1 EDITORIAL

S egurament us haureu demanat per qu hi ha una bandera quadribarrada en forma de lla penjada a lentrada del nostre centre. Aquests dies, la immensa majoria

dels centres de les Illes han penjat un lla quadribarrat. Es tracta dun smbol de la llengua que parlam a les Illes Balears: el catal, i es penja per reivindicar el model educatiu que tenim actualment. Un model basat en la immersi en la nostra llengua que parteix de la voluntat de donar igualtat doportunitats a tot lalumnat de les Illes, independentment del seu origen. Ara, des del govern, es vol crear un conflicte on no nhi havia cap i es vol dividir els alumnes segons la llengua que parlen els seus familiars, s a dir, segons el seu origen. Es vol eliminar leducaci en catal, tot i que noms aquesta garanteix que totes les persones de les Illes Balears puguin accedir a tots els llocs de treball, i que tothom pugui ser ats en la seva llengua a qualsevol departament de lAdministraci pblica. Tots els indicadors ens diuen que la pervivncia del catal est en perill, a causa de la pressi social i meditica del castell. El que es pretenia amb la Llei de Normalitzaci Lingstica era una convivncia entre les dues llenges majoritries de les Illes, convivncia que es veu ara amenaada pel desemparament legal del catal en la nova llei que prepara el partit en el Govern.

Fa pensar el fet que, quan sestan produint les retallades en lensenyament ms fortes de la histria, quan sest escanyant el pressupost dels centres, llevant les beques i ajudes a lalumnat i devaluant la tasca docent, es generi un conflicte per desviar-ne latenci. Des de la comunitat educativa demanam que es tengui en compte el nostre criteri, ja que est demostrat que aquest model permet els alumnes aprendre les dues llenges oficials, el catal i el castell, i una tercera llengua, langls, i ajuda a la sostenibilitat cultural.

Grcies per llegir Capfico

Capfico

Edita

Comissi de normalitzaci lingstica i

comissi de biblioteca de lIES Francesc

de Borja Moll.

Consell de redacci

Catalina Barcel, Maria Puigserver,

Catalina Mascar, Marc Peris, Aina Me-

li, Nria Rey, Catalina Penyafort,

Gemma Sanz.

Collaboren

Departament de Fsica i Qumica; Depar-

tament de Cultura Clssica; Departament

de Msica; Departament de Geografia i

Histria; Departament dAdministraci i

Finances; Departament de Sanitat; De-

partament de Catal; Departament de

Castell; Departament Plstica i Visual;

Departament de Comen; Equip directiu.

Portada i contraportada

Marc Peris

Maquetaci

Aina Meli i Gemma Sanz

2 PER LA LLENGUA!

Q uan surti aquesta revista al carrer ja haureu tengut loportunitat de veure que a lentrada del centre sha penjat una senyera quadribarrada (la bandera mallorquina, per aquells que no coneguin la terminologia especfica). Un dels significats daquesta senyera s rei-vindicar la nostra llengua, protegir-la dels atacs que comencen a assetjar-la.

Sups que hi ha gent que no entn que vulguem defensar la nostra llengua i que no vulguem que sen redueixin els seus mbits ds. Jo vull demanar-vos que ho mireu duna altra manera: Estareu con-

tents si la llengua amenaada fos la vostra, la dels vostres pares o la dels vostres padrins?

Com que s gaireb impossible resumir en una pgina tot el que s una llengua per a una persona,

he trobat un poema que reflecteix a la perfecci gaireb tot el que s la llengua per a cadasc.

LA MEVA LLENGUA

No em preguntis per qu, per lestimo

de cor la meva llengua;

no ho preguntis en va, sols puc respondret:

Lestimo perqu s, perqu s la meva.

Lestimo perqu s; perqu eixa parla

s la parla mateixa

que al so duna non-non la ms hermosa

bress amorosament ma son primera.

Lestimo de tot cor, per catalana,

lestimo perqu en ella

la rondalla primera em cont lvia

un capvespre destiu mentre el sol queia.

Lestimo de tot cor, perqu en descloures

lexquisida poncella

de mos vint anys, aquell sublim testimo

va dictar-me lamor en eixa llengua.

Lestimo de tot cor, perqu la parlen

els meus amics de sempre,

els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,

els que em criden avant! i avant mempenyen.

3

Lestimo de tot cor, perqu cigales,

i espigues i roselles,

i els rossinyols i el mar i el cel i laire

sos grans secrets en catal em revelen.

Lestimo de tot cor, perqu no en trobo

de ms franca i ms bella...

I em preguntes per qu? I aix em preguntes?

Lestimo perqu s, perqu s la meva.

Apelles Mestres i O

Esper que aquest poema us hagi ajudat a entendre per qu estimam la llengua catalana, al cap i a la

fi s la llengua prpia de Mallorca, aquesta illa que ens ha vist nixer o que ens ha acollit quan hi

hem arribat.

Esper que ho entengueu! Si perdem la llengua, perdrem la nostra identitat, la individual i la

collectiva. No labandoneu!

Maria Puigserver Jord

4 EXPERIMENTS CASOLANS

A conseqncia duna propietat dels lquids alguns insectes poden caminar sobre laigua sense enfonsar-se. Aquesta magnitud fsica s la tensi superficial.

Aplica aquest principi i experimenta:

1. Collocau una moneda de cntims deuro sobre un tros menut de paper de filtre.

2. Posau amb compte el paper amb la moneda damunt la superfcie de laigua continguda en un tass.

Poden surar les monedes de metall?

La tensi superficial s el fenomen pel qual la superfcie dun lquid tendeix a comportar-se com si fos una pellcula elstica molt prima. A la superfcie del lquid les molcules suneixen amb major intensitat formant una espcie de capa difcil de rompre.

Diagrama de forces entre dues

molcules dun lquid.

5

3. Amb lajuda dun escuradents enfonsau lentament el paper de filtre per comprovar que la moneda no senfonsa.

Tot i que les monedes sn ms denses que laigua amb un poc dhabilitat podreu aconseguir que no senfonsin.

Per fer bombolles de sab gegants heu de saber que el secret s la mescla de sab. El sab ha de tenir un component que retardi levaporaci de laigua quan faceu la bombolla, per aix sutilitza la glicerina i la glucosa.

Ingredients: 100 ml daigua (molt neta o fins i tot destillada), dues cullerades grans de sab lquid rentavaixelles, una culleradeta de glicerina (que podreu trobar a les farmcies) i dues culleradetes de sucre en pols o de xarop de glucosa.

Preparaci:

1. Mesclau tots els ingredients molt b per sense que es formi escuma.

2. Per fer la bombolla podeu utilitzar un anell com a mtode clssic o mitjanant dues varetes i una corda de cot fermada a les varetes en forma de V. Mullau dins la mescla i deixau que el vent infli la bombolla.

Departament de Fsica i Qumica

Com es fan les bombolles de sab gegants?

6 RAC DE LES CLSSIQUES

El personatge

A classe hem vist el captol XII de la 1a temporada de la srie Roma. En aquest apareix, com a personatge ms important, Juli Csar. Ell s dictador de Roma, per un dictador bo, amb bons propsits per millorar la seva ciutat. Les seves idees per millorar-la no sn acceptades pels altres components del senat i alguns dells planegen el seu assassinat. Entre aquest grup shi troba el seu fill adoptiu, Brutus. Finalment, el dia dels Idus de Mar (dia 15), Juli Csar s assassinat a lentrada del senat.

Shirley Bernal Catao, 1r batx. B

Don vnen les paraules?

Pneumtic ve del grec , aire + el sufix -, que sutilitza en els adjectius cientfics. Per tant, pneumtic s all relatiu a laire.

Trauma la paraula en grec significa ferida. En catal, quan parlam de trauma, no ens referim a una ferida fsica, sin psicolgica. Tamb podem utilitzar aquesta paraula com a sinnim de traumatisme.

Hematoma ve de la paraula grega , sang + el sufix -, que significa tumor. Un hematoma s, per tant, un tumor de sang.

Cromtic ve del grec , color + el sufix -. Es tracta, per tant, dall relatiu al color.

PINTAL!

Alumnes de grec 1r Batx

GEOMETRIA PLANA 7

1. Xarxa modular 2. Polgon estrellat 3. Polgon estrellat 4. Mondrian 5. Flor d'aigua

1 2

3

4

5

8 ESPAI MUSICAL

Recomanacions musicals dels alumnes de Quart dESO The Last Dandies Banda de Mallorca composta per en Toni Cobretti (guitarra i veu), Dani Spies (bateria), Jordi Godzilla (teclat) i Jordan Tra-vieso (baix). La banda porta molt poquet de temps, per des que varen comenar no han aturat de tocar. The Last Dan-dies s un barreja dun rock enganxs i suau amb un ritme ambiental i agradable. Han comenat aquest any passat i ja sn molt coneguts, no sols a Mallorca (on varen comenar), sin que han fet una gira per Espanya i ja sn molt populars entre les veus joves davui dia. Encara que sn de Palma, les seves canons no sn en catal (que per a ells s la llengua materna), ni en castell, sn en angls. s clar que les can-ons estan compostes per ells mateixos, han sortit per tele-visi i a Radio3. Us recomano prcticament totes les seves canons: "Hahaha", "It's you", "Liar". El CD amb les seves canons costa quatre euros i si no sabeu qu regalar per un aniversari o per una onomstica no estaria malament regalar-lo a un amic, amiga, xicota, xicot o familiar.

Adrin Alonso Crcamo 4tB

Can dedicada a totes les dones que valen la pena: YOU de Romeo Santos.

El cantant Anthony Romeo Santos, tamb conegut com a lder del grup ''Aventura'' s composi-tor i cantant. Va treure un disc anomenat ''Frmula Vol 1'' amb el qual va superar el seu propi rcord. El ''bachatero'' de moda va confessar ser motivat per la ''bachata'' del ''Blas Duran''. ''You'' va ser una can de les ms escoltades i populars del moment. Aquesta can est escri-ta en castell amb algunes estrofes en angls. Tamb l'acompanyament del so de guitarra suau fa que la melodia sigui molt sentimental, repetitiva, enganxosa i feta per ballar.

''You'' tracta d'un home infidel i difcil de complaure que troba tot el que busca en una noia que el t fasci-nat, i que per ella ha canviat la seva manera de ser. Descriu la dona bella en tots els sentits (per dins i per fora).

Des del meu punt de vista, encara que sigui molt co-mercial, em sembla molt bonic el que diu, ja que hi ha

moltes canons que tracten la dona com un objecte.

Jessica Prez 4t B

9

Com hem arribat al mp3 ?

La msica va ser creada per l'sser hum i consistia en lexterioritzaci dels seus senti-ments a travs de sons que procedien de la seva prpia veu i cos.

A poc a poc hi va haver la necessitat de con-servar i transmetre la msica duna altra ma-nera que no fos oralment. Es diu que noms la desena part de la msica composta abans de l'any 1600 sha conservat fins ara. Conv recordar tres fites histriques molt impor-tants per al desenvolupament de la disciplina musical:

Notaci musical:

Antigament la msica es conservava en la memria de les persones. A lantiga Grcia i en lEdat Mitjana es varen utilitzar les lletres de lalfabet i altres signes, per anotar els sons d'una composici musical, i aix es va anar creant el manuscrit que desprs passa-ria a anomenar-se partitura. La invenci de la impremta musical:

La invenci de la impremta musical va ser un gran pas perqu va facilitar el treball de les persones que escrivien el manuscrit, a m. Amb la impremta es feien ms cpies en menys temps. A lpoca de J.S Bach la pro-ductivitat de la impremta era molt conside-rable.

La invenci del fongraf i el gramfon:

Es varen inventar a finals del segle XIX. Aquesta alternativa de poder conservar la msica en si matei-xa va obrir moltes portes a persones que no sabien llegir les partitures. El fo-ngraf s un aparell

que agafa les ones sonores, les enregistra i t un mecanisme que fa que giri una manove-lla. El gramfon s un aparell que transforma

les ones sonores en energia mecnica i fa

que se senti la msica. La diferncia entre els dos s que el gramfon permetia imprimir discos en srie, en canvi el fongraf shavia denregistrar dun en un. Grcies al gram-fon ja es podia escoltar msica sense ning davant tocant.

Tot aix ms la invenci de la rdio va con-

vertir la msica en un gran producte de con-sum que arribava a tothom, i aix van apari-xer les discogrfiques. A mitjans del segle XX va sorgir 'el tocadiscos i el magnetfon, a partir daleshores ja es podia escoltar amb ms qualitat.

La possibilitat denregistrament i reproduc-

ci del so s la novetat ms important dels sistemes de transmissi musical del segle XX. Grcies a la invenci del micrfon, la grava-dora, amplificadors elctrics i altaveus es van poder escoltar i desenvolupar els estils de msica, com el rock, el pop, etc.

En lactualitat ja tenim aparells electrnics

reproductors d'arxius dudio que no neces-siten dun suport fsic com el CD, discos de vinil o cinta magntica. Tamb aparells que fan nous ritmes, barreges de sons, reproduc-tors grans i petits perqu puguis portar-te la msica all on vulguis.

La majoria de nosaltres ja no hem conegut

tots aquests antics recursos. Ens hem pre-guntat si ens preocupem don ve i com es fa la msica? Lnica cosa que a mi em sembla s que ja no t tant de valor com abans. El CD ja no s tan comercial com abans, ja no cal comprar cds perqu pitjant un sol bot de descarregar ja el tens.

Tampoc se solen escoltar instruments da-bans perqu amb els aparells electrnics es crea. No ens adonem del que tenim, simple-ment volem ms.

Jessica Julieth Perez Torres

10 SORTIDES

Hola companys i companyes! Us volem contar la nostra experincia de les diferents sortides que hem fet fins ara.

La primera va ser al Tribunal Superior de Just-cia de Balears, de la plaa del Mercat de Palma, conegut com a Can Berga, destil barroc, amb un pati interior tpic mallorqu, que des de lany 1965 s la seu de lAudincia Territorial. Vrem fer una visita guiada per les installacions on vrem visitar ledifici, les sales dels judicis i la sala de vistes. Desprs vrem assistir a un judici contra la salut pblica (drogues) i limputat no es va presentar, per ja que hi havia el fiscal i els advocats de la defensa, el jutge va decidir prendre declaracions als testimonis.

Mentre espervem, al pati, va arribar un furg de la policia amb un fams poltic mallorqu que va baixar emmanillat i gens preocupat.

Quan va acabar la visita, el jutge, el fiscal i la defensa ens varen explicar el funcionament dels judi-cis, les proves pertinents, algunes de falses, i vrem tenir la possibilitat de demanar-los tot el que vrem voler, ens varen tractar duna manera directa i propera, van ser molt amables amb nosal-tres.

Com que havem estudiat el poder judicial, va ser molt interessant poder veure-ho in situ.

La segona va ser a lajuntament de Palma i al parlament de les Illes Balears.

Ledifici de lAjuntament, conegut popularment com la Sala i ubicat a la plaa de Cort, va ser lant-iga seu de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, i ha estat seu de lAjuntament de Palma des del 1718. Ledifici est fet de pedra de Santany. s on t el despatx la batlessa o el batle i on hi ha ubicats alguns dels serveis municipals.

La visita comena al banc dels vagos o del sinofs, que s el banc de la faana de l ajuntament, on ens va rebre un monitor molt amable que ens explicar tamb el nom del rellotge: en Figuera, entrant a la sala hi ha els gegants i ja pu-jant a la planta principal es tro-ba el sal plenari, que per cert quasi tots els quadres dels fills illustres sn dhomes exceptu-ant dues o tres dones.

LES SORTIDES FORA DE LINSTITUT FAN B AL GRUP

11

A continuaci i desprs de berenar, vrem anar al Parlament, que es troba ubicat a ledi-ledifici de lantic Crculo Mallorqun, un club social de lalta burgesia mallorquina de la se-gona meitat del segle XIX.

Al Parlament hi ha una biblioteca oberta al p-blic fins a les 14 h, pareix un decorat duna pellcula entre el Titnic i Harry Potter. T dos pisos i a dalt hi ha uns llibres molt grossos i antics que pareixen dun gegant, si ho com-param amb els passadissos de fusta antiga tan petits on estan ubicats.

Podria ser un bon escenari per a una pellcula dels anys 20.

I la tercera, va ser a la Policia Local de Palma, al carrer de Sant Ferran, per visitar les ins-tallacions, oficines i dependncies dels qui ens controlen a travs de les cmeres que hi ha pel carrer.

Ens va rebre lagent Llus Pol, molt amable i simptic, ens va fer tot el recorregut, per el

que ms ens va agradar va ser la sala de vigi-lncia de

trnsit, on hi ha moltes pantalles, de diferents carrers de Palma que anaven canviant, i uns funcionaris que les controlen des dels seus or-dinadors. Un dels funcionaris ens va fer una demostraci a lAvinguda dAlexandre Rossell i al carrer dArag, on amb un comandament connectat a lordinador podia ampliar el zoom fins a tal punt que es podia veure la matrcula dun cotxe o lhora del rellotge dun vianant. Tamb ens varen explicar que des daqu es controlen i canvien les freqncies dels sem-fors a hores punta.

Ens queda la darrera visita daquest curs al Parc de Tecnologies Ambientals que us contarem al proper nmero de la revista.

I aix s tot. Us recomanam fer sortides extraes-colars, sn divertides, constructives i sempre aprens coses tils.

Palma, 15 de mar de 2012

1r de Gesti Administrativa, mat

12 SORTIDES

PARLAMENT BALEAR

El grup de 3r dESO tamb vrem anar al Parlament balear.

En el parlament ens varen mostrar les sales que hi ha.

Ens varen mostrar la biblioteca (ens varen dir que tothom qui hi vulgui anar a estudiar, hi pot anar); ens varen mostrar uns quadres pintats per autors de les Illes Balears de diferents poques. Hi ha una pintura que mostra lentrada de Jaume I a la Ciutat de Mallorca lany 1229.

Finalment vrem visitar la sala on es reuneixen els poltics, on prenen les decisions que afecten la comunitat i on aproven les lleis. Les persones poden anar a veure les sessions parlamentries, sempre que tenguin un bon comportament. Tamb ens varen mostrar un vdeo de com era abans. Aquesta sala estava decorada amb esttues egpcies i gregues. Tamb hi ha noms de personatges importants de la nostra cultura escrits a la part de dalt de la sala.

Va ser una gran experincia.

Carla Escandell 3r A

ANADA AL TEATRE: LA HISTRIA ROBADA

El passat 15 de febrer l'alumnat de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat (Socials-Humanitats) anrem a la Sala d'Actes de l'ONCE a veure una representa-ci de l'obra La histria robada. Durant uns 80 minuts, cinc actors desenvoluparen una dot-zena de personatges que ens introduren dins el que va ser la Mallorca de principis del segle XX.

L'obra se centra en la figura del batle republic de Manacor, Antoni Amer Garanya, que fou afusellat per un escamot feixista al comena-ment de la Guerra Civil (1936).

D'una manera molt senzilla, els actors interpre-taren els diferents estereotips de l'poca: el jo-ve republic idealista, el pags jornaler, l'emi-grant a Amrica, el terratinent, el contrabandis-ta, el feixista...; tots ells reflectien una Mallorca que acoll amb els braos oberts una Repblica

que havia d'instaurar per primera vegada un rgim democrtic i modern, per que va veure aturades de rel aquestes aspiracions per l'esclat de la guerra civil.

A partir d'aquest moment, la figura del batle Amer va esdevenir protagonista de la darrera part de l'obra, per tal de reflectir a travs del cas concret d'aquest personatge, la persecuci i el patiment que afectaren molts de republicans durant els anys que dur la guerra i la posterior dictadura franquista.

Departament de Cincies Socials

EL CINEMA I LA FILOSOFIA 13

Com ja sabeu, filosofia significa lamor per la

saviesa. Des de sempre, els ssers humans

ens hem demanat qui som, qu fem en aquest

mn, quin s el nostre paper en la societat,

com hem dactuar, i moltes ms preguntes

difcils de respondre. Els filsofs shan encarre-

gat dintentar-ho al llarg dels segles. Trobar

respostes certes a aquestes preguntes proba-

blement s impossible, per no podem deixar-

les de banda. I el bon cinema se les planteja

constantment. Els alumnes de 1r de Batxillerat

han escollit una srie de pellcules que, a ms

de fer-los passar una bona estona davant la

pantalla (grossa o petita), varen aconseguir

que reflexionassin sobre algunes qestions

filosfiques. Aquesta s la seva selecci:

EN BUSCA DE LA FELICIDAD,una pellcula

amb Will Smith que tracta (ho haveu endevi-

nat?) de la felicitat, lamor i la superaci per-

sonal. I tamb del valor de lestudi!!

EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS, una preci-

osa pellcula sobre la recerca del sentit de la

vida que agradar

als ms romntic

i somniadors. Sa-

beu que significa

lexpressi Carpe

diem? Els hi po-

deu demanar als

companys de Batxi-

ller, que ho saben

perfectament!

A.I., INTELIGENCIA ARTI-

FICIAL, dirigida per Ste-

ven Spielberg i que ens

parla del futur, la tecno-

logia, la robtica i lamor.

Si us agrada la fantasia i

la cincia ficci, no us la

perdeu.

DIAMANTE DE SANGRE,

pellcula amb Leonardo

DiCaprio i grans dosis

acci que denuncia una

situaci terrible que es

continua donant a lfric-

ca nins soldat, guerres

provocades per la cobd-

cia del mn desenvolu-

pat i violacions dels Drets Humans. Tracta

qestions tiques i poltiques que sn al cor del

pensament filosfic.

14 8 DE MAR. DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

E l dia 8 de mar se celebra el Dia Inter-nacional de la Dona des del 1911. Es considera una jornada de lluita femi-nista en tot el mn i amb la celebraci

daquesta data es pretn denunciar la discrimi-naci que han patit i pateixen encara ara les dones per qesti de sexe. No s necessari gi-rar els ulls vers altres pasos o cultures pensant que s un tema que a nosaltres no ens afecta, ans al contrari, al nostre voltant la discrimina-ci de la dona s molt ms freqent del que ens pensam.

Histria o llegenda?

Abans dexposar les diferents hiptesis que bas-tiran la nostra teoria, cal apuntar un petit detall en el qual estan dacord les tres tesis que sexp-osaran a continuaci. El color lila ha esdevingut el smbol de la dona i de les defensores del femi-nisme. Tamb s el color de la celebraci del dia 8 de mar. Gaireb tots els estudiosos coincidei-xen a senyalar que la tria daquest color, i no dun altre, respon a la constataci histrica que les dones que treballaven en la fbrica txtil i que moriren arran de lincendi provocat pel seu patr, tenien en els telers, en aquell fatdic dia, tela de color lila i s el que estaven teixint.

Per qu el 8 de mar? Hiptesis

El Dia Internacional de la Dona no respon nica-ment a un fet allat sin que respon a una srie desdeveniments que han denquadrar-se en un context ideolgic i histric bastant ms ampli.

En la historiografia espanyola la commemoraci es vincula a lincendi ocorregut el dia 8 de mar del 1908 en una fbrica txtil de Nova York, pro-vocat pel mateix empresari davant la situaci de les obreres declarades en vaga i tancades en ledifici.

Les treballadores de la fbrica Cotton de Nova York varen posar-se en vaga per denunciar les condicions infrahumanes en qu havien de des-envolupar la seva feina. El propietari de la fbri-ca no accept ni la vaga ni les demandes i

aleshores les treballadores es concentra-ren a linterior de ledifici i presentaren les seves demandes de millora. Fou llavors que lamo de la fbrica en tanc les portes i cal foc a ledifici en el qual moriren cremades to-tes les dones que hi havia dins, al voltant de 130 segons les diferents fonts.

Aquest ha estat tradicionalment lorigen de la data del 8 de mar com a Dia Internacional de la Dona Treballadora, encara que hi ha estudis posteriors que aporten ms informaci i de-mostren que no s un fet allat que va donar lloc a aquesta commemoraci sin que hi ha altres esdeveniments que contribueixen a ar-rodonir la data.

En la historiografia nord-americana, hom ha vinculat lorigen del 8 de mar a una manifes-taci de treballadores del sector txtil de la ciutat de Nova York que reivindicaven millores laborals.

Efectivament, una manifestaci espontnia organitzada per les treballadores del sector txtil, que protestaven pels sous miserables, la jornada laboral de dotze hores i les crre-gues laborals que anaven augmentant de ma-nera inhumana, fou dispersada per la policia dun forma brutal.

15

Moltes dones foren arrestades; daltres, trepit-jades per la multitud que fugia embogida de les contnues i incessants crregues policials. Cin-quanta anys ms tard, en laniversari daquella manifestaci, fou establert en record de la seva memria el Dia Internacional de la Dona.

Els fets histrics reals que es poden relacionar amb les dues teories exposades anteriorment, leuropea i la nord-americana, sn els segents:

S que hi va haver un incendi a Nova York, per no fou en la fbrica Cotton sin en la fbrica Triangle Shirtwaist Company on mori-ren moltes dones, la majoria allotes immi-grants dentre 17 i 24 anys, per no fou el 8 de mar de 1908 sin el 25 de mar de 1911. s un fet important perqu va provocar la mort de les treballadores que lany anterior, 1910, havien protagonitzat la primera vaga duita a terme noms per dones, que dema-naven la millora de la seva situaci laboral.

En relaci a la manifestaci, encara que aquesta manifestaci es va dur a terme, no fou ni el 8 de mar de 1857, ni el 8 de mar de 1908 com se sol dir. Fou el 27 de setem-bre de 1909 quan els treballadors i les treba-lladores del sector txtil feren una vaga de 13 setmanes (fins al 15 de febrer de 1910) per demanar millores laborals, per aquest esde-veniment tampoc no s lorigen de la celebra-ci del 8 de mar.

Els estudis ms recents ens aporten informa-ci que ens ser-veix per bastir una nova teoria. Les dates histri-ques que cal te-nir en compte sn les segents:

Des del 1908 les dones soci-alistes ameri-

canes celebraven el Womens Day, la finalitat del qual era la reivindicaci del dret a votar per a les dones, encara que no es va reconixer aquest dret fins al 1920.

Durant els primers anys, el Dia Internacional de la Dona es celebrava en diferents dates segons els pasos, per lany 1914 es va celebrar el dia 8 de mar a Alemanya, Sucia i Rssia. Es va triar el mes de mar perqu aquest mes sempre ha estat carregat de contingut revolucionari.

La Revoluci Russa de 1917 tamb hi va tenir el seu protagonisme. Encara que el celebraven des dun parell danys abans, sembla ser que lany 1917 les dones russes saixecaren contra els seus caps a causa de la manca daliments i iniciaren el procs revolucionari que acab loctubre daquell mateix any. Aquest fet s im-portant no noms perqu origin la revoluci i perqu fou protagonitzat per dones, sin per-qu aquests esdeveniments foren els que feren que el Dia Internacional de la Dona passs a celebrar-se sense cap altre canvi fins a la-ctualitat el dia 8 de mar, tal i com el coneixem nosaltres.

Independentment de la teoria que ens sembli ms cientfica, segons els fets histrics resse-nyats, el que s cert i provable s que el primer Dia Internacional de la Dona es va celebrar el 8 de mar de 1911 i que ms dun mili de dones hi particip pblicament.

A ms del dret de votar i docupar crrecs p-blics, demanaven el dret de treballar, de l-ensenyament vocacional i lacabament de la dis-criminaci en el treball.

Podem veure que la situaci ha canviat bastant, per encara manca molta feina a fer. Totes i tots som responsables de recollir el testimoni de totes les persones (dones i homes) que han viscut al llarg de la histria i que han treballat per aconseguir una societat en qu ning no es pugui sentir discriminat per res: religi, cultura, classe social, nacionalitat,... ni per raons de sexe.

Maria Puigserver Jord

16 Memria de lestada a lhospital peditric

Tamar Barcel Molina, alumne de Tcnic en cures auxiliars dinfermeria. Curs 2011-2012.

L inici de les prctiques a Florncia, Itlia va ser dia 21/10/2011, va finalitzar dia 19/11/2011.

Programa Leonardo da Vinci

La meva estada a Florncia des del dia 21/10/2011 fins el 19/11/2011.

Durant quatre setmanes he estat fent prctiques dauxiliar dinfermeria a lhospital peditric Meyer, Careggi (Florncia, Itlia)

Una de les meves preocupacions abans danar-hi era la qualitat de la comunicaci amb el personal sanitari.

He aprs que Florncia s un dels millor llocs per aprendre litali, perqu s on es parla litali ori-ginal, a la resta dItlia s normal mesclar litali amb el dialecte de la regi. Per mi aix ha estat un punt a favor, perqu tot i que parlen rapidssim, ho fan de manera molt clara.

Un dels primers entrebancs que et trobes abans danar-hi s que el programa no et proporciona cap residncia destudiants ni cap informaci don trobar allotjament, i com que noms sn quatre setmanes s molt difcil trobar qualc que et vulgui llogar una habitaci o un apartament. Jo ho vaig trobar mitjanant una amiga de lilla que ha-via viscut a Florncia, sense aquest con-tacte mhauria estat molt difcil.

Una altra dificultat s que no et donen lajuda econmica quan ms la necessites, que s quan es-ts fent les prctiques. s vera que em varen donar els diners dels bitllets abans danar-hi. Ara que he tornat no mha arribat res. Conec que aquest no s un cas especial, sin que els passa a tots els alumnes, per crec que el moment de donar-te lajuda hauria de modificar-se, hauria de ser abans i no desprs danar-hi. Tot i aix esper amb illusi lajuda.

El primer dia vaig notar molt la manca dauxiliars dinfermeria i de zeladors. Al principi aix va ser una dificultat, per grcies al fet que abans havia estat a un hospital fent prctiques a Mallorca, vaig poder recordar i fer un protocol diari del que jo havia de fer, que explicar desprs. He notat que els infermers tenen molta crrega, perqu no hi ha auxiliars, llavors ells, la majoria de les ve-gades prenen les constants, i apunten les dades a les grfiques, atenen tots els timbres, reposen el material... Aix em va provocar una petita dificultat, el personal sanitari no sap qu s un auxiliar dinfermeria, llavors com tenen per costum, no em deixaven fer res ms que anar a cercar resul-tats danaltiques, preparar els berenars, i anar a cercar biberons al per els biberons al lactari, i poc ms. Els vaig haver de mostrar a poc a poc els meus coneixements a cadascun i quan varen confiar en mi vaig poder posar en prctica el que havia aprs a classe.

17

El primer dia vaig notar molt la manca dauxiliars dinfermeria i de zeladors. Al principi aix va ser una dificultat, per grcies al fet que abans havia estat a un hospital fent prctiques a Mallorca, vaig poder recordar i fer un protocol diari del que jo havia de fer, que explicar desprs. He notat que els infermers tenen molta crrega, perqu no hi ha auxiliars, llavors ells, la majoria de les vega-des prenen les constants, i apunten les dades a les grfiques, atenen tots els timbres, reposen el material... Aix em va provocar una petita dificultat, el personal sanitari no sap qu s un auxiliar dinfermeria, llavors com tenen per costum, no em deixaven fer res ms que anar a cercar resultats danaltiques, preparar els berenars, i anar a cercar biberons al per els biberons al lactari, i poc ms. Els vaig haver de mostrar a poc a poc els meus coneixements a cadascun i quan varen confiar en mi vaig poder posar en prctica el que havia aprs a classe.

Les fotos sn duna habitaci de malalt allat, a la planta on era jo nhi havia quatre. A ms de ser molt coloristes i llu-minoses, eren cmodes per al treballa-dor, tenien una petita habitaci on rentar-se les mans, preparar-te per entrar... (Es pot veure al fons la recepci! No vaig po-der fotografiar-la perqu sempre hi havia qualque pacient o pare.)

La primera s una foto de la ludoteca, s molt gran, t dos pisos, est tota envidrada i envoltada de patis, hi vaig anar a l hora del menjar perqu la resta del temps est plena de nins. La segona foto mostra lescola. A Itlia, si un nin falta durant un mes seguit repeteix curs directament, la jus-tificaci que fan els professors de lhospital i el metge s imprescindible per evitar-ho. Aix que no s estrany entrar a fer el llit o qualque altra cosa i trobar-te el professor i el pacient repassant, o fins i tot fent un examen.

18 Memria de lestada a lhospital peditric Meyer

La primera foto s de lentrada de lhospital, molt prest: ms o menys a les 6:45 del mat!

I la segona i tercera foto, sn de les meves visites al centre de Florncia. Vaig poder visitar museus mundialment coneguts, com la galeria de lAcadmia, la galeria Uffizi, el palazzo Pitti... A ms a ms de visitar altres llocs propers, com la meravellosa ciutat de Siena!

Estic molt contenta amb els resultats de les prctiques, crec que he aprofitat loportunitat daprendre a un hospital peditric, i viure durant quatre setmanes a Florncia, una ciutat nica, veient com a un altre pas, es segueixen els mateixos protocols per duna forma una mica dife-rent.

Ha estat una molt bona experincia. Grcies per donar a lalumnat aquesta oportunitat.

BIBLIOTECA 19

CONCURS CARTES DE NADAL

Durant el 1r trimestre, vrem convocar el concurs de Car-tes de Nadal. La veritat s que ens va sorprendre la gran quantitat de participants que varen optar als premis con-vocats. Tamb volem destacar la qualitat dalgunes de les cartes presentades i, sobretot, loriginalitat.

El resultat del concurs va ser el segent:

Categoria Cicles Formatius:

A Ingrid Len, matriculada al Cicle Formatiu de Grau Superior dAssessoria dImatge, el 1r premi.

A Cristina Olmo Alcua, matriculada al Cicle Formatiu de Grau Mitj de Gesti Administrati-va, torn dhorabaixa, el 2n premi.

A Jos Teruel Ray, matriculat al 1r curs de Cicle Formatiu de Farmcia, un premi a lorigi-nalitat.

Categoria Batxillerat:

El premi va romandre desert perqu no shi va presentar ning.

Categoria ESO:

A Jessica Toro Guerrero, de 1r dESO A, el 1r premi.

A Antonia Garca Spiess, de 1r dESO C, el 2n premi.

A Lucas Patrone, de 1r dESO B, el premi a loriginalitat,

A Victor Angulo, de 1r dESO B, el premi al so-bre ms elaborat.

Finalment, vrem decidir que tothom que hi hagus participat rebs un obsequi, un petit detall.

Des daquestes pgines volem aprofitar per donar les grcies a tothom que hi particip. I a ms, volem encoratjar-vos que participeu al proper concurs que aviat convocarem, probablement co-incidint amb larribada de la primavera.

Comissi de Biblioteca

20 RAC DELS POETES

Continuam durant aquest 2n trimestre amb la idea de fer arribar la poesia a tothom que circuli pel nostre centre amb lobjectiu de despertar i descobrir el vessant potic que tots tenim.

Amb el primer nmero de la revista CAPFICO espervem que us animssiu per no ho vam saber aconseguir, de manera que, fidels a la idea de fer arribar la poesia a tots els racons del centre, hem recorregut a poetes de la nostra literatura i de la literatura catalana, en general.

Us volem encoratjar que si teniu qualque poema que us agradaria veure publicat ens el faceu arribar a travs de les persones que sencarreguen de la biblioteca o del correu de la revista que hem posat a la vostra disposici. Ja ho sabeu, el pretext ha de ser un mes de lany (a partir de mar i fins a juny).

Tal vegada de cara al darrer nmero de la revista daquest curs 2011-2012 ja haurem aconseguit tenir un petit gran nucli de poetes entre tots vosaltres.

POEMES DE GENER

LES MINVES DEL GENER

Com al mig de lhivern la primavera,

aixs el cel avui, i el sol i laire,

obre de bat a bat balcons i portes

i omple la casa de clarors, aimia.

Glria dels ulls el cel, del pit les aures

sn avui. Fins a cada moment sembla

que han desclatar en verdor les branques nues

que lhoritz ha domplir-se dorenetes,

i que sha dembaumar tota la terra.

No sents una frisana, dona? Digues:

no et sents la primavera a les entranyes?

Llenat, doncs, al carrer: si thi trobs

te donaria un bes al mig dels llavis,

al davant de tothom, sense vergonya

de besar i ser besat, que avui ns dia.

Som al mig de lhivern: ahir glaava,

dem les neus blanquejaran la serra.

La primavera s lluny del temps endintre,

pro un dia com avui ns la promesa.

Si promesa tu em fosses, estimada,

ja cap mena dhivern en mi cabria,

ni ara, ni desprs, ni mai, que portes

tu a dintre els ulls la primavera eterna.

Joan Maragall

21

LLUNA DE GENER

A fora fa una nit dargent molt clara,

i jo arraulit vora del foc mesqu!

La lluna est vetllant com una mare

el llogarret, lalzina, lestany que sadorm!

Prou sento com un gran desig amara

el meu cor, i em voldria deixondir

i caminar sota lluna clar,

pels senderons on brilla, gebrat, el roman.

Per mestic vora el meu foc mesqu.

Mari Manent

POEMES DE FEBRER

FEBRER HA NASCUT

Febrer ha nascut tot nu duna gebrada.

Diuen que lametller ha florit vora mar,

vora mar on la terra s atzurada,

i la perla del sol rosseja cap al tard,

gota suspesa de rena

dins la immensitat freda i cristallina,

i volen dos ocells amb la ploma vibrant

i un cavall junta lhora amb lhora tot llaurant.

Josep Sebasti Pons

VIATGE DE FEBRER

A les clotades, olivers obscurs

amagaven un vol de gralles tristes.

Pels conreus el moresc era marcit,

i entre les branques nues els nius eren una ombra.

Era un viatge cap a un mn lleuger.

A lhoritz muntanyes dun astre, vaporoses.

Vora el tren, dun color de lluna i de riu blanc.

amb plomes dngel lametller venia.

Mari Manent

22 RAC DELS POETES

POEMA DE GENER I FEBRER

ELS AMETLLERS

Fulls de dietari 1901

23 gener

Avui, per la primera i dola volta,

mha sorprs la blancor dels ametllers

traient el cap per sobre dels recers

de lhort blanc de les monges caputxines:

semblaven esferets

de sentir-se tan florits

tots sols entre les boirines.

6 febrer

Avui semblaven valents

i semblava que cantaven

afrontant a tots els vents

i a les neus que els vents portaven.

Sota les neus imminents

cantaven lalegria

dhaver florit innocents

abans de lhora i del dia:

des del fons dels jorns vinents,

plorant, la Primavera els benea.

15 febrer

Avui ha caigut neu damunt les flors

i damunt de les coses primerenques:

un mat de blancor que el sol ha fos.

A migdia poncelles vermellenques

han tret el cap florit entre la neu

i han resplendit en mig de la blancura:

els ametllers han dat grcies a Du

agitant llur rosada vestidura.

Joan Maragall

23

POEMA DE MAR

De SOL, I DE DOL

Bufeu, vents seculars, oh quin brogit,

I quin cabreig, oh Laura, el mar. Desfulles,

Mar freds, ombra i colors. (Com me mulles,

No xipollegis tant; i quin despit.)

Deixem les fosques xarxes! Quin oblit

De tot, dona, per tu!: Present, despulles,

Nuesa eterna, cels i mar. I embulles

Lencesa cabellera de la Nit.

Ets la llum i la fosca, incontinena

I contorn: ni el tremir no et desparena!

Dola en el son, i cruent: Quin dest!

Del segle deu; o del vint, tafanyes

Com jo, per lU i lIncert. I vols partir

Per recalar, de nit, en mars estranyes.

J. V. Foix

COLLABORACI DELS ALUMNES

Durant aquest segon trimestre, a la classe de llengua catalana ens han explicat algunes figu-res retriques, entre elles la hiprbole. Hem fet un exercici que consistia a inventar o reco-llir alguna exageraci corrent. Dentre les aportacions dels companys nhe triades un parell perqu mhan semblat molt divertides.

Era un home tan alt, tan alt, que quan el seu germ volia xerrar amb ell, havia de pu-jar a una de les torres bessones.

Era un nin tan lleig, tan lleig, que quan el metge el va treure va exclamar si vola, s una ratapinyada.

Era un home tan alt, tan alt, que es va men-jar un iogurt i quan li va arribar a la panxa ja havia caducat.

Era una dona tan prima, tan prima, que es va menjar una oliva i pareixia que estava embarassada.

Era un home tan petit, tan petit, que el cap li feia olor de peus.

Era una dona tan grassa, tan grassa que va caure del llit i va caure per les dues bandes.

Nerea Bilbao Roldan

1r dESO A

24 LORIGEN DEL NOM DELS VENTS

E ls noms amb qu es coneixen els vents a la zona Mediterrnia v-nen representats de forma es-tndard amb la tpica rosa dels

vents que tan coneguda s arreu del pas i que com s lgic t algunes variants depenent de ca-da zona concreta. Els noms dels vents que susen en catal coincideixen amb aquells que es fan servir a la majoria dels pasos de la Mediterrnia. Alguns dells precisament van ser difosos des del catal a altres llenges a lpoca de lhegemonia comercial de la Corona dArag.

En primer lloc, cal observar que els vents cardinals tenen quatre noms que sn usats o al-menys coneguts pertot arreu, i sn: tramuntana (nord), llevant (est), migjorn (sud) i ponent (oest). Els quatre vents intermedis dels cardinals tenen quatre noms ben definits i permanents a les Balears i a la zona mediterrnia: grec o gregal (nord-est), xaloc (sud-est), llebeig o garb (sud-oest) i mestral (nord-oest).

Els noms de llevant, ponent i migjorn no

presenten cap dificultat, ja que fan referncia a les direccions del sol. Llevant t el seu origen en la paraula llatina de la qual deriva que s de levante, que vol dir aquell que saixeca fent referncia al sol. Ponent ve de la paraula ponente, que vol dir que es pon, all on es

pon el sol. Migjorn indica que est en el seu punt ms alt sobre lhoritz (migjorn, o sigui, migdia), el seu nom prov dels termes mig i jorn (giorno en itali) en allusi al pas del sol per la meitat del seu curs. Etimolgicament, de-rivaria del llat vulgar mdo dirno, migdia, migjorn vol dir la meitat del dia quan el sol est al sud.

La tramuntana s el vent que bufa des del Nord. Aquest nom apareix ja a les obres de Llull amb les formes tremuntana o tremontana. Procedeix del llat transmonta-num que vol dir denll de les muntanyes o de laltra banda de les muntanyes. Quan els ro-mans veien que el vent venia del nord deien que aquell vent aplegava a Roma des de ms enll de les muntanyes que hi ha al nord dItlia, s a dir, transmontanum dels Alps.

El nom de garb procedeix de lrab GAR-

B que significa occidental, vent de lOest. El mot complet de la paraula rab s Tarabulus al-Garb que s com es diu la capital de Lbia (Trpoli) en aquesta llengua. Cal esmentar que aquesta arrel dna tamb nom a la regi portu-guesa de lAlgarve i al Magreb, la ms occiden-tal de les regions arbigues, derivada de GARAB (anar-sen, allunyar-se). El nom apareix ja a la Crnica de Jaume I i del catal sestengu a altres llenges, com litali.

El vent que bufa del Sud-oest sanomena

tamb, a ms de garb, llebeig. La paraula pro-cedeix, probablement del mossrab lebtx, aquesta del grec medieval libitxi, la qual, al seu torn, del grec antic LIBKION, diminutiu de LIBKS, provinent de Lbia. A nosaltres ens arrib del llat la forma libs que vol dir de L-bia, perqu s dall des don bufa el vent.

El vent del Sud-est sanomena xaloc. L-

origen daquesta paraula s incert, per, per a Coromines, s molt probable que procedeixi de lrab XURUQ (sortida del sol), derivat de XA-RAQ (sol, sortir el sol).

25

El vent mestral antigament sano-menava maestre o mestre, tal i com apa-reix a les Grans Crniques. El seu nom prov de ladjectiu mestre en el sentit de cabdal, especialment important, tal i com trobem a les expressions paret mestra, vela mestra, arbre mestre, etc. Lexplicaci s que es tracta del vent dominant a lOccitnia i tamb un dels ms forts dels que bufen als Pasos Ca-talans. A ponent i a les terres de lEbre sel con-eix com a Cer.

El nom ms curis s el del vent del

Nord-est, el gregal. Antigament sanomenava grec. La terminaci al s probablement a causa de lanalogia amb mestral. Malgrat que el seu origen sembli tan clar, vent que proce-deix de Grcia, cal tenir en compte que a Cata-lunya aquest vent no arriba de Grcia, sin de la Provena. Lexplicaci s que la paraula de-gu aparixer a Siclia, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del pas hellnic. Des de Siclia, la denominaci es devia esten-dre per tots els pasos del Mediterrani, entre ells els Pasos Catalans.

A Mallorca s molt coneguda aquesta

can o glosa marinera on surten els noms dels vuit vents:

(Popular mallorquina)

Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral,

tramuntana i gregal. Vet aqu es vuit vents del mn.

Una dona marinera

sempre mira don ve es vent, tan si es llevant com ponent

es bon temps sempre lespera.

Qui senamora no es cansa si viu amb lopini

que desprs duna maror sol venir una bonana.

Gemma Sanz

FRASES FETES DELS VENTS

La tramuntana tots els racons agrana.

Nuvolada a la posta, gregal a la porta.

Boires pel xaloc, prepara llenya per al foc.

Migjorn aigua enjorn.

Si la lluna mira a llevant, quart minvant; si la

lluna mira a ponent quart creixent.

Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern.

De ponent, ni vent, ni gent.

El mestral entra per la porta i se'n va pel fu-

meral.

El garb, a les set sen va a dormir.

Dur molt de vent a sa flauta. sser molt or-

gulls o presumit.

No l'espanta vent ni aigua. Es diu d'una per-

sona molt valenta

26 ARTICLE DOPINI

Ens estan retallant laprenentatge?

L a greu situaci de crisi econmica que es viu a lEstat, fruit danys despeculaci i dabs del deute, est comenant a pas-sar factura a les administracions pbli-

ques. El 2008, la fallida del sistema financer bui-d de fons les entitats bancries, caigu el cr-dit, tancaren o es declararen en suspensi de pagaments nombroses empreses, augmentaren els acomiadaments, latur es dispar i es desplo-m el consum, una situaci ben catastrfica cau-sada per lavarcia duns quants. La resposta dels es-tats i del sistema capitalista fou res-catar els bancs amb diners p-blics i premiar aquells que havi-en causat la fallida amb crrecs de gestors econmics per sortir de la crisi. Els especula-dors causants de la terrible situaci sn aquells que volen imposar una privatitzaci dels serveis pblics, la desaparici de prestaci-ons socials i la reducci de la inversi pblica. Una contradicci si tenim en compte que est demostrat que per sortir de les crisis cal invertir en treball pblic, millorar les infraestructures i centrar-se en lensenyament. Ben al contrari, ladministraci ha redut la despesa en sanitat i en ensenyament, el que afecta les nostres espe-rances de futur i dificulta el benestar i desenvo-lupament personal i collectiu.

grups seran ms nombrosos, el que far ms difcil explicar les tasques de manera individua-litzada i adaptar-les al perfil de cada alumne. De la mateixa manera, desapareixen les aules dim-mersi lingstica i latenci intensiva a nouvin-guts, deixant perduts els alumnes daltres llen-ges que arriben al nostre pas, i discriminant-los. A ms, dificulten la continutat del curs en cas de baixa del professorat, com ja est pas-

sant, a causa du-duna reducci significativa d'in-terins i que no es cobriran les subs-titucions de menys d'un mes de duraci. La nostra tasca do-cent consisteix a afavorir l'apre-nentatge i la ma-duraci dels i les alumnes, i la situ-aci cada vegada ms precria que estem patint i

l'empitjorament de les condicions de treball del professorat repercutiran negativament en la fei-na que desenvolupem, i donaran menys oportu-nitats de futur i daprenentatge, sobretot en centres com lIES Francesc de Borja Moll.

En aquesta lnia, les ajudes de transport i menja-dor desapareixeran, i dificultaran laccs i lest-ada al centre. A ms, els endarreriments en el pagament des de la Conselleria dEducaci estan retallant els pressupostos dels departaments, aix que tenim menys diners per comprar mate-rials didctics ds quotidi. Hi ha molts centres de Mallorca que estan veient com no poden pa-gar el telfon o la calefacci, el que fa impossi-ble el seu funcionament. La imatge dalumnes fent classe tapats fins dalt amb mantes ens hau-ria de fer reflexionar, i ms a les Illes Balears, la comunitat que t un major ndex dabandonament destudis. Quin s el model

Com ens afecten les retallades?

En primer lloc, les retallades en educaci devalu-en lensenyament i dificultaran la tasca docent ja que augmenta la rtio alumnes/aula. Es fa molt difcil latenci a la diversitat si valorem que a ms desapareixeran la majoria de suports. Els

27

Retallem en corrupci

Tota aquesta situaci, que ens venen com a inevitable, contrasta notablement amb els nombrosos casos de corrupci que han esqui-tat el nostre pas. Des de lera Matas, poca daurada del robatori de fons pblics fins lest-afa borbnica dUrdangarn, passant per la sis-temtica corrupci dUM, o els nombrosos ca-sos al Pas Valenci i a Catalunya, avantguarda de les retallades i la runa pblica. Tanmateix, tamb hem hagut de pagar lestafa dels rescats a entitats bancries que estan deixant les per-sones sense casa, i arrunades de per vida, mentre augmenten els seus beneficis any rere any.

La #primavera valenciana

El passat 13 de febrer, els i les alumnes de lIES Llus Vives de Valncia decideixen sortir al car-rer cansats de fer classe amb mantes a causa de labsncia de calefacci del centre, en un hivern especialment fred. Com venien fent des de feia setmanes, tallen una estona el trnsit del carrer Xtiva en senyal de protesta. La res-

densenyament que volem? Un que siga obert a tothom, gratut, laic, inclusiu i democrtic, s a dir, pblic, o un delitista, excloent, religis, uniformat i segregat, s a dir, un negoci privat. L'ensenyament, aix com la sanitat o la resta de serveis pblics no poden ser un negoci, ja que no som nmeros i el nostre futur en depn.

a m b l e t i q u e t a d e t w i t t e r #primaveravalenciana, que arriba a ser Tren-ding Topic (tema dactualitat) mundial. Els dies segents, les crregues i les manifestacions continuen, i arriba a haver-hi 80 persones de-tingudes i centenars de ferits, per tamb sorganitzen diverses marxes de milers de per-sones en una setmana. Les protestes contra les retallades dels serveis pblics shan ests a les festes de Valncia, les falles, amb la protesta cada dia en la masclet davant el balc de lAjuntament, el que sha anomenat #Intifalla. La lluita continua.

Marc Peris

la protesta continu, i tamb continu la bruta-litat policial, ms detinguts i crregues. El ter-cer dia de protestes, el dilluns segent, els poli-c i e s d e c i d e i x e n c a r r e g a r c o n t r a l'enemic (com qualific els estudiants de se-cundria el cap de la policia a Valncia) a sang i foc i munten una batalla campal per tot el cen-tre de Valncia que dura ms de 8 hores. La resistncia dels joves, sovint adolescents que sn colpejats brutalment per la policia, fa que s'aprope cada vegada ms gent i la notcia corre com la plvora per les xarxes socials,

28 INFORMACI DE LEQUIP DIRECTIU

Volem destacar els segents esdeveniments que han tengut o tendran lloc a partir del 2n tri-mestre:

La implantaci en el nostre Institut de nous Cicles Formatius de Formaci Professional LOE per al curs 2012/2013:

- CFGM Esttica i bellesa - CFGM Perruqueria i cosmtica capillar - CFGM Activitats comercials - CFGS Assessoria dimatge personal, pblica i corporativa - CFGS Administraci i finances - CFGS Comer internacional - CFGS Desenvolupament daplicacions web

El nostre Institut, a travs del Departament dImatge Personal, i dins el marc del progra-ma Leonardo da Vinci, est a punt de posar en marxa, conjuntament amb Centres dFP de Finlndia, Anglaterra, Blgica, Sussa i Malta, la participaci en un projecte internacio-nal dintercanvi dinnovacions i experincies educatives en lensenyament.

Funciona a ple rendiment el projecte Fomentar e impulsar la formacin profesional de imagen personal en el mbito de la innovacin y la iniciativa emprendedora que va ser guardonat pel Ministerio de Educacin y Ciencia i que es pos en marxa el trimestre passat. Ja shan fen dues sessions de treball a Tenerife i a Crdoba i a finals de mar est prevista una altra sessi, aquest cop amb dos alumnes nostres, a Cartagena (Mrcia ).

29

REFLEXI

Aquesta s una reflexi que hem trobat. No s nostra, ni tampoc sabem qui ns lautor.

Ests a punt?

Ests a punt per oblidar el que has fet pels altres i fer memria de tot el

que els altres han fet per a tu?

Ests a punt per no fer cas dall que el mn et deu i pensar en tot all

altre que tu deus al mn?

Ests a punt per posar els teus drets en ltim lloc, els teus deures al mig,

i les oportunitats de fer alguna cosa ms que el teu deure, en primer lloc?

Ests a punt per veure que el del teu costat s tan real com tu, i esforar-

te per anar ms enll del seu rostre i arribar-li al cor?

Ests a punt per reconixer que l'nica ra noble de la teva existncia no

s treure profit o avantatges de la vida, sin all que ets capa de donar

a la vida?

Ests a punt per buscar al teu voltant, molt a la vora teu, un lloc on pu-

guis sembrar unes quantes llavors de felicitat?

Ests a punt per donar, per donar-te?

Si s aix, ESTS A PUNT!!

30 COMISSI DE MEDI AMBIENT

Aquest s en Borjanet, la mascota de l'institut que ens ajuda a reciclar. La idea original s d'Helena

Virgili, que va quanyar el primer premi el curs passat. A partir de la mascota, en William Mayol ens

ha dissenyat els rtols pels contenidors de l'institut. El logo est fet en tres colors diferents que

ens indicaran els diferents tipus de residus.

REDACCI DE LA REVISTA Capfico

Agram la collaboraci a totes les persones que ens heu fet arribar material per poder publicar

aquesta segon nmero de la revista del nostre institut. La participaci ha augmentat respecte de

ledici anterior. Esperem que segueixi aix!

Per fer-nos arribar les vostres collaboracions ho podeu fer via mail: revistacapfico@gmail.com

Pgina 31 Ttulo del documento

Pgina 32 Pgina 1

Pgina 33 Ttulo del documento

Pgina 34 Ttulo del documento

Pgina 35 Ttulo del documento

Pgina 36 Ttulo del documento

Pgina 37 Ttulo del documento