revista cfa j verdaguer castelldefels 1/2015

16
Sortida 1r Trim Sortida 1r Trim Sortida 1r Trim Coneixem Coneixem Coneixem la Barcelona Marítima la Barcelona Marítima la Barcelona Marítima Inici del curs 2014/15 Inici del curs 2014/15 Inici del curs 2014/15 Festa Festa Festa final de tr im estre final de tr im estre final de tr im estre CFA JACINT VERDAGUER C/ MURALLA S/N. CASTELLDEFELS

Upload: cfa-jacint-verdaguer

Post on 08-Apr-2016

228 views

Category:

Documents


7 download

DESCRIPTION

Revista del centre de formació d'adults Jacint Verdaguer de Castelldefels. Primera edició del curs 2015

TRANSCRIPT

Page 1: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

Sortida 1r Trim Sortida 1r Trim Sortida 1r Trim Coneixem Coneixem Coneixem

la Barcelona Marítimala Barcelona Marítimala Barcelona Marítima

Inici del curs 2014/15Inici del curs 2014/15Inici del curs 2014/15

Festa

Festa

Festa

final de trimestre

final de trimestre

final de trimestre

CFA JACINT VERDAGUER C/ MURALLA S/N. CASTELLDEFELS

Page 2: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

2

Os presentamos una nueva edición de la revista del centro, que vosotros habéis elaborado con vuestras propias

aportaciones. Esperamos que sea de vuestro agrado y que sigáis colaborando en futuras ediciones.

También queremos agradecer el esfuerzo que como estudiantes (y muchos de vosotros también trabajadores) rea-

lizáis a diario para completar vuestra formación. Igualmente va nuestro agradecimiento a todos aquellos que se

involucran en las actividades, tanto culturales como lúdicas realizadas a lo largo del curso.

Y, por último, queremos reconocer a la nueva junta directiva de la Asociación de Alumnos su dedicación desintere-

sada para el buen funcionamiento de la misma, y por ende, del centro.

De nou tens la revista a les mans... que com ja saps ha estat concebuda com a un marc per a l’expressió d’aquesta

petita comunitat que formem tots i totes els qui estem al Centre de Formació d’Adults durant el curs 2014/15 .

Potser hi trobis errors, carències o excessos, però... el valor de la revista va més enllà del seu contingut. Ha de servir

per recordar-nos que, amb certa dosi d’esforç, voluntat i, sobretot, il·lusió, podem aconseguir un petit gran objectiu

que no és tan sols obtenir un títol, sinó avançar, créixer com a persones mentre intentem fugir de l’estancament,

l’apatia o simplement la comoditat.

Que tingueu un bon curs!!

EL CLAUSTRE DE PROFESSORS

EDITORIAL

Aquest curs 2014-2015 hem fet un esforç per atendre tota la demanda que hi ha a la nostra població. El centre ens

coordinem amb el Departament d’Ensenyament, del qual depenem, i amb l’ajuntament, al qual agraïm tots els es-

forços que fa per l’educació d’adults. Hem augmentat els grups de preparació al CFGS i l’oferta de llengua anglesa.

El treball conjunt amb la formació professional bàsica ens permet donar una segona oportunitat als joves que no

han aconseguit les titulacions bàsiques. Ens queda, però poder atendre una demanda de cursos de preparació a las

proves d’accés a la universitat i la formació en francès, sent la nostra una localitat en la qual tenim un batxillerat

bilingüe. Esperem que el conveni signat entre l’ajuntament i la Generalitat s’activi i permeti ampliar les nostres ins-

tal·lacions i pal·liar les carències i potser en un futur proper aconseguir una ubicació que faciliti ampliar les aules,

cursos, grups i personal de centre.

Page 3: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

3

Cada cap d'any tenim la festa de Nadal a l'escola i celebrem amb el ball però també amb una com-petició de postres.

Aquest any, vam tenir una selecció d'unes postres sense gluten. Per conèixer els ingredients, tenim aquí una mica de informació: No són els únics, però si els més habituals i els més fàcils de trobar al mercat.

Una de les opcions més populars que s'elabora bullida i pot usar-se per a moltes preparacions. Es tracta d'una excel·lent font de proteïnes, que conté greixos de qualitat i molta fibra.

Es tracta d'un cereal molt ric en fibra que constitueix una bona font de ferro així com de vitamines del com-plex B, especialment, àcid fòlic. Pot usar-se per a amanides, guisats o saltejats de forma semblant a la qui-noa

És un pseudocereal com la quinoa, amb un alt contingut proteic, molt ric en fibra i en potassi, que es pot utilitzar bé per elaborar productes de pastisseria i fleca, o com a reemplaçament de l'arròs o la civada per elaborar farinetes amb llet.

És un cereal utilitzat des de fa molts anys però que en l'actualitat torna a emprar-se per substituir a altres cereals. Es poden usar la seva farina o els seus grans, per elaborar diferents receptes; tractant-se d'un ali-ment ric en hidrats complexos i bona font de vitamines del complex B.

PAUL AGNEESSENS. Català

POSTRES APTES PER A CELÍACS

Quinoa

Mill

Amaranto

Sorgo

Tiempo de preparación : 20 minutos Ingredientes para 4 personas Dos cebollas grandes en rodajas, 1/4 Kg champiñones laminados, 1/2Kg Solomillo buey cortado a dados de 2-3 cm, 1 cucharada de mostaza de Dijon, 2 tomates cortados a dados, Pimienta Cayena, 1/4L caldo de carne, 125ml crema agria, Perejil cortado fino.

Elaboracion Derretimos la mantequilla en una sartén y freímos la cebolla hasta que esté transparente. Añadimos los champiñones y los dejamos unos 6/8 minutos.

Añadimos la mostaza, el tomate y una punta de cuchillo de pimienta cayena y por último el caldo de carne y dejamos cocer hasta que la carne esté tierna.

Agregamos la crema agria, salpimentamos y damos un hervor.

Serviremos acompañado de ensalada verde, arroz y, espolvoreado con perejil.

BUEY STROGONOFF

Ingredientes para 6 personas 4 Manzanas de tamaño medio

3 huevos

1 vaso de azucar

1 vaso de harina

1/2 cucharadita de vainilla

Mantequilla para engrasar el molde

Lavamos y pelamos las Manzanas y las troceamos eliminando el corazón.

Mezclamos los huevos, el azúcar, la vainilla y la harina , y a la mezcla incorporamos la manzana troceada.

Engrasamos el molde con la mantequilla ,espolvoreamos con harina y añadimos la mezcla. Introducimos en el horno previamente calentado y horneamos a 180º durante 35/40 minutos.

TARTA DE MANZANA

Page 4: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

4

Este libro se enmarca dentro del género de novela histórica. La autora nos introduce dentro del conflicto “judeo-palestino” a través de la saga de dos familias: una judía, (que vive en territorios de la Rusia imperial), y otra palestina, una familia campesina que vive humildemente del trabajo de la tie-rra.

De manera magistral, la autora nos hace vivir el sufrimiento y la desgracia que ocasionaron los frecuentes pogromos en las comuni-dades judías de Rusia y centro de Europa así como el anhelo, cada vez más acuciante, de tener un “lugar propio” donde vivir en paz.

Por la otra parte, nos describe la vida sencilla del pueblo palestino que, sin saber ni entender lo que está pasando en Europa, ve cómo cada día llegan más extranjeros judíos y compran sus tierras; tierras que ellos tenían arrendadas desde tiempo inmemorial a los terra-teniente del lugar, ya sean palestinos o turcos (Palestina en ese momento pertenece al Imperio Turco)

El conflicto entre ambas comunidades estallará inevitablemente.

Lo que más me ha gustado de la novela, además de su excelente tensión narrativa, es que nos proporciona una visión del “otro” que favorece un mejor conocimiento de la las causas del actual conflicto Palestino-Israelí y su enorme complejidad.

This is a very well written historical novel, that, through two family dynasty, approaches us to the Israeli-Palestinian conflict today. It's a long story, but very interesting and you hooked from the first page. I recommend it.

LECTURA RECOMANADA TÍTULO

“Dispara, yo ya estoy muerto”

AUTORA

Julia Navarro

EDITORIAL

Plaza y Janés

“EL DESTINO DE JÚPITER” Aquest any 2015 hem començat amb una varietat de pel·lícules molt interessants per a veure. La que més em va cridar l'atenció va ser: “El destino de Júpiter”. L'argument d'aquesta pel·lícula que s'estrena al Febrer parla d'una noia ( Mila Kunis) que es guanya la vida netejant lavabos i un dia descobreix que té el codi genètic perfecte, propi de la reina de l'univers, que amenaça l'ordre establert des de les altes jerarquies del poder.

He vist el tràiler uns quants cops, i sembla una pel·lícula molt original. A més a més, aquesta actriu és molt bona. Veurem molta acció i sobretot molts efectes especials que faran que

tothom es quedi molt sorprès i vulgui tornar-la a veure.

MARIA MOLLE DOMÍNGUEZ .CFGS-B

PELICULES RECOMANADES

Quizás una de las películas que tenga más presente es LOS SANTOS INOCENTES, dirigida por Mario Camús en 1984 y basada en la novela publicada en 1981 por Miguel Delibes. Está rodada íntegramente en Extremadura. Muestra las penurias de una familia en la España profunda de la postguerra. El argumento se basa en la resignación de los trabajadores y en concreto de una familia ante la opresión y humillaciones de los se-ñoritos latifundistas, asentados sobre la base de un régimen dictatorial y de connivencia con el clero. In summary a film about live in rural areas in Southern Spain, a masterpiece of Spanish cinema that deserved better international recognition . CARLOS CARRETE. ENGLISH 2

“FEBRERO, EL MIEDO DE LOS GALGOS “ produït per Waggingtale Films Febrer, la temporada de caça finalitza i milers de galgos pateixen maltractament i abandonament. Aquest documental mostra la trista història dels galgos al nostre país. Hi ha imatges dures que fan apartar la vista de la pantalla, però s’ha de veure per entendre perquè són com són quan arriben a nosaltres, els que tenen la sort d’arribar. Molts es queden pel camí o fins i tot abans de començar-lo a causa del seu greu estat físic. També se'ns mostra el món dels voluntaris i organitzacions, com SOS Galgos en aquest cas, que trac-

ten de rescatar els gossos que deambulen com espectres pel camp, a les regions on la caça amb galgo és més extensa. Dues realitats invisibles que, gràcies a aquest documental, deixen de ser-ho. El documental no deixa indiferent a ningú. M. RICART

DOCUMENTAL ONLINE

Page 5: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

5

DESCOBRIR VILAFRANCA DEL PENEDÈS EN UN DIA DE MERCAT

Vilafranca del Penedès és una petita ciutat de comarques, on podem trobar moltes coses, des de els edificis “Modernistes”, el nucli antic amb els carrerons antics, els carrers i les places por-xades, l’església, la rambla i fins i tot el seu Museu del Vi.

Però, el dia de mercat a més pots descobrir una petita ciutat més plena de vida. Els seus carrers s’omplen de tots els colors inimaginables i d’innumerables olors. Els

seus comerços són el punt àlgid de la setmana, les botigues i els seus botiguers són un no parar. La vila s’omple de possibles compradors de la contornada que a més aprofiten per fer un esmorzar de forquilla o per gaudir d’un àpat a l’hora de dinar.

Quan el matí s’acaba la petita ciutat torna de mica en mica a la seva vida pausada i la seva gent torna a la seva vida diària.

My recommend in English

I think suggestion it is better to visit small towns on market days, because then we can see the cities full of life. You will see the town as one on the town’s inhabitants. PILAR AMAT I VALLÈS.Competic 1

LLOCS RECOMANATS

Población de la comarca de la Cerdanya en la provincia de Girona. Se encuentra a 165 kilóme-tros de Castelldefels y es un lugar con un clima muy bueno en verano porque no hay humedad y las temperaturas son más frescas. Tiene en sus alrededores lugares maravillosos para visitar, por ejemplo, lagos como el de Malniu, e infinidad de rutas que hacer en verano de todo tipo de difi-cultad. En invierno está rodeada de unas cuantas estaciones de esquí, nórdico y alpino, a ambos lados de la frontera administrativa. En definitiva, un buen lugar, en cualquier momento , para pasar unos días. Mª JESÚS. Competic 1

Puigcerdà es la capital histórica de la Cerdanya en la provincia de Girona, posee un gran patri-monio artístico y cultural. Es una de las localidades de referencia de cara al turismo rural y tam-bién del deporte de invierno como es la nieve. Está rodeada de importantes estaciones de es-quí, entre las cuales destaca por su infraestructura la de La Molina. También por su proximidad a Andorra la Vella y también a Francia es una ciudad muy visitada y elegida en las pernoctacio-nes. Posee un lago muy bonito en la parte alta de la ciudad que el visitante no puede dejar de visitar, sobre todo si van acompañados de niños. Entre sus monumentos históricos artísticos figura la Iglesia del Campanario del siglo XII.

ANÍBAL GARCÍA. Competic 1

PUIGCERDÀ

TURISMO DE MONTAÑA

És una llacuna d’unes 22 hectàrees de superfície. Aquesta zona humida es troba delimitada per l‘autovia de Castelldefels pel sud; per l’Estació depuradora d’aigües residuals de les pobla-cions de Gavà i Viladecans i de diverses indústries, per l’est; i per una pineda de pi pinyer i conreus, per l’oest. És una zona humida vinculada a la dinàmica fluvial del riu Llobregat. L’es-tany havia estat una antiga desembocadura del riu. Actualment és una de les zones humides més importants de Catalunya. Des de 1992 està inclosa al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya) dins dels Espais Naturals del Del-ta del Llobregat. L'any 2006 es va declarar zona ZEPA (Zona d'Especial Protecció per les Aus)

dins la Xarxa Natura 2000. L'estany alberga gran diversitat biològica, és un espai important per a la fauna en especial per a les aus aquàtiques, pel fet de trobar-se enmig de la ruta migratòria entre el nord d'Europa i l'Àfrica. Algunes espècies nidificants són l'ànec collverd, la fotja, el morell cap-roig o el cabusset. També s'hi troben tortugues aquàtiques i moltes altres espècies, com peixos i in-vertebrats aquàtics. Tot això també és possible gràcies a la vegetació valuosa com el canyís, lliri groc, la boga, àlbers, salzes, freixes i pollancres. El projecte de recuperació mediambiental de l'entorn de la llacuna de la Murtra, en els municipis de Gavà i Viladecans, respon a la exigència de restaurar un espai amb un gran potencial ecològic, mitjançant intervencions de millora de la biodiversitat i una gestió de l'espai per a la promoció de l'educació ambiental. M. RIUS

ESTANY DE LA MURTRA

Page 6: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

6

El 27 de enero se cumplían 70 años de la liberación por parte del Ejército Rojo de la Unión Soviética, del Campo de Concentración de Auschwitz. Fue cuando las peores sospechas del mundo entero se materializaban en verda-des como puños, la crueldad y el sadismo humano se hicieron patentes, se descubrió la inopia forzada del mundo, que miraba hacia otro lado mientras los nazis experimentaban, torturaban y masacraban masivamente. Se exter-minaron entre 15-20 millones de personas en todos los campos de concen-tración desperdigados por Europa. Yo visité el Campo de Dachau, que fue uno de los primeros en construirse y sirvió de modelo para los posteriores, se vendía como campo de trabajos forzados, aunque después fue utilizado como Escuela de Violencia de los

hombres de las SS, y en él malvivían sobre todo presos políticos, aristócratas y Testigos de Jehová. Cuando pisas por primera vez el suelo donde antaño había barracones (ahora sólo queda uno en pie), la imaginación te transporta hacia la desolación que existía en los años previos a 1945. Pero el momento clave, después de visitar las literas, letrinas, celdas, cámaras de gas e incluso los cremato-rios, viene cuando visitas a través de un pequeño sendero rodeado de altos árboles, unas pequeñas parcelas, en las que hay unas lápidas que indican que allí están enterradas más de 1000 personas. Si uno mira la parcela se hace evidente que esos cadáveres se hallan apilados de cualquier forma, sin miramientos, tratados como si fuesen basura. Y es que los nazis, ni tan siquiera trataban la muerte con un mínimo respeto, pues las torturas y las experimentaciones continuaban después del último aliento. La humanidad se encontró de golpe con la definición de maldad.

CUCA SOROLLA GINE. CFGS

HOLOCAUSTO NAZI

Es un parque que esta situado entre las poblaciones de Gavà y Castelldefels popularmente conocido como

la Roca de Gavà . Saliendo de Gavà tenemos que ir al Parque de Bombe-ros donde ya podemos empezar a andar dirección Castelldefels por una pista que va paralela a la carre-tera. Durante el recorrido pasaremos por zonas donde hay pinos, algarrobos, almendros, olivos y plantas aromáticas. Cuando ya llegamos a la zona de Castelldefels vere-mos a la derecha que hay una bifurcación que va a una urbanización que se llama La Sentiu donde hay una zona de camping una massia llamada Can Llong

frente de la cual hay una zona muy extensa de césped. El parque es un buen mirador del territorio. Al sur vemos el Castillo de Castelldefels y las zonas de huertos. Al norte destaca el Ga-rraf blanco caracterizado por roca calcárea. El turó del Calamot constituye el Garraf rojo y la montaña de Sant Ramón el Garraf ne-gro dominado por la pizarra. ANTONIO CERAVALLS. Informática

PARC DEL CALAMOT

Aquests dies vaig llegir un article sobre com, viure a l´estranger, canvia la teva vida.

L'article diu que viure a l'estranger és una de les coses més gratificants i des-afiants que una persona pot fer. Es va alterar l'essència del que jo pensava que era i el que sóc ara. Viure a l'estranger et canvia. No canvies de treball o mudes de casa, fas això i més. El paisatge canvia fora de la finestra, junta-ment amb tot i tots els que una vegada vas conèixer. L'impacte en tu és enor-me.

Viure a l'estranger ajuda a aprendre un munt de coses sobre una cultura di-ferent, diferents costums, diferents aliments, una forma diferent de veure i viure la vida, però el millor de tot és que t’ajuda a aprendre un munt de coses noves sobre tu mateix. DANIELA MIHET. Català

VIURE A L´ESTRANGER

Page 7: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

7

Quan jo era joveneta, el model de bellesa femenina era tenir moltes corbes i rodoneses, coses que jo no em trobava mai davant d’un mirall: estava molt prima.

Després de molts menjars engreixants i moltes migdiades no desitjades, i

solsament engreixar-me uns gramets de res ,un dia, mentre em pentinava

vaig dir-me : Sóc maca, sóc simpática, a la gent li agrada ser al meu costat i , mirant cap al mirall, em vaig llençar un petó i vaig dir-me: - GUAPA!!!!!

i al llarg de la meva vida ,aquesta actitud ,l’he mantingut fins i tot ara que sóc gran i ara que sí que m’ engreixo més del que m’agra-daria ; per això, quan veig el jovent d’ara, bojos per aprimar –se i assemblar-se a les models de les revistes, els diria : -De veritat pen-seu que aquesta gent existeix?, Quanta d’aquesta veieu pel carrer?

Hi ha una cosa que es diu Photoshop i que fa que les models semblin el que no són. Penseu que sou maques ,llestes i tot el millor i feu –vos un petó al mirall, MAQUES ¡!!

I no tingueu cap dubte : sou com us veieu . M CARMEN TOCA. Català

SÓC COM EM VEIG

Al primer trimestre , part dels alumnes del centre van anar a Barcelo-na. La ciutat de Barcelona no s'entén sense la seva relació amb la mar. Una ciutat que ha crescut, ha patit, s'ha enorgullit i s'ha saturat, tot això gràcies a la Mediterrània. Van fer un viatge en el temps pel Gòtic, el Born i la Barceloneta, varen descobrir a fons la relació entre la ciutat i la mar, i com l’ha condicionat . Amb ritme calmat de poble costaner i alhora passió de mariners, van visitar l'antiga porta roma-na al mar i els vestigis de la petita colònia vinculada al port natural, Santa Maria del Mar i tot el barri de la Ribera que va créixer gràcies

al comerç marítim, la Barceloneta, un barri barroc del segle XVIII, creat en una península guanya-da al mar i les reformes que, amb els Jocs Olímpics i el boom turístic, s'han fet al front marítim. TUTORIA DE LLENGÜES

CONEGUEM LA BARCELONA MARITIMA

porta romana Santa Maria del Mar

La Barceloneta

(Text escrit a classe de Literatura Catalana a partir d'un text de Montserrat Roig.)

Li vaig mirar les mans. Jo coneixia aquelles mans. Eren mans que havien començat a prendre caràcter des de la infantesa a força de necessitat. Mans que havien començat a treballar quan encara era l'hora de jugar a pilota. Mans brutes pel greix dels motors dels cotxes i calloses a força de fer-les servir d'eina. Mans que en algun moment havien estat suaus i delicades portades per l'amor. Aquelles mans havien portat el menjar per a la dona i els tres fills que havien nascut a casa. Havien sigut valentes per a que no els faltés res, per a que poguessin tenir el que ell no va tenir. I ara, quan aquelles mans haurien d'estar descansant en algun banc del parc al sol del matí, seguien treballant pels seus néts, perquè tot allò pel què les seves mans i les dels seus veïns havien lluitat tants anys, aquell “estar de benestar” que els havien promès i amb el que portaven somniant tota la vida, havia sigut només una il·lusió, un oasi en allò que havien anomenat transició. Avui, aquelles mans segueixen tacades pel fum i el greix dels motors, i ara, més que mai, estaven cansades de mirar l'horitzó i que la calor de l'asfalt li fes veure mi-ratges.

EVA SOLER, GES 2

MANS

Page 8: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

8

ENTREVISTA A DANI PÉREZ, DEPORTISTA Y ESTUDIANTE Dani Pérez nació en Palermo hace 18 años, pero reside en España desde los 8. Hace tiempo que se dedica al downhill, deporte en el que reciente-mente ha sido proclamado bicampeón del mundo. En la actualidad com-partimos clase con él en GES 1, en el CFA Jacint Verdaguer. Gasta poco en gasolina, ya que siempre se mueve en monopatín. - ¿En qué consiste el DOWNHILL? Este deporte consiste en descender en bicicleta por terrenos abruptos de montaña. Suele ser en difíciles condiciones donde el objetivo es llegar a la meta en el menor tiempo posible.

-¿Cómo llegaste a este deporte? ¿Qué te motivó? Desde pequeño me apasionaban las bicicletas y un día decidí empezar a competir. A raíz de ver vídeos de downhill me entró la cu-riosidad por este deporte extremo. ¿Cuántas horas le dedicas al downhill? Normalmente unas 4 horas diarias. Caliento unos 30 minutos y después intento bajar tiem-pos. Suelo entrenar donde tenga la próxima competición. -¿Qué es lo más excitante del este deporte ? La adrenalina que descargo en él. - Cuando te lanzas, ¿no te entra el pánico? Si me entrara el pánico no me dedicaría a este deporte. - ¿Piensas seguir mucho tiempo practicando este deporte? Pues hasta que me retire. - ¿Te ves con 80 años practicando este deporte? Ojalá. - ¿Piensas que podrás volver a ganar un título mundial? Sí, trabajo para ello. - ¿Tienes algún circuito preferido? Sí, el gran premio de Estados Unidos, en Colorado. - ¿En qué terreno te encuentras más seguro? Después de llover me encuentro más a gusto, las ruedas se agarran con mayor firmeza. - ¿Cuáles son tus planes para el futuro? Seguir con el deporte e intentar sacarme la ESO, y si es posible incluso el bachillerato.

Seguiremos viéndolo en clase mientras los fines de semana continuará practicando este deporte extremo. Esperamos que llegue a todas las metas que se proponga. ALUMNOS Ges1

DOWNHILL

The skimboard is my favourite sport as much as football. It's a beach sport very similar to surfing, but the difference is the way we enter the sea. The Skimboard consists in running towards the water

with the "skimboard" and lunch it under muy feet to slide towards the wave. Once there you only have to surf the wave. I have been in this sport since 2009. I have practiced hard to compete in national and local competitions,

but i stopped for a while because I was busy working and studying. But now i would love to return and I'm mating time for it ever if it is not in big competitions. I practice "SKIM" sometimes when i have time and the weather is appropriate. VICTOR TENA . CFGS

SKIMBOARD

Desde pequeño me gustaba mucho en general el mundo del motor pero sobre todo las dos ruedas. Con ocho años mi cuñado me llevaba al Palau Sant Jordi a ver el trial indoor, y me aficioné mucho a ese estilo. Con 11 o 12 años mi cuñado arregló una Ducati Senda de su tío y empecé a aprender a llevar moto de marchas. Hacíamos rutas por la montaña y yo ya empezaba a saber lo que es disfrutar de la conducción por arena con una moto. Al poco tiempo conocí un amigo que competía en motocross y al conocer esta categoría me encantó, y siempre pensaba que algún día me gustaría tener una moto de competición de motocross. Al cumplir los 14 años obtuve la licencia de ciclomotor y me compraron una scooter, de la que disfrutaba por carretera, aunque tuve un pequeño accidente y me rompí la claví-cula. Después vino el carnet de moto y me compré una Honda VTR SP 1000 de veloci-dad. Me encantaba pero conducir en asfalto y con tráfico no me acababa de llenar.

Al final hice realidad mi sueño, comprándome una moto de cross. Hacíamos salidas con los amigos a circuitos donde todos los días eran diferentes y muy divertidos, donde todos los días había anécdotas que contar. Siempre me acuerdo de lo que mi cuñado me decía: “lo que me encanta de las motos es que cuando las estás conduciendo desco-nectas por completo, es el momento en que te olvidas de todos los problemas”. J.Z.Z. CFGS

MI AFICIÓN POR LAS DOS RUEDAS

Page 9: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

9

Cuando era pequeña, caminando hasta casa me encontraba con algunos co-ches, y cada vez que me tocaba uno por delante quizá por instinto, dejaba de respirar. Si hoy tuviera que hacerlo… creo que me moriría por falta de oxígeno. Realmente hay demasiados coches contaminantes. “El parque automovilístico crece exponencialmente de una manera atroz y si no se toman medidas, el futuro para nuestros hijos es desastroso” Estas pala-bras se dicen tan a menudo que yo creo que ya no tienen efecto. Como acatar las leyes del Protocolo de Kioto. Los principales productores de CO2, EE.UU. y China, no firman dicho protocolo. Es más, me ha parecido oír

que las últimas decisiones que se han tomado al respecto dicen que firmarán pero que empezarán a llevar a cabo dichas normas a partir del 2000 y pico. ¿Se puede ser tan déspota? ¿Y además decirlo así, sin ningún tipo de vergüenza? Pues por lo visto sí. Cuando me sorprendí, fue cuando supe que en este protocolo se aceptaba la compra-venta de cuotas de contaminación. O sea, que se crean unas leyes para dejar de contaminar y proteger el planeta y resulta que lo primero que se hace es “mercadear” con los paí-ses que no contaminan y poder contaminar más. Pero ¿a dónde vamos a llegar si los gobernantes del mundo se toman las leyes a cachondeo? Yo vivo en Barcelona, una de las ciudades más contaminadas. Actualmente los niveles de contaminación que estamos soportando superan lo permitido. Veamos las últimas noticias.

Barcelona. (EFE).- La Generalitat ha reactivado hoy el protocolo por contaminación atmosférica en 17 municipios del área metropo-litana de Barcelona, que, entre otras medidas, limita la velocidad en las vías de acceso a la ciudad e insta a las empresas a reducir sus emisiones, ante la elevada concentración de dióxido de nitrógeno (NO2) en toda la zona.El protocolo anticontaminación, que estu-vo activo los días 4 y 5 de diciembre, se ha vuelto a establecer a las 06.00 horas de este lunes en Barcelona, Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellá de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts y Viladecans.

Dentro de estas poblaciones está la mía que es Castelldefels, estamos afectados pertenecemos la provincia pero en mi pueblo tenemos la playa más cercana y no somos una ciu-dad, por lo que nuestro aire está más limpio y no sufrimos tanto el estancamiento de la polución como se sufre en Bar-celona. Hemos de recordar que la contaminación no sólo es debido al tráfico rodado sino también a la industria, sobreto-do la pesada como la siderometalúrgica o la cementera. Es por eso, para evitar que la contaminación destruya el aire de nuestros pueblos, los ríos no se ensucien y tengan vida y nuestra tierra pueda dar sus mejores frutos, debemos reci-clar, reutilizar y reducir nuestros residuos. HEMY ESTEVEZ. CFGS

LA CONTAMINACIÓ

Fa uns quants anys que cada vegada s’escolta més a la gent pel carrer par-lar de la realitat del canvi climàtic i les seves conseqüències al medi ambi-ent . Sembla que ens hem adonat ara d’aquestes conseqüències , és una realitat que va començar fa molt de temps , però que hem decidit no tenir en compte . Ara hi ha molts estudis que ens posen sobre avís de la pujada del nivell dels oceans i no només això, sinó que també puja la temperatura de les seves aigües , un símptoma molt clar del desglaç de les glaceres i a la seva vegada és un perill més que posa de manifest que els animals com ara els óssos polars i les foques no tenen prou menjar per sobreviure i cada

cop hi ha menys gel per poder anar d ‘un lloc a un altre, buscant menjar . La crua realitat és que això fa que s’ofeguin per la desespe-ració, és una mostra més de tantes que ens ofereix la natura i que encara avui dia mirem amb llunyania sense adonar-nos , o sí, que si volem podem fer més per nosaltres mateixos ALEJANDRA CABEZAS.CFGS

EL CANVI CLIMÀTIC

Page 10: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

10

PLAZA DE JUAN XXIII DE CASTELLDEFELS

En un lugar de Castelldefels situado entre los barrios Vistalegre y el castillo se en-cuentra la plaza de JUAN XXII donde se reúnen la población de la tercera edad y se suele hablar de todo por eso se le llama (la Moncloa ) y también se celebran todas

las fiestas de los dos barrios, un sitio donde se puede ir a echar un buen rato, si no tienes prisa. JUAN MANUEL FERNÁNDEZ. Competic 1

PASEO MARÍTIMO

Me gusta pasear por las mañanas escuchando y viendo las olas del mar, sentarme en la plaza de las palmeras, y disfrutar de la gastronomía en los chiringuitos. Desde el pueblo tenemos muy buena combinación, y andando a 10 minutos. MIGUEL. Competic 1

LA PLAYA Toda mi vida, he vivido cerca del mar, por eso, mi lugar preferido ,es la playa ,yo, en verano voy a la playa, tomo el sol (poquito ) me baño y me distraigo viendo a la gente y también me gusta ir en in-vierno cuando, el mar está revuelto y se parece un poco más, a mi añorado Cantábrico es una visión

que me relaja y deja atrás todos mis malos humores en invierno, también me gusta leer mientras tomo el sol . MC TOCA . Competic 1

RACONETS DE CASTELLDEFELS

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets cone-gudes com els Tres Tombs o Tonis es celebren amb motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, protec-tor dels animals, i són un conjunt d’actes que es fan arreu de Catalunya entorn al 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, cur-ses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

El ritus principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritus s'anome-na Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts in-

drets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts. M.Ricart

ELS TRES TOMBS

La festa de Carnaval és la festa del món al revés. Durant uns dies s’escull un rei que deixa fer tot allò que està prohi-bit durant l’any. Tota la gent es disfressa, balla, juga i s’ho passa bé. Per Carnaval et pots convertir en el que vulguis, des d’un animal, fins un heroi, un príncep o un villà. A l’antiguitat, ja els grecs i romans feien festes semblants. Els romans les dedicaven als deus. Eren festes boges, a vegades escollien un esclau, el nomenaven rei per un dia i li donaven el privilegi de decidir qui havia de viure o de

morir. Per aquest motiu, es van voler prohibir perquè sovint eren festes esbojarrades. Però tot això ha canviat i ara és una festa alegre i participativa. El Carnaval està relacionat amb la religió cristiana. Es celebra dies abans del Dimecres de Cendra, que és quan comença la Quaresma. Això, segons la tradició dels cristians, vol dir quaranta dies de sacrifici. Durant el Carnaval s’aprofita per fer tot allò que es deixarà de fer a la Quaresma. Els dos personatges que representen el Carnaval són el rei Carnestoltes que és un personatge esbojarrat , amic de la festa i la beguda; i la seva enemiga, la Vella Quaresma, una vella de set cames que fa dejú i abstinència i a qui no agraden les festes. A mi el que més m’agrada és poder convertir-me, per un moment, en una altra persona, encara que no sigui veritat i passar-m’ho bé amb els amics, que quan es celebra una festa es tracta d’això, de passar-s’ho bé. ISABEL SÁNCHEZ CAO. Cfgs

CARNAVAL

Page 11: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

11

Si fa uns anys valoràvem el que ens envolta, actualment també valorem el nostre entorn personal virtual. La presència a les xarxes socials és present de manera continuada. Però quines xar-

xes socials estan presents en la societat actual i segons els grups d’edat ii segons els darrers estudis. Facebook és la xarxa que està present en totes les franges d’edat. Entre els joves es considera una xarxa “morta”, antiga, sense

interès, però de la qual costa desfer-nos-en, deixar, abandonar. Amb tot es considera que hi ha una molt gran quantitat de comptes duplicats, no actius i de persones inexistents. En aquesta xarxa podem triar els amics amb qui compartir i amb quin no, però no podem controlar el que els altres poden dir de nosaltres o les imatges que es pengen. Funciona com un immensa sala de “tafanejar” i donar-se a conèixer. Alternativa seria tuenti encara que d’àmbit molt més reduït i actualment un operador de mòbils.

Instagram possiblement una de les xarxes més actives entre joves de mitjana edat i de trendies. Les generacions més grans estan molt poc presents. Es valora molt el grau d’acceptació per followers o likes que es fa en les imatges que es pugen entre els més joves. Mostra el grau d’acceptació dins del grup. Pengem imatges i els nostres followers poden marca com like. Twitter en canvi és molt buida de joves i és entre les mitjanes edats on està més present. El món de relació social “real” la té molt present. Amb tot s’han detectat fraus en els comptes com la compra de followers per poder presentar més o menys pre-

sencial social. Els polítics i gent d’opinió l’usen intensament i està cada vagada més present en el dia quotidià. Snapschat és molt menor la pressió social. Aquesta app que envia imatges que queden destruïdes passat un temps està molt present entre els més joves que s’inicien en les xarxes socials.

Yik Yak es centra en el que es publica i sembla que és molt addictiva entre els que l’usen. En aquest cas tots els comentaris que es fan són anònims, no podem triar nom, i podem veure tots els comentaris “tots” escrits per qualsevol persona que esti-

gui en les rodalies, és el teu lloc on estàs el que marca el que es veu o no. Sembla que fa furor en algunes universitats americanes. M RIUS #leenamrius

ÚS DE LES XARXES SOCIALS

Des de Sony han volgut rebre el 2015 fent un repàs a 15 dels títols exclusius que arribaran aquest nou any. I és que el 2015 es presenta interessant per als usuaris de la consola de nova generació de Sony, ja que PlayStation

4 rebrà tants grans títols triple A com originals aventures independents de manera exclusiva.Tal i com es pot veure a molts videos i revistes, alguns dels jocs més esperats i atractius de cara al 2015 per PS4,pel que fa a grans desenvo-

lupaments són: Bloodborne, el successor espiritual de Dark Souls ,que ha deixat opinions dispars després de la seva fase de proves; Uncharted 4 A Thief 's End, que suposarà l'esperada estrena de Nathan Drake en la nova generació; Until Dawn, que ens farà passar moments d'angoixa; o The Order 1886, el títol que promet deixar-nos amb la boca oberta a tots pel seu acurat apartat tècnic. D'altra banda, pel que fa a aquestes petites joies independents que estan per arribar a PS4, ens trobarem amb aventures com RIME, desenvolupada pels espanyols Tequila Works; Everybody 's Gone to the Rapture, títol apocalíptic; l'aventura espacial No Man 's Sky que arribarà també a PC; o The Tomorrow Children, un multijugador en línia en què haurem de cooperar per restablir la raça huma-na. Com veieu, 2015 pinta molt bé per PS4 i serà un any ple de jocs de prometedora qualitat. I no només en la consola de Sony ja que tant Xbox One com Wii O comptaran amb grans títols exclusius com Quantum Break o el nou The Legend of Zelda.

SERGI REMON. CFGS

VIDEOJOCS 2015

La Colla Castellera de Castelldefels, a la festa major d’hivern de 2014, preteníem fer la millor actuació de la història. Portàvem molts mesos assajant una sèrie d’estructures molt complexes de la gama dels castells de 7

pisos, concretament un 4d7, 3d7, 3d7 amb agulla (pilar), 2d7. Durant la temporada, el castell que teníem més assolit era el 3d7 ja que havia estat descarregat més de 10 cops i després el 4d7 ,que també estava prou bé. Però el 3d7 amb agulla (pilar) i la torre de set són castells inèdits per als Castellers de Castellde-fels. Les setmanes anteriors a aquesta actuació, els assajos transme7en molt bones sensacions i tots estàvem molt mo7vats per acabar la temporada amb la millor actuació de tots els temps que ha fet la nostra camisa. Unes hores abans de l’actuació estàvem reunits tots els joves de la colla. Després d’un discurs de mo7vació que un company tenia preparat, vàrem baixar a la plaça del nostre poble. Un cop tots enfaixats, vam començar descarregant un 3d7 sense problemes, i que es notava molt treballat. Tot seguit vam muntar la pinya del 3d7 amb el pilar, que és un castell que puja molt la dificultat de

l’anterior. Era el primer cop que la nostra colla provava aquest castell a plaça, simplement això ja era emocionant per a tots nosaltres. L’estructura externa es va assolir amb facilitat i l’enxaneta va carregar la primera part del castell, però quan es disposava a entrar al pilar, el castell va caure. Mases sensacions vaig sen7r en aquell moment, impotència per haver estat tant a prop de fer un castell que tant de temps portàvem assa-jant, alhora alegria perquè mai s’havia estat tant a prop d’aconseguir-ho , ràbia, eufòria, i un llarg etc que no es pot descriure amb parau-les. Vàrem acabar l’actuació amb un castell més bàsic, ja que teníem algunes baixes i no podíem arriscar. Però sempre recordaré el primer intent d’un castell de gama extra de 7 pisos, i quan aquesta temporada el descarreguem, encara serà mi-

llor la victòria, perquè és un castell que ens costarà portar-lo a plaça. SHEIKH CORDERO RODRÍGUEZ .Cfgs

FESTA MAJOR D’HIVERN 2014

Page 12: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

12

Què són els virus?

Els virus són programes que realitzen accions molestes i/o nocives a un ordinador. S'in-trodueixen de formes molt diverses: a través del correu electrònic, d'Internet, de dis-quets, etc. Generalment es reprodueixen infectant altres fitxers o programes.

Quan el programa infectat s'executa, el codi entra en funcionament i el virus segueix estenent-se, els virus informàtics són micro-programes.

Existeixen programes que fan una broma o falses alertes (jokes i hoaxs) que sense en-trar en el concepte de virus també poden produir desastres sobre un equip informàtic o una xarxa. Aquestes enganyifes són tractades com a tals.

Cal doncs usar amb regularitat un antivirus i actualitzar les bases de dades.

Entre els antivirus gratuïts recomanem: Avast, Avg, Avira

CENTRE

ELS VIRUS INFORMÀTICS I LES SEVES TÈCNIQUES DE PROPAGACIÓ

Tipus de virus

Virus residents

Virus d'acció directa

Virus que sobreescriuen

Virus de boot

Virus de macro

Virus d'enllaç o directori

Virus encriptats

Els virus informàtics es poden classificar seguint criteris molt diversos. En aquesta classificació s'inclouen els programes o falses alertes que poden alterar el funcionament d'un ordinador o d'una xarxa.

La característica principal d'aquests virus és que s'oculten en la memòria RAM de forma permanent o resi-dent.

Al contrari que els residents, aquests virus no resideixen en memòria. Per tant, el seu objec7u prioritari és re-produir-se i actuar en el mateix moment de ser executats.

Aquests virus es caracteritzen per destruir la informació con7nguda en els fitxers que infecten

o d'arrencada Els termes boot o sector d'arrencada fan referència a una part molt important d'un disc (tant

d'un disquet com d'un disc dur), ja que hi ha la informació bàsica sobre les caracterís7ques del disc i un progra-

ma que permet arrencar l'ordinador. Aquest 7pus de virus no infecta fitxers, sinó els discos que els contenen.

Les macros són micro-programes associats a un fitxer (i aquest està associat a una aplicació) que serveixen per

automa7tzar conjunts d'operacions complexos. Al ser programes, les macros poden ser infectades. Quan s'obri

un fitxer que con7ngui un virus d'aquest 7pus, les macros es carregaran de forma automà7ca, produint-se la

infecció.

Els fitxers se situen en determinades adreces (solen ser formades per la unitat de disc més el directori) que el

sistema opera7u reconeix per a poder localitzar-los

Més que un 7pus de virus, es tracta d'una tècnica u7litzada per alguns d'ells, que al seu torn poden pertànyer a

altres classificacions. Aquests virus es xifren o s'encripten a si mateixos per a no ser detectats pels programes

an7virus

Virus polimorfes Són virus que en cada infecció que realitzen es xifren o encripten d'una forma dis7nta (u7litzant diferents algo-

rismes i claus de xifrat).

Virus de fitxer Infecten programes o fitxers executables (fitxers amb extensions EXE i COM).

Virus de companyia Són virus de fitxer que al mateix temps poden ser residents o d'acció directa. El seu nom deriva del fet que

"acompanyen" altres fitxers existents en el sistema abans de la seva arribada, sense modificar-los com fan els

virus de sobreescriptura o els residents

Cucs (Worms) D'una manera estricta, els cucs no es consideren virus perquè no necessiten infectar altres fitxers per a repro-

duir-se.

Troians o cavalls de Troia

Tècnicament, els troians tampoc es consideren virus, ja que no es reprodueixen infectant altres fitxers. Tampoc

es propaguen fent còpies de si mateix com fan els cucs.

Bombes lògiques Tampoc es consideren estrictament virus, ja que no es reprodueixen. Ni tan sols són programes independents,

sinó un segment camuflat dintre d'un altre programa. Tenen per objec7u destruir les dades d'un ordinador

Virus falsos Al marge de les divisions anteriors, existeixen certs 7pus de missatges o programes que en certs casos són con-

fosos amb virus, però no ho són en cap sen7t. Els principals components d'aquest grup són els hoaxes.

Page 13: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

13

L'origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, o d'un déu fluvial, segons uns mites la seva mare era la musa Melpòmene, segons altres Cal·líope. Les sirenes de la mitologia grega eren nàiades (nimfes marines), meitat dones i meitat aus, no gaire diferents de les Harpies. A partir de l'Edat Mitjana es va considerar que tenien el cos de dona i cua de peix. Una de les principals característiques eren les seves veus, ja que tenien una immensa dolçor i musicalitat. Gràcies al seu do, cridaven l’atenció dels vaixells dels mariners, aquests quedaven bocabadats amb tan bella música que provo-cava voler saltar del vaixell per poder escol-tar millor, acabant amb la seva vida ofegant-

se a les aigües. El primer cop que es va conèixer alguna cosa de les sirenes, va ser a l’ Odissea, quan Ulisses en el viatge de tornada a Ítaca, aconsellat per la pitonissa Circe, va poder evitar el perill del seu cant tapant les orelles dels seus companys amb cera, mentre que ell, que volia escoltar el seu encisador cant, es va fermar al pal del vaixell, ordenant als seus companys que quan demanés que el deslliguessin l'ha-vien de fermar més fort. Actualment no se sap si les sirenes son un mite o una realitat, hi ha diversos reportatges, diverses explicacions, experiències explica-des en primera persona, fotografies i llegendes. Però això mai ho sabrem, tot quedarà en un dubte a la vostra elecció, segons el que vulgueu creure. ANDREA ALTAMIRANO I VICTORIA SIERRA . CFGS

MITOLOGIA DE LES SIRENES

Seattle, una ciutat dels Estats Units, va camí de convertir-se en la primera ciutat del país que multa a qui tira restes de menjar i altres productes orgànics a les escombra-ries en lloc de separar per fer compostatge. Una nova ordenança municipal prohibeix específicament a comerços i a cases parti-culars tirar restes orgàniques a les escombraries, per ara si algú infringeix la norma se li avisa col·locant un adhesiu de color vermell en la seva galleda de les escombra-ries, però a partir del juliol això es traduirà en una sanció. Cada sanció serà d'1 dòlar per a les cases unifamiliars i en el cas d'apartaments o comerços la sanció pot arribar a 50 dòlars. La gran majoria dels veïns donen suport a aquesta mesura.

L'Ajuntament de Seattle proporciona de forma gratuïta les galledes d'escombraries per llançar les restes de menjar, fulles i herbes de jardí i fins i tot les caixes de pizza. Seattle és una ciutat pionera en reciclatge, la majoria de negocis i veïns fan el seu propi compostatge. Actualment un 56% dels resi-dus (407.125 tones a l'any) són reciclats. Cada any, Seattle, una ciutat de 650.000 habitants, genera una mitjana de 100.000 tones de residus orgànics que no es reciclen i van a parar a un abocador a l'estat d'Oregon, el resultat d'això és un elevat cost per a les arques municipals i el que és pitjor, contri-bueix a l'emissió de gasos de l'efecte hivernacle. GERARD CÁRDENAS BENITO. CFGS

SEATTLE, CIUTAT PIONERA A MULTAR QUI TIRA MENJAR A LES ESCOMBRARIES

Hace tres años hice un viaje muy peligroso para llegar a España. Fui un vier-nes a las cuatro de la mañana al puerto de Tánger, de ahí salimos en una patera. Éramos cuatro amigos. El viaje duró cuatro días. Con los nervios olvi-damos la comida y el agua. Pasamos mucho hambre y sed, ya que la travesía duró cuatro días. Pasamos mucho miedo de que nos cogiera la policía por-que el viaje no es legal. El segundo día del viaje se pinchó la patera por un lado. La arreglamos lo más rápido que pudimos. El viaje fue muy duro, con las olas nos mojamos. El martes a las cinco de la mañana llegamos a Huelva. Teníamos que descargar la patera en una furgoneta. Fuimos a dormir a la

casa de los dueños de la patera. Al día siguiente cogí el tren para Barcelona. ADIL ES-SAADI . GES1

MI VIAJE

Page 14: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

14

Degut a l’obra d’en Jordi Casanovas, l’alcalde de la capital de l’Alt Penedès, vol complir un repte cultural combinant el tradicionalis-me amb el modernisme. Per aquest motiu, el regidor de Vilafranca del Penedès, Raimon Gusi, ha presentat un programa, el qual està format per unes 163 activitats. Aquestes engloben l’àmbit històric, cultural, arts plàstiques, lletres i gastronomia (destacant la cultura del vi, la qual és molt característica de l’Alt Penedès) principalment. El concepte de Capital Catalana de la Cultura va nàixer fa uns 30 anys, en concret el 1985. Aquest fet va provocar que Catalunya

fos la fundadora d’aquest concepte que, darrera-ment, s’ha exportat arreu del món. Ha arribat tant lluny el concepte de Capital de la Cultura que nosal-tres mateixos estem assessorant a Corea perquè pu-gui portar-ho a terme.

“A Vilafranca tenim un caràcter especial degut a unes arrels rurals, que també té Catalunya, perquè treballar amb la vinya no és tan fàcil com sembrar-la” va divertir-se l’alcalde, definint a la població com a bastant tradicional, enriquida pels nous habitants que han arribat a viure allà. NÚRIA OSORIO PLAZA . CFGS

VILAFRANCA DEL PENEDÈS SUPLEIX A BARCELONA COM A CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA

Taller a càrrec de IOLANDA ROMA (Nutricionista) Una vegada més, s’ha fet a l’escola el Taller de dietètica i nutrició pels alum-nes del nostre centre. Els nostres alumnes han estat molt par-ticipatius i han mostrat molt interès en els temes tractats. M. MATA

TALLER DE DIETÈTICA I NUTRICIÓ

VIATGE A DUBLIN SORTIDA BCN EL 22/05 10:50 ARRIBADA DUB 12:30

SORTIDA DUB EL 25/05 18:40 ARRIBADA BCN 22:05

Aquest curs hem iniciat una experiència per donar una dimensió lingüística als aprenentatges de llengua anglesa. Amb un sentit comunicatiu, cada setmana fem un taller de llengua en anglès. El taller està coordinat per dos professors del centre, els professors J. Enériz i M. Rius, que s’alternen en els tallers. Els alumnes, la setmana anterior, reben unes pautes del tema a tractar i com preparar-lo per la setmana següent. El taller dura una hora i en el qual els alumnes van interpel·lant-se, sempre usat l’anglès, o exposant els seus parers sobre el tema proposat. Participen alumnes del nivell dos i tres del centre i alumnes que el curs passat van fer el nivell tres. El professorat dinamitza la tertúlia per tal que tots hi participin i amb una tècnica de pregunta activa facilita que tots facin intervencions amb un discurs coherent. Possiblement en la dimensió actual i en el nostre entorn és cada vegada més important tenir alumnat i conciutadans al menys trilingües. M.RIUS

TALLER D’INTERCANVIS LINGÜÍSTICS EN LLENGUA ANGLESA

L’ASSOCIACIÓ D’ALUMNES PROPOSSA : ACTIVITAT CULTURAL

18 de març de 2015 Visita al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Visita al Museu dels Volcans d’Olot, Parc Nou Nocions de Vulcanisme i terratrèmols (audiovisuals) Desplaçament a l’Àrea de Santa Margarida Itinerari guiat al Croscat. Adreçada als alumnes de PACFGS i GES 2

Page 15: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

15

P O B L A T,

,

G

R

A

N

.

Si col·loques les peces correctament, llegiràs un fragment dels Viatges de Gulliver de Jonattan Swift

Problemes de LÒGICA : Atreveix-te amb aquests problemes de lògica i estrenya’t el cervell

1. LA NOTA MITJANA. La nota mitjana aconseguida en una classe de 20 alumnes ha estat de 6. Vuit alumnes han suspès amb un 3 i la resta va superar el 5. Quina és la nota mitjana dels alumnes aprovats?

2. SIS AMICS DE VACANCES. Sis amics volen passar les seves vacances junts i decideixen, cada dos, utilitzar diferents mitjans de trans-port; sabem que Alexandre no utilitza el cotxe ja que aquest acompanya Benet que no va en avió. Andrés viatja amb avió. Si Carles no va acompanyat de Darío ni fa ús de l’avió, podria vostè dir-nos en quin mitjà de transport arriba al seu destí Tomàs.

3. L’EXPLORADOR CONDEMNAT. Un explorador va caure en mans d’una tribu d’indígenes, se li va proposar l’elecció entre morir a la foguera o enverinat. Per això, el condemnat havia de pronunciar una frase tal que, si era certa, moriria enverinat, i si era falsa, moriria a la foguera. Com va escapar el condemnat a la seva funesta sort?

SOLUCIONS 1.LA NOTA MITJANA. Vuit 2.SIS AMICS DE VACANCES. Amb cotxe. 3.L’EXPLORADOR CONDEMNAT. El condemnat va dir: «Moriré A LA FOGUERA». Si aquesta frase és certa, el condemnat ha de morir enverinat. Però en aquest cas ja és falsa. I si és falsa, ha de morir a la foguera, però en aquest cas és veritable. El condemnat va ser indultat

CURIOSITATS

Què és un déjà vu? Quina explicació té? Déjà vu és una expressió en francès que significa «ja vist» i descriu l’experiència de sentir que s’ha estat testimoni o s’ha experimentat prèviament una situació nova. L’experiència sol anar acompanyada d’una convincent sensació de familiaritat i també per una sensació d’«esglaiament» o «estranyesa». S’atribueix amb freqüència a un somni, encara que en alguns casos hom té la ferma sensació que l’experiència «va ocór-rer autènticament». Aquest concepte va ser encunyat per l’investigador psíquic francès Emile Boirac (1851-1917).

Generalment s’explica la sensació de déjà vu, com a una disfunció cerebral molt estesa (més del 70% de la gent diu haver-la experi-mentant), perquè el cervell processa la informació entre els sistemes neurològics responsables de la memòria a llarg termini en lloc dels responsables de la memòria a curt termini.

Per què estirem les orelles a algú quan fa anys? Quants cops us han estirat els vostres familiars o amics les orelles el dia del vostre aniversari i aquestes han acabat vermelles com to-màquets? Mai havíeu pensat el significat d’aquest gest? Podem saber el motiu d’aquest gest gràcies a unes paraules de Plini: Est in aure ima memoraiae locus. Segons els romans, l’orella (exactament el lòbul auricular) era el lloc on residia la memòria. Per tant, el fet d’estirar les orelles quan compleixes anys es feia i es fa perquè d’aquesta manera ens estan recordant el pas del temps i ens fan adonar que el grau de saviesa també és major.

Observaven que la gent gran eren homes i dones savis i que les orelles d’aquests s’anaven fent més llargues amb el transcurs dels anys

Aquesta tradició s’origina amb el propòsit de desitjar a la persona que fa anys, una llarga vida i plena de coneixements.

Page 16: Revista CFA J Verdaguer Castelldefels 1/2015

16

Llengües:

Són cursos anuals. En aquests cursos es treballen les habilitats de comprensió i expressió orals i escrites que permeten fer front a la major part de situacions lingüísti-ques de la vida quotidiana

Llengua catalana:

Llengua castellana per estrangers :

Llengua estrangera/anglès:

Informàtica: Programa oficial ACTIC

Els ensenyaments d'informàtica tenen com objectiu facilitar l'adquisició de la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la co-municació (TIC) per desenvolupar-se en la societat actual. COMPETIC 1

Recull les tres competències del nivell bàsic de l'acreditació de compe-tències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC-Bàsic).

-Full de càlcul

-Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment

-Cultura, participació i civisme digital.

COMPETIC 2

Recull les vuit competències del nivell mitjà de l'acreditació de compe-tències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC- Mitjà)

-Cultura, participació i civisme digital.

-Tecnologia digital, ús de l'ordinador i del sistema operatiu.

-Navegació i comunicació en el món digital.

-Processador de textos.

-Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment.

-Full de càlcul.

-Base de dades.

-Presentació de continguts.

OFERTA FORMATIVA DEL CENTRE

El calendari de presentació del sol·licituds és:

Del 22 al 29 de juny, per als ensenyaments d'educació d'adults, excepte els ensenyaments de formació instru-mental, català i castellà, que serà del 2 al 7 de setembre

Per a mes informació podeu consultar: al web del Departament d’Ensenyament. www.gencat.cat/ensenyament

al web del centre: http://www.xtec.cat/cfajverdaguercastelldefels/

Nivell Acreditació

Bàsic A2

Llindar B1

Nivell Acreditació

1 A1

2 A2

Nivell Acreditació

1 A1

2 A2.1

3 A2.2