaro de Bazán” – El Viso del Marques (Ciudad Real). • Archivo Documental de la Memoria Histórica. Salamanca. Hemeroteques: • Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.

ftp://ftp.tarragona.cat/cataleg_bens/cataleg_index.pdf

ftp://ftp.tarragona.cat/cataleg_bens/cataleg_index.pdf

COL·LABORADORS

60


Envelat, 19 – Torredembarra – Tel. 977 641 800 Mossèn Miquel Amorós, 7 – Altafulla – Tel. 977 652 800

Urgències 629 711 590 – WEB www.gatigos.es

¡Ayúdanos y te ayudaremos! ¡Hazte socio! Associació protectora d’animals, gats i gossos Subvencionada per la Diputació de Tarragona Telèfons de contacte: 97765 12 09 / 97765 61 08 Seu Social: Passeig del Limònium, 10 (Tamarit)

http://www.lamora-tamarit.com/








61

Del Sr. Juan Fernández


MADERA DE FRESNO PARA EL EBANISTA Y EL MUEBLE Existen unas setenta variedades de fresno repartidas por todo el hemisferio norte. El fresno común europeo, Fraxinus excelsior, se halla en toda Europa central y del norte y se extiende hacia oriente hasta llegar a las montañas oocidentales del Himalaya. Las propiedades de la madera difieren a tenor de las regiones de origen pero no es posible diferenciar el fresno inglés, francés, húngaro o polaco con motivos botánicos, pues todos ellos forman parte de la misma especie de árbol. El único fresno del lejano Oriente que se comercializa en Europa es el japonés o manchú, Fraxinus mandshurica. Es muy similar en cuanto a propiedades y apariencia al europeo, pero hay veces que presenta un grano ondulado. Llega, a veces, como parte constitutiva de tableros contrachapeados. En América del Norte hay unas veinte variedades de fresno, pero la mayor parte de la madera comercializada procede de dos especies: Fraxinus nigra o fresno negro y el Fraxinus pennsylvanica o fresno gris. Este fresno norteamericano es muy parecido al europeo. Los nombres comerciales son confusos y los nombres vulgares no reflejan sus caracteres botánicos. Tal como ocurre muchas veces, el nombre vulgar de fresno fue dado por los primeros colonizadores a la madera de algunas especies de Eucalyptus de Tasmania y Australia, las cuales tenían un cierto parecido superficial con las especies de Gran Bretaña. Es por ello que algunas variedades de Eucalyptus sean conocidas allí como fresnos. Por ejemplo, el fresno de las montañas, Eucalyptus regnans y el fresno alpino, Eucalyptus delegatensis o Eucalyptus gigantea. Para aumentar más la confusión, el fresno de las montañas y el fresno alpino se exportan con el nombre de roble de Tasmania o australiano.

Artículo

Moderador


62


ACTIVITAT A L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS CURS DE REFLEXOLOGÍA

Es un gusto presentar por segundo año en Tarragona el CURSO FORMACIÓN: REFLEXOLOGÍA DE LAS ESTACIONES. La primera convocatoria del curso de iniciación tuvo lugar el 5 y 6 de Septiembre. La segunda convocatoria será el próximo 17 y 18 de Octubre. De estos dos grupos del curso de iniciación se conformará el grupo para la formación de todo el año. El miércoles 30 de septiembre es la fecha límite para reservar plaza con descuento!!!!!









63


FOTOS MOLT ANTIGUES DE LA MÓRA

64


COL·LABORADORS Av. del Mediterrani, 12 B 43008 La Móra – Tarragona Tel. 977 200 570 Tel. 635 213 948 Tel. 649 728 434 [email protected]

10% dto. A los socios de l’AVV La Móra-Tamarit

Construcciones González Segovia, S.L. C/ Mercuri, nau 5 - Pol·lígon Industrial Riu Clar – 43006 Tarragona. Tlfno. y Fax: 977 540 329 - Mail: [email protected]

Preguem als nostres socis que ens ajudin a ampliar la nostra Associació amb amics i coneguts que encara no són socis. Quants mes resem mes força tindrem. Gràcies, La Junta de l'AVV la Móra-Tamarit


65


CRITICA CINEMATOGRÁFICA

PÍXELS per BERNAT BLANCH

Alienígenes, videojocs dels anys 80, frikis, dones guapes i pistoles làser, què més es pot demanar? Uns alienígenes malinterpreten unes càpsules enviades a l’espai que contenen videojocs dels anys 80 com els “marcianitos” o el Pac Man i decideixen d’atacar la Terra utilitzant aquest mateix format. Un president dels Estats Units força incompetent (Kevin James) haurà de solucionar un problema que està fora de les seves capacitats i és per això que decideix contactar amb el seu millor amic, Sam Brenner (Adam Sandler), un antic campió dels salons recreatius dels anys 80 que ara malviu fent feinetes. Quan un Pac Man de dimensions descomunals s’abalança sobre la ciutat de Nova York destruint tot el que troba al seu pas, els únics que tindran la possibilitat d’aturar la catàstrofe seran Adam Sandler i el seu equip de frikis. És sabut que el públic està cansat de les comèdies crispeteres estiuenques on predominen les típiques brometes barroeres, aquelles que en sortir del cine un experimenta una certa sensació de fàstic dins seu. Bé, la comèdia estiuenca de Chris Columbus segueix mantenint aquest mateix format, però en aquest cas sí que aconsegueix una bona dosi de rialles entre el públic. Hi ha certs moments en què és realment difícil contenir el riure. Els efectes especials són un recurs molt utilitzat darrerament, però en aquest cas s’ha d’afirmar que han aconseguit gran fluïdesa i realisme en veure reproduïts els videojocs a escala gegant. A Píxels s’aprecia un Chris Columbus força diferent del de Harry Potter, però que proporciona un altre tipus d’entreteniment. En resum, a pesar de ser un dels blockbusters de l’estiu, és una pel·lícula que recomanaria veure si es vol passar una bona estona, sobretot als nostàlgics dels videojocs dels 80. Puntuació: 3/5

66

El 3 de octubre, a las 19 horas, se celebrará el Segundo aniversario de nuestro proyecto, se recordarán momentos interesantes, interpretaciones históricas y haremos un brindis por el seguimiento de este maravilloso trabajo. Un joven y brillante pianista, Antonio Bernaldo de Quirós Yazama, fue el primer joven que hemos promocionado como proyecto de apoyo a los jóvenes talentos. Es una estrella que está creciendo a la velocidad de la luz y con esa luz nos deslumbrará ese mismo día del Aniversario. El 7 de noviembre, tendremos otra sorpresa, directamente desde Moscú, nos visitarán dos jovencitas, dos hermanas prodigio Elizabeth(16 años) y Anastasia(10 años) Klyuchereva. que interpretaran obras de Tchaikovskij, Granados y la primera parte del 2º concierto de Rachmaninoff con adaptación a dos pianos. El pianista acompañante será Hug Villamala,otro joven pianista brillante de Vic. Estas talentosas moscovitas llegarán con un programa lleno de virtuosismo, frescura y ternura. Dos pianistas, ganadoras de concursos en USA, Alemania, Polonia, Suiza, México, etc. las tendremos en exclusividad, solo para CREIXELL CLÀSSIC. El 14 de noviembre tendremos al Cuarteto Versus. Esta joven formación actúa de manera regular en España (Auditorio de Zaragoza, Auditorio de Barcelona, Sala María Cristina de Málaga, Teatro Metropol de Tarragona ...), en Alemania (Berlín, Hannover, Konstanz y Göttingen) y en Suiza (Basilea, Boswil, Delemont y Laussane). Además ha realizado grabaciones para radio-televisión de Cataluña. Los miembros del Cuarteto Versus a su vez colaboran con importantes orquestas como la Orchestra de lla Svizzera Italiana, Berner Sinfonieorchester o el Ensemble Matheus de París. Y para terminar el año, en diciembre, hemos preparado un concierto inolvidable, las tres SOPRANOS. A cargo, de la soprano Tatiana Bogdanchikova, Serena Saenz y la mezzo Daniela Sarmiento. Disfrutaremos de obras de los grandes clásicos de la ópera, como Donizetti, Mozart y Rossini. Junto con estas talentosísimas cantantes, vamos a disfrutar de un ambiente de festividad y prosperidad.


TRIMESTRE DE CONCIERTOS DE CREIXELL CLASSIC Por Victòria Fernández de PIANOESTUDIO

La música es una de las expresiones más fabulosas del ser humano, ya que logra transmitir de manera inmediata diferentes sensaciones que otras formas de arte quizás no pueden. La música es un complejo sistema de sonidos, melodías y ritmos que el hombre ha ido descubriendo y elaborando para obtener una infinidad de posibilidades diferentes. Se estima que la música es de gran importancia para el ser humano, ya que le permite expresar miedos, alegrías, sentimientos muy profundos de todo tipo. La música permite canalizar esos sentimientos y hacer que la persona aliviane sus penas o haga crecer su alegría dependiendo del caso. Creixell Clàssic, bajo la dirección de Victoria Fernández, les invita a ser testigos de 3 preciosos conciertos a las 19h en Creixell, con un coste de 10€ por persona, niños hasta 12 años, gratis:

67



AMOR Y DERECHOS DE LOS ABUELOS (1) Este escrito incluye abuelas y abuelos. Hay un Proverbio oriental, que siempre he tenido presente y que me gusta, que dice: Gobierna tu casa y sabrás cuanto cuesta la leña y el arroz, cría a tus hijos y sabrás cuánto debes a tus padres. Los abuelos tenemos más experiencia en dar. Podemos transmitir la esencia de nuestro saber, pero debemos seguir siendo nosotros mismos y gozar y crecer dentro de lo posible. Con el transcurso del tiempo la relación entre abuelos y nietos se ha sido modificando, pero el vínculo existe entre ambos siempre, y ha permanecido inalterable en cuanto a su calidad e importancia. Sin embargo actualmente parece que los abuelos ejercemos más una función de cuidadores, de Canguros a tiempo parcial para cubrir los espacios de tiempo en que los niños se encuentran sin sus padres. Por otro lado, la gente mayor ha cambiado sus valores y estilos de vida. Hoy ser abuelo no implica ser un viejo, ya que la mejora de calidad de vida, hace que tengamos otros intereses más allá que de dedicarnos al cuidado de los nietos. En consecuencia, abundan los abuelos que trabajan, que hacen deporte, asisten a cursos o espectáculos diversos, salen de excursión o de viaje, y otros escriben en prensa, facebook etc… Aunque es responsabilidad de los padres educar a sus hijos, es innegable que los abuelos que pasamos mucho tiempo con los nietos acabemos teniendo una gran influencia en ellos y en su educación, lo cual puede acabar siendo una fuente de conflictos y contradicciones. Resulta muy importante concretar los papeles de cada uno y procurar dejar muy claro quién es quién ante los pequeños, ya que en ciertos momentos estos podrían acabar viendo a los abuelos como padres y los padres como hermanos mayores u otras personas menos significativas. El criterio general es que los padres son los modelos básicos de referencia en la educación de sus hijos, quienes trasmiten sus valores y normas, mientras que los abuelos debemos desempeñar un papel complementario, respetando esos valores y haciendo cumplir esas normas. Pero también aportando, sobre todo, un tipo de cariño y afectividad que nosotros, como abuelos, podemos proporcionar. La figura de los abuelos debe ser vista como algo más que la de unos cuidadores en los que se tiene confianza. Los abuelos representamos la continuidad generacional del vínculo familiar a una tradición, somos los padres de los padres, los testigos de su infancia y quienes mejor podemos explicarla a los niños: sí hacían las mismas trastadas, sí había que castigarles, las cosas que les gustaban, en lo que sobresalían …. Eso ayuda al niño a inscribirse en ese relato familiar Conviene que los padres valoren el papel de los abuelos delante de sus hijos y hagan que estos les respeten y les hagan caso, no sólo por ser sus abuelos, sino también porque son personas mayores. Los abuelos por nuestra parte, gracias a la experiencia como padres, podemos hacer en muchas ocasiones de mediadores en los conflictos entre nuestros nietos y sus padres, suavizando las situaciones y aportando otros puntos de vista. .

68



AMOR Y DERECHOS DE LOS ABUELOS (2) Ser abuelo no implica necesariamente estar jubilado, pero en cualquier caso conviene disfrutar de los días sin la presión de ayudar a los hijos. Además de ese papel de cuidadores, la función más importante que tenemos los abuelos con nuestros nietos es el vínculo afectivo, y este como cualquier otro vínculo debe trabajarse y fomentarse contínuamente. Es casi automático que los abuelos sintamos un gran afecto de amor por los niños, pero para que ese afecto se dé también en sentido inverso, los abuelos debemos tener una participación activa en la vida de nuestros nietos, lo que no significa que nos infiltremos en la relación con sus padres. Más que el tiempo que se pasa con los nietos, es fundamental, por tanto, la calidad de ese tiempo y la cantidad de afecto y sentimiento que invertimos en ese contacto. En consecuencia, los abuelos somos portadores natos de amor. Los abuelos también tenemos nuestros derechos, que son : Cariño: Deben tolerarse los mimos de los abuelos, siempre que no resulten excesivos, puesto que esa es una de las funciones y los niños saben distinguir la tolerancia de los abuelos de la rectitud que puedan tener los padres. Respeto: Inculcarles a los niños respeto hacia los abuelos es una forma de generalizar ese respeto a personas mayores. Autonomía: Aunque se delimiten las funciones, se nos debe dejar que las desempeñemos a nuestro estilo. Gratitud: Conviene que valoren nuestra dedicación, ya que representa una gran ayuda a la dinámica familiar, y renunciamos a nuestro tiempo para atender a los nietos. Consejeros: Si pasamos tiempo con los niños, es preciso que tengan en cuenta nuestros comentarios y opiniones, ya que somos observadores muy fiables. Inexorablemente, un día u otro, los abuelos van a fallecer y ante esa situación tan dramática muchos padres se preguntan cómo deben actuar. Los niños están mejor preparados para superar ese trance. Normalmente la muerte no llega de repente, sino después de un proceso más o menos largo. Conviene por tanto mantener a los niños informados. De hecho, hasta los siete años el niño vive la muerte como algo ajeno o lejano. Por eso sus preguntas aparecen sin angustia. Pero después de esa edad, facilitar al niño que asista un rato al tanatorio y al entierro, es cada vez más común, y resulta además muy aconsejable. Estos actos permiten concentrar el amor de la familia por el fallecido, apreciar lo que se recibió de él y cerrar con amor, gratitud y conciencia su paso por este mundo. Tarragona 12 Julio 2015 Tarragona 12 de agosto 2015 JOSEP MUÑOZ I GRACIA ASESOR FISCAL [email protected]

69

La Móra –Tamarit es de todos, sí, pero no olvides que también es tuyo… Una vez más hemos de hablar del desagradable tema de la limpieza en nuestro barrio, ya que se observan problemas repetitivos, es decir, estructurales, siempre difíciles de erradicar porque tienen por base una buena dosis de incivismo. En principio, una afirmación bastante exacta: Si algo está sucio, es porque quien lo ensucia no lo limpia…y a la viceversa, si algo está limpio, es porque nadie lo ha ensuciado. Es una verdad de Perogrullo, sí, pero muy cierta siempre que la suciedad no provenga de la propia Naturaleza, es decir, de la lluvia, viento, árboles, etc., porque entonces toca actuar al Servicio Municipal de Limpieza. Un ejemplo: los contenedores de recogida clasificada de basura constituyen un sistema bastante eficaz siempre que la gente los respete escrupulosamente. Nos preocupa mucho ver bolsas o desechos en el suelo junto al contenedor en vez de dentro del mismo, o ver también en el suelo muebles, aparatos, etc., que deberían haberse llevado a la “deixalleria mòbil”, ubicada los sábados en la plaza de las Comarcas Catalanas. Cuando alguien deje alguna cosa junto al contenedor, deberíamos llamarle la atención, pero amablemente, no sea que provoquemos un indeseable enfrentamiento… Ahora bien, si las bolsas están abiertas, será porque alguien las ha sacado de dentro del contenedor para llevarse cualquier cosa que pudiera aprovechar. En sí mismo, esto es un hecho lamentable, porque generalmente se debe a que quien lo hace no puede ganarse la vida de otra manera, pero ello no obsta para que pueda volver a dejar dentro la bolsa reventada…Es un caso parecido al de los que se llevan ropa depositada en el contenedor establecido al efecto. Al primero se le puede decir, con amabilidad y comprensión, que por favor las dejen dentro, mientras que respecto a los segundos, quizás mejor que enfrentarse, sea tomar nota de la matrícula de su vehículo y pasarla a la Guardia Urbana o a nuestra asociación ([email protected]), pues la haríamos llegar a quién corresponda… Las papeleras deben usarse para depositar los desperdicios, tanto si son papeles, como si son envoltorios o deposiciones de animalitos, etc. No se puede tirar nada al suelo, incluso en algunos países ni las colillas, todo un ejemplo a seguir. Sobre todo hay que enseñar bien a los niños, que vean que si no hay papeleras a mano, tu te guardas el papel, o la bolsita, para depositarlos cuando encuentres un sitio adecuado: es una pura cuestión de civismo. Cuidado con los restos de poda, puesto que más de una vez encontrarás lleno el contenedor. Entonces habrás de buscar otro contenedor o bien volver a casa con los restos de poda, pero nunca dejarlos en el suelo, por lo que es aconsejable observar antes si está lleno o vacío. Estos contenedores, pequeños, son de uso exclusivo de los vecinos, así que los jardineros profesionales no tienen derecho a usarlos, por lo que deberán llevar los restos de poda al vertedero para profesionales. A los jardineros les contrata un vecino, y a éste le corresponde pagar el viaje al vertedero, por lo que tendría que pagar y exigir que le den el oportuno comprobante: sólo así puede asegurar que el suelo quede limpio…


MANTÉN LIMPIO NUESTRO BARRIO por JOAQUIM ESCATLLAR








SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS DOMÈSTICS (1)

INFORMACIÓ REBUDA DE LA GUÀRDIA URBANA

NORMES D’ÚS DELS CONTENIDORS

(art. 98 de l’Ordenança general de Convivència ciutadana i Ús dels espais públics de Tarragona i articles que resten vigents de les ordenances de Policia i bon govern, de Neteja pública i de Medi ambient)

Vostè té l’obligació de fer la recollida selectiva correctament i dipositar cada residu (envasos vidre, paper i cartró, matèria orgànica i rebuig) al contenidor corresponent.

Les bosses han de ser petites i en cap cas es poden deixar fora dels contenidors. Els cartrons s’han de plegar o trencar en trossos més petits, en cap cas es poden

deixar fora dels contenidors.

Si els contenidors estan plens, s’ha de desplaçar fins a l’àrea de contenidors més propera i dipositar les escombraries correctament, en cap cas es poden deixar fora dels contenidors plens. Si es tracta d’un fet recurrent, truqui al telèfon verd.

Les papereres de la via pública no són per llençar bosses d’escombraries domèstiques.

HORARI PER DIPOSITAR LES ESCOMBRARIES REBUIG 19.00 a 21.30 h ORGÀNICA 19.00 a 21.30 h VIDRE 08.00 a 21.00 h PAPER i CARTRÓ 08.00 a 21.00 h ENVASOS TOT EL DIA

70


SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS DOMÈSTICS (2)

RECOLLIDA DE PODA La poda i restes de jardineria en grans quantitats s’ha de dipositar als contenidors de poda

instal·lats a la via pública. Truqui al TELÈFON VERD: 977 29 62 22 per consultar-ne les ubicacions. Les empreses de jardineria no poden utilitzar els contenidors de poda de la via pública.

RECOLLIDA DE MOBLES I ANDRÒMINES Ha de trucar al TELÈFON VERD: 977 29 62 22 per sol·licitar dia, hora i lloc on dipositar els residus

per la seva recollida. Aquest servei de recollida és gratuït. També pot portar els mobles i andròmines a les deixalleries municipals.

DEIXALLERIES Ha de portar els seus residus especials i voluminosos a la deixalleria mòbil situada tots els dimarts

del mes, excepte festius, al carrer de les coques, entre les 10:00 i les 20:00 hores. També els pot portar a la deixalleria fixa situada al carrer Coure s/n del Polígon Riuclar, de dilluns

a dissabte entre les 08:00 i les 20:00 hores. Són residus especials: oli de cuina, oli de motor, pintures, piles, bateries, bombetes,

fluorescents, radiografies, aparells electrònics, CD, DVD, fustes, etc. A La Móra, en tenim una cada dissabte a la Plaça de les Comarques Catalanes (Farmàcia).

PILES Hi ha contenidors de piles a tots els establiments de venda de piles, associacions de veïns,

centres escolars, centres mèdics, centres esportius, centres cívics i altres dependències municipals.

MEDICAMENTS Ha de portar els envasos i restes de medicació, incloses plomes injectores i “bolígrafs” d’insulina

de diabètics, als punts SIGRE de les farmàcies. Les agulles i elements punxants utilitzats en un domicili particular són considerats residus

municipals i s’han de dipositar al contenidor del rebuig capsulats i protegits.

Les agulles i elements punxants de clíniques, hospitals,... són considerats residus sanitaris i s’han de gestionar com a tals.

71


RECOMENACIONS AMB LA RECOLLIDA DE RESIDUOS DOMESTICS e HIGIENE A LA VIA PÙBLICA per Francesc García

RECOLLIDA DE MOBLES I ANDRÒMINES Ha de trucar al TELÈFON VERD: 977 29 62 22 per sol·licitar dia, hora i lloc on dipositar els

residus per la seva recollida. Aquest servei de recollida és gratuït. També pot portar els mobles i andròmines a les deixalleries municipals. Si tenim un excés d'escombraries acumulades, hem de posar-nos en contacte amb el telèfon verd

perquè ens vinguin a retirar-la. No hem de fer servir els contenidors d'obres, per omplir-los de andròmines, aquests

contenidors no són de l'Ajuntament i passa el que va passar al carrer Margalló, tal com s'indica a la foto anterior.

RECOLLIDA DE PODA La poda i restes de jardineria en grans quantitats s’ha de dipositar als contenidors de poda

instal·lats a la via pública. Truqui al TELÈFON VERD: 977 29 62 22 per consultar-ne les ubicacions. Les empreses de jardineria no poden utilitzar els contenidors de poda de la via pública.

Estan obligats a depositar la poda als llocs indicats per l’Ajuntament i no ens els contenidors destinats als veïns.

PANEROLES (cucarachas) A LA VIA PÚBLICA Hem de trucar als telefons de EMATSA 900 203 329 ó Tel. VERD 977 296 222

72


revista digital nº5

Documents