Aniversari Revista Barcelona Rosa

La nova plaçade Les Glòries,d’estrena

Bagués Masriera, 1839-2015

Més de 150anys deferrocarrils

Barcelona, una ciutat intel·ligent

Gaudir més Barcelona

Un clàssic a cavall de tres segles

06

32

16

57

25

622

REVISTA TRIMESTRAL · 21 de març · PRIMAVERA 2015 · Nº 8 · 5€

an

iversari

EDITA: PRENSA & MARKETING BCN, S.L.DIRECTORA: Àngela Domènech | info@barcelonarosa.com

CAP DE REDACCIÓ: Raúl Lozano | raul@barcelonarosa.comART I GASTRONOMIA: Francesc Suñer | fsf@barcelonarosa.com · MAQUETACIÓ: Stéphanie Herbiet

DISSENY i FOTOGRAFIA: Maria Prats · ASSESSORA D’IMATGE: Carmen CañamerasPUBLICITAT: Àngela Domènech | info@barcelonarosa.com

ONLINE: Àngela Domènech · Dipòsit Legal: GI-997-2012Distribueix: PRENSA Y MARKETING BCN, S.L. · Via Augusta, 147 - 3ª Planta, 08021 BARCELONA

Tel.: 933 901 207 · Publicitat: 649 457 727 · www.barcelonarosa.com · www.prensaymarketing.es

206 ACTUALITAT

La nova plaça de les Glòries, d’estrena

10 CULTURA La joia de la pintura mural gòtica de Barcelona torna a brillar. Reobertura de la cape-lla de Sant Miquel

12 HISTÒRIA Un singular edifici de Barcelo-na, homenatge al cargol

14 HISTÒRIA La Font de Canaletes un aigua típicament Barcelonina

16 HISTÒRIA Més de 150 anys de ferrocarrils

21 MUSEUS El jardí botànic històric, Un univers vegetal a Barcelona

25 VIURE BCN S’amplia l’oferta cultural i d’oci del projecte “Gaudir més”

30 PUBLICITAT HISTÒRICA BCN Publicitat amb història

32 COMERÇOS CENTENARIS Bagués-Masriera, 175 anys de passió per l’art de la joieria

37 BCN INNOVA! Prototipatge, el nou camí de la innovació a Barcelona

42 2 ANYS! Barcelona Rosa dos anys de reportatges

57 BCN FUNCIONA! Barcelona, una ciutat (molt) intel·ligent

62 RESTAURANTS Un clàssic a cavall de tres se-gles Restaurant Les 7 portes. Restaurant Yubari

69 AGENDA Agenda primavera 2015: d’abril a juny

sumari primavera 2015

Plaça de les Glòries

Font de Canaletes

Gaudir Més Barcelona

Smart City

Capella de Sant Miquel

Ferrocarrils de Catalunya

Bagués-Masriera

Restaurant 7 Portes

La casa dels Cargols

Jardí Botànic Històric

Prototipatge Barcelona

Agenda Trimestral

BCNROSA / 5

Carretera de Ribes a l’altura de la Plaça de las Glories - 1929 Plaça de les Glories - 1960

Barcelona no s’atura. És una ciutat en cons-tant moviment, disposada a afrontar ambi-cioses transformacions per tal de millorar la

seva fesomia i recuperar espais per al gaudi de les persones. El darrer exemple d’aquesta empenta ur-banística i vital és la remodelació de la plaça de les Glòries. Aquell lloc d’entrada a la ciutat en què un dia hi va haver instal.lada una anella viària enlaira-da. Ho recorden?Bromes a banda, el que ja és un fet és que Glòries no serà mai més el que era, afortunadament. Les noves Glòries són un emplaçament guanyat per a les persones -les que hi viuen, les que hi treballen i les que hi van de pas-, que vertebra uns serveis i unes instal.lacions fins ara dispersos i que, per una-nimitat, s’erigeix en la nova centralitat barcelonina. Una porta també d’accés al 22@, el districte de la innovació i el coneixement, i el final de la Diagonal, cèlebrement recuperat anys enrere gràcies a la im-plantació del Parc del Fòrum.Glòries serà un gran parc urbà on d’entrada no abundaran, però, els cartells de “no trepitjar la gespa”, ja que la zona es convertirà eminen-tment en un punt de trobada ciutadana. Mentre

no es materialitzi al 100% “Canòpia Urbana”, el projecte triat per transformar més de 17 hec-tàrees de terreny disposat en l’encreuament de tres grans avingudes (Gran Via, Diagonal i Me-ridiana) i que suposarà el soterrament de la cir-culació motoritzada fins ara regnant a l’extinta anella, Glòries s’urbanitza provisionalment per oferir-se als ciutadans en forma d’espai on pas-

actualitat

6 / BCNROSA

aniversari

2

LA NOVA PLAÇA DE LES GLÒRIES, D’ESTRENA

Març 2014 Març 2014

Març 2014

sejar, fer esport o gaudir d’activitats lúdiques. El 28 de març es va programar la seva inaugu-ració oficial.El procés de remodelació de la plaça i el seu entorn, que també contempla la construcció d’habitatges i equipaments, ha de servir igualment per reactivar econòmicament una zona en què convergeixen els barris de Fort Pienc, Sagrada Família, el Clot i Po-

blenou. Les grans instal.lacions culturals i comer-cials que ja hi eren presents a l’entorn de Glòries des de fa anys o els de recent construcció agafen ara un impuls descomunal amb aquesta iniciativa, per cert, consensuada amb els veïns. Se’n beneficien principalment elements vinculats a la cultura, en concret a la música (L’Auditori) i les arts escèniques (Teatre Nacional de Catalunya). De la mateixa manera, les noves edificacions han tin-gut un impacte immediat per la seva estructura i per les necessitats històriques que han satisfet: és el cas de l’edifici del Mercat dels Encants, que a la seva manera rivalitza en espectacularitat amb el del Disseny Hub Barcelona.Un edifici proper i singular, la Torre Agbar, renova el seu emblemàtic paper de porta d’entrada al Dis-tricte del 22@, un espai consagrat a la innovació on trobem referències arquitectòniques i de contingut tan destacades com el BCN Growth Centre. g

Plànol topogràfic - 1856

actualitat

BCNROSA / 7

aniversari2

Plaça de les Glories, març 2014

És el projecte guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de Barce-

lona per replantejar les Glòries un cop eliminada la barrera ar-quitectònica que representava l’anella. Es començarà a fer a partir del 2016 i combinarà els espais de vegetació intensa -amb una funció que va més enllà de la mera ornamentació- amb d’altres més oberts als ciutadans i a la celebració d’esdeveniments populars. També incorporarà un passeig elevat que funcionarà com un mirador de paisatges tan emblemàtics de la ciutat com Montjuïc, la Sagrada Família o la propera Torre Agbar. En definitiva, Canòpia Urbana suposarà un pas ferm i endavant en el procés de renaturalització de la ciutat. El parc formarà part del corredor verd més important de Barcelona, que unirà els parcs de la Ciutadella i Glòries amb la Sagrera, cap al Besòs, i el pulmó verd que representa Collserola. g

Què ÉS CANÒPIA uRbANA?Març 2014 Març 2014

Xavier trias projecte Glories

actualitat

8 / BCNROSA

aniversari

2

Històricament reclamada pels veïns de la zona, la remodelació de la plaça servirà per crear un gran espai verd però a la vegada per ver-

tebrar alguns elements clau de la cultura i l’oci de la ciutat, i molt possiblement serveixi també per anar consolidant una nova centralitat que a més de satisfer els veïns serà capaç d’atreure milers de turistes. Les noves Glòries cohesionaran un territori en el qual trobem, entre d’altres, els següent elements:• Disseny Hub Barcelona: la popular “grapadora” acull el Museu del Disseny, hereu de les col.lec-cions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la ciutat. També inclou la menys coneguda però igualment destaca-ble Biblioteca El Clot - Josep Benet.

• L’Auditori i el TNC. Tot i ser punts de referència artística indiscutibles de la ciutat, la veritat és que no han gaudit de la fama i les visites que sí tenen altres espais més cèntrics i millor comunicats. Ara que Glòries estarà consagrat a les persones, aquest binomi no pot sinó experimentar un creixement en quant al nombre de visitants. • Mercat dels Encants. Els Encants Vells van mantenir fins al darrer dia de la seva existèn-cia un entranyable caire d’autenticitat, però a la vegada es feia insostenible mantenir una instal.lació tan precària i massificada en una ciutat pun-tera en innovació. El nou edifici ha atorgat noves perspectives a l’activitat econòmica de la zona i és, senzillament, espectacular. g

GLÒRIES, EL NOu CENTRE DE bARCELONA

Setembre 2014 22@

Maqueta de Canòpia Urbana

actualitat

BCNROSA / 9

aniversari2

Capella de Sant Miquel

cultura

10 / BCNROSA

aniversari

2

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedral-bes obre la capella de Sant Miquel a la visi-ta per a que tothom pugui admirar les mag-

nífiques pintures murals gòtiques que la decoren. La ciutat recupera així una part essencial del seu patrimoni i una de les seves obres més prestigioses que torna a brillar amb llum pròpia. Gràcies a una forta aposta municipal, a la qual s’hi ha afegit la implicació i aportació de la ciu-tadania i també de l’empresa, ha estat possible la recuperació d’un patrimoni d’art fascinant i su-ggestiu. S’obre així la possibilitat d’admirar els murals encarregats a Ferrer Bassa, pintor del se-gle XIV proper a la Cort i a la família Montcada. D’aquesta manera retorna a la societat una obra mestra de vàlua inestimable i també un document

figuratiu extraordinari que reneix després del seu d’estudi i finalitzada la fase principal de la seva restauració.

VISITES La capella de Sant Miquel Visita breu a la capella de Sant Miquel que permet redescobrir en petits grups les pintures gòtiques recentment restaurades, observar amb deteniment els detalls, analitzar-ne les escenes representades i conèixer-ne la història, la conservació i el procés de restauració. Dates: diumenges 15 i 29 de març, 5 i 19 d’abril, i 3 de maig Horari: d’11 a 11.30 h (castellà) i de 12 a 12.30h (català). g

La joia de La pintura muraL gòtica de BarceLona torna a BriLLarreobertura de la capella de Sant miquel

Pany central de la capella després de la restauracio - Pere Vivas Camí del Calvari - Pere Vivas Detall Crucifixió - Pere Vivas

Triomf de la Verge - Pere Vivas

Capella de Sant Miquel

Monestir de Pedralbes

Resplendent - Pere Vivas

cultura

BCNROSA / 11

aniversari2

història

12 / BCNROSA

aniversari

2

Un singUlar edifici de BarcelonaHomenatge al cargol

Ens situem, cruïlla entre els carrers Tamarit i Entença, barri de Sant Antoni. S’hi alça en tot el xamfrà un edifici singular, modernis-

ta. Bé que és un sol edifici, comprèn i abasta dues cases de pisos de les que en fou arquitecte Carles Bosch Negre.La construcció data de 1896, i així es va deixar sen-yal en gravar-ho en un vidre sobre el travesser in-terior de l’entrada.Sorprèn l’exageració en la reproducció incessant de cargols, miris on miris, fins i tot als punts més ele-vats del conjunt. Cargols sempre en actitud de pujar cap al dalt.

Cargols més petits, altres més grans, a les cornises, al ferro forjat de les baranes dels balcons i a sota. Per si no n’hi hagués prous de cargols, a l’interior s’hi poden contemplar uns frescos que representen dos pagesos en plena activitat de recollir-los.El cargol té un significat de perpètua regeneració. Animal associat a la lluna. En alguns països es diu que donen sort a qui els agafi per les banyes i els llenci per damunt de l’espatlla esquerra.Sembla ser però que la raó de tant cargol que s’hi troba immortalitzat, petrificat, no té cap caire eso-tèric, sinó que és més aviat un homenatge, una sen-yal d’agraïment.

Façana principal carrer Tamarit i Entença

història

BCNROSA / 13

aniversari2

Vers la segona meitat del segle XIX, a la zona que ara ocupa el barri de Sant Antoni, s’hi trobava un conjunt d’hortes i petits camps de conreu que en en-derrocar-se la muralla, camí que ara marca la ronda, l’empeny urbanístic, va trepitjar.Abans d’això, però, una parella de petits pagesos que tenia per costum anar a cercar cargols i espàrrecs per aquells horts i marges, va tenir l’esplèndida sort d’ensopegar amb un sac de monedes d’or.El tresor els va treure de la precarietat i els va perme-tre emprendre l’edificació de les dues cases en el lloc on fins aquell moment hi tenien la seva modesta llar.L’edifici, es bastir en reconeixement, agraïment dels cargols, que en definitiva els varen guiar cap a la fortuna. En qualsevol cas, el fet sigui més o menys cert, té un aire ben romàntic.Avui trobar tresors en el barri de Sant Antoni es evidentment molt espinós, no tant sols perquè no n’hi hagi cap, si no perquè no es sabria on excavar. El que sí podem assegurar és la troballa, en aquest cas gastronòmica en dos llocs que no podem obviar al trobar-nos davant del sorprenent immoble: “La taberna 1900” i al seu davant mateix, el “Tickets”, tots dos guiats de la mà dels rics en estrelles, ger-mans Adrià. g

F. Suñer

Can

alet

es 1

910

història

14 / BCNROSA

aniversari

2

La Font de canaLeteSun aigua típicament Barcelonina

Les Rambles, baixen vers el mar on s’hi aca-ben fonen al peu del monument a Colom. En el seu origen geològic foren el llit d’un

torrent que recollia les aigües pluvials de les mun-tanyes i mines, principalment de Collserola. La pa-raula és d’origen àrab, literalment significa sorral. Així, prop de l’esplanada del que és avui la plaça de Catalunya, s’hi trobà un lloc ideal per què hi brollés aigua i s’hi localitzés una font pública.Es té notícia d’aquesta font ja en el segle XVI. Aquesta consistia amb canaletes, brocs que aboca-ven l’aigua a un abeurador. Aquests brocs, li varen conferir el nom que ha per-durat fins el dia d’avui. L’aigua va adquirir renom per ser la més fresca de la població.Amb el temps, el lloc es va arranjar. El llit del to-rrent es va cobrir i convertir en passeig, tal com moltes de les rambles d’arreu. A principis del segle XIX s’hi va col.locar la font actual que és de ferro colat i té quatre brolladors. Està coronada per un fanal de quatre llums. En un angle del conjunt hi ha una petita font, més baixa per als gossos, el que representa un autèntic progrés per una època en la que molts animals eren rebuts i tractats sense gai-res contemplacions.

La llegenda diu que «qui beu de canaletes, torna sempre a la ciutat», de manera que tothom a qui agradi la ciutat o tingui motius per tornar-hi s’hi apropa per beure-hi, com si fos una superstició. Així doncs, no és estrany que aquesta llegenda hagi es-tat recollida en moltes contalles. Es deia que l’aigua de la font embruixa al qui la beu i li desperta una gran passió per la ciutat de Barcelona impedint-li de marxar-ne.La font guanyà tanta fama, que va arribar a donar nom a la part alta del passeig; Rambla de Canaletes.La font de Canaletes també és coneguda per ser el lloc on es reuneixen els seguidors del club de futbol Barcelona i ací hi festegen els seus èxits esportius. Ara l’aigua ja no té connexió directa amb cap mina natural, si no que prové de la xarxa pública d’aigua. L’origen del líquid però, no limita la màgia. Es es-trany al passejar-hi no veure-hi sempre algú, nadiu o foraster, amb l’esquena encorbada i el cap girat cercant el doll d’aigua; sembla que la llegenda man-té la seva força atraient als que pel lloc hi segueixen passant, potser magnetitzats per alguna força invi-sible: El batec de Barcelona. g

F. Suñer

Font de Canaletes anys 20

Canaletes 1946

Bar Nuria, davant de Canaletes

història

BCNROSA / 15

aniversari2

història

16 / BCNROSA

aniversari

2

Més de 150 anys de Ferrocarrils Els orígens dels Ferrocarrils de la Genera-

litat de Catalunya (FGC) se situen molt a prop dels mateixos orígens del ferrocarril

al país. La primera sol.licitud de concessió del fe-rrocarril de Barcelona a Sarrià va ser demanada el 1851, tres anys després de la inauguració de la pri-mera línia Barcelona - Mataró.El tren de Sarrià inicia la seva història el 1863, el mateix temps que el Metro de Londres. Es tractava d’una petita línia de 4,6 km de longitud, construïda en ample de via ibèric de 1672 mm, que sortia del lloc on avui es troba la plaça de Catalunya, alesho-res als afores de la ciutat, i creuava la plana de Bar-celona passant pels pobles de Gràcia, Sant Gervasi i arribava a Sarrià, als peus de la muntanya de Coll-serola. El nou ferrocarril va ser la resposta al desig de comunicació dels pobles al voltant de la ciutat de Barcelona i va ser un actor principal en la urbanit-zació de la rodalia, quan Barcelona va començar a estendre’s per la plana guiada pel projecte pioner de planificació urbana inspirat per l’enginyer Ildefons Cerdà. Així, aquest tren pot ser considerat com un dels primers ferrocarrils urbans d’Europa.Durant diverses dècades, els trens de Sarrià van ser remolcats per locomotores a vapor i estaven formats per petits cotxes de fusta. Però al segle XX, amb el desenvolupament gradual de l’Eixample el vell tren va esdevenir anacrònic. El 1905, la companyia va decidir procedir a una reforma en profunditat. Així, l’itinerari es va canviar a ample internacional de 1.435 mm i, al seu torn, la tracció vapor va ser subs-tituïda per l’electrificació. El tren de Sarrià va esde-venir, així, el primer ferrocarril elèctric a Catalunya.El creixement progressiu de Barcelona va conduir a l’absorció dels pobles circumdants entre 1897 i 1921, i va possibilitar l’extensió del ferrocarril de Sarrià amb una nova línia a partir de les Tres To-rres, la qual pujava directament als peus de la mun-tanya de Collserola, on connectava amb el funicular de Vallvidrera, que s’havia inaugurat el 1906, a cà-rrec de la mateixa empresa.

La conversió del tren de Sarrià en la xarxa suburbana tal i com es coneix avui en dia, es va ini-ciar el 1912, quan l’enginyer Carles Emili Montañés va mostrar la necessitat i la via-bilitat d’un mitjà de comunica-ció entre Barcelona i el Vallès. Associat amb Frederick Stark Pearson, el 1912 van fundar la “Compañía de los Ferrocarri-les de Cataluña”, amb la qual es va iniciar l’excavació del túnel sota la muntanya de Collsero-la permetent l’ampliació de la xarxa urbana cap a les ciutats de Terrassa i Sabadell.

Locomotora 13 - 1892

Locomotora nº 10 - 1890Plaça de Catalunya - 1865

història

BCNROSA / 17

aniversari2

història

18 / BCNROSA

aniversari

2

Barcelona Plaça CatalunyaL'edifici antic de l'estació del carril de Sarrià va ser un dels primers edificats a l'Eixample d'Ildefons Cerdà. Situat al número 1 de la que, amb el temps, seria la plaça de Catalunya, es va fer popular, so-bretot, pel fet que en els seus baixos hi havia dos cafès molt concorreguts, amb vistes a la plaça i a Canaletes. Un cop soterrada l'estació, es va fer fa-mosa l'anomenada avinguda de la Llum, passeig subterrani sota el carrer Pelai, amb botigues de tota mena a banda i banda. Fins i tot hi havia un cinema. L'ornamentació dels revestiments ceràmics de les voltes de les naus d'andanes són un disseny de l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert. Sempre ha estat la principal estació de la xarxa d'FGC pel nombre de viatgers que la utilitzen.

ProvençaA mesura que l’Eixample es va anar edificant i po-blant, es va fer evident que mancava un punt de pa-rada entre Barcelona i Gràcia. Al principi va néixer

com un petit i senzill baixador situat just en el punt en que la línia entrava en el terme municipal de Grà-cia. Amb el soterrament va adquirir la importància arquitectònica que actualment té. El moment clau, però, va ser la construcció del segon vestíbul (carrer Rosselló) i el corredor d’enllaç amb la nova línia L5 del metro i la L3, el 1969, que la va convertir en una de les principals estacions d’FGC.

GràciaL’estació primitiva era un edifici d’una planta molt característic de l’època, especialment per la marque-sina de ferro que protegia l’andana de la pluja. Esta-va situada a la confluència de les rieres de Cassoles (Vallcarca) i de Sant Gervasi que, un cop unides, pas-saven a anomenar-se riera de Malla. Quedava limita-da per dos passos a nivell: el de la Travessera de Grà-cia i el del carrer Marià Cubí. Durant el període de les obres de soterrament (entre els anys 1927 i 1929), es va traslladar al carrer Balmes entre Marià Cubí i La Forja, per tal d’alliberar els terrenys on es cons-

Estació de La Bonanova - 1890 Estació de Sant Gervasi - 1905

Locomotora num 9 - 1890 Carrer Pelai - 1919

història

BCNROSA / 19

aniversari2

truïen el nou túnel i la nova estació soterrada. Un cop en servei el túnel, es va poder fer la progressiva urbanització de la Plaça Gal.la Placídia i de la Via Augusta, tal i com les coneixem actualment. Des de l’1 de gener de 1954, a més, va passar a ser l’estació de bifurcació de la branca d’Av. Tibidabo (actual L7).

Sant GervasiL’estació primitiva “San Gervasio de Casolas” estava en una rasa per sota del nivell dels carrers, que tra-vessaven la via amb ponts. Poc després de l’estació les vies travessaven l’únic túnel que, en aquella època, tenia la línia. En el projecte inicial de soterrament no es contemplava mantenir-la, perquè havia de que-dar substituïda per la nova estació de Pl. Molina de la nova branca d’Av. Tibidabo. Posteriorment es va afegir al projecte, però ja no es va preveure que les seves andanes fossin en recta i sense pendent. El so-terrament es va fer en fases successives molt com-plexes (primer la via ascendent i posteriorment la via descendent) i es van allargar fins al 1931 en que es va

completar l’obra. L’enllaç directe amb l’estació de Pl. Molina no es va posar en servei fins al 2009, tot i que ja era previst a les obres interrompudes els anys 30.

MuntanerÉs la darrera estació oberta al públic en el tram entre Barcelona i Sarrià, un cop la línia ja estava electrifi-cada. Quan es va obrir el carrer Muntaner fins a la plaça Bonanova, es van edificar un elevat nombre de vivendes al barri, fins al punt que l’empresa explota-dora del ferrocarril va decidir obrir un nou baixador entre el de Sant Gervasi i el de la Bonanova. La cons-trucció inicial era totalment funcional: dues andanes construïdes eixamplant la rasa per la qual el ferroca-rril travessava el barri i dues escales que convergien sobre un petit edicle edificat sobre el pont del carrer Muntaner. Allí hi havia l’oficina i les finestretes de venda de bitllets. El soterrament de les vies des de Pl. Catalunya, completat el 1931, finalitzava just a l’inici de les andanes de Muntaner. El 1952 es va posar en servei el soterrament de les vies fins a les Tres To-

Baixador de Muntaner - 1920-1925 Cruïlla Pelai, Bergara i Balmes - 1920-1926

Pas a nivell de Gran Via - 1925

20 / BCNROSA

rres i es va edificar l’estació actual, situada entre els carrers Muntaner i Santaló. La primitiva estava en-tre els carrers Tavern i Muntaner.

La BonanovaL’estació es va posar en funcionament 24 anys des-prés de posar-se en servei la línia, encara en l’època del vapor, i un cop la progressiva urbanització de l’entorn del carrer Ganduxer en va propiciar la utili-tat. Inicialment era un petit edifici d’una planta situat a la banda muntanya i just abans del pas a nivell del carrer Ganduxer. Entre Gràcia i aquest punt la línia recorria una llarga i estreta rasa travessada, de tant en tant, per petits ponts que unien les dues bandes. Amb el soterrament de l’any 1952 es va posar en servei l’estació actual. Inicialment va ser construïda amb dos vestíbuls, un a cada extrem de les andanes. Finalment només es va posar en servei el més proper al carrer Modolell. El segon s’utilitza com a instal.la-ció tècnica (ventilació, instal.lacions elèctriques, etc.), i com a sortida d’emergència.

Les Tres TorresInicialment va néixer com a estació de bifurcació entre la línia de Sarrià tradicional y la nova línia de Vallvidrera. Aquesta línia també era coneguda com a “tramvia d’Anglí”, perquè recorria aquest carrer en tota la seva longitud, o com a “tramvia de cinc”, perquè el preu del bitllet per anar de Tres Torres a Peu del Funicular era de 5 cèntims (de pesseta). El 1919 va deixar de ser una bifurcació i va passar a ser una estació de transbordament entre el tren de Sa-rrià i el tramvia, que iniciava aquí el seu recorregut. Aquesta estació estava situada entre els carrers Dr. Roux i Anglí. Amb el soterrament de 1952 l’estació va passar a estar situada entre els carrers Calatrava i Dr. Roux. Com que en aquest punt el túnel va ran de la calçada de la Via Augusta, no es va poder fer un vestíbul comú sobre les vies (com és el cas de les demés estacions). És per això que aquesta estació té dos vestíbuls independents, un per a cada andana.

SarriàL’estació primitiva era un edifici d’una planta que estava situat sobre la riera de Sarrià-Magòria (ac-tual carrer Cardenal Sentmenat) i entre els actuals carrers Mañé i Flaquer i Jaume Piquet (pel qual s’hi accedia). Era la segona estació més important de la línia del tren de Sarrià, després de la de Barcelona, pel fet que era (fins a l’any 1916) el final de la línia i perquè al seu costat hi havia els tallers, cotxe-res, dipòsit de locomotores i magatzem (on actual-ment hi ha l’edifici de les oficines centrals d’FGC).

Les seves vies no es van soterrar fins a l’any 1976, en el mateix moment en què es va posar en servei el perllongament de la línia fins a Reina Elisenda. El fet de tenir el centre operatiu de la línia a Sarrià va propiciar que durant el segle XIX i bona part del segle XX, la major part dels treballadors tin-guessin la seva residència a aquesta vila (que no va ser agregada a Barcelona fins a l’any 1922). g

Estació de Gràcia - 1929

Avinguda de Sarrià - 1930

Avinguda de la Llum - 1953

històriaaniversari

2

museus

BCNROSA / 21

aniversari2

eL jardí Botànic hiStòricun univers vegetal a Barcelona

L’hivern s’ha acabat. La llum del sol, la temperatura i la bo-nança activen la na-

tura, i en general tota vida. Els vegetals no en són cap excep-ció, ans el contrari. La prima-vera n’és un clar exemple. Una passejada pel meravellós jardí botànic històric que creix a la muntanya de Montjuïc és més que adient. Les olors, els colors, les varietats, innombrables es-pècies us acolliran sensualment.El jardí es troba en unes fon-dalades, antigues pedreres de la muntanya; rere l’imponent edifici del Museu Nacional d’Art de Catalunya, co-negut como MNAC. Hi trobareu uns arbres ma-jestuosos, possiblement els més grans de la ciutat. El lloc és enclotat, a l’obaga de Montjuïc, això fa que les temperatures siguin particularment més baixes, permetent l’adaptació d’espècies pròpies de climes freds. Lloc ideal per fer una refrescant pas-sejada de cara al bon temps.

Aquests Jardí Botànic va ser creat en base al pro-jecte del Dr. Pius Font i Quer (Lleida 1888 - Barce-lona 1964), eminent farmacèutic i botànic. Professor i gran divulgador de la botànica, va es-criure diverses obres en les quals aplegava tant la terminologia popular com la científica; tant en ca-talà com en castellà. Va col.laborar amb Pompeu Fabra encarregant-se de la lexicografia botànica

de tan fonamental diccionari.La idea inicial i desenvolupa-ment del projecte va coincidir amb l’Exposició Internacional del 1929. Les autoritats locals van proposar-se convertir Montjuïc en un gran parc urbà. Dins el pro-jecte de transformació verda s’hi troba inclosa la zona anomenada “La Foixarda” considerada com única reserva natural urbana.Amb motiu dels jocs olímpics de 1992, i pels treballs de con-dicionament va caldre fer movi-ments de terres que van afectar l’estabilitat dels terrenys. Per això aquests jardins varen ro-mandre tancats al públic al llarg d’un temps.

Fotografies: Ernest Costa i Savoia

museus

22 / BCNROSA

aniversari

2

D’aquesta situació va néixer la idea de crear un nou jardí botànic per a Barcelona, que fos un cen-tre d’estudi i conservació d’espècies.L’antic jardí botànic, un cop consolidat el terreny i recondicionat es va tornar a obrir al públic l’octubre de 2003, denominant Jardí Botànic Històric.El projecte el va realitzar l’Ajuntament de Barce-lona, amb subvencions de la Unió Europea. Inicialment s’hi introduïren plantes rares de la Península i les illes Balears. Més endavant, varen arribar-hi noves espècies dels Pirineus i del nord d’Àfrica i, fins i tot, exemplars propis de països més freds.Donar-hi un tomb és molt més que aconsellat, és obligatori. g

F. Suñer

museus

BCNROSA / 23

aniversari2

24 / BCNROSA

museusaniversari

2

BCNROSA / 25

viure BCN aniversari2

Com a prova va estar bé, però ara tocava con-solidar i ampliar la iniciativa... i així ha es-tat. Gaudir Més Barcelona es va posar en

marxa a finals del 2013 permetent l’accés gratuït al Park Güell i el Castell de Montjuïc a tots aquells ciutadans que s’haguessin sumat prèviament al pro-jecte. Al març d’enguany s’ha fet efectiva la sego-na fase de la iniciativa, que permet als ciutadans l’entrada, beneficiant-se de descomptes, a diverses instal.lacions d’oci i cultura utilitzant només un dit.Ens expliquem. Es tracta de gaudir de descomptes o entrades gratis en diversos espais de Barcelona no-més pel fet d’haver digitalitzat l’empremta del nostre índex. Un cop fet, això agilitzarà els accessos a les instal.lacions adherides al projecte, ja que a les ta-quilles dels centres hi haurà un escàner digital que verificarà la nostra identitat en qüestió de segons.Com i on podem digitalitzar la nostra empremta? Trucant al 010 i reservant cita prèvia en qualse-vol de les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) per fer el tràmit. Fins al 30 de març també s’ha pogut fer a qualsevol dels 49 punts fixes i mòbils que l’Ajuntament ha repartit per la ciutat.En el moment de digitalitzar la nostra empremta serà necessari presentar algun document identifica-tiu que incorpori una foto nostra (DNI, carnet de

conduir) per verificar la nostra identitat. Després d’efectuar aquest pas, serà necessari que transco-rrin set dies i que rebem un e-mail de confirmació per poder començar a gaudir dels preus especials en recintes com el Museu Blau, el Museu de la Música o el Telefèric de Montjuïc.Ja són prop de 14.000 persones les que s’han apuntat a aquesta innovadora manera de ges-tionar l’entrada als espais lúdics i culturals de la ciutat, que anirà creixent en el futur i que està condemnada a l’èxit. De ben segur que moltes d’aquestes visites es realitzaran en família.

S’AMPLIA L’OFERTA CULTURAL I D’OCI DEL PROJECTE“GAUDIR MÉS”

viure BCN

26 / BCNROSA

aniversari

2

ELS ESPAIS DEL PROJECTE

Park Güell

Jardí botànic Foto JM de Llobet

Aquests són els espais que a dia d’avui s’han sumat al projecte municipal Gaudir Més Barcelona segons el tipus de descompte.

EnTRADA GRATUïTAPark GüellCastell de Montjuïc

viure BCN

BCNROSA / 27

aniversari2

Museu del Disseny

Museu de la música

Museu Blau Foto Aitor Ortiz

EnTRADA AMb 50% DE DESCOMPTEMuseu BlauMuseu del DissenyJardí BotànicMuseu Frederic MarèsMuseu de la MúsicaTorre de CollserolaTelefèric de Montjuïc

28 / BCNROSA

viure BCN aniversari

2

ELS ESPAIS DEL PROJECTE

Zoo. Reflexos Flamencs. Pere Romero Alonso

Zoo. Orangutan i cria Tibidabo

Telefèric de Montjuïc

ALTRES DESCOMPTESTicket combinat TibiZoo (30% dte.)Ticket del Zoo (20% dte.)Ticket del Tibidabo (20% dte.)Noves altes del Zoo Club (10% dte.)

EnTRADA AMb 50% DE DESCOMPTEMuseu Frederic MarèsTorre de CollserolaTelefèric de Montjuïc

BCNROSA / 29

PUBLICITAT AmB hIsTòrIA

publicitat històrica Barcelona

30 / BCNROSA

aniversari

2

Oracions. Santiago Rusiñol - 1900 CA

Institut-Escola Generalitat de Catalunya - 1932

Il·lustració Catalana. Casademunt -1900 CA

publicitat històrica Barcelona

BCNROSA / 31

aniversari2

Historia de Catalunya - 1900 CAHistoria Nacional de Catalunya. Obiols, J. - 1930 CA

Publicidad Real Círculo Artístico-75 Aniversario - 1957

La reina del mercat, Teatre Espanyol, Barcelona. Femina, A. - 1925 CA

comerços

32 / BCNROSA

aniversari

2

Bagués-Masriera, 175 anys de passió per l’art de la joieria

La firma Bagués-Masriera va celebrar l’any passat els 175 anys d’existència amb la il.lusió d’haver aconseguit mantenir la

qualitat i la innovació que l’ha distingit sempre i que l’ha fet reconeguda a nivell internacional. No és poca cosa. De fet, és l’única firma de l’Estat i de les poques d’Europa amb tant llarg recorregut. Nascuda el 1839, pot vanagloriar-se d’haver arri-bat al dia d’avui en plena activitat i efervescència creativa. Hereva del concepte de joia entesa com a vehicle d’expressió artística iniciat per Lluís Masriera, nom essencial del Modernisme, Bagués-Masriera formula constantment noves peces d’alta joieria d’avantguarda amb significat i estètica prò-pia. Unes peces que es projecten en el futur i que plasmen la continuïtat d’uns valors i d’una manera de fer que traspassa les fronteres temporals. Bagués-Masriera no hauria pogut arribar sana i estalvia al competitiu món actual sense dedicació plena a la feina, desig de superació continua i, per sobre de tot, adaptant-se al que en cada moment demana la societat civil, de la qual forma part indi-sociable i hi està fermament compromesa. Les joies no han deixat mai de formar part dels rituals més íntims de la humanitat, però a mitjans del segle XIX se’ls concedia un valor de prestigi social que en el segle XXI ja no compta tant com el gust es-tètic pel disseny de la peça, per l’emoció que ens provoca. Formen part de la nostra existència, dels nostres records. Bagués-Masriera s’ha sabut adap-

tar al canvi, però ha fet més encara. Ha interiorit-zat l’excel.lència de la feina dels seus avantpassats, tant a nivell tècnic com artístic, i l’ha fusionat amb l’esperit contemporani. No és fàcil preservar un llegat com el seu, i molt menys encara adaptar-lo al gust de les generacions actuals. Enllaçar passat i futur és clau per mante-nir viva la flama que el 1839 va iniciar Josep Mas-riera i Vidal, un magnífic artesà que s’adaptava als gustos romàntics de la Barcelona vuitcentista amb agulles i penjolls amorosos. Feia també ob-jectes d’argent litúrgics i ja va ser innovador per exemple, introduint la tanca catalana a les arraca-des. Serien els seus fills Francesc i Josep, pintors i orfebres, els que hi aportarien la passió artística al negoci barceloní, que vivia els temps de la Febre d’Or i tenia París com a referència. En l’Exposició Universal de París del 1889 els ger-mans aconseguirien reconeixement europeu per la

comerços

BCNROSA / 33

aniversari2

Foto Interior de l’estudi - 1904

Foto Interior de l’estudi - 1904 El temple al 1916, sense edificis al voltant

Facana de la joeiria principal de Bagués-Masriera Joiers situada a Passeig de Gràcia

Foto Interior de l’estudi - 1904

comerços

34 / BCNROSA

aniversari

2delicadesa de les seves creacions, però serà el fill de Josep, Lluís Masriera, qui rebrà l’admiració global per ser el veritable iniciador de la joia d’art. Im-mers en el modernisme, les seves peces s’ompliran de libèl.lules, fades i flors delicades mentre innova en la tècnica de l’esmalt inventant el plique-à-jour, transparent com un vitrall. Després evolucionarà amb els temps cap a la geometria i triomfarà en l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París del 1925 amb les seves peces art decó. Lla-vors els Masriera ja s’havien unit amb una altra nissaga joiera, els Carreras, amb una tradició que es remuntava a mitjans del XVIII. Si fóssim estric-tes parlaríem no de 175 anys sinó de més de dos segles de tradició joiera.L’altra data clau en la trajectòria és el 1985 quan els Bagués (joiers de prestigi des del 1917 i amb un magnífic establiment als baixos de la casa Ametller de Barcelona) van decidir fer-se amb la totalitat dels llavors oblidats fons Masriera, fusionant les

dues empreses en un sol projecte. El seu nom que-darà unit per sempre més a un llegat que cada any recuperen amb la reedició d’alguna peça emble-màtica, alhora que continuen creant les seves prò-pies línies de disseny, que han rebut premis arreu com el Diamonds: Nature’s Miracle International Design Competition 2004 i han sabut expandir-se internacionalment en mercats tan competitius com Estats Units, Xina o Japó.

Repassar breument la història de la casa permet comprendre com d’important és per a Bagués Masriera reivindicar els oficis d’art. La feina me-ticulosa, delicada i constant de les mans artesanes que cisellen, engasten i esmalten cada peça. La precisió és primordial en l’ofici artesanal, i d’això la firma joiera en sap molt. Són marca de la casa el disseny acurat i l’alta execució tècnica, tant en el domini dels metalls com en la realització dels esmalts. L’esmalt, en evolució constant, és sempre un punt de referència intern en la creació artísti-ca, així com un element cabdal i característic de Bagués-Masriera, que els fa únics i excepcionals internacionalment i reconeguts com a grans mes-tres en aquest mil.lenari art de l’esmalt. Les formes, els colors i la lluminositat dels dis-senys de la històrica firma no tan sols busquen plasmar la bellesa i l’exquisidesa pròpia de l’alta joieria d’avantguarda, sinó també transmetre uns valors i una cultura que beu de fons ancestrals. El món mediterrani (des de les festes mil.lenàries al treball del ferro, la música o els colors del paisat-ge) és font d’inspiració constant de les col.leccions contemporànies. La passió, l’esforç i el rigor que els han acompan-yat aquests 175 anys segueixen sent fonamentals

Foto original de la tiara Masriera

Fermall de les libèl·lules Masriera

Collaret Bagués d’alta joieria dels anys seixanta

comerços

BCNROSA / 35

aniversari2

per Bagués-Masriera. Volen transmetre la seva es-perança que el futur serà tan bo o millor com ho ha estat el passat i que la complexitat dels temps ac-tuals no serà obstacle per continuar endavant amb la mateixa força i honradesa de sempre, contemplant l’horitzó com una oportunitat per a seguir creant be-llesa amb una il.lusió renovada. g

Esclava de la serp Masriera

Esclava dels cignes Masriera

Museum Collection (Cleveland-Metropolitan)

Masriera

PROTOTIPATGE, EL NOU CAMÍ DE LA INNOVACIÓ A BARCELONA

BCNROSA / 37

BCN innova aniversari2

Aquesta primavera, milers de turistes tor-naran a desembarcar a Barcelona per gau-dir dels tresors que la ciutat ofereix als

visitants efímers. La xifra es multiplicarà a l’estiu, confirmant que el turisme segueix sent un dels seus actius d’activitat econòmica més rellevants. Però no és l’únic. Independentment que aquest sector tingués o no capacitat de créixer, el model fa uns anys que s’ha diversificat en altres direccions, menys vistoses i segurament amb fruits obtinguts en una estratègia més a mig o llarg termini que no pas els que asseguren any rere any els milions de forasters nouvinguts o repetidors -benvinguts tots- arribats per terra, mar i aire.

El camí triat per obrir-li noves i profitoses opor-tunitats a Barcelona és el de la innovació. Ciutat oberta i cosmopolita com poques per aquestes lati-tuds, la nostra està sent una ciutat capaç d’engegar grans projectes al voltant del talent i les noves tecnologies, concretats en experiències com la ca-pitalitat mundial dels mòbils (10 anys han fet ja de l’arribada del MWC a Barcelona) o el desenvo-lupament de la marca Barcelona orientada al con-cepte de Smart City, que abordem en un altre dels reportatges d’aquest número.Tot i els riscos i la competència que aquesta mena d’aventures suposen (Barcelona no és l’única ciutat que ha dibuixat el seu futur en paral.lel al desen-

DHUB Barcelona City Council

BCN innova

38 / BCNROSA

aniversari

2

volupament de projectes innovadors), alguns indi-cadors ens diuen que la feina s’està fent bé. Tant és així que la Unió Europea va atorgar l’any passat a la Ciutat Comtal el reconeixement com a Capi-tal Europea de la Innovació. Lluny d’estancar-se, la ciutat i els seus rectors busquen afanyadament noves rutes que recórrer per continuar escalant posicions en el rànquing de ciutats innovadores a nivell mundial. El darrer esforç en aquest sentit ha estat conver-

tir Barcelona en un banc de proves real perquè les grans multinacionals, les pimes i els emprenedors individuals testin els seus prototips abans de mirar de convertir-los en producte final i d’introduir-lo al mercat. En línia a aquesta iniciativa s’ha creat el segell Prototyping Barcelona, que s’entrega als prototips desenvolupats amb èxit a la ciutat.L’ajuntament, doncs, ha posat la llavor i ara ha d’esperar que “el sol i la pluja” facin la seva feina per madurar els projectes i convertir-los en expe-riències d’èxit i, de passada, convertir la ciutat en la Capital del prototipatge. De bona terra i adobs per aconseguir-ho no li falten. Abandonant la me-tàfora agrícola, aquesta iniciativa pot recolzar-se a Barcelona en una sèrie d’espais i serveis bàsics, com

DISE Mercat dels Encants

Barcelona Growth Centre BCN Ciutat intel·ligent

BCN innova

BCNROSA / 39

aniversari2

ara espais d’incubació, labs, espais de coworking, de formació, d’informació, d’assessorament i de com-pra de materials necessaris per fer els prototips.No tots els projectes valen. S’han de desenvolupar en un termini màxim de 3 mesos, no poden haver estat ja comercialitzats, han de tenir cura del seu disseny, han de ser segurs i enfocar-se cap a un posterior retorn econòmic i social.

A canvi, les companyies i els particulars que s’hi sumin al pla rebran informació i orientació sobre com utilitzar els actius i espais d’innovació que ofe-reix la ciutat, també formació en l’àmbit del pro-totipatge i visibilitat dels projectes pels canals de comunicació municipals. I el que és més important, donaran als interessats la possibilitat de connectar amb mercats financers. g

Ateneu de Fabricació de Les Corts - Fab Labs

DISE - Congrés de Telefonia Mòbil

40 / BCNROSA

MWCB

Mobecpointlive 3D Print impressió digital

Ateneu les Corts - Fab Labs

BCN innovaaniversari

2

BCNROSA / 41

42 / BCNROSA

aniversari

dos anys de reportatges!

2Ens remuntem a la primera edició, on

parlàvem d’il.lusió, molta il.lusió. Després de dos anys, arribat el dia

d’avui, observo que ha estat un llarg camí, complex i farcit d’obstacles. Perseguir la idea i executar-la ha significat lluitar molt i molt.Moments en els quals el cel s’enfosquia amb núvols amenaçadors; altres en els quals la llum albirava el nou i prometedor trajecte. Els temps són difícils per als emprenedors i l’exigència de qualitat, cada dia més gran.Als 23 anys vaig emprendre el meu primer negoci amb l’edició d’un diari. Després va-ren seguir 6 altres publicacions localitzades a Barcelona, Badalona i Girona. El disseny publicitari i creatiu també formà de bon prin-cipi part de la meva activitat.Això es va fer sense cap mena d’ajut públic. En quant a la banca, vaig poder comprovar la certesa d’aquella màxima popular que diu que et deixen el paraigües quan fa sol i te’l treuen quan plou, el que és ben evident, incre-menta el risc d’ofec.La paraula crisi és avui en boca de tothom, repetir-la no duu enlloc. Cal ser constants en el treball i fer-ho amb empenta. Moltes vega-des s’hi ha de posar gran esforç. Primer les

obligacions i en segon terme els drets; i no a l’inversa tal com molts pretenen. Avui, amb 41 anys, veig que aquests valors no s’ensenyen i han quedat arraconats en la memòria d’aquells que ja som un miqueta grans.Ací roman l’explicació del fet, que tan sols siguem 3 persones les que fem possible aques-ta revista que tenen entre les mans. No hi cap secret.L’esforç, l’empenta i aquella il.lusió de la qual us parlava a l’inici d’aquest escrit, no han mancat en cap moment. És per a mi, com a veritable arrel del producte, un immens goig poder tornar-vos a presentar la revista en aquesta ocasió tan especial de celebració.Així doncs, també cal mostrar agraïment a vostès lectors, que ens han demanat i cercat la publicació, als anunciants que han cregut amb el retorn que els ha significat la seva inserció i a les institucions que tímidament primer i després poc a poc ens han donat la seva confiança.Tot plegat ens ha esperonat, i sense cap mena de dubte puc dir que s’ha fet realitat aquesta publicació.

Àngela Domènech

BCNROSA / 43

Edició nº1Museu del Modernisme CatalàEl Modernisme ha estat, és i seguirà sent un dels principals pols d’atracció turística de la nostra ciutat. Hi ha la anomenada Ruta del Modernisme, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, que recull 116 obres clau del moviment artístic. En aquest recorregut trobem els arxiconeguts edifi-cis de la Sagrada Família, la Pedrera, el Palau de la Música, la Boqueria, Casa Batlló, Els Quatre Gats ... L’últim a sumar-se a aquest paquet ha es-tat el Museu del Modernisme Català, una instal.lació de caràcter privat inaugurada el març del 2010 i que recull peces estimables de disciplines practicades per aquell moviment artístic a cavall entre el segle XIX i el XX: la pintura, l’escultura, el mobiliari i les arts decoratives.

Museu del perfumNo és el museu més gran de Barcelona. Ni el més accessible. I no coneix de novetats tecnològiques, condició que sí exhibeixen orgullosament altres grans centres culturals de la ciutat. Però hi surts gratament impressionat. El Museu del Perfum és una d’aquelles joies amagades que encara guarda Barcelona i que, encara que sembli mentida, no ho és per trobar-se en un racó apartat d’un barri allunyat del centre. Al contrari, està en el mateix nucli comercial de Barcelona, al bell mig de Pas-seig de Gràcia.

2 anys!

44 / BCNROSA

aniversari

2

Edició nº2Cacaolat, una història familiar Aquest batut va ser creat entre 1931 i 1933 per Joan Viader Roger, fill de Marc Viader Bas, fundador d’un dels establi-ments centenaris de la Ciutat Comtal, la Granja Viader, que encara avui té les portes obertes al carrer Xuclà.

Mig segle de TusetLa generació de les flors en la seva versió genuï-nament barcelonina es va deixar etiquetar com “gauche divine” i va prendre l’espai com a propi, insuflant el seu caràcter modern, cosmopolita i amb un fi vernís intel.lectual.La gent que es fes valer passejava, s’exhibia per les seves voreres i locals. Trepitjar Tuset va arri-bar a ser tan imprescindible com deixar-se veure per Boccaccio. Complement del carrer ho ha es-tat igualment el passatge Arcàdia, que connecta perpendicularment sota els edificis amb el carrer Balmes. El passatge va ser focus bulliciós quan el cartell es va internacionalitzar i es va passar a anomenar pòster. L’Àngel proporcionada als seus socis a qualsevol hora del dia i de la nit productes de tota mena, des dels més bàsics als purament recreatius i fins i tot absurds, que eren immedia-tament distribuïts.El carrer ha estat mític, fins al punt que ha arribat a meritar ser títol de la novel.la editada el 1973: “Crim al carrer Tuset”, de Ramon Planes, editorial Pòrtic.

Nits d’estiu a la PedreraTots els estius, aquesta joia gaudiniana obre el seu terrat perquè els barcelonins puguin gaudir de concerts de petit format, una copa de cava i unes vistes nocturnes espectaculars del Passeig de Gràcia. g

2 anys!

BCNROSA / 45

aniversari2

Pastisseria Foix, els versos més dolços de SarriàLa pastisseria Foix ja funcionava ni més ni menys que des de 1886 i era un dels emblemes de Sarrià, primer vila independent i posteriorment annexionat com un barri a la gran Barcelona. El negoci l’havien posat en marxa, Josep Foix i Paulina Mas i tal va ser el seu èxit que al 1923 van obrir un segon local a la Plaça de Sa-rrià. Es van repartir el treball de la següent manera: a la pastisseria de Major de Sarrià treballaven els pares (Josep a l’obrador i Paulina despatxant i a caixa) i a la de la plaça hi havia els fills, Carolina i el jove Josep.

D’aquells temps, l’avui més que centenari establiment (va com-plir 125 anys el 2011).

Manuel Juanola i les seves pastillesUn, dos, tres i molts més diminuts rombes ne-gres eren habitualment molt disputats al pati de l’escola. El valor d’una amistat, d’una confi-dència, es reconeixia i recompensava per part de l’afortunat posseïdor de la caixa. Un pacte sege-llat al gust d’unes “Juanolas” es perllongava com a mínim tot el curs.Les pastilles de pasta de regalèssia van ser ideades amb fins medicinals pel farmacèutic Manuel Jua-

nola Reixach (Palafrugell 1874 - Barcelona 1963). El senyor Juanola va estudiar farmàcia a Barcelo-na, exercint la professió durant un curt temps a la ciutat de Tarragona. Al 1903, la seva iniciativa el va portar a obrir la seva pròpia farmàcia al popular barri de Gràcia, Barcelona, concretament al carrer Montseny. Tres anys després, al 1906, les pastilles romboides que l’han immortalitzat van veure la llum al laboratori de la seva farmàcia.

Can Culleretes, el restaurant més antic de BarcelonaEl seu origen se situa al 1786, que es diu aviat. Perquè es facin una ràpida composició del lloc, només cal dir que el local es va fundar sense anar més lluny tres anys abans d’esclatar la Revolu-ció Francesa. Però no és la seva antiguitat el que fa més atractiu l’establiment, sinó la seva ofer-ta gastronòmica senzilla però de qualitat, a pro-va de crítics malintencionats, i un tracte casolà i amable. Molts dels que han provat els seus plats de cuina catalana i de mercat no han tremolat al qualificar-lo com un restaurant mitjà que ofereix

2 anys!

46 / BCNROSA

aniversari

2

Edició nº3Colmado Quilez, l’excel·lència és un grau Pocs comerços de la ciutat comtal saben adap-tar-se als nous temps mantenint intacte l’aroma d’antany. La Fuente-Quílez ho fa a la perfecció.Després d’una estona d’animada conversa amb l’actual responsable del Colmado Quílez, Faustino Muñoz, un no pot evitar anar dibuixant mentalment el caràcter de Julián Quílez, pare d’un dels comerços més emblemàtics de Barcelona. Un home bolcat en cos i ànima al negoci, meticulós, controlador...Alguns traços que revela Muñoz no presenten cap dubte: “Al migdia, quan tocava tancar la boti-ga per anar a dinar, ell deixava la persiana a mig

obrir i es quedava a dinar allà dins. Els clients ho sabien i entraven a com-prar “. Un menys que se m’ha escapat avui, devia pensar Quílez. “Els depen-dents -prossegueix Muñoz- vivien a la botiga. Eren joves que venien del ma-teix poble als quals

Julián Quílez donava 25 pessetes cada diumenge. Al seu retorn els dema-nava quant havien gas-tat i es quedava la resta. Controlava totes les se-ves despeses i els hi des-comptava del sou, que no els hi donava a ells, sinó als seus pares “. No es pot negar tampoc el seu esperit paternalista amb els nois.

millors prestacions que alguns de gamma alta. No s’equivoquen. I és que a Can Culleretes, un cop que s’ha provat, s’hi torna.

La Boqueria, un arc de Sant Martí sense fronteres i amb molta històriaConvertit en vistosíssim atractiu gastronòmic i tu-rístic, el mercat va poder ser enderrocat a finals del segle XIX.

Malgrat la seva vocació turística, només un 15% de les parades del mercat està destinat a productes exclusius per forans. La resta de parades es dedi-quen a la venda tradicional de proximitat, ja sigui a particulars de la zona o de la resta de la ciutat com als xefs dels millors restaurants barcelonins. Però la seva activitat de venda al públic també es combina amb activitats com la de l’Aula Gastronò-mica, un espai en què sobretot els més joves tenen l’oportunitat d’aprendre mitjançant cursos i tallers a donar els primers passos a la cuina.La seva esplendor actual podria no haver estat tal d’haver-se desenvolupat, a finals del segle XIX, la conversió de la Rambla al bulevard que va projectar Ildefons Cerdà, en què per qüestions d’imatge no te-nia lloc un mercat de proveïments. Per sort, la idea del pare de l’Eixample barceloní finalment no es va dur a terme i sí en canvi la de l’arquitecte Àngel Bai-xeras, a qui se li deu també la creació de Via Laietana i que ha considerat que precisament el mercat podria convertir-se en un més dels atractius de l’avinguda. Un visionari. g

2 anys!

BCNROSA / 47

aniversari2

El Museu del Calçat Una petita i discreta joia del barri gòtic. La plaça de Sant Felip Neri acull un dels espais expositius menys coneguts pels barcelonins i amb més història a la seva esquena. El Museu del Calçat va néixer al 1970 i s’allotja on havia es-tat la seu de la Confraria i Gremi dels sabaters barcelonins, encomanats des de 1202 a Sant Marc Evangelista. Però l’immoble, situat a la bonica plaça de Sant Felip Neri, no va estar sempre allà. Es va construir inicialment al 1565 al carrer Co-rríbia, avui desapareguda i que llavors formava part d’una àrea d’edificacions davant la Catedral.

Fonda España, una joia del Modernisme al bell mig de la Rambla Corria l’any 1858 quan s’aixecava la Fonda Es-panya al número 11 del carrer Sant Pau, al Ra-val, al costadet del Liceu. Obert al públic al 1859, poc temps després els propietaris el van ampliar mitjançant l’annexió de l’edifici contigu, corres-

ponent al número 9. Al 1876, l’edifici resultant va arribar a l’alçada de quatre plantes. Diversos anys més tard, al 1898, es va encarregar una re-modelació de pes, que va dur a terme Lluís Domè-nech i Montaner. L’astre modernista passava per un dels seus millors moments creatius: estava a punt d’emprendre les seves dues obres més preu-ades, l’Hospital de Sant Pau (1902) i el Palau de la Música (1905).L’exercici decoratiu de Domènech i Montaner va ser fastuós, amb la incorporació d’obres tan representati-ves com el mural de Ramon Casas, ara donant nom al Saló de les sirenes i originalment rematat amb unes onades d’estil japonès, i una xemeneia monumental d’alabastre que presideix el bar de l’hotel, el nom del qual honra el seu autor, Eusebi Arnau.

Quan Barcelona era un Scalextric La primavera és sinònim de velocitat per als barce-lonins. La disputa de sengles proves dels mundials de Fórmula 1 i MotoGP al Circuit de Catalunya, al maig i juny respectivament, així ho testifiquen. I a la festa del motor de competició s’ha sumat recen-tment la gran festa revival Espíritu de Montjuïc, que vol retornar als aficionats la nostàlgia per les grans proves sobre dues i quatre rodes que es van celebrar a la muntanya màgica. I és que durant qua-tre edicions, entre 1969 i 1975, el Mundial de F1 també va tenir la seva cita al circuit urbà de Mon-tjuïc. Anteriorment, el primer traçat en acollir una prova del Mundial havia discorregut pels carrers de Pedralbes. Algú ho recorda?. g

2 anys!

48 / BCNROSA

aniversari

2

Edició nº4Unión Suiza, la precisió catalana El seu nom podria portar a alguns a l’engany, encara que els que sen-ten passió per la història de Barcelona i el seu comerç i els amants de la joieria i la rellotgeria de luxe saben molt bé que Unión Suiza és un comerç cent per cent barceloní. Amb més de 170 anys d’història i amb l’afegit que des dels seus inicis ha estat lligat a un mateix cognom: el dels Vendrell.Si tiréssim d’arbre genealògic, no seria estrany que alguns Vendrell haguessin arribat a negociar en diferents èpoques de la nostra història amb grecs, fenicis, romans, genovesos, venecians ... Lo seu és el comerç, no hi ha dubte.

L’estiu més blau, les estrelles de la natació, de nou a BarcelonaPicornell va donar el gran impuls inicial a la natació catalana i espanyola, amb la fundació al 1907 del primer club dedicat a aquest esport, el Club Natació Barcelona. Va ser a més president de la Federació Espanyola i, entre altres mèrits, va ser el responsable de posar en marxa els pri-mers partits de waterpolo i de crear la tradicional Copa Nadal de natació en aigües del port.La Ciutat Comtal es converteix aquest estiu en el centre d’atenció dels aficionats a la natació i d’altres tres esports aquàtics, tots ells practi-cats a la piscina: la sincronitzada, el waterpolo i els salts de trampolí. Al marge dels esportistes,

l’estrella indiscutible del campionat és sens dub-te l’espectacular piscina instal.lada al Palau Sant Jordi de Montjuïc, que acull les competicions de natació, de sincronitzada i la final de waterpolo. També té un paper rellevant al Port Vell, escenari que a més d’acollir les proves d’aigües obertes, inclou per primera vegada, una exhibició de salts de gran alçada.

Museu de la MúsicaPer als que no el coneguin encara, es troba situat a l’edifici de l’Auditori. Una zona, dit sigui de passada, que tot i comptar amb semblant instal.lació i amb el veí Teatre Nacional, espera encara una reactivació cultural i gastronòmica similar a la que han experimentat altres barris de la ciutat.Tot i que la seva posada de llarg va tenir lloc fa poc més de sis anys, la idea de reunir una singular col.lecció d’instruments musicals es remunta gairebé un segle enrere. A partir de 1921, l’ajuntament va començar a rebre donacions per part de distingides famílies de la ciutat i es va forjar la idea de reunir-les en un espai comú. Passada la Guerra Civil, aquest projecte es va materialitzar al 1946 a la seu del Conservatori Supe-rior de Música. Partia amb 100 instruments exposats.

2 anys!

BCNROSA / 49

aniversari2

Modernisme, del cartell a la taulaEl Modernisme ha estat i segueix sent sinònim de Barcelona. De la Barcelona turística almenys. Perquè tot i tenir cada dia al nostre abast va-luosíssims vestigis modernistes, els barcelonins gastem bona part de les nostres agitades vides

passant de puntetes davant dels edificis més em-blemàtics d’aquella genial forma d’entendre l’art i l’arquitectura.Potser aquesta manca d’entusiasme per accedir en primera persona a les fonts del moviment ar-tístic barceloní correspongui precisament a un desig de no sentir-se turista a la pròpia ciutat. Si és així, ho entenem tot i que no acabem de com-partir. I els recomanem que provin de apropar-se al Modernisme per altres vies que no siguin la de barrejar-se amb 200 japonesos a la cua d’un edi-

fici singular. Per vies més pràcti-ques, més visuals, més entretingu-des si volen. Sen-se anar més lluny, els proposem que s’apropin al Mo-dernisme a través d’un llibre. D’un excel.lent llibre.El que ha factu-rat recentment l’editorial Galera-da amb el títol “La

cuina dels cartells modernistes”, el quart ja que tracta d’esprémer la relació entre cultura i gastro-nomia des d’un plantejament original i, a la vista del resultat, tremendament atractiu.

Gràcia, la gran festa de l’estiu barceloníLes festes de Gràcia s’enorgulleixen de ser les més antigues de la ciutat, ja que van començar a principis del segle XIX. A partir de 1827, en aquelles primeres edicions la música i el ball eren ja fonamentals a les reunions dels veïns, que tam-bé semblaven entretenir lo seu fent córrer l’anell, un joc en el qual, ja fora a cavall o a peu, calia demostrar suficient certesa com per enfilar una llança en un cèrcol suspès a certa alçada. En dè-cades posteriors, entre mitjans i finals del segle,

2 anys!

50 / BCNROSA

aniversari

2

Edició nº5Soler i Llach, col·leccionisme fet a mida Tot i no haver complert els 25 anys d’història, la casa de subhastes internacionals ubi-cada al carrer Beethoven de Barcelona compta amb una gran tradició en el sector del col.leccionisme, ja que la seva fundació va venir donada per la unió de dues cases dedicades a la filatèlia. Els Llach, amb un origen -una mica exòtic- a l’Havana de principis del segle XX (1915), i els Soler, que encara que de més curt recorregut

(l’empresa va néixer el 1975 de la mà dels germans Ramon i Josep Soler) amb igual passió pel món del col.lec-cionisme.Així doncs, la casa atresora un bagat-ge de gairebé un segle de dedicació a la filatèlia, que en les últimes dècades s’ha anat ampliant a altres àmbits del col.leccionisme fins a esdevenir una referència en el camp de les subhas-tes de monedes, manuscrits, cartells, llibres antics, mapes o fotografies. Cal destacar que han estat pioners en la

posada en marxa de subhastes exclusives dedica-des a cartells (2001), programes de cinema (2003)

o fotografies (2006) i que recentment també han posat en marxa un departament dedicat a joies.

El Born Centre Cultural, recupera la Barce-lona del 1700A ningú se li escapa que El Born Centre Cultural és més que un nou centre d’agitació cultural de Barcelona. Inaugurat al setembre de 2013, s’ha

ja es van començar a muntar “envelats” o carpes i es van realitzar alguns concursos entre boti-gues decorades. Amb el canvi de segle i gràcies a l’impuls atorgat per la Renaixença, es van po-sar també en marxa concursos literaris i alguna entitat va arribar a organitzar uns Jocs Florals. Els carrers engalanats anaven cobrant més força com a element distintiu de la festa, i a partir de la dècada dels meravellosos anys 20 es van organit-zar els primers concursos per premiar els carrers millor decorats. g

2 anys!

BCNROSA / 51

aniversari2

convertit per la seva ubicació i per la seva signifi-cació històrica en un símbol. A més de les ruïnes que deixen entreveure com era la ciutat a prin-cipis de 1714 i que estan explicades i contextua-litzades per uns plafons al llarg del recorregut, l’espai acull una exposició permanent: “Barcelona 1700, de les pedres a les persones”, que recopila prop de 2.000 objectes de la vida quotidiana dels barcelonins de l’època que s’han anat trobant a mesura que avançava l’excavació. La mostra es troba a la Sala Villarroel.

El Museu de la Farmàcia, un diamant en brutDescobrim una joia museística perduda entre els passadissos de la Facultat de Farmàcia de la UB.El Museu de la Farmàcia Catalana és un espai amb certa història, ja que es va crear al 1957. El seu ori-gen va ser clarament acadèmic, per a servir de su-port al seminari d’Història de la Farmàcia existent aleshores. El fons artístic de la instal.lació arriba als 2.000 objectes, alguns dels quals s’han anat ad-quirint al llarg dels anys i altres han arribat a les seves vitrines fruit de donacions desinteressades.Entre els objectes que componen aquest fons tro-bem llibres i documents, aparells i instruments,

mobiliari, medicaments i envasos, herbaris i obra gràfica publicitària, com els que acompanyen aquestes línies. Per als que no s’atreveixin amb les escales de la facultat i es quedin amb ganes de més després de llegir l’article els recomanem una visita al Museu Virtual de la Universitat de Bar-celona. Allà trobaran fins a 70 peces catalogades i acompanyats d’una descripció concisa. g

2 anys!

52 / BCNROSA

aniversari

2

Edició nº6Sant Pau Recin-te Modernista La ciutat recupera la joia de Domè-nech i Montaner. Barcelona ha do-nat un cop de mà a l’hora d’enfortir la seva oferta tu-rística amb la reo-bertura de l’antic Hospital de Sant Pau. Aquesta joia

modernista ha tornat a lluir intensament les se-ves gales després d’una costosa i llarga remode-lació i, després d’activar una sèrie de jornades de portes obertes en què els ciutadans s’han bolcat completament (més de 70.000 visitants), torna a posar en marxa un programa de visites turísti-ques que s’eleva de forma exponencial el valor del circuit conegut com la Ruta del Modernisme de

Barcelona i que sustenten Casa Batlló i la Pedre-ra al Passeig de Gràcia, el Palau de la Música, la Sagrada Família i el Parc Güell, principalment.

Casa Vicenç de Gaudí

La primera gran obra del geni descobrirà el seu interior al públic. Carolines, 24. Barri de Gràcia, per a més senyes. Prenguin nota d’aquesta direc-ció en la seva agenda cultural perquè serà un dels grans tresors modernistes que els barcelonins

2 anys!

BCNROSA / 53

aniversari2

podran gaudir de prop en un futur, esperem que no molt llunyà. I és que està encara per decidir la data d’obertura de l’edifici que va signar An-toni Gaudí entre 1883 i 1888, ja que en ell s’han de dur a terme diversos treballs de rehabilitació. Els nous propietaris estimen que la intervenció podria durar entre un i dos anys. Més tard o més d’hora, el que compta és que l’obra primerenca del geni de Reus, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO el 2005, serà per fi visitable, el que afegirà un plus qualitatiu al reclam turístic de la Ruta del Modernisme. La conversió de la finca privada a plaça turística visitable serà possi-ble gràcies a la recent adquisició de l’immoble per part de la banca andorrana MoraBanc.

Cerería Subirà El comerç més antic de la ciutat. Entre els molts encants que guarda Barcelona, n’hi ha un que po-den gaudir per igual autòctons i turistes: el seu

comerç. I entre els incomptables i variats esta-bliments que, amb més o menys encert, es des-pleguen per tota la ciutat, es compta un grup especialment atractiu per les seves connotacions històriques. Són els establiments centenaris, en-tre els quals hi ha la Cereria Subirà.De fet, aquesta botiga de veles instal.lada al nú-mero 7 del cèntric Baixada de la Llibreteria està considerada com la més antiga de la ciutat. La seva activitat es va iniciar l’any 1761 -acumula més de 250 anys-, encara que en aquella primera època ho va fer ocupant un local en l’actual carrer Corders. Allí va estar emplaçada fins que es va veure obligada a traslladar-se per l’obertura de la Via Laietana, les obres es van iniciar el 1908. El seu primer propietari va ser Jacint Galí, que dele-garia anys més tard en la seva encarregat, Martí Prat i la seva família.

El Sortidor 1908 Un referent gastronòmic i social del Poble-Sec. No sé a vostès, però a qui subscriu aquestes línies li agraden els restaurants “de tota la vida”. No vol dir això que no em senti atret per molts altres perfils d’establiments gastronòmics, però aquells que porten instal.lats en un barri anys i anys i que mantenen un cert aire anyenc, de clàssic, en l’ambient tenen “alguna cosa” que els fa especial-ment atractius.El Sortidor 1908 és un d’aquests establiments. L’apèndix numèric que acompanya el nom del lo-cal, que al seu torn fa referència a la plaça del Poble-Sec en què està instal.lat, no hi és perquè sí. Es va inaugurar en aquest any i en els seus orígens va funcionar com a bar i punt de trobada del barri, la centralitat s’ha lliurat en els nostres dies a escenaris propers com el de vianants carrer Blai. Al bar hi anaven els veïns a comprar gel i aliments frescos quan encara les llars no dispo-saven de neveres. g

2 anys!

54 / BCNROSA

aniversari

2

Edició nº7

Records de la BarcelonetaUn recorregut fotogràfic pel passat en blanc i negre. La història de la Barceloneta reflecteix a la perfecció el procés de desenvolupament in-dustrial i portuari que va viure la Barcelona dels segles XVIII i XIX. És el seu barri mariner per excel.lència, amb un origen curiós, apassionant, i en l’actualitat és -especialment a l’estiu- un pol d’atenció turística incessant: per les seves plat-ges, per la seva gastronomia i per la marcada i atractiva personalitat que es respira a l’ambient.El seu naixement es remunta a la Barcelona enca-ra emmurallada, amb ànsies de creixement i amb una fortalesa militar convertint-se en el que avui

és un gran parc. L’aparició de la Ciutadella des-prés de la caiguda de la ciutat al 1714 va motivar el desallotjament de molts veïns del barri de la Ribera, que es van anar instal.lant en barracons.

Poble EspanyolUna edificació emblemàtica... i discutida. El re-cinte del Poble Espanyol és una joia a preservar. No només per la seva evident condició de bé ar-quitectònic singular, sinó perquè en el seu dia va córrer el perill d’extingir-se. És ben sabut que la seva construcció es va originar a partir de la ce-lebració a Barcelona de l’Exposició Internacional al 1929. En aquells temps la piqueta municipal no caminava amb miraments i ja havia previst que a la conclusió del certamen l’edifici aniria a baix. Tal va ser l’èxit que va obtenir aquell poble de pobles que finalment es va decidir que que-dés en peu. El cas és que aquella representació de l’arquitectura de totes les regions d’Espanya -un element evangelitzador en mans de dirigents de l’època com Primo de Rivera i, posteriorment, del dictador Franco- va aconseguir sobreviure a l’Expo i els seus 117 edificis, carrers i places rea-litzats a escala real han perdurat fins als nostres dies. Tanta bellesa no ens ha de fer perdre de vis-ta alguns punts negres de la seva història, com el fet que durant la Guerra Civil el recinte can-viés radicalment d’usos i es convertís en un camp d’internament de presoners.

2 anys!

BCNROSA / 55

aniversari2

Museu MarítimTot i la renovació de la instal.lació, la disposició de l’espai no pot amagar el seu passat: l’estructura en naus revela que aquí van estar emplaçades les Reials Drassanes en què es construïen, reparaven i preparaven els navilis de la Corona d’Aragó en el segle XVI. Aquell edifici, però, s’havia aixe-cat ja sobre una primera drassana datada al se-gle XIII. Durant les obres de remodelació es van descobrir restes romanes, encara que en aquest cas la troballa no tenia res a veure amb el mar: es tractava d’una necròpolis, en la qual s’havien arribat a practicar fins a 36 enterraments.

Colmado Múrria, un establiment dels que ja no queden

Aquell establiment estava situat a la confluèn-cia dels carrers Roger de Llúria i València i és el que avui coneixem com Colmado Múrria. El negoci original va canviar de mans al 1943. Amb l’entrada en escena del pare de l’actual propie-tari, Joan Múrria, el local va ampliar les seves mires i va començar a dispensar molts altres productes d’alimentació i begudes. Eren altres temps, i botigues de queviures n’hi havia pràc-ticament una a cada cantonada. Ara en queden quatre mal comptats, i el risc de noves desapari-cions és incessant.

2 anys!

56 / BCNROSA

aniversari

2En els 40 i dècades posteriors, el local va adoptar a la façana la denominació de “Mantequería”, per evitar problemes amb la censura. El seu apara-dor era un formiguer d’ampolles de vins, caves i destil.lats, amb cartells de publicitat exterior que anunciaven les Bodegues J. Robert de Sitges, el

cava Codorniu, els vins d’Alella i el mític Anís del Mono de Badalona, amb una reproducció del cartell modernista de Ramon Casas. Alguns d’ells encara són visibles en l’actualitat i confereixen a l’establiment un estatus d’autèntic del qual molt pocs a Barcelona poden fer gala. g

Chocolate aratller 1904

Daura 1900

Damm Pianos Estela Barcelona

BCN funciona

BCNROSA / 57

aniversari2

Barcelona Smart City

De ben segur que l’expressió Smart City els és familiar, bé perquè l’han utilitzat en l’àmbit laboral o acadèmic, bé perquè

l’han sentit als mitjans de comunicació... Molt possiblement el terme l’hagin escoltat en diver-ses ocasions en alguna referència a Barcelona. No en va, la nostra és una de les ciutats que lideren el moviment Smart City arreu del món i que or-ganitza amb gran èxit una trobada anual amb els principals agents implicats en aquest sector sota la denominació d’Smart City Expo World Congress. És un event relativament jove, ja que la primera edició data del 2011.Al marge d’impulsar aquest saló-congrés internacio-nal, Barcelona és la referència ineludi-ble a l’Estat en la tasca de redefinició de les ciutats del futur, implementant noves i millors (més eficients) formes de viure el dia a dia dels seus ciutadans, empreses i institucions en àmbits molt diversos com la mobilitat, l’atenció as-sistencial o el medi ambient. Aquest paper líder a l’Estat també es pot tras-lladar en l’àmbit europeu (és la quarta ciutat smart en el rànquing continen-tal) i mundial (10a del rànquing). Diversos són els conceptes que donen vida a la ciutat intel.ligent: sostenibi-litat, eficiència, qualitat de vida, mo-dernització, innovació, ús de les noves

tecnologies... Un còctel preparat per donar respos-ta, en definitiva, a les necessitats dels ciutadans. Els àmbits en què el concepte Smart City s’està aplicant a la ciutat de Barcelona són mobilitat, medi ambient, comunicacions, recerca i innovació, serveis públics i socials, empresa i negocis, col.laboració ciutadana, infraestructures i turisme, sense deixar de banda la capacitat de treballar en projectes i xarxes internacionals. Perquè totes aquestes àrees de treball donin resul-tats satisfactoris, la manera de fer ha de ser trans-versal i pensada a llarg termini. I ha de comptar amb una administració compromesa, transparent i propera als ciutadans.

BARCELONA, UNA CIUTAT (MOLT) INTEL·LIGENT

Smart City Campus

BCN funciona

58 / BCNROSA

aniversari

2

Teories al marge, la millor manera d’entendre què és una ciutat intel.ligent és abordar projectes reals. Algunes de les pràctiques que està portant a terme Barcelona en aquest ambit són:

- Govern obert: transparència, participació i col.laboració entre l’Ajuntament i la ciutadania són els elements bàsics que sustenten aquest projecte. Les noves tecnologies han possibilitat que els ciutadans participin en tot allò que els afecta, donant com

a resultat una societat més formada i inquieta i, en darrer terme, més influent. Aquest projecte vol donar més informació als ciutadans (pressupostos, contractes, subvencions...), afavorir la participació i la transmissió d’idees i opinions dels veïns cap als

Mobile Congress

Nova Xarxa de Bus

BCN funciona

BCNROSA / 59

aniversari2

polítics i facilitat la relació directe entre aquests. Un dels terrenys en els quals es projecta aquesta voluntat d’interacció entre ciutadans i gestors pú-blics és en el de les aplicacions pera mòbils, amb la creació de l’app Govern Obert de Barcelona. Tam-bé significativa és la creació del hashtag #gobcn.

- Teleassistència: Més de 70.000 persones es bene-ficien a la nostra ciutat de forma gratuïta d’aquest servei d’atenció domiciliària a gent gran, amb dis-capacitat o dependència, que passen moltes hores sols a casa. Funciona ininterrumpudament els 365 dies de l’any. A banda de les intervencions urgents

Nova Xarxa de Bus - Smart City

Oficina virtual ipad

BCN funciona

60 / BCNROSA

aniversari

2que es poden donar gràcies al contacte directe en-tre l’usuari i l’equip de professionals que integra el servei, també serveix com a element preventiu precisament gràcies al contacte directe i constant que s’hi estableix. Funciona de manera molt senzi-lla. Per connectar amb els seus cuidadors, l’usuari només cal que pitgi un botó.- Projecte Radars: També enfocat als majors de 75 anys, en aquest cas la tecnologia no juga un paper fonamental, sinó que el que garanteix que la gent gran pugui viure sola a casa seva és l’establiment d’una xarxa humana, amb l’entorn més proper com ara els veïns, els comerciants del barri, voluntaris... Ells han de “posar l’orella” i funcionar com a radars en el cas que una persona gran tingui un sobtat canvi de rutines, per poder avisar els professionals que se’n farien ressò i que assistirien aquella persona en cas que fos necessa-ri. A tot el que hem comentat abans que defineix una Smart City, projectes com aquest li afegeixen

també el qualificatiu de ciutat més humana. - Nova xarxa de bus: Potser en els inicis de la seva aplicació les noves línies de bus horitzontals (les “H”), verticals (les “V”) i diagonals (les “D”) van donar més d’un maldecap als usuaris menys pre-disposats als canvis, però ara ja estan plenament integrades en el dia a dia dels barcelonins. A banda de l’eliminació d’algunes parades que escurcen dis-tàncies, la nova xarxa incorpora mesures com els semàfors “preferents”, intercanviadors, informació dins de l’autobús i a les parades, o una gestió intel.ligent per millorar la velocitat, la freqüència i la cobertura dels autobusos. - Barcelona Wi-fi: és un servei gratuit que permet connectar-se a internet al carrer La formen 664 punts que constitueixen la xarxa pública de lliure ac-cés més gran de l’Estat, i una de les més importants d’Europa. El projecte definitiu contempla la instal.lació de 1.500 punts de connexió més, amb atenció especial als parcs i a la xarxa de bus i metro. g

Wifi Parc Cervantes Persona gran Teleassistència

Smartquesina

BCN funciona

BCNROSA / 61

aniversari2

ApparkB

Mapa Barcelona + Sostenible

Open data

Servei de teleassistència

Smartquesina

BCN Contactless

mobileD

OVAC

Smart City Campus

Superilles

Camins escolars

mSchools

Projecte Radars

Smart Hort

Vehicle elèctric

restaurants

62 / BCNROSA

aniversari

2

Un clàssic a cavall de tres seglesRestaurant Les 7 portes

No es pot condensar la història d’aquest emblemàtic i veri-

tablement històric restau-rant de la ciutat, si no fem esment del conjunt arqui-tectònic en el qual roman des de l’any 1836.Un home molt ric, el més acabalat de Catalunya, Jo-sep Xifré i Casas (Arenys de Mar 1777 – Barcelona 1856) va fer la seva fortuna a Amèrica, principal-ment a Cuba i a Nova York; un típic indià. Ja de gran va retornar a Catalunya, nodrit amb l’esperit de la inversió immobiliària. Ací adquirir uns te-rrenys al Pla de Palau, aleshores porta d’entrada marítima a la ciutat, on hi feu construir un edifici singular. Gran de sostres alts, molt luxós i avançat per l’època, concretament en el qual avui s’anomena Passeig d’Isabel IIª. Es diu que es va inspirar amb la porticada que hi ha a la Rue Rivoli, a Paris davant de l’edifici del Louvre, ja que és ben cert que les dues construccions mantenen una notable proximi-tat estètica. Personalment va intervenir en el dis-seny del projecte.

restaurants

BCNROSA / 63

aniversari2

Matrimoni Solé

restaurants

64 / BCNROSA

aniversari

2

En els baixos de l’edifici hi va instal.lar un cafè de categoria i, així va començar un llarg recorregut pels camins de la degustació. El cafè tenia vuit portes, set per als clients i un vui-tena per al personal i proveïdors. Al cap del cafè hi havia un valencià anomenat “Tio Nelo”. L’indret va significar una revolució dins dels principis de la restauració de l’època. Es fregien bunyols a la vis-ta dels clients i el servei anava guarnit amb vestits típics valencians.Amb el transcurs dels anys, saltant de segle a segle, el cafè, després restaurant, va canviar de directors i cuiners, mantenint fins avui, any rere any, comple-tament actives i plenes de vida cada una de les seves 7 portes, al número 14 del Passeig d’Isabel II.Ara la innovació proposa sopars musicals amb òpe-ra o jazz i esmorzars de forquilla a cavall entre el cafè amb llet i croissant i també el brunch.

restaurants

BCNROSA / 65

aniversari2

A la taula de les set portes s’hi han assegut perso-natges d’allò més variat, industrials, artistes, polí-tics i de tota mena, que han anat construint el teixit social de la ciutat. El torero “Manolete” freqüenta-va el lloc. Un dia tingué el pensament de demanar al maitre que a l’arròs, del qual n’era fanàtic, hi afe-gissin una cua de llagosta. Aquella fórmula va donar lloc a la paella “Manolete”, que es troba a la carta. Un altre arròs és l’anomenat “Parellada”, la peculia-ritat del qual roman en què les carns i els peixos que en formen part es presenten sense ossos ni espines, el que facilita la degustació i evita embrutar-se. El senyor Xifré no va ser tan sols un ric, va ser un amic dels homes, un filantrop. Els seus diners li va-ren permetre ajudar al desenvolupament de la cièn-cia, com és el cas del Dr. Marià Cubí, estudiós de la frenologia (estudi de les diferents formes cranials i la seva relació amb el caràcter dels humans).Al voltant de la taula de les 7 portes seguim gau-dint de la generositat de Josep Xifrè i Casas, i així mateix, sentim com tres segles de vida barcelonina ens observen. g

F. Suñer

gastronomia

66 / BCNROSA

aniversari

2

Un “senyor” Japonèsrestaurant yubari

No és un altre japonès, és moltíssim més que això. El Yubari és un exemple del refina-ment oriental, luxós però actualitzat.

Seguim l’avinguda Diagonal, cantó mar, entre els carrers Girona i Bailén. L’entrada no permet ende-vinar l’excepcional explosió sensorial que hi troba-rem a dins. A la dreta, una barra on s’hi serveixen còctels de benvinguda, es preparen les begudes a la vista dels clients, amb l’ordre propi d’un laboratori, netíssim i polit. El còctel ofert a base de sake és sorprenent, delicat.

Més endins, a l’esquerra, un taulell ens apropa als mestres japonesos, preparen el suschi. Tallen el material amb destresa i seguretat característica d’un cirurgià. Ganivets perfectes, brillants, de tall que fa esgarrifança.Al fons la sala amb columnes rodones, envoltades de corda de palla d’arròs, que ens expliquen se-gons la tradició, fa foragitar els esperits indesit-jats. Es troba presidida per una gran peixera vir-tual i clara, que hi confereix la sensació de major amplitud. El sostre ben curiós, s’hi reprodueix a

gastronomia

BCNROSA / 67

aniversari2

gran escala el teixit de la pell del meló “yubari”, que dona el seu nom al local. És un tipus de meló delicat, finíssim i exclusiu. El rumor de l’aigua que cau incessantment per una paret lateral, culmina d’arrodonir l’atmosfera i prepara el client per la plena degustacióA la planta inferior, no solament continua el refina-ment si no que inclús s’hi veu incrementat. S’hi obre el bar Kio que pot servir tots el cocktails inimagina-bles, elegant. S’hi respira un aire refinat però lluny de qualsevol afectació.Tenim l’oportunitat de degustar el bacallà ne-gre d’Alaska, un dels plats estrella de la seva extensa carta. És extraordinari, tal como ho és el suschi que hi serveixen. Productes tots de su-perlativa qualitat. Espectacular la tonyina roja del mediterrani.La presentació dels plats es cuidada, estèticament delicada i harmoniosa. La vista contribueix junt amb el gust i l’oïda a convertir la degustació i pas per la sala en un esdeveniment memorable, una fes-ta per als sentits.Las vaixelles, ganivets, utensilis de cuina procedei-xen en la seva gran majoria del Japó.El tracte que dispensa el servei es seriós, i a la ve-gada gentil. L’efectivitat és notòria. En definitiva, podem dir que el pas pel “Yubari”, asseure’s a qual-sevol de les taules, no pot deixar a ningú indiferent. Cal veure’l i, endinsar-se per l’univers de sensacions que s’hi troben. g

F. Suñer

68 / BCNROSA

gastronomiaaniversari

2

agenda

BCNROSA / 69

aniversari2

AGEndA PRiMAVERA 2015: d’ABRiL A JUnY

Mesos de música i motor... entre moltes altres coses, és clar. La primavera sem-pre porta a Barcelona un munt de con-

certs i festivals i una frenètica activitat al Circuit de Barcelona-Catalunya. És una estació propícia als festivals de música, preludi dels que ompliran Cata-lunya durant els mesos d’estiu. Entre els que tenen lloc a la Ciutat Comtal, dos clàssics que no afluixen: Primavera Sound i Sónar. Pop i electrònica són els seus signes d’identitat. Entre els concerts de solis-tes i bandes que es reparteixen pels escenaris de la ciutat entre l’abril i el juny destaquen també noms com Antonio Orozco, Joaquín Sabina, Rosario, Pa-blo Alborán, Dorian i Vetusta Morla -en el terreny estatal- i Kraftwerk, Morrissey, Luna, Roxette, Nick Cave, AC/DC i Kiss en l’àmbit internacional.

Als afores de la ciutat, els motors més exigents del món rugiran dues vegades -bé, més aviat tres- so-bre l’asfalt del Circuit de Barcelona-Catalunya, amb la celebració dels Grans Premis de Fórmula 1 i

de MotoGP i de la gran festa revival Espíritu de Montjuïc. En aquest event destaca la cursa de F1 històrics que es celebrarà i que podria significar un rècord guiness de participants.

Les sabatilles de running seran altres protagonistes destacades de la primavera esportiva barcelonina, amb un munt de proves per disputar-se: la Cursa d’El Corte Inglés, la dels Bombers, la Salomon Run, la Cursa del DiR o la Garmin Barcelona Triathlon. I noves edicions del Trofeo Godó o de l’Extrem Barcelona convertiran la nostra estimada ciutat en la capital mundial del tennis i dels esports extrems, respectivament.

L’activitat firal també serà d’allò més moguda du-rant aquests tres mesos, amb clàssics instal.lats a Fira Barcelona i d’altres importants events repar-tits pels districtes. La llista és llarga: Saló del Còmic, Fira del Disc, Saló del Turisme (ara sota la denomi-nació de B-Travel), Fira d’Abril, Harley Days...

MÚSicAABRiL

g Afraid To Speak In Public. La [2] de Apolo. Dimecres 1. www.sala-apolo.com

g Requiem de Mozart. Palau de la Música. Dijous 2. www.promoconcert.es

g Arias y coros famosos de ópera. Palau de la Música. Divendres 3. www.promoconcert.es

g Indochine. Sala Apolo. Dissabte 4. www.livenation.es

g Joan Isaac: Cançons d’amor i anarquia (Bar-nasants Cançó d’autor). Cotxeres de Sants. Dis-sabte 4. www.barnasants.com

g Bolero de Ravel. Palau de la Música. Diumenge 5. www.promoconcert.es

g Grandes éxitos de la música de cine. Palau de la Música. Dilluns 6. www.promoconcert.es

g Glaucs (Guitar Bcn). Luz de Gas. Dijous 9. www.theproject.es

g 1886 (Guitar Bcn). BARTS Club. Dijous 9. www.theproject.es

g Francisca Valen-zuela (Guitar Bcn). BARTS Club. Divendres 10. www.theproject.es

g Núria Graham (Gui-tar Bcn). L’Auditori, sala 2. Dissabte 11. www.theproject.es

g Los Chichos. Sala Apolo. Dissabte 11. www.sala-apolo.com

g Jaromír Nohavica (Barnasants Cançó d’autor). Centre Artesà Tradicionàrius. Dissabte 11. www.bar-nasants.com

g Nuria Fergó. Casino de Barcelona. 11, 18 i 25 d’abril. www.casino-barcelo-na.com

g Antonio Orozco (Fes-tival Suite). Gran Teatre del Liceu. Diumenge 12. www.liceubarcelona.cat i www.suitefestival.com

agenda

70 / BCNROSA

aniversari

2MÚSicA

ABRiL

g Luna (Guitar Bcn). Bikini. Dijous 23. www.theproject.es

g Els Catarres (Guitar Bcn). Sant Jordi Club. Dijous 23. www.theproject.es

g Spirits in the Night (banda tribut a Bruce Springsteen). Sala Razz-matazz. Dijous 23. www.salarazzmatazz.com

g Rosario. La Farga (L’Hospitalet de Llo-bregat). Divendres 24. www.theproject.es

Pentatonix. Sala Razz-matazz. Diumenge 12. www.doctormusic.com

g The Twilight Sad. Sala BeCool. Dilluns 13. www.salabecool.com

g The Jayhawks (Guitar Bcn). BARTS. Dimarts 14. www.doctormusic.com

g Scott Matthew (Fes-tival del Mil.lenni). L’Auditori, sala 2. Dime-cres 15. www.festival-millenni.com

g James Holden. Sala Apolo. Dijous 16. www.sala-apolo.com

g Christina Rosenvinge (Guitar Bcn). L’Auditori, sala 3. Dijous 16. www.theproject.es

g The Damned + Mo-torzombis. Sala Razzma-tazz. Divendres 17. www.salarazzmatazz.com

g Dhafer Youssef (cicle Round About Midnight). Teatre Coliseum. Dissabte 18. www.nochesram.com

g Blind Guardian. Sant Jordi Club. Dissabte 18. www.rocknrock.com

g Matthew Hervert (live) (Guitar Bcn). BARTS. Dilluns 20. www.theproject.es

g The Dodos. Sala Sidecar. Dimarts 21. www.cloudydog.com

g Joaquín Sabina. Palau Sant Jordi. Dimecres 22. www.theproject.es

g Kraftwerk (Festival Suite). Gran Teatre del Liceu. Dimecres 22. www.suitefestival.com

g La Unión (Guitar Bcn). BARTS. Divendres 24. www.theproject.es

g Vetusta Morla (Festi-val del Mil.lenni). Sant Jordi Club. Divendres 24 i dissabte 25. www.festival-millenni.com

g Siniestro Total + M-Clan. La Farga (L’Hospitalet de Llobre-gat). Dissabte 25. www.theproject.es

g Los Suaves. Sala Ra-zzmatazz. Dissabte 25. w w w. s a l a r a z z m at a -z z . c o m

g Gemeliers. La Farga (L’Hospitalet de Llo-bregat). Diumenge 26. www.theproject.es

g Morrissey. Sala Ra-zzmatazz. Dimecres 29. www.salarazzmatazz.com

agenda

BCNROSA / 71

aniversari2

MÚSicAMAiG

g Jane Monheit (cicle Round About Midnight). Teatre Coliseum. Dissabte 2. www.nochesram.com

g Joan Miquel Oliver (Guitar Bcn). BARTS. Dijous 7. www.thepro-ject.es

g God is an astronaut. Sala Music Hall. Dijous 7. www.musichall.es

g Leiva. Sala Razzma-tazz. Divendres 8. www.salarazzmatazz.com

g Mayte Martín. Luz de Gas. Divendres 8. www.luzdegas.com

g Dorian (Guitar Bcn). BARTS. Dissabte 9. www.theproject.es

g La Húngara. Sala Apolo. Dissabte 9. www.sala-apolo.com

g David de María. Casi-no de Barcelona. 9, 16, 23 i 30 de maig. www.casino-barcelona.com

g Melendi. Palau Sant Jordi. Dissabte 16. www.theproject.es

g Jazz & Swing amb la Barcelona Jazz Orches-tra. Sala Apolo. Diumenge 17. www.sala-apolo.com

g Micah P. Hinson (Guitar Bcn). Bikini. Diumenge 17. www.theproject.es

g Cody Simpson. Sala Razzmatazz. Diumenge 17. www.ticketmaster.es

g Nick Cave. Auditori CCIB Fòrum. Dijous 21. www.ccib.es

g Mikel Erentxun. BARTS. Divendres 22. www.barts.cat

g Jacco Gardner. La [2] de Apolo. Dimecres 13. www.sala-apolo.com

g Roxette. Sant Jordi Club. Dijous 14. www.ticketmaster.es

g Gertrudis. Sala Apolo. Divendres 15. www.sala-apolo.com

g The Vamps. Sant Jordi Club. Divendres 15. www.livenation.es

g Dianne Reeves (cicle Round About Mid-night). Teatre Coliseum. Divendres 15. www.nochesram.com

g Julian Kanevsky (Guitar Bcn). BARTS Club. Dissabte 16. www.theproject.es

g Imani (cicle Round About Midnight). Tea-tre Coliseum. Dissabte 16. www.nochesram.com

g El último tributo (banda tribut a El Último de la fila). Sala Apolo. Dissabte 23. www.sala-apolo.com

g The Original Blues Brothers (cicle Round About Midnight). Tea-tre Coliseum. Dissabte 23. www.nochesram.com

g Steve Vai master class (Guitar Bcn). BARTS. Dilluns 25. www.thepro-ject.es

g Primavera Sound (Spiritualized, Antony and the Johnsons, Ride, Belle and Se-bastian, Interpol, The Strokes, Ur-derworld, Patty Smith i molts més). Parc del Fòrum. Del 28 al 30 de maig. www.prima-verasound.com

g Tamara. BARTS. Divendres 29. www.theproject.es

g AC/DC. Estadi Olím-pic Lluís Companys. Divendres 29. www.ticketmaster.es

agenda

72 / BCNROSA

aniversari

2MÚSicA

JUnY

g Jackson Browne (Guitar Bcn). BARTS. Dimecres 3. www.theproject.es

g And You Will Know Us by the Trail of Dead. Sala Apolo. Dimecres 3. www.sala-apolo.com

g Oques grasses (Guitar Bcn). BARTS. Dijous 4. www.theproject.es

g Calum. BARTS. Divendres 5. www.barts.cat

g El Arrebato. BARTS. Dissabte 6. www.barts.cat

g Sonar Festival (The Chemical Brothers, Duran Duran, Laurent Garnier i molts més). Fira Bar-celona: Recinte Montjuïc (Sonar Dia) i Recinte Gran Via (Sonar Nit). Del 18 al 20 de juny. www.sonar.es

g KISS. Palau Sant Jordi. Diu-menge 21. www.livenation.es

g Axel. Sala Music Hall. Divendres 26. www.musichall.es

g Ruth Lorenzo. Casino de Barcelona. 6, 13, 20 i 27 de juny. www.casino-barcelona.com

g Motorama. Sala Apolo. Dilluns 8. www.sala-apolo.com

g Festival Jardins de Pedralbes (Palau Reial). Del 10 de juny al 10 de juliol. www.festivalpedralbes.com

g Maroon 5. Palau Sant Jordi. Diumenge 14. www.ticketmaster.es

g Ariana Grande. Palau Sant Jordi. Dimarts 16. www.ticketmaster.es

g Steve Gunn. Sala Sidecar. Dimarts 16. www.sidecarfactoryclub.com

g Pablo Alborán. Palau Sant Jordi. Dijous 18 i divendres 19. www.theproject.es

agenda

74 / BCNROSA

aniversari

2

g Teatre Lliure de Montjuïc. “Frank V (Opereta d’una banca privada)”, del 16 d’abril al 17 maig. / “Cleòpatra”, del 6 al 24 maig. / “Un enemic del po-ble”, 28 de maig al 21 juny. / “L’onzena plaga”, del 4 al 21 de juny. www.teatrelliure.catg Teatre Lliure de Gràcia. “El curiós incident del gos a mitjanit”, del 9 d’abril al 10 de maig. / “Els dies feliços”, del 3 al 21 juny. www.teatrelliure.catg Teatre Poliorama. “Polònia. El musical”, sense data de comiat. www.teatrepoliorama.comg Teatre Romea. “Els veïns de dalt”, del 19 de març al 17 de maig. / “Entremeses”, del 20 de maig al 7 de juny. / “Solos”, dates per confirmar. / “Offside”, dates per confirmar. www.teatreromea.catg Sala Beckett. “Blau”, del 8 d’abril al 10 de maig. www.salabeckett.catg Sala Muntaner. “Yo maté a mi hija”, de l’11 de març al 12 d’abril. / “Idiota”, del 15 d’abril al 14 de juny. / “En un cuartito los cuatro”, del 17 al 28 de juny. www.salamuntaner.com g Teatre Borràs. “Berto Romero sigue con noso-tros”, del 17 d’abril al 2 de maig. / “Mongòlia, el

musical”, 18 d’abril. / El Sevilla “Reflexiones del hombre lengua”, del 4 al 7 de juny. / “Viejóvenes”, amb Ernesto Sevilla i Joaquín Reyes, de l’11 al 14 de juny. / “Faemino y Cansado”, del 30 de juny al 7 de juliol. www.grupbalana.comg Teatre Coliseum. “La gran ilusión”, des del 15 d’abril. www.grupbalana.com g Club Capitol. Sala Pepe Rubianes: Toni Moog “Follamigas”, des del 26 de març. / Sala 2: “Ani-mals de companyia”, sense data de comiat. www.grupbalana.comg Teatre Tívoli. “Sister Act. El musical”, sense data de comiat. www.grupbalana.com g Teatre Victòria. “Mar i cel”, sense data de co-miat. / www.teatrevictoria.com

A ESCENA

Mar i Cel (Teatre Victòria)

Las amistades peligrosas Foto:Ana Himes

Berto Romero (Coliseum)

Animals de companyia (Club Capitol)

L’Art de la comèdia (TNC)

agenda

BCNROSA / 75

aniversari2

g La Villarroel. “#MiMadreEs trending topic”, fins al 24 de maig. / “Amor a primera risa”, fins al 16 de maig. / “Treinta y... ¿cuántos?”, fins al 23 de maig. www.lavillarroel.catg Teatre Goya Codorníu. “Las amistades peligro-sas”, de l’11 de març al 5 d’abril. / “La plaza del diamante”, del 9 d’abril al 3 maig. / “Ultrashow”, fins al 15 de maig. / “Venidos a menos”, fins al 9 de maig. / “Miguel Lago. Soy un miserable”, fins al 16 de maig. / “Pep Plaza. I ara què?”, fins al 4 d’abril. / “Oswaldo Digón. Diálogos en 3D”, fins al 23 de maig. www.teatregoya.catg Teatre Akadèmia. “La revolta dels àngels”, del 9 al 26 d’abril. / “Martiri”, 18, 19, 25 i 26 d’abril. / “La gavina”, del 7 al 31 de maig. www.teatreakademia.catg Teatre Condal. “Pels pèls”, fins al 6 d’abril. / “El lazarillo de Tormes”, del 8 al 28 d’abril. / “Muje-res de Shakespeare”, del 28 d’abril al 10 de maig. / “Concerto a tempo d’umore”, del 14 al 31 de maig. / “Como en la casa de uno... (en ningún sitio)”, del 13 de març al 8 de maig. www.teatrecondal.catg Teatro Apolo. “Maldita fortuna”, fins al 6 d’abril. www.teatreapolo.com

g Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran: “L’art de la comèdia”, fins al 12 d’abril. / “L’hort de les oliveres”, del 13 de maig al 28 de juny. // Sala Tallers: “Ganes d’udolar”, del 9 al 12 d’abril. / “Mots de ritual per a Electra”, del 6 al 17 de maig. / “La nostra mort de cada dia”, del 28 al 31 de maig. / “No obstant això...”, del 4 al 6 de juny. / “La man-cha”, de l’11 al 14 de juny. // Sala Petita: “Purga”, del 10 d’abril al 3 de maig. / “Incerta glòria”, del 20 de maig al 14 de juny. www.tnc.cat g Teatre del Raval. “3,2,1 Impro” / “Detectives Martínez” / “50 sombras de Andreu”, dates per confirmar. www.teatredelraval.comg Gran Teatre del Liceu. Òpera: “Carmen” de Bi-zet, del 17 al 29 d’abril i 2 de maig. / “I due Foscari” (versió concert), 30 d’abril i 3 de maig. / “Così fan tutte”, del 20 al 30 de maig. / “Don Pasquale”, del 16 al 27 de juny. www.liceubarcelona.catg Jove Teatre Regina. “Histèria sagrada”, sense data de comiat. www.jtregina.comg Teatre Gaudí Barcelona. “El viatge d’Orfeu”, del 2 al 19 d’abril. / “Mares i filles”, a partir del 10 d’abril. www.teatregaudibarcelona.com

L’última trobada (La Villarroel) Foto David Ruano

Los Martínez (Teatre del Raval)

Teatre Akademia

Pels pèls (Teatre Condal) Foto: David Ruano

Gran Teatre del LiceuLa plaza del diamante (Teatre Goya)

Foto: Sergio Parra

Gran Teatre del Liceu

agenda

76 / BCNROSA

aniversari

2

g Jove Teatre Regina (sábados y domingos). “Pippi Langstrump”, fins al 2 d’abril. /”El gat amb botes”, de l’11 d’abril al 3 de maig. / “La bella dor-ment”, del 9 al 31 de maig. www.jtregina.comg Teatre del Raval. “Màgia júnior”, fins al 5 d’abril. www.teatredelraval.comg Gran Teatre del Liceu. Òpera (Petit Liceu fa-mílies): “Els músics de Bremen”, 23 i 24 de maig. www.liceubarcelona.catg Teatre Borràs. “Gisela y el libro mágico”, dis-sabtes i diumenges fins al 3 de maig. www.grupba-lana.comg SAT! (Sant Andreu Teatre). “Els tres porquets”, dis-sabtes 18 i 25 i diumenges 19 i 26 d’abril / “L’avi to-

net”, 1, 2, 3, 9, 10, 16 i 17 de maig. www.sat-teatre.catg Teatre Gaudí Barcelona. “La rateta que escom-brava l’escaleta”, del 29 de març al 26 d’abril. www.teatregaudibarcelona.comg Teatre Poliorama. “Bombolles de paper”, 12, 19 i 26 d’abril. www.teatrepoliorama.comg Cosmocaixa. Tallers, exposicions i projeccions per a tota la família. www.cosmocaixa.comg Catalunya en miniatura. Circuit de maquetes i Bosc animat (parc aeri forestal). Torrelles de Llobre-gat (Barcelona). www.catalunyaenminiatura.comg Parc d’Atraccions Tibidabo. www.tibidabo.esg Zoo de Barcelona. www.zoobarcelona.comg L’Aquàrium Barcelona. www.aquariumbcn.com

g Filmoteca de Catalunya. Reposició de films i cicles de cinema de diversa temàtica. Consulteu programació al web www.filmoteca.catg Phenomena. The Ultimate Cinematic Experien-ce. Projecció de pel.lícules dels anys setanta, vui-tanta i noranta. Consultar programació a la web. www.phenomena-experience.com

g BCN Sports Film. Museu Olímpic i Sala Cultu-ral d’El Corte Inglés (Portal de l’Àngel). Del 5 al 9 de maig. www.bcnsportsfilm.orgg Mecal. 17è Festival Internacional de curtmetratges i animació de Barcelona. Diversos escenaris de la ciutat: CCCB, Institut Francès, Cinemes Girona, La Virreina. De l’11 de març al 19 d’abril. www.mecalbcn.org

EN FAMÍLIA

CINE

agenda

BCNROSA / 77

aniversari2

g La Pedrera. “Leopoldo Pomés. Flashback” (mostra fotogràfica), del 10 de març al 12 de juliol. www.lapedrera.catg Museu Blau. Exposició permanent: “Planeta vida”. / Exposicions temporals: “Anatomia compa-rada”, fins al maig del 2016. / “Nutrició, impuls vital”, fins al maig del 2016. www.museuciencies.bcn.catg CaixaForum. “Pixar, 25 años de animación”, fins al 3 de maig. www.caixaforum.com

g CosmoCaixa. “Sputnik: la odisea del Soyuz 2”, fins al 31 de maig. / “To space and back” (projecció), fins al 31 d’agost. www.cosmocaixa.es g MNAC. “His-tòries metàl.liques. Art i poder a la me-dalla europea”, fins al 18 d’octubre. / “Gabriel Casas. Fo-tografia, informació i modernitat”, del

24 d’abril al 30 d’agost. www.mnac.cat g Museu d’idees i invents de Barcelona. Exposició permanent: Col.lecció Miba. www.mibamuseum.comg Museu del Modernisme Català. Exposició per-manent: Col.lecció del Mmcat. / Exposició tempo-ral: “Retrat de Barcelona. Evolució d’una ciutat”, a partir del 26 de març. www.mmcat.cat g Museu d’Història de Catalunya. “CCOO, 50 anys d’història de Catalunya. 1964-2014”, fins al 3

de maig. / “Centenari de l’Hospital del Mar”, del 14 de maig al 29 de juny. / “Francesc Boix (1920-1951). La fotografia com a testimoni”, de l’1 de juny al 5 d’octubre. Col.lecció permanent: de la prehistòria a la Catalunya contemporánia. www.mhcat.catg Museu Marítim. “Pirates a la Mediterrània”, fins al 15 d’abril. / “Càmeres submarines. El repte de fotografiar sota l’aigua”, fins al 12 d’abril. www.mmb.catg Palau Robert. Sala 1: “Catalunya Moto”, del 3 de març al 25 d’octubre. www.gencat.cat/palauro-bertg Museu FC Barcelona. “Camp Nou Experience”, obert tot l’any. www.fcbarcelona.catg Museu Egipci. “Tutankhamon, historia de un descubrimiento”, fins al 30 de juny. www.museue-gipci.com

ART I MUSEUS

agenda

78 / BCNROSA

aniversari

2

g Museu Picasso. “Picasso / Dalí. Dalí / Picasso”, del 20 de març al 28 de juny. www.museupicasso.bcn.catg Espai Gaudí Experiència. Ex-posició permanent sobre l’univers creatiu de Gaudí en 4D. www.gau-diexperiencia.com g Museu de la Música (L’Auditori). Exposició permanent: 500 instru-ments de diferents èpoques i cul-tures. www.museudelamusica.catg Museu Europeu d’Art Mo-dern. Exposició permanent: “Art contemporáni del segle XXI”. / Exposicions temporals: “Golucho, una exposició antològica”, fins a finals d’abril. / Obres guanyado-res del 2on concurs MOD-Portrait, durant el mes de juny. www.meam.es g Fundación Francisco Godia. “Memòria medie-val als museus de Barcelona: Diàlegs entre les arts”, fins al 5 de maig. / Exposició permanent: Col.lecció Francisco Godia. www.fundacionfgodia.orgg Museu Frederic Marès. “Maillol i Grècia”, del 27 d’abril al 22 de novembre. http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuFredericMares

g Arxiu Fotogràfic de Barcelona. “Antoni Cape-lla, fotògraf de societat. 1955-1980”, del 26 de març al 3 d’octubre. http://arxiufotografic.bcn.catg Museu Olímpic i de l’Esport. Col.lecció per-manent sobre l’esport olímpic. www.museuolim-picbcn.catg El Born Centre Cultural. “Barcelona 1700. De les pedres a les persones”, sense data de sortida. http://elborncentrecultural.bcn.cat

agenda

BCNROSA / 79

aniversari2

g 17a Cursa El Corte Inglés. Trofeu Interna-cional Ciutat de Barcelona. Circuit pels carrers de Barcelona (Sortida des de Passeig de Gràcia-Gran Via a les 9.30 h). Diumenge 12 d’abril. www.cur-saelcorteingles.catg Nike Barcelona Cursa Bombers. Diversos carrers de Barcelona (circuit de 10 km) Sortida i arribada a l’Avinguda del Marquès de l’Argentera. Diumenge 12 d’abril. www.cursabombers.comg Espíritu de Montjuïc. Catalunya Classic Revi-val. Circuit de Barcelona-Catalunya. Del 17 al 19 d’abril. www.espiritudemontjuic.comg Barcelona Open Banc Sabadell (63è Trofeu Conde de Godó de tennis). Reial Club de Tennis Barcelona. Del 18 al 26 d’abril. www.barcelonao-penbancsabadell.com g Salomon Run Barcelona (10 km amb sortida i arribada a la Font Màgica de Montjuïc). Diumen-ge 19 d’abril. www.salomonrunbarcelona.comg GP d’Espanya Pirelli de Fórmula 1. Circuit de

Barcelona-Catalunya. Del 8 al 10 de maig. www.circuitcat.catg 12è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelo-na de vòlei platja. Platja del Somorrostro. 30 i 31 de maig. www.bcn.cat/esportsg 3a Cursa DiR - Guàrdia Urbana. Avingu-da Diagonal (circuit de 10 km). Diumenge 31 de maig. www.dir.cat/cursa-barcelona

ESPECTACLES ESPORTIUS

agenda

80 / BCNROSA

aniversari

2

g 36è Gran Premi Internacional Ciutat de Bar-celona de natació. Club Natació Sant Andreu. 10 i 11 de juny. www.bcn.cat/esportsg Setmana de la Bicicleta. Diversos carrers de la ciutat. Del 10 al 16 de juny. www.bcn.cat/bicicletag 42è Trofeu de vela Conde de Godó. Aigües del Port de Barcelona. De l’11 al 14 de juny. www.trofeocondegodo.comg GP Monster Energy de Catalunya de Mo-toGP. Circuit de Barcelona-Catalunya. Del 12 al 14 de juny. www.circuitcat.catg LKXA Extreme Barcelona. Parc del Fòrum. 13 i 14 de juny. www.extremebarcelona.es y www.barcelonaturisme.com g Garmin Barcelona Triathlon - Trofeu Inter-

nacional Ciutat de Barcelona. Diumenge 21 de juny. www.garminbarcelonatriathlon.com

agenda

BCNROSA / 81

aniversari2

g Bebés & Mamás. Fira Barcelona, recinte Mon-tjuïc. 11 i 12 d’abril. www.bebesmamas.comg Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Fira Barcelona (recinte Montjuïc). Del 16 al 19 d’abril. www.ficomic.comg B-Travel (el nou Saló de Turisme). Fira Barce-lona (recinte Montjuïc). Del 17 al 19 d’abril. www.travel-be.com g Diada de Sant Jordi. Parades de llibres al ca-rrer (diverses localitzacions de la ciutat). Dijous 23 d’abril. www.bcn.cat

g 44a Fira d’Abril de Catalunya. Recinte del Fòrum. Del 24 d’abril al 3 de maig. http://agen-da500.barcelona.catg Handmade Festival Barcelona. Fira Barcelo-na (recinte Montjuïc). Del 24 al 26 d’abril. www.handmadefestivalbcn.comg 19a Fira Internacional del Disc de Barcelo-na. Estació del Nord. 2 i 3 de maig. www.firadel-discbcn.comg BCN Bridal Week: Passarel.la Gaudí Núvi-es. Fira Barcelona (recinte Gran Via). Del 5 al 8

FIRES I ALTRESESDEVENIMENTS

82 / BCNROSA

agenda

de maig. / NoviaEspaña. Fira Barcelona (recinte Gran Via). Del 8 al 10 de maig. Tots dos salons són per a professionals. www.barcelonabrida-lweek.com g Saló Internacional de l’Automòbil. Fira Bar-celona (recinte Montjuïc). Del 7 al 17 de maig. www.salonautomovil.comg La nit dels museus (portes obertes de 19 a 1 hores). Activitats diverses. Dissabte 16 de maig. www.bcn.cat/lanitdelsmuseus

g 11a Fira modernista de l’Eixample. Del 5 al 7 de juny. www.coreixample.comg Pride Barcelona. L’Orgull LGBT de la Medite-rrània. Avinguda Reina Maria Cristina. Del 26 al 28 de juny. www.pridebarcelona.org g Espectacles històrics al Palau Requesens: Es-pectacle medieval, Sefarad, Nits d’història i llegen-da. Divendres i dissabtes d’abril a juny. www.palaurequesens.cat

aniversari

2