l’autònoma 198 - uab barcelona · 2009. 12. 15. · l’autònoma 198 publicaciÓ de la...
TRANSCRIPT
l’autònoma 198
PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA DESEMBRE DE 2006
PSICOPATOLOGIES ENNENS DE 3 A 6 ANYS
La UAB està duent a termeuna recerca pionera aCatalunya sobre la prevenciói la detecció dels trastornsemocionals i conductuals en la població dels nens de tres a sis anys. El resultatindica que un alt percentatgepresenta algun símptomapsicopatològic. PÀG. 9
UNA FESTA MAJORMULTITUDINÀRIA
Més de 50.000 persones van participar en la 21 edicióde la Festa Major de la UAB.Música, cinema, menjarpopular, teatre, paradetesdels estudiants, etc. van tornar a fer de la Festaun referent en matèria de participació. PÀG.14
FESTA ANUAL DELSAMICS DE LA UAB
Els professors FrancescSerra, Marina Subirats i Blanca Vilà, a més del’exfiscal Carlos JiménezVillarejo i el ServeiAssistencial de Salut van ser premiats durant la Festa Anual dels Amics de la UAB, celebrada el 17 de novembre. PÀG. 15
El rector va centrar la seva intervenció al Claustre en la revisió de la carrera acadèmica, que l’Equip de Govern vol iniciar l’any que ve. PÀGS. 2, 3 i 4.
BEN
ITO
El Claustre debat sobre la política de professorati l’adaptació a l’EEES
El Claustre debat sobre la política de professorat i l’adaptació a l’EEES
El rector Lluís Ferrer va centrar la sevaintervenció en el Claustre del 28 denovembre passat en la principal actuacióque l’Equip de Govern vol iniciar l’anyvinent: la revisió de la carrera acadèmica.Un tema, en paraules del rector, d’enor-me transcendència amb el qual «ensjuguem el futur». Per això va convidar atothom a escoltar «l’opinió del Claustre,les possibles crítiques i els suggerimentsde millora». L’informe del rector alClaustre es va aprovar per 71 vots a favor,1 en contra i 7 en blanc.
REPÀS DEL DARRER ANYAbans d’entrar en matèria de professo-rat, però, el rector va fer, en el seu infor-me anual, un breu repàs d’alguns esde-veniments del darrer any, tant del con-text polític com d’algunes actuacionsdestacades fetes a la UAB. Segons LluísFerrer, l’any que ara acaba ha estat unany de molts canvis en la política univer-sitària: «Haurem conegut com a mínimdues ministres i quatre consellers sotal’empara legal de lleis pràcticamentderogades». Tot i això, es va felicitar que,darrerament, la situació es vagi clarifi-cant amb un escenari «no dolent quepermetrà recuperar part del temps per-dut», encara que, segons va lamentar,«sigui un error que la proposta de refor-ma del Ministeri elimini els títols de tresanys de durada».
Pel que fa a la UAB, va repassar, a talld’exemple, els deu compromisos perexecutar durant l’any 2006, que va assu-mir la seva candidatura al Rectorat i quesón «una bona mostra de la feina feta alllarg de l’any».
Lluís Ferrer va dedicar gran part de laseva intervenció a analitzar l’estat del
02
CLAUSTRE
La política de professorat centra el ClaustreLa revisió de la carrera acadèmica serà prioritària per a l’Equip de Govern
Lluís Ferrer va dir ques’ha de garantir un màximgrau de qualitat en ladocència i en la investigació
INFORME DEL RECTOR
personal docent i investigador. El rectorva advertir que el «relleu generacionaldel professorat serà el canvi estratègicmés important de la institució». Enaquest procés, segons Ferrer, la incorpo-ració de nou professorat serà l’elementclau per dur a terme un relleu planificati que garanteixi un màxim grau de qua-litat en la docència i en la investigació:«Hem de ser capaços d’atraure a la UABels millors talents acadèmics per poder
excessiva per part del personal en for-mació, motivada per l’ús de places ambmolta càrrega docent, un ús inadequatde places de professor associat, especial-ment quan es contracta personal en for-mació, i una renovació de plantilla basa-da fonamentalment en personal formata la mateixa UAB, «sense una cultura d’a-traure talent d’arreu».
En conseqüència, segons Ferrer, elsobjectius bàsics de les línies futures deprofessorat han de tenir com a objectiusprincipals reduir la durada de la carreradocent per evitar que l’estabilització delprofessorat es faci a edats molt avança-des, com passa a l’actualitat, unificar lafigura del personal en l’etapa de forma-ció evitant les distincions actuals, ireduir la tendència endogàmica de con-tractació de personal. Per assolir això, vaproposar al Claustre unes mesures perdiscutir: promoure una carrera docenton hi hagi una clara separació entre unaprimera etapa d’iniciació a la investiga-ció que porti a la consecució de la tesidoctoral, i una segona etapa destinada ala consolidació de personal acadèmicpermanent; i alhora posar en marxa unapolítica de contractació de personal enformació basada en l’ús de la figura debecari de departament en lloc de la figu-ra de l’ajudant o de fals associat.
MMÉÉSS IINNFFOORRMMAACCIIÓÓ: Web de la UAB/ Coneix la UAB/
Documents institucionals
Segons el rector, la carreradocent és massa llarga i es fa un ús inadequat del professor associat
competir amb els altres centres acadè-mics sense resignar-nos a ocupar llocsde mediocritat», i va tenir un record perals fundadors de la UAB: «La generacióque ha començat a retirar-se deixa lanostra universitat en un lloc privilegiatdintre de les universitats de l’Estatespanyol».
El rector va fer un acurat retrat de laplantilla actual, caracteritzada per unesmancances i febleses molt definides,resumides en una carrera docent llargaon l’estabilització del professorat com atitular o agregat es fa a edats properesals quaranta anys, una dedicació docent
El rector va repassar els esdeveniments del darrer any abans de començar a parlar de la carrera acadèmica.
La majoria de les intervencions van ferreferència al pla proposat pel rector pelque fa al PDI. Ferran Sancho, director delDepartament d’Economia i d’HistòriaEconòmica, va felicitar l’Equip de Go-vern per la seva proposta i va reflexionarque no portar-lo endavant seria «inassu-mible».
El professor Jordi Bartolomé va pregun-tar quan s’aplicaran les taules salarialsaprovades en el conveni del PDI laboral iels increments pactats, i va mostrar laseva inquietud sobre el futur dels profes-sors que no tinguin l’acreditació.
El degà de la Facultat de CiènciesEconòmiques i Empresarials, Joan Mont-llor, va parlar del professorat en situacióprecària i va afirmar que calen «petitsmecanismes d’adaptació» per fer un«esforç de flexibilitat» en l’aplicació desolucions amb l’objectiu, segons ha dit,«no de ser més febles sinó de ser més jus-tes».
El professor Pere Ysàs va reflexionarque el problema de l’endogàmia es veusuperat pel de la «prevaricació» en l’adju-dicació de concursos, i va fer una crida amillorar els mecanismes per a la captaciódels millors professors ampliant, perexemple, els incentius o fent més segui-ment de la productivitat científica dels
Crida per aconseguir els millors professors Es va fer un ampli debat sobre les propostes del rector
La política per renovarla generació que va endegar la UAB esdevéun dels punts de reflexió
DEBAT
CLAUSTRE 03
departaments. Xavier Castells va parlaren nom d’un grup d’estudiants de tercercicle i va demanar al rector que el noupla no impliqui que la docència que fanels professors associats recaigui en elsbecaris. Va demanar també igualar lescondicions dels investigadors contrac-tats pel capítol 6.
El professor Manuel Valiente va recla-mar que es planifiquin les polítiques derecerca de la Universitat consultant «labase», és a dir, les persones que fan re-cerca als departaments. Va demanartambé que es tingui en compte la gestiódels espais de recerca.
Allison Beeby, directora del Departa-ment de Traducció i d’Interpretació, vadestacar la importància de la feina de
Assemblearis El professor Emilio Luqueva apostar per potenciarla inserció dels doctors
al sector industrial
tivitat», va demanar que la formació tin-gui en compte que ha d’atendre tant lesnecessitats docents com les de recerca iva proposar crear algun tipus d’oferta debeques postdoctorals que puguin atreu-re doctors externs.
Per la seva banda, Pere Arnau, repre-sentant del PAS, va incidir en el fet quees pot aprofundir en els mecanismes departicipació democràtica impulsant me-sures com l’elaboració de pressupostosparticipatius o la creació d’un consellper a la formació del PAS.
I Carlos Alonso, representant del PAS,va lamentar que la claredat amb què esdiscuteixen els problemes al Claustre noes traslladi a la vida quotidiana de laUniversitat i va apostar per corregir(continua a la pàgina següent)
El segon punt de l’ordre del dia va tractar l’e-lecció de dos representants dels estudiants ala mesa del Claustre i de sis al Consell deGovern. Un cop es van efectuar les votacions,una representant de la Coordinadora d’As-semblees de Facultat (CAF) va demanar laparaula per llegir un manifest en què elscol·lectius d’assemblearis denuncien que elClaustre és «merament un òrgan consultiumalgrat que els Estatuts diguin que és lamàxima representació universitària» i posende manifest que, pel poder que la LOU vaatorgar al Consell de Govern, «aquest és l’òr-gan polític suprem de la Universitat i de presareal de decisions, en el qual els estudiantsestem infravalorats». El comunicat acabadient que aquests col·lectius protestaran «permitjà d’una política de cadires buides». Acteseguit, els estudiants assemblearis van aban-donar el Claustre.
La majoria de les intervencions van fer referència al pla del PDI proposat pel rector. A la dreta, l’estudiant X. Castells.
Els professors Allison Beeby i Emilio Luque.
molts professors en situació de «falsosassociats» i va parlar de la necessitat d’e-vitar que professors de gran vàlua mar-xin fora de la UAB per qüestions com lescondicions salarials.
José Aguilera, director del Departa-ment de Bioquímica i de Biologia Mole-cular, va advertir sobre les limitacions del’intent de renovació endegat el 1998 i vasubratllar que, al seu departament,aquesta iniciativa suposarà tenir un 50 %de professors becaris.
Emilio Luque, director del Departa-ment d’Arquitectura de Computadors iSistemes Operatius, va apostar per po-tenciar la inserció dels doctors al sectorindustrial per aconseguir «més competi-
«En la correcció de la precarietat a les carreresinvestigadores s’hi ha d’implicar tothom»
En el torn de rèplica,Lluís Ferrer es va mostrar disposat a obrir nouscanals de participació
Pere Ysàs. Lluís Perarnau.
04
(ve de la pàgina anterior)aquest dèficit democràtic perquè tota lacomunitat universitària es pugui comu-nicar amb més llibertat.
En la seva rèplica a les paraules delsclaustrals, Lluís Ferrer va parlar delsesforços i les dificultats de la Universitatper fomentar els mecanismes participa-tius i es va mostrar disposat a «obrirnous canals».
El rector va assumir alguns compromi-sos concrets: corregir la representació delPDI no funcionari al Claustre i igualar lescondicions dels becaris contractats sotael capítol 6. Va assegurar, a més, que elsnous becaris només faran entre sis i nouhores de docència i va agrair les ideesaportades per la intervenció de XavierCastells. Va lloar les recomanacions del
professor Montllor i va assegurar que elpas de professors associats a becaris noserà una progressió d’un en un sinó quepropiciarà un augment de les places. Vacoincidir amb el professor Ysàs pel que faal problema de la «prevaricació», subrat-llant a més les actituds d’inhibició queprovoca aquest fet, i va afirmar que en lacorrecció de la precarietat a les carreresinvestigadores s’hi ha d’implicar tothom.
D’altra banda, Ferrer va opinar que calun nivell més baix d’acreditació per tal
que cada universitat imprimeixi la sevaparticularitat en el seu cos docent iinvestigador. Va parlar també de lesnecessitats comunicatives de la UAB:segons el rector, una universitat públicaté la responsabilitat davant la societatd’informar sobre el que fa.
Finalment, va lamentar que la comuni-tat universitària tingui problemes perexpressar-se en llibertat i va apostar permillorar la comunicació amb el personald’administració i serveis.
La comissió de seguiment i anàlisi proposa la captació de fonsEl professor Miquel Àngel Essomba il’estudiant de doctorat Maria del MarGriera van presentar al Claustre les con-clusions de la Comissió d’Anàlisi iSeguiment de l’Adaptació de la UAB al’Espai Europeu d’Educació Superior(EEES).
Aquesta Comissió es va crear per acorddel Claustre, en la sessió del 4 de maig de2005, és de caràcter consultiu i ha estatintegrada per Fausto Miguélez, degà dela Facultat de Ciències Polítiques i de So-ciologia; Emilio Luque, director del De-partament d’Arquitectura de Compu-tadors i Sistemes Operatius; els profes-sors Joaquín Gairín, Àngel Cebollada iMiquel Àngel Essomba; els estudiantsPere Arberola, Maria del Mar Griera iSílvia Lobera; i els membres del PASImma Gamo i Marta Garsaball.
L’estudi fa una valoració global sobre elprocés d’adaptació a l’EESE i, pel que faa les proves pilot que es duen a terme
en l’actualitat, el sentir general és queporten molta feina a les persones direc-tament implicades i, en canvi, la partici-pació de la resta de membres de lacomunitat universitària és molt baixa.
SUGGERIMENTS I PROPOSTESDesprés de descriure els punts forts i elspunts febles detectats, la Comissió fa unseguit de suggeriments i propostes, entreels quals cal destacar que els responsa-bles de la dinamització del procés deBolonya dissenyin i duguin a terme acti-vitats a les facultats i escoles sobre eltema, especialment amb els col·lectiusdel PAS i dels estudiants, els quals mani-festen un grau més elevat de distànciarespecte dels objectius que s’han d’acon-seguir. Es proposa, també, més formacióper al personal d’administració i serveisper poder atendre les futures demandesd’estudiants estrangers. Cal adaptar lespropostes formatives de l’IDES a les con-
dicions de treball i a les necessitats realsque assenyala el professorat. Un altrepunt important és la proposta que lesinstàncies pertinents de la Universitatendeguin una estratègia de captació defons estructurals que fomenti la mobilitatdel personal acadèmic i dels estudiants.Es preveu també la creació d’incentius imèrits específics per al personal docenten vies de formació i consolidació per talque s’impliqui en l’adaptació de les assig-natures als crèdits ECTS.
En el debat posterior, es va fer palesa lanecessitat que aquesta aposta de futurs’ha de veure com una oportunitat demillora, però és del tot imprescindibleque hi hagi un finançament adient.
El secretari general, Rafel Grasa, va pro-posar que la comissió, que ha fet unafeina molt bona, mantingui la sevaexistència, ja que el procés continuaràdesenvolupant-se durant els propersanys.
DEBAT
ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR
CLAUSTRE
05
La GSE oferirà formacióde postgrau en cièncieseconòmiques i socials íntegrament en anglès
La Universitat Autònoma de Barcelona,juntament amb la Universitat PompeuFabra, el Centre de Recerca en EconomiaIndustrial i el Consell Superior d’Investi-gacions Científiques, serà el nucli acadè-mic de la Barcelona Graduate School ofEconomics (Barcelona GSE), que va serpresentada el dia 15 de novembre pelseu impulsor i president del seu patro-nat, Andreu Mas-Colell.
La Barcelona GSE neix amb el suportde diverses entitats de caràcter públic iprivat. A més de les institucions esmen-tades, formen part del patronat el GrupAgbar, Banc Sabadell, Caixa Catalunya,“la Caixa” i la Fundació FemCAT. Aques-ta nova institució d’estudis avançats eneconomia oferirà cursos de postgrau en l’àmbit de les ciències econòmiques isocials íntegrament en anglès. L’ofertaeducativa de Barcelona GSE s’iniciarà
Ferran Soriano, vicepresident econòmic del FC Barcelona.
El president de la GSE, Andreu Mas-Colell, entre els rectors L. Ferrer i J. J. Moreso, i amb altres membres del patronat.
L’EU d’Estudis Empresarials de Sabadell, premiada per l’AQU
L’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya (AQU Catalu-nya) va atorgar a l’Escola Universitàriad’Estudis Empresarials (EUEE) de la
UAB la Distinció de qualitat a la implan-tació de millores, fruit dels processosd’avaluació institucional realitzats perAQU Catalunya. La distinció, que va serlliurada durant l’acte de celebració deldesè aniversari d’AQU Catalunya, volreconèixer les millores introduïdes a laDiplomatura de Ciències Empresarialsque s’imparteix a l’EUEE, al campus deSabadell de la UAB, i que, per mitjà delsseus diferents equips de govern, ha mos-trat sempre una decidida voluntat desuperació. El jurat, format per la Co-missió d’Avaluació de la Qualitat i presi-
CAMPUS
La Universitat Autònoma participa en la creacióde la Barcelona Graduate School of Economics
dit pel president d’AQU Catalunya, An-toni Serra Ramoneda, va valorar l’origi-nalitat i la innovació del projecte, elnombre de participants i l’impacte acon-seguit.
D’altra banda, el dia 8 de novembrepassat va tenir lloc l’acte oficial d’inau-guració del curs acadèmic 2006-2007.Ferran Soriano, vicepresident econòmicdel FC Barcelona, va pronunciar la lliçó«Cas FC Barcelona. Més que un club omés que una empresa?». Posteriorment,es va fer el lliurament dels diplomes alsalumnes graduats el curs 2005-2006.
amb cinc programes màster adreçats a laformació de graduats de procedènciainternacional, enfocats a l’anàlisi, ladirecció d’estudis i la gestió d’organitza-cions econòmiques internacionals, ad-ministració pública, empreses, bufets iorganismes reguladors, així com els quevulguin exercir una carrera investigadoraen institucions acadèmiques. Els progra-mes de màster tindran una durada aca-dèmica d’un any i exigiran una dedicacióa temps complet.
Aquest mes de desembre, es donaran aconèixer els cinc programes màster ques’oferiran el curs 2007-2008, i s’esperaque al llarg dels pròxims cinc anys s’arri-bi a una oferta estabilitzada de quinzeprogrames màster d’economia i de cièn-cies socials.
El patronat n’ha nomenat presidenthonorífic el comissari europeu JoaquínAlmunia, i president del Comitè Cientí-fic, l’expresident de la University of Chi-cago, Hugo Sonnenschein.
CAMPUS06
Del 27 al 29 de novembre van tenir lloc, al’aula magna de la Facultat de Dret, les VII Jornades Interdisciplinàries d’Estudide la Diplomatura de Relacions Laborals,amb el títol «La Inspecció de Treball i Se-guretat Social (1906-2006)». Aquests dieses va inaugurar també, al vestíbul de laFacultat de Dret, una exposició de mate-rial documental sobre aquest centenari.
Francesca Puigpelat, degana de laFacultat de Dret, Maria Jesús Espuny,vicedegana de la Facultat de Dret i coor-dinadora d’Estudis de la Diplomatura deRelacions Laborals, i Ferran Cardenal,director territorial de la Inspecció deTreball i de la Seguretat Social, van obrirles Jornades.
La conferència inaugural, «Cent anysde la Inspecció de Treball», a càrrecd’Elisenda Giral, cap de la Inspecció de
Unes jornades a Dret reclamen augmentar la dotació en matèria d’inspecció de treball
Treball i de la Seguretat Social, va ferespecial èmfasi en temes com la preca-rietat laboral, les actuacions per preve-nir la sinistralitat laboral, o la tascasocial de la Inspecció de Treball en rela-ció amb l’emigració.
Durant aquests tres dies es van tractartemes com la història de la Inspecció deTreball, les primeres actuacions de laInspecció de Treball com a tasca preven-tiva i repressiva, els drets de la persona i
El director territorialFerran Cardenal inaugurala setena edició d’aquestestrobades interdisciplinàries
dels treballadors, els accidents de tre-ball i la violència de gènere en aquestcontext, entre d’altres. Les Jornades vancloure reclamant l’increment dels efec-tius i dotacions de la Inspecció deTreball per poder preservar amb con-tundència els drets de tots els treballa-dors, sobretot pel que fa a la prevencióde riscos laborals, i poder aturar els altsíndexs de sinistralitat laboral actuals ifuturs.
La Universitat dels Pacients, de la qual és res-ponsable el doctor Albert Jovell, ha estat ele-gida una de «Les millors idees de l’any» per lapublicació Diario Médico. Amb aquest premi,la publicació reconeix a la Universitat delsPacients la millor iniciativa de l’any 2006 en lacategoria de Solidaritat i Mecenatge, i premiaper tot això la Universitat Autònoma deBarcelona i la Fundació Biblioteca JosepLaporte. Aquesta singular universitat és laprimera dedicada als pacients, la primera dereferència per a l’acreditació i per a la realit-zació d’activitats per a pacients i ciutadans.
PREMIS
María Josefa Izuel Giménez, catedràticad’Òptica del Departament de Física, ha estatelegida vicepresidenta de la InternationalSociety of Optical Engineering (SPIE) per al’any 2007. Aquest nomenament implicatambé els càrrecs de presidenta electa per a l’any 2008 i presidenta de la Societat per al’any 2009. La SPIE la componen al voltant de17.500 membres que procedeixen d’universi-tats, d’instituts de recerca públics i privats i del’àmbit de la indústria d’arreu del món. Estracta de la societat científica més gran en elcamp de l’òptica i de la fotònica.
María Josefa Izuel, nova vicepresidenta de la SPIE
La Universitat dels Pacients,millor idea per a Diario Médico
El professor Jordi Pascual i Gainza, catedràticdel Departament de Física i director del’Institut Català de Nanotecnologia (ICN), haingressat a la Reial Acadèmia de Ciències iArts de Barcelona com a membre numerari. Al’acte de recepció a l’Acadèmia, Jordi Pascualva parlar de l’«Encaix de l’optoelectrònica enla tecnologia Si». El professor és expert enpropietats òptiques de semiconductors i nano-estructures semiconductores, en l’estudi es-tructural de materials semiconductors degran gap i en models teòrics d’estats de vibra-ció atòmica.
Jordi Pascual Gainza, a la ReialAcadèmia de Ciències i Arts
La mostra de material s’ha instal·lat al vestíbul de la Facultat. Elisenda Giral i Ferran Cardenal.
CAMPUS 07
Més d’un centenar d’especialistes, coordinatspel CEFID, han elaborataquesta eina de consulta
Creen una potent base dedades sobre el franquisme
El Centre d’Estudis sobre les ÈpoquesFranquista i Democràtica (CEFID) haelaborat la base de dades Catalunyadurant el franquisme, una eina de con-sulta. Més d’un centenar d’especialistesen el període esmentat han elaborat mésde mig miler de registres sobre organitza-cions, institucions, biografies, fenòmensi esdeveniments viscuts durant el perío-de franquista a Catalunya.
El seu disseny tècnic permet cerquesper paraules clau generals (qualsevol
paraula que contingui la base de dades),títol de l’entrada, organitzacions (Movi-ment Socialista de Catalunya, etc.), noms(Raimon, Mercè Rodoreda, etc.), des-criptors temàtics (per exemple: organit-zació social, repressió, etc.) o esdeveni-ments (Visites de Franco a Catalunya,Caputxinada, etc.).
Producte d’un treball que va començarara fa tres anys, amb la seva publicació aInternet es pretén posar la base de dadesa disposició dels investigadors del perío-de franquista, com a eina de suport a lesseves recerques, i al públic en generalinteressat en el coneixement d’aquestperíode de la història de Catalunya. Ésuna eina oberta a tothom i d’accés gra-tuït. La base de dades es pot consultar alweb del CEFID: www.cefid.uab.es.
BREUS
Les facultats de Ciències i de Biociències van celebrar, conjuntament, el dia de SantAlbert amb una conferència del professorJosep Font Cierco, titulada «Davant la novaestructura de la Facultat, taxol i ful·lerè: dos exemples de recerca interdisciplinària».Josep Font va tenir un especial record per alsprofessors Josep Egozcue i Marcial Moreno. A la tarda es van lliurar els diplomes de llicenciatura. Els de Ciències, a la Facultat, en un acte presidit per Rosa Culell, presidentadel Consell Social, i els de Biociències, a lasala d’actes del Rectorat, en un acte presiditpel vicerector de Projectes Estratègics, JordiMarquet. D’altra banda, el 23 de novembre, el corresponsal de La Vanguardia TomàsAlcoverro va inaugurar el curs a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.
Les facultats de Ciències iBiociències celebren Sant Albert
El Ministeri d’Educació i Ciència ha fetpúblics els Premios Nacionales de Fin deCarrera de Educación Universitaria, ques’atorguen als estudiants que han finalit-zat el curs acadèmic 2004-2005 amb lesqualificacions més brillants. Del total de65 estudiants distingits, set pertanyen ala UAB.
Adrià Pros Torres, estudiant de l’Àreade Ciències Socials i Jurídiques, Admi-nistració i Direcció d’Empreses, ha rebutun dels primers premis, dotat amb 3.000euros; en l’Àrea d’Enginyers Tècnics deTelecomunicació, Joan Gemio Valero haestat també distingit amb un primerpremi.
Pel que fa als tercers premis, dotats amb2.000 euros, han estat distingits BernatGoñi Ros, de l’Àrea de Biotecnologia,Ciències Ambientals i Ciències del Mar; iLaia Lladó Pelfort, de l’Àrea de CiènciesExperimentals i de la Salut i Biologia.Quant a mencions, que tenen efectes ex-clusivament acadèmics, han anat a parara Meritxell Fernández Barrera, de l’Àreade Ciències Socials i Jurídiques, Admi-nistració i Direcció d’Empreses; EvaMelenchón Maldonado, de l’Àrea deBiotecnologia, Ciències Ambientals iCiències del Mar; i Violeta Leila RieraRubio, de l’Àrea de Ciències Experimen-tals i de la Salut i Biologia.
Nous premis estatals de llicenciatura
La base de dades conté més de mig miler de registres relacionats amb el període franquista a Catalunya.
Un total de 125 persones va assistir, els dies 14 i 15 de novembre passat,a la I Fira Ibera de l’Akhulliku Andí, una trobada que tenia entre els seus objectius aclarir la diferència entre la planta de la coca i la cocaïna.Així, es va donar a conèixer la utilització de la planta de la coca com un completíssimaliment, de gran eficàcia en la medicina tradicional i un element imprescindible de la cosmovisió i espiritualitat andina. Tot això en contraposició a l’ús inadequatd’un dels seus alcaloides més famosos: la cocaïna. La Fira va ser organitzada pel Grup Associatpels Serveis de Salut (GASS) i la FundacióAutònoma Solidària. La fira Mama Coca esva obrir amb la representació de la cerimòniatradicional de permís a la Pachamama (Mare Terra) i els parlaments de MercèUnzeta, vicerectora de Relacions Exteriors i Cooperació de la Universitat Autònomade Barcelona, i d’Asterio Romero Villarroel,diputat nacional de la República de Bolíviai secretari del Comitè de Lluita contra el Narcotràfic, en representació del governde Bolívia.
La fira Mama Coca defensal’ús de la fulla de coca
CAMPUS08
La Facultat de Ciències de la Comuni-cació ha tornat a acollir el Festival Inter-nacional Drac Novell de publicitat per auniversitaris, durant els dies 9 i 10 denovembre. La qualitat dels treballs pre-sentats en edicions anteriors ha conver-tit els premis en un trampolí per a laincorporació laboral de molts estu-diants.
ÚNIC FESTIVAL AL MÓNEls premis, que són l’únic festival creatiudel món destinat a futurs publicitaris,han arribat aquest any a la novena edi-ció. En total, s’han presentat 1.544 pecesper a les diverses categories del concursde nombroses universitats de tot l’Estatespanyol. Un any més, el Festival hademostrat el talent i l’enginy de les novesgeneracions de publicitaris.
El centre més premiat ha estat l’Escolade Creatius Complot, ubicada a Barce-lona, que ha aconseguit nou Dracs i setdiplomes d’honor. La segueixen, de molta prop, la Universitat Autònoma deBarcelona, amb vuit Dracs i onze diplo-
La UAB és la universitatmés premiada i s’ha convertit enguany en laseu oficial del certamen
Els premis publicitaris DracNovell s’estableixen a la UAB
mes, així com també altres universitatscatalanes amb menys guardons.
L’acord de col·laboració amb el deganatde la Facultat de Ciències de la Comu-nicació de la Universitat Autònoma deBarcelona, que va acollir per primer copaquests premis l’any passat, ha permès al’Autònoma aconseguir els objectius quees va posar fa un any: establir-se com aseu del certamen i que els Drac esdevin-guin un festival fet per estudiants i nonomés per a estudiants.
http://www.uab.es/observatori-igualtat/
Coincidint amb el fet que el mes de novembre s’ha celebrat la Diadacontra la Violència de Gènere, aprofitem aquest espai per recomanarel web de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB. Es tracta d’un espaia la xarxa ple de dades, documents, enllaços, normatives, etc., que enspoden donar pistes per saber on estem en aquesta matèria. El sexis-me i la desigualtat entre les dones i els homes és el que va motivar elnaixement d’aquest web. Aquí trobareu informació, entre d’altres,sobre la directiva europea que tracta de la protecció de la dona emba-rassada o la de la igualtat de retribucions, els articles de la Constitucióque parlen de la igualtat de sexe, com també xifres i gràfics que radio-grafien el sexisme a la UAB. La funció d’anticipació als canvis socialsque té la universitat ens dóna esperances en aquest sentit.
EL WEB
Nova presidenta de la UNE
BREUS
Magda Polo Pujadas, directora d’EdicionsUAB, ha estat elegida, per als propers dos anys, presidenta de la Unión deEditoriales Universitarias Españolas (UNE),organització que aplega 52 editorials i serveis de publicacions d’universitats i centres de recerca. Magda Polo és tambécodirectora del Màster d’Edició de la UAB.
Els estudiants de la UAB van rebre dinou guardons.
La Generalitat ha distingit, enguany, tresprofessors de la UAB amb una MedallaNarcís Monturiol, amb què reconeix les iniciatives més destacades en el campcientífic i tecnològic del país: Joan Estruch,Gemma Rigau i Mercedes Unzeta. JJooaann EEssttrruucchh és professor del Departamentde Sociologia i fundador i director, des de 1974, del Centre d’Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), adscrit a la UAB. GGeemmmmaa RRiiggaauu,, catedràtica del Departament de Filologia Catalana, ha fet destacades aportacions a la lingüísticateòrica i de descripció sintàctica de la llenguacatalana. MMeerrcceeddeess UUnnzzeettaa és professoradel Departament de Bioquímica i de BiologiaMolecular. Actualment és vicerectora de Relacions Exteriors i de Cooperació. La seva recerca ha estat relacionada amb l’estudi i la caracterització de diferents oxidases i la seva implicació en les malalties neurodegeneratives com a agents generadors d’estrès oxidatiu. Ha treballaten el tractament del Parkinson i l’Alzheimer.
Medalles Narcís Monturiol
09
RECERCA
Estudien els símptomes psicopatològics en nensL’objectiu és promoure la prevenció entre els preescolars
Per a les investigadoresdel Departament dePsicologia Clínica i de laSalut de la UAB, la deteccióen aquesta etapa és crucial
La Unitat de Psicopatologia de la Infàn-cia i de l’Adolescència del Departamentde Psicologia Clínica i de la Salut de laUAB està desenvolupant una recercapionera a Catalunya sobre la prevenció i la detecció dels trastorns emocionals iconductuals en la població de nens i ne-nes de tres a sis anys. Els resultats indi-quen que un alt percentatge dels nensd’aquesta edat presenten algun tipus desímptoma psicopatològic.
La detecció d’aquests símptomes ésvital perquè, si es tracten des d’aquestaedat, es pot evitar l’aparició de psicopato-logies més endavant, segons indiquen ladirectora de la Unitat, la professoraEdelmira Domènech, i la directora delDepartament, la professora Maria Claus-tre Jané. L’objectiu de la recerca és cons-cienciar sobre el problema de les psicopa-tologies dels preescolars a les escoles, als
equips psicopedagògics, etc., perquè nonomés se centrin en nens que tenen untrastorn de llenguatge, un retard en eldesenvolupament, etc., sinó que tambés’ocupin de tota aquesta població partintde la idea que treballar la prevenció enaquesta edat és molt més fàcil.
DESENVOLUPAMENT DE TRASTORNSAquesta franja d’edat és crucial per alfutur perquè el 99 % dels nens que nopateixen cap tipus de conducta disrup-tiva no desenvolupin aquests trastornsmés endavant. En canvi, els que sí queen tenen continuen tenint el mateixproblema cinc anys després o desenvo-lupen algun altre tipus d’alteració.
L’estudi consta de diferents treballs decamp que aborden el tema dels trastornspsicopatològics en preescolars des dediversos punts de vista: el diferentdesenvolupament d’aquests trastornsentre els nens que viuen en un entornurbà i els que viuen en un entorn rural,l’aparició de símptomes somàtics, eldesenvolupament de trastorns de l’ali-mentació a causa de factors psicosocials,la diferència entre pares i mestres en ladetecció de símptomes depressius, etc.
Molts problemes psicopatològics s’inicien als tres anys.
Antoni Salvà, director de FICE.
La UAB acull un simposi sobre caigudes en les persones grans
UAB-Casa Convalescència va acollir, elmes de novembre passat, el SimposiInternacional Evidència Científica i In-vestigació en Caigudes, organitzat per laFundació Institut Català de l’Envelli-ment (FICE) i dirigit a professionals dela salut que tracten amb persones grans.En l’esdeveniment van participar-himés d’un centenar d’experts d’universi-tats d’Europa i Oceania.
Durant el Simposi es van exposar lesconclusions de la reunió de la Xarxa
Europea de Prevenció de Caigudes (PRO-FANE: Prevention of Falls Network-Europe), que va tenir lloc els dos diesprecedents. Es van revisar també els as-pectes psicològics de les caigudes i lesintervencions actuals per prevenir-les.
Durant la seva intervenció, AntoniSalvà, director de FICE, va oferir dadesque van posar en relleu la importànciade la prevenció. Les caigudes són actual-ment la primera causa de mort acciden-tal entre la gent gran.
Els estudis centrats en aquest períoded’edat són molt recents i constaten quemolts dels problemes que es troben enedats posteriors s’inicien en aquestaetapa de la vida. Aquest és el primer copque s’estudia el problema a Catalunya.El factor territorial té un paper impor-tant en aquest tipus d’estudi, cosa quefa que les dades provinents d’estudisfets en altres països siguin només orien-tatives i resulti imprescindible dur aterme treballs de camp sobre el terrenypropi.
Publiràdio, la ràdio com a mitjà publicitari
GRUP DE RECERCA
Proposa nous recursoscreatius i comunicatius apartir de les investigacionsdutes a terme actualment
10 RECERCA
a la ràdio i proposar nous recursos crea-tius i comunicatius per tal de facilitareines de treball als actors del sectorpublicitari i millorar la rendibilitat socialde la publicitat radiofònica. El grup volcontribuir a una formació universitàriamés radiofònica dels futurs professionalspublicitaris.
Publiràdio vol impulsar i estimular lainnovació en aquest mitjà i, en definitiva,el que pretén és un millor coneixementde la dimensió publicitària de la ràdio.
El grup vol impulsar i estimular la innovació en aquest mitjà.
Les últimes recerques han estat l’anàli-si de formats publicitaris radiofònics:«Els mites de la publicitat radiofònica» i«La ràdio publicitària: el pes de l’immo-bilisme».
SATURACIÓ PUBLICITÀRIAS’ha treballat també amb l’anàlisi de lasaturació publicitària en l’horari demàxima audiència de les grans cadenesradiofòniques espanyoles i l’anàlisi de lapublicitat electoral (Observatori Publi-ràdio); i en l’aplicació en línia per a lamillora de la formació radiofonicopubli-citària mitjançant l’autoaprenentatge,dins l’àmbit del nou sistema Bolonya.
Publiràdio és un grup de recerca de laUAB especialitzat en l’estudi de la ràdiocom a mitjà publicitari, constituït l’any2002 pels professors de ComunicacióAudiovisual i de Publicitat ArmandBalsebre, catedràtic i director del grup;Josep M. Ricarte, catedràtic emèrit; JuanJosé Perona, professor titular; DavidRoca, professor titular; i les professorescol·laboradores Mari Luz Barbeito iAnna Fajula.
PUNT DE TROBADAPer la seva voluntat d’integrar l’estudi dela publicitat amb l’estudi de la ràdio, iper la dimensió concreta del seu nivelld’especialització, Publiràdio ha obert unespai de recerca inèdit a la universitatespanyola en constituir-se en un puntde trobada entre els sectors professio-nals i la universitat i establir una relacióde retroalimentació entre la professió ila formació.
Publiràdio vol analitzar els formatspublicitaris que es fan servir actualment
El grup vol contribuira una formació universitàriamés radiofònica dels futurs
professionals publicitaris
El grup ha publicat recentment el treball Los mitos dela publicidad radiofónica. Estrategias de la comunica-ción publicitaria en la radio española. Els professorsintegrants de Publiràdio mostren, en aquest primer lli-bre col·lectiu, una radiografia sobre els mites que avuilimiten el món de la publicitat radiofònica, i es fanressò, al mateix temps, de la consciència crítica delsector. Aquest llibre contribueix a una millor compren-sió de la dimensió publicitària de la ràdio, la potencia-litat de la qual com a negoci legitima la seva funció deservei públic.
El llibre analitza algunes de les preguntes-problemasegüents: per què la ràdio és aquesta gran desconegu-da?, i per què la ràdio no té credibilitat com a mitjàpublicitari? El llibre es qüestiona l’immobilisme delmitjà. Un altre tema de debat és per què la ràdio no
finança una bona recerca i dóna per bons els resultats de l’EGM. Un altre problema ques’aborda és per què la ràdio no deixa un gran marge de facturació a les agències de mit-jans. Una qüestió bàsica és el referent a les falques i les mencions, que són els formatsprincipals de la publicitat radiofònica.
Una radiografia sobre els mites de la publicitat radiofònica
Altres temes són l’estudi d’un sistemaalternatiu de mesura d’audiències a laràdio, que permeti la inclusió de lesaudiències excloses (principalment,l’audiència infantil) i l’estudi de l’efecti-vitat de les campanyes institucionals ala ràdio; la història de la publicitatradiofònica i l’anàlisi del procés pro-ductiu que formalitza el sector profes-sional de la creativitat publicitària en laseva relació amb el mitjà radiofònic.
11RECERCA
L’Escola de Prevenció i Seguretat Integral(EPSI), de la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB), va organitzar els passats21 i 22 de novembre les primeres Jornadessobre Maltractaments en les PersonesGrans i Polítiques d’Atenció Domiciliària.La trobada va aplegar especialistes deCatalunya i del Quebec (Canadà), un delspaïsos capdavanters en aquest àmbit,amb l’objectiu de millorar la prevenció ila detecció dels maltractaments quepateix aquest grup de població.
Segons els organitzadors d’aquestesprimeres Jornades, l’experiència delQuebec en l’atenció a les persones granspot ser de gran utilitat per a la implanta-ció del sistema públic d’atenció domici-liària a Catalunya, arran de la nova Lleide dependència aprovada pel Parlamentespanyol. En aquest sentit, les Jornadesvan suposar un intercanvi de coneixe-ments i d’opinions, des del punt de vistade la pràctica i de la investigació cana-
Es fan les primeres jornades Catalunya-Quebec-organitzades per l’EPSI-sobre aquesta temàtica
De la traducció científica a la genòmica, a l’Any de l’Evolució
traducció al català d’un text científic».Va moderar la taula la professoraMontserrat Bacardí, de la Facultat deTraducció i d’Interpretació de la UAB, ivan intervenir-hi Josep M. Camarasa,naturalista de l’Institut d’EstudisCatalans, el professor Ramon Pinyol,especialista en literatura i traduccionsdel segle XIX de la Universitat de Vic, i laprofessora Anna Aguilar-Amat, de laFacultat de Traducció i d’Interpretacióde la UAB, especialista en terminolo-gia.
El 21 de novembre, el professor EvanEichler, investigador principal alHoward Huges Medical Institute, va ofe-rir la conferència «Duplicació, malaltia ievolució del genoma humà».
El 27 de novembre, a la Facultat deCiències, Michael Ashburer, professorde biologia al Departament de Genèti-ca de la Universitat de Cambridge, vaparlar de genòmica i especiació.
I el 29 de novembre va tenir lloc, a la Facultat de Ciències de l’Educació, lataula rodona «Neurociències, genòmica ieducació», presentada pel degà de la Fa-cultat, Màrius Martínez. Ramon MariaNogués, catedràtic de l’Àrea d’Antropo-logia Física, va moderar l’acte, en el qualvan parlar Ignacio Morgado, catedràticde l’Àrea de Psicobiologia, Jorge Barudy,neuropsiquiatre especialista en infànciai adolescència en risc, i Josep MariaAsensio, catedràtic de l’Àrea de Teoria id’Història de l’Educació.
Les Jornades van reunir juristes, investigadors i treballadors socials de primer nivell de Catalunya i del Quebec.
Ponents de la taula rodona del 29 de novembre.
El volum de població gran augmentaràen els pròxims anys. Els últims estudisdemogràfics indiquen que a Espanya lespersones més grans de seixanta-cincanys seran 9,4 milions l’any 2025, delsquals 2,6 milions seran més grans devuitanta anys. Davant aquesta tendèn-cia, els experts presents a les Jornadesvan reclamar més atenció i coordinacióper part de les autoritats públiques i unamajor consciència social davant d’unproblema, el dels maltractaments, queafecta una bona part de la població granperò que encara resta invisible social-ment.
Els experts reclamen més recursos per acabaramb els maltractaments a les persones grans
denques, d’una banda, i de la gestió quees porta a terme a Catalunya, de l’altra.
EXPERTS DE DIFERENTS ÀMBITSLes Jornades van reunir juristes, investi-gadors i treballadors socials de primernivell de Catalunya i del Quebec, comara Manuel Ballbé, catedràtic de DretAdministratiu de la UAB; Mercè Dot,educadora social i coordinadora de lesJornades; Ignace Olazabal, investigadordel Centre de Recerca de GerontologiaSocial de Montreal, i Sarita Israel, treba-lladora social del Centre de Salut i deServeis Socials de Cavendish.
Durant aquestes darreres setmanes,han continuat les activitats de l’Any del’Evolució de la Universitat Autònomade Barcelona. El 14 de novembre, vatenir lloc a la Facultat de Traducció id’Interpretació la primera taula rodonadel cicle, titulada «Darwin: la primera
12 RECERCA
El Fòrum de la Recerca 2006 va dur aterme la segona sessió, una taula rodonaper conèixer com es veu, des de fora, larecerca que es fa a la UAB. Estructuradaen forma de taula rodona, van partici-par-hi diversos investigadors ICREA i Al-fonso Beltrán, director general adjunt dela Fundació Espanyola de Recerca i Tec-nologia. Enric Banda, director de la Fun-dació Catalana per a la Recerca i la Inno-vació, va exercir com a moderador.
Durant la jornada, es va posar de mani-fest la conveniència de reduir l’atomitza-ció de la recerca universitària i la neces-sitat de dur a terme un major nombred’investigacions interdisciplinàries pertal de potenciar-ne l’abast i l’excel·lèn-cia. Alexander Fidora, investigadorICREA de Ciències de l’Antiguitat i del’Edat Mitjana de la UAB, va considerarnecessari l’establiment d’una «cultura dela recerca compartida» i va incidir espe-cialment en la necessitat de definir granslínies de recerca consolidades amb con-tinuïtat en el temps.
Una altra qüestió debatuda va ser el sis-tema d’avaluació dels projectes de recer-ca i de contractació de personal docent i
La segona sessió delFòrum de la Recerca vaanalitzar la visió externa de la recerca a la UAB
BREUS
Del 21 al 24 de novembre, la UAB va aplegar alguns dels experts en seguretatalimentària més destacats a escala internacional, amb motiu del V Taller sobre Mètodes Ràpids i Automatització en Microbiologia Alimentària. Les sessions van tenir lloc a la Facultat de Veterinària,amb l’objectiu de donar a conèixer els mètodes més recents per detectar ràpidament els microorganismes que es troben habitualment als aliments i a l’aigua, i garantir-ne la seguretat i la higiene. El ponent principal va ser el professor Dr. Daniel Y. C. Fung, catedràticde la Universitat Estatal de Kansas, especialitzat en microbiologia dels aliments.
Un dels elements químics més perjudicialsper al medi ambient i per als éssers humansés el mercuri, per la qual cosa resultaimportant analitzar en quina quantitat es troba i com es comporta un cop arribaal terra procedent de les emissions industrials. Investigadors del Departamentde Química de la UAB han estudiat elsterrenys més propers a una planta químicade clor-àlcali ubicada a Holanda. Els resultats obtinguts són considerats clauper predir-ne la mobilitat i per avaluar el risc de contaminació mediambiental.
Mercuri contaminant
Deu projectes d’investigació sobrel’Alzheimer i altres malalties del cervell,presentats per hospitals vinculats a la UABi centres de recerca i docència de la mateixauniversitat a la Fundació La Marató de TV3,en l’edició del 2005, han estat seleccionatsper rebre suport financer per al seu desenvolupament. Els projectes van serpresentats pels hospitals Germans Trias iPujol, Santa Creu i Sant Pau i Vall d’Hebron;l’Institut de Neurociències i l’Institut deBiotecnologia i Biomedicina i la Facultat deMedicina. Els projectes elegits –35 d’un totalde 204 presentats– van ser avaluats per 200científics especialistes en neurociènciesd’àmbit internacional, segons la seva qualitat, metodologia i rellevància. El pressupost total és de 6.890.426 euros.
La investigació de la UAB i la Fundació La Marató de TV3
Taller sobre seguretat alimentària a Veterinària
investigador. Genoveva Martí, investiga-dora ICREA de la Universitat de Barce-lona, amb una llarga experiència alsEstats Units i al Regne Unit, va explicarels sistemes d’avaluació d’aquests paï-sos i es va mostrar partidària d’avaluarles propostes des d’una perspectiva mésqualitativa.
La figura de l’investigador ICREA vaser considerada per Rainer Zahn, inves-tigador ICREA de Geologia de la UAB,per a qui resulta fonamental que s’eli-minin les fronteres polítiques i culturalsentre universitats i països per avançaren recerca.
Enric Banda va reconèixer l’importantesforç realitzat en els últims anys per laUniversitat Autònoma de Barcelona enrecerca, i va fer un especial esment a lacreació del Parc de Recerca i l’EsferaUAB.
Cal potenciar les recerquesinterdisciplinàries
Una de les claus per a l’eradicació de latuberculosi és el coneixement de la res-posta immunitària de l’hoste. Els recep-tors toll-like tenen un paper molt impor-tant en la immunitat innata perquèindueixen la producció de citocinesproinflamatòries que protegeixen da-vant malalties com la tuberculosi. Enl’estudi, es van infectar amb Myco-bacte-rium tuberculosi i Myco-bacterium bovisBCG ratolins salvatges i ratolins ambdèficit de toll-like. Es va observar que elssegons són més susceptibles a la infec-ció per via respiratòria que els salvatges.
Èxit en un experiment sobre la tuberculosiCientífics del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB i de la Uni-tat de Tuberculosi Experimental de l’Ins-titut per a la Investigació en Ciències dela Salut «Germans Trias i Pujol» han col-laborat en un experiment, dirigit des dela Universitat d’Estocolm, per millorar eltractament de la tuberculosi a partir del’estudi dels receptors toll-like.
Els assajos en models animals demos-tren per primer cop que la senyalitzacióa través d’aquests receptors té una fun-ció protectora en l’inici de la infecciótuberculosa en el tracte respiratori.
13
COMUNITAT
Augmenta el vot per triar els estudiants claustrals
La participació va serdel 6,69 %, mentreque als comicis passats va ser del 2,85 %
El 21 de novembre passat van tenir llocles eleccions per triar els representantsdels estudiants al Claustre de la UAB,òrgan màxim de representació de lacomunitat universitària.
Un total de 2.069 estudiants dels 30.933que hi tenien dret van votar, fet quesuposa un 6,69 % de participació. Tot ique és una xifra força baixa, es tractad’un índex de participació més alt que elde les eleccions passades, en què nomésvan exercir el seu dret un 2,85 % delsestudiants.
Tot i això, la participació va ser moltdesigual segons els centres. Les participa-cions més altes es van registrar a laFacultat de Medicina, amb un 18,72 %, a la nova Facultat de Biociències, amb un14,40 %, i a la Facultat de Ciències Polí-tiques i de Sociologia, amb un 14,26 %.
A l’extrem contrari, l’índex de participa-ció més baix va correspondre a la Facultatde Ciències de l’Educació, amb només un1,43 % de participació, i a l’Escola dePostgrau, amb un 1,54 %.
En total es van triar 89 claustrals dels 90possibles, atès que a l’Escola Universi-tària d’Estudis Empresarials de Sabadellnomés es van presentar tres candidatures
BREUS
El 28 de novembre passat, va tenir lloc lajornada de fòrum presencial, que ha tancatel procés participatiu de revisió del Plad’acció per a la sostenibilitat de la UAB.En aquesta trobada s’han presentat les accions fetes des de 2002, any en quèes va aprovar l’Agenda 21, i les propostes de revisió dels participants al fòrum virtual.En el fòrum presencial s’han debatut i aprovat algunes de les noves propostessorgides al fòrum virtual. Cal assenyalarque, malgrat la modesta assistència (una vintena de persones), el fòrum va acollir un interessant debat sobre les diverses actuacions proposades, queprimer es van treballar en grups i despréses van posar en comú. L’acte també va servir per constatar el desconeixementdels projectes mediambientals al campus.Les necessitats de la UAB més destacadesvan ser la millora del transport públic i l’accessibilitat amb bicicletes, per la qual cosa es vol donar suport al projecte del Camí Verd del Vallès, introduir criteris de sostenibilitat en la construcció i remodelació d’edificis, recuperar ecològicament les rieres i continuar eliminant les barreres arquitectòniques.Una vegada conclòs el procés participatiu,es tractaran els resultats dels fòrums virtual i presencial per tal d’elaborar el nou pla d’acció, i per donar resposta a tots els comentaris i aportacions rebudes. Els participants al fòrum rebran com a obsequi un calendari del 2007 amb fotografies relacionades amb la gestió ambiental de la UAB. Per a la realització de tot el procés participatiu, la UAB disposa d’un ajut concedit pel Consell Social.
Fòrum presencial del Plad’acció per a la sostenibilitat
Les diferents assemblees vanobtenir la majoria de claustrals,
amb un total de 63 estudiants
quan els corresponen quatre represen-tants. Tots aquests estudiants passen aformar part del Claustre de la UAB, inte-grat per 303 membres en total.
Pel que fa a les candidatures guanyado-res, les diferents assemblees van obtenirla majoria de claustrals, amb un total de63 estudiants assemblearis. El ConsellGeneral d’Estudiants de Medicina o elCol·lectiu d’Estudiants de Veterinària vanobtenir tots els claustrals a les respecti-ves facultats. Estudiants en Acció, AJEC(Associació de Joves Estudiants de Ca-talunya) i la nova associació REC (Revo-lució Estudiantil de Catalunya) són elscol·lectius interuniversitaris que hanaconseguit representants claustrals.
Finalment, vuit dels nous claustralss’havien presentat a títol individual (d’a-quests, destaca la totalitat dels de Cièn-cies de l’Educació).
El Claustre és l’òrgan màxim de repre-sentació de la comunitat universitària ies dedica a debatre les línies generalsd’actuació de la Universitat, controla lagestió dels càrrecs i impulsa l’activitatnormativa d’altres òrgans. Els represen-tants dels estudiants es renoven cada dosanys.
Els estudiants que van votar van ser 2.069. A la Facultat de Medicina, a la foto, és on hi va haver més participació.
El bon temps que va presidir la 21a edi-ció de la Festa Major de la UniversitatAutònoma de Barcelona va animar elsjoves a participar en les activitats orga-nitzades. Més de cinquanta mil personeses van apropar fins al campus de Bella-terra per gaudir, des del migdia, d’unajornada lúdica.
Com els darrers anys, l’ambient mésfestiu es va respirar a la Rambla Nord, ones van col·locar les vuitanta parades delsestudiants, que oferien pastissos, entre-pans, begudes i un ampli ventall d’origi-nals productes. La festa va continuaramb el seu esperit sostenible amb l’ús degots reutilitzables, que van permetre unaneteja ràpida del campus per retornarl’endemà a la seva activitat normal. Lesactuacions més seguides van ser les del’escenari central, on van actuar elsgrups més famosos, encara que la festaes va estendre arreu del campus fins mésenllà de les 10 de la nit.
Més de 50.000 personesvan participar en la 21a edició, amb activitats per totel campus de Bellaterra
La Festa Major de l’Autònomacontinua creixent
BREUS
COMUNITAT14
Aquest any, les activitats de la plaçaCívica van tenir més ressò. Així, la pro-jecció a l’aire lliure de la pel·lícula Char-lie y la fábrica de chocolate, durant laqual es van repartir xocolatines, o la bo-tifarrada van ser seguides per moltagent.
El Servei d’Activitat Física també vaorganitzar activitats per apropar l’esporta la comunitat universitària. La provaestrella, la Cursa, en la qual van partici-par més de cinc-centes persones, es vadividir en dos recorreguts de tres i sisquilòmetres. En la primera modalitat, va guanyar Víctor Montaner, en catego-ria masculina, i Alba Martínez, en cate-goria femenina. En la distància llarga esva imposar Xavier Areny, en homes, iManela Martínez, en dones.
Eleccions a la Junta delPersonal Docent Investigador
El 29 de novembre passat, van tenir lloc les eleccions als òrgans de representaciódel personal docent i investigador (PDI) funcionari i laboral. L’objectiu de les eleccions era renovar els membres de la Junta de PDI funcionari i crear el Comitè d’Empresa del PDI laboral.Pel que fa als resultats de la Junta del PDIfuncionari, els guanyadors han estat els membres del sindicat CCOO, que hanobtingut onze representants; seguit de CSI-CSIF, amb quatre representants;CGT, amb tres representants; i UGT, també amb tres representants. Pel que fa al Comitè d’Empresa del PDI laboral, CCOOtambé ha estat el sindicat més votat, ambdotze representants; CSI-CSIF i UGT, amb quatre representants cadascun, i CGT, amb tres representants. La Junta de Personal Docent i Investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona vacelebrar l’any 1998 el seu desè aniversari.A finals de 1987 van tenir lloc les primereseleccions sindicals, d’on va sorgir la primera Junta, que va obrir una viaimportant de canalització de l’acció sindical.
Conveni per al foment de l’ús del biodièsel
L’Associació Catalana de Biodièsel, que presideix Manel Ebri, de la UAB, i l’Institut Metropolità del Taxi van signar el 20 de novembre un acord per difondrel’ús del combustible biodièsel. L’associaciócol·laborarà, informarà i assessorarà els taxistes de l’àrea metropolitana sobrel’ús del biodièsel. La UAB és una universitatcapdavantera en l’ús d’aquest combustibleecològic, ja que va ser pionera a fer-lo servir. Una part important del seu parcautomobilístic funciona amb biodièsel. Ara fa un any, els experts catalans en aquesta matèria es van reunir a la UABper parlar de les perspectives i els usos de futur d’aquest combustible.
El grup Sidonie, durant diferents moments de la seva actuació.
La paradeta dels estudiants de Fisioteràpia oferia massatges als assistents a un preu mòdic.
COMUNITAT 15
PUBLICACIONS
CARA A CARA CON TU DOLOR. Técnicas yestrategias para reducir el dolor crónico.Jenny Moix. Paidós. 2006.L’autora, professora del Departament dePsicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació,ofereix un llibre d’autoajuda adreçat a lespersones afectades perquè puguin emprarestratègies que s’han demostrat eficacesen la reducció del dolor i en l’augment de la qualitat de vida en diversos estudiscientífics, i als professionals de la salutque tracten aquest tipus de malalt. El llibre inclou exercicis, contes, cites,metàfores i exemples d’altres pacients i es basa en l’experiència de l’autora a partir de diverses investigacions.
L’Associació d’Amics atorga elsseus premis en la festa anual
Els professors de la UABFrancesc Serra, MarinaSubirats i Blanca Vilà han estat premiats
El dia 17 de novembre va tenir lloc a laCasa Convalescència la Festa Anual delsAmics de la UAB, que presideix XavierMuñoz. Els professors i estudiants pre-miats, juntament amb els seus amics imembres de la comunitat universitària,van omplir la sala d’actes de la CasaConvalescència, en un acte que va serconduït per la cantant i actriu EstherFormosa, acompanyada pel músic i can-tant Adolfo Osta. Enguany, han estat pre-miats els professors Francesc Serra,Marina Subirats i Blanca Vilà.
Ramon Pascual va glossar la personali-tat humana i científica de Francesc Serra,un dels científics més destacats de laUniversitat Autònoma de Barcelona, quedes del primer moment va unir la docèn-cia i la investigació amb la col·laboracióamb les empreses. Va ser el principalimpulsor del Centre Nacional de Micro-electrònica, del CSIC.
UN ALTRE MÓN. Arcadi Oliveres. Col·lecció El Fil d’Ariadna. Angle. 2006 Amb el seu discurs crític i alhora pedagògic,l’autor considera que no només és possibleun altre món, sinó també necessari,sobretot davant les injustícies socials i la degradació ambiental. Entre la complicitat cap a un sistema que ensdomina i les possibilitats de discrepar-hi,hi ha un espai de consciència que ens hade permetre veure que ni tot està perdutni tot és impossible. Es tracta de posar en funcionament els mecanismes i les eines necessàries per desmuntaralgunes teories i buscar un món més just.
Teresa Eulàlia Calzada va glossar latambé premiada Marina Subirats, de quiva parlar de la seva tasca educativa en el camp de la sociologia i va remarcar elseu compromís social i polític, tant en lalluita contra el franquisme com en lesresponsabilitats assumides en l’etapademocràtica, ja que va ser directora del’Instituto de la Mujer i regidora d’Edu-cació de l’Ajuntament de Barcelona.
La professora Montserrat Pi va recor-dar les tasques a favor del estudis euro-peus de Blanca Vilà en els temps en quèEuropa es veia com una esperança, i va glossar la trajectòria de la professoraVilà en endegar el Centre de Documen-tació Europea i el posterior Institut d’Es-tudis Europeus.
Els premiats van agrair el reconeixe-ment que es feia a la seva tasca ambaquest premi, alhora que van recordar lallarga dedicació a la UAB, fent referènciaa la llibertat i capacitat creativa que elsva aportar la seva implicació en la crea-ció d’una universitat jove i renovadora.
PREMI A JIMÉNEZ VILLAREJOEl Premi Universitat-Societat, que patro-cina el Consell Social, va ser atorgat aCarlos Jiménez Villarejo, de qui la pro-fessora Mercedes García Arán va fer lapresentació recordant la seva lluita pelsdrets humans i per la justícia en tempsde la dictadura, quan va patir represà-lies. També va destacar la seva tasca coma fiscal especial Anticorrupció.
En el transcurs de l’acte, es van lliurarels premis extraordinaris de doctoratatorgats el curs 2005-2006.
El Premi al Col·lectiu UAB va ser en-guany per a tots el membres que inte-gren el Servei Assistencial de Salut, queva ser glossat pel professor Manel Sabés.
D’esquerra a dreta, Carlos Jiménez Villarejo, Blanca Vilà, Marina Subirats i Francesc Serra.
Els membres del SAS recollint el premi.
L’ENTREVISTA16
Ens pot explicar en què consisteixen les duplicacions genòmiques?Són seqüències repetitives que existei-xen en el genoma. Podeu imaginar-lescom còpies de petites regions de l’ADN.Aquests estudis són molt importants, jaque el rastre d’aquestes seqüències enspermet saber més sobre el procés de l’e-volució i de les malalties. El nostre labo-ratori treballa en aquestes dues línies derecerca.
Parli’ns una mica més sobre les sevesinvestigacions.Nosaltres volem observar no només laseqüència del genoma sinó també unainformació que s’hi troba subjacent. Les
L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest investigadordels Estats Units, expert en duplicació genòmica
Evan E. EichlerDes de 2005, és investigador de l’InstitutMèdic Howard Hughes i professoradjunt del Departament de Ciències del Genoma de la Universitat deWashington, Seattle (Washington). El professor Eichler es va doctorar engenètica molecular al Baylor College of Medicine, Houston (Texas).Actualment, les seves àrees de recerca se centren en la duplicació genòmicaseguida d’una mutació adaptativa que es considera una de les forcesprimàries per a l’evolució de la novafunció. L’objectiu a llarg termini de la seva recerca consisteix a entendre l’evolució, la patologia i els mecanismesde la duplicació dels gens i la transposicióde l’ADN dins el genoma humà. Eichler va explicar les seves recerques en el cicle de conferències Genomes i Evolució, organitzat amb motiu de l’Any de l’Evolució a la UAB.
l’autònomaL’AUTONOMAPublicació de la UABEDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció
IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions
REDACCIÓ: P. Cabrera, M. Benito, E. Crespo, M. J. Delgado, P. Gallegos,M. A. Linares, A. Merino, S. Perelló, L. Santos, C. Valls
FOTOGRAFIES: A. Zamora, J. Pareto, P. Caufapé i M. Benito
Desembre de 2006. Núm. 198Les opinions expressades pels entrevistats reflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta revista sense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.es
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 [email protected]
utilitzem totes dues per poder construirel conjunt, la qual cosa ens permetdetectar les duplicacions i els canvisestructurals que es produeixen enaquestes regions. La nostra tasca impli-ca el descobriment sistemàtic d’aques-tes regions, el desenvolupament demètodes per avaluar la seva variació, ladetecció d’indicis de ràpida evoluciódels gens i, en última instància, la corre-lació d’aquesta variació genètica ambles diferències fenotípiques dins d’unamateixa espècie i entre elles.
El seu treball l’ha dut a estudiar elsximpanzés. Som tan diferents d’ells?Molts diuen que la diferència entre xim-panzés i humans és de tot just un 1 %. Elque passa és que es refereixen només alscanvis que es produïen en els parells debases (A, C, T i G). Però, si ens fixem enles duplicacions genòmiques, aquestadiferència augmenta a un 4 %. Aquestesduplicacions són responsables de les di-
ferències genètiques i fenotípiques, dife-rències que determinen com actuarà unximpanzé i com actuarà un home. Nos-altres tenim la hipòtesi que els granscanvis evolutius tenen un gran impacte,no solament en les malalties, sinó tambéen el procés que ha sofert el nostre ADNper poder justament diferenciar-nos delsximpanzés o dels altres primats.
L’evolució necessita les mutacions.Intervé l’atzar en aquest procés?No, definitivament no. Una de les con-clusions més importants de les nostresinvestigacions és que l’aleatorietat noexisteix en el procés de les duplicacionsgenòmiques. En el genoma existeixenàrees específiques que són propenses aduplicar-se i altres que són propenses a acceptar aquestes àrees. És a dir, notots els gens tenen les mateixes probabi-litats de duplicar-se. Per tant, el quedetermina aquesta probabilitat és laposició del genoma i no l’atzar.
«La diferència entre ximpanzés ihumans no és de l’1 %, com diuen»
CAU
FAP
É