1

DRET CIVIL I

1r de grau en Dret

2

1. EL DRET CIVIL EN LORDENAMENT JURDIC PRIVAT 1.1 Delimitaci del concepte de Dret Civil

El Dret Civil (DC) constitueix una unitat histrica resultant de la seva llarga evoluci. Entre els segles IV i I a.C, coincidint amb la fase dassentament de la Repblica de Roma, apareix el concepte de Ius Civile.

- IUS CIVILEPer als romans, el ius cicile era el Dret propi i peculiar de Roma. Era un Dret que noms saplicava als habitants i ciudatans de la ciutat de Roma. El ius civile era un Dret que incloa tant dret pblic [Institucions de carcter penal, processal i administrativa o poltica] com dret privat [Persona, propietat, obligacions i herncia]. El uis civile santeposava al que actualment coneixem com a ius gentium i el ius honorarium.

- IUS GENTIUM Dret de creaci judicial i saplicava, com a sistema com, a altres pobles civilitzats.

- IUS HONORARIUM Dret dictat pel pretor que interpreta el Dret i ladequa al problema en gesti.

Aquests eren els diferents tipus de Dret que trobem durant lassentament de la Repblica Romana. Les diferncies entre ells sn clares: Entre el ius civile i el ius gentium, la diferncia radica en els destinataris del Dret [un, el ius civile, saplica noms als habitants i ciutadans de la ciutat de Roma, i laltre, el ius gentium, saplica a la resta de pobles civilitzats]; i entre el ius civile i el ius honorarium, la diferncia radica en les fonts del Dret [un, el ius civile, sorigina a partir de les Assemblees populars i per la interpretaci dels juristes, i laltre, el ius honorarium, s un producte dels magistrats]. Aquesta diferncia entre els diferents Drets existents es va esborrar a causa de levoluci poltica, social i econmia de lImperi rom. Lany 212 d.C es va concedir la ciutadania a tots els memebres de limperi rom i els pressupsits dels ius gentium desapareixen. El ius gentium i el ius honorarium van comenar a desenvolupar unes funcions complementries i es van acabar incorporant al ius civile. Amb la caiguda de limperi rom doccident lany 476 d.C, el Dret rom perd total vigncia a la part europea, tot i que no va acabar de desaparixer. Per altra banda, al segle v d.C, sactiva lestudi del dret clssic de lantiga Roma, que finalitza amb la creaci del Corpus Iuris, una recull de Justini. Amb larribada de lEDAT MITJANA, es rep el Dret Rom procedent de limperi rom dorient i apareixen drets particulars. Cal destacar, tamb, el naixement de la cincia eclesistica del dret. Grcies a la labor interpretativa dels glossadors i els post-glossadors, que consistia en entendre els preceptes dels Corpus Iuris, es va tornar a obrir un procs destudi del dret rom a Europa. Es per aix que durant ledat mitjana, el DC equival al dret rom [dret pblic i dret privat]. Tot i aix, els preceptes del Dret Civil passa a ser ius commune, era un Dret com. Per la complexa societat de ledat mitjana va provocar que es redus la noci de Dret Civil a dret privat, ja que la part pblica del Dret Civil (penal, administratiu i processal) era de difcil aplicaci en aquella societat tant diferent. A causa daix, trobem que a lEdat Mitjana conviuen tres drets diferents:

- El dret cannic - El dret local de cada regne, altrament dit dret particular - El dret Civil en la seva vessant privada.

Aquesta privatitzaci del Dret Civil coincideix amb lenfortiment dels Estats i amb la ascendent intervenci dels poders estatals en la creaci de normes vinculants per regular les relacions entre particulars. Durant lEdat Moderna, lestat era el titular exclusiu del poder de dictar normes, de resoldre conflictes jurdics i dutilitzar la fora per a fer executar les decisions

TEMA 1: EL DRET CIVIL

3

preses. El dret civil continua sent dret rom, dret com que els estats apliquen subsidiriament i es diferencia del dret estrictament nacional. Ja entrats als s.XVIII, arriba els fenomen de la codificaci. Aquest fet cristalitza definitivament el dret civil convertint-lo en dret privat i nacional [CODI CIVIL DE NAPOLE (1804)]. A partir daquest fenomen, els contingut dels codis civils delimitaran el Dret Civil. El contingut daquest es centra en la persona i en aquelles institucions de dret privat relacionats amb aquestes: dret de famlia, dret patrimonial i els dret de successi.

1.2 El Dret Civil en el marc de la dicotomia dret pblic dret privat El dret positiu tradicionalment es divideix en dues branques: dret pblic i dret privat. Es per aix que considerem que:

- el dret civil s dret privat, per no s tot el dret privat Hi ha altres branques del dret privat que acaben obtenint autonomia [dret mercantil i/o dret laboral]

- El dret civil no s un dret especial part del dret privat que per raons histriques gaudeix dautonomia legislativa, cientfica i didctica.

El dret mercantil socupa de lestatut particular dels empresaris i de les seves relacions patrimonials

El dreta laboral, que regula els contractes de treball. Es per aix que existeixen dos pressupsits: el dret civil no s dret pblic i el dret civil no s cap dret especial.

DRET PBLIC DRET PRIVAT Normas imperativas

Las relaciones en las que ambos

sujetos o uno es una entidad jurdica pblica

Tesis del inters: las reglas que lo conforman atienden a regular intereses que afectan a la comunidad en general (intereses generales).

Interviene un sujeto al que se le atribuye autoridad (imperium: Estado)

Autonoma de la voluntad: normas

Las relaciones se establecen entre particulares (Derecho Civil y Derecho Mercantil)

Las reglas que lo conforman persiguen fines de inters particular

Intervienen los sujetos actan en plano de igualdad

En Dret Privat tamb existeixen normes imperatives. Tenim voluntat de disposici,

per ens poden obligar Actualment, lAdministraci pot actuar com a ens privat i participar del dret privat En dret privat, es pressuposa que hi ha igualtat. Si hi ha una part ms dbil, el dret civil

parteix per protegir-la

CARACTERSTIQUES: - El dret civil s un dret privat, que t com a objecte les relacions i relacions

entre particulars. Hi ha un marge dactuaci a la voluntat privada. En general,

dispositivas

Normes dispositives: les parts decideixen qu aplicar.

DEFINICI DE DRET CIVIL Conjunt de normes de dret privat general lobjecte de les quals s la regulaci de tot el que afecta a la persona en la seva consideraci com a subjecte, amb tots els drets que li corresponen com a tal, y en les relacions derivades de la seva integraci en la famlia i de ser subjecte dun patrimoni dins de la comunitat.

4

Totes les seves normes sn dispositives.

- El dret civil s dret privat general: sha de tenir en compte la condici de

personalitat subjecte sense cap dada ms. Saplica a totes les persones per igual. Aix ho tradum amb la regla de suplatorietat

Si no hi ha una norma especfica, fins i tot en lmbit del dret privat, aplicarem la norma general (normes de dret civil)

1.3 Matries del dret civil

El contingut del dret civil es configura a traves de la persona i el seu patrimoni.

PERSONA Es contempla la persona en s mateixa considerada i els drets que li sn inherents (bns i drets de la personalitat) i tracta tamb les relacions familiars de la persona en el Dret de la famlia.

PATRIMONI Conjunt de drets avaluables amb diners que pertanyen a una persona. Es tracta a partir del dret patrimonial:

Dret de les coses regula les facultats de les persones sobre les coses (dret de propietat i drets reals limitats), els modes dadquisici, prdua i extinci dels drets reals i la publicaci daquests per la via dels registres pblics.

Drets de crdits o personals que atenen als instruments dintercanvi de bns i serveis, regula les obligacions, els contractes i la responsabilitat resultant de les mateixes

Dret de successi regula el patrimoni duna persona desprs de la seva defunci.

2. LA CODIFICACI ESPANYOLA 2.1 El codi civil espanyol

La codificaci sinicia en el segle XVIII i finalitza a principis del segle XX. Aquest fenomen rep una gran influncia del Codi Civil francs de 21 de mar de 1804, el codi civil de Napole. Aquest moviment codificador, a Espanya hi interv seguint diferents etapes:

a. La codificaci espanyola comena amb una etapa de projectes unitaris en els que semmarquen els primers intents de codificaci que no van arribar a bon port. Tots aquests projectes tenien carcter uniformista, que xocava amb els drets propis de cada regi, que es resistien a perdre.

b. Sinicia una etapa de lleis especials: Congrs de Juriconsultors celebrat a Madrid el 1863, que va proposar diferents vies per a solucionar el problema:

[CCCat art.111-6] Les disposicions daquest Codi i de les altres lleis civils catalanes poden sser objecte dexclusi voluntria, de renncia o de pacte en contra, llevat que estableixin expressament llur imperativitat o que aquesta es dedueixi necessriament de llurcontingut. Lexclusi, la renncia o el pacte no sn oposables a tercers si en poden resultar perjudicats.

[CC art.4.3] Las disposiciones de este cdigo se aplicarn como supletorias en las materias regidas por otras leyes

[CCCat art.111-4] Carcter de dret com - Les disposicions daquest Codi constitueixen el dret com a Catalunya i sapliquen supletriament a les altres lleis.

5

o Redactar lleis especials que solucionessin problemes concrets que es puguin plantejar en les diferents matries i preparar aix el cam a la codificaci

o La redacci dun codi en el que coexisteixin disposicions generals amb altres despecials.

c. Etapa de la Llei de Bases, que consisteix en que el govern presenti a les Corts les lnies o principis generals de la matria que una vegada aprovats seran desenvolupats per la Comissi tcnica que redacta el text.

d. El codi civil espanyol sacaba redactant i aprovant per mitj de Reial Decret de 6 doctubre de 1888 i entra en vigor l1 de maig de 1889.

CARACTERSTIQUES: - El CC consta de 1976 articles i est estructurat en diferents llibres:

Llibre I: Persona i Famlia Llibre II: Bns, drets de propietat i drets reals Llibre III: Maneres dadquirir la propietat i ladquisici per causa de

defunci Llibre IV: Obligacions i contractes (incloent economia matrimonial),

usucapi i prescripci. - El CC no abarca tota la normativa civil, ja que coexisteix amb:

a) AMB LLEIS ESPECIALS Lleis aprovades abans de la redacci del CC i no han estat incorporades al CC. Ex. Shan anat aprovant lleis especials que regulen aspectes especfics duna determinada instituci ja contemplada en el CC, com per exemple els lloguers urbans, rstics, o dalgunes matries que es poden regular de forma separada.

b) AMB DRETS FORALS La llei de Bases de 1888 va establir que les provncies i territoris en els que subsisteixi Dret Foral en el moment de lentrada en vigor del CC, el conservaran amb tota la seva integritat i sanir incorporant al CC a travs dapndix. Tot i aix, noms saprova lapndix dArag [RD llei de 7 de setembre de 1925]. Les autonomies desapareixen desprs de la Guerra Civil i es torna a posar sobre la taula la qesti dels drets civils propis. Anys ms tard, en el Congrs Nacional de Dret Civil de Saragossa (3-9 octubre de 1946), es pretn aconseguir un codi civil nic que respecti les institucions forals. Es per aix que es proposa:

Recollir tots els drets forals i ajuntar-los en un mateix text

Un cop recollits els drets forals, seran estudiats per tal de ser incorporats al CC

Recull de Catalunya (1960) [...] 3. LA PLURALITAT DORDENAMENTS CIVILS La CE de 1978 permet que les CCAA puguin legislar en matria civil. Ara b, la CE en aquest punt adopta una visi molt federalista, ja que noms ho permet a certes CCAA, aquelles que, prvia a la CE, ja tenien un dret civil desenvolupat. s per aix que considerem que a lestat espanyol hi ha una pluralitat dOJ, ja que coexisteixen el Codi Civil espanyol [CC] ms una compilaci de drets forals de les CCAA. El sistema espanyol es basa en el repartiment de competncies contingudes ens els art.148 i 149 de la CE.

[CE art.149.1.8] Legislacin civil: Sin perjuicio de la conservacin, modificacin y desarrollo por las Comunidades Autnomas

de los derechos civiles, forales o especiales, all donde existan. En todo caso, las reglas relativas a la aplicacin y eficacia de las

normas jurdicas, relaciones jurdico-civiles relativas a las formas de matrimonio, ordenacin de los registros e instrumentos

pblicos, bases de las obligaciones contractuales, normas para resolver los conflictos de leyes y determinacin de las fuentes

del Derecho, con respeto, en este ltimo caso, a las normas de derecho foral o especial.

6

Lestat es va formar a partir de diferents regnes que tenien els seus propis OJ civils. A part, daix, aquests OJ en matria civil es mantenen durant la codificaci del Dret Civil (s.XIX) i arriben fins a lactualitat. Com hem dit anteriorment, juntament amb el Codi Civil existeix un dret civil propi en aquelles regions que el mantenen a travs de les seves compilacions (Arag, Balears, Catalunya, Galcia, Navarra i Vizcaya-lava). La CE possibilita a les CCAA a legislar en matria civil, cosa que permet no noms la seva conservaci, sin tamb la seva modificaci i el seu desenvolupament.

3.1 El repartiment de competncies Lestat t competncia en mbit civil sobre:

- Laplicaci i leficcia de les normes jurdiques - Les relacions jurdico-civils relatives al matrimoni i a les formes - Lordenaci dels registres i instruments pblics - La base de les obligacions contractuals - Les normes per resoldre conflictes entre lleis - La determinaci de les fonts de dret dacord amb les normes de dret foral

(jerarquia normativa i temporalitat de normes) Les CCAA tenen la competncia de la conservaci, el desenvolupament i la modificaci dels drets civils o forals especials. A partir dels Estatuts dAutonomia, cada CCAA ha exercit el seu dret a legislar en matria civil

Amb tot, a causa daquesta coexistncia entre diferents ordenaments jurdics, es necessari establir unes relacions i uns criteris per no crear llacunes legals. Els criteris de relaci existents en lestat espanyol sn:

Supletorietat Cada OJ ha desgotar totes les seves normes abans dacudir a laplicaci de normes derivades dun altre OJ. Tot i aix, si encara existeix el buit legal, el dret estatal abans que un altre OJ duna CCAA diferent s supletori al de la CCAA

Aplicaci Criteri que hem de seguir per saber quan procedeix el dret estatal o el dret de les CCAA. Si les matries sn de competncia exclusiva de lestat, apliquem la norma a tot el territori espanyol. Si la competncia s de les CCAA, podem seguir dos criteris: el criteri territorial (a cada CCAA ha daplicar-se preferentment el dret autonmic de la CCAA dins el seu territori) o el criteri personal (vecindad civil)

[Estatut dAutonomia de Catalunya art.14] Les normes i disposicions de la Generalitat i el dret Civil de Catalunya tenen

eficcia territorial, sense perjudici de les excepcions que puguin establir-se en cada matria i de les situacions que hagin de

regir-se per lestatut personal i/o altres normes extraterritorials.

Els estrangers que adquireixin la nacionalitat espanyola queden sotmesos al dret civil catal mentre mantinguin la vecindad

administrativa a Catalunya, a no ser que mostrin la seva voluntat en contra.

[CC art.14] 1. La sujecin al derecho civil comn o al especial o foral se determina por la vecindad civil. 2. Tienen vecindad civil en territorio de derecho comn, o en uno de los derechos especiales o foral, los nacidos de padres que tengan tal vecindad. Por la adopcin, el adoptado no emancipado adquiere la vecindad civil de los adoptantes. 3. Si al nacer el hijo, o al ser adoptado, los padres tuvieran distinta vecindad civil, el hijo tendr la que corresponda a aqul de los dos respecto del cual la filiacin haya sido determinada antes; en su defecto, tendr la del lugar de nacimiento y, en ltimo trmino, la vecindad de derecho comn. Sin embargo, los padres, o el que de ellos ejerza o le haya sido atribuda la patria potestad, podrn atribuir al hijo la vecindad civil de cualquiera de ellos en tanto no transcurran los seis meses siguientes al nacimiento o a la adopcin. La privacin o suspensin en el ejercicio de la patria potestad, o el cambio de vecindad de los padres, no afectarn a la vecindad civil de los hijos. En todo caso el hijo desde que cumpla catorce aos y hasta que transcurra un ao despus de su emancipacin podr optar bien por la vecindad civil del lugar de su nacimiento, bien por la ltima vecindad de cualquiera de sus padres. Si no estuviera emancipado, habr de ser asistido en la opcin por el representante legal. 4. El matrimonio no altera la vecindad civil. No obstante, cualquiera de los cnyuges no separados, ya sea legalmente o de hecho, podr, en todo momento, optar por la vecindad civil del otro. 5. La vecindad civil se adquiere : - Por residencia continuada durante dos aos, siempre que el interesado manifieste ser esa su voluntad/ - Por residencia continuada durante diez aos, sin declaracin en contrario durante este plazo. Ambas declaraciones se harn constar en el Registro Civil y no necesitan ser reiteradas. 6. En caso de duda prevalecer la vecindad civil que corresponda al lugar de nacimiento.

7

4. LA CODIFICACI CIVIL CATALANA 4.1 El codi civil de Catalunya

Catalunya, grcies a la CE, recupera la competncia legislativa en matria civil. Tamb sha de tenir en compte que s tamb grcies a lEstatut de Catalunya que es recupera aquesta competncia legislativa en matria civil. Podem distingir diferents etapes en la que podem veure el dret civil catal:

I. Una primera fase que passa per la redacci de la Compilaci de dret civil de Catalunya (Llei 13/1984 de 20 de mar) que adopta la compilaci de 1960, integrant-la en lOJ catal i ladapta als principis constitucionals.

II. El Parlament de Catalunya utilitza linstrument de lleis especials per anar actualitzant lOJ i, a partir de 1991, el dret civil catal entra en una etapa de codificacions parcials:

Codi de successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya (Llei 40/1991 de 30 de desembre)

Codi de Famlia (Llei 9/1998 de 15 de juliol) III. A partir del 2002, Catalunya es marca com a objectiu elaborar un codi civil de

Catalunya, incorporant de manera sistemtica la regulaci civil existent fins el moment:

o Llibre Primer: (Llei 29/2002 de 30 de desembre) disposicions de carcter general i regulaci de prescripci i caducitat.

o Llibre Segon: (Llei 25/2010 de 29 de juliol) persona i famlia. o Llibre Tercer: (Llei 4/2008 de 24 dabril) persona jurdica, associacions i

fundacions. o Llibre Quart: (Llei 20/2008 de 10 de juliol) Successions. o Llibre Cinqu: (5/2006 de 10 de maig) Drets reals. o Llibre Sis: (en estudi) Obligacions i contractes, contractes especials i

contractaci amb consumidors.

8

1. CONCEPTE I ENUMERACI En el llenguatge jurdic, a la paraula font se li poden atribuir diferents significats:

a. Font s la causa o el fonament de lOrdenament Jurdic b. Font s tamb el material o document que permet concretar i descobrir el contingut

de les normes jurdiques. c. Font s el mode de producci del Dret. Aquest tipus de font, el de la producci del

Dret, pot prendre diferents formes: Font Material rgan amb facultat normativa que crea a la font. Corts

Generals o el Parlament Autonmic Font Formal s la manera amb que sexpressa la norma (llei, costum...). A

aquesta classe de fonts es refereix larticle 111.1 del CCCat 2. LA LLEI: ENTRADA EN VIGOR, PRDUA DE VIGNCIA I PUBLICITAT Tota aquella norma jurdica escrita, elaborada i dictada pels rgans competents. La llei s la fon principal de tot OJ. La llei s la font bsica que sustenta a les altres i s la font principal de lordenament jurdic catal [CCCat art.111-1]. REQUISITS: Per a ser considerada com a tal, la llei ha de complir dos requisits:

Legalitat La llei ha de ser creada dacord amb el procediment establert per a ella i ha de ser creada per lrgan competent.

Publicitat La llei ha de ser publicada per poder ser coneguda i aconseguir la eficcia plena. LEstat ho publica al BOE [Boletn Oficial del Estado] i la Generalitat ho publica al DOG [Diari Oficial de la Generalitat].

La llei ha dinterpretar-se amb el sentit ampli que avarca totes les normes de la Generalitat de Catalunya. Dins daquest concepte dampli hi ha una jerarquia:

1. La llei estricte o normes que emanen del poder legislatiu 2. Decrets dictats pel Consell Executiu 3. Lordre del Conseller

LA POTESTAT LEGISLATIVA: La potestat per legislar a Catalunya la t el Parlament. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al govern. Trobem tamb un element que s la iniciativa popular, on sn necessries 500.000 firmes per a tenir en compte la proposta. Tot i aix, amb la iniciativa popular podem trobar-hi molts lmits en quant a matria.

TEMA 2: LES FONTS DEL DRET CIVIL

[CCCat art.111-1] 1. El dret civil de Catalunya est contitut per les disposicions del present Codi, les dems llei del Parlament en materia de Dret Civil, les costums i els principis generals del dret propi. 2. El costum noms regeix en defecte de llei aplicable.

[CE art.9.3] La CE garantiza el principio de legalidad, la jerarqua normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurdica, la responsabilidad y la interdiccin de la arbitrariedad de los poderes pblicos

[EAC art.55]1.El Parlament representa el poble de Catalunya. 2.El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acci poltica i de govern. s la seu on s'expressa preferentment el pluralisme i es fa pblic el debat poltic. 3.El Parlament s inviolable.

9

Noms les lleis catalanes, i no les estatals, sn fonts de lOJ catal. Es per aix que les lleis autonmiques estan al mateix nivell jerrquicament que les lleis estatals. No estan sotmeses a ella. nicament estan controlades i sotmeses al control del Tribunal Constitucional. Tot i aix, mentre que la impugnaci de la llei en lordenament estatal no comporta la

seva suspensi de vigncia ni de la seva aplicaci, el govern central, a limpugnar una llei autonmica per inconstitucional, si que en provoca la suspensi de vigncia i daplicaci.

ENTRADA EN VIGOR:

mbit temporal de les normes (vigncia) Fa referncia al perode de temps a partir i durant el qual les lleis estan vigents i han de ser aplicades pels jutges. Fins que no entren en vigor, les lleis no poden sotmetre al ciutad. Un cop aprovada una norma jurdica per lrgan competent i seguint el procediment establert, la llei sha de sancionar, promulgar i publicar perqu pugui entrar en vigor.

Sancionar El rei, en un plas mxim de 15 dies sancionar les lleis aprovades per les Corts Generals, les promulgar i ordenar la seva publicaci immediata.

A Catalunya, s el President o Presidenta de la Generalitat qui, en nom del Rei, sancionar, promulgar i ordenar la seva publicaci.

Promulgaci Acte mitjanant el qual lautoritat corresponent proclama lexistncia de la llei per haver finalitzat el seu procs delaboraci.

Publicaci Principi fonamental que la nostra CE garanteix. Bsica per un rgim Constitucional.

Si no hi publicitat, la norma no s legal. Leficcia preceptiva de la norma noms es justifica quan sha donat loportunitat de tenir coneixena daquesta i del seu contingut a tots els ciutadans. El requisit de la publicitat es garanteix mitjanant la publicaci de la norma. Les disposicions generals dels rgans i els tractats internacionals de lEstat es publicaran al BOE.

La llei que emana del Parlament Autonmic t una doble publicaci: 1. El president de la Generalitat de Catalunya ordena la seva publicaci al DOG en un

termini mxim de 15 dies des de la seva aprovaci i en catal. 2. Tamb es publicar al BOE en castell

[CE art.161.2] El gobierno podr impugnar ante el Tribunal Constitucional las disposiciones y resoluciones adoptadas por los rganos de las Comunidades Autnomas. La impugnacin producir la suspensin de la disposicin o resolucin recurrida, pero el Tribunal, en su caso, deber ratificarla o levantarla en un plazo no superior a cinco meses

[CE art.91] El Rey sancionar en un plazo de quince das las leyes aprobadas por las Cortes Generales, y las promulgar y ordenar su immediata publicacin.

[EAC art.65] Les lleis de Catalunya sn promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n'ordena la publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l'aprovaci, i en el Boletn Oficial del Estado. A l'efecte de l'entrada en vigor, regeix la data de publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versi oficial en castell s la traducci elaborada per la Generalitat.

[CE art.9.1] Los ciudadanos y los poderes pblicos estn sujetos a la Constitucin y al resto del ordenamiento jurdico

[CC art.1.5] Las normas jurdicas contenidas en los tratados internacionales no sern de aplicacin directa en Espaa en tanto no haya pasado a formar parte del ordenamiento jurdico mediante su publicacin en el BOE. [CC art.2.1] 1. Las leyes entrarn en vigor a los veinte das de su completa publicacin en el BOE, si en ellas no se dispone otra cosa

10

A efectes de la seva entrada en vigor, regir la data de la publicaci en el DOGC. La versi oficial castellana ser la que donar la Generalitat.

Lentrada en vigor pot o no coincidir amb la data de la publicaci completa. Aix va en funci del sistema en que ens trobem.

VACATIO LEGIS La majoria de normes adquireixen vigncia passats uns dies desprs de la seva publicaci. Aquest perode de temps s conegut com a la vacatio legis: 20 dies. Ara b, hi ha normes que poden preveure una entrada en vigor diferent. Si s aix, ha de sortir explcitament i ben clar en la seva DISPOSICI FINAL. [Hi ha normes que per raons durgncia entren en vigor a tot el territori en el mateix moment que la seva publicaci(la CE)]. Simutanietat: la llei entrar en vigor a la vegada en tot el terrirotri que sha daplicar. Vacatio legis: la norma no entrar en vigor fins els 20 dies de ser publicada o ms si la llei aix ho estableix. PRDUA DE VIGNCIA:

La norma que sha elaborat seguint el procediment correctament i que compleix els requisits, el contingut de la qual no va en contra de la CE t vigncia de manera indefinida i noms queda sense efectes pels motius segents: DEROGACI s la via generalment prevista per a la prdua de vigncia duna llei

s necessari que la derogaci provingui duna llei. Per lmbit que comprn la derogaci pot ser tant total com parcial.

1. DEROGACI EXPRESSA: T lloc en aquells casos en que la prpia llei ho indica explcitament. Pot produir-se perqu la nova norma es dicti especialment per derogar lanterior o perqu la nova norma cont la clusula derogatria expressa on sindica el seu mbit dactuaci.

2. DEROGACI TCITA: Es dedueix de la nova regulaci i exigeix una labor dinterpretaci per determinar fins a quin punt arriba el seu mbit dactuaci. () La nova norma regula la mateixa matria que lanterior (identitat). () La nova regulaci s incompatible amb lanterior: contradicci manifesta.

Si derogues una llei, la anterior no ressuscita, a no ser que la nova llei ho digui expressament. Quan la nova llei t aquesta intensi (recobrar la vida de lanterior llei) sanomena llei restauradora. La derogaci suposa la prdua de vigncia idefinidament. Les normes que siguin contrries a les normes fonamentals poden ser declarades

nulles pel TC. La jurisdicci contenciosa administrativa pot anullar les disposicions de categoria inferior a la llei quan es vulneri el P de JERARQUIA NORMATIVA.

[EAC art.65] Les lleis de Catalunya sn promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n'ordena la publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l'aprovaci, i en el Boletn Oficial del Estado. A l'efecte de l'entrada en vigor, regeix la data de publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versi oficial en castell s la traducci elaborada per la Generalitat.

PUBLICACI ENTRADA EN VIGOR

[CC art.2.2] Las leyes slo de derogan por otras de posteriores. La derogacin tendr el alcance que expresamente se disponga y se extender simepre en todo aquello que la ley nueva, sobre la misma materia, sea incompatible con la anterior. Por la simple derogacin de una ley no recobran vigencia las que sta hubiere derogado

11

En alguns casos, la prdua de vigncia apareix explcitament en la mateixa norma, ja que la norma neix condicionada en quant al seu termini de vigncia.

Lleis excepcionals Lleis dmbit temporal que noms sapliquen als supsits expressament

compresos en aquestes i durant el temps que shagi establert. Lex posterior derogat lex anterior. Las leyes no se derogant por falta de uso. Es necesaria que la derogacion provenga de otra ley. La derogaci pot ser parcial o total. 3. EL COSTUM: ELEMENTS El costum pot definir-se com una norma jurdica que prov duna conducta realitzada per persones o grups no inclosos en el mecanisme estatal i a la que aquests ltims es sotmeten, atorgant-li valor normatiu. Sn normes jurdiques autntiques, cosa que permet diferenciar-les davant les simples normes de cortesia, ds social. El seu origen s sempre extra-estatal, ja que sn normes jurdiques creades sempre per grups fora del mecanisme estatal. () El trobem en el sistema de fonts. Tenen un carcter secundari, ja que es troben subordinades a la llei (el seu valor com a tal deriva del reconeixement i atribuci del valor normatiu que li dna lart.111-1 del CCCat. Tamb t un carcter subsidiari: Noms actua en defecte de llei [CCCat art.111-2] ()El costum s una font que sha de provar. Sha de demostrar que realment s un costum i no una fet allat. Si el costum s conegut pel TC, aquest pot considerar-ho sense necessitat de provar-ho.

La prova suposa que la part interessada ha dacreditar: a. Existncia i vigncia del costum b. La seva aplicabilitat en el cas en concret per inexistncia de llei aplicable.

ELS ELEMENTS DE LA COSTUM:

i. ELEMENT MATERIAL

La prctica o ls: realitzaci dactes o conductes pbliques repetidament i uniformement de manera continuada o prolongada en el temps

Han de ser observats, els costums, per la majoria de les persones integrades en el grup social el qual afecta.

ii. ELEMENT ESPIRITUAL La conscincia o opini de que la prctica s vinculant (conscincia del

valor normatiu) Transformaci del costum en all que sha de fer.

RELACI AMB LES LLEIS:

En funci de la seva relaci que sestableix amb la llei, podem distingir: Costum extra (praeter legem) Regula les situacions que no estan regulades per cap

llei. Compleix una funci de carcter supletori. Costum contra legem Regula una situaci de manera diferent i en contradicci amb

all establer per la llei. El nostre OJ, que est basat en el P de legalitat, no admet aquest tipus de costum.

[LEC art.281.2] Tambin sern objeto de prueba la costumbre y el derecho extranjero. La prueba de la costumbre no ser necesaria si las partes estuviesen conformes en su existencia y contenido y sus normas no afectasen al orden pblico. El derecho extranjero deber ser probado en lo que respecta a su contenido y vigencia, pudiendo valerse el tribunal de cuantos medios de averiguacin estime necesarios para su aplicacin.

12

Costum secundum legem Costum que es produeix de manera conforme amb la llei per que fixa, a travs de la via interpretativa, una manera determinada dentendre la llei. El fet que una determinada manera dinterpretar la llei vingui afavorida per el costum no pot entendres com a vinculant.

4. ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET: LA SEVA TRIPLE FUNCI Els principis generals del dret [PGD] poden definir-se com les regles rectores que contenen les idees bsiques i fonamentals duna determinada comunitat social, en un moment histric concret, que sn considerades aptes per ordenar i resoldre les qestions jurdiques que es plantegen entre els seus components FUNCIONS:

Els PGD exerceixen bsicament tres funcions:

1) Sn font del dret Al igual que el costum, els PGD sn una font secundria, a causa de la superioritat jerrquica que de la llei i que saplica subsidiriament en defecte de llei i costum. Soriginen en una determinada comunitat i no es troben formulats per escrit. La seva ratificaci t lloc a partir de procediments de deducci (analogia iuris), lanlisi de lordenament jurdic i de les conviccions de la societat. (Aquesta funci la realitzen els tribunals) Entenem com a principis generals del dret la dignitat i el respecte a la persona, el deure dindemnitzar els danys causats, el deure de restituir lenriquiment injust...

2) Els PGD informen a lOrdenament Jurdic Laplicador del dret ha dinterpretar la llei i el costum tenint en compte els PGD.

3) Integren en Dret civil de Catalunya

5. LA JURISPRUDNCIA La jurisprudncia s la doctrina que estableixen els jutges i els Magistrats al interpretar i aplicar les fonts de lOrdenament Jurdic. En un sentit ampli, la jurisprudncia s la doctrina judicial derivada de tots els jutges i magistrats. En un sentit estricte, la que prov del tribunal superior en lesquema estructural dels rgans jurisdiccionals (Tribunal Superior de Justcia de Catalunya i Tribunal Suprem). La jurisprudncia que deriva drgans inferiors s lanomenada jurisprudncia menor (Audincies i Jutjats).

[CCCat art.111.1] El dret civil de Catalunya est constitut per les disposicions del present Codi, les altres lleis del Parlament en matria civil, el costum i els principis generals del dret propi

[CCCat art.111.2] En la seva aplicaci, el dret civil de Catalunya sha dinterpretar i sha dintegrar dacord amb els principis generals que linformen, prenent en consideraci la tradici jurdica catalana.

[CCCat art.111.2] En la seva aplicaci, el dret civil de Catalunya sha dinterpretar i sha dintegrar dacord amb els principis generals que linformen, prenent en consideraci la tradici jurdica catalana.

[CCCat art.111.2] En la seva aplicaci, el dret civil de Catalunya sha dinterpretar i sha dintegrar dacord amb els principis generals que linformen, prenent en consideraci la tradici jurdica catalana.

13

REQUISITS: Per a poder parlar de jurisprudncia, sn necessaris dos requisits:

a. Que la doctrina compresa en ella sigui reiterada (que es repeteix, almenys, dues vegades en dues sentncies) en una seqncia temporal

b. Que la doctrina constitueixi la ratio decidendi de la sentncia: noms els arguments jurdics que fonamenten i sn determinants en el fallo poden arribar a ser considerats jurisprudncia.

La jurisprudncia no s una font de dret. La seva funci es redueix a interpretar el dret civil de Catalunya. Tant el TS com el TSJ de les CCAA tenen atribudes la funci de resoldre recursos de cassaci amb la finalitat dunificar la doctrina judicial.

El recurs de cassaci prov: Si la sentncia recorreguda soposa a la jurisprudncia daquests

tribunals No existeix doctrina daquests relativa a normes aplicables en casos

concrets

En el cas que el TS o el TSJ consideri que el Tribunal dInstncia no ha aplicat de forma correcta la norma civil, cassar o anullar la sentncia recorreguda.

6. LA REGLA DE PREFERNCIA O DE SUPLETORIETAT SUPLETORIETAT INTERNA:

s la supletorietat del propi Codi Civil de Catalunya respecte qualsevol altre llei, catalana o estatal de qualsevol matria aplicable a Catalunya.

SUPLETORIETAT EXTERNA: Recull el sentit tradicional de supletorietat del dret estatal en relaci al dret catal que resulta daplicaci preferent.

[LEC art.477] 1. El recurso de casacin habr de fundarse, como motivo nico, en la infraccin de normas aplicables para resolver las cuestiones objeto del proceso. 2. Sern recurribles en casacin las sentencias dictadas en segunda instancia por las Audiencias Provinciales, en los siguientes casos:

1. Cuando se dictaran para la tutela judicial civil de derechos fundamentales, excepto los que reconoce el artculo 24 de la Constitucin.

2. Cuando la cuanta del asunto excediere de 150000 euros. 3. Cuando la resolucin del recurso presente inters casacional.

3. Se considerar que un recurso presenta inters casacional cuando la sentencia recurrida se oponga a doctrina jurisprudencial del Tribunal Supremo o resuelva puntos y cuestiones sobre los que exista jurisprudencia contradictoria de las Audiencias Provinciales o aplique normas que no lleven ms de cinco aos en vigor, siempre que, en este ltimo caso, no existiese doctrina jurisprudencial del Tribunal Supremo relativa a normas anteriores de igual o similar contenido.

Cuando se trate de recursos de casacin de los que deba conocer un Tribunal Superior de Justicia, se entender que tambin existe inters casacional cuando la sentencia recurrida se oponga a doctrina jurisprudencial o no exista dicha doctrina del Tribunal Superior sobre normas de Derecho especial de la Comunidad Autnoma correspondiente.

[CCCat art.111.4] Les disposicions daquest Codi constitueixen el dret com a Catalunya i sapliquen supletriament a les altres lleis.

[CCCat art.111.5] Les disposicions del dret civil de Catalunya sapliquen amb preferncia a qualssevol altres. El dret supletori noms regeix en la mesura que no soposa a les disposicions del dret civil de Catalunya o als principis generals que linformen.

14

El dret estatal no noms regeix en la mesura en que no soposa a les disposicions del dret civil de Catalunya o als principis generals del dret que linformen. Per la preferncia del dret catal i la supletorietat del dret estatal, el dret estatal noms saplica en defecte de norma catalana i en el cas que no soposi a aquesta. Sexclou laplicaci duna determinada instituci de la regulaci estatal que resulta desconeguda en el dret catal. El dret civil estatal resulta daplicaci general respecte aquelles matries de competncia exclusiva de lEstat.

APLICACI DE LA EQUITAT A LES NORMES

Lequitat sha de tenir en compte cuan sapliquen les normes. Aixo solament podr ser aix quan les lleis expressament ho autoritzin.

Lequitat es considera la jusiticia del cas en concret, no la justcia en concret. Est orientada a flexibilitzar la rigidesa de la norma adaptandola a aquest fet en concret i orientan la norma que va a regir aquests succs en concret.

Sadmite clarament aplicacio de lequitat, es cuan en un contracte sinclueixen clusules de sanci especial per incompliment , que poden ser moderades per part del jutge, si les considera abusives, i aix ho fa tenint en compte lequitat.

[CE art.149.1.8] Legislacin civil, sin perjuicio de la conservacin, modificacin y desarrollo por las CCAA de los derechos civiles, forales o especiales, all donde existan. En todo caso, las reglas relativas a la aplicacin y eficacia de las mormas jurdicas, relaciones jurdico-coviles relativas a las formas de matrimonio, ordenacin de los registros e instrumentos pblicos, bases de obligaciones contractuales, normas para resolver los conflictos de leyes y determinacin de las fuentes de Derecho, con respecto, en ste ltimo caso, a las normas de derecho foral o especial.

15

1. MBIT ESPACIAL DE LES NORMES: EL LMIT ESPACIAL DE LES NORMES Lmbit espacial de les normes jurdiques s lrea geogrfica que correspon a la sobirania dun determinat estat. [En temes penals, la norma s absoluta. En canvi en matria civil, hem de tenir en compte les CCAA]. Sexpressa mitjanant el P de terrotorialitat. En quant a les relacions en lmbit privat, Espanya est estructurada amb Comunitats Autnomes, algunes de les quals disposen de dret civil propi.

s per aix que coexisteixen diferents legislacions civils en el territori espanyol, cosa que exigeix determinar lmbit especial de les normes civils.

a. Les normes emanades de les Corts Generals i que regulen les matries de competncia exclusiva de lEstat [CE art.149] sapliquen a tot el territori nacional. El mateix per a les normes en les que la competncia s compartida per lEstat i les CCAA.

b. El dret civil catal t eficcia en el territori nacional de Catalunya i en general en matries de competncia exclusiva de la Generalitat de Catalunya [CE art.148].

c. Poden donar-se excepcions VENATGE CIVIL. Excepci en lmbit especial. Les normes tamb sapliquen en funci de la persona.

En tant, per, sha de determinar quina s la llei aplicable en cas de conflicte entre les diferents leiglsacions civils. s per aix que existeixen una srie de criteris generals per a resoldre aquests conflictes:

La llei del lloc on es trobi el b immoble (lex rei sitae) s la que regeix la possessi, la propietat i els altres drets sobre aquesta.

TEMA 3: MBIT, EFICCIA I APLICACI DE LA NORMA CIVIL

[CE art.2] La Constitucin se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nacin espaola, patria comn e indivisible de todos los espaoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonoma de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.

[CC art.10] 1. La posesin, la propiedad y los dems derechos sobre bienes inmuebles, as como su publicidad, se regirn por la ley del lugar donde se hallen. La misma ley ser aplicable a los bienes muebles. 2. Los buques, las aeronaves y los medios de transporte por ferrocarril, as como todos los derechos que se constituyan sobre ellos, quedarn sometidos a la ley del lugar de su abanderamiento, matrcula o registro. Los automviles y otros medios de transporte por carretera quedarn sometidos a la ley del lugar donde se hallen. 3. La emisin de los ttulos-valores se atendr a la ley del lugar en que se produzca. 4. Los derechos de propiedad intelectual e industrial se protegern dentro del territorio espaol de acuerdo con la ley espaola, sin perjuicio de los establecido por los convenios y tratados internacionales en los que Espaa sea parte. 5. Se aplicar a las obligaciones contractuales la ley a que las partes se hayan sometido expresamente, siempre que tenga alguna conexin con el negocio de que se trate; en su defecto, la ley nacional comn a las partes; a falta de ella, la ley de residencia habitual comn y, en ltimo trmino, la ley del lugar de celebracin del contrato. No obstante lo dispuesto en el prrafo anterior, a falta de sometimiento expreso, se aplicar a los contratos relativos a bienes inmuebles la ley del lugar donde estn sitos, y a la compraventa de muebles corporales realizada en establecimientos mercantiles, la ley del lugar en que stos radiquen. 6. A las obligaciones derivadas del contrato de trabajo, en defecto de sometimiento expreso de las partes y sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 1 del artculo 8., les ser de aplicacin la ley del lugar donde se presten los servicios. 7. Las donaciones se regirn, en todo caso, por la ley nacional del donante. 8. Sern vlidos, a efectos del ordenamiento jurdico espaol, los contratos onerosos celebrados en Espaa por extranjero incapaz segn su ley nacional, si la causa de la incapacidad no estuviere reconocida en la legislacin espaola. Esta regla no se aplicar a los contratos relativos a inmuebles situados en el extranjero. 9. Las obligaciones no contractuales se regirn por la ley del lugar donde hubiere ocurrido el hecho de que deriven. La gestin de negocios se regular por la ley del lugar donde el gestor realice la principal actividad. En el enriquecimiento sin causa se aplicar la ley en virtud de la cual se produjo la transferencia del valor patrimonial en favor del enriquecido. 10. La ley reguladora de una obligacin se extiende a los requisitos del cumplimiento y a las consecuencias del incumplimiento, as como a su extincin. Sin embargo, se aplicar la ley del lugar de cumplimiento a las modalidades de ejecucin que requieran intervencin judicial o administrativa. 11. A la representacin legal se aplicar la ley reguladora de la relacin jurdica de la que nacen las facultades del representante, y a la voluntaria, de no mediar sometimiento expreso, la ley del pas en donde se ejerciten las facultades conferidas.

16

La llei personal regeix la capacitat, lestat civil, els drets familiars i els drets de

successi. Est determinada pel venatge civil.

Les obligacions nascudes dels contractes es regeixen per la llei a la qual les parts es sotmetin expressament sempre que existeixi alguna connexi amb el negoci. En el seu defecte, saplicar la llei com a les parts. En ltim terme, saplicar la llei del lloc de celebraci del contracte [CC art.10]

Les obligacions extra-contractuals es sotmeten a la llei del lloc on ha succet el fet del qual deriven (indemnitzacions etc)[CC art.10.9]

Les formes i les solemnitats dels contractes, testaments i altres actes jurdics es regeixen per la llei del lloc en el que satorguin [CC art.11.1]

[CC art.9] 1. La ley personal correspondiente a las personas fsicas es la determinada por su nacionalidad. Dicha ley regir la capacidad y el estado civil, los derechos y deberes de familia y la sucesin por causa de muerte. El cambio de ley personal no afectar a la mayora de edad adquirida de conformidad con la ley personal anterior. 2. Los efectos del matrimonio se regirn por la ley personal comn de los cnyuges al tiempo de contraerlo; en defecto de esta ley, por la ley personal o de la residencia habitual de cualquiera de ellos, elegida por ambos en documento autntico otorgado antes de la celebracin del matrimonio; a falta de esta eleccin, por la ley de la residencia habitual comn inmediatamente posterior a la celebracin, y, a falta de dicha residencia, por la del lugar de celebracin del matrimonio. La nulidad, la separacin y el divorcio se regirn por la ley que determina el artculo 107. 3. Los pactos o capitulaciones por los que se estipule, modifique o sustituya el rgimen econmico del matrimonio sern vlidos cuando sean conformes bien a la ley que rija los efectos del matrimonio, bien a la ley de la nacionalidad o de la residencia habitual de cualquiera de las partes al tiempo del otorgamiento. 4. El carcter y contenido de la filiacin, incluida la adoptiva y las relaciones paterno-filiales, se regirn por la Ley personal del hijo y si no pudiera determinarse sta, se estar a la de la residencia habitual del hijo. 5. La adopcin internacional se regir por las normas contenidas en la Ley de Adopcin Internacional. Igualmente, las adopciones constituidas por autoridades extranjeras surtirn efectos en Espaa con arreglo a las disposiciones de la citada Ley de Adopcin Internacional. 6. La tutela y las dems instituciones de proteccin del incapaz se regularn por la Ley nacional de ste. Sin embargo, las medidas provisionales o urgentes de proteccin se regirn por la ley de su residencia habitual. Las formalidades de constitucin de la tutela y dems instituciones de proteccin en que intervengan autoridades judiciales o administrativas espaolas se sustanciarn, en todo caso, con arreglo a la ley espaola. Ser aplicable la ley espaola para tomar las medidas de carcter protector y educativo respecto de los menores o incapaces abandonados que se hallen en territorio espaol. 7. El derecho a la prestacin de alimentos entre parientes habr de regularse por la ley nacional comn del alimentista y del alimentante. No obstante se aplicar la ley de la residencia habitual de la persona que los reclame cuando sta no pueda obtenerlos de acuerdo con la ley nacional comn. En defecto de ambas leyes, o cuando ninguna de ellas permita la obtencin de alimentos, se aplicar la ley interna de la autoridad que conoce de la reclamacin. En caso de cambio de la nacionalidad comn o de la residencia habitual del alimentista, la nueva ley se aplicar a partir del momento del cambio. 8. La sucesin por causa de muerte se regir por la ley nacional del causante en el momento de su fallecimiento, cualesquiera que sean la naturaleza de los bienes y el pas dnde se encuentren. Sin embargo, las disposiciones hechas en testamento y los pactos sucesorios ordenados conforme a la ley nacional del testador o del disponente en el momento de su otorgamiento conservarn su validez, aunque sea otra ley que rija la sucesin, si bien las legtimas se ajustarn, en su caso, a esta ltima. Los derechos que por ministerio de la ley se atribuyan al cnyuge suprstite se regirn por la misma ley que regule los efectos del matrimonio, a salvo siempre las legtimas de los descendientes. 9. A los efectos de este captulo, respecto de las situaciones de doble nacionalidad previstas en las leyes espaolas se estar a lo que determinen los tratados internacionales, y, si nada estableciesen, ser preferida la nacionalidad coincidente con la ltima residencia habitual y, en su defecto, la ltima adquirida. Prevalecer en todo caso la nacionalidad espaola del que ostente adems otra no prevista en nuestras leyes o en los tratados internacionales. Si ostentare dos o ms nacionalidades y ninguna de ellas fuera la espaola, se estar a lo que establece el apartado siguiente. 10. Se considera como ley personal de los que carecieren de nacionalidad o la tuvieren indeterminada, la ley del lugar de su residencia habitual. 11. La ley personal correspondiente a las personas jurdicas es la determinada por su nacionalidad y regir en todo lo relativo a capacidad, constitucin, representacin, funcionamiento, transformacin, disolucin y extincin. En la fusin de sociedades de distinta nacionalidad se tendrn en cuenta las respectivas leyes personales.

17

2. EFICCIA TEMPORAL DE LES NORMES: DRET TRANSITORI I RETROACTIVITAT Leficcia de la norma jurdica com a regla general es produeix en el moment en que la norma adquireix vigncia i es projecta des daquell moment cap endavant. La vocaci de la norma es que sigui aplicable als supsits de fet i relacions jurdiques que tenen lloc a partir i durant la vigncia de la norma. LA RETROACTIVITAT

La retroactivitat duna norma consisteix en portar leficcia duna norma a un moment temporal anterior a la seva entrada en vigor, sense respectar, per tant, la vigncia de la llei que ha quedat substituda i/o extingida. Apliquem la norma en casos futurs, i tamb saplica sobre casos anteriors a la seva aplicaci coberts per la llei derogada. REGULACI: La regla general, segons el P de seguretat jurdica, s el principi dirretroactivitat:

Norma fonamental:

Tot i aix, per tal de poder aplicar la retroactivitat a les normes, shan de seguir una srie de criteris: Les normes tenen leficcia que en elles sestableix. La retroactivitat de la norma ha daparixer en la norma. La nova norma pot determinar el seu lmit, per quan no es digui res respecte la

retroactivitat, es seguir el criteri general que s la irretroactivitat. Quan la retroactivitat duna norma es decreti de manera expressa, shan de tenir en compte una srie de lmits:

Les disposicions que no sn retroactives son aquelles disposicions que sn menys favorables. No noms es refereix a les lleis penals, sin a totes aquelles normes que comportin una sanci.

Les normes que limiten drets personals tamb es considera que sn disposicions no retroactives. Limiten drets fonamentals, llibertats pbliques i a lesfera general de la persona.

Si la nova norma s menys favorable, no saplica mai. A part de penes, tamb ho podem aplicar a les sancions. Si no apareix cap retroactivitat en la norma, no es podr aplicar mai. CONSEQNCIES DE LEFECTE RETROACTIU:

1. Teoria del DRETS ADQUIRITS Podem aplicar una llei al passat, per els drets adquirits durant la norma anterior no es poden eliminar. Si tens expectatives daquisici, ho ovols per encara no has aconseguit res amb lantiga llei, si que tafecta.

2. Teoria del FETS CONSUMATS s la llei vigent en el moment en que es van realitzar els fets la norma que ha de regir, excepte que la nova llei vulgui excloure a la llei anterior.

Cap de les dues tesis sadopta en la seva plenitud. Tot i aix, els OJ han tingut en consideraci totes dues, ja que es combinen entre si.

[CE art.9.3] La Constitucin garantiza el principio de legalidad, la jerarqua normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurdica, la responsabilidad y la interdiccin de la arbitrariedad de los poderes pblicos

[CC art.2.3] Las leyes no tendrn efecto retroactivo si no dispusieren lo contrario.

18

GRAUS DE LA RETROACTIVITAT: Es poden diferenciar diferents graus de retroactivitat segons les circumstncies temporals que poden donar-se respecte el supsit de fet regulat.

GRAU MXIM : Tots els efectes de lacte jurdic, tant els actes consumats com els actes futurs,q queden sota lmbit de la nova llei retroactiva. La nova llei saplica a tots els supsits de fet i als seus efectes ja nascuts i consumats de manera que la retroactivitat suposa la privaci dels efectes ja produts i simposa la readaptaci del supsit de fet de la nova situaci.

GRAU MITJ : La retroactivitat afecta els fets creats amb lanterior llei, per que no estan consumats. Respecta la situaci anterior, el supsit de fet i els efectes ja consumats. No obstant, els efectes que shan dexecutar amb posterioritat, tot i que hagin nascut amb anterioritat, shan de regir per la nova llei.

GRAU MNIM : Els efectes poden nixer amb la llei anterior, per saplicar ens els efectes futurs la nova llei.

LA TRANSITORIETAT

La transitorietat s el procs que hi ha de canvi/trnsit entre la llei anterior i la nova llei. En general, la fixaci i la resoluci dels conflictes que poden derivar-se de lexistncia de dues llei sarbitra mitjanant unes determinades i concretes normes: LES DISPOSICIONS TRANSITRIES que contenen les lleis, en la seva part final i sota aquest mateix nom. Atenent al seu contingut:

Trobem disposicions transitries que resolen p`prpiament els conflictes de dret intertemporal i remeten a una regulaci o una altra

Tamb trobem les de carcter material (normes de transici) mitjanant les quals es regula duna manera concreta a travs dun rgim especfic de liquidaci de la situaci anterior.

3. EFICCIA GENERAL DE LES NORMES La norma jurdica cont un mandat o regla de conducta mitjanant el qual es regula un supsit de fet al qual est lligat un efecte jurdic determinat. La norma, en general, s un mandat. Leficcia o la conseqncia de la seva existncia s:

La organitzaci jurdica de la societat constitueix la situaci de que es tracti Lestabliment dun deure dobservana o acatament de la mateixa per aquell a qui va

dirigida El deure general dobservana de la norma es tradueix: En el deure de compliment: La realitzaci de la regla continguda en ella En les conseqncies que es vinculen a la lesi (falta de compliment de la norma).

Eficcia sancionadora.

LLEI A

INTERS PENDENT

LLEI B

INTERS CONSUMAT INTERS FUTUR

19

SUBJECCI A LORDENAMENT JURDIC I A LA LLEI: Leficcia general de la norma jurdica provoca la vinculaci dels destinataris al mandat que cont aquesta, legitimar lactuaci dirigida a imposar la norma mitjanant la coacci i daquesta vinculaci segueix el deure dacatar, guardar i respectar la llei i la fora obligatria de la norma. Aquesta eficcia general deriva duna situaci prvia:

La subjecci a la CE com a norma jurdica i a la resta de lOrdenament Jurdic respecte tots els ciutadans i ciutadanes i dels poders pblics.

El respecte a la llei i als drets dels altres que serigeixen fonamentant-se el lordre

poltic i la pau social.

LA IGNORNCIA DE LA LLEI: El deure jurdic de la observana duna norma no pot quedar a expectatives de la voluntat dels destinataris.

La ignorncia no eximeix del compliment de la llei. Tenim el deure de conixer les lleis, ja que la ignorncia no eximeix del seu compliment. Obliga a tothom de manera objectiva. bviament, jutges i tribunals estan obligat a conixer les lleis. (iura novit curia) No pot allegar-se el desconeixement o ignorncia de la norma per evitar la seva aplicaci. Laplicaci de la norma es fonamenta en un criteri objectiu, mai subjectiu: es fonamenta en la fora de la seva efectivitat, no en el coneixement que es t daquesta. El fet de que la norma es conegui o no t transcendncia respecte la seva aplicaci. Leficcia obligatria de la norma en si mateixa s la que justifica leliminaci del fet subjectiu de conixer la llei. LERROR DE DRET: Entenem per error de dret el desconeixement o la mala representaci del contingut de la norma jurdica. La creena de que una determinada norma regula un supsit de fet de la manera equivocada sobre la qual lafectat suposa que era regulada. REQUISITS:

Ha dexistir una norma que el permeti. En general, la jurisprudncia entn que en tots els casos els quals es parla derror, ha dincluir-se lerror de dret.

Essencial: Lerror ha de ser la causa principal de lacte jurdic. Inexcusable: Lerror no sha pogut evitar tot i utilitzar tots els mtodes necessaris per

evitar-lo. Lerror s excusable quan de les circumstncies segueix dacord amb els criteris de racionalitat que qualsevol pugui incidir en ell, sense culpa.

A aquest es contraposa lerror de fet. Aquest recau sobre les circumstncies de fet de lacte jurdic en concret. Fal coneixement de la realitat aplicat a un fet. [EX. Contracto una cosa i mequivoco].

[CE art.9.1] Los ciudadanos y los poderes pblicos estn sujetos a la Constitucin y al resto del ordenamiento jurdico.

[CE art.10] 1. ... el respeto a la ley y a los derechos de los dems son fundamento del orden poltico y de la paz social.

[CC art.6.1] La ignorancia de las leyes no excusa de su cumplimiento.

[CC art.6.2] Lerror de dret produir nicament els efectes que les lleis determinen

20

EXCLUSI VOLUNTRIA DE LA LLEI:

Noms es refereix a normes dispositives: Sn les normes que tu apliques si vols dret privat no ho pots aplicar a normes imperatives [normes que obliguen, si o si]. La llei imperativa o prohibitiva es aquella que no la pots excloure. Una norma dispositiva si que es pot excloure. Lexclusi de la llei es refereix a aquesta com a norma que est cridada a regir una situaci o una relaci jurdica i no els poders o facultats que es deriven de la mateixa. CARACTERSTIQUES:

Lexclusi ha de ser voluntria. Es vincula a un acte que deriva de lautonomia privada de les persones de manera que si no es produeix la exclusi de la norma, aquesta ser aplicada a la situaci o relaci jurdica per a la que est prevista. Si decidim no aplicar la norma, aquell fet el regeix lacord/la norma interna al que hagin arribat les parts.

La voluntarietat pressuposa un tipus de normes, les normes dispositives. Noms les normes dispositives permeten a les parts modificar les regles i poden ser excloses.

Exclosa laplicaci de la norma, procedir laplicaci al supsit concret, de la regulaci que shagi previst per les parts, la de la norma aplicable ser substituda per aquesta, excepte que shagi limitat a vetar un supsit concret.

Lexclusi no pot oposar-se a un tercer que en resulti perjudicat. La relaci sempre s entre dos.

El lmit s linters pblic o les que contenen normes que afecten a lordre pblic [normes imperatives].

4. LA EFICCIA SANCIONADORA: s la forma o mitjans de reacci que lOrdenament Jurdic preveu front lincompliment o lesi de la norma jurdica per procurar el restabliment de lordre que sha alterat. CONSEQNCIES:

1. LA NULLITAT Sanullen els actes contraris a normes imperatives i prohibitives de ple dret: No sen reconeixen els efectes (per depn, cas que tinguin fills nullitat del matrimoni). Signora el fet perqu no existeix per lOrdenament Jurdic.

Perqu es produeixi la sanci de larticle 6.3 del CC shan de tenir en compte una srie de requisits:

Han de tractar-se dactes humans: el concepte dacte es vincula a la conducta humana distingint-la del fet que t lloc sense la intervenci de lhome [meteorologia]

Lacte ha de ser contrari a la norma imperativa o prohibitiva, acte en contra de la llei [contra legem].

La conseqncia, lefecte sancionador, de lagressi del b jurdic s la nullitat de lacte que lesiona el mandat de la norma imperativa o prohibitiva. Lacte no es reconeix i perd leficcia que buscava.

La nullitat que es preveu s radical, absoluta, automtica i originria. Lacte jurdic ja neix nul. s automtic, es declara dofici, no pot modificar-se i lacci no prescriu. La nullitat es t que allegar. No s sanable i lacci no prescriu.

[CC art.6.2] La exclusin voluntaria de la ley aplicable

[CCCat art.111-6] Llibertat civil. Les disposicions daquest Codi i de les altres lleis civils catalanes poden sser objecte dexclusi voluntria, de renncia o de pacte en contra, llevat que estableixin expressament llur imperativitat o que aquesta es dedueixi necessriament de llur contingut. Lexclusi, la renncia o el pacte no sn oposables a tercers si en poden resultar perjudicats.

[CC art.6.3] Los actos contrarios a las normas imperativas y a las prohibitivas son nulos de pleno derecho, salvo que en ellas se establezca un efecto distinto para el caso de contravencin.

21

2. EL FRAU DE LLEI Implica la vulneraci duna norma imperativa o prohibitiva. Es

realitzen determinats actes emparats en una altra norma dictada [llei de cobertura] per una altra finalitat amb lobjectiu daconseguir un resultat contrari a la norma jurdica [llei de frau]. Realitzem determinats actes que la llei permet amb lobjectiu darribar a X, el qual est prohibit per la llei. per exemple el matrimoni per rebre la nacionalitat El mecanisme de frau de llei exigeix sempre una llei de cobertura que el subjecte utilitza per protegir-se i eludir la llei imperativa o prohibitiva, la llei de frau.

La sanci de lacte fraudulent s que et sotmets al supsit de la llei defraudada. No busquen una sanci, sin que busquen el compliment de la llei. El que es sanciona no s lacte jurdic que s vlid, sin lefecte aconseguit i que no shagus pogut aconseguir de no realitzar la operaci fraudulenta. Sinvaliden els efectes del primer acte que legitimava labsncia de prohibici.

5. LAPLICACI DE LA NORMA CIVIL Laplicaci s la subsunci del fet reals dins les hiptesis generals previstes per les normes. Aquesta operaci suposa diferents operacions:

- Fixar els fets concrets. - Seleccionar la norma que hem daplicar - Fixar el sentit i lmbit de la norma aplicable en relaci al supsit de fet i a les

caracterstiques del cas. El concepte daplicaci de la norma es predica sobre els que tenen assignat el deure jurdic de posar-la en prctica: els jutges i els tribunals. Lactivitat de la aplicaci est vinculada a la vigncia de la norma i s diferent segons la font de lordenament jurdic que sha daplicar [s diferent laplicaci duna llei, dun costum o dun PGD]. Laplicaci de la llei s quasi automtica, ja que el deure de coneixement de la norma jurdica per par dels jutges no exigeix a la resta alguna proba per demostrar la norma jurdica aplicable. Passa de manera diferent amb laplicaci del Costum, ja que aquesta ha de ser citat per les parts i ha de ser provada per la majoria de les ocasions on sha pogut aplicar. Finalment, trobem laplicaci dels PGD. Aquests requereixen una feina extra per part del jutge. Existeix el deure dacudir als PGD quan no hi hagi cap altre font aplicable al cas. 6. LA INTERPRETACI La interpretaci s el conjunt dactivitats que shan de dur a terme per a laplicaci del Dret. s un supsit previ a tota aplicaci, ja que tota norma ha de ser interpretada. La interpretaci s la activitat que tendeix al descobriment del significat [sentit] de la norma que sha daplicar, s a dir, del mandat contingut en aquesta, que ha de coincidir amb una valoraci jurdica [sentit] sobre aquesta.

[CC art.6.4] Los actos realizados al amparo del texto de una norma que persigan un resultado prohibido por el ordenamiento jurdico, o contrario a l, se considerarn ejecutados en fraude de ley y no impedirn la debida aplicacin de la norma que se hubiere tratado de eludir

[CC art.3.1] Las normas se interpretarm segn el sentido propio de sus palabras, en relacin con el contexto, los antecedentes histricos y legislativos, y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas, atendiendo fundamentalmente al espritu y finalidad de aquellas.

[CCCat art.111-2] 1.En la seva aplicaci, el dret civil de Catalunya sha dinterpretar i sha dintegrar dacord amb els principis generals que linformen, prenent en consideraci la tradici jurdica catalana. 2. De manera especial, en interpretar i aplicar el dret civil de Catalunya shan de tenir en compte la jurisprudncia civil del Tribunal de Cassaci de Catalunya i la del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya no modificades per aquest Codi o altres lleis. Luna i laltra poden sser invocades com a doctrina jurisprudencial als efectes del recurs de cassaci.

22

OBJECTE I FINALITAT: Per tal de dur a terme la interpretaci duna norma jurdica, hem de:

a. Determinar el sentit de cada un dels elements del supsit de fet que apareix a la norma que s interpretada

b. Atribuir un valor concret [sentit] als conceptes indeterminats c. Establir les conseqncies jurdiques que es deriven del supsit de fet recollit a la

norma. Lobjecte de la interpretaci s la norma jurdica, en particular la norma escrita [la llei] i linterpretador que sha de tenir en consideraci s el jutge. Ara b, no podem descartar irrefutablement que tamb es pot interpretar el costum, que tamb pot estar escrit. Aix doncs sha optat per un criteri objectiu a lhora de donar pauta a linterpretador. Aquest criteri objectiu implica que sha dentendre la regla que cont la norma en si mateixa, no el que volia dir el legislador amb aquesta norma. Lesperit de la norma o la finalitat de carcter jurdic s la especfica regulaci que cont. Aquest criteri, juntament amb laplicaci de la norma conforme la realitat social del temps permet, com a conseqncia i tot i que la norma es mant inalterada al llarg de la seva vigncia, pugui adaptar-se a la realitat actual en la que ha de ser aplicada. CLASSES DINTERPRETACI: Segons el seu origen:

AUTNTICA s la interpretaci que dna el propi legislador mitjanant una norma jurdica generalment del mateix rang que la norma que ha de ser interpretada, mitjanant una segona que completa o aclareix el contingut de la anterior.

JUDICIAL O USUAL s la interpretaci duta a terme pels jutges i tribunals. El jutge no pot crear normes sin que t la obligaci daplicar la norma. Per per dur a terme laplicaci de la norma, necessriament sha de dur a terme una funci dinterpretaci

DOCTRINAL s la interpretaci efectuada pels autors. Noms t autoritat que emana del prestigi de lautor.

Segons el seu resultat: DECLARATIVA El significat que sadjudica a la norma coincideix amb el que

manifesten literalment les seves paraules CRTICA O CIRRECTIVA s el tipus dinterpretaci sobre la qual s precs acudir

quan sha de rectificar la lletra [paraules] de la norma per qu concordi amb lesperit del text .

Interpretaci extensiva: actua quan s precs ampliar la lletra de la norma fins que es comprenguin tots els supsits de fet als que es refereix.

Interpretaci restrictiva: s necessari reduir lmbit de la lletra del text. En general, les normes imperatives o prohibitives son dinterpretaci restrictiva, mentre que les normes dispositives sn aquelles en les que el marge s major. A partir de aqu no, hata la integraci MITJANS DINTERPRETACI: Els mitjans dinterpretaci sn els instruments que es necessiten per tal de que linterpretador descobreixi el significat de la norma jurdica. Segons larticle 3.1 del CC, existeixen 4 mitjans:

- ELEMENT GRAMATICAL El sentit propi de les paraules. Partim de la base que la norma objecte de la interpretaci s un text escrit i fix. s una estricte interpretaci gramatical, semntica, filolgica, de la puntuaci i la sintaxi utilitzada.

23

- RELACI AMB EL CONTEXT Element sistemtic. Les paraules segueixen conservant el seu significat original encara que es tinguin en compte les altres paraules que lacompanyen dins la norma jurdica.

- ELS ANTECEDENTS HISTRICS I LEGISLATIUS Suposa tenir en compte les normes jurdiques, la doctrina i els textos anteriors als vigents, la seva explicaci jurdica [exposici de motius] i els treballs pre-legislatius.

- LA REALITAT SOCIAL DEL TEMPS, O ELEMENT SOCIOLGIC Criteri que ha de ser tingut en compte en la recerca de lesperit o la finalitat de la norma, per acomodar-la a la societat del moment en que es dna laplicaci.

7. LA INTEGRACI Integrar en el context de laplicaci de la norma suposa crear una regla que passa a formar part de lOrdenament Jurdic. Aquesta integraci es produeix quan existeix un buit normatiu/una llacuna legal que la integraci ha dintentar resoldre. La llacuna legal sidentifica amb el buit de regulaci concret. El legislador no pot preveure totes les situacions i interessos que sn necessaris regular: pot ser que la situaci no shagi previst originriament, o que el supsit de fet no existia en el moment en que la norma es va redactar, o que s necessari determinar quin s el criteri que sha de seguir a lhora de resoldre el cas concret per el que no existeix cap regla. En la reconstrucci de la norma jurdica, el nostre sistema utilitza lautointegraci:

Aquesta tcnica imposa que la llacuna legal ha de resoldres acudint als recursos interns que podem trobar dins lordenament jurdic catal. Sense perjudici de que com expliquem les relacions entre lordenament jurdic estatal i els ordenaments jurdics autonmics sutilitza la supletorietat.

Ens hem de quedar sempre amb el dret civil catal 8. LANALOGIA Un cas pot ser solucionat a partir duna norma que soluciona un altre cas amb el qual guarden algunes semblances. Hi ha un supsit que no t cap norma que ho soluciona i, per tant, utilitzem normes que solucionen supsits de fet diferents per que guarden relaci de semblana amb el supsit de fet que volem solucionar. Lanalogia pot ser analogia legis o analogia iuris.

ANALOGIA LEGIS : Suposa agafar com a premissa major del raonament jurdic nicament una norma jurdica concreta. La premissa menor estaria formada per dues proposicions lligades entre si.

El cas a decidir no s igual al supsit de fet que la norma presa en consideraci, per s similar o guarda alguna similitud amb ell.

Existeix la mateixa ra per decidir en el mateix sentit un o altra supsit. Conclusi: La conseqncia jurdica prevista pel supsit de fet normatiu saplica tamb al cas concret que sha de resoldre.

El jutge ha dexplicar els fonaments per poder aplicar lanalogia.

ANALOGIA IURIS : No pren com a punt de partida el raonament jurdic duna sola norma, sin que partint dels principis generals dels dret,

[CCCat art.111-2] 1. En la seva aplicaci, el dret civil de Catalunya sha dinterpretar i sha dintegrar dacord amb els principis generals que linformen, prenent en consideraci la tradici jurdica catalana. 2. De manera especial, en interpretar i aplicar el dret civil de Catalunya shan de tenir en compte la jurisprudncia civil del Tribunal de Cassaci de Catalunya i la del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya no modificades per aquest Codi o altres lleis. Luna i laltra poden sser invocades com a doctrina jurisprudencial als efectes del recurs de cassaci.

[CC art.4.1] Proceder la aplicacin analgica de las normas cuando stas no contemplen un supuesto especfico, pero regulen otro semejante entre los que se aprecie identidad de razn.

24

9. LA TRADICI JURDICA CATALANA Element bsic que sha de tenir en compte a lhora dinterpretar i integrar la norma jurdica. A linterpretar sha de tenir en compte determinada jurisprudncia civil. La tradici jurdica catalana comprn:

Tots els drets histrics no vigents En sentit ampli, all que comprn el precepte escrit, les normes jurdiques, ja siguin

legals o consuetudinries, el seu desenvolupament i la doctrina dels autors. Tamb comprn la jurisprudncia histrica que no t valor actual de jurisprudncia.

Podem utilitzar qualsevol norma, encara que estigui derogada, per suplir una llacuna legal. Tot aix ho podem fer servir sempre abans de fer servir el dret civil estatal. 10. LA EQUITAT Noci digualtat en laplicaci de les normes. Criteri de modulaci de les conseqncies rigoroses que conduiria a una automtica aplicaci de les lleis o normes escrites.

- P dEQUITAT : Modular les conseqncies jurdiques duna norma, sempre i quan aquesta li ho permeti, ja que sn massa estrictes pel supsit de fet concret.

Es distingeixen dues possibles lnies dactuaci de la equitat: Equitat com a criteri de ponderaci en laplicaci de les normes: Criteri que sutilitza

normalment. s un factor de correcci de les conseqncies jurdiques de laplicaci de la norma. No s un criteri de destrucci de la norma, ni de provaci del seu sentit. Pot ser un criteri imperatiu, un criteri de moderaci del rigor duna norma per mai de supressi de la norma.

Equitat com a criteri en la que es fonamenta la decisi: Noms quan la llei ho autoritzi, els Tribunals o els rgans a qui els correspongui podran fonamentar-se en la equitat.

25

1. LA COMPUTACI LEGAL DEL TEMPS El temps es defineix com un fet natural que representa el perode de duraci continuada entre dos fets que mesuren lexistncia de les coses. Del temps jurdicament parlant sen poden desprendre determinats efectes: - En sentit esttic el temps es un moment temporal determinat que es pot considerar pel dret. Exemple: citaci del jutjat que vagis un dia i una hora en concret. - En sentit dinmic es el transcurs del temps en el que concorren fet, relacions i situacions jurdiques que es produciexen en el trafic jurdic EL CMPUT DEL TEMPS

Les unitats de temps que es tenen en compte sn els dies, els mesos i els anys. Lany consta de 365 dies i 12 mesos designats pel nom que els atorga el

calendari. Els mesos tenen la duraci que correspon al calendari Els dies sn un perode concret de 24 hores.

ELS DIES HBILS:

En el procediment civil, hem de distingir entre dies hbils i dies inhbils.

Sn dies hbils tots els dies de lany [Dilluns-dimarts-dimecres-dijous-divendres-disabtes]

Sn dies inhbils els diumenges, els dies de festa nacional, els dies festius a les CCAA i a les localitats on sha de realitzar el procs, incloent el mes dagost i els dissabtes.

Identifiquem com a dia inicial [dies a quo] el de linici del perode i tenim en compte com a dia final el dia en que finalitza.

CMPUT NATURAL Es mesura el pas del temps moment a moment, de manera real. En un termini de vint dies, des de les 12 hores del dia 1 es el que transcorre des de lhora en que es comena a contar fins a la mateixa hora del dia final [dia 21 a les 12 hores].

CMPUT CIVIL En aquest no es tenen en compte les fraccions, sin que es t en compte el dia sencer, sigui quin sigui el moment real del dia. Es t en compte el dia sencer i tots els dies.

[Procediments judicials] En les relacions de dret civil, el cmput es fa duna manera diferent:

Aquest cmput es fa amb dies sencers

TEMA 4: EL TEMPS I ELS SEUS EFECTES EN EL DRET CIVIL

[LEC art.130] 1. Las actuaciones judiciales habrn de practicarse en das y horas hbiles. 2. Son das inhbiles a efectos procesales los sbados y domingos, y los das 24 y 31 de diciembre, los das de fiesta nacional y los festivos a efectos laborales en la respectiva Comunidad Autnoma o localidad. Tambin sern inhbiles los das del mes de agosto. 3. Se entiende por horas hbiles las que median desde las ocho de la maana a las ocho de la tarde, salvo que la ley, para una actuacin concreta, disponga otra cosa . Para los actos de comunicacin y ejecucin tambin se considerarn horas hbiles las que transcurren desde las ocho hasta las diez de la noche.

[CCCat art.121-23] 1. El termini de prescripci sinicia quan, nascuda i exercible la pretensi, la persona titular daquesta coneix o pot conixer raonablement les circumstncies que la fonamenten i la persona contra la qual es pot exercir. 2. En el cmput del termini de prescripci no sexclouen els dies inhbils ni els festius. El cmput de dies es fa per dies sencers. El dia inicial sexclou i el dia final sha de complir totalment. 3. El cmput de mesos o anys es fa de data a data. Si al mes del venciment no hi ha el dia corresponent a linicial, es considera que el termini acaba el darrer dia del mes.

26

No sexclouen els dies inhbils El dia inicial sexclou de manera que es comena a comptar des del dia segent, i el dia

final sha de comptar per complet. El cmput de mesos o anys es fa de data en data. Si en el mes en que ha de vncer el

termini, aquest dia no existeix, es considera que el termini acaba lltim dia del mes. [Contractes, relacions extra-contractuals, indemnitzacions...] 2. LA PRESCRIPCI EXTINTIVA Forma dextinci de les pretensions [dret a reclamar a alg que faci alguna cosa] derivat per la falta de lexercici daquest Dret per part del seu titular durant el temps establert per la llei.

REQUISITS: Per tal de considerar que la pretensi ha prescrit, hem de tenir en compte una srie de requisits:

La inactivitat o la falta de lexercici de la pretensi [silenci]. Un silenci prolongat i ininterromput durant un espai temporal [termini de la

prescripci] que est delimitat/marcat per la llei. FONAMENT: Sabandona el dret o facultat per part del titular. Hi ha un desinters del titular per activar aquest Dret. El fonament de la prescripci obeeix a la seguretat del trnsit. La seguretat jurdica que determina que reclamar Drets, facultat o exercir accions fora del temps que els correspon s contrari a la bona fe. Ha dexistir un lmit temporal. A ms a ms, la societat ha de conixer la duraci dels seus drets i de les seves facultats.

- Perspectiva subjectivista: (renuncia) - Perspectiva objectiva (seguretat jurdica)

OBJECTE DE LA PRESCRIPCI: La prescripci no recau sobre el Dret ni sobre lacci judicial Hi ha una tesi que diu que el que prescriu s el Dret subjectiu a reclamar (X).

Com a contraposici, trobem una tesi que ens diu que el que prescriu no s el dret subjectiu, sin que el que prescriu s lacci judicial, la possibilitat de poder obrir un procs judicial per reclamar aquest dret. (Aquesta tesi s acceptada fins ara. El CCCat no laccepta.)

Finalment, trobem una tesi que defensa com a objecte de la prescripci la pretensi. Prescriu la lacci a la qual el titular daquest dret ostenta per tal de reclamar el seu contingut tan per via judicial com per via extra-judicial.

La pretensi s el dret a reclamar a alg que faci o deixi de fer alguna cosa. Poden haver-hi diferents vies de reclamaci, per prescriuen totes. Lacci judicial noms s un tipus de via per exercir la pretensi. La pretensi extingeix les pretensions relatives als drets disponibles sn aquelles drets en que es permet lautonomia de les parts. La majoria daquestes pertanyen a lmbit patrimonial. No prescriuen determinades pretensions que sexerceixen mitjanant accions purament declaratives.

[CCCAT art.121-1] La prescripci extingeix les pretensions relatives a drets disponibles, tant si sexerceixen en forma dacci com si sexerceixen en forma dexcepci. Sentn com a pretensi el dret a reclamar daltri una acci o una omissi.

[CCCat art.121-2] No prescriuen les pretensions que sexerceixen mitjanant accions merament declaratives, incloent-hi lacci de: declaraci de qualitat dhereu o hereva; les de divisi de cosa comuna; les de partici dherncia; les de delimitaci de finques contiges, ni les delevaci a escriptura pblica dun document privat, ni tampoc les pretensions relatives a drets indisponibles o les que la llei exclogui expressament de la prescripci.

27

La pretensi que sextingeix es tant la que sexercita en forma dacci com dexcepci. Lacci la duu a terme qui inicia el procediment, i lexcepci s la persona que ha rebut lacci shi torna amb un fonament per a frenar lacci. Lexcepci s una resposta a lacci. Cal dir que, en la majoria dels casos, la persona que allega la prescripci de la pretensi s la persona que activa lexcepci. CARACTERSTIQUES:

Perqu sigui tinguda en compte, ladvocat de la part interessada lha dallegar i provar. Els tribunals no la poden aplicar dofici.

Subjectes:

- la poden allegar i fer valer: els qui estan obligats a satisfer la pretensi i els tercers que hagin estat perjudicats per falta doposisici o renuncia a la prescripci, excepte si hi ha recaigut sentencia ferma

Quan hagi sigut allegada i/o provada, quedar automticament extingida, sempre que shagi completat el termini de la prescripci i no shagi interromput.

EFECTES Lextinci de la pretensi principal es fa extensiva a les garanties accessries tot i que

no hagi transcorregut el termini de prescripci daquestes. La preescripci produeix efectes en perjudici de qualsevol persona. 121.6 CCCat No es pot fer una repetici del pagament efectuat en compliment duna pretensi

prescrita, encara que shagi fet amb desconeixement de la prescripci (art 121.9 CCCat)

A pesar de la naturalesa imperativa de les normes, les parts poden pactar

lescurament o lallargament dels terminis, la meitat o el doble respectivament dall establert legalment i sempre que el pacte no impliqui una indefensi per a cap de les parts.

TERMINIS DE LA PRESCRIPCI: El CCCat distingeix de forma general tres terminis legals de prescripci atenent a la naturalesa de la pretensi que prescriu, sense perjudici dels terminis especfics previstos en el CCCat. PRESCRIPCI GENERAL DECENNAL : Les pretensions, independentment de la seva

classe, si no tenen marcat un termini especial, prescriuen als 10 ANYS. Accions personals: accions que sexerceixen respecte a activitats que lliguin a persones. Per exemple una reclamaci de quantiat (de contractes)

[CCCat art.121-4] La prescripci no pot sser tinguda en compte dofici pels tribunals, sin que ha dsser allegada judicialment o extrajudicialment per una persona legitimada

[CCCat art.121-3] Les normes sobre prescripci sn de naturalesa imperativa. Tanmateix, les parts poden pactar un abreujament o un allargament del termini no superiors, respectivament, a la meitat o al doble del que est establert legalment, sempre que el pacte no comporti indefensi de cap de les parts.

[CCCat 121-8] 1.Lefecte extintiu de la prescripci, un cop allegada i apreciada, es produeix quan es compleix el termini. 2. Lextinci per prescripci de la pretensi principal sestn a les garanties accessries, encara que no nhagi transcorregut el termini propi de prescripci.

[CCCat 121-20] Les pretensions de qualsevol classe (reals o personals) prescriuen al cap de deu anys, llevat que alg hagi adquirit abans el dret per usucapi o que aquest Codi o les lleis especials disposin una altra cosa.

28

Accions reals: accions que recauen sobre coses. PRESCRIPCI TRIENNAL : Les pretencions per exigir determinats pagaments, donada la

obligaci de la que neixen, prexcriuen en un termini de 3 ANYS. I comprenen: Les pretensions relatives a pagaments peridics que shagin de fer per

anys o en terminis ms breus: Les obligacions que shagin de complir en el temps

indicat Que es tracti duna pretensi peridica, obligacions

composades per una pluralitat de prestacions idntiques i que es reiteren en el temps i es paguen autnomament i per separat. [pagament de pensions, rentes, interessos...]

Les pretensions que es refereixen a la remuneraci de prestaci de serveis i execuci dobres Contractes de serveis: una part es compromet i executa una activitat que no comporta la creaci duna cosa nova, a canvi duna remuneraci [contractes professionals, metges, advocats...] Contractes dobra: Una persona es compromet a executar una activitat dirigida a la creaci duna cosa i entregar-la a canvi duna remuneraci. [construcci dun edifici...].

Les pretensions de cobrament del preu de la venta al consumidor. Hi interv un consumidor.

Les pretensions derivades de la responsabilitat extra contractual. Responsabilitat que actua amb dol o culpa per indemnitzar danys i perjudicis derivats de la seva conducta.

PRESCRIPCI ANUAL : Pretensions exclusivament protectores de la possessi.

Aquestes prescriuen al cap d 1 ANY. Les pretensions que poden exercitar al pessedor per a retenir la possessi o per recobrar-la quan hagi sigut manllevada.

CMPUT DE LA PRESCRIPCI: El termini de la prescripcio sinicia quan, nascuda la possibilitat dexercici de la pretensi, el titular daquesta coneix o pot conixer raonablement les circumstncies que la fonamenten (la prescripci de la p