Les llenges del mn. Carme Junyent Figueras, Empries editorial, Barcelona, 1989.M. Carme Junyent i Figueras(Masquefa, 1955) s doctora en Filologia Romnica i professora titular de lingstica general a la Universitat de Barcelona. s autora, entre d'altres, dels llibres: Les llenges d'frica (1986), Les llenges del mn (1989), Vida i mort de les llenges (1992) i Contra la planificaci (1996).El volum que ressenyar, Les llenges del mn, s un estudi de les llenges del mn des de diversos punts de vista. Haurem de tenir en compte la mancana de tradici destudis daquesta mena en espanyol. Si b, al llibre lautora analitza distints problemes que delimiten les llenges, aix com les diverses formes de classificar-les o b la visi de lestat actual daquestes llenges al mapa lingstic. Lany 1990, Juan Carlos Moreno Cabrera, amic de Carme Junyent, va redactar un breu llibre anomenat Lenguas del mundo, en qu, per primera vegada dins la lingstica hispnica, sencarreg ladaptar a lespanyol els noms dun gran nombre de llenges. Aquesta ha sigut una tasca de normalitzaci que Carme Junyent ha tingut en compte per al seu projecte.Lanlisi de les dificultats de delimitaci de les llenges tant en lespai com en el temps encapala la primera part. Aquestes delimitacions ens impedeixen saber, per exemple, quantes llenges es parlen al mn, ja que el nombre de llenges sobrepassa desmesuradament el nombre destats. Les llenges majoritries estan substituint les minoritries en tot el planeta, i si no hi ha un canvi en aquest sentit, milers de comunitats hauran sigut expropiades de la seua llengua. Lautora, mitjanant dades especfiques ens explica quan van comenar a diferenciar-se les llenges. Tamb ens queda clar que arribar a demostrar el parentiu de totes les llenges potser siga impossible. Aix mateix, ens consciencia que el canvi lingstic s natural i que no suposa una degradaci de la llengua sin, simplement, un canvi. El segon bloc t com objectiu classificar les llenges de dues maneres: genticament i tipolgica. La classificaci gentica ens permet saber qu llenges tenen un origen com i, per tant, agrupar-les en famlies. La classificaci tipolgica atn a diverses caracterstiques de les llenges al marge del seu origen gentic. La tercera part est dedicada a lanlisi del mapa lingstic actual des de la perspectiva de la difusi versus la substituci de les llenges. Citar, duna banda, les grans llenges del mn segons el seu nombre de parlants i, daltra banda, les llenges amenaades a causa de la pressi daltres llenges. Una llengua amenaada pot desaparixer en el cas dextermini de tots els seus parlants. S b, una llengua mor quan els seus parlants la deixen de parlar o substitueixen.Al llarg del llibre, es fan servir taules molt visuals i grfics per exposar les dades en que es sustenten les idees. Es fa referncia a elements fonolgics i fontics, aix com dels trets morfosintctics de les llenges estudiades, comparant-los. A tall de cloenda, furgarem noms un poquet ms en la idea que desenvolupa en la tercera part quan parla de les grans llenges del mn. Lautora explica els diversos factors (que per suposat, depenen del context) perqu una llengua arribe a ser de prestigi. Per estic convenuda que tota persona culta, i ms si s parlant exclusiva de llenges majoritries, hauria de prendre conscincia de les llenges poc esteses en el mn. I considerar que els seus parlants poden tenir una vida millor utilitzant-les, i la resta del mn treure profit d'aquesta riquesa. Pot sorprendre al lector que lautora utilitze expressions del tipus mort duna llengua o b respecte de llenges amb qu es personifica dalguna manera les llenges. Ens fa veure la importncia sobre el carcter identitari duna llengua.

Maria Gmez TortosaLingstica General I