Màscares realitzades pels alumnes

de 1r d ’ ESO.

3 EDITORIAL

Aquest no és un curs normal,

les vagues i protestes de la comunitat educativa han

protagonitzat el curs acadèmic. El professorat, l'alumnat i les

famílies som els principals perjudicats per la vaga i malgrat

tot l'hem convocada perquè ens hi hem vist obligades, tenim

un compromís de lluita, tenim un compromís amb

l'ensenyament. La Conselleria ha mostrat un autoritarisme i

una sordera incompatible amb qualsevol valor educatiu. No

han respectat les decisions dels tribunals, ni de la immensa

majoria de la comunitat educativa, ni la voluntat de la

majoria de les famílies ans al contrari, s'ha actuat

expedientant a directors i professors, emprant el discurs de

la repressió i la por per fer-nos callar. Se'ns ha desacreditat

públicament i s'ha actuat de mala fe, s'ha amenaçat a les

famílies, diguent que els treurien la custodia dels menors que

fessin vaga i sobretot s'ha demostrat el seu immovilisme i la

manca de voluntat negociadora, representant unes

negociacions de cara a la galeria però admetent en petit

comité que no anaven a cedir en determinats temes ni un

milímetre. Però el més esperançador de tot això ha estat la

nostra resposta, amb un seguiment de la vaga espectacular

malgrat la seva duresa i duració, un exemple de lluita laboral

per a la resta de sectors i la resta de l'estat. La solidaritat, a

través de moltíssimes aportacions, ha fet que arribem a tenir

una caixa de resistència de més de 600000 euros per poder

seguir. Les movilitzacions han estat constants i massives,

amb la ja mítica manifestació més gran de la història a

Mallorca. Nombroses accions descentralitzades s'han estés

per tota l'illa, el que ha començat a generar esquerdes dins

del partit al Govern a la part forana.

A més, darrerament ha estat aprovada la Llei de símbols,

segons la qual el govern es reserva el privilegi de decidir què

es pot penjar als edificis públics i què no es pot penjar,

censurant qualsevol protesta dels treballadors públics

(sanitat, educació, administració). Es tracta de l'enèsima

mostra d'autoritarisme d'aquest govern que s'està

convertint, degut a la seva actitud, en el més contestat de la

democràcia. Ja n'aprendran.

Gràcies per llegir Capfico

Capfico

Edita

Revista Capfico

Col·laboren en aquest número

Comissió de Medi Ambient; Comissió d’Activitats

Extraescolars; Comissió de Convivència; alumnat

de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO; Damià Crespí; Catalina

Barceló; Mar Llobera; Mar Millán; Rosanna Fuen-

tes; Reyes Carpintero; Mayer Domínguez; Maria

Ventura Maimó; Margalida Taura; Rosa Rius; Xavi-

er Serra; Sofiane Ziani (2n d'ESO A); Alumnes del

CFGM de Cures Auxiliars d'Infermeria; Lina Victo-

ria Moreno (4t d'ESO A); Michelle Méndez

(Alumna de Perruqueria i Estètica); Ana Julia Cor-

dero (4t d'ESO B); Isaac Sena (4t d'ESO B); Camila

González Harque (4t d'ESO A); Noha Orfila

(Perruqueria i Estètica); Nerea Helena Bilbao (3r

d'ESO C); Araceli Ballesteros (3r d'ESO C); Jose

Ballesteros (1r d'ESO Processos de Comunicació);

Anouar Amarnis (1r d'ESO Processos de Comunica-

ció); Lourdes Macay i Ana M. Llorente (3r d’ESO

A).

Gràcies a les vostres col·laboracions aquest núme-

ro 6 de Capfico existeix.

Esperem no haver-nos deixat ningú per esmentar.

Si fos així, demanem disculpes.

Si voleu enviar propostes, imatges, dibuixos, arti-

cles, notícies, etc.:

revistacapfico@gmail.com

REVISTA FORMAT DIGITAL I COLOR:

http://issuu.com/revistacapfico/docs

AQUEST NO ÉS UN CURS NORMAL

2 NOTÍCIES

Durant aquest inici de curs el professorat del nostre Institut ha secundat les vagues convocades pels

Sindicats i per l’Assemblea de Docents.

Aquí deixam unes dades significatives de participació i una imatge.

Estoy seguro

que la inundación

de uno de los nilos

sobre mi propio Egipto,

sucedida en esta tarde,

no firmarà el resultado.

Más dias plantados

con enorme esperanza,

obtendrán la condena

de una nueva anegación,

propiciada por un recuerdo

que jamás será olvido

en las piràmides mentales.

Cosechas destruidas,

ilusiones denegadas,

planes andrajosos,

sueños transformados

en horribles pesadillas,

vida que es muerte.

Y luego alguien,

dice a las ciudades de algodón

que soy incapaz

de enamorarme.

No temo venganzas,

mi futura guarida

está junto al lago Victoria.

Homenatge a Joan Cardona Conserge des de l’1 d’octubre de 1987 fins el 15 de maig de 2013.

El passat dia 18 de setembre, vàrem retre un senzill però sincer homenatge a Joan Cardona, que ens deixà el passat 15 de

maig de 2013.

A l’acte hi assistí la seva família més pro-pera i una representació de la comunitat

educativa del nostre Institut.

Què es pot dir de Joan? Els que vàrem compartir els horabaixes amb ell, sabem que fonamentalment era una bona perso-

na, treballador i amic de les bromes.

Apart de les seves inquietuds esportives, que en feia 5 cèntims a tots aquells que compartíem petites tertúlies quan arribà-vem o ens anàvem de l’Institut o bé en els patis dels horabaixes, sabíem que també tenia altres inquietuds literàries i de tant en tant compartia amb alguns de

nosaltres les seves proses o poesies.

No hi ha dubte que Joan va deixar em-prempta en aquest Institut i segur que

qui el coneixíem, no l’oblidarem mai.

Per recordar el seu caire literari, vet aquí

un dels seus poemes, ell el titulà:

EL EMIGRANTE DE EGIPTO.

Els seus companys, sembraren un pi ver, arbre autòcton i robust que ens recordarà aquests 26 anys de servei i dedica-

ció de Joan a la nostra Comunitat educativa.

3 NOTÍCIES

Durant els primers mesos d’aquest curs, dos professors, na Margalida Seguí i en Llorenç Alajarín, s’han

jubiliat després de molts d’anys dedicats a la docència. Enhorabona a tots dos i un desig molt gran de

felicitat. En representació dels que han estat els seus alumnes, aquí deixam unes paraules plenes

d’admiració.

Algú en qui inspirar-se, un mentor, un

amic o una persona en qui confiar.

Cadascú ho veu d'una manera, però tots

coincideixen en una cosa: un gran profes-

sor i company. Carismàtic, simpàtic, ale-

gre, amb tantes qualitats que algunes no

es poden definir. Sempre sap escoltar el

que els altres li han de dir i, com a tutor,

sempre sap contestar el que és correcte.

En la seva faceta de professor, entrar a la

seva classe és endinsar-se en el passat, en

el present i en el possible futur. Sempre

ens ha mostrat el dia d'avui, les injustícies

i els avantatges. Es pot dir que fem la

classe nosaltres mateixos, sense adonar-

nos.

Els seus coneixements i les seves grans

frases ens inunden i queden en el record

de tots els que l'hem conegut.

Per exemple "Li vaig dir adéu i no sé com

no he mort" que és una frase d'Abderra-

man II que ens va dir un dia a classe per-

què li havia agradat, i quan es va jubilar

ens la va dir perquè volia expressar la

tristesa que li donava dir-nos la simple

paraula: adéu.

I una frase de la seva collita: "La meva

abraçada és molt més forta que la de la

ximpanzé" que venia perquè un dia, quan

faltava poc perquè es jubilàs, vàrem veure

un vídeo en què una biòloga que es diu

Jane Godal era abraçada per la ximpanzé

que havia cuidat durant molt de temps.

Amb aquesta frase crec que ens volia ex-

pressar la seva gratitud.

Sofiane Ziani, en representació dels

grups de 2n d’ESO.

El passat 13 de novembre el món de la

docència va deixar de comptar amb una gran

i extraordinària professional del medi sanitari

ja que la Senyora Margalida Seguí, professora

del centre es va jubilar després d'exercir 33

anys.

Els que hem tingut l'honor i privilegi de co-

nèixer-la podem dir que al llarg de la seva

carrera com a professora ha aplicat i portat

el significat de la docència a la màxima ex-

pressió o fins i tot més enllà, no considerant-

la com un mer treball sinó tot el contrari,

aconseguint amb els seus mètodes que l'a-

lumnat s’il·llusionés i devorés la informació

de la matèria i la assimilés, aclarint sempre

els dubtes que poguessin tenir, dirigint-se

sempre als mateixos amb un tracte amable,

afable i just, creant per això un clima de res-

pecte i admiració entre els alumnes que as-

sistien a les seves classes, a les quals no solia

produir-se cap soroll o xiuxiueig entre els

assistents mentre explicava.

Gràcies a això i també a altres professionals

docents de la matèria, han aconseguit que els

alumnes del Francesc de Borja Moll de la

branca sanitària siguin reconeguts i molt valo-

rats en les institucions sanitàries donat el seu

gran nivell de preparació.

Aquestes línies poden semblar al lector una

simple adulació cap a una professora que es

jubila sense més conseqüències, però dir-los

que estan absolutament equivocats ja que els

que hem tingut el plaer de conèixer-la sabem

que tot el que s'ha dit és cert sense cap exa-

geració, simplement és la realitat aclarint,

això si, que com tota persona humana pot

tenir els seus dies.

Per últim, i citant a William A. Ward: “El

professor mediocre diu. El professor bo explica.

El professor superior demostra. El professor ex-

cel·lent inspira”, això últim va per vostè Mar-

galida.

Alumnes del CFGM de Cures Auxiliars d'In-fermeria

Capfico ha seguit les passes de la nova vida

de Margalida fins a descobrir que ara dedica

el seu temps a omplir les pàgines de les re-

vistes del cor i de la més rabiosa actuali-

tat. Ho tenies amagat, Marga, però t’hem

descobert!

4

COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT 5

C om cada curs la Comissió de Mediambient lluita per aconseguir un centre més sostenible. Amb petites

pràctiques ambientals podem entre tots estalviar aigua, energia, evitar residus, conservar i protegir el medi i

minimitzar l’impacte ambiental de les nostres activitats diàries.

Com a novetat d’aquest curs tots els grups d’ESO i Mòduls voluntaris ja han triat els seus “Agents Mediambien-

tals” que són alumnes del mateix grup que voluntàriament s’han oferit per recordar i intentar que es duguin a

terme unes bones pràctiques mediambientals a la seva aula. I a partir d’aquest mes i fins a final de curs cada

aula serà avaluada periòdicament per un grup de professors de la comissió ambiental.

El mes de juny coneixerem el grup que ha mantingut o aconseguit “l’aula més sostenible” i aquest serà premiat.

Cal recordar que al centre no només habitam les aules, sinó que també compartim passadissos, el

pati, tallers, el saló d’actes i el bar. Al bar trobarem els diferents contenidors (envasos, paper i re-

buig) que són per emprar correctament i no deixar la brutícia escampada per les taules o pel terra.

El paper d’alumini va al contenidor groc d’envasos i gual que les llaunes de refresc. El paper tacat

d’oli del panet va al contenidor marró de rebuig.

Agents mediambientals de 1r d’ESO: Matias, Sergio, Bruno, Jaime, Joan, Raul i Jesús

Per millorar la nostra aproximació a un món més sostenible es necessita un fort

compromís de tots. Entre tots ho aconseguirem!

6

és una composició poètica que combina les paraules del poema de tal manera que fa una composició o

dibuix del missatge del poema. La base de l'estructura del poema no és el vers, sinó que cada paraula o

frase està disposada segons la resta d'elements que la formen. El poeta pot fer servir tot tipus i mides de

lletres, colors, disposició física de les lletres en la pàgina, etc. (http://www.edu365.cat)

RACÓ DE PLÀSTICA

CONVIVÈNCIA AL BORJA 7

D ues són les jornades de convivència per a 1r d’ESO que hem dut a terme a l’Institut aquest curs. La primera va ser el primer dia de classe (un tant atípic, va ser en diven-dres!), on l’alumnat procedent de les escoles de Primària conegué quins serien els seus tutors i tutores, els seus horaris i, posteriorment, varen assistir en petits grups a unes xerradetes on se’ls hi varen exposar les principals normes de convivència del Centre i tingueren l’oportunitat de treballar sobre les mateixes.

L’alumnat de 1r d’ESO realitza les diferents

activitats de la Jornada de Convivència. En

aquestes fotos es veu com feien uns murals amb

els valors que s’havien de treballar.

8

Més tard, al mes de desembre, es va desenvolupar la segona d’aquestes jornades.

En aquest cas, els alumnes participaren en tres tallers ben diferents, però relacionats amb un tema del seu interès i de l’interès també de les famí-lies: els perills de les noves tec-nologies de la comunicació i el ciberassetjament.

Per una banda, un membre de la policia local va informar a l’alumnat sobre les precaucions que convé tenir en compte a les xarxes socials i amb certes aplicacions de mòbil com whatssapp.

Per altra banda, varen desenvolupar una activitat de rol-playing amb actors pro-fessionals per aprendre a la pràctica qui-na és la forma més adequada de com-portar-se si patim alguna fregada amb algun company/a en aquestes mateixes xarxes socials, i per acabar assistiren a la projecció d’un video educatiu sobre el que varen reflexionar.

La valoració dels alumnes d’aquestes jorna-des és molt positiva, i esperam també que els hi resultin profitoses.

Per acabar, recordau que l’Institut disposa d’un servei de mediació en el qual partici-pen els alumnes de 3r d’ESO i que, si sorgeix algun problema amb els vostres companys que no sabeu com solucionar, ens teniu a la vostra disposició per ajudar-vos!

Comissió de Convivència

TOT UN MÓN

Relacionar-se amb persones i participar en activitats de grup

amb actitud solidària i tolerant.

Valorar les diferències i reconèixer la igualtat entre els diferents

col·lectius.

Entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i

el seu caràcter evolutiu.

Fomentar la col·laboració entre els diferents departament i poten-

ciar el treball interdisciplinari.

Fomentar la convivència i participació.

9

10

Vàrem visitar el continent Africà, en concret Senegal, mit-

jançant una presentació a càrrec d'Eva Millán que ens va

explicar la seva experiència com a infermera en aquell país,

la nostra admiració per a les persones com Eva que dedi-

quen el seu temps a ajudar als altres.

Sense moure'ns d'aquest continent, la creativi-tat la van posar els professors Mar i Marc amb aqueixes màscares africanes tan cridaneres.

Ara toca posar-se guapes amb les trunyelles fe-

tes per les alumnes de 2n de Perruqueria.

Però anem a posar-li una mica de ritme, el ritme que

marca la nostra incombustible Jero, jo crec que vam

moure tot l'esquelet...

Però no pot haver-hi ball sense música, el dels tam-bors africans dirigits per DJOMBO i companyia...

Ens anem al llunyà Orient, de

la mà de THAI, vam aprendre

a escriure i a saludar en xinès.

Al teatre japonès ens van transportar les

alumnes d'estètica que van maquillar de

geishes i Kabuki, simplement espectacu-

lar.

11

12

Eugin, la nostra alumna més

marxosa, ens va traslladar al continent americà, i ens va posar

molt en forma amb el Zumba!

Passegem per Hollywood amb An-

drea Estan, Nerea Bilbao i Pedro

Sancho... Aquí ens anava a dir

que uns gots tingueren tant de

ritme.

Com a tant viatge cansa, vam poder recuperar forces amb tots els plats elaborats pels nostres xefs particu-lars...

Gràcies a tots per donar-nos l'oportunitat de fer-nos

un volt pel món sense moure'ns del Borja Moll.

Departament d’Extraescolars

13

Dia 20 de desembre es van organitzar uns tallers a l’institut, cadascun de diferent origen.

Jo vaig fer dansa africana, em va agradar molt, encara que als meus companys no… Consis-

tia a fer moviments ràpids on s’utilitzaven moltíssim les extremitats tant superiors com

inferiors.

A l’endemà estava esgotada! Però va ser molt divertit i ho tornaria a fer.

Vàrem veure al vídeos que tots els alumnes de 4t vàrem fer. El meu video el va veure tot

l’institut, encara que jo li vaig dir a la professora que no el posàs.

Durant tot el matí em varen fer comentaris del vídeo i que feia molta gràcia. No tenen ni

la més petita idea del que va costar fer-lo. Però vaig riure moltíssim.

Em va agradar fer aquestes activitats.

Lina Victoria Moreno Martínez. 4t ESO A

A la cafetería es va

penjar un súpermu-

ral amb totes les

receptes que

havien escrit els i

les alumnes d’ESO.

FINS EL

CURS

QUE VE!

Ràdio Borja també

fa una bona feina

amb els alumnes de

Processos de Co-

municació de 1r

d’ESO.

Els jocs tecnològics

també varen tenir

una presencia desta-

cada.

14 TORRADA

E l passat dia 17 de gener es va celebrar al nostre institut la ja tradicional Torrada. Aquesta

activitat se celebra amb molta participación tant d’alumnat com de professorat. Enguany,

també s’ha dedicat un temps a les danses populars, amb tallers per a l’alumnat de 1r d’ESO i

després les ballades al pati. Això ha estat possible gràcies a la implicació de la professora Ca-

talina Barceló Jaume. També s’hi implica d’una manera fonamental la Comissió d’Activitats Ex-

traescolars, encapçalada per la professora Rosa Rius, gràcies a la qual es posen a disposició de

l’alumnat les graelles per torrar la carn, entre altres moltes coses. Aquest curs, un any més, l’

alumnat de 4t d’ESO ha estat l’encarregat de vendre les safates amb la carn. Moltes gràcies.

15

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP)

fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa

internacionalment.

Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers

(aniversari de la mort de Mahatma Gandhi).

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-

violència i la pau.

Informació Vikipèdia

General, el teu tanc.

General, el teu tanc és un vehicle poderós.

Pot abatre un bosc i masegar cent homes.

Però té un defecte:

Necessita un conductor.

General, el teu bombarder és potent.

Vola més que la tempesta i aguanta més que un

elefant.

Però té un defecte:

Necessita un mecànic.

General, l'home és molt útil.

Pot volar i pot matar.

erò té un defecte:

Pot pensar.

Bertold Brecht

Un somriure per la pau

Fes del meu somriure

las més bonica melodia,

que done ganes de viure

que faça al sol eixir tot el dia.

Llevat del cap l'odi

i sent que som germans de món,

ja que tu i jo tenim un llenguatge propi,

tu i jo parlem amb el cor.

I si veus un acte dolent

no actues amb el cap

sinó amb el cor bondadós que tens,

ja que no és millor qui pega primer

sinó el que ajuda amb la mà davant

i dóna exemple, del que s'ha de fer.

Vicent Maganer Ripoll

16

El colom de la pau és un emblema que representa

la pau per un colom amb una branqueta d'olivera al

bec. Té les seves arrels en la cultura de la conca

mediterrànea, tant en les tradicions jueva, cristiana i

islàmica com en la cultura grecoromana. La sola

branca d'olivera, com a símbol de la victòria i de la

pau que li succedeix, es retroba com motiu

al·legòric i continua sent utilitzat en les arts i al lo-

gotip de certes d'organitzacions pacifistes.

Quan el britànic Gerald Hol-

tom va lliurar el febrer del 1958 la proposta de disseny que li havien encarregat per

fer el logotip de la Campanya per al Desarmament Nuclear

(CND, amb les sigles angle-ses), no es podia imaginar que el seu dibuix esdevindria

el símbol universal de la pau.

Hi ha qui l’ha interpretat com

una V de victòria i molts hi

veuen una petjada d’un colom

de la pau, l’altre símbol per

excel·lència.

Colomí

L'home voldria tenyir

les teves ales de sang.

No et paris, colomí blanc.

No paris blanc, colomí.

Pere Quart

La pau

A la Haia hi ha un palau

de superba arquitectura:

és el temple de la Pau,

la Divinitat futura.

Però des que els sobirans

hi hostatjaren la Deessa,

no hem tornat més, els humans,

a contemplar sa bellesa.

I em temo que aqueix palau,

de tan magistral fatxada,

siga una presó on la Pau

hi deu viure engrllonada.

Apel·les Mestres

17

18 COMERÇ

E l passat dijous 21 de novembre a les

10h va tenir lloc en el saló d'actes una

xerrada sobre 'Riscs a Internet', impartida

per la policia Raquel Renta. Varen assistir

els grups de Comerç i 1r A, 1r B i 2n de Sis-

temes Microinformàtics i Xarxes.

QUINS RISCS TÉ INTERNET?

h t t p : / /ww w. s l i de sha r e . n et /a v i l la n /e l s - r i s c os - d i n t e rn et -3 7 0 5 7 4

19

C om cada any els alumnes del Cicle formatiu d'Activitats Comercials han decorat el Hall del nostre institut amb motius nadalencs.

Dins unes capses de fusta han creat quatre ambients nadalencs molt originals i artesanals, també han decorat l'arbre de Nadal de VERD, amb missatges reivindicatius com "Stop retallades", "Més inversió en educació", "Educació de qualitat de tots i per a tots", etc.

Grup d’Activitats Comercials amb la seva professora Maria Llaneras Pinto.

20

21

D ia 20 de desembre es va celebrar al nostre

centre la jornada festiva Un món al Borja Moll on

els alumnes de Comerç, un any més, van col·laborar

amb dues activitats: d’una banda embolicant de

manera molt original els regals que els professor

van dur, i d’una altra, la venda de productes de co-

merç just de S’altra Senalla.

Enguany també hem col·laborat amb l’ONG Amigos

de Ositeti (www.amigosdeositeti.com), i la seva

presidenta, na Vicki Olivares, ha compartit parada

amb els nostres alumnes per la venda de productes

com mocadors, collars, polseres, etc., confeccionats

per la tribu Massai Mara de Kènia.

Els alumnes de Comerç i la seva tutora volem agrair

la col·laboració de tothom, ja que la venda d’aqu-

aquests productes ajuden a molta gent que no té

les oportunitats dels països desenvolupats. Per po-

sar un exemple, amb la venda de cada mocador es

pot comprar un pupitre a l’escola que l’ONG ha

construït a Kènia.

També volem donar les gràcies a tots el

professorat per la compra de la loteria de

Nadal d’aquesta ONG (es varen vendre

100 paperetes) que, encara que no hagi

tocat, hem col·laborat amb els donatius.

22 TECNOLOGIA

Els alumnes de 3r d’ESO han construït uns jocs elèctrics com el famós Conec-ta perquè el dia de Tot un món el Bor-ja Moll poguérem conèixer d'una ma-nera divertida la gastronomia, paisat-ge, geografia i cultura de Mallorca. Tot això ben ressaltat amb un espectacular rètol lluminós. Els alumnes de 4t d’ESO de Tecnologia ens van fer pensar una miqueta més amb un trencaclosques de la nostra illa i també van conèixer quins són els seus sectors productius. Però on millor ho han passat és fent un programa gastronòmic amb recep-tes de tots els països, que no ha d'en-vejar gens ni mica al d’Arguiñano o al popular Master Xef.

Departament de Tecnologia

23 SORTIDES

El dia 11 de novembre els alumnes de Biologia i Geologia de 4t d'ESO i de 1r de Batxiller varen fer una excursió acompanyats pels professors d'aquesta assignatura. L'objectiu d'aquesta sortida va ser fer una sortida geològica a Pe-guera. Aquesta localitat turística, situa-da al l'oest de l'illa de Mallorca és espe-cialment interessant per la seva geolo-gia. Tots plegats vàrem sortir de l'institut per agafar l'autobús de línia a la plaça d'Espanya que ens va conduir fins al nostre objectiu, amb una breu aturada a Santa Ponça. Una vegada haguérem arribat a Peguera ens dirigirem cap a la punta del Carregador que separa les dues platges principals anomendades platja de Palmira i platja de Torà. En aquest punt vàrem poder veure els materials més antics: roques calcàries lacustres de l'Eocè superior, amb una edat d'uns 40 milions d'anys. En aquest punt aprofitàrem per berenar i fer-nos una fotografia de grup. De la punta des Carregador travessarem la platja de Torà. A l'altre extrem de la platja hi ha un passeig que uneix aquesta amb la platja des Morts. A les roques situades a la vora del passeig vàrem poder observar unes altres roques calcàries de l'Eocè que estaven cons-tituïdes per estromatòlits, formats a partir de tapissos algals similars a les restes orgàniques més antigues que s'han vist a la Terra, d'uns 3500 milions d'anys d'antigui-tat. Al sud-est de la platja des Morts vàrem poder veure el paisatge de la costa que se'ns descobria més enllà, bàsi-cament format per l'alternança de capes formades per conglomerats i capes margoses. Aquest materials co-rresponen a l'Oligocè i tenen una edat d'uns 25 milions d'anys. A les margues es localitzen xaragalls, formats per l'escolament de les aigües superficials. Després de gaudir d'aquest dia vàrem tornar a l'institut com havíem vengut, amb l'autobús de línia, amb bons records al nostre cap i formoses vistes als nostres ulls. Damià Crespí

Estomatrolits. Platja Torta.

Xaragalls. Platja dels Morts.

PER SABER-NE MÉS Podeu descarregar-vos un fullet explicatiu d'aquest itinerari amb una descripció geològica més extensa al següent enllaç: www.ageib.org/activitats/geolodia/geolodia-2012

24

19 de novembre

de 2013

2n d’ESO A i B

Juanjo Beltrán, 2n B

La sortida a son Ferriol va ser molt divertida. Vàrem anar a una granja i ens va-ren explicar moltes coses i ens varen mostrar moltes coses. Ens varen explicar que cada animal té races i cada animal el fill ,la femella y el mascle tenen noms diferents. Per exemple, del porc el mascle s'anomena porc, la fe-mella s'anomena truja i el fill s'anomena porcella. També ens va-ren mostrar uns quants cavalls, porcs, cabres, ovelles...etc. Per últim vàrem fer una coca de verdures i la vàrem fer tots ple-

gats a un forn de llenya.

- Sal. - Aigua (2 tassonets) - Oli (1 tassonet) - Farina (700 grams) - Llevadura (una "ametlla") - Saïm (un "ou") - Pebre bord. - Verdura: bledes, cebes ten-

dres, prebes verds, julivert,

tomàtiga i alls. -Sal.

25

Vàrem aprendre que a l’Antic Egipte existia la

cervesa... Això era perquè el difunt estigués ben

alimentat al cel. Dillan N. Backman Davis (2n A)

Dia 10 de gener els de 2n d’ESO vàrem visitar l’exposició de les Mòmies al Caixa Fòrum.

HI havia unes pantalles interactives que

mostraven com es momificaven els animals

i ensenyaven les tombes des de diferents

angles. Josefina Rivero Comas (2n B)

Vaig llegir que al segle XVI la mumiya, que era

una pols feta amb mòmies, es va convertir en

un remei molt popular. Tabita Rieumont

(2n A)

Hi havia escrit a una paret una frase que deia “Si

dius el nom de la mòmia, aquesta pot resucitar”.

Lucía Romero (2n A)

Vaig aprendre que la tom-

ba on estaba el faraó tenia

una capella on els familiars

retien homenatge al di-

funt. També que un cop

momificat i dins el sarcò-

fag es duia el difunt a la

seva tomba, tot sovint

orientada cap al sol poe-

nent. Maria Garcia

Pocoví (2n B) Els egipcis creien

que els xacals ron-

daven pels cemente-

ris del desert. Na-

talia Neagu (2n

B)

El que em va fascinar

més foren les portes

falses. Eren representa-

cions d’una porta on hi

havia connexió entre el

món dels vius i el desl

morts. Albert Cañellas

Garcia (2n B)

Tothom va celebrar que en Llorenç ens acompanyés en la visita.

Els jeroglífics tenen

forma d’animals, per-

sones o coses. Da-

niel Castro Caja.

(2n B)

26

Els dies 13 al 17 de novembre de 2013 varen ser molt emocionants per a tots els companys i profes-sors que formàvem part del projecte Braid Mallor-ca. Un Projecte d’associació amb altres escoles eu-ropees en l’àmbit de l’ensenyament dels estudis professionals de la Perruqueria i l'Estètica.

Abans del viatge teníem molt de entusiasme, alegria i nervis pel que seria la trobada amb els altres estudiants del Projecte Braid.

Quan arribàrem a Suècia, va començar l’aventura, primer per l’idioma, segon per la mo-neda i després per las persones que vàrem co-nèixer . En arribar ens vàrem rebre amb un sopar de benvinguda a tots els integrants del del Projecte Braid (3 Escoles de Finlàndia, 1 de Suècia, 1 d’Anglaterra, 1 de Mallorca ) A l’endemà va començar la nostra feina. Després de berenar vàrem anar caminat pels carrers d’Orebro. L’Institut era a 20 minuts a peu , estàvem entusiasmats i amb una mica de fred però això no va impedir fer fotos de tot. Al Virginska skolan ens varen rebre molt cordial-ment i al saló d'actes va començar l’apertura del 3r taller del projecte. Cada grup dels diferents instituts havia de fer la presentació dels penti-nats que presentàvem. En el taller de perruqueria ens vàrem preparar per a començar l’elaboració del pentinat que després votàrem quin era el que mes ens havia

agradat, que era mes tècni-cament interessant i que mes s'adaptava a la inspira-ció proposada. En el descans aquest dia ens varen convidar a un pastis-sets de canyella molt bons i molt típics. Aquest dia vàrem sopar tots junts menjars típics i vàrem haver de practicar molt d’anglès.

Örebro és una ciutat de Suècia d’uns 127.770

habitants de l'oest de Svealand. La ciutat, la setena

de Suècia en nombre d'habitants, és al centre del

país, a la riba del llac Hjälmaren a la província de

Närke i dins el Comtat d'Örebro del qual n'és la

capital. És a uns 200 km d'Estocolm i 300 de Göte-

borg i Oslo.

ALUMNAT D’ESTÈTICA I PERRUQERIA.

L’endemà vàrem practicar com fer decoració per als pentinats amb cabells sobrants. Va ser una tècnica molt original que ens va agradar molt i, a pesar dels problemes de comunicació, aprenguérem molt. Vàrem sortir a la premsa i a la televisió que filmaren mentre estàvem fent els pentinats i varen fer entrevis-tes als studiants.

Tot el dia compartírem amb altres estudiants tèniques de feina i com eren els estudis de perruqueria en els altres centres educatius. Aquest dia férem un sopar de clausura. Tots estàvem ben relaxats . Va ser una experiència molt bona. A Örebro la gent és respectuosa, els carres son nets i es guanyen la con-fiança fàcilment. Ens varen fer sentir com a ca nostra. Ens va sorprendre que a les 7 pm tot està tancat. L' estil de vida és molt diferent. Dinen i sopen molt prest. Als bars si demanes aigua només et donen el tassó i tu te l'has de servir a una màquines dispensadores. L' aigua és tan bona que no has de comprar-la envasada . M’ha agradat conèixer Örebro-Suècia, i m’agradarIa un dia tornar-hi.

Michelle Mendez

27

I després del viatge, cal contar-

ho tot als companys i companyes

del curs...

El saló d’actes va acollir l’alumnat de

Perruqeria i Estètica que va escoltar

amb molt d’interès la presentació.

Es van fer ús de les noves

tecnologies per fer més atractiva

l’exposició.

La propera trobada

serà al mes de març a

Leeds (Anglaterra)

28

29

Alumnes del CF Perruqueria i Estètica Capilar durant una petita festa per celebrar la fi del primer trimestre.

L'alumnat de 2n de CFGS de Laboratori de diagnòstic clínic va visitar els laboratoris de l'hospital de Son Es-pases dijous 19 de desembre de 2013. El departament encarregat de docència a Son Espases ens va fer un recorregut molt extens i interessant pels diferents laboratoris (bioquímica, hematologia, microbiologia i virologia) i així els alumnes van poder veure i contrastar in situ les tècniques i els procediments que estu-dien a classe.

RACÓ DE LLENGUA CASTELLANA

"Es normal que la gente vista de cualquier manera en cualquier lugar. Si tienen

dinero y pagan la entrada ¿qué más da la ropa que lleven?"

"La gente es libre de ir como quiera,

pero en ciertas ocasiones a pesar de

que no le guste la vestimenta o por

cualquier otro motivo, tiene que ves-

tirse de acuerdo al lugar al que va. No

se puede ir de playa a un restaurante

elegante donde todos van bien vesti-

dos, por ejemplo.

Si ahora todos cogiéramos y nos vis-

tiéramos como nos da la gana, es de-

cir, pongamos por caso que para ir a

una entrevista de trabajo llevamos

ropa de estar por casa, obviamente así

vestidos es poco probable que consi-

gamos el trabajo. Se trata de adecuar-

se a la situación social.

Cada situación y cada lugar es distinto,

así que tienes que saber distinguir

cuándo se puede ir de una manera y

cuándo de otra. Es una cuestión de

respeto hacia las otras personas que

te rodean y hacia el lugar que visitas."

Ana Julia Cordero , 4t ESO B

"Mi opinión es que cualquier persona puede entrar a un local, bar, restaurante, cine... como quiera. La cuestión

es que paguen lo que van a comer, ver u oir. Si nos ponemos a hacer un estilo de ropa único en cada local, la

gente no irá. También hay que tener en cuenta que vivimos del turismo. Si no les ofrecemos cosas buenas no

querrán venir al año siguiente. La opinión del cliente siempre es lo principal. Si quiere venir con chanclas o pijama

puede, la cuestión es que pague.

Si les obligamos a venir de una cierta manera para que puedan entrar a un local o restaurante, éste sólo perderá

clientela y así mismo, dinero. Al final solo trae problemas para el regente del negocio.

Por último, estoy y estaré siempre de acuerdo con que cada uno puede llevar lo que quiera puesto. La cuestión

es que paguen."

Isaac Sena, 4t ESO B

Y tu, què en penses...?

30

33

Hace mucho, mucho tiempo, en una

lejana villa, ocurrían fenómenos que la gente no sabía ex-

plicar. Véase una bruja en su escoba, la sombra que no tenía dueño e

incluso un conejo gigante que botaba sobre los tejados.

Un día, a las puertas de esta villa, paró un coche y de este bajó una pareja que quería

resolver el misterio. Entraron a la villla, y un señor con un puesto de sombreros les

preguntó si querían comprar uno, a lo que ellos negaron amablemente, no sin fijarse

que algo raro había en ellos.

La pareja caminaba e interrogaba a los ciudadanos sobre estos sucesos, mas nadie

sabía responderles. Rendidos, regresaron a su hotel. Ninguno esperaba lo que pasó a

medianoche. Impresionados, se asomaron a su ventana para contemplar el espectá-

culo: una cuerda se extendía sobre los edificios, suspendida en el aire, y sobre ella,

iba un hombre con sombrero de copa montado en una de esas antiguas bicicletas de

grandes ruedas delanteras. La pareja se miró, y decidió que no serviría de nada ir de

noche y sin luz por la villa.

A la mañana siguiente, esta pareja decidió seguir el río que pasaba junto a la villa.

Llegaron a un risco, donde el río caía en una pequeña cascada. Al lado del río, había

un banco, donde se sentaron a descansar. Pero entonces, del río emergió una sirena,

y les preguntó si querían saber de dónde salían todas esas criaturas. Ellos asintieron

entusiasmados. La sirena se sentó en el banco, y la tierra que estaba bajo él se hun-

dió, lo que hizo que el banco cayera por la cascada.

Al llegar abajo, el banco siguió un tramo del río, pero se acabó atrancando con una

roca. La pareja se bajó, y ya en tierra, vieron al mismo vendedor de sombreros que

los saludó el día anterior. Este les explicó que sus sombreros eran mágicos, y que al

ponérselos te transformabas en lo que representaban. Descubierto el misterio, la pa-

reja pudo regresar a su hogar feliz.

Camila González Harkes 4t ESO A

CALLEJERO LITERARIO

32

El objetivo del callejero literario es localizar las calles

que tienen nombre de escritores. Puede ser una barria-

da, la ciudad entera u otro pueblo de nuestra isla.

Este es un trabajo de investigación de campo. En parejas

o hasta tres se trata

de recorrer las ca-

lles para encontrar

nombres de escrito-

res, hacer una foto

y luego reunir todos

los datos en un tra-

bajo. Aquí os pre-

sentamos una mues-

tra, un trabajo reali-

zado por Ana María

Llorente y Lourdes

Macay de 3A.

33 RACÓ DE LA MÚSICA

EN TI

Escucho el sonido de tu voz, y

me encanta cuando estás sonriendo y

por favor, no dejes que esto acabe, si

me acaricias una vez más todo el cielo

se que caerá a tus pies, y eso no lo ves.

Y quise intentar que mi cielo se

llenara de mi estrella fugaz, y quise

expresar por cada estrella caída un

deseo en ti, en ti.

Me dices que algún día me rap-

tarás, y no veo el momento de llevarlo a

más, y eso no lo ves, sé que algún día

llegará que dejemos de mirar la hora y

nunca más se repetirá.

Y quise intentar que mi cielo se

llenara de mi estrella fugaz, y quise

expresar por cada estrella caída un

deseo encontrado en ti.

Lletra i música:

Noah Orfila Fuentespina

(CF Perruqueria i Cosmètica Capilar)

COMO UN NIÑO PEQUEÑO

Al conocernos hoy, me espera un día,

lleno de alegría.

Me siento como en casa y voy saltando

a los lados como niños pequeños,

me gusta esta sensación ¿Cómo agra-

deceros estos momentos?

Me llena de ilusión que aún queden

personas con estas cosas.

Y como un niño pequeño saco del

cajón, los recuerdos lejanos de mi

habitación,

Y miro las fotos y me hace pensar,

que los pequeños momentos no se han

de olvidar.

Suena el despertador y me levanto con

ganas de buenas mañanas,

Y,¿qué me espera el día de hoy? Lleno

de ilusiones y de sensaciones.

Me gustan las tonterías, de aquellas

que hacen que siempre te rías, y qué

me importa lo que digan, si siendo con

ellos se pasan mis días.

Y como un niño pequeño saco del

cajón, los recuerdos lejanos de mi

habitación,

Y miro las fotos y me hace pensar,

que los pequeños momentos no se han

de olvidar.

34 L’ENTREVISTA EXPRESS

Entrevistador: Jose Bal lesteros

(Processos de comunicació de 1r d’ESO)

Nom, edat i país de procedència

El meu nom és Anouar i tenc 13

anys. Sóc del Marroc i vaig

néixer a Tetuan.

Saps per què vàreu venir a l’illa?

El meu pare va arribar abans i

quan va trovar treball, vàrem ve-

nir tots cap aquí.

Què és el que més t’agrada de Mallorca i

el que menys?

El que més m’agrada de Mallorca

és que la gent és molt bona, no

llença tanta brutor a terra. El

que menys és que no hi ha molta

gent al carrer.

Explica’ns una mica com és el teu país de

naixença i els costums que recordis.

El meu país és molt gran i quan

jugam a futbol jugam a la platja.

Quin és el menjar d’aquí que més t’agra-

da?

El que més m’agrada és la paella.

Quines són les teves aficions?

Jugar a futbol, bàsquet, tenis,

curses, i jugar amb la Play i el

Twenti.

Quin joc de la Play és el que més t’agrada?

És el GTA5, Fifa14, Call of duty,

etc.

Què és el que més t’agrada de l’Institut?

Els professors, el pati, alguns

alumnes, les classes i la que més

m’agrada és la de Llorenç, el pro-

fessor de Socials.