revista club de vela blanes 2011

clubvelablanes

estiu-2011 epocaV-nº18

estiu-2011sumari

Editorial .......... 02

L’ExPresident del Club Simon Schwartz Rieraha Rebut La Creu de Sant Jordi 2011 .......... 06

Homenatge del Club a Albert Codinachs Grau1 Octubre 2010 .......... 07

Trofeu Príncep de Girona:tres dècades de navegació en creuer .......... 08

Internacional Grand Prix Vila de Blanesuna referència de la competició .......... 12

II Premis Es Niell d’Història Marítima de Blanes .......... 13

Arqueologia Subacuàtica a Catalunya: El C.A.S.C .......... 16

“El meu avi va anar a Cuba a bordo del CATALÀ...” .......... 24

Fi Temporada 2010 .......... 26

Mediambient - Extracte del Pla de Gestió i Manipulacióde Residus del Club de Vela Blanes .......... 28

El Valor de les Emocions i la Senzillesa .......... 32

Temporada 2010-2011 .......... 36

club vela blanes02

Estimats socis i amics:

De nou em trobo amb vosaltres, per fer un petit resum dels darrers esdeveniments i donar resposta a les inquietuds que tots tenim davant del imminent acabament de la nostre concessió, aconteixement que te com a data del 29 de març de 2012.Com sabeu, per les informacions facilitades a les darreres assemblees, per la web del club i per news-leter, a partir de dita data, el Club revertirà a Ports de la Generalitat, qui decidirà sobre la nostre continuïtat com a gestors, per un període encara per definir (Nou Contracte de Gestió de la Concessió).La nostre proposta definida en el projecte, ha estat ben vista per Ports de la Generalitat. Per la Llei de Ports de Catalunya tenim el dret de retracte, cas de existir algú altre interessat en acon-seguir el contracte de gestió.Des del 14 de gener ha estat a informació pública la nostre sol·licitud de renovació i les darreres noticies que tenim, son que pel moment no hi ha cap altre candidatura. De finalitzar el termini d’exposició pública sense cap candidat més, podem preveure uns tràmits mes rapits per part de la Administració, per aconseguir els nostres propòsits de renovació.Malauradament, tal i com varem dir en la passada assemblea, no ens han facilitat una data con-creta del nou contracte, ni dels anys concedits i no tenim un coneixement exacte ni dels espais, ni del nombre d’amarradors, ni del cost de les obres finals, amb el que es impossible facilitar un preu de m² dels nous amarradors ni de la nova quota de soci.Com varem insistir a la darrera assemblea, tan aviat com tinguem noticies concretes, convoca-rem una assemblea extraordinària.Les notícies no son gens dolentes, donat que hem fet els deures, iniciats per una gran proximitat a la vila, a través del restaurant (inclòs bar i terrassa), el premi “Es Niell” obert per a tothom, etc. També per un treball de formació esportiva, basat en l’Escola de Vela i seguit per la vela escolar, l’Institut de la Vela, la vela accessible, etc. i finalment per un esforç en la millora de la qualitat dels nostres serveis i del medi ambient (recollida selectiva i la Bandera Blava), aconseguint la ISO 14001, la EMAS, la Q de qualitat de Turisme Esportiu juntament amb l’Ajuntament de Blanes, i en aquests moments estem passant l’auditoria d’AENOR per la certificació ISO 9001 de qualitat de servei.

Tot això ja ho tenim, però la nostre proposta, (base del nostre projecte), es molt mes ambiciosa, volem aconseguir millorar aquesta proximitat amb el poble de Blanes principalment en la basant esportiva (el nostre projecte inclou un gimnàs amb zona d’aigua i uns 1.700 m2 de zona espor-tiva), donant continuïtat a la qualitat i el medi ambient, amb la obtenció de la Q de qualitat dels Ports Esportius i amb una microcogeneracio energètica, amb una planta desalinitzadora per usos portuaris i per el jardí Mar i Murtra.Estem en plena activitat i tots els membre de la Junta, els treballadors del Club, els assessors externs i tècnics en diferents matèries, ho demostrem amb una plena dedicació.Com varem explicar a la darrera assemblea, els membres de la Junta hem començat a treballar en els diferents Grups de Treball, aprovats en dita assemblea.

Des d’aquí felicitar al nostre expresident i Soci d’Honor del Club, Dr. Simón Swartz i Riera per la recent concessió pel Govern de Catalunya, de la Creu de Sant Jordi, fet remarcable a la seva trajectòria d’investigació biomèdica que a tots ens honora.

També felicitar al Albert Codinachs, nou Campió d’Europa de la classe Europe, esportista d’elit sortit de la nostra escola, i per acabar felicitar al nou alcalde de Blanes, Sr. Josep Marigó i agrair les seves lletres sobre el Club expressades en el llibre Remuntar Blanes, llibre que podeu trobar a la biblioteca del Club.

Bon estiu, amb companyia dels vostres amics i familiars Amadeu Nualart Felip, president

editorial

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Edita:CLUB DE VELA BLANESEsplanada del Port, s/n.17300 BLANES (Girona)Tel.: 972 33 05 52 Fax: 972 33 14 98 http://www.cvblanes.cate-mail: [email protected] - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Coordinació i Direcció:Carles Salvia i Olivares, Carlos Ramos i Solà- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Foto portada:Carlos Ramos i Solà- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Redacció:José Luís Yubero- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Marketing,disseny i publicitat:M.A.P., S.L. Director de publicitat:Josep Serrat i FerrerProvença, 474 - entl. 2ª, esc.B, 08025 BARCELONAT 93 246 00 93F 93 231 66 70 [email protected] - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Dep. Leg. GE-171/78

club vela blanes04

d’un sistema integrat de gestió que han consolidat els ports al llarg del litoral català. El Club de Vela Blanes rebia de mans d’Eva Subirà, directora d’AENOR a Catalunya, la certificació ISO 14001 que reconeixia l’esforç de “casa nostra” per establir aquest sistema de gestió integrat de Medi Ambient. Un sistema que des de el Club ha permès assegurar una política ambiental referent en la prestació dels seus serveis. Un sistema que ha implantat al nostre Club uns serveis i activitats, una estructura organitzativa a tots els nivells i una metodologia definida mit-jançant procediments, instruccions i avaluacions.El mes de desembre el Club era novament guardonat per la seva política ambiental. Aquesta vegada rebia de la Direcció Ge-neral de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya l’EMAS (Sistema de gestió i auditoria ambiental). Aquestes sigles que provenen del terme anglès “ECO-MANAGEMENT & AUDIT SCHEME” varen ser establertes mitjançant un reglament per la Comissió Eu-ropea. Es valorava en aquesta ocasió el sistema mitjançant el qual, el nostre Club avaluava i millorava el seu propi comporta-ment ambiental, tot difonent la informació al públic i a d’altres persones o col·lectius que poguessin estar interessades. Així el Club de Vela Blanes ha format, sensibilitzat i implicat als seus treballadors i ha donat una remarcada importància a la preven-ció i reducció de la contaminació ambiental mitjançant l’adopció d’una manera de treballar que redueix el impacte ambiental. A més el Club s’ha preparat i aquest 2011 treballa en campanyes de prevenció de possibles situacions d’emergència ambiental. A data d’avui (juny/2011) estem a pocs dies de passar l’auditoria d’AENOR per la certificació ISO 9001Resten encara sis mesos per tancar el 2011 i els nous reptes de futur, amb la possibilitat de la renovació de la concessió, són molts. De moment el Club Vela Blanes ha fet part del camí, i ho ha fet be. Ha obtingut mèrits, reconeixements i certificacions. Ara queda arrodonir-ho per fer real aquesta renovació.

El Club de Vela Blanes ha aconseguit d’abril de 2010 a juny de 2011 tota una sèrie de reconeixements (no només esportius) i certificacions que el fan estar a l’avantguarda dels clubs nàutics de Catalunya i de l’estat espanyol. El gener de 2010 en el marc de la Fira Internacional del Turisme de Madrid, l’Agència Catalana del Turisme va lliurar a les pobla-cions de Roses, Castelldefels i Blanes els distintius de certifi-cació DTF (destinació de turisme familiar) i DTE (destinació de turisme esportiu) respectivament. Actualment a Catalunya exis-teixen 10 destinacions de Turisme Familiar i 10 de Turisme Es-portiu. En el cas de Blanes, la nova ciutat esportiva, els camps de futbol i sobretot el Club de Vela Blanes han estat bàsics per obtenir aquesta marca DTE. En aquest sentit el nostre Club amb la seva Escola de Vela, amb instal·lacions idònies i reglamen-tàries per a la pràctica de la vela lleugera, els diferents serveis i la dàrsena amb capacitat per a més de 300 embarcacions amb tota la seva infraestructura ha reunit tots els requisits, com per rebre, per si mateix, aquesta marca. S’iniciava amb aquest “guardó” tot un seguit de reconeixements i certificacions que han finalitzat aquest juny de 2011 amb la certificació, per part de la gestora CONVERSIA, conforme s’acompleix la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal.Entremig d’aquestes dues dates, al Juliol de 2010, de entre els 19 ports catalans guardonats (7 a la costa gironina) amb la Bandera Blava, el Club de Vela Blanes tornava a mostrar-se mereixedor d’aquesta. Veia així premiat l’esforç de les persones que treballen diàriament en l’àmbit de les nostres instal·lacions respectant el medi ambient, vetllant per l’entorn natural del port i oferint als seus usuaris uns serveis d’alta qualitat. Aquest 2011 s’ha tornat a repetir guardó i que en breu serà lliurat. Es torna a demostrar que el Club Vela Blanes estimula als usuaris amb un nou model de turisme i es postula com a un dels pioners en estimular el concepte de qualitat global sostenible. Per sobre de la pròpia eficàcia i competitivitat, la nostra institució ha an-teposat la legalitat, accessibilitat, sostenibilitat global, salubritat, participació informada i equitat progressiva.Finalitzant l’any 2010 dues certificacions bàsiques i necessàries per entendre la gestió de la qualitat i la gestió ambiental dins de les entitats i empreses tornaven a posar el Club de Vela Blanes al capdavant de l’aplicació de polítiques ambientals a Catalunya.El Novembre, i en el decurs del saló Nàutic Internacional de Bar-celona, AENOR i Ports de la Generalitat varen lliurar al estand de Ports de la Generalitat les certificacions ISO de qualitat i ges-tió ambiental. Aquestes han estat fruit del procés d’implantació

ANY DE RECONEIXEMENTS

club vela blanes06

També durant els anys en què va ser president, es va donar reconeixement a l’Escola de Vela tant per la RFEV com per la FCV. Respecte altres temes, van commemorar els 50 anys del Club, es va aconseguir la 1ª Bandera Blava i el Trofeu Príncep de Girona es va convertir en una regata referent a Catalunya en la classe Creuer. També en aquells anys va néixer una de les regates més importants de la història del club: l’International Grand Prix Vila de Blanes, de la classe Dragó (inicialment ano-menat trofeu Samsonite).

Podeu trobar més informació sobre Simón Schartz al llibre ’65 anys del Club de Vela Blanes’, de José Luís Yubero (pàgines 179 i següents)

Nascut a Palafrugell el 1940, ha exercit de metge, especialista en bioquímica clínica. Rep la distinció més important que con-cedeix la Generalitat de Catalunya per la seva tasca pionera al nostre país en molts aspectes de la recerca en biomedicina. Va ser president del Club de Vela Blanes del març del 1991 fins al març del 2001.Simon Schwartz ha estat, entre d’altres dedicacions sanitàries i acadèmiques, director mèdic de l’Hospital General Universitari Vall d’Hebron, sempre amb el repte de trobar nous camins per a l’avenç de la ciència, la salut de les persones i el benestar social. Dintre del Cub de Vela Blanes, va desenvolupar el tres plans que van constituir els eixos del seu mandat: el pla director d’obres per incrementar el confort del soci i facilitar la forma-ció d’esportistes, el pla director funcional per a la solució de la problemàtica de la dàrsena esportiva i el pla de consolidació administrativa i econòmica.

L’EXPRESIDENT DEL CLUB SIMON SCHWARTZ RIERA HA REBUT LA CREU DE SANT JORDI 2011

club vela blanes07

L’Albert va guanyar contra pronòstic (o potser no?), amb rivals molt competitius, incòmodes i motivats. L’Albert va tenir mo-ments de debilitat on podia haver optat per llançar la tovallola i mirar de salvar el campionat. Quan més difícil se li va posar podia haver mirat de salvar els mobles tot aferrant-se al sub-campionat. Però no, no es va resignar, doncs pertànyer al Club Vela Blanes implica valors, qualitats individuals com a persona i col·lectives amb l’equip, deixar l’apatia i deixar-se anar sense pensar en la victòria. Només així arriba el rampell que et fa aixecar el puny i et deixa sense paraules davant amics que et rendeixen un homenatge quan puges al faristol.Poden parlar presidents, polítics, periodistes, fins i tot amics i familiars (o potser no) tot lloant la teva figura. Pots rebre la imat-ge emmarcada de la victòria, una placa, un símbol que es imat-ge de tota una població (potser si). Però pertànyer al Club Vela Blanes implica tenir una capacitat de resposta com a persona i des de el mar única. Al final navegar a per totes, com si surts a menjar-te el camp (futbolísticament parlant), es un altre mostra d’allò que la vela pot generar d’emocional. I a la nostra institució d’emocions en sabem un gra massa. Potser si, potser no...

PPLU

Potser si, potser no....

Molt s’ha parlat ja i lluny queda ja el ressò de la fita esportiva aconseguida pel petit dels Codinachs. Evidentment, menys s’ha parlat de l’homenatge que, el mes d’octubre, li va fer el seu club i al que varen assistir representants del consistori blanenc, membres de la junta directiva del Club Vela Blanes amb el presi-dent al capdavant, esportistes i pares de l’entitat (els del prota-gonista entre ells), el president de l’associació internacional de la classe europa i el president de la FCV. Com a presentadora de la gal·la, la nostra entranyable Fina Bru-net, amb més de 4000 telenotícies, programes de ràdio, el mític tres senyores i un senyor, però per sobre de tot, filla de Blanes i vinculada fa anys amb el nostre Club gràcies a la presentació que en va fer del Campionat d’Espanya, precisament de la clas-se europa, l’any 2005.

N’hi ha vegades que quan no s’arriba de cap altre manera s’arriba amb els sentiments. Els homenatges normalment es-tan plens d’aquells que responen a un motiu, però el d l’Albert (que en ple arravatament d’orgull va aixecar el puny abans de travessar la línia d’arribada a Aarhus) no en tenia cap de motiu (o potser si?). El Club podia haver tingut una clara raó per fer-li l’homenatge que tot campió mereix, però permeteu-me (a títol individual) que aquest homenatge el col·loqui dintre d’aquells que, sense cap mena de raó, que esportivament si la tenia; s’ofereixen a les qualitats individuals de la persona.

HOMENATGE DEL CVB A ALBERT CODINACHS GRAU1 OCTUBRE 2010

2010 International Europe Class.Youth European Championship 2-10 August. Aarhus. Denmark

club vela blanes

La regata Trofeu Príncep de Girona per a la classe creuer es la regata que ha estat emblema del Club Vela Blanes des de la seva primera edició fins a dia d’avui. Tres dècades de regates de creuer que han vist moments d’esplendor, moments difícils i anècdotes que formen part ja de la història del nostre Club i que han estat reflectides a la premsa escrita.Cap a finals dels anys 70 la col·laboració desinteressada de tota una sèrie de gent va garantir l’èxit de la regata. L’any 1978 D. Alejandro Colomer (vocal i comodor en funcions en aque-lla època del Club Vela Blanes), D. Agustí Blanch, D. Alberto Morell, D. Enric Carreras i D. Pedro Fush, van treballar en la gestió del trofeu. També la Federació Catalana, llavors presidida per D. JM Roig i la RANC. Finalment també van col·laborar el Club Nàutic Costa Brava, el Club Nàutic Sant Feliu i el Nàu-tic de Lloret de Mar. Els diaris de l’època es feien ressò de la notícia. Així per exemple La Vanguardia Parlava de la reunió de comodors de clubs duta a terme al RCN de Barcelona per tractar l’organització del Trofeu. El Mundo Deportivo anava més enllà tot reproduint a les seves pàgines l’escrit de la Casa Reial al Club de Vela Blanes: “Su majestad el Rey, accediendo a la petición que tan amablemente le ha sido formulada, ha teni-do a bien aceptar que la regata de cruceros de la clase 1 a la 6 que organiza este club, lleve el nombre de Trofeo Felipe de Borbón-Príncipe de Gerona. Lo que complace comunicarlo para su conocimiento y efectos. La Zarzuela, 11 de mayo de 1978...”Finalitzada la primera edició l’any 1981 (en els seus orígens

cada tres anys corresponien a una edició) i vist l’èxit (31 embar-cacions varen participar), el president de l’època, Sr. Josep Ar-xer, en una entrevista al Diario Los Sitios s’atrevia, com si d’una porra es tractés, a aventurar (sempre però, amb sondeig previ) la participació d’una cinquantena d’embarcacions. Parlava fins i tot de participació estrangera amb iots francesos. Finalment les previsions no varen ser tant bones i les altes expectatives de participació per aquella segona edició només varen aplegar 31 creuers. Sempre puntuable per el Campionat de Catalunya de creuers, el Trofeu Príncep de Girona va tenir un nou impuls l’any 86

08

TROFEU PRÍNCEP DE GIRONA: tres dècades de navegació en creuer.

club vela blanes

José Luís Yubero Rodríguez

Malgrat tot, mentre s’espera l’acabament de l’ ampliació del Port; una de les regates amb major importància dintre del Club Vela Blanes en tots els seus anys d’història, ha sabut mantenir fins a dia d’avui un reduït però fidel grup que entorn a la vintena d’embarcacions resten a l’espera de que la porra que l’any 1982 el Sr. Arxer va augurar es faci realitat.

Edició 2011.Excepcional edició la d’aquest 2011 en la que s’han donat les condicions meteorològiques idònies per dur a terme totes les proves programades (un total de 4 durant el cap de setmana). El fet es realment extraordinari si tenim en compte que feia molts anys que el trofeu no podia celebrar totes les proves. A molts patrons se’ls feia difícil recordar l’última vegada que van completar tot el Trofeu. Enguany les tres proves de dissabte (barlovent-sotavent) i la clàssica travessia de diumenge Blanes, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Blanes; van arreplegar més embarcacions que la edi-ció del 2010. S’ha de tenir present que aquest any era tot un handicap i més si tenim en compte les obres actuals del Port de Blanes i la difícil cabuda d’embarcacions al nostre Club per motius de calat. El bon ambient i els actes socials que any rere any es repeteixen durant el cap de setmana del trofeu, amb dos esmorzars populars i una fideuà, fan que el Trofeu Príncep

gràcies en part al patrocini de Castell de Perelada. La regata arribava a la cinquena edició (ja havia desaparegut el format dels tres anys cada edició) i s’obria una porta a una major parti-cipació de tripulacions gràcies en part als patrocinadors. Així va tornar a succeir l’any 1990 amb el IX Trofeu Príncep de Girona – V Trofeu Casino de Lloret.Malgrat tot, amb el pas dels anys els iots de la classe creuer han anat evolucionant a un gran ritme i cada vegada les seves mi-des creixien en proporció inversa a la infrastructura que podia oferir el Club per donar-los acollida. Ni el reclam de firmes tant importants com Ulysse Nardin, que l’any 2003 va obsequiar al guanyador amb un cronòmetre de marina, van aconseguir fer aixecar el vol al Trofeu. La infrastructura del port ha condicio-nat la participació de grans embarcacions que no podien entrar degut al calat.


09

club vela blanes10


de Girona, no només mantingui els seus incondicionals partici-pants, sinó que també aplegui de nous. Pel que fa als primers, menció especial als regatistes de casa nostra. Enguany el Club Vela Blanes ha tingut una de les parti-cipacions més importants dels darrers anys. Fins a vuit tripu-lacions (TRAMENDU, CALA IV, KORRIGAN, BEAGLE, XTOTS, RONDALLA III, ALEPH i TOSSUT DOS) repartides en dos grups han mirat de trencar amb la idea de que els regatistes de la classe creuer del nostre club tenen poca activitat. De fet aquest 2011, embarcacions com el ZETA, TRAMENDU, CALA IV o BE-AGLE estan voltant pel país portant a terme regates tant en solitari, com en modalitat a dos o amb tripulació.Les embarcacions participants en el 30 Trofeu Príncep de Giro-na provenien de l’àmbit gironí i de la costa central catalana en la seva majoria (Port de la Selva, Blanes, Arenys, Balís i RCN Bar-celona). El gruix de la flota es va repartir en dos grups, essent el més nombrós el segon, on hi havia la majoria d’embarcacions del nostre Club. Tot i així, va ser al Grup 1 on es van donar els millors resultats pels interessos locals. El iot NORTIA-TRAMEN-DU de Salvador Vieta es va fer amb la victòria final després de guanyar les quatre proves disputades al seu grup. Mentre el CALA IV de Jordi Vidal aconseguia la tercera posició. En aquest grup destacar la reaparició del KORRIGAN d’en Joan Balaguer, que ha reprès el camí iniciat pel seu pare (tots sabem gaudir del costat bo de la vida, però “la doctrina Sinatra” que suposo en Joan té ben coneguda, exigeix ser també un mateix quan arriben els cops). Felicitats pel teu retorn.Al Grup 2, la cinquena posició pel BEAGLE (Roger Ferrer) i l’inici del retorn a la competició del TOSSUT DOS d’en Josep Peralta son, juntament amb l’ALEPH d’en Narcís Busquets (que ha passat després de molts anys a reprendre la canya d’una embarcació, ara creuer) i XTOTS Pau Lucio (nous vents per a la flota) les notes més destacades. No podem oblidar Roger Solé a qui de ben segur podríem col·locar a la capçalera d’aquest arti-cle. Les tres dècades del Trofeu són paral·leles a les tantes par-ticipacions al llarg d’aquests darrers 30 anys, de l’embarcació RONDALLA.

José Luís Yubero RodríguezSecretari Esportiu CVB


Estem a la Carretera Accés Costa Brava, 180 (antigament Serveis Nàutic Blanes)17300 Blanes • Telf: 972 33 59 58 • e-mail: [email protected]

web: www.anblanesnautic.com

Concessionari RIO i SCARANNI a la zona.Servei oficial Suzuki.

COMPRA VENDA D´EMBARCACIONS NOVES I D´OCASIÓ.

MECÀNICA I MANTENIMENTS.

HIVERNADA I PUPIL.LATGES (DISPOSEM DE 2.500 M PER LES EMBARCACIONS).

PINTURA

club vela blanes12

International Grand Prix Vila de Blanes, una referència de la competició

Campionat de Catalunya de classe EuropaL’international Grand Prix Vila de Blanes va ser, enguany, també prova puntuable del Campionat de Catalunya classe Europa. En aquesta faceta de la competició, els regatistes del Club de Vela Blanes van ocupar gairebé tots els llocs del podi tan en cate-goria masculina com femenina. Novament, Albert Codinachs va ser també el guanyador en categoria masculina. El segon lloc va ser per a Aleix Subirà, també del nostre Club, i el tercer lloc per a Pau Shild, del CN Masnou. En categoria femenina, la pri-mera classificada va ser Alba Bou (CN Estartit) seguida de dues regatistes del Club de Vela Blanes, Júlia Subirà i Laia Tobella.La primera regata de l’any, l’internations Grand Prix Vila de Bla-nes és, des de ja fa temps, una competició de prestigi que refo-rça, edició rere edició, el nom del nostre Club i que contribueix a donar projecció internacional no només a la institució, sinó també a la seva activitat pedagògica i esportiva. Bona prova d’això és el fet que els regatistes locals ocupin llocs destacats en el podi, tal i com va succeir en la passada edició.

A nivell social, no cal dir que aqueta regata, situada al cor de les festes nadalenques, és una autèntica festa per a tots els que s’acosten a les instal·lacions del Club de Vela Blanes per gaudir de l’extraordinari ambient que s’hi respira durant aquests dies. En una atmosfera relaxada i tranquil·la, com pertoca a les festes de Nadal, els joves esportistes gaudeixen d’una competició de primer nivell mentre els seus acompanyants tenen l’ocasió per-fecte per trobar-se i passar una bona estona a les instal·lacions del Club o, fins i tot, gaudint dels rajos de sol d’hivern a la te-rrassa del bar/restaurant.

L’International Grand Prix Vila de Blanes continuarà realitzant-se, buscant fórmules innovadores d’atraure a més esportistes i mantenir aquesta plaça privilegiada dintre del calendari esportiu nacional i internacional. A més, tota la vila de Blanes es benefi-cia d’aquest esdeveniment que no deixa de ser un aparador de primer ordre per aquelles persones que s’acosten a la pobla-ció en motiu de la competició i que, d’aquesta manera, tenen l’oportunitat de conèixer-la i admirar-la.

Aquesta regata forma part del paisatge habitual de la competició d’Europa i 420 tan bon punt comença l’any

Des de fa ja més de dues dècades, el Club de Vela Blanes és el punt de referència de la competició en les classes Europa i 420, els primers dies de l’any. L’International Grand Prix Vila de Blanes aplega de forma regular els millors regatistes de l’estat i d’altres països on la vela és un esport de referència com ara Itàlia, els països nòrdics o alguns països de l’est. En l’edició d’aquest any, per exemple, hi van participar el campió d’Europa masculí (Albert Codinachs, del nostre Club) juntament amb la campiona femenina d’Europa, el sots campió del món absolut i altres regatistes que estan entre els 10 millors del món.

Enguany, l’International Grand Prix Vila de Blanes va registrar la participació de 25 tripulacions de 420 (50 regatistes) i 77 embarcacions de classe Europa. En total, 127 esportistes provi-nents de Bèlgica, França, Regne Unit, Dinamarca, Suècia, Ale-manya i Polònia. La regata es va fer del 2 al 5 de gener.

La competició es va realitzar en format flota i va constar de 10 proves, de les quals se’n van poder dur a terme cinc. El primer dia el vent va ser el protagonista per la seva absència, però el segon dia ja es va poder realitzar una prova i la tercera i la quar-ta jornada es van poder disputar dues proves cada dia. Els resultats de la competició van ser plenament satisfactoris per als regatistes del Club de Vela Blanes, amb la victòria des-tacada i disputada fins a l’últim moment d’Albert Codinachs que va proclamar-se campió de la competició en classe Europa, completant així un excel·lent any en què també s’havia procla-mar campió juvenil d’Europa al campionat europeu d’Aarhus (Dinamarca), durant l’agost del 2010. Van completar el podi de la classe el francès Sylvain Notonier i el suec David Kölby.

Pel que fa a 420, les guanyadores van ser les franceses Jen-nifer Poret i Louise Chevet. Les han acompanyat al podi les ca-talanes Bàrbara Cornudella i Sara López, que han disputat el lideratge fins al final de la competició, i la parella també francesa Martin Aumont i Paul Davisard. L’altra parella del Club de Vela de Blanes en 420, formada per Àlex Brugarolas i Joan Pibernat, va assolir la dotzena posició.

club vela blanes

El treball, que ocupa unes 100 planes, s’ha nodrit principal-ment de fons orals i documentació extreta de l’Arxiu Municipal. L’autora fa una descripció de les primeres passes que es varen donar a finals del segle XIX per aconseguir que Blanes tingués port. L’any 1908 es va declarar la seva construcció, cosa que va fer que s’iniciessin les gestions per part de les diferents personalitats per dur a terme l’obra. L’any 1914 varen començar les obres que varen ser interrompudes per la pròpia empre-sa constructora, que va tenir problemes econòmics, cinc anys després. Entre 1923 i 1932 els treballs es varen alleugerir tot i que no varen arribar a finalitzar. Després de la Guerra Civil, es

A finals de novembre va tenir lloc l’acte de lliurament del II Premi Es Niell convocat per el Club de Vela Blanes. En aquest segon any d’edició tres han estat els treballs presentats: “La construcció del Port de Blanes”, “Una pesquera molt especial” i “Urbanització de la platja de Blanes”.

Un nombrós grup d’assistents va assistir a l’acte, obert al públic, que va estar presidit per Xavier Oms regidor delegat d’esports i participació ciutadana (en representació del consistori blanenc) i el president del Club de Vela Blanes Amadeu Nualart. Amb ells, els membres del jurat: Antoni Reyes (director de l’Arxiu de Blanes), Laureà Carbonell (ex-professor de la Facultat de Nàutica de Barcelona i doctor en Història) i Alfons Garrido (do-cumentalista del Centre de Documentació de la Pesca i del Mar: DOCUMARE, de Palamós).

El treball de la blanenca Joana Muñoz Mora: “La construcció del Port de Blanes” es va endur el guardó. Malgrat la manca d’un marc teòric e interpretatiu de les fons primàries i secundàries utilitzades al treball, el jurat va creure oportú atorgar un accès-sit per valor de 1000 Euros a l’únic dels treballs, que si podia considerar-se de recerca. El director de l’Arxiu Municipal de Blanes, Toni Reyes, va ser l’encarregat de valorar en nom del jurat, el treball de la jove estudiant de primer any d’humanitats que pertany a una família amb una profunda vinculació amb el Port de Blanes.

13

II PREMI ES NIELL D’HISTÒRIA MARÍTIMA DE BLANES

club vela blanes


II PREMI ES NIELL D’HISTÒRIA MARÍTIMA DE BLANES

14

club vela blanes

Per la seva banda, Alfons Garrido va posar rellevància en les iniciatives que, com la del Club Vela Blanes, són tan necessàries per ajudar a conèixer el patrimoni i cultura marítimes del nostre país. En aquest sentit va donar el suport de la Universitat de Girona al Premi. En finalitzar l’acte el secretari va fer oficial la convocatòria del III Premi Es Niell i va convidar a tots els assis-tents a una copa de cava mentre gaudien de l’espectacle d’en Joan Baixas.

El pintor i director d’escena, Joan Baixas, nascut a Barcelo-na dintre d’una família d’artistes i viatgers, conegut per la seva producció de teatre visual on barreja la pintura amb titelles, màscares i projeccions d’imatges, va ser partícip de la festa de lliurament del premi Es Niell.

L’artista que va dirigir la companyia de teatre La Claca (1967-1988) i que va col·laborar amb artistes com Joan Miró, Antonio Saura i Joglars entre d’altres, ha presentat els seus treballs a llocs tan emblemàtics com el Museu Guggenheim de Nova York i Bilbao, el Centre Pompidou, La Modern Tate de Londres o la Sidney Opera House, sense oblidar casa nostra (Teatre del Li-ceu). En l’actualitat col·labora en tasques de suport pedagògic a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Amic dels amics, en Joan s’ha retrobat amb un d’antic de la infància i en l’actualitat comparteix amb ell bons moments al Club. Fruit d’aquesta relació en Joan va compartir amb tots els assistents una performance pictòrica de clara alegoria maríti-ma, acompanyada de música africana de Ali Farka Touré. Els assistents que prenien una copa de cava mentre gaudien de l’espectacle, no van deixar de sorprendre’s per les imatges que anaven sorgint del fang plasmat sobre plàstic (a mode de pan-talla) i que tenien un regust mallorquí. El de les obres del pintor Miquel Barceló.

José Luís Yubero RodríguezClub Vela Blanes.


II PREMI ES NIELL D’HISTÒRIA MARÍTIMA DE BLANESva haver d’esperar fins 1945 per a finalitzar les obres. El treball de la Joana descriu també els avenços experimentats durant el franquisme, com la construcció de les “casetas” dels pescadors, la llotja, el drenatge del port i la creació dels serveis associats al mateix port com bars i restaurants.

15

club vela blanes16

metres de profunditat i amb la meitat si es recuperava fins als 27 metres. No acostumaven a baixar a més de 27 metres doncs llavors apareixien els problemes amb les elevades pressions. Plini el Vell ens descriu a la seva obra Història Natural aquest tipus de treball. Els submarinistes iniciaven l’immersió amb la boca plena d’oli que anaven deixant anar a mesura que baixa-ven, amb la finalitat de crear una pel·lícula que millorava la visió.. Utilitzava pedres de gran volum i pes com a llast per descendir ràpidament. Al Renaixement es produeixen els primers intents per recupe-rar les naus romanes del llac Nemi per par de L.B. Alberti i E. De Marchi. amb una campana de fusta reforçada d’anelles metàl·liques que cobria la meitat superior del cos i que permetia mantenir-se més temps submergits. Així durant els segles XV i XVI, els renaixentistes impregnats per l’idea de bellesa, van vo-ler conservar i recuperar els monuments i peces de l’Antiguitat clàssica. Aquesta primitiva campana va evolucionar cap un casc que por-tava un tub el qual, a través d’una bomba, li facilitava aire. Amb aquest sistema es van treure l’any 1664, des de 30 metres de profunditat, uns 50 canons de bronze del vaixell Wasa, un vaixell suec que es va enfonsar el dia de la seva botadura. Reflotat l’any 1961 i exposat en l’actualitat al Museu de la Marina d’Estocolm. El desenvolupament de l’arqueologia subaquàtica esta íntima-ment lligat a l’evolució soferta per les tècniques d’immersió. Podem assenyalar per exemple el teixit conegut com belcro, per

• Breu introducció històrica a l’arqueologia subaquàtica.

L’Arqueologia es la ciència que s’encarrega de l’estudi d’estruc-tures històriques, econòmiques i socials del passat mitjançant la recopilació i la investigació dels elements de la cultura material, fruit de l’activitat pretèrita d’una societat. L’activitat arqueo-lògica sota l’aigua ha rebut diferents noms al llarg del temps: hidroarqueologia, arqueologia marina, arqueologia submarina i arqueologia subaquàtica. Aquesta última denominació es pos-siblement la més encertada doncs engloba tant les activitats a mar com a llacs, pantans, pous, etc.Ja a l’antiguitat el tema de l’arqueologia subaquàtica era pre-sent, no tant en el sentit de recuperar objectes en el sentit ar-queològic pel seu estudi, sinó pel fet d’acaparar els objectes. Els propis textos clàssics informen d’activitats d’immersió sub-marina, com succeeix amb la l’Odissea per recuperar objectes. Tito Livio (historiador romà) ens explica com al segle II aC. el rei Perseu va llançar el seu tresor al mar per evitar que caigués en mans de l’enemic recuperant-lo després gràcies a uns bussa-dors, anomenats urinatores (professionals coneguts en època romana que es reunien en agrupacions com les del riu Tíber i les del port d’Ostia). Aquests “professionals” es dedicaven a re-cuperar objectes caiguts al port, a realitzar reparacions de naus i a extreure el carregament de les naus enfonsades. El seu tre-ball era regulat per la Lex Rhodia que establia que aquest bus-sadors podien quedar-se 1/3 del valor del material extret fins 15

ARQUEOLOGIA SUBACUÀTICA A CATALUNYA: EL C.A.S.C.

club vela blanes17

rina (C.L.A.S) i actualment totes les regions italianes tenen un arqueòleg subaquàtic. A França, en 1967, es crea també el D.R.A.S.M (Direcció d’Investigacions Subaquàtiques i Maríti-mes), amb seu a Marsella. A Espanya es crea en 1954 a Barcelona, el CRIS (Centre de Recuperacions d’Investigació Subaquàtica) i en 1960 el CIAS (Centre d’Investigació i Activitats Submarines) dirigit al estudi del Mediterrani. Els anys 70 sorgiran els denominats Patronats d’Arqueologia Submarina que col·laboren amb ajuntaments, governs civils i militars, i el Ministeri d’Educació per mitjà de la Comissaria General d’Excavacions arqueològiques. No serà fins 1982 que no es crearà el Centre Nacional d’Investigació Arqueològica Submarina amb seu a Cartagena.

• El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

El mar Mediterrani ha estat, al llarg de la història, el gran nexe d’unió dels pobles que l’envolten. Al mateix temps, rius, llacs i aiguamolls servien de vies de penetració fins a zones interiors i les seves riberes es convertien en llocs idonis per l’assentament de grups humans. Aquest ús continu de les aigües ha deixat innombrables mostres d’activitat humana en forma de vaixells

a l’elasticitat de la roba de bussejar, o la invenció del regulador a partir de 1943, per Cousteau-Cagnan, que es l’aparell que serveix d’intermediari entre el condensador d’aire i la boqueta del casc i que permet a l’home moure’s dintre de l’aigua amb més facilitat. A partir de la Campana de Edmund Halley que l’any 1690 crea una campana (que va innovar respecte a les seves precedents la dotació d’un rudimentari sistema d’alimentació d’aire a l’interior de la mateixa) de fusta coberta de plom amb forma troncocò-nica i que en la part superior disposava d’un vidre per facilitar l’accés de la llum a l’interior s’arribarà poc a poc a principis del segle XIX amb les primeres escafandres de bus. Tot plegat invents e intents per mirar de permetre una millor visió, l’obtenció mes idònia d’aire, i la creació d’un protector corporal confeccionat en diferents materials; per romandre i moure’s sota l’aigua amb facilitat durant un temps determinat. Fet aquest primer pas i en part gràcies als avenços tècnics, finalment entre els anys 50 i 52 del segle XX es produeixen els primers intents seriosos d’excavació subaquàtica:- NINO LAMBOGLIA dirigeix les excavacions de Albenga. Va posar en pràctica el mètode estratigràfic basant-se en criteris geològics.- F. BENOIT va treballar amb Cousteau a la nau del Grand Con-glome, vaixell romà d’època republicana amb milers d’àmfores, plats i vaixelles. Tal com es va enterrar es troba, no ha estat tocat. Aquestes dues excavacions marquen la frontera entre la recu-peració d’objectes submarins i l’arqueologia subaquàtica.En 1957 es crea el primer centre italià d’arqueologia subma-



club vela blanes18


cos legal que a dia d’avui inclou lleis, ordres i normatives ge-nerals del patrimoni arqueològic. Alguns detalls, diferencien la legislació autonòmica de l’estatal i citaré per exemple que a la legislació catalana es contempla que, a diferencia del que succeeix amb els objectes arqueològics trobats a terra per els quals s’estableix que deuen ser lliurats a una institució públi-ca en un termini determinat, en el cas d’una troballa arqueo-lògica subaquàtica casual, l’objecte ha de romandre al fons de les aigües i el que s’ha de fer es notificar a l’administració el lloc de la troballa. La motivació d’aquesta normativa es doble: s’evita que els objectes puguin deteriorar-se traient-los del medi aquàtic i s’evita la picaresca de l’espoliador que addueix un curt termini de lliurament de l’objecte a l’administració quan la intenció real es quedar-se’l en propietat. - Difusió. Els treballs de difusió es consideren essencials tot i que de moment s’han limitat a accions puntuals. Treballs amb l’Aquàrium de Barcelona, amb la Fundació de La Caixa, s’han fet diverses conferències o s’ha obert, per primera vegada a Espanya, un jaciment arqueològic subaquàtic, com el del port romà d’Empúries. Però encara no existeix un programa a mig i llarg termini per aconseguir que la arqueologia subaquàtica arribi al gran públic de forma generalitzada.- Conservació. Una de les grans avantatges de l’arqueologia subaquàtica es la possibilitat de disposar de materials ar-queològics de naturalesa molt diversa, en molt bon estat de conservació. Objectes d’altres èpoques difícilment localitza-bles a terra apareixen en excavacions subaquàtiques, però el pas d’aquests materials del medi aquàtic al terrestre, com-porta uns canvis físics i químics que poden acabar produint la seva destrucció.- Estudi, Investigació i docència. Si be la docència no es una funció del CASC i aquesta correspon a les universitats, si que es cert que el centre disposa d’uns mitjans i realitza unes activitats que faciliten la formació pràctica de les noves gene-racions d’arqueòlegs. Es necessària una estreta col·laboració entre universitat i CASC en la confiança de que vagin aug-mentant el nombre d’investigadors que ja realitzen treballs de final de carrera i tesis doctorals sobre el tema de l’arqueologia

enfonsats, construccions portuàries, etc. Durant les últimes dècades, els avenços tecnològics i metodològics han permès l’accés a les restes arqueològiques subaquàtiques i al seu apro-fitament com a font d’informació històrica, però al mateix temps, l’augment de la pressió humana sobre les costes i fons marins han accelerat el procés de destrucció d’aquest patrimoni enor-mement fràgil. Per fer front a aquest problema, la Generalitat de Catalunya va crear l’any 1992 el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Ca-talunya (CASC) i li va encomanar com a feines el inventari, la protecció, la conservació, l’estudi i la difusió del patrimoni ar-queològic de Catalunya que es troba submergit en aigües cos-taneres i d’interior. Des de 1996, el CASC forma part del Museu d’Arqueologia de Catalunya.La creació del CASC va permetre fer extensives, per tot Cata-lunya, les actuacions que des de 1981 venien desenvolupant-se a les comarques de Girona el Departament d’Arqueologia Subaquàtica del Servei Tècnic d’investigacions Arqueològiques de Girona, continuador dels treballs del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de la província marítima de Girona, creat per ordre ministerial l’any 1972. El CASC actua desenvolupant projectes propis o proporcionant suport tècnic a d’altres equips arqueològics externs i per això disposa d’un equipament de maquinària i instrumentació en-tre els que destaca el vaixell THETIS. La compra l’any 1992 d’aquesta embarcació va donar mobilitat a un equip de treball i va permetre dona un nou impuls en la feina d’inventariat dels jaciments. Treball que ja s’havia iniciat l’any 1981 amb escasse-tat de mitjans. El CASC manté l’inventari del patrimoni cultural subaquàtic de Catalunya i disposa a Girona amb la seva seu administrativa, magatzems, biblioteca especialitzada i laboratoris especialitzats per a la restauració i conservació dels materials de naturalesa orgànica. En compliment de les funcions específiques establertes en el decret de creació del CASC, les accions dutes a terme són de diversa índole i entitat:

- Protecció. Posant un especial interès en anar dotant-lo d’un

club vela blanes19


“La carta arqueològica es va entendre com una eina imprescin-dible, no com un fi en si mateix, sinó com un mitjà per a la gestió del patrimoni”(Nieto, X., RAURICH, X. 1997) 1

subaquàtica, amb l’esperança de que el més aviat possible, els equips universitaris d’investigació proposin i realitzin els seus projectes d’excavacions amb els mitjans que pugui pro-porcionar el CASC.

• Jaciments subaquàtics de Catalunya.

Quasi tot es pot transportar per mar: homes, aliments en grans quantitats o continguts en àmfores, elements constructius, lin-gots de metall, tot tipus d’objectes comerciables (inclús els d’ús bèl·lic), etc. Carregaments que juntament a objectes personals dels viatgers i la tripulació podem trobar submergits. Des de la seva creació el CASC ha dedicat un interès especial en realitzar la carta arqueològica subaquàtica de Catalunya: el inventari dels jaciments, el més complert possible, de les seves característiques i del seu estat de conservació, cosa que per-metria elaborar una estratègia de gestió.Crear una carta arqueològica es convertia doncs en l’eina que va permetre programar les actuacions dels anys futurs:

- Actuacions d’urgència. En aquells jaciments amb risc de deterio-rament degut a causes naturals, com l’erosió, o de caire antròpic. - Arqueologia preventiva. En aquells llocs que quedarien afec-tats per obres públiques, especialment construcció de ports o regeneració de platges.- Investigació. La pròpia carta arqueològica permetria detectar aquells jaciments més rentables des de el punt de vista científic.


1 NIETO, X., RAURICH, X. (1997): “La carta arqueològica subaquàtica de Catalunya; recerca i gestió”, Tribuna d’Arqueologia 1995-1996, Barcelona, 21-38

club vela blanes20

a) Els mitjans disponibles. Si be des d’un punt de vista d’infraestructura material, es disposava d’una embarcació i mitjans suficients, des d’un punt de vista humà les carències eren evidents: únicament dos arqueòlegs, un patró i un me-cànic per a l’embarcació. b) La contínua destrucció del patrimoni cultural subaquàtic que obligava a compaginar treballs d’inventari amb actua-cions sobre els propis jaciments.c) La falta d’informació sobre la realitat arqueològica suba-quàtica de Catalunya. En aquest sentit només cabien dues opcions possibles: fer una catalogació exhaustiva (quasi utò-pic) o inventariar el més evident, de manera que en un temps acceptable de quatre anys es pogués tenir una visió global.d) L’objectiu últim de la carta no era la investigació científica, sinó dotar a l’administració pública d’un instrument de gestió.e) La falta d’experiència. El vaixell Thetis s’havia comprat el desembre de 1991 i després d’uns mesos de reparacions i adequació, al més de juny del 1992 iniciava les seves actua-cions a l’Alt Empordà.

Es va escollir l’Alt Empordà ja que era una comarca en la que en els anys anteriors, des de l’organisme de la Diputació de Girona, ja s’havia dut a terme de manera sistemàtica la fase prèvia de recollida d’informació procedent de la bibliografia, de pescadors i submarinistes, cosa que permetia actuar ja directament a mar a zones concretes prèviament identificades. L’altre comarca escollida pel 92 va ser el Tarragonès: per actuar fora de les co-marques de Girona, per l’evident interès arqueològic de la zona i per l’existència d’un projecte de construcció del Port Esportiu a la façana marítima de la ciutat de Tarragona.L’any 1993 es va actuar en dues comarques de la meitat nord de Catalunya: el Maresme i la Selva i dues al sud: el Montsià i el Baix Ebre. Les raons d’elecció d’aquestes comarques concretes

Sota les aigües romanen construccions com les estructures portuàries d’Empúries o el poblat neolític de la Draga, parcial-ment submergit a l’estany de Banyoles i que, amb una antiguitat de 7000 anys, es el jaciment subaquàtic més antic de Catalun-ya; aquí es troben paviments formats per escorça d’arbres i a sobre d’ells, les eines de sílex que encara conserven el mànec de fusta. Les particulars condicions de les aigües permeten que es conservin materials orgànics com teixits, cuiros, fus-tes, restes d’aliments,etc., elements que en contacte amb l’aire haguessin desaparegut. També gràcies a aquesta capacitat de conservació podem conèixer els vaixells de fusta romans com el del Cap de Volt a Port de la Selva, o els medievals com el Culip VI (Cadaqués) o Les Sorres X (Castelldefels), del segle XIV. A partir d’ells podem avançar el coneixement de la tecnologia naval antiga i de les condicions de navegació.En total, s’han documentat a Catalunya prop de 800 jaciments subaquàtics, subdividits per tipologies: ancora, almadrava, avió, port, submarins, habitat, etc.Per comarques trobem els jaciments més importants a l’Alt i Baix Empordà (embarcacions Culip, Port d’Empúries, Calonge) al Baix Ebre (l’Ampolla), Baix Llobregat (vaixell Les Sorres X), Pla de l’Estany (la Draga), Segrià (Cisterna), Baix Penedès (el Vendrell), Ri-bera d’Ebre (el propi riu Ebre) i al Tarragonès (litoral de Tarragona).

• La Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya.

Catalunya s’estén, en la costa mediterrània, entre la frontera amb França i al sud de l’Ebre, amb una longitud de costa d’ aproximadament 550 quilòmetres. Aquesta costa està, des d’un punt de vista administratiu, dividida en 13 comarques que es troben en les províncies de Girona, Barcelona i Tarragona. Partint d’aquesta realitat geogràfica es va elaborar un projecte d’actuació a realitzar en 4 anys i que partia d’uns condicionants:



club vela blanes21

3. Treball de camp. Durant aquest treball només es va pretendre alterar el mínim possible el jaciment, per la qual cosa els objectius eren: cons-tatar que efectivament existia un jaciment. Situar-lo sobre una carta nàutica. Obtenir una primera aproximació a la seva cro-nologia. Saber de quin tipus de jaciment es tractava i conèixer el seu estat de conservació. 4. Obtenció de resultats. Aquesta es materialitzava en una base de dades informa-titzada, en realitat cinc bases de dades relacionades en-tre elles: una per el jaciments, una pels materials i un altre per a la bibliografia, la documentació gràfica i les dades dels col·laboradors relacionats amb cada jaciment, així com els de-positaris, públics o privats de cada objecte.

eren el nivell d’informació previ existent i el desig de fer present l’existència de l’activitat arqueològica al llarg de tota la costa.Les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf i Baix Penedès varen ocupar la campanya de sis mesos al mar desen-volupada durant 1994. L’any següent els treballs es varen con-centrar al Baix Empordà i al Baix Camp.La metodologia de treball que es va establir per portar a terme aquest projecte constava essencialment de quatre fases:

1. Documentació prèviaProcedent de diverses fonts: informació de pescadors, sub-marinistes, historiadors, etc. Recollida de topònims. Bibliogra-fia. Estudi del marc geogràfic (cartografia, fotografia aèria, cli-matologia, etc.). Arxius històrics. Carta arqueològica terrestre.2. Confrontació de les informacionsMitjançant la contractació d’un arqueòleg durant dos mesos, el qual es desplaçava a una comarca concreta per dur a terme treballs in situ: contrastava i completava la documentació prè-via. Establia relació personal amb els informadors i amb ells establia un calendari perquè en el moment en que el vaixell Thetis arribés a la comarca poguessin ser acompanyats a les zones i als jaciments prospectats. El vaixell es convertia en el moment d’arribar a port en centre de recollida d’informacions de curiosos, informadors locals, etc.



club vela blanes

desenvolupa el CASC en els últims anys al poblat neolític de la Draga al llac de Banyoles i l’excavació de l’estructura por-tuària romana d’Empúries.

3. La elaboració d’una política d’actuació (probablement el benefici més important en quan a la gestió del patrimoni).



22

La carta arqueològica ha facilitat finalment:

1. La protecció del patrimoni tot establint zones de risc ar-queològic e introduint mesures correctores en obres públi-ques o privades que es duguin a terme al medi aquàtic. Ac-tuacions d’aquest tipus s’han dut a terme a Port Bou, Roses, l’Escala, Begur, Blanes, Torredembarra, Tarragona o Tortosa.S’ha pogut actuar en jaciments que corren risc de destruc-ció com a conseqüència de fenòmens naturals, especialment l’erosió marina. Port Lligat es un exemple.El jaciment de Torre Valentina (Palamós) o el Presidi (Baix Empordà) son per contra, exemples d’excavacions d’urgència en jaciments que tenen el risc de desaparèixer com a conse-qüència de l’espoli.

2. La investigació científica, tot i que els mitjans econòmics, humans i tècnics per a la investigació subaquàtica són molt limitats, s’ha obligat a fer rentables al màxim els esforços, obtenint els millors resultats possibles. La carta ha permès triar, entre tots els jaciments coneguts, aquells que tenen un més alt interès científic i entre ells, aquells que per les seves característiques de profunditat, ubicació, etc., requereixen un menor cost per dur a terme la investigació. De l’estudi de la carta arqueològica han sorgit projectes d’excavació que

club vela blanes



23

• Per concloure.“L’arqueologia terrestre, amb varis segles de tradició i experièn-cia, encara no ha arribat a la seva organització òptima, però esperem que la jove arqueologia subaquàtica, nascuda a la dècada dels seixanta del segle XX, no hagi d’esperar tant per arribar a una acceptable normalització, la qual cosa creiem que ha de passar per una acceptació de la unitat de l’arqueologia terrestre i subaquàtica en quan a finalitats últimes, però tam-bé per l’acceptació d’una independència entre ambdues en quan al seu model de gestió i d’organització administrativa, cosa que permetrà salvar les peculiaritats de cada una d’elles (...). Tam-bé es necessari que l’arqueologia subaquàtica deixi de banda l’excessiva preocupació per questions metodològiques i tècniques i incrementi substancialment les seves aportacions científiques i en aquest àmbit la universitat te un important paper a jugar en quan a la formació de nous especialistes i al impuls de la investigació en aquest camp, però perquè això es pugui dur a ter-me es farà necessari que les administracions públiques es dotin dels mitjans humans i tècnics necessaris per portar una correcta gestió i protecció del ric patrimoni cultural que es troba sota les aigües. 2

José Luis Yubero RodríguezLlicenciat Història UdG

2 EL CENTRE D’ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA DE CATALUNYA (CASC). Xavier NIETO

club vela blanes

Va arribar-hi el 26 d’abril i al cap d’una estona d’estar fondejats van obrir-li foc dues canoneres americanes per evitar el des-embarcament del material que portava el Montserrat, però el nostre vapor va descarregar sense novetat.El capità va ésser cridat a l’Havana pel capità general de l’illa que li encomanà correspondència y “pliegos” pel govern penin-sular, paperassa molt important, que de cap manera podia cau-re a mans dels americans. Va sortir entrada la nit del dia 6 de maig, rumb al sud passant entre Los Caimanes i els bancs del sud de Jamaica, des d’on es dirigí cap a les illes de Guadalupe i Montserrat passant-hi pel mig, seguidament proa a La Corunya on hi arribà sa i estalvi el 20 de maig, havent burlat altra vegada el bloqueig americà.Per aquests fets fou condecorat amb la Creu Vermella del Mèrit Naval per la reina regent Maria Cristina.Però no us penseu pas que les singladures del Montserrat i el seu capità el senyor Deschamps s’acabessin aquí, encara els hi quedava un altre servei heroic.El mati del 15 de juliol es feia a la mar altra vegada, també des de Cadis, carregat amb queviures, material de guerra y corres-pondència per la tropa de CubaCom a l’altre viatge, va anar amb molta precaució i va agafar aquest cop la ruta del nord, la menys habitual, a fi d’entrar a Cuba pel canal de Bahama, i així navegaren fins la primera hora del matí del dia 27.

Com que no es fiava gens ni mica dels americans que conti-nuaven amb el bloqueig naval de Cuba, manà parar màquines durant vuit hores per no fer-se visible de dia, i quan es feia fosc navegava amb sigil pels canals de Providència i Nueva Bahama fins a les dos de la tarda del dia 28 on fondejà al banc de Lago de Sal, per esperar altre cop la nit.Posà rumb a Cuba a un punt a 15 milles de la costa de Matanzas eludint anar-hi directament.Navegaven en paral·lel a la costa Cubana deixant-la per estri-bord a menys d’un parell de milles. A les 11 i 15 minuts, va veure per babord un vaixell enemic, que també els va veure a ells i els hi donava caça.La posició que tenien era molt compromesa, doncs no podien virar cap a estribord i fugir per la proximitat de la costa i cap a l’altre cantó d’aquest mar de les Antilles l’enemic els hi ho impedia fent retumbar els canons.

24

Així comença l’havanera que tots coneixem prou bé, escrita per el Sr. José Luís Ortega Monasterio l’any 1968 a la taverna Xiva-rri de Palamós, la qual fa referència al vaixell el “Català”, i està basada en records reals de l’avi de l’autor que va participar a la guerra de Cuba. La naviliera Cia. Transatlàntica, per aquells temps de guerres, perfídies i traïcions, tenia diversos vaixells entre ells el “Catalu-ña”, però se sap que no va participar als esdeveniments bèl·lics de la guerra de Cuba, en canvi el que si hi va participar, i a base de bé, va ésser el vapor Montserrat també de la Cia. Transat-làntica. Era un vapor de 4.377 tones de registre brut, botat el 12 d’octubre de 1889; feia 112 m. d’eslora (llargada), 13,5 de màni-ga (amplada), 9,20 de puntal (alçada), anava equipat amb una màquina de vapor de triple expansió d’un sol eix, que li donava una velocitat de creuer de 14 nusos (uns 26 Km./hora)

El vapor Montserrat era capitanejat pel capità de la marina mer-cant el Sr. Manuel Deschamps i Martínez, nat a La Corunya l’any 1853 i mort a Canet de Mar el 1923, descendent de catalans.Les peripècies que varen fer famós el Montserrat, el seu capità i mariners - algun deuria haver-hi de Calella, de Palafrugell, i aneu a saber si no ni havia algun o altre de Blanes - varen anar mes o menys així:

El 10 d’abril de 1898 el Montserrat salpà de Cadis cap a Cuba fent primer escala a les Canàries, carregat amb càrrega gene-ral, material de guerra, passatge, 500 soldats i diversos caps i oficials.El capità tenia molt clar que aquell viatge no seria pas senzill i l’arribada a Cuba seria complicada, doncs ja se sabia que les hostilitats entre els ianquis i Espanya acabarien com el rosari de l’aurora. A Tenerife i a Las Palmas on recalà, no va aclarir res de com anaven les coses. Amb precaució, va arrumbar cap a l’illa de la Martinica a les Antilles on va arribar el dia 22; allà fou in-format de la declaració de guerra i la mateixa tarda sortí cap a Cienfuegos (Cuba), per una ruta gens habitual burlant la línia de bloqueig a què estava sotmesa l’illa per part de l’esquadra americana.

“El meu avi va anar a Cuba a bordo del CATALÀ....”

club vela blanes

El capità Deschamps fou considerat un heroi, (només falta-ria) i les seves despulles reposen avui al Panteó de Mariners Il·lustres a San Fernando, Cadis, essent l’únic civil enterrat a tan il·lustre cementiri.

Joan Coromina i Costa

Fonts, per saberne mes:Revista Mundo Naval Ilustrado 1898/1900.La Ilustración Española y Americana nº XVI / 30 abril 1898.Web.Vida Maritima. ( Sr. Vicente L . Sanahuja )Bloqueo yanqui de Javier Figueiro y Carlos García Santa Cecilia.Intervencionismo militar de los E.E. U.U. sobre Puerto Rico y Cuba, Raul Martín Berrio Quinto centenario num. 16 Universidad Complutense.Primera gesta de Deschamps, J. Cervera

El capità posà el Montserrat a tota màquina i anà a la desespera-da endavant rumb al port de Matanzas amb el risc que suposava passar tan arran de terra de nit doncs el perill d’embarrancar era enorme.Un cop a la vista de la bocana del port, tenien el perill que las bateries amigues de terra disparessin contra ells pensant que fossin enemics.No varen fer les senyals de reconeixement a la costa, doncs el perill venia de l’altre cantó. Si el vaixell enemic les hagués vistes hagués pogut disparar contra ells, doncs això passava de nit, i naturalment el Montserrat navegava per no ser vist completa-ment a les fosques, ni els mariners podien fumar a coberta i molt menys fer-hi un cremat. Però va sortir bé, i a mitja nit del dia 28 fondejà dins la rada de Matanzas. L’endemà al matí ja hi havien, fora de la rada blo-quejant-la, un cuirassat i un parell de creuers americans. La càrrega fou descarregada altre cop sense novetat, havent saltat el bloqueig altra vegada.

Joan Coromina i Costa

“El meu avi va anar a Cuba a bordo del CATALÀ....”

25

club vela blanes26

FI TEMPORADA 2010

club vela blanes27

club vela blanes28

en cap dels grups anteriors)• Olis minerals usats• Envasos buits de pintures, dissolvents i semblants.• Utensilis bruts de pintura: draps, pinzells, ...• Envasos buits i draps bruts d’oli i filtres d’oli• Bateries• Ferralla metàl·lica• Altres metalls: zenc, alumini, ...• Altres residus voluminosos: fustes, pneumàtics, etc• Residus especials d’oficina: tòners, fluorescents i bombetes, etcLa quantitat i tipologia dels quals varien molt en funció de l’època de l’any.S’ha establert una recollida selectiva al Club per tal de donar la possibilitat de reciclar i valoritzar els residus generats. Aquesta recollida correspon a totes les fraccions que es puguin generar al Club, mitjançant la recollida municipal de paper, cartró, plàs-tics i llaunes, rebuig i vidre. La resta de residus generats pel port es gestionen mitjançant el Punt Net construït al propi port.Aquells residus desconeguts, que poden aparèixer a les instal·lacions del port seran caracteritzats i gestionats per un gestor autoritzat. Aquest tipus de residus seran emmagatze-mats a la zona tancada, just darrera del punt net, fins al seu lliurament a un gestor autoritzat.

Avaluació de les necessitats d’instal·lacions portuàries recep-tores, en funció dels vaixells que normalment fan escala en el port.El RD 1381/2002, de 20 de desembre, modificat pel RD 1084/2009, de 3 de juliol, es considera com a residu generat per les embarcacions i residus de càrrega tots aquells residus, incloses les aigües residuals i els residus diferents del carre-gament, produïts durant el servei de l’embarcació i que estan regulats pels annexos I, II, IV i V de Marpol 73/78.Els residus que es generen per les embarcacions d’esbarjo són:• Residus generats pels tripulants: orgànic, envasos, paper-cartró i vidre• Residus generats per les embarcacions: oli, bidons i llaunes d’oli i combustible, filtres d’oli i de combustible, bateries, pots de pintura i de dissolvent, aigües de sentina• Generació d’aigües negresEls usuaris del Club fora de les embarcacions i la resta d’activitats que es desenvolupen al Club també generen residus:• Envasos domèstics de vidre• Envasos domèstics de plàstic, llaunes i brics• Paper i cartró• Matèria orgànica• Rebuig domèstic (tot residu domèstic que no es pot classificar

MEDIAMBIENT – Extracte del PLa de Gestió i Manipulació de Residus del CLUB DE VELA BLANES

club vela blanes29

Aquests contenidors són de 90 litres de volum i cada un és del color característic de la fracció residual que s’hi ha de dipositar; així el verd és pel vidre, el groc pels envasos, el blau és pel cartró, el marró per la matèria orgànica i el gris per a la resta.La distribució i llocs en els quals han estat instal·lades aquestes àrees d’aportació (veure plànol) és per a rebre, principalment, els residus domèstics procedents de les embarcacions.Periòdicament el departament de Marineria retira els residus dels contenidors o iglús distribuïts pel port i els diposita en els contenidors del Punt Net per a la mateixa tipologia de residu.Periòdicament, tots aquests residus seran retirats pel servei de recollida municipal.2) Equipaments per a recollir les aigües de sentina i les aigües brutes de les embarcacions: instal·lats a l’extrem del moll de llevant, en la zona de la gasolinera, es disposa de l’equipament necessari per a recollir aquestes dues tipologies d’aigües que es generen a les embarcacions.La manipulació d’aquests equipaments és exclusiu del personal del Club.3) Punt net: a l’Esplanada del Port, davant del magatzem situat més al nord, es disposa d’un espai tancat d’uns 90 m2 per a recollir selectivament i emmagatzemar la resta de residus que

En cas de que es detecti una mala gestió dels residus per part d’algun usuari del port o empresa (escar, locals comercials, etc), es comunicarà l’incident a les persones responsables d’aquestes instal·lacions i en cas de que s’infringeixi el Regla-ment del Club la Gerència del Club prendrà les mesures que cregui convenients.

Tipus i capacitat de les instal·lacions receptores i gestió dels residusLa gestió de residus del Club de Vela Blanes es basa en la re-collida selectiva mitjançant contenidors i el Punt Net per tal de garantir la correcta gestió de cada tipologia de residu.Per a la recollida selectiva el Club disposa de la infraestructura següent:1) Àrees d’aportació: repartides estratègicament pel Club, hi ha instal·lades 6 àrees d’aportació. Concretament, a l’Esplanada del Port, (a l’inici de la passarel·la A, entre les passarel·les B i C i a l’inici de la passarel·la E), a l’inici i final del moll de ponent i a la meitat del moll d’escullera existeixen grups de 5 contenidors per a recollir selectivament el vidre, els envasos (de plàstic, de metall i tipus bric), el paper i cartró, la matèria orgànica i el rebuig.


club vela blanes30


Procediments de recepció i recollida de residus generats per vaixellsEls propietaris i tripulants de les embarcacions han d’abocar els residus municipals dins el contenidor i, conjuntament amb personal del Club, retirar les aigües de sentina i residuals al punt d’aspiració. Per a fer ús dels contenidors del Punt Net, també ho hauran de fer acompanyats per mariners del Club.No s’ha establert cap procediment específic per realitzar aques-tes operacions.En el Club de Vela Blanes no hi ha, ni fa ús de les instal·lacions, cap embarcació d’esbarjo autoritzada per a un màxim de dotze passatgers.Si en el futur, es donés aquesta circumstància, el Club expediria un rebut anual que declari el lliurament regular dels residus a les seves instal·lacions, al llarg del període esmentat. El rebut es presentaria a la capitania marítima per a la seva ratificació.

Identificació i emmagatzematge dels residus mentre romanent al ClubPer emmagatzemar els residus cal tenir en compte els aspectes següents:• Es segregaran els residus en origen, evitant en tot moment barreges accidentals entre residus.• Els envasos i els seus tancaments seran sòlids i resistents

es puguin generar en les diferents activitats i instal·lacions del Club de Vela Blanes.En aquest Punt Net hi ha la relació de contenidors següent:Contenidor ResiduPlàstic de doble paret de 1.200 litres Oli mineralTipus obra de 2 m3 FerrallaPlàstic de 700 litres. 2 unitats Altres metallsPlàstic de 1.000 litres Pots i utensilis de pintura i semblantsPlàstic de 1.000 litres Filtres, pots i utensilis bruts d’oliCaixa de plàstic amb tapa BateriesTipus obra de 2 m3 Altres residus voluminososIglú de 2,5 m3 EnvasosIglú de 2,5 m3 VidreIglú de 2,5 m3 Paper i cartróEl Punt Net romandrà tancat i quan algun usuari del Club hagi de fer-ne servei sempre serà acompanyat d’un mariner per tal de controlar i assegurar el correcta ús dels contenidors.Els residus no especificats anteriorment seran transportats de forma periòdica a la deixalleria municipal assumint els costos establerts per l’Ajuntament de Blanes per aquest servei de re-collida i gestió.S’ha arribat a un acord amb l’Ajuntament de Blanes per que l’Empresa Municipal de recollida de brossa, NORA, faci la reco-llida selectiva dins la instal·lació del Club.

club vela blanes

A continuació es reflecteixen les dades sobre la producció de residus al Club de Vela corresponents a l’exercici 2009. Cal tenir en compte que per tal de poder presentar els resultats expres-sats en Tones, s’ha dut a terme la conversió d’unitats utilitzant les dades de densitat publicades en el web de l’Agència de re-sidus de Catalunya (ARC).

S’aprecia que dels residus classificats com a no perillosos la producció es concentra en els residus de vidre, paper i cartró i envasos de plàstic, ja que es tracta de residus que són generats majorment pels usuaris del port.

En quan a la producció de residus perillosos, s’observa que els llots de la fossa sèptica són els que es generen en més quanti-tat, seguit dels olis de motor i dels olis procedents de les senti-nes de les embarcacions dels usuaris.

de forma que s’eviti qualsevol pèrdua de contingut i estaran construïts amb materials no susceptibles de ser atacats pel contingut.El productor de residus disposarà de zones d’emmagatzematge de residus tòxics i perillosos degudament adequades. El temps màxim d’emmagatzematge en l’empresa dels residus és de 6 mesos pels residus perillosos i de 2 anys pels no perillosos.- Residus perillosos:S’identifiquen mitjançant etiqueta amb la següent informació: Nom del residu, Codi CER, el nom, adreça i el telèfon del titu-lar, la data d’envasat i la naturalesa dels riscos que presenta el residu.- Residus no perillosos:S’identifiquen mitjançant etiqueta amb la següent informació: Codi CER i nom del residu.Aquest és el cas de la ferralla, paper, fusta, etc. De la mateixa manera, també es pot identificar la zona on es troben emma-gatzemats.

Procediments per assenyalar suposades deficiències de les instal·lacions portuàries receptoresEn el cas que es detecti qualsevol deficiència en les instal·lacions i/o servei de recollida de qualsevol de les tipologies de residus es podrà comunicar a les oficines del Club.Un cop rebuda la notificació, la Direcció del Club prendrà les mesures necessàries per solucionar les possibles deficiències detectades.

Procediments de consulta permanent amb usuaris del port, i d’altres parts interessadesEl Club elabora anualment la Declaració Ambiental per a fer públics els resultats ambientals.Entre d’altra informació ambiental s’hi inclou la relativa al vector residus.Es duen a terme campanyes per a difondre entre els socis i usuaris de les embarcacions informació sobre l’ús dels equipa-ments ambientals i sobre el sistema de gestió del Club.Tot i així, i tal i com s’ha comentat només el personal del Club està autoritzat per a utilitzar l’equipament d’aspiració i tractament d’aigües de sentina i aigües brutes i per a entrar al Punt Net.

Tipus i quantitats de residus generats per les embarcacions i altres residusSegons estableix la normativa vigent en matèria de residus, el Club manté un registre de la producció de residus en el que es recullen entre d’altres les dades següents:• Data• Descripció del residu• Codi del residu (CER)• Quantitat• Unitats• Transportista i matrícula del vehicle• Gestor


31

club vela blanes32

Feia molt temps que no vivia una experiència com la del pas-sat mes de maig, quan vaig poder participar amb l’Associació Club Esportiu El Vilar (millor dit amb: Ivan, Alberto, Joan, Marta, Pablo, Romà i l’Erik, que no ens va poder acompanyar però en el fons també hi era pressent)a la regata de vela accessible Mediterranean Sailing Meeting al CN El Balís. Realment mai acabem de saber el lloc del que provenen les emocions. D’haver-ho sabut possiblement aquella regata ha-gués estat més pausada, un xic avorrida i sense sobresalts. Però es precisament per això, per no saber de la procedència de cert tipus d’emocions, el motiu pel qual son anomenades així, per que les emocions no es busquen, sinó que es troben. L’emoció no te horaris, però acaba omplint-nos moltes hores, tantes com per cobrir un cap de setmana navegant.

EL VALOR DE LES EMOCIONS I LA SENZILLESA

club vela blanes

PPLU


33

club vela blanes34

PPLU

EL VALOR DE LES EMOCIONS I LA SENZILLESA Existeixen emocions que provenen de la pròpia gent, a aques-tes les anomenem amor, melangia, alegria i, algunes vegades, entusiasme. Aquell cap de setmana van haver-hi d’aquestes emocions, però el mes curiós de la sentimentalitat humana son les emocions que aparentment no venen de res ni de ningú. Aquestes emocions que semblen sorgir del no res simplement, esclaten allà, a la boca de l’estómac, sense que ningú hagi mun-tat cap escenografia especial ni ens hagi procurat cap formula màgica. Aquestes emocions haurien de ser gratuïtes. Parlo per mi si dic que aquestes no es paguen amb res més que no sigui la pròpia predisposició a emocionar-nos. Va ser aquesta predis-posició la que crec portàvem en Juanmi, la Paula, en Pibe i jo mateix, la que va fer que el cap de setmana fos especial, emo-cionant, fins i tot, m’atreviria a dir que com aparegudes del ba-rret d’algun mag, ens havien fet vibrar en companyia d’aquests amics tant especials.

club vela blanes35

Aquest valor de les emocions no el podem desvincular de la senzillesa que només pot sorgir quan comencem a comprendre el significat del coneixement propi. En aquest sentit els amics de l’Associació Esportiva El Vilar ens porten avantatge. La sen-zillesa de l’Alberto, l’Erik, la Marta, en Joan, en Romà, Ivan o en Pablo prové del seu interior i es per aquest motiu que la fan externa a través de la seva expressió, els seus gestos. Allò que són interiorment flueix a l’exterior. Són lliures de qualsevol lliga-dura. I per això són sensibles, i per això no toleren cap tipus de coacció que els impedeixi ser ells mateixos. I es per aquest mo-tiu que tenen la capacitat per emocionar-nos com a persones. I possiblement aquesta emoció generada de forma espontània per la seva part ens arriba sense voler, per que nosaltres en el fons estem predisposats a rebre-la.Nosaltres veiem com de fàcil suposa integrar persones com ells en el món d’un esport com la vela i ells ens ho retornen de la única manera que saben fer-ho, amb un somriure d’agraïment pel valor del seu petit esforç. PPLU

PPLU


club vela blanes36

companys després del perible per l’Europa més oriental. Dos setmanes després, també al Masnou, es tornava a repetir la si-tuació, aquesta vegada molt condicionada per una meteorologia totalment adversa pels interessos dels nostres regatistes al II Gran Premi IGS.Però no tot havia de ser ombres i pessimisme. Vam haver d’esperar fins a finals d’any, el mes de desembre, per veure les autèntiques possibilitats dels nostres petits. Amb més de 170 regatistes al XVII Memorial Estruch la Vicky va obtenir la seva millor classificació des de que forma part del Grup 1 en una regata de nivell 2 com la d’Arenys. Tercera de la seva categoria va estar ben acompanyada per la resta de la flota que va tenir un paper molt destacat. La progressió de l’Anna Gimeno en el Grup 1 després de només haver participat en tres proves de nivell 2 i l’espectacular posició obtinguda per la Gal·la Rodiera. Aquesta regata ens va permetre veure a tots plegats que hem de deixar fluir les coses. Que no hem de veure tot blanc o negre, sinó amb matisos. Es el millor camí per sentir-nos més feliços nosaltres i els propis regatistes. I a la fi el camí que ens durà cap a l’èxit. A Salou a finals de gener durant el Trofeu Festa Major es va-ren començar a veure uns interessants resultats que novament varen decebre en les grans cites posteriors, amb gran nombre de regatistes competint, com el IV Trofeu Ciutat de Torrevieja o el 6TH Internacional KABB TROPHY - XXII Trofeu Vila de Palamós. En aquest últim només la Vicky va poder fer pujar el nom del Club Vela Blanes al podi, tot aconseguint convertir-se en la primera regatista femenina de la competició dels més de 300 participants.S’havia de recuperar el timó en un “món caòtic” en aquell mo-ment, tot ple d’incerteses, en el que el millor era deixar clar els

Si per mesurar la importància d’un club ho fem en base a les activitats que aquest porta a terme durant la temporada tant a casa com a fora, el Club Vela Blanes fa molt de temps que “per culpa” del calendari elaborat des de l’àrea esportiva amb el beneplàcit dels diferents entrenadors i capitans de les diferents flotes es troba al cim d’una muntanya que be es podria conside-rar entre aquells que en l’alpinisme anomenen “vuit mils”. La Vela de Platí rebuda, per quart any consecutiu, aquest 2011 per part de la FCV es conseqüència directe d’aquesta tempo-rada. Una temporada plena d’activitat de caire competitiu, lú-dic, ensenyament i enguany també, de forma continuada, amb l’aportació de la vela accessible per a discapacitats després de la signatura del conveni amb el Club Esportiu El Vilar (depenent d’Aspronis).

1. CLASSE OPTIMIST 1: La classe infantil ha passat per una temporada que podríem catalogar d’impàs. Impàs en molts sentits: reestructuració de l’equip tècnic (nous entrenadors i monitors: Al Marc Subirà s’ha afegit l’Àlex Brugarolas i en Sergi Rodiera per als tres equips, incloent-hi el de l’escola de vela2 on l’Ariadna està fent una molt bona feina que ha permès tornat a incrementar el nombre de nens) ascens de categories de varis regatistes, acomiadament d’altres que han canviat a classes diferents, com es el cas d’en Carlos Ordóñez, etc. L’agost del 2010 finalitzava amb l’èxit internacional de la Vicky Hinkovska, que guanyava, a la costa del Mar Negre, el Cam-pionat de Bulgària. La Vicky que durant la temporada va iniciar també els seus estudis de secundària a L’IES Serrallarga de la Vela ha tingut una temporada força esperançadora de cara al futur.Mentre això succeïa una nova temporada començava al circuit català i ho feia a L’Escala amb la IX Atena Regata tot coincidint am la festa major de la població. Aquí els regatistes més petits de la zona nord es jugaven l’ascens del Grup 3 al 2. I sense pràcticament temps de pair els resultats la flota marxava a na-vegar en condicions ben diferents a Cap d’Agde, França. Amb un altre filosofia d’entendre el món de les regates a vela tant a nivell competitiu com d’organització els joves Pau, Anna, Ariad-na, Irene, Lucas, Jordi, Mar i Jan van participar a la Selective Interligue Automne, una experiència de la que tots varen sortir ben contents.La tornada a la realitat el mes de novembre a Masnou, a la re-gata XXII Gran Premi Principat d’Andorra no deixava opcions als nostres petits. 122 regatistes entre els grups 1 i 2 només portaven com a novetat el retrobament de la Vicky amb els seus

TEMPORADA 2010-2011

1 FLOTA D’OPTIMIST: Vicky Ivaylova, Marc Béjar, Pau Chicharro, Anna Gimeno, Ariadna Béjar, Irene Casañé, Jan Béjar, David Ordóñez, Gala Rodiera, Jordi Béjar, Lucas Casañé i Martina Rodiera.2 ESCOLA D’OPTIMIST: Aleix Manresa, Miquel Pérez, Gerard Pérez, Martina Casañé, Marina Martínez, Aida Rodríguez, Ramón Gleb, Yago i Álvaro Mañé, Pau Rodríguez i Sergio Ortin.

• VELA LLEUGERA

club vela blanes37


país han fet que renunciés a participar a la Copa d’Espanya tot i que havia aconseguit, pels seus mèrits, la 5ena posició dins l’equip català.El Campionat de Catalunya per Equips a Salou del més de març va tornar a ser un cop molt dur a nivell de resultats. Mal-grat tot l’equip blanenc va tornar a demostrar que la lliçó com a equip si l’havien apressa, sobretot si tenim en compte que per primera vegada competien junts, com a equip, en una regata d’aquest nivell. L’Anna, la Vicky, l’Ariadna, en Marc, en Pau i Ire-ne malgrat els resultats semblava havien aprés a dir no a tot allò que fins aquell moment els distreia i els debilitava. L’entorn en el que a partir d’ara es mourien hauria de ser plenament creatiu. Tota la flota havia d’entendre que la distracció e intentar atendre tot el que es presenta al nostre camí no podien coexistir amb l’objectiu final. Si tots miraven de deixar pressions i relaxar-se, connectarien amb impulsos procedents de la seva pròpia essència. Descobririen llavors la gran riquesa creativa del seu interior i donarien el millor d’ells mateixos. I va tenir d’arribar una cita com la Meditterranean Sailing Mee-ting al maig per fer que tot això esclatés. Aquesta regata multi classe, al Club Nàutic el Balís, nascuda amb el repte de seguir amb el gran ambient de la Setmana Catalana de Vela va coronar

propòsits i desenvolupar la creativitat. No es podien demanar de forma immediata triomfs, ja havien decidit que s’havien de deixar fluir les coses i els regatistes tornaven a caure en el pa-rany de veure-ho tot com un problema. No podia ser que abans de participar en la cita puntuable per el Campionat de Catalunya a Sant Feliu, i última prova per donar la llista dels regatistes classificats per anar a Santander a la Copa d’Espanya, es per-dés el control.Els entrenadors Marc i Àlex ho van veure clar i varen cons-cienciar als regatistes de que havien de ser part de la solució i no del problema. Això implicava sortir del cicle de ràbia, por i tristor en que s’havia enquistí la flota. El pànic semblava els havia paralitzat. El VI Trofeu de Sant Feliu de finals de febrer s’havia de con-vertir en la parada i la reflexió per pensar en com reprendre el control. Es varen aconseguir dos primers llocs en ambdós grups! Vicky en el Grup 1 categoria B i Jordi Béjar al Grup 2 categoria C. La Vicky enguany farà efectiva la seva condició de búlgara (la nostra regatista està inscrita a IODA Bulgària) doncs com hem dit al 2010 havia guanyat el títol del seu país, això i la decisió presa per tornar a participar el 2011 en el Campionat del seu

TEMPORADA 2010-2011

club vela blanes38

José Luís Yubero RodríguezTEMPORADA 2010-2011

2. CLASSE EUROPA: Si la classe Optimist havia passat per una temporada d’impàs, la flota de la classe Europa3 , la més nombrosa a territori català, no només treia els millors resultats en molts anys sinó que tam-bé coronava la pròpia filosofia que el Club Vela Blanes havia tra-més des de la seva fundació: l’esperit, l’esforç i el sacrifici de tot l’equip (incloent-t’hi els entrenadors) havien de ser la clau pel triomf. Enguany s’havien sumat a Juanmi, Neus Garriga i Marc Paris degut al elevat nombre de regatistes que formaven la flo-ta. Una flota amb nous integrants de categories inferiors com el cas del Carlos Ordóñez i de nouvinguts com en Dal Noguer i en Jordi Vives. Amb la incorporació de tots ells la flota no només ha continuat amb la seva filosofia sinó que a més a aconseguit nombrosos triomfs. La categoria femenina amb la Júlia Subirà, Paula Soler, Laia Tobella i Júlia Vilas ha estat una molt grata sorpresa. Veure-les competir amb grans regatistes en una clas-se femenina per excel·lència ha esta un luxe. En Jaume Todo, Micky Hueto, Aleix Gimeno, Àxel Muñoz, Sergi Rodiera i Narcís

el nostres joves regatistes. D’extraordinària podem catalogar la seva participació. Podi per una espectacular Gal·la Rodiera al grup 2 que junta-ment amb en Lucas Casañé varen aconseguir el 1er i 3er lloc respectivament a la categoria B, mentre en Jordi Béjar feia un 2n lloc a la categoria C del mateix Grup. També al Grup 1 la Vicky aconseguia la segona posició. S’havien fet molt be els deures! Els resultats anaven arribant.El Campionat de Catalunya a Port d’Aro i 37 Trofeu Vila de Blanes d’Optimist – III Trofeu Carla Bulgària Roses Beauty a Blanes estant donat els últims resultats de la temporada, que tancarà la flota Optimist quan d’aquí unes setmanes l’estiu comenci. El Campionat de Catalunya no passarà a la història com el millor campionat pels interessos blanencs però si com el campionat que ha permès al gruix de regatistes del Grup 2 del nostre Club a passar al Grup 1. Esperem aviat veure’ls ben amunt del rànquing.

3 FLOTA EUROPES: Aleix Subirà, Júlia Subirà, Adrià Codinachs, Albert Codinachs, Paula Soler, Laia Tobella, Júlia Vilas, Narcís Coromina, Jaume Todo, David Gayango, Sergi Rodiera, Aleix Gimeno, Carlos Ordóñez, Axel Muñoz, Micky Hueto, Jordi Vives i Dal Noguer.

club vela blanes39

José Luís Yubero RodríguezTEMPORADA 2010-2011Club Vela Blanes.“L’any Albert” (el jove regatista del nostre Club no para-va d’acaparar triomfs) va prendre un respir a mesura que s’apropava la primavera. A la XVII Carnaval Race de Port d’Aro, sense la presència del petit dels Codinachs, Aleix Subirà es feia amb el triomf en categoria masculina seguit de l’Adrià Codinachs. També David Gayango i Jaume Todo acaparaven protagonisme en la ja clàssica regata empordanesa. Mirant les classificacions del Trofeu Primavera Nivell 2 dut a terme al nostre Club el mes d’abril un s’adona compte que a casa nostre no existeix regata dintre d’aquesta classe que no tingui presència al podi malgrat juguem a casa. Novament podi complert blanenc (Aleix, Albert i Adrià) com havia succeït a principis de temporada a l’Escala. Però quelcom de caire negatiu havíem de dir. A la 13ena edició d’una de les regates més importants del calendari europeu de la classe, que aplega als millors regatistes nòrdics (autèntics dominadors a nivell mundial), la Torbole Europe Meeting de Garda, els regatistes del Club Vela Blanes varen tenir un pa-per molt discret. Només l’Adrià Codinachs, 19è entre mes de 200 regatistes va salvar els mobles. De totes maneres, amb tan alta participació; situar a tots els regatistes del nostre Club desplaçats a Itàlia, excepte Carlos Ordóñez que va dur a terme la seva primera regata internacional fora d’Espanya, entre els 100 primers i 3 entre els 50 primers es un resultat molt més que acceptable. Tot just acabant la temporada i abans d’iniciar amb l’estiu un nou periple europeu aquest 2011, es va donar per finalitzada la Copa d’Espanya de la classe Europa amb la celebració de la segona prova duta a terme al RCN de Torrevieja. Aquesta sego-na part de la Copa va servir per deixar constància,, novament, de la forta presència catalana dintre de la classe i del relatiu bon moment dels regatistes del nostre Club, que semblava ja estaven pensant en les vacances d’estiu. Com no podia ser d’un altre manera, el cognom Codinachs va tornar al podi i dos re-gatistes del nostre Club, l’Aleix Subirà i l’Albert Codinachs es van col·locar, dintre del rànquing nacional, entre els 10 millors regatistes nacionals.

3. CLASSE 420:Any de comiat, dins la classe 420, dels incombustibles Àlex Brugarolas i Joan Pibernat. Ja a finals de la temporada passada varen deixar clares les seves intencions. Aquesta 2010-2011 se-ria la del seu comiat i no tenien ja intencions de voltar pel circuit de regates. Es dedicarien a les proves justes que a tots dos els vinguessin de gust dur a terme. No calia ja demostrar res. La seva trajectòria des de els seus orígens al Optimist es més que coneguda. L’esport de la vela per a tots dos no els ha fet el caràcter, en tots dos casos ens l’ha revelat al llarg dels anys. Caràcter i experiència. Una experiència que a dia d’avui trans-meten als nens que entrenen o als que imparteixen classes. Destacar la seva darrera participació el mes d’abril de enguany, en la que possiblement sigui la última dels dos dintre de la clas-se 420, en el Campionat d’Espanya al RCN de Gran Canaria

Coromina han estat el contrapunt necessari als veterans Aleix Subirà, Adrià Codinachs, David Gayango i Albert Codinachs (no tant per edat sinó per currículum esportiu).El mes d’agost va ser l’epicentre d’aquesta demostració de va-lors amb el Campionat d’Europa Juvenil a Dinamarca i el Mun-dial a Suècia. Molt se n’ha parlat ja del seu protagonista i de tot l’equip però la temporada no acabava allà, de fet tot just començava.Sortits de la ressaca europea la Júlia Subirà guanyava la VIII Regata Unicef a Port d’Aro, mentre el seu germà Aleix i els ger-mans Codinachs, Adrià i Albert, copaven el podi a la IX Atena Regata tot just un mes després de l’èxit europeu. La pròpia Júlia i la Paula Soler en categoria femenina aconseguien un 2n i 3er llocs a la regata de l’Escala.Començaven forts els nostres i al setembre nova prova de foc per valorar i confirmar aquest èxits a Eivissa. La celebració del Campionat d’Espanya de la classe Europa a les Balears va por-tar al Club Vela Blanes el sots-campionat juvenil de mans de l’Albert Codinachs i el sots-campionat sub-15 per en Carlos Or-dóñez que debutava amb molt bon peu en una prova d’aquestes característiques. A l’octubre, i per no perdre la costum, els cinc equips blanencs de la classe europa que es presentaven al Campionat de Cata-lunya per Equips a Empuriabrava guanyaven també per cinque-na vegada i de forma consecutiva el campionat (2004, 2005, 2007, 2008 i 2010) que s’havia deixat de celebrar els anys 2006 i 2009. I abans d’acabar l’any, al XX Trofeu Vila de Palamós – Tro-feu Saló Nàutic de Barcelona i al XXII Gran Premi Principat d’Andorra a Masnou, els seu podis rebien la visita dels rega-tistes del nostre Club. Al igual que la XLIV Setmana Nàutica d’Alacant – Copa d’Espanya classe Europa, on tres regatistes de la flota varen situar-se entre els deu primers classificats entre els 70 millors regatistes nacionals (Albert, Aleix i Jaume)Realment la temporada estava essent espectacular en resultats dins una classe que va deixar de ser olímpica, malgrat ser una embarcació molt tècnica només a l’abast de grans regatistes, cosa que dona un valor afegir als èxits dels nostres navegants. Aquest domini, podríem dir que exultant, podia portar a la flota a viure dels èxits, a acomodar-se en una situació que es po-dia arribar a pensar eterna. Sense pensar en el temor al dia després. De fet, els regatistes no s’han plantejat mai anticipar els temors de demà, els de la propera regata. Per la flota de la classe europa del Club Vela Blanes no existeixen les conduc-tes obsessives pels triomfs. Conductes pròpies de categories i classes infantils on els pares i mares de regatistes condicionen, moltes vegades de forma negativa, l’actuació del regatista. El triomfs arriben, no s’ha de resoldre cap tipus d’ansietat, a vega-des difusa, producte de pors irracionals. I la lliçó, no cal dir, la tenen ben apressa aquests “europeistes”. Començant el 2011 a l’Internacional Grand Prix – Campionat de Catalunya classe Europa (trobareu un article en aquest nú-mero de la revista) es va tornar a demostrar el fort potencial de la flota juvenil i sènior en categories masculina i femenina del

club vela blanes40

José Luís Yubero RodríguezTEMPORADA 2010-2011van ser impediment per que el ZETA s’emportés la victòria en la categoria de solitaris. El mes de maig d’aquest 2011 a tornat a repetir segon lloc, aquesta vegada a la XXXII Regata Columbretes al CN Vilanova.I d’un clàssic a un altre. Salvador Vieta i el seu NORTIA-TRA-MENDU estant duent una temporada difícil de repetir. A data d’avui la victòria a la XXXVIII Edició del Trofeu Conde de Godó de manera aclaparadora amb dos primers llocs i un tercer davant d’embarcacions de primer nivell com el VERTIGO o el LONE-REALE fan de la tripulació d’en Salvador una de les més temudes dintre del circuit de creuers. El fet de que la millor manera de millorar el treu propi equip comenci per millorar un mateix es la cita amb la que Salva va al llit cada nit. I es aquesta cita la que l’ha fet aconseguir el tercer lloc al XVI Memorial En-ric Alsina de Port d’Aro i el segon lloc a la Regata de Pàscua 2011 al Club Nàutic Estartit.

Classe Mini 6.5 i Vela Escolar per acabar. ANTAAS (Una mosca en mi sopa) d’Aleix Gelabert i AKALI 316 de Jordi Garriga han estat altres participants en representants del nostre Club a la XXV Edició Regata d’Hivern 200 milles A-2 (CN Altea) el mes de març i la III Regata Mini Empúries al CN l’Escala campionat d’Espanya classe Mini 6.5. Copa de Catalunya, el setembre de 2010.La primera coneguda pel seu famós lingot d’argent va rebre els nostres regatistes que varen dur a terme la travessia en aigües d’Altea, Eivissa i Formentera. Malgrat no aconseguir el Campio-nat d’Espanya, l’Aleix i en Jordi si es van fer amb els lingots.Pel que fa a la regata del CN l’Escala, només l’Aleix Gelabert va prendre sortida acompanyat com en l’edició del 2009 d’en Ricardo Terrades. Enguany només han pogut ser 4rts i no han pogut revalidar el triomf de l’any anterior. Malgrat tot, van es-tar la segona embarcació espanyola en recórrer les 300 milles nàutiques que conformaven el recorregut. Menció especial en aquest apartat per a la vela escolar. L’INS Serrallarga de la vela que durant tot l’any escolar realitza jun-tament amb el Club de Vela Blanes el programa de vela escolar (ja porta cinc anys de singladura) va participar en la II Copa Catalana de Vela Escolar A4 al Reial Club Marítim de Barcelo-na. A la categoria sense instructor, la tripulació de Benji Lato-rre (canya), Roc Aragonès (major i floc), Helena Cuello (major i floc) i Pol Serra (floc) es va fer amb el triomf. Lele Trenas, Laia Velasco, Manu González i Carla Pallarès amb l’Àlex Cugota d’instructor conformaven l’altre equip.

José Luis Yubero RodríguezSecretari Esportiu Club Vela Blanes

on varen aconseguir la 7a posició com a sèniors entre les 66 embarcacions participants. Crec que en aquesta regata tots dos ja eren conscients de que sempre existirà quelcom que trenqui els seus records particulars i que els superi, però la manera en que tots dos viuran la vida a partir d’aquest moment serà el que realment els importi de veritat.Dintre la classe no podem tampoc oblidar la Lucia Brugman, que durant l’any 2010 va navegar amb llicència del nostre Club. Precisament com a regatista del nostre Club ha donat les pri-meres cenyides en la categoria d’aquesta classe doble junta-ment amb l’Ariadna Rodes del Club Nàutic Balís. Tres proves abans d’acabar l’any va finalitzar la petita Brugman amb unes molt bones expectatives de cara al seu propi futur dintre de la classe. Al XX Trofeu Vila de Palamós – Trofeu Saló Nàutic de Barcelona va aconseguir la segona posició. Una setmana des-prés, també el mes de novembre aconseguia la 5ena posició al XXII Gran Premi Principat d’Andorra a Masnou. I tancava l’any al 60è Trofeu Ciutat de Palma aconseguint situar-se segona entre les femenines i sisena classificada de la general del trofeu. La progressió espectacular de Lucia fan encara més properes aquelles declaracions de Matt Biondi en les que deia que “exis-teix massa èmfasis en l’èxit i en el fracàs i molt poc en com la persona progressa a través de l’esforç. Gaudeix del viatge, gaudeix cada moment i deixa de preocupar-te per la victòria i la derrota”.

Els que podríem anomenar “germans grans” de la flota, els creuers, han tingut una temporada força interessant tant a nivell de resultats com a nivell de participació. Varies i amb bon paper han estat les sortides a regates fora de casa. Respecte a les regates socials dutes a terme al nostre Club han continuat amb la seva tònica general (menció a part del Tro-feu Príncep de Girona del que trobareu destacada informació en aquesta revista). El calendari anual establert pel 2010 es va tancar amb el lliurament de trofeus i sopar el mes de desembre. Enguany han participat en major o menor grau de les proves fixades a calendari: ZETA, TRAMENDU, RONDALLA, BEAGLE, TOSSUT, CALA, ALEPH, YOGUI i XTOTS. Enguany, aquest 2011 la sorpresa en positiu l’ha donat el retorn del KORRIGAN.Però com dèiem vàries han estat les sortides i seria bo recor-dar-les.A finals d’agost principis de setembre de 2010 el nostre amic Jaume Mercader i el seu ZETA s’aventuraven amb la XXI RE-GATA MARE NOSTRUM, regata final del Campionat d’Espanya per a les categories de solitaris i a dos de la classe creuer. Una molt meritòria 4a posició després de prop de 450 milles sense parar donaven a Jaume un tret de sortida immillorable en la seva aventura solitària al calendari ANS. El propi Jaume, i aquest cop en prova puntuable per el Campionat de Catalunya participava en la VII Regata Solitaris i A2 de Port d’Aro. Les 40 milles de la prova i les difícils condicions meteorològiques no

• CLASSE CREUER

• ALTRES

revista club de vela blanes 2011

Documents