revista 166 uab catala 3/11/03 9:32 page 1 l’autònoma 166 · 2009-12-14 · josé antonio marina...

l’autònoma 166PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA OCTUBRE DE 2003

APROVAT EL NOUREGLAMENT D’ACCÉSA PROFESSORAT

La UAB ja ha aprovataquesta nova normativad’accés a places de profes-sorat, que dóna resposta al nou marc legal, el qualha modificat el sistema deprovisió de places de per-sonal docent i investigadora les universitats. PÀG. 13

INAUGURACIONS A LES FACULTATS

El periodista JosepRamoneda, el filòsof José Antonio Marina i el traductor de NacionsUnides Sergio Viaggio (a la foto) han estat algunes de les personalitats que han inaugurat el curs a les facultats de la UAB durant l’octubre. PÀG. 5

CONGRÉS DE NEUROCIÈNCIES

Més de cinc-cents especialistes en l’estudi del cervell van participaren la 35 reunió general de l’European Brain andBehaviour Society (EBBS),que va organitzar l’Institutde Neurociències de laUniversitat Autònoma de Barcelona. PÀG. 9

Amb la proclamació de l’Any de la Mediterrània i una conferència del catedràtic JaumeTerradas, es va inaugurar el curs acadèmic 2003-2004 a la UAB. PÀG. 3

L’Any de laMediterrània

inaugura el curs

L’Any de laMediterrània

inaugura el curs

Revista 166 UAB catala 3/11/03 9:32

Els ministres es van comprometre aaconseguir objectius concrets per a l’any2005 i van parlar d’introduir el sistemade transferència europea de crèdits pertal de facilitar el reconeixement delsestudis. Una altra qüestió important aBerlín va ser la posada en marxa del sis-tema de dos cicles, el bachelor o cicle detres anys, seguit d’un cicle posterior dedos anys que finalitzarà amb el màster.Posteriorment, es podrà fer el doctoraten tres o quatre anys.

Lluís ferrer va parlar de l’èmfasi espe-cial amb què es va tractar el doctorat i dela necessitat de millorar aquests estudis,amb l’objectiu de fer una universitateuropea més atractiva per als investiga-dors d’arreu del món.

Sobre els decrets de convergència euro-pea, el rector va explicar que els dos mésimportants, que defineixen l’estructurade grau i de postgrau, encara no estanpublicats. «No obstant això», va dir LluísFerrer, «la informació que es té és favora-ble; s’han millorat força els esborranys,

REGLAMENT PER A LA PROVISIÓ DE PLACES DE PERSONALDOCENT I INVESTIGADOR El Consell de Govern de la UAB ha apro-vat el reglament per a la provisió de pla-ces de personal docent i investigadordels cossos docents universitaris i per ala contractació de personal acadèmicpermanent i temporal i de personalinvestigador en formació en categoriad’ajudant.

CONSELL DE COORDINACIÓUNIVERSITÀRIAAprovació de la relació de places ques’han d’habilitar, i que s’ha de comu-nicar al Consell de Coordinació Univer-sitària.

AFERS DE TRÀMITEs reconeixen les figures de recercasegüents: Unitat de Recerca de Psico-patologia de la Infància i l’Adolescència;Àmbit de Recerca i de Trobades Inter-

disciplinàries de Cultura i Política Con-temporànies de Llatinoamèrica i Europa(ARTICCLE) i Grup d’Estudis de Mobi-litat, Transport i Territori.

S’acorda atorgar diversos premis extra-ordinaris de doctorat a proposta de dife-rents centres de la Universitat Autònomade Barcelona: del Departament de Física,del Departament de Genètica i de Micro-biologia, del Departament d’HistòriaModerna i Contemporània i del Departa-ment de Medicina.

02

CONSELL DE GOVERN

La reunió de Berlín analitza el Campus EuropaEls estudis de doctorat es van tractar amb especial èmfasi

La reunió a Berlín de 33 ministres europeusd’Educació va obrir l’informe del rector el 30 de setembre.

ACORDS

INFORME DEL RECTOR

totes les titulacions tindran la mateixadurada i s’ha rebaixat la troncalitat». Enel cas dels postgraus, també s’han elimi-nat restriccions i s’està pensant en undoctorat per a l’àmbit del coneixementcientífic.

Al llarg de l’estiu, s’han acabat les acre-ditacions de l’ANECA i de l’Agència per ala Qualitat del Sistema Universitari. Enel primer cas, s’han acreditat el 70 % delspresentats, mentre que l’Agència catala-na, més restrictiva, només n’ha acreditatel 60 %, fet que ha originat certes críti-ques. La recomanació per als professors

Al llarg de l’estiu s’han acabatles acreditacions de l’ANECA ide l’Agència per a la Qualitat

del Sistema Universitari

de la UAB és que s’acreditin en les duesagències i que, si no ho fan, que presen-tin un recurs que tindrà el suport de laUniversitat.

La UAB ha aconseguit mencions deQualitat en tres doctorats més: el docto-rat de Ciències Ambientals, el d’Econo-mia Aplicada i el de Traducció i EstudisCulturals. Es manté, així, la situació delideratge entre les universitats espanyo-les.

El rector va explicar que s’havia nego-ciat l’increment salarial del 2 % al perso-nal laboral, i va dir que això havia estat,«en gran part, gràcies a la pressió quehavien fet els sindicats».

PLA SERRA HUNTERLes contractacions derivades del PlaSerra Hunter seran efectives el juny del2004. A més, 2.000 investigadors hanobtingut una de les beques Ramón yCajal, 524 dels quals treballaran aCatalunya. La UAB disposa de 63 bequesRamón y Cajal, i de 46 més en centresd’investigació de l’«esfera UAB».

Sobre la promoció a càtedres, el rectorLluís Ferrer va dir que la Generalitat deCatalunya ha optat per seguir un modelsimple, sense pla intern, en el qualfinançarà la promoció a catedràtics alsprofessors titulars que tinguin tres tramsde recerca.

El rector va informar també del canvi,a petició pròpia, de Manuel Sabés, alcapdavant del Vicerectorat d’Estudiantsi de Campus. Lluís Ferrer va afegir que,en aquest marc de canvis, s’ha deciditque la qüestió de la seguretat deixi deformar part d’aquest vicerectorat i quedepengui directament de Gerència.D’altra banda, tots els temes relacionatsamb la infraestructura d’obres s’inclou-ran en el Vicerectorat d’Economia.


En la seva intervenció, el rector LluísFerrer va afirmar que el curs passat seràrecordat com l’any en què l’Autònoma vadir «no a la guerra», i va assegurar quel’omple de tristor que «Espanya s’hagigastat ja en aquesta guerra el cost d’unsincrotró». El curs passat serà recordattambé com el de l’Any de les Llengües:«Sóc ben conscient de les inquietuds que

03

CAMPUS

Els reptes de futur de la Universitat, en la inauguració del curs acadèmic 2003-2004

El rector, el consellerMas-Colell, el president del Consell Social i l’alcalde de Cerdanyolavan inaugurar el curs.

La inauguració va tenir lloc el dia 29 de setembre, a la sala d’actes del Rectorat.

La lliçó inaugural del curs 2003-2004 va sera càrrec de Jaume Terradas, catedràticd’Ecologia de la UAB, qui, sota el títol«Ulisses i les tortugues: l’home en els eco-sistemes mediterranis», va fer una reflexiósobre els efectes de l’associació entre lasocietat industrial i el clima des de l’òpticade l’ecologia. Emmarcada en l’Any de laMediterrània, la lliçó de Terradas va recordarque la Mediterrània és una zona de transició

Ulisses i les tortugues

desperta la situació del català a la UAB»,va dir, i va recordar que la UAB és la pri-mera universitat que disposa de dadesrigoroses sobre l’ús dels diferents idio-mes a la docència. Sobre l’ús del català ales aules, va afirmar que a la universitates presenten les mateixes tendènciesque a la societat, i va desmentir la cre-ença que un retrocés de l’ús del catalàsigui conseqüència de l’arribada d’estu-diants estrangers.

Però, per al rector, la dada més signifi-cativa del curs passat és que sis mil per-sones es van graduar a la UAB –«la nostraraó de ser»–, fet que demostra una quali-tat, un rigor i una eficiència de les méselevades del sistema universitari català.

molt fràgil davant les variacions del clima, ique aquestes variacions ja s’estan produintsense que hi hagi «retroaccions estabilitza-dores». Per a Terradas, estem propiciant«una ecologia de plagues i de males her-bes», i urgeixen «controls institucionals queprotegeixin les xarxes social, cultural iecològica dels efectes perversos del principide sant Mateu: a qui més té, més li seràdonat)».

Sobre el procés de transformació enquè es troba immersa la Universitat–noves lleis, estatuts, reglaments, agèn-cies–, Lluís Ferrer va agrair el sentit deresponsabilitat i el consens demostrat perla comunitat universitària i va manifestarla seva por que totes aquestes reformes«en aparença profundes» acabin sentcanvis «purament formals, epidèrmics».

Ferrer va recordar que el procés d’adap-tació a l’espai europeu d’ensenyamentsuperior no és «econòmicament neutre»i va demanar que es facin provisions enaquest sentit. Finalment, va assegurarque la UAB es troba en una situació privi-legiada per assolir el repte de l’adaptacióen l’espai universitari europeu: «La UABno es pot conformar amb menys quejugar la champions league».

El conseller Andreu Mas-Colell vacentrar la seva intervenció en la im-

Lluís Ferrer: «La UAB no es potconformar amb menys quejugar la champions league»

portància de la funció docent i vaassenyalar la necessitat d’enfortir elnivell d’exigència dels cursos universi-taris i reduir el fracàs escolar universita-ri reforçant el seguiment i l’avaluaciócontínua.

El conseller també va parlar de lanecessitat de reforçar la qualitat delsestudis de doctorat i de postgrau, i vaapostar per reduir la xifra actual de tres-cents doctorats a Catalunya a menysd’un centenar de «programes integratsde postgrau, de qualitat i amb vocacióinternacional».

En la seva intervenció, Pere Miró, presi-dent del Consell Social de la UAB, va des-tacar els canvis que els consells socialstambé experimentaran els pròximsmesos, i Antoni Morral, alcalde deCerdanyola del Vallès, va mostrar el desigd’estrènyer les relacions entre Cer-danyola i la UAB.


Gerard Chailand, destacat expert en geo-política i geoestratègia, especialista enguerrilles que durant vint anys ha recor-regut el món estudiant sobre el terrenyels diversos conflictes, va parlar sobre elnou ordre mundial el dia 7 d’octubre, a lasala d’actes del Rectorat de la UAB, en elmarc de l’Any de la Mediterrània. Des de1984, és conseller del Centre d’Analyse etPrevision del Ministeri d’Afers Estrangersfrancès. Va ser presentat per RafaelGrasa, vicerector de Relacions Institu-cionals, qui va remarcar la capacitat ana-lítica i els nombrosos treballs fets pelprofessor francès.

Chailand va analitzar el conflicte del’Iraq, una de les seves preocupacionsactuals que més transcendència podentenir per al futur de la humanitat.Profund coneixedor del Pròxim Orient,va fer una dura crítica a la política delpresident George Bush, que ha desenca-denat una acció militar al marge dels cri-teris de Nacions Unides. El professor va

Chaliand inicia el cicle de l’Any de la Mediterrània L’expert en geopolítica critica la posició de Bush en la conferència

PREMIS

El professor del Departament de BiologiaCel·lular, de Fisiologia i d’ImmunologiaJosep Egozcue Cuixart ha estat nomenatsoci d’honor de l’Associació PrimatològicaEspanyola, en el decurs del V Congrésd’aquesta associació, que va tenir lloc del16 al 20 de setembre passat. Aquesta dis-tinció li ha estat concedida per la sevaaportació a l’estudi de l’etologia de pri-mats des del punt de vista genètic. Egoz-cue va iniciar les seves investigacions engenètica de primats el 1965 al Centre dePrimatologia d’Oregon (EUA).

Josep Egozcue, premiat perl’Associació Primatològica

04 CAMPUS

Teresa Freixes obté una càtedra Jean Monnet

Gerard Chaliand es va mostrar crític amb Bush.

El Govern de la Generalitat va aprovar, eldia 8 d’octubre, els nous estatuts de laUAB. L’entrada en vigor de la Llei orgàni-ca d’universitats (LOU) i, posteriorment,de la Llei d’universitats de Catalunya(LUC) obligava les universitats a canviarel seus estatuts. Amb l’aprovació formald’aquest text jurídic per part del governcatalà, totes les universitats públiques deCatalunya disposen ja d’un nou marcestatutari.

Un dels elements comuns en tots elsestatuts universitaris és l’adaptació alnou espai europeu d’ensenyament supe-rior, tal com recomanava la LUC, aprova-da el mes de febrer passat al Parlament.El termini fixat a la LUC per fer el canvid’estatuts era de nou mesos a partir de laconstitució del claustre universitari.

Els estatuts de la Universitat Autònomade Barcelona –aprovats pel ClaustreGeneral en la sessió del 22 de maig de2003–, juntament amb els de la Uni-versitat de Barcelona, eren els dosdarrers que restaven pendents d’aprovar.

Aprovats elsestatuts de la UAB

La professora Teresa Freixes Sanjuán, delDepartament de Ciència Política i de DretPúblic, ha estat guardonada amb una cà-tedra Jean Monnet en Dret ConstitucionalEuropeu per part de la Comissió Europea.És la primera càtedra que es crea a laUnió Europea amb l’objectiu d’estudiar la futura Constitució europea i el seu de-senvolupament. Freixes, que és catedràti-ca de Dret Constitucional, ha participat ennombrosos programes del Consell d’Eu-ropa i de la Unió Europea i ha assessoratel Parlament i la Comissió Europea.

afirmar que el món és actualment uni-polar, amb una sola potència regida peruna ideologia ultraconservadora. Va dirque aquesta potencia, després dels atacsde l’11 de setembre de 2001, va decidircontrolar el Pròxim Orient, primerl’Afganistan i després l’Iraq. I també vadenunciar la política de Bush, que no hafet res per la reconstrucció.

PESSIMISTA PEL QUE FA A EUROPAChaliand es va mostrar pessimista per

la divisió d’Europa, alhora que es valamentar per la situació de desespe-rança que viu l’Àfrica, amb estats dèbils,una demografia explosiva i un desenvo-lupament precari. També va parlar de lesdificultats que pot tenir l’experiència delpresident Lula al Brasil, pels equilibrisque ha de fer entre les exigències delsseus votants i els condicionaments delsorganismes internacionals. Al final, hi vahaver un viu debat sobre terrorisme ipolítica.


CAMPUS 05

Les diferents facultats inauguren el curs amb conferències de destacades personalitats

Al llarg del mes d’octubre, les diferentsfacultats inauguren el curs acadèmic. Lainauguració de curs de la Facultat deFilosofia i Lletres va tenir lloc el dia 6d’octubre, amb una lliçó inaugural acàrrec del periodista i filòsof JosepRamoneda, director del Centre deCultura Contemporània de Barcelona(CCCB). Ramoneda, que havia estatalumne i professor d’aquesta facultat, vadefensar els estudis humanístics i lespropostes culturals davant la globalitza-ció econòmica i els interessos que regei-xen el mercat.

A la Facultat de Dret, el filòsof i escrip-tor José Antonio Marina va inaugurar elcurs, el 9 d’octubre, amb la lliçó «La poè-tica del dret». Marina va fer un recorregutpel procés de la formació del dret com aelement substancial de la personalitat icom una de les manifestacions bàsiquesde la intel·ligència. La setmana es va tan-car amb la inauguració de curs de laFacultat de Traducció i d’Interpretació,

El periodista JosepRamoneda i el filòsof JoséAntonio Marina han estatalguns dels conferenciants.

Sergio Viaggio va inaugurar el curs a la Facultat de Traducció i d’Interpretació.

Marina: «El progrés humà es manifesta en la capacitat per pactar la convivència»

L’escriptor i filòsof José Antonio Marinaens ha parlat del dret, però, coneixedorsde les seves investigacions socials i cul-turals i les seves reflexions morals, ensha permès d’interrogar-lo sobre la vida.

Què és i com podem aconseguir la felicitat?Pregunta inquietant que els filòsofs ensfem cada dia. L’harmonia entre el desigdel benestar, que ens acaba fastiguejant,i el neguit per prosperar i crear, que ensacaba angoixant, és un bon punt de par-tida. L’equilibri satisfactori entre lesdues tendències ens pot apropar a lafelicitat.

Com veu la violència en la societat?La violència és gairebé sempre productede la impotència per solucionar proble-mes. El progrés humà es manifesta en el

reconeixement de l’altre i en la capacitatper pactar normes de convivència. Lafalta d’espai vital en moltes aglomera-cions urbanes i l’abús extraordinari quees fa del consum d’alcohol són tambéelements bastant determinants. Els mit-jans de comunicació, amb el seu sentitde l’espectacle i amb la frivolitat ambquè tracten els conflictes violents, tambéhi tenen una part de responsabilitat.

Quin és el paper de l’intel·lectual avui?L’intel·lectual va quedar molt despresti-giat després de la guerra, pel sectarismeproduït per l’enfrontament bèl·lic. Crecque l’intel·lectual i el filòsof han d’aju-dar a entendre la realitat. Amb la refle-xió i la crítica podem contribuir a lalluita per la felicitat en què estem com-promesos.

que va tenir lloc el divendres 10 d’octu-bre. Sergio Viaggio, cap de l’Oficina deNacions Unides a Viena, va pronunciarla conferència «No ens paguen per com-prendre sinó perquè ens comprenguin».

El mes d’octubre es tancarà amb lainauguració de curs de la Facultat deCiències Polítiques i de Sociologia, el dia22 d’octubre, amb la lliçó «L’estat debenestar a Europa», a càrrec del sociòlegRobert Castells; la inauguració de cursde la Facultat de Ciències de l’Educació,el dia 23 d’octubre, coincidint amb l’ac-

te d’investidura de John Elliott, profes-sor de la University of East Anglia, com adoctor honoris causa; la inauguració delcurs acadèmic a les escoles università-ries de Sabadell, el dia 27 d’octubre,amb Pere Monràs, president del Cercledel Coneixement, que impartirà la con-ferència «Oportunitats de la societat delconeixement»; i, finalment, el mateixdia, la inauguració del curs acadèmic ala Facultat de Psicologia, amb la lliçóque pronunciarà Rafael Micó, investiga-dor del Programa Ramón y Cajal, sota eltítol «La violència social: reflexions d’unarqueòleg».

José Antonio Marina.


CAMPUS06

El professor Daniel Recasens i Vives ha estat nomenat director del Departamentde Filologia Catalana. Les seves línies d’investigació són fonètica experimental i descriptiva; canvi fonètic i fonològic; i relacions entre fonètica i fonologia. És autor de diversos projectes de recerca, entre elsquals destaquen «Elaboració d’un modelcoarticulatori amb dades de moviment lingual, labial i mandibular» i «Descripciófonètica del català dialectal». És també autorde diversos llibres sobre fonètica i fonologia i ha publicat nombrosos articles en prestigioses publicacions especialitzades.

Filologia Catalana

Lorenzo Rodríguez Martín s’ha incorporat a la UAB com a director del Serveid’Informàtica. És enginyer deTelecomunicacions i ha treballat en diversesempreses en qüestions relacionades amb les administracions públiques. Llorenç Guilera continuarà col·laborant amb la UAB des d’altres àmbits.

El professor Oriol Guasch Boyé ha estatnomenat director del Departament deDidàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials. Fa recerca en l’educació plurilingüe i l’ensenyament i l’aprenentatge de l’escriptura en segonesllengües. Imparteix docència a les diplomatures de Magisteri, al Curs deQualificació del Professorat de Secundària i als cursos de doctorat de Didàctica de laLlengua i la Literatura.

Nou director del Servei d’Informàtica

Didàctica de la Llengua

Delegada adjunta al Vicerectorat

La formació continuada creix per quart any consecutiu

La UAB és la segona universitat catalana en volum d’estudiants de formació continuada.

dades publicades pel DURSI. Paral·lela-ment, destaca l’increment en el nombrede programes de formació continuadarealitzats per la UAB des de fa quatreanys, fins a arribar als 390 programesdurant el curs 2002-2003, de manera queha esdevingut la universitat amb unmajor creixement en l’oferta per a gra-duats i professionals.

Pel que fa al curs que ara comença, laUAB ofereix setanta programes de novacreació entre màsters, diplomatures depostgrau i cursos d’especialització, unatercera part dels quals s’ofereix dins del’àmbit de les ciències de la salut, i unaltre terç correspon a l’àmbit de les cièn-cies socials. Les ciències experimentals iles ciències humanes completen el 30 %restant de programes per al curs 2003-2004, on més de dos-cents repeteixenedició. La UAB ofereix aquests progra-mes mitjançant l’Escola de Postgrau,que coordina i gestiona tota l’oferta.

Els programes de formació continuadade la UAB van acollir 8.630 nous alum-nes durant el curs 2002-2003; es va con-solidar, així, el seu creixement en nom-bre d’estudiants per quart any consecu-tiu. Aquestes dades ens confirmen comla segona universitat catalana en volumd’estudiants de formació continuada, aldavant de la Universitat Politècnica deCatalunya i de la Universitat PompeuFabra, i només superada per la Univer-sitat de Barcelona.

El creixement sostingut de la UAB (un6 % anual) està per damunt de l’aug-ment d’estudiants de formació conti-nuada a Catalunya, segons indiquen les

NOMENAMENTS

Assumpció Malgosa Morera, professora de l’Àrea d’Antropologia Física, ha estat nomenada pel rector, amb efecte del dia 1d’octubre d’enguany, delegada adjunta al Vicerectorat de Professorat i de Personald’Administració i Serveis. Fins ara, era vicedegana de Docència i Professorat de la Facultat de Ciències. Fa un quant temps es va ocupar també de la direcció del Departament de BiologiaAnimal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia.

Menció de qualitat en tres nous doctorats

L’Agencia Nacional de Evaluación de laCalidad y Acreditación (ANECA) ha ava-luat positivament tres nous doctorats dela UAB: el doctorat de Ciències Ambien-tals, el d’Economia Aplicada i el deTraducció i Estudis Interculturals. Ambaquests, ja són vint-i-cinc els programesde doctorat que han rebut una menció dequalitat. Un cop el Ministeri d’Educació,Cultura i Esport els atorgui l’acreditació,aquests tres programes s’integraran en la

relació de Programes de Doctorat deQualitat a les Universitats, referent de ga-rantia de qualitat i requisit necessari perparticipar en les convocatòries d’ajudes ala mobilitat de professors i d’estudiants,com també per obtenir subvencions rela-cionades amb el desenvolupament delprograma. Així, la UAB lidera els docto-rats de qualitat i és la primera universitatcatalana en nombre total d’alumnes dedoctorat i la segona d’Espanya.


CAMPUS 07

El percentatge de nous estudiants assig-nats en primera preferència a la UAB peral curs 2003-2004 ha pujat al 81,3 %, isupera el 90 % si comptabilitzem elsalumnes assignats en primera i segonapreferència, segons dades d’un estudidels assignats a la UAB per al curs 2003-2004 elaborat per l’Oficina d’Estudis i deGestió de la Informació (OEGI). D’a-questes dades, mai assolides per la UAB,es desprèn que els estudis que ofereix laUAB són cada any més apreciats pelsestudiants no universitaris.

NOMBRE TOTAL D’ASSIGNATSSegons aquest estudi, presentat per lavicerectora d’Afers Acadèmics, MariaDolors Riba, en la darrera sessió delConsell de Govern, el nombre total d’as-signats a estudis de la UAB és de 8.709,213 més que el curs passat –si bé s’hande tenir en compte els 165 assignats pro-vinents de la prova de més grans de vint-i-cinc anys, via que abans no es compta-bilitzava en l’assignació.

Amb aquest increment –d’un 3,2 %–s’ha invertit la tendència a la disminucióen la preinscripció d’estudiants iniciadael curs 1996-1997. L’estudi, que recull lesdades de la preinscripció de juny, amb

L’Oficina d’Estudis i de Gestió de la Informacióha elaborat un informesobre els estudiants assignats a la UAB.

Més del 80 % dels nous alumnesestudien en primera preferència

totes les assignacions fetes fins al 31 d’a-gost, destaca alguns estudis de la UABque es tanquen quasi completamentamb alumnes en primera preferènciad’estudi i d’universitat.

És el cas de Traducció i d’Interpretació(anglès) –96 %–, Biotecnologia –95,8 %–,Educació Social –93,8 %–, Veterinària–93,2 %–, Logopèdia –92,5 %–, Psico-logia –91,7 %–, Ciències Polítiques i del’Administració –91,4 %–, Periodisme–91,3 %– i les dobles titulacions deFilologia Hispànica/Catalana –100 %– iAdministració i Direcció d’Empreses/Dret–91,2 %.

S’ha invertit la tendència a la disminució en la preinscripció

d’estudiants iniciada el curs acadèmic 1996-1997

Altres dades de l’informe confirmen quela via del Batxillerat o COU més les PAAUcontinua sent, amb diferència, la via perla qual accedeixen més estudiants a laUAB –un 70 % en els centres propis de la UAB i un 58 % en els centres adscrits ovinculats–; que gairebé el 56 % dels estu-diants assignats a centres propis de laUAB procedeix de dues comarques: elVallès Occidental –33,52 %– i el Barce-lonès –22,11 %–, i que s’ha incrementaten gairebé dos punts el percentatged’estudiants assignats procedents de laresta d’Espanya.

BREUS

Manel Sabés deixa el Vicerectorat de Campus

Manuel Sabés Xamaní, professor de laUnitat de Biofísica del Departament deBioquímica i de Biologia Molecular, deixa, a petició pròpia, el càrrec de vicerector de Campus i d’Estudiants. Sabés, que haformat part de l’equip de govern els darrerssis anys, farà pròximament un any sabàtic i es dedicarà per complet a la recerca. Elrector Ferrer, que va informar d’aquestcanvi en el darrer Consell de Govern, vaexpressar-li el seu agraïment per la tascaduta a terme i va dir: «Aquesta decisió emsap greu perquè, durant la seva etapa,aquest vicerectorat ha consolidat la imatgede la UAB com una institució capdavantera isensible a les qüestions mediambientals».

La UAB ha començat a aplicar a partir d’aquest curs acadèmic el Programa deFormació en Terceres Llengües que promouel Consell Interuniversitari de Catalunya. El programa s’ha introduït de manera experimental als alumnes de primer any de les titulacions d’Humanitats, de Física,de Ciències Polítiques i de Turisme.L’objectiu és aconseguir que tots els estudiants universitaris continuïn la sevaformació en llengües estrangeres (anglès,francès, alemany o italià) durant els seusestudis a la Universitat. El programa proposa que, en acabar els seus estudis,l’alumne hagi assolit un nivell equivalent al quart curs de l’Escola Oficial d’Idiomes.

El dia 10 d’octubre, el síndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, va inaugurarel curs sobre el síndic de Greuges que s’impartirà a la UAB. Durant l’obertura, es va llegir la lliçó «La defensa dels dretsconstitucionals dels ciutadans pels comissionats parlamentaris. Actualitat iperspectives». El curs, que acabarà el 4 dedesembre, és fruit del conveni de col·laboracióque la UAB i el síndic de Greuges van signarel mes de maig passat. Les classes seran acàrrec de professionals de l’equip del síndicde Greuges, professors universitaris i altrespersones relacionades amb la institució.

Programa de Formacióen Terceres Llengües

El síndic de Greuges AntonCañellas inaugura un curs


CAMPUS08

Amb el títol «La dona d’avui: implica-cions sanitàries de la violència de gène-re», l’Observatori de Salut i Dona de laFundació Biblioteca Josep Laporte vapresentar a la Casa Convalescència laprimera jornada de l’Observatori, en laqual es va analitzar la violència de gène-re des d’una perspectiva sanitària.

En aquesta jornada, l’Observatori vadonar a conèixer la importància de tre-ballar amb els professionals de la salutperquè estiguin preparats per detectarun cas de violència, i que tinguin leseines i els coneixements necessaris percomençar a trencar el cicle de la violèn-cia, que pot causar a la dona no nomésproblemes de salut físics, sinó tambémentals.

Segons els experts participants a l’acte,la detecció, l’atenció i la prevenció de laviolència de gènere haurien de constituirles prioritats principals en els programesd’atenció primària. En aquest sentit, esva posar de manifest la necessitat d’ela-borar estratègies de prevenció i detecció

L’Observatori de Salut i Dona de la FundacióBiblioteca Josep Laporteanalitza el fenomen a la Casa Convalescència.

Jornades sobre violència degènere a la Casa Convalescència

multidisciplinàries que contribueixin aeradicar la violència fent-ne partícipsels col·lectius que tenen un paperimportant en aquesta problemàtica.

ELS PROFESSIONALS SANITARISAl llarg de l’acte, es va debatre el paperque han de fer els professionals sanitarisen la prevenció del maltractament, esvan exposar les mesures sanitàries irehabilitadores que s’han de prendrequan es diagnostica un cas de maltrac-tament o violència domèstica, i es vananalitzar les últimes dades a l’Estatespanyol i a Catalunya sobre violènciade gènere. L’any passat es van presentar43.313 denúncies per maltractaments.

Albert Jovell, director de la Biblioteca Josep Laporte.

www.uab.es/incom

L’Institut de la Comunicació de la UAB (InCom) ha renovat el seu web iha deixat pas a un nou disseny, una nova estructura i, també, un nousistema de navegació per a determinades planes. El Portal de laComunicació ofereix informació i documentació especialitzada en elsdiferents aspectes de la comunicació i s’ha convertit en el punt dereferència a Internet per a totes aquelles persones interessades en elsestudis sobre mitjans de comunicació.

Al portal, s’hi poden trobar, entre d’altres, textos en línia, entrevistesa destacades personalitats de l’àmbit comunicatiu, informació sobrecongressos i un ampli directori de mitjans i institucions relacionatsamb l’àmbit de la comunicació.

LA WEB

Acord entre l’Escolad’Arxivística i l’empresa Adocat

L’Escola Superior d’Arxivística i Gestióde Documents (Esaged), a través de laFundació de la UAB, i Adocat –empresaexperta en documentació– han signatun conveni de col·laboració per posar adisposició d’organismes públics i privatsels recursos tècnics i humans necessarisper a la implantació d’un servei o depar-tament d’arxiu que gestioni els fonsdocumentals d’aquests en qualsevoltipus de suport.

El Departament d’Arxiu oferirà a totesles entitats interessades els serveis deconsultoria, organització, gestió, digita-lització, sistemes informàtics i formació.

Segons l’acord, l’Escola d’Arxivísticaportarà el control de qualitat dels tre-balls realitzats, la tutela i el seu segui-ment, i també les anàlisis i avaluacionsperiòdiques dels resultats obtinguts d’a-cord amb les finalitats programades.

Amb aquest conveni de col·laboració,l’Esaged disposa d’un nou mitjà comple-mentari de formació pràctica i continua-da dirigida als seus alumnes. Així, fomen-ta la inserció laboral d’aquests mit-jançant la creació d’una borsa de treballactiva, on els alumnes, un cop graduats,tenen la possibilitat de quedar integratsprofessionalment. L’acord també possi-bilita la incorporació a l’Escola de les tec-nologies de la comunicació relacionadesamb la gestió documental.


09

RECERCA

Més de 500 especialistes en l’estudi del cervelles reuneixen en un congrés a Barcelona

La UAB investiga el comportament del cervell.

L’Institut deNeurociències organitza la trobada, inaugurada per Joaquim Fuster.

Fuster, Eichenbaum, Paillard, Gallagher,Murray i Weiskrantz, destacats participants

En les diferents sessions del congrés esvan tractar temes d’avantguarda de laneurociència, amb ponències sobre elssistemes cerebrals que donen suport alprocés de la memòria, la neurociènciadels sistemes de comportament, la per-cepció de l’espai corporal o les basesbiològiques de la consciència, per citar-ne només alguns exemples.

Entre els conferenciants més destacatshi van participar destacades com ara elmateix Joaquim Fuster, professor dePsiquiatria i de Ciències del Biocompor-tament de la Universitat de Califòrnia aLos Angeles; Howard Eichenbaum, di-rector del Laboratori de NeurobiologiaCognitiva de la Universitat de Boston;Jacques Paillard, pioner dels estudis de

Organitzada per l’Institut de Neuro-ciències de la UAB, del 17 al 20 de setem-bre va tenir lloc la 35 reunió general del’European Brain and Behaviour Society(EBBS). Al llarg de quatre dies, més decinc-cents neurocientífics de tot el mónvan debatre, a l’edifici CaixaFòrum, lesdarreres investigacions sobre l’estudi delcervell i el comportament humà.

A la sessió inaugural, el prestigiósneurocientífic català Joaquim Fuster varebre la distinció de membre d’honor del’EBBS, una societat científica interna-cional, fundada el 1968, formada perinvestigadors de diferents ciències im-plicats en la recerca dels processos a tra-vés dels quals el cervell crea i controla lament i el comportament. El doctor

Fuster, professor de Psiquiatria i deCiències del Biocomportament de laUniversitat de Califòrnia a Los Angeles,va pronunciar la conferència titulada «El còrtex prefrontal i l’organitzaciótemporal de l’acció».

A la sessió inaugural del congrés, vanser-hi presents Joan Clos, alcalde deBarcelona; Lluís Ferrer, rector de la

Universitat Autònoma de Barcelona;Susan Sara, presidenta de l’EBBS;Ignacio Morgado, president del comitèlocal organitzador i catedràtic dePsicobiologia de la UAB; i Jorge Wagens-berg, director del Museu de la Ciència deBarcelona.

El programa dels quatre dies de reu-nions d’aquest congrés va constar deprop de seixanta ponències i tres-centescomunicacions en format de pòsterexposades en una gran carpa al PobleEspanyol. En el congrés, van participar-hi científics especialistes en neurocièn-cia de països de la Unió Europea, el Japó,l’Índia, els Estats Units, el Brasil, Mèxic iRússia, entre d’altres.la neurociència sobre el comportament

a França i primer director del CNRSInstitute of Neurophysiology andPsychophysiology a Marsella.

Altres participants van ser MichelaGallagher, directora del Center forNeurogenetics and Behaviour de laJohns Hopkins University; ElisabethMurray, cap del Departament de Neu-robiologia de l’Aprenentatge i laMemòria del NIMH i membre del Labo-ratori de Neuropsicologia del mateixinstitut; i Lawrence Weiskrantz, cate-dràtic del Departament de PsicologiaExperimental de la Universitat d’Ox-ford i un dels fundadors i primer presi-dent de l’European Brain and BehaviorSociety.

Ignacio Morgado, president delcomitè organitzador del congrés.


L’Equip de Desenvolupament Organitzacional

GRUP DE RECERCA

Un congrés per al desembre

Les estratègies de canvio el rol dels directius són alguns dels aspectesque investiga aquest grup.

10 RECERCA

–investigació gestionada per l’equipCCUC (Canvi de Cultura a lesUniversitats Catalanes)–, els efectes deles noves tecnologies a les organitza-cions –gestionada per l’equip DIM(Didàctica i Multimèdia), la formació i elcanvi en organitzacions de salut, o l’ava-luació per a la millora organitzacionald’institucions. En cadascuna d’aquesteslínies es realitzen activitats formatives,investigacions i publicacions.

L’activitat formativa del Grup es con-creta en la direcció i gestió de dos mes-tratges, tres postgraus i diversos semina-ris de formació a la carta sobre gestiód’institucions de formació i sobre desen-volupament de tecnologies de la comu-nicació en centres de formació.

TESIS I TREBALLS DE RECERCAPel que fa a la investigació, actualmentes dirigeixen des de l’EDO 10 tesis i 22treballs de recerca i es gestionen cincprojectes d’investigació subvencionats,entre els quals en destaca un delMinisteri d’Educació de Xile per a la rea-lització de passanties de directius aEspanya, i un altre amb la Diputació deBarcelona per a l’avaluació anual del’impacte de la formació.

Formen part de l’EDO els professorsEsteve Pont, Xavier Gimeno, CarmenArmengol, Rosa M. Pallarés, MònicaFeixas, Pere Marquès, Miquel Essomba iels ja mencionats Joaquín Gairín iMarina Tomàs.

Aquest és l’equip de persones que integren l’EDO.

L’EDO organitza el simposi Estratègies deFormació per al Canvi Organitzacional,del 18 al 20 de desembre de 2003, a laUAB-Casa Convalescència. Aquest sim-posi reunirà per primer cop especialistesen formació i empreses de formació quepresentaran, mitjançant dues conferèn-cies, quinze ponències i seixanta tallers,realitzacions concretes en format d’es-tratègies, instruments, processos i mo-dels de canvi organitzacional. La trobadapretén presentar l’estat actual de la refle-xió i pràctiques vinculades al desenvolu-pament de la formació; oferir noves pers-pectives sobre el sentit, la naturalesa i lautilitat de la formació per al canvi institu-cional; i establir un espai per a l’intercan-vi d’experiències. Des del web del simpo-si: dewey.uab.es/est_formacion/ es potparticipar en un fòrum de reflexió.

L’activitat formativa es concretaen dos mestratges, tres

postgraus i diversos seminarisde formació a la carta

L’Equip de Desenvolupament Organit-zacional (EDO) és un grup ANE (autorit-zació de nom específic) dedicat a ladocència i a la recerca vinculada a l’anà-lisi i el desenvolupament de les organit-zacions en general i de les organitza-cions educatives en particular.

Tot i ser autoritzat com a grup ANE dela UAB des de l’any 1999, alguns delsseus membres estudien la naturalesa i eldesenvolupament de les organitzacionsdedicades a la formació des de l’any1981, quan es va implantar a la UAB elCertificat d’Organització Escolar.

Els principals objectius del grup EDOes relacionen amb l’anàlisi de les orga-nitzacions formatives, l’estudi dels pro-cessos de canvi i la utilitat de les estratè-gies de millora que s’utilitzen o es podenutilitzar. Però l’EDO també vol servircom a espai de trobada, d’intercanvi i de

promoció d’idees i recerques en el campde les organitzacions.

Així, les investigacions del grup tractenla naturalesa de les organitzacions for-matives, la seva tipologia, els sistemesd’avaluació, les estratègies de canvi, lesresistències al canvi, el rol dels directiuso l’efecte de les noves tecnologies. Totaixò, en referència tant als centres edu-catius no universitaris, universitaris ialtres, com als centres de formació ocu-pacional, les organitzacions de salut oels centres d’oci.

Actualment, el grup EDO el dirigeixJoaquín Gairín i el coordina MarinaTomàs, i té obertes diverses línies de tre-ball, com ara l’organització i la gestiód’institucions educatives pel canvi, lainnovació i la millora a la universitat


11RECERCA

BREUS

El XVIII Congrés de Geògrafs Espanyols,organitzat per la UAB, sota el títol«Geografia per a una societat global:diversitat, identitat i exclusió social», vaesdevenir un fòrum per a la discussió i lareflexió sobre les dinàmiques de la socie-tat i del territori, com també per a lareflexió sobre la pròpia disciplina. Vanassistir-hi més de dos-cents cinquantaprofessionals de diferents països.

El Congrés va recollir les investiga-cions, preocupacions, problemes i apor-tacions dels professionals en àmbits comterritori i canvi social, diversitat i integra-ció a la nova Europa, espai, paisatge i

desenvolupament sostenible i nousactors i noves propostes de planificació.

També es van organitzar diverses taulesrodones que van tractar temes d’interèsper als professionals, com els reptes de lageografia a l’ensenyament o la geografiaa la societat. Entre les conclusions, elscongressistes van destacar la necessitatde potenciar la inserció laboral dels geò-grafs fora dels àmbits acadèmics.

També es van realitzar diverses sorti-des de camp, on es van analitzar qües-tions locals com les transformacionspostolímpiques de Barcelona, les evi-dències del canvi global al parc naturaldel Montseny o les estratègies de laCatalunya central a la vall del Llobregat.L’organització del Congrés va ser acàrrec del Departament de Geografia dela UAB i de l’Associació de GeògrafsEspanyols, amb la col·laboració de laSocietat Catalana de Geografia.

L’Institut Català de Ciències Cardiovasculars(ICCC), dirigit per la doctora Lina Badimon,es va inaugurar el 16 de setembre passat.El centre neix amb l’objectiu d’esdevenir un referent internacional en el camp de larecerca cardiovascular i de les malalties delcor. L’ICCC també farà docència de tercercicle universitari en col·laboració amb lesuniversitats catalanes. A partir del 2006, en ple funcionament, el centre preveu una estructura de cent persones dedicadesdirectament a la recerca. L’ICCC, centremixt amb el CSIC, és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i la Universitat Autònoma de Barcelona.

S’ha inaugurat l’InstitutCatalà de CiènciesCardiovasculars

Es reconeixen tres nousgrups de recerca

La UAB ha reconegut tres noves figures de recerca: la Unitat de Recerca dePsicopatologia de la Infància il’Adolescència, l’Àmbit de Recerca i deTrobades Interdisciplinàries sobre Cultura iPolítica Contemporànies de Llatinoamèricai Europa (ARTICLE) i el Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territori.

Un estudi dirigit per Josep Oliver, catedràticd’Economia Aplicada de la UAB, ha establertque un 15,2 % de les llars catalanes viuenen la pobresa. En aquestes llars, la despesaés inferior a la meitat de la renda mitjananeta de l’Estat. L’estudi, dut a terme perl’Observatori de la Pobresa de la FundacióUn Sol Món de Caixa Catalunya, detalla elstrets comuns de les 325.000 llars catalanesque no superen el nivell de pobresa. En el81 % de les llars pobres, el sustentadorprincipal és pensionista o inactiu. Això ésdeterminant perquè les dues terceres partsd’aquestes llars tinguin poques possibilitatsde sortir de la pobresa. La pobresa catalana es concentra principalment a les llars dirigides per dones inactives o de més de setanta anys, als municipisque van créixer durant la immigració dels anys seixanta i setanta, i a les llars de pensionistes de l’àrea metropolitana.

El Congrés de Geògrafs reuneixmés de 250 professionals

La trobada, organitzada per la UAB, va tenir lloc del 24 al 27 de setembre.

Doreen Massey parla de la globalització

i moviments, i no només de la tradició il’arrelament; és a dir, són el producted’una intersecció complexa de proces-sos que operen a diferents escales, desde la local fins a la global.

La identitat d’un lloc no està arreladanomés dins del mateix lloc, sinó quetambé és, sobretot, producte de les rela-cions externes. «Ens hem de preocuparper una geografia de la solidaritat i de laresponsabilitat que té com característicabàsica el component territorial i ques’estén des d’un origen local cap a unadimensió global», va afirmar Massey.

Doreen Massey, catedràtica de Geografiade l’Open University de Londres, va fer laconferència de cloenda del Congrés,titulada: «Lloc, identitat i geografies deresponsabilitat en un món en procés de globalització».

La professora Massey va parlar del con-cepte de «lloc» i de la seva significació enun món en procés de globalització, i elsexemples concrets es van referir aAnglaterra i a Londres, ciutat que il·lus-tra perfectament en la seva identitat l’es-cala global i la local. Per a la professoraMassey, els llocs són el resultat de fluxos

Un 15,2 % de les llars catalanes viuen en la pobresa

Un moment de la inauguració del Congrés.


12 RECERCA

Per mitjà del plàncton, els elementsradioactius de medi marí poden passar ala cadena d’alimentació humana a travésdel consum de productes marins. Amb laintenció d’estudiar aquesta transferèn-cia, un equip de científics de la UAB i del’ICTA (Institut de Ciència i TecnologiaAmbiental) ha determinat les concentra-cions dels radioelements plutoni (Pu-239,240) i americi (Am-241) en mostresde plàncton de diferents zones delMediterrani nord-occidental.

En concret, els investigadors han com-parat mostres del golf de Vera (a la zonade Palomares, Almeria), de la platja deGarrucha (Almeria), de Mallorca, del golfde Sant Jordi (Baix Ebre), de la costa deBarcelona i del golf de Lleó (França).

Els resultats de la recerca han fet palèsque plàncton de la costa de Palomaresobtingut a cinquanta metres de fondàriaconté plutoni i americi radioactius ambuna activitat fins a cinc vegades més ele-vada que la mitjana de les altres mostresestudiades. Així, mentre que la mitjana de

S’ha analitzat el plàncton de diferentszones del Mediterraninord-occidental

Detectat plutoni radioactiu a la costa de PalomaresInvestigadors del Departament de Física i de l’ICTA fan la troballa

radioactivitat present en el plàncton alMediterrani occidental se situa prop deles 452 unitats, a Palomares aquesta xifraarriba a les 2.046 unitats. Es tracta d’unaxifra dins els marges de seguretat querecomana l’Agència Internacional del’Energia Atòmica, però recorda que lazona no està exempta de contaminacióresidual procedent de l’accident que vatenir lloc el 17 de gener de 1966, quan unbombarder B-52 carregat amb quatrebombes nuclears i l’avió que l’abastia defuel, van col·lidir en ple vol.

Noves dades sobre els orígensde la població americanaLes descobertes arqueològiques mésrecents indiquen que els primers pobla-dors del continent americà tenen un ori-gen més complex del que es pensava. Lainvestigadora Silvina Van der Molen, delDepartament de Biologia Animal, deBiologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB,ha participat en un estudi, publicat aNature, sobre trenta-tres cranis de laBaixa Califòrnia Sud (Mèxic), correspo-nents a pobladors de fa uns 2.700 anys.

La recerca, efectuada conjuntamentamb investigadors de la Universitat deBarcelona, de la Universidad Autónomadel Estado de Hidalgo (Mèxic), del

Museo de La Plata (Argentina) i del’Instituto Nacional de Antropología eHistoria de Mèxic, mostra lligams ines-perats entre aquests cranis i diversespoblacions paleoamericanes de fa entre10.000 i 12.000 anys.

La recerca suggereix que el poblamentdel continent americà va ser protagonit-zat per dues poblacions ancestrals ambuna morfologia craneofacial diferencia-da. El grup de morfologia menys espe-cialitzada hauria ingressat fa uns 13.500anys, hauria ocupat amb èxit moltsambients diferents i sobreviscut fins aèpoques relativament recents.

El plàncton de Palomares conté radioelements amb

una activitat fins a cinc vegades més elevada que en altres mostres de la Mediterrània

La recerca, dirigida pel professor de laUAB Joan Albert Sánchez Cabeza, i en laqual han participat investigadors de l’Institut de Ciències del Mar deBarcelona i de dos centres de recercad’Irlanda i dels Estats Units, s’ha publi-cat a la revista The Science of the TotalEnvironment.

Crani de l’home de Kennewick, paleoamericàque va viure al continent americà fa 9.300 anys.

Els investigadors, recollint mostres al mar.


13

COMUNITAT

La UAB ha aprovat la concessió d’un ajutespecífic de menjador per als professors,que serà vigent a partir d’aquest mes d’octubre i que suposa una aportació anualde 150 euros. Aquest ajut, que ja preveia el Pla Director, s’aplicarà a tot el personaldocent que tingui dedicació completa, als professors associats amb sis o méshores de classe, als becaris FPI de la UAB,als becaris del Programa Ramón y Cajal i als qui tenen beques pròpies dels departaments. Els tiquets –que gestionaràCheque Gourmet, amb qui la UAB ha arribata un acord– seran vàlids a tots els restaurants dels campus de Bellaterra,Sabadell i l’Hospital de Sant Pau.

Plus menjador

L’Arxiu General i Registre de la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB) ha estrenataquest mes d’octubre un nou espai a Internet. Les noves pàgines web de l’Arxiu s’han construït amb una doble funció: d’una banda, per tal que sigui una eina útil per fer difusió de diversos aspectesrelacionats amb els documents i els arxiusde la Universitat; i d’altra banda, per tal que serveixi com a instrument de treball per a tots els usuaris de la gestiódels documents i dels arxius.El nou web es pot consultar a l’adreça següent: http://antalya.uab.es/arxiu-general/

Web de l’Arxiu General

Aprovat el nou reglament d’accésa places de professorat

OPINIÓ

La norma dóna respostaal nou marc legal del sistema universitari.

La Universitat Autònoma de Barcelonaha aprovat el reglament per a la provisióde places de personal docent i investiga-dor dels cossos docents universitaris iper a la contractació de personal acadè-mic permanent i temporal i del personalinvestigador en formació en categoriad’ajudant. Aquesta normativa, aprovadapel Consell de Govern el dia 30 de setem-bre, dóna resposta a la necessitat de con-vocar de forma immediata concursos

d’accés a partir del nou marc legal–LOU, LUC, decret d’habilitacions–, queha modificat substancialment el sistemade provisió de places de personal docenti investigador de les universitats. Elsnous estatuts de la UAB ja preveuen elnou sistema de provisió de places i esta-bleixen que, en el termini màxim d’unany a partir de la seva entrada en vigor,caldrà aprovar un reglament del perso-nal acadèmic de la UAB en el qual s’inte-grarà aquest reglament. Per tant, enstrobem en una fase provisional que per-metrà corregir les eventuals disfuncionso introduir possibles millores a partir dela seva aplicació pràctica.

L’aplicació de la LOU, ja en marxa ambnombrosos concursos d’habilitació, feiaurgent disposar d’un reglament –el pri-mer de desenvolupament dels nousestatuts– que reguli els «concursos» deprofessorat i la provisió de places, tanten la banda de funcionaris com en la decontractats laborals.

Tot i la seva importància, ja que marcatendències polítiques molt definides,aquest document és provisional, atèsque formarà part del futur Reglament dePersonal Acadèmic i de PersonalInvestigador en Formació. I no podemoblidar que es troba limitat per «condi-cions de contorn», com són la LOU, laLUC, el Decret d’Habilitacions, els Esta-tuts de la UAB, etc. Molts dels temes quepodrien ser opinables estan regulats pernormes superiors.

En tot cas, el document aposta per lesmàximes garanties per als concursants iper la màxima seguretat jurídica per a laUAB, i és el resultat d’una feina de con-sens realitzada els últims mesos a partirde les opinions i contribucions indivi-duals i de diferents col·lectius.

Des de l’Equip de Govern agraïm since-rament l’esforç i l’orientació institucionalde les diferents contribucions. Somconscients que el document no satisfaràa tothom, però en els punts delicats s’haintentat un equilibri entre les diferentssensibilitats existents al campus. El fetque el Consell de Govern l’aprovés sensecap vot en contra és un reconeixement ala voluntat constructiva i de consens queha governat tot el procés d’elaboració.

Som conscients de la dificultat querepresenta qualsevol canvi en matèria deselecció de personal acadèmic. Però, pertal de limitar dificultats, en les pròximessetmanes editarem una «guia d’ús» delreglament, amb les explicacions perti-nents pels punts d’interpretació dubtosa.Serà un document «viu», que incorpo-rarà les solucions a mesura que es vaginproduint.

Jordi MarquetVicerector de Professorat i de PAS

Un document importantper a la Universitat

BREUS

El professorat disposa d’un nou reglament.


http://antalya.uab.es/arxiu-general/

La nova sala de condicionament físicocupa 500 m2, està climatitzada i ventila-da i té llum natural. Està situada a l’edi-fici central, i disposa de 45 unitats car-diovasculars, d’un espai per a pesos lliu-res i d’una gamma completa d’unitatsisotòniques. Progressivament, s’hi aniràincorporant material audiovisual. Lanova sala ha incrementat els horaris d’a-tenció personalitzada. D’altra banda,abans de Nadal s’estrenarà una nova salad’activitats. Enguany també s’ha incre-mentat el programa d’activitats dirigi-des, lligat al paquet de serveis SAFplus.Així, hi ha més de vuitanta activitats a lasetmana, entre les quals destaquen l’a-eròbic amb bicicleta, les sessions demètode Pilates i la relaxació.

La nova sala, de 500metres quadrats, disposa de45 unitats cardiovasculars.

El SAF estrena instal·lacions Una nova sala de condicionament físic

BREUS

FOTO-NOTÍCIA

COMUNITAT14

A partir del 29 d’octubre, el Centre de la Imatge començarà la seva programacióestable a la Sala Cinema de la UAB, amb el cicle Història del Cinema. Cada dimecres, en sessió doble, a les 12 i a les 16 h, es revisaran grans clàssics de la ficció, comMetròpolis, de Fritz Lang; del suspens, com Sabotatge, d’Alfred Hitchcock; o del neorealisme italià, amb Viatge a Itàlia. La programació es consolidarà amb les preestrenes exclusives dels dijous, que aquest curs constarà de tres sessions mensuals en col·laboració amb els cinemesVerdi de Barcelona. El Cineclub Fritz Lang farà una immersió en el cinema policíac de les dècades dels seixanta, setanta i vuitanta, i alhora revisaràla filmografia completa d’Stanley Kubrick. A proposta de la Facultat de Dret, hi hauràuna aproximació al món jurídic sota diversesmirades cinematogràfiques, dins del cicleImatges del Dret al Cinema. I el JALG (Joves per l’Alliberament Lesbià i Gai), associació de la UAB, organitza un ciclesobre cinema de diversitat sexual, en què es projectarà una pel·lícula mensualment.

Campanya de vacunació alServei Assistencial de Salut

El Servei Assistencial de Salut ha impulsatper a aquest hivern una campanya de vacunacions adreçada a tota la comunitatuniversitària. Ha posat en marxa la campanya de vacunació antigripal, el període d’administració de la qual vacomençar l’1 d’octubre i finalitza el 30 denovembre. La vacuna consta d’una sola dosii el seu efecte protector dura uns sis mesos. El Servei Assistencial de Salut administrade forma gratuïta la vacuna antitetànica. El SAS s’ocupa també de l’administració de la vacuna antihepatitis B, adreçada a tota la població universitària consideradaamb risc laboral d’exposició al virus. Són les persones que, pels seus estudis, investigacions o el treball habitual, manipulen sang o altres fluids humans. Aquestes tres vacunes s’administren dedilluns a divendres, de les 10.30 a les 13 h, i de les 15 a les 19 h, al Servei Assistencialde Salut.

Per a més informació[email protected].: 93 581 19 00

Han començat les obres per construir el pont sobre l’autopista que unirà la zona delParc Tecnològic del Vallès amb el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona.Al sud de les Columnes de la UAB d’Andreu Alfaro i prop de la rotonda que porta a laFacultat de Medicina, s’han iniciat les obres, que el dia 2 d’octubre van visitar l’engi-nyera Isabel García, cap de l’Àrea d’Enginyeria Civil del Consorci Urbanístic delCentre Direccional de Cerdanyola del Vallès, i Enric Font, cap de l’Àrea d’Arquitecturai de Logística de la UAB. El futur pont tindrà una amplada de 30 metres, amb voreresper a vianants i un carril per a bicicletes. Costarà uns 170 milions d’euros i és previstque entri en servei abans d’un any.

Visita d’obres al futur pont de l’autopista

Nova programació a la Sala Cinema del campus


COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

CREACIÓN DE EMPRESAS. ENTREPRE-NEURSHIP. Enric Genescà, David Urbano,Joan Lluís Capelleras, Carlos Guallarte,Joaquim Vergés (coords.). 2003. Col·leccióManuals de la UAB. Neix com una iniciativa col·lectiva d’un grupde professors d’economia i direcció d’em-preses de diverses nacionalitats, que volretre un reconeixement a la persona i a l’o-bra del professor Josep Maria Veciana.Aborda des d’una perspectiva internacionaldiferents àrees temàtiques del camp de lacreació d’empreses (entrepreneurship) quesón d’interès en l’actualitat.

HISTÒRIA DEL PERIODISME. NOTÍCIES,PERIODISTES I MITJANS DE COMUNICACIÓ.Jaume Guillamet. 2003. Col·lecció AldeaGlobalEditat pel Servei de Publicacions de la UABi d’altres universitats del Principat, l’autorplanteja una lectura global de l’evolució delperiodisme, des dels fulls de notíciesmanuscrites i impreses dels segles XVI i XVII

fins a la diversitat present de mitjans impre-sos i electrònics, textuals i audiovisuals.Està concebut tant com a manual per a uni-versitaris com per a la lectura d’un públicampli.

L’aplicació de la normativa estarà prece-dida per una campanya informativacentrada en els beneficis de la deshabi-tuació, ja que no vol caure en prohibi-cions.

«La nostra voluntat és que sigui unacampanya i una aplicació positives de lanormativa sense criminalitzar els fuma-dors, tot buscant una solució òptima querespecti tothom». Així resumeix una deles responsables de la campanya la filo-

Es posa en marxa la campanya«fumem el fum fora»

La UAB preveu que desapareguin els fums de tots els seus edificisabans de finalitzar el cursacadèmic 2003-2004.

La iniciativa vol trobar un equilibri que respecti els drets dels fumadors i els dels no fumadors.

sofia de la normativa impulsada per l’ac-tual equip de govern de la UniversitatAutònoma de Barcelona.

El projecte constarà de dues fases: unacampanya informativa i de sensibilitza-ció, que es posarà en marxa a partir delnovembre, i l’entrada en vigor de la nor-mativa els primers mesos de l’anyvinent.

La campanya s’articularà a través de lacomunicació interna, la delegació d’es-tudiants i jornades informatives sobreels beneficis de respirar en un entorn sa.

La campanya tindrà el suport de recur-sos gràfics, com ara pancartes, cartells oanuncis. També hi ha pendents refor-mes com la col·locació de cendrers a lesentrades dels edificis o l’habilitació dezones per als fumadors.

La iniciativa vol trobar un equilibri querespecti els drets dels fumadors i dels nofumadors fent que, tal com indica ladirectriu, prevalguin els dels segons.L’entrada en vigor de la normativa afec-tarà tots els edificis del campus.

PROGRAMA PER DEIXAR EL TABACLa campanya de definició dels edificisdel campus com a lliures de fum estaràcompanyada d’un programa específicelaborat pel Servei Assistencial de Salut(SAS) de la UAB, adreçat a tots els fuma-dors que tinguin interès a deixar defumar.

Aquest programa de deshabituació esfa a través de tres línies d’actuació: elspegats o xiclets de nicotina, els medi-caments i el suport psicològic a l’usua-ri.

El Servei Assistencial de Salut ja vaposar en marxa l’any 1996 aquests trac-taments de deshabituació al tabac,encara que aleshores estaven lligats a lesrevisions mèdiques que s’efectuaven alstreballadors de la Universitat Autònomade Barcelona.

L’any passat es va obrir la possibilitatde deshabituació a tota la comunitatuniversitària introduint-la en les visitesde la Unitat d’Atenció Primària. Actual-ment, el percentatge d’èxit del tracta-ment, després d’un any d’abstinència,ronda el 35 % de persones que elcomencen al SAS de la UAB.

Imatge gràfica de la campanya.


L’ENTREVISTA16

Com va començar la seva activitat com aprofessor a la UAB?Després d’estudiar Biologia a laUniversitat de Barcelona i sota la influèn-cia del professor Oriol de Bolós, un des-tacat mestre de botànica, vaig fer les pri-meres tasques com a professor. Després,vaig arribar a la UAB en els seus inicis, alsanys setanta, i un temps després vaigcomençar a fer classes sobre ecologia.

Quina diferència veu entre la UAB delsseus inicis i l'actual? Quan vaig començar a fer classes hi haviaonze alumnes a la meva assignatura, i aranomés al CREAF hi ha vuitanta investiga-dors. Però el salt no només és quantita-

L’AUTÒNOMA ha parlatamb el professor Terradas,capdavanter en l’estudidels sistemes forestals i elsecosistemes mediterranis.

Jaume TerradasVa néixer a Barcelona el 1943. Catedràticd’Ecologia de la UAB des de 1981, va serel fundador i primer director (1988-1998)del consorci Centre de Recerca Ecològicai d’Aplicacions Forestals, institut adscrita la UAB. Va ser el primer president del’Asociación Española de EcologíaTerrestre. Ha rebut la Medalla NarcísMonturiol de ciència i tecnologia i elspremis Medi Ambient de la Generalitat i de l’Institut d’Estudis catalans i de laFundació Caixa Sabadell. Ha fet recercaen ecologia vegetal i ha estat un dels primers promotors de l’educacióambiental a l’Estat espanyol. Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i diversos llibres. Ha guanyat el premi Miquel Martí i Polde poesia (1996) i l’Englantina d’Or delsJocs Florals de Barcelona (1998).

l’autònoma L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat Autònomade Barcelona

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea de Comunicació i de Promoció

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antoni Zamora i JordiPareto

Octubre de 2003. Núm. 166Les opinions expressades pels entrevistats reflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta revista sense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.es

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicació i de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.es

tiu; la qualitat i la intensitat de la inves-tigació han estat els trets característicsdels últims vint anys.

Vostè ha estat director del Centre deRecerca Ecològica i d’Aplicacions Fores-tals (CREAF). Com valora aquesta ex-periència? El Centre es va crear fa quinze anysimpulsat per la Generalitat. Jo n’he estatdirector des del 1988 fins al 1998, unaetapa de consolidació en què s’han fetnombrosos treballs sobre la vegetació,els sòls i inventaris forestals. Ha estat uncentre de referència en la gestió medi-ambiental i ha col·laborat amb diversesentitats dedicades a la recerca.

L’entorn mediterrani com a cultura iforma de vida es pot veure afectat per laglobalització?Es veurà afectat negativament, ja ques’estan homogeneïtzant els ecosistemesi els animals més complexos són els queen surten perdent. Estem agredint el

planeta. L’economia actual extreu recur-sos fins a l’esgotament del sòl i així vamalmetent una zona rere l’altra. No caldir que l’àrea mediterrània és una de lesmés afectades. La destrucció del litoraln’és una bona prova.

Fa uns anys va guanyar el premi MiquelMartí i Pol de poesia, i en la seva lliçóinaugural del curs ens ha parlat deConrad, de Leopardi, de Brassens isobretot d’Ulisses i de la seva sagacitat.Com veu la relació entre la literatura i laciència?L’home és i viu en un sistema complexque, alhora, s’acobla amb uns altres sis-temes (el llenguatge, l’organitzaciósocial, l’economia, la tecnologia). Laciència ens aporta coneixement i l’artens ajuda a viure. La literatura és unaaproximació a la realitat que, utilitzantun sistema de símbols com és el llen-guatge, ens permet conèixer alguna cosamés, si més no diferent de la metodolo-gia científica.

«L’economia extreu recursosfins a l’esgotament del sòl»
