renou 54

40

Upload: associacio-cardona-i-vives

Post on 31-Mar-2015

88 views

Category:

Documents


4 download

TRANSCRIPT

Page 1: renou 54
Page 2: renou 54

DIPUTACIÓD ECASTELLÓ

La Diputaci� de Castell�

Per esta terra

Page 3: renou 54

3Nº 54 SUMARIRenou

ARTICUL AUTOR PAG.

• PORTADA 1

• PUBLICITAT 2

• SUMARI Redaccio 3

• PRESENTACIO Redaccio 4

• EDITORIAL GR 5

• ACTIVITATS Ferrando 6

• TROVES DE MOSSEN FEBRER Domingo Gimeno 7

• AÇO SE COMPLICA Santiago Vernia 8

• TIRANT LO BLANCH Joaquín Serrano 9

• BURRIANA CIUTAT MURALLADA José Vte.Gómez Bayarri 10-12

• APUNTS DE GRAMATICA VALENCIANA Josep Mª Guinot i Galán 13

• L’ASSOTÀ D’INDONESIA I LESCOMPARANCES Josep Lluïs García Ferrada 14-15

• EL DIÁLOGO DE LOS SOLDADOSDE ESPAÑA Ricardo García Moya 16

• CACERA D’ADÉS ( II ) Manuel Casaña Taroncher 17

• EL RACONET DE LA LLENGUA VALENC. Joan Batiste Sancho 18-19

• ENTREVISTA A: JUAN GARCÍA RIPOLLÉS Mª Dolores Miralles 20-21

• VALENCIANISME EN CONSTRUCCIO. Juli Moreno Moreno 22-23

• EL VALENCIANO, ARMA DE LIBERTAD Wenley Palacios Carreras 24-26

• ELS VALENCIANS EN GRECIA (II) Antoni Atienza 27-29

• LA SOLIDAD. Y LA IGUALDAD EN ELESTTO. CATALÁN José Mª Adán García 30-31

• GALA EN HONOR A LA LLENGUA VALENC. Mª Dolores Miralles 32-33

• PREMI OBRA LLITERARIA Redacio 34

• HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA Josep Boronat Gisbert 35

• POESIA Narcis Vinyoles/Josep Melià 36

• GASTRONOMIA VALENCIANA Santiago Vernia 37

• PASSATEMPS José Luís Cortés Lloréns 37

• REFRANS VALENCIANS Carlos Ros 38

• SOLUCIO ALS PASSATEMPS José Luís Cortés Lloréns 38

• PUBLICITAT 39

• CONTRAPORTADA (PUBLICITAT) 40

Page 4: renou 54

4 PRESENTACIO Renou

Associacio Cultural “CARDONA VIVES” Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª – 12001 Castello (Comunitat Valenciana)Telefon (contestador) i Fax: 964 200 468 – Apartat Correus : 545 – www.cardonavives.com

RENOU Nº 54MARÇ2006

Revista cultural gratuïta.Publicacio quatrimestral.EDITA:Associacio Cultural“Cardona Vives”Director:Gonzalo Romero CasañaCoordinador:Fernando Masip LorasConsell assesor:José Luís CortésEliseo ForcadaJosep Lluïs García FerradaDomingo GimenoJosep Vicent GuinotMª Dolores MirallesFernando PuigEnrique SanchisMontage:José Luís CortésEliseo ForcadaFernando MasipFernando PuigEnrique SanchisImpressio:“Graphic Group, S.A.”Redaccio i administracio:Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª12001 CASTELLOTfn.i Fax: 964 200 468www.cardonavives.comDeposit Llegal:CS-1-1987NOTES:*Esta revista està escrita seguintles Normes del Puig.*L’Associacio Cultural “CardonaVives”, no subscriu, necessaria-ment, el contingut dels articulspublicats en RENOU.*Revista patrocinada perl’Ajuntament de Castello.

PORTADA: Escultura/font de bronze i fibra de vidre. “LES CORDELIERS”. HOMENAGE AL FILAOR I MENAOR.Catorze metros d’alçada i setze metros de diametro. Autor JOAN G. RIPOLLÉS.

Encomanada pel Ajuntament de Castelló per al espai public en Plaça Hort dels Corders de Castelló de la Plana. Fotografia: Ferrando

Joan García Ripollés

El dia 11 de març i en la catedral deSogorp, s’oficiarà un funeral per l’ani-ma del nostre benvolgut pare Guinot

al complir-se el primer any de la seua mort.Pensem aprofitar l’ocasio per a recordar-loen alguns breus parlaments en acabar eldinar. Deixarem testimoni de l’acte en elproxim numero de RENOU per estar l’ac-tual ya acabat abans de la data citada.

S’incorpora en el quadro dels nostrescolaboradors, un advocat castellonenc derail i soca, Wenley Palacios, articuliste deprensa i contertuli de TVCS, que coneix elsnostres problemes valencians i els sapexposar en una nitidea absoluta sense“pels en la llengua”.

L’entrevista de l’actual numero deRENOU, de Mª Dolors Miralles, té lloc en ElMas de Flors, un barri de l’entranyablepoble castellonenc de Moró, a on viu i tre-balla el polifacetic artista Joan GarcíaRipollés, batejat pel escritor Manuel Vicentcom “el beato Ripo” a pesar del caráctererotic de moltes de les seues creacions.Pintor i escultor universal. La seua obrapodra ser acceptà o rebujà pero no passadesapersebuda. En la portada i en paginesinteriors de l’actual numero de RENOU,apareixen a orri diverses manifestacionsde la seua obra.

COMENTARIS:

* Esta associacio preten preservar els valors culturals i historics del nostrepoble. No nos mou atra cosa que el propi amor per les costums valencia-nes, des d’Alacant hasda Castello passant per Valencia, com un conjuntde pobles que formen l’actual Comunitat Valenciana, abans Regne deValencia.

* Per nomes 20,- euros a l’any, pots:· Estar informat, a traves de nostra revista RENOU, de la problematica actualsocial del nostre territori, aixina com de la cultura historica valenciana.

· Assistir a les conferencies, sobre diverses materies, organisades per lanostra entitat.

· Prendre part de les excursions que periodicament fem a diferents punts delRegne de Valencia.

· Participar en qualsevol acte que puntualment organice la Cardona Vives.

¿PER QUÉ ES IMPORTANT FER-SE SOCI DE“CARDONA VIVES”?

El pare Guinot

L’advodat Wenley Palacios

Page 5: renou 54

5EDITORIALRenou

EDITORIAL Gonzalo Romero CasañaPresident de la “A.C. Cardona Vives”

¡Gracies Cardona Vives!. Aixina escomence hui estaeditorial, en una mostra de gratitut cap ad esta associa-cio tant meua i que cada dia es de més gent, perquemés de nosatros nos estem donant conte de lo impor-tant que es colaborar, associar-se, recolzar i no quedar-se en casa donant per perduda una batalla, simplementperque ho tenim difícil, o per que tal volta pensem queenfront tenim un mur d’incomprensio, de poder, demenimfotisme secular… ¡Malait siga el poble que, sim-plement, per no alçar-se d’una cadira incomoda i pun-chosa, d’acomplexaments, d’autocompassio, d’auto-complaença en la desgracia de donar-se per desapare-gut, passa a l’historia dels que mai van existir!.La Cardona Vives, es la bendicio que des de Castello,

treballa per tornar la dignitat per ser lo que forem, perser lo que som i per a poder sersempre.Ho dic en orgull, sí, en molt d’or-

gull, perque la dignitat que hademostrat esta entitat, des de laseua fundacio, fa prop ya de vinti-cinc anys, es la mostra fefaent deque el treball per lo nostre, la faenaque es fa, ho queda feta, des de labusca de l’enteniment, la modera-cio, la flexibilitat, la fermea, la con-viccio, i per damunt de tot, la quees fa per un immens amor per lonostre, pot donar uns fruits que nos fan vore el final d’uncami encara no alcançat, lluntà, molt lluntà, pero del quehem trobat “lo fil pel que traurem lo capdell”. I aixo, clar,preocupa molt, moltissim ad aquells que, davant la sor-presa impensable per ad ells, de que estem presents,que seguim ahí i que anem a guanyar, es resistixen entota classe d’artimanyes a deixar vore la llum d’unpoble.Pero, sabeu lo que m’apassiona realment de la nos-

tra Cardona, puix que es una associacio plena de donesi d’homens lliures, que no tenim por inclus ni a no tindrela rao, pensem obviament que la tenim, pero, si no la tin-guerem res nos importaria reconeixer-ho. Quan u s’equi-voca per el susdit amor a lo nostre, si l’erro be donat per-que els arguments –que si tenim- no son els correctes,

u se’n torna a sa casa i pren la determinacio de conti-nuar i de seguir lluitant per la seua terra buscant mes imillors arguments. I, en el nostre cas, segur, segurissimque tot sería molt mes facil per als nostres interessos.Clar està, en l’atra vora, sería una autentica catastro-

fe no tindre rao, quanta gent viu,molt be per cert, de pre-dicar la nostra subjugacio ad atres, la nostra inferioritat,la nostra dependencia, la nostra falta de cultura, d’histo-ria i d’idioma propis. Les nostres raons no son rebatu-des en unes atres raons. L’insult, la descalificacio, l’in-tolerancia, la coaccio sistematica i sobre tot la tancadade portes o inclus el despreci, que no es te ni pels ele-ments mes antisocials, que seguixen tenint el seu dretde sers humans, son la seua victoria actual; pero mai sepot guanyar sense escoltar, per a despres convencer.

Davant d’aixo, la tactica a seguirpassa per fer desapareixer delmapa tot tipo de disidencia respec-te a l’oficilalitat cultural, impostades de luxosos despachos, des desous francament envejables, des dela facilitat per a publicar llibres, pera obtindre una catedra o per a tin-dre punts en l’acces a determinatsllocs de treball. Tot es fa mes i mespossible si a l’hora de parlar rebu-jes per inculta, una llengua, la delsnostres antepassats, que per a la

seua desgracia els trenca la seua idea d’una llenguaimperial, d’una nacio –que encara han de construir-… ¡Ia mi que aixo me sona!.Ho comprenc, la Cardona es una amenaça, les dones

i els homens lliures son la major de les amenaces per atots aquells que ensomien en comprar des de la por, permig dels diners o de l’engany, la dignitat humana.El nostre espectacular increment en numero de

socis, la nostra cada vegada mes reconeguda presenciasocial, la nostra conexio, en arguments i raons, en lapoblacio, la mostra que des de Castello, i que en argu-ments, se pot vencer un Goliat en peus de fanc, es laveritable revolucio de la Cardona, i clar, aixo preocupamolt als qui no entenen de llibertat.

Fray Bonifaci Ferrer, germa de Sant Vicent Ferrer, en març de1478, en el Colofó de la “Biblia Valenciana”:

“Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia delnoble mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller, la qual fon trelladade aquella propia que fon arromançada en lo monestir de Portacoeli,

de llengua latina en la nostra valenciana...”(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.)(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)

Renou

Page 6: renou 54

25-11-05. Assistencia de membres de la JuntaDirectiva al sopar de AELLVA. La vicepresidenta, MªDolors Miralles va participar a la mateixa hora en laGala de la Llengua Valenciana organisà per CoalicioValenciana.05-12-05. Assistencia d’un numeros grup de

“Cardona Vives” a la celebracio dels Jocs Florals deValencia organisats per Lo Rat Penat en motiu de serRegina la castellonera Mª Fernanda Vidal.13-12-05. Visita de la Junta Directiva de la

“Cardona Vives” al president de la Diputacio deCastello, D. Carlos Fabra.27-12-05. Intervencio en TV CS de Dª Teresa

Puerto, Llicenciada en Filosofia i Lletres i Master enLlengües Anglorromaniques. Membre del Colectiu“Lluïs Fullana” de la Universitat Politecnica deValencia. Aula de Cultura en defensa de la LlenguaValenciana. Articulista, conferenciant, investigado-ra…i atres molts tituls i activitats en l’area formativa,d’investigacio i educativa. Junt a ella, el nostre presi-dent Gonzalo Romero i el membre de la JuntaDirectiva, Vicent Meneu.28-12-05. Reunió en la seu de la RACV de les jun-

tes directives de la RACV i de la “Cardona Vives”. Enarribar a Castello, teniem preparat un sopar en el restde membres de la Junta Directiva nostra.

6 ACTIVITATS Renou

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES

Conferencia de D. Antoni Atienza

Visita al President de la Diputació de Castelló Assamblea general “Cardona Vives” Foto: Domingo Gimeno

Gala a la Llengua Valenciana

Jocs Florals en Valencia. Foto: Revista valencia es noticia

Conferencia d. José López

Ferrando

Page 7: renou 54

Historicament s`han acceptat com a fets his-torics, contalles i personages que son fruitd`indicis insufientment contrastats o directa-

ment de falsificacions interessades, fetes per per-sonages plens d`un romanticisme mal entès que elsdu a falsificar lo que siga per a conseguir els seus

objectius ; El LLibre dels Fets d `Armes deCatalunya, El Peno de la Conquista, El Curial i Güelfa

etc, son bons eixemples.En Castello tots sabem que Jaume I, estant en

LLeida va concedir a la Vila de Castellopermis per a traslladar-se al pla, privile-gi dirigit al seu lloctinent en el Regne deValencia Ximen Pereç d`Arenos, comtots ham pogut comprovar al llegir ditdocument.Pero segons les Troves de Mossen

Jaume Febrer, l`encarregat d`acondi-cionar el nou assentament i organisarel trasllat va ser Alons d`Arrufat, afirma-cio que des de sempre s`ha acceptatcom un fet historic sense cap critica,sent que tal personage, a part d`en lesTroves no apareix en cap atre docu-ment.Les Troves de Mossen Febrer, es un

llibre en el que l`autor assegure sercoetaneu de Jaume I i en forma poeticanos conta la procedencia i els meritsdels cavallers que van acompanyar alConquistador en la conquista deValencia, aixina com la heraldica de tots ells.Les Troves estan escrites en un llenguage massa

pulit per a l`epoca, en absolut comparable a atresescrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexis-tents en el seu temps, inclus conta quins van ser elprimers en escalar la muralla, quan tots sabem queValencia va capitular sense batalla, lo que nos indicaclarament la seua falsetat. El primer en no acceptar

l`autenticitat de Les Troves va ser l`erudit i poligraf,catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigleXVI se van compondre varies obres evidentment apoc-rifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podienenganyar per que ell va ser el falsificador del Curial iGüelfa, va ser cuiner abans que frare).S`ha demostrat que Les Troves son una falsificacio

feta per Onofre Esquerdo i Sapena ( 1635-1699),erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutatde Valencia, per lo tant escrites cuatre sigles despres

de lo que Febrer diu , les afirmacionsfetes per ell en Les Troves no tenenpuix absolutament cap credibilitat.Alons d`Arrufat provablement no mai

va existir, pero en Castello el carrerAlonso de Arrufat li rendix homenage,esperem que despres de les repetidespeticions a l`ajuntament per part de lanostra associacio, el nostre pare donJosep Maria Guinot algun dia tanvetinga eixe honor, merits li`n sobren.

7HISTORIARenou

La porta del mar.Ripollés. (Bronze)

Portada llibre “Trovas de MossenJaime Febrer”

TROVES DE MOSSEN JAUME FEBRER Domingo Gimeno Peña

Renou

Page 8: renou 54

8 COLABORACIO Renou

AÇO SE COMPLICA Santiago Vernia Martínez

Desde fa temps se veu vindre una pressio insopor-table damunt de la política valenciana. Es unapressio que ve “a varies bandes”, com si fora una

partida de billar. Pero el resultat es inevitable: el colpfinal de la bola, que nos espentará cap a un forat moltnegre i del que tal vegá no podrem eixir.Per una part, i respectant tota conviccio política dec

de dir-ho, l’exessiva passio de mando d’alguns politicsels fa vulnerables a les exigencies de qui, per unspoquets vots, els permet pujar al poder.Parlem clar: el senyor Maragall está

tenint un poder que no li correspon niper merits ni per vots. Pero pareix ques’ha passat tota sa vida en el berrinchede ser president de la GeneralitatCatalana. I un bon dia li digueren:”Ala,fill, sigues tu ya d’una”. Pero li faltarenvots. I va anar a donar-li-los el senyorCarod, que no se ho esperava mai. Elsdos detenten un poder que no elscorrespon. I el utilisen en un expansio-nisme propi de qui careix de programa

per a dins decasa.D am u n t

d’aixó, el sen-yor Carod lipresta també vots al senyorRodríguez per a que pugamanar de tota Espanya, queentre nosatros, també li ve unpoquet gran.Total, que uns per atres, la

moneda de canvi es Valencia.Ara tenen lo que mai s’espera-ven, i estan conseguint entrarací colant-se per els badalls.

I dic badalls perque vullc dir-ho, perque la veritat esque entren per les finestres com els lladres. Si foren lis-tos, ya fa temps que sabrien que la porta está oberta:tota l’ Universitat els rep en palmes i rames d’olivera,perque ya fa temps que ho volien. Els socialistes valen-cians tenen també una fixacio incomprensible en pensarque la modernitat, i la ciencia, i tot lo bo nos vindrá quannos agenollem davant de Catalunya.I, hi ha que dir-ho, el partit Popular mai ha vist la

dimensio del problema; i te divergencies dins d’ell al res-pecte; i la veritat es que nomes fa unvalencianisme coyuntural i electoraliste:la realitat es que permet un “valenciá”en les escoles absolutament inadmisi-ble. Es com si se burlaren de nosatros.En qualsevol manera que se mire,

está hi havent unes ingerencies politi-ques de la Comunitat Catalana dins dela Valenciana, que deuria mirar-se comdudosament constitucional.Abans, teníem la possibilitat de aco-

llir-nos a partits valencianistes, pero eneste moment encara pareix que estigafraguant-se la cosa. Ojalá que quallealgo que nos fassa vore una llumeta.Encara que no tots el votaren, el fet devore que hi ha una referencia política

valencianista faría que tot lo nostre, tot en lo que creem,no s’apagara.I mentres tant, torne a dir-ho: ara fem mes falta que

mai les societats com Cardona Vives.Açó porta cami de fer-se com aquella vida dels cris-

tians en les catacumbes: amagats, pero en conviccionsi en passio, podem produir una fermantacio com les lle-vadures, i aplegar molt llunt.Hem d’estar ahí. Fem falta.

Catacumbes cristianes. Foto: “El crisoldel cristianismo”. Ed. Labor

Renou

Les bessones. Ripollés(Terracota)

Page 9: renou 54

9COLABORACIORenou

TIRANT LO BLANCH Joaquín Serrano Yuste

No vaig a contar-los la historia d’este bell llibre decavalleries, escrit pel cavaller valencià JoanotMartorell el qual ya era elogiat per Cervantes, per-

que suponc que la majoria de vostes ho hauran llegit enalguna de les seues innumerables edicions, i si no es aixi-na es recomane que ho facen, per a que puguen compro-var que en el sigle XV s’escrivien en Valencia obres llite-raries de la major altura. Pero si que tratare de puntuali-sar uns extrems que incompressiblement per a mi, perignorancia o tal vegada per no deixar que hem llaven elcervell, hi ha encara gent que’ls fica en qüestio.

Escomençare per les transcripcionslliterals de parts del “Prolech” i del“Deo Gracias”.

[…] Mes encara de portoguesa enVULGAR VALENCIANA, per ço que lanacio d’on yo so natural sen puxa ale-grar e molt ajudar per lo tants e taninsignes actes com hi son.[…]

[…] Com evident experiencia mostrela debilitat de la nostra memoria, sotsmetent facilment a oblivio, no solamentlos actes per longitut de temps envellitsmes encara los actes freschs de nos-tres dies […]

[…] Aci feneix lo libre del valeros estrenu cavaller TIRANT LO BLANCH,Princep e Cesar del Imperi Grech deContestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua por-toguesa. E apres en vulgar LENGUA VALENCIANA, per lomagnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell. […]

[…] Fon acabada de emprentar la present obra en laCiutat de Valencia, a vint del mes de Nohembre del anyde la nativitat de nostre Senyor Deu Jesucrist mil quatre-cents noranta.

Com dia la meua yaya , mes clar aigua, es tan obvi quees molt dificil contradir-ho i absurt justificar-ho, es comdemostrar que dos més dos son quatre o que el cavallblanc de Santiago era d’este lluminos color. El text nosdiu primer que res que està escrit en VALENCIÀ, llengua

que per aquella epoca va aplegar al seu Sigle d’Or, ansque el castellà i que encara hui no han alcansat lesdemes llengües espanyoles, i en segon lloc que el nomdel personage i protagonista, heroe i cavaller es TIRANTLO BLANCH, en valencià classic, idioma en el que s’escriui per tant en el que se denomina tot el seu contingutincluint el titul que s’ha transmitit en multiples edicions iper mig de generacions.

Ademes nos indica moltes atres coses, com que l’any1490, en el que s’imprimix en Valencia, a on es trobavales primeres i més importants imprentes de la Peninsula,

entre elles la de Nicolau Spindeler, comfoc de primer orde internacional que eraen eixe moment. Tambe conté un avisper a navegants, premonitori del tor-mentos futur en el que vivim, en el ques’obliden moltes coses si no estanescrites, i no a soles s’obliden lo que espijor, es tergiversen i manipulen en fun-cio de foscs interessos torticers. Nosdiuen qui es l’autor, com era la llenguavalenciana migeval i atres moltescoses.

Com hem resenyat s’han realisatmultitut d’edicions, les primeres: la prin-cipal en 1490 en Valencia de la que esva fer un tirage de 715 eixemplars i ques’anomenava Tirant Lo Blanch, la de

Valladolid de 1511 en la denominacio Tirante el Blanco oles de Venecia de 1538, 1566 i 1611 en el titul Tirante ilBianco, tot aixo demostra atra evidencia, en cada llenguaes va designar pel nom del protagonista traduït ad esteidioma, aixina en català es Tirant lo Blanc en “c”, pero envalencià des de la primera fins a hui sempre ha segutBlanch en “ch” i qui no ho veja o esta sent enganyat o esun manipulador que canvia la realitat, nostra historia i lacultura de tot un poble creador de la mateixa i d’atresmoltes obres significatives de la cultura mundial, que nopermetra que se les arrebaten impunement al poblevalencià.

Catacumbes cristianes. Foto: “El crisoldel cristianismo”. Ed. Labor

“Hame parescido consagrar esta Obra a Vuestras Señorias[Senado de Valencia], como à padres de la Republica Valenciana,a quien por todo derecho, favorecer y acrecentar la honra de la pro-pia patria pertenece, suplicandoles me perdonen por haber vertidoesta Obra de Valenciana en Castellana,…”1574. Valencia.

(M. de Viciana, Rafel: “Alabanças de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina,Castellana y Valenciana”. Facsímil de les llibreries “París – Valencia”; pàg. 18.)

(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.)(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)

Renou

Les bessones. Ripollés(Terracota)

Page 10: renou 54

10 HISTORIA Renou

BURRIANA CIUTAT Dr. José Vicente Gómez BayarriMURALLADA Académico R.A.C.V.

Burriana fon fundada en el segle IX pels arabssegons confirmen les excavacions arqueologi-ques realisades en el nucli antic de la ciutat.

Durant el periode sarrai va ser una poblacio impor-tant i rebia el nom de “medina Alhandra” que vol dir“ciutat verda”. La vila musulmana estigue rodejadaper una muralla reforçada per numeroses torres idos baluards. Apareix citada ya en la documentacioen el segle X.

La plaça es anomenada en el Poema de Mio Cidi fon presa per primera vegada pels cristians, mercea les hosts d’Alvar Fáñez, en 1087, quan es dirigiaa la conquesta de Valencia.Mio Çid gañó a Xerica// e a Onda

e Almenar,Tierras de Borriana//todas conquistas las ha Torna nova-ment a referir-se a la poblacio a l’es-criure.Desi a Onda// e los otros a

Almenar, Los de Borriana// luegovengan acaPosteriorment passaria al domini

islamic fins que fon guanyada definiti-vament i incorporada a l’ambit cristiapel rei Jaume I, el 16 de juliol de1233, despres de ser sitiada durantdos mesos. L’ocupacio d’esta plaçaforta fon decisiva per a prosseguir enla conquesta de la resta de la comar-ca de la Plana Baixa i de la ciutat iregne de Valencia.La ciutat murallada de Burriana era

un nucli poblacional estrategic dinsde l’area geografica del “Sarq Al-Andalus” entre els segles X al XIII. Elcronista al-Idris?, cita, en el segle XII,Burriana entre les ciutats -medines-mes populoses d’esta “kora o kura”.Tambe l’anomena en el repertori dels

camins d’Al-Andalus. El cronista Yacut,que va viure entre els seglesXII i XIII, en el seu repertoride ciutats i castells mencio-na, com a entitat de ciutat, lade Burriana, que eixercia decentre administratiu i militarSegons al-Idris? al narrar

el fet de la presa de Burrianaper les hosts de Jaume I, en1233, descriu la poblacioafirmant: era una ciutat boni-ca, ben poblada, de terra fer-til en arbres fruiters i vinyes,situada en una plana a lavora de la mar.

L’emplaçament estrategic i la importancia quealcançà la ciutat de Burriana en epoca musulmanavan portar a Jaume I a considerar-la un dels princi-pals objectius de la seua conquesta, si volia contro-lar la comarca de la Plana Baixa, perque des d’estaplaça podia accedir i abastir els castells i llocs del’interior i estava ubicada en linia de costa per aavançar cap al sur. Despres de algunes semanes deser sitiada la poblacio, el Monarca rendia la medinamusulmana de Burriana el 16 de juliol de 1233.Despres de procedir a l’expulsio de la poblacio

musulmana de Burriana passà a sobirania dels reisde la Corona d’Arago i el Rei impulsà la seua repo-

blacio. Va ser una de les viles de rea-lenc mes significatives del regne deValencia. Els jurats de dita ciutat lavan representar en les diverses Cortsmigevals convocades en el Regne.L’1 de novembre de 1233, Jaume I

concedix carta de poblament a la vilade Burriana, otorgant-li amplies fran-quicies, a fur de Saragossa.(…) donamus, laudamus et conce-

dimus vobis, universis populatoribusde Burriana (…) Damus insuper atqueconcedimus vobis et omni posteritativestre quod sitis populati et semperhabeatis forum Cesarauguste.L’1 de gener de 1235 el monarca

Jaume I otorga una segona carta derepoblacio a Burriana, ampliant lesfranquicies de la primera i mantenintels furs de Saragossa.El 26 de març de 1268, en

Valencia, el rei Jaume I dona permis alComanador d’Alcanyis, de l’Orde deCalatrava, per a que puga poblar demoros les seues heretats de Burriana,al mateix temps que els otorga diver-ses franquicies.

Les terres i cases de Burriana es repartirenentre nous pobladors i Ordens militars. En la disso-lucio dels templers i hospitalaris, possessions d’es-ta vila passaren a engrandir el patrimoni de larecent creada Orde de Montesa en el regnat deJaume II, com es registra en un inventari de 1320.Estos bens junt en les alqueries de Vinaragell,Beniham, Seca i Pobla es van constituir en unaComanda de caracter urba.Es menciona la poblacio de Burriana ya en la

documentacio del segle XII, concretament l’any1178, en la consagracio de la catedral de Tortosa.(…) usque ad rivum de Burriana.En una donacio corrresponent a 1219 del rei

Jaume I a Lleonart i Joan d’Ager, abans de prendre-’s la vila.

Ilustracio que representa la vilade Burriana completament mura-llada, en torres que es van alçaren els trams del recinte murallat.Cronica de la ínclita i coronadaciutat de Valencia (s. XVI) deMartí de Viciana.

L’alegria dels chiquets.Ripollés. (Fibra i bronze)

Page 11: renou 54

(...) sitam in termino de Borriana.En el Libre del Repartiment del Regne de

València en donacio del rei Jaume I a A. d’Ager,datada l’any 1238.

A. d’Ager, ylerdensis: III iovadas in alqueria deMaçlata et domos in civitate, et ortum. XII kalendasaprilis, in Burriana.

El Libre del Repartiment constata en diversosassents personages que eren naturals de Burriana.Servixca d’eixemples estes donacions de 1238.

Carnicer de Burriana: I iovatam in Campanar etdomos in Valencia.

P. Babot, de Burriana: II iovatasin termino de Valencia et domos incivitate.

Fortius Vascho, de Burriana:domos de Amet de Morella, in vicode Becat Avinhamiz.Així mateix, es cita Burriana en

les “Declaracions de testimonispertanyents a la diocesis deSegorbe, en el proces “super ordi-natione ecclesie valentine”, docu-ment de 1239.(…) Interrogatus (…) dixit quod

captionem Burriane.(…) Interrogatus (…)respondit

quod fuit in exercitu de Burrianacum domino Episcopo Dominico deAlberreçino.(…) Interrogatus (…) dixit quod

tempore exercitus de Burriana, etcredit quod sit suffraganeus Toleti.La Cronica de Jaume I anomena

la poblacio de Burriana, aixi comuna serie de castells en l’epigraf:“Comença la conquesta del Regne de Valencia feytai conquestada pel glorios Rei en Iacme”.

(...) E com hajam presa Borriana, nos ferem hivenir la Regina nostra muller, per tal que entenenles gents que major cor hi havem destar: e aquellscastells qui son en les spalles axi com esPaniscola, e Cervera, e Polins (Pulpis), e les Covesde Vinroma, e Alcalaten, e Morella, e Culla, e Aresque viuen del camp de Borriana de conduyt.La Cronica registra en numeroses ocasions la

vila de Burriana, fent puntualitzacions sobre la ditapoblacio. Valguen com a exemple les següents:(…) ne entench que anets a Borriana, per

aquesta raho, com el lloch de Borriana es pla, eprop de vostra terra.(…) E com hajam presa Borriana, nos farem hi

venir la Regina nostra muller.(…) E laltre dia exim de Borriana, e passam

per Almenara.El capitul XVII de la Cronica relata “Com el rei

anà a setiar Burriana a entrada de maig; el XVIII

està dedicat a anomenar els nobles que es vanincorporar a la host per a prendre Burriana “Delsnobles qui foren en la host de Burriana, i el XIX i XX“Del castell de fust ques feu a Burriana”.La troba dedicada a Joan d’Almassora arreplega

que quan Jaume I va prendre Burriana, s’incorpora-ren a l’eixercit del Monarca en les seues mesnadesJoan d’Almassora i el seu germa Lluis. Este ultimes va establir a Burriana, en l’objectiu de guardarles places de la Plana.Cuant de Burriana lo Rey fonch senyor,E allí ha restat per guardar les plazasDe tota la Plana .

La troba destinada a exaltar aBernat de Solanes afirma que vin-gue en gent de Conflent a la con-quista de Burriana i va contribuir enel seu esforç a que es rendira laplaça, perque en el seu valor i laseua host va afonar la muralla deBurriana.Ab gent de Conflent ell pasá la

mostraSobre Burriana, é ab manya

descostraLa paret dels murs; é es tingué

per cert,Que fonch lo valor de la sua

gentCausa, que rendiren los moros

la plaza.Martí de Viciana en la seua

Cronica dedica un apartat a parlarde “De la vila de Burriana”, en elque assevera.La villa de Burriana es una de

las más celebradas de todo elreyno de Valencia (…)et - el rey

Jaime I- passando por Xerica donde tuvo algunosrencuentros con los Agarenos, marcho paraBurriana, la qual le parescio muy fuerte, por tenermuro, barbacana et fosso etmuy bastescidas de provi-siones et muy llena de gen-tes por ser lo fuerte et cabe-za principal de comarca (…),los Agarenos en Arabigo lanombravan “Metina alha-dra” (sic), - MedinaAlhandra- como si dixeranciudad verde.

Ilustracio que representala vila de Burriana comple-tament murallada, en torresque es van alçar en els

trams del recinte murallat.Cronica de la ínclita i coro-nada ciutat de Valencia (s.XVI) de Martí de Viciana.

11HISTORIARenou

BURRIANA CIUTAT AMURALLADA

Torrello i llenç de la muralla migeval deBurriana, localisat en l’interior del pati

de la Casa Abadia.

Homenage al llibre. Ripollés.(Bronze)

(continua en la pág. siguiente)

Page 12: renou 54

12 COLABORACIO Renou

En el capitul “De la fidelitat de la vila de Burrianaal rei” subralla la seua adhesio a la causa de Pereel Cerimonios en la Guerra de la Unio.Los vezinos y moradores de la villa de Burriana

siempre han sido muy leales a su rey et naturalseñor con toda integridad como se demuestra porlo que se sigue (…) Llegado que fue el rey aBurriana, a los primeros de cavallo que se acerca-ron al muro, los de dentro con una ruciada de pie-dras que descargaron los hicieron arredrar: enton-ces el Rey mando apartar la gente de cavallo etfuese caminando a la puerta de la villa (…)Entonces un hombre que estava detrás la garita dela torre mayor de la puerta, dixo. Quien soys vosque tan fuerte tocays et el Rey respondio. Nossomos vuestro rey et señor el Rey don Pedro deAragón, assomaos a las almenas y vereys si somosnos.I en capitul “Privilegi” ho dedica a

expondre el contingut del privilegique otorgà el rei don Pere elCerimonios a la vila de Burriana defi-nint com ha de ser la bandera oensenya de la poblacio.Con esta presenta carta hos (sic)

concedemos et queremos et ordena-mos que la vandera (sic) acostumbra-da de dicha villa se acreciente por laparte de arriba, la qual añadiduraeste teñida de color Azul, del qual losantiguos reyes de Aragón nuestrosantecessores illustres solian susvanderas vencedoras llevar. Y masque en la dicha añadidura del sobredicho color, se sobrepongan o entre-xeran, o pinten en linea recta se pon-gan o impriman tres coronas realesde color de oro.Burriana fon una de les poblacions

mes important del Regne en la Baixa Edat Mijana iels seus representants assistiren a totes les Cortsvalencianes celebrades en els segles XIV i XV aexcepcio de les convocades l’any 1401 en el regnat

de Martí I l’Humà.La vila de Burriana va ser

lleal al monarca en laGuerra de la Unio (s. XIV),esta llealtat fon premiadaen la incorporacio de trescorona reals en el seuescut d’armes. Tamberecolzà la causa real en lesGuerres de les Germanies(XVI). Aixi mateix va serpunt estrategic en lesGuerres Carlistes (s. XIX),sent sitiada per l’eixercitd’El Serrador i posterior-ment pel general Cabrera -

El Tigre del Mestrat-. L’any 1901 va rebre el titulque l’elevava la vila a la categoria de ciutat.Des de l’epoca musulmana, la documentacio alu-

dix al castell i muralles de Burriana. Verdaderamentl’element important foren les muralles. Estes con-formaven un recinte que circumdava la vila.Disponien de torrellons en alguns trams i de tresportals d’acces a la ciutat. Portaven el nom de laseua orientacio: Tortosa, Valencia i Onda.

Arc del Portal d’Onda.Es troba, transplantat i refet en el carrer la

Purisima 19, en el salo de la vivenda del forn“Forn i fleca”.

Una referencia documental de l’epoca de Pere elGran, de 20 d’octubre de 1276, aludix a la repara-cio de les seues muralles. En un dibuix del bisbe

Paholac de la diocesis de Tortosa, a laque pertanyia la vila, on anota lesseues visites pastorals ens mostra ungravat corresponent a 1314 que repre-senta una part de llenç molt esquema-tic, on s’observa torres i un almenatque corona un tram de muralla.Torrello i llenç de la muralla mige-

val de Burriana,Tram de muralla de Burriana

localisat en l’interior del pati dela Casa Abadia.construït en mamposteriaEstes muralles es van conservar en

bon estat fins que el creixementdemografic experimentat en el segleXVII aconsellà la seua demolicio. Elsunics trams o restes que queden eslocalisen en el nucli antic de la pobla-cio, “la Vila”, declarada conjunt histo-rico-artistic. Tambe es conserven dostorres d’estructura quadrada, una d’e-

lles es pot contemplar en el carrer de Sant Pascual,i l’atra en el pati de la casa Abadia, que es trobajunt a l’Iglesia Parroquial del Salvador.La Torre Campanar, “El Templat”, va ser cons-

truïda després de l’any 1363. Aprofitant l’estanciadel Rei en la ciutat, eixe any, el Consell Municipalli va solicitar la construccio d’una torre en la pobla-cio. Actualment està adossada a l’Iglesia Parroquialdel Salvador,- (s. XIII, interior iglesia de transicio delromanic al gotic-. En origen es realisà seguint elsplans del rei Pere II de Valencia el Cerimonios -IV dela Corona d’Arago- de fortificar ciutats i viles delseu Regne. La torre estava aïllada de la resta del’Iglesia i obeïx a les traces de l’estil gotic. Fonreconstruïda en el XVIII i té una altura d’uns 45metres. Durant la Guerra Civil va ser dinamitada ien la decada dels anys 1940 reconstruïda en totalsimilitut.

BURRIANA CIUTAT AMURALLADA

Tram de muralla de Burrianaconstruït en mamposteria

Joc de l’enchiser. Ripollés.(Fibra i bronze)

Page 13: renou 54

Renou

EL PRONOM. PRONOMS PERSONALS

Pronom es la part de l’ora-cio que designa una persona ocosa sense donar el seu nom,fent referencia al mateix temps apersones gramaticals. Estes sontres: primera, la que parla; sego-na, la que escolta, i tercera,aquella de la qua se parla. Laprimera i segona persones gra-maticals denoten sempre per-sona, animal o cosa personifi-cats; la tercera, pot denotar per-sones, animals o coses.

Els pronoms es classi-fiquen en: personals, adverbials,demostratius, possessius,indefinits, relatius, interrogatius iexclamatius.

El pronom personal es elque designa les diferents per-

sones gramaticals a les que es referixen els verps. Poden reve-stir formes forte, o accentuades, i forma debil o atona. Estesultimes, per la varietat de combinacions que es poden presen-tar, -segons les seues funcions- donen lloc a una complicadacasuistica, que es vorà en son lloc.

Els pronoms personals forts o tonics son:

Singular PluralDe 1ª persona Yo, mi Nosatros (nosatres)De 2ª persona Tu, Voste Vosatros (vosatres) VostesDe 3ª persona Ell, ella Ells, elles

Els pronoms personals debils o atons son:

Singular PluralDe 1ª persona Me o EM NosDe 2ª persona Te o ET VosDe 3ª persona Se o ES. Lo, la, li, EL Ells, elles

Els pronoms personals debils, segons la posicio queocupen, poden ser de forma plena, reduida, elidida i reforça-da, com vorem mes avant.

1) La forma plena te lloc darrere de verp acabat en con-sonant o diftonc, i s’unix ab ell per mig d’un guionet: -me, -te,-se, -nos, -vos, -lo, -la, -los, -les, -li, -ho, -hi, -ne.

2) La forma reduida s’usa quan el verp acaba en vocal, is’unix per mig de l’apostrof: ‘m (‘ns), ‘t, ‘s, ‘l, ‘ls, ‘n.Eixemples: dona’m pa; canta’ns la canço; menja’t la carn;puja’ls dalt.

3) La forma elidida s’usa quan el verp comença per vocalo haig i el pronom debil va davant, unit per mig de l’apostrof:m’, t’, s’, l’, n’; la forma “els” (com es natural) no s’elidix.Eixemples: m’admire, t’entenc.

4) La forma reforçada s’usa quan va davant d’un verp quecomença per consonant, encara que en este cas pot tambeutilisar-se la forma plena. El pronom en esta forma va sepa-rat i invertit: em, et, es, (el, els ens, nos). Eixemples: et mire,es veu, el canta, els mediten.

13LLENGUA VALENCIANARenou

APUNTS DE GRAMATICA D. Josep Mª Guinot i GalanVALENCIANA (...continuacio)

Academic de numero de la RACV

(continuarà...)

Page 14: renou 54

14 COLABORACIO Renou

L’ASSOTA D’INDONESIA Josep Lluïs García FerradaI LES COMPARANCES

Estava l’atre dia duent a cap una costum ancestralen mi, que es la de llegir la prensa per a recavareixa cantiat menesterosa de mentires i demés

maganches necessàries, de les que els polítics tenenper costum obsequiar-nos per a riure’s de de nosa-tros, i me vaig trobar, alla per la plana 38, de l’ABC,-eixe diari on el meu amic Jovani te veu i en ell s’ex-playa-, un retrat dels que a mi, en la meua època d’a-ficionat a la fotografia, m’haguera agradat realisar, perlo que te de noticiosa i d’autentic reportage de la rea-litat; pero que hui, en canvi, me fica els pels de punta.Se tracta d’una image, producte de la barbàrie mesextremada que encara te cabuda en les lleis dels fun-damentalistes del surest asiàtic. Un individu en lacara tapada, dalt d’un entarimat, rodejat per un públicentusiàstic, va a iniciar l’assota-ment d’una pobra chica de 23anys, Nur Azizah Binti Hanafiah,per l’imperdonable pecat d’ha-ver mantingut relacions sexuals,prematrimonials, i en el seunovio (el nuvi que diuen els cata-lans de Fabra). Lo primer quese’m va vindre al cap fon pre-guntar-me: ¿a quantes n’assota-ríem ací? Pero eixe no es el cas;el cas es que ad estes alturesdel sigle XXI, encara existixquenregions d’este univers en el quel’home se meneja, ancoradesen els principis mes inhumansd’èpoques prehistoriques, afortunadament oblidades.

No vol dir això, que perque transitem pel sigleXXI, totes les coses que relacionen les nostres vides,siguen favorables; algunes hi ha tan poc recomana-bles com l’assotament de la chicona del retrat, i que

couen tant o mes que li cogueren ad ella, per eixem-ple:

Primer assotà: ¿Creuen que es d’homens ques’afaiten, desprès de firmar un acort estatutari, tor-nanr-se’n arrere? ¿On estan aquells valencians en elsque la paraula era l’home? ¿Aquells que dien, “eixataronja es meua” i encara que s’arroinaren, la collieni la pagaven? ¿A qui farà creure este senyor que arase’n desdiu, que durant les negociacions de l’Estatutno se li va ocórrer que tenia que parlar del 3% i que,també era convenient, per a facilitar el transit al cata-là, ometre lo de “idioma valencià”, en l’articulat de lallei estatutaria? I, es que els polítics estan fets d’unaatra pasteta; una pasteta en la que caben les posi-cions mes variopintes, segons bufe el vent, que sem-

pre espenta el Jefe. Ad ells, ental de que en les proximes con-sultes ciutadanes, figuren en lesllistes tancades, per a seguirmedrant, i si pot ser mes i mes,tot val. A lo millor, despres detant d’abatoll, s’ho pensa millori se’n desdiu, perque com diuJovani, en u dels seus roman-ços, “i n’oblides que t’espera,Joan Ignasi, en l’urneta de toncul, l’inri d’una patada”. No,home, ad este el faran algunacosa, no van a deixar-lo tirat des-pres del favor que els ha fet.

Segon assotà: ¿Creuenque es serio, que desprès de desmontar un archiu comel de Salamanca, el de la Guerra Civil, per mig d’una lleifeta a la mida dels que sostenen en “cotoenpels” algovern de Rodriguez, i segurament una llei arbitraria, -perque també hi ha lleis arbitraries-, no se’ns concedix-

Edifici de Salamanca on es guardava l’archi de laGuerra Civil Espanyola.

Renou

Celebrity PlayaRestaurant ~ Salones para banquetes

“Hacemos inolvidables sus grandes momentos

Reservas Tel. 964280302Avda. Ferrandis Salvador, 400 - 12100 GRAU CASTELLÓ

Playa del GurugúFrente Aeródromo

Page 15: renou 54

15COLABORACIORenou

ca als valencians, dispondre, en la nostra casa, de tot loque es nostre i que sense saber perquè se’ns va espo-liar i se guarda en l’Archiu de la Corona d’Aragó, residen-ciat en Barcelona, quan durant l’existència de la coronad’Aragó, Barcelona no era mes que Condat i nosatresRegne?

Tercera assotà: ¿Perquè un llibre tan fonamen-tal com el del Repartiment de les terres i de les casesde Valéncia, entre els invasors, te que guardar-se enBarcelona? ¿Serà per a poder raspar els pergamins idesvirtuar les sifres, com se conta que feren elsBofarulls, per a ajustar el repartiment valencià a gustde les seues convenienciescientifiques? Crec que des de laCardona se devia començar unacampanya seria, reclamant eixearchiu valencià.

Quarta assotà: ¿Creuenvostes, amics llectors, que lod’impondre l’idioma autòcton escosa particular dels catalans queson uns autoritaris i uns dicta-dors invasors? Permitixquen quea d’esta pregunta els contesteyo: No, no s’ho creguen. Lo quepassa es que ací, els nostresgovernants, son mes llestets isense moure tant de soroll, nosfiquen dins de la mateixa tessitu-ra que se dona en Catalunya iescampen la mirada cap a unatre costat o amaguen el capdins de la sabata, com l’estruç.¿Saben que passarà?: puix, quequalsevol criatura dels nostresfills o dels nostres nets, no seran mes, en la seuamajoria d’edat si algun milacre no els beneficia, queuns analfabets funcionals per a expressar-se en caste-llà o espanyol. I, pobrets nostres, en quant ixquen delperímetre del Regne, no faran atre mes que pegar saba-tades irracionals com fea Nelo Bacora en els sainetetsd’Escalante o, en tot cas, procurar donar-se a entendreper senyals. O, a lo millor, trobaran mes fàcil entendre-’s en angles. Hui, entre nosatros, s’estan donant lesmateixes circumstancies que se donen en Catalunya, loque passa es que els governants “peperos”, son mesespavilats i no ho proclamen, com els “carots-fanfarro-ners”. Ací callen fent-se els bovets, sense que encarase’ls haja ocorregut ficar multes per rotular els establi-ments en espanyol. A lo mes que han arribat ha segut,a que si el rotules en català te paguen la mitat; peroells van fent i procurant que el català vaja impregnanttot l’àmbit valencià i, especialment el teixit estudiantil,des d’els tres anys hasda l’Univesitat. Tenen a favor

que els valencians som molls de morro i, tambe callem.L’atre dia, el Sr. Mas de l’oposició catalana, respo-

nía des del programa de la Campos, a una preguntafeta per una dona de Gandia: ¿saben perque, senseamagar-se, imponen ara el català?: perque durant ladictadura, Franco, no els va deixar estudiar en català,aixi que ara, allí, no estudia ningù en castellà.¿Revancha?, vostes mateixa.

Quinta assotà: ¿Creuen llectors, que es pre-sentable que, en una televisió catalana, puga eixir unindividu que, damunt es gallec, pero que se guanya lesgarrofes en Barcelona fent riure a la gent, i fique a

Espanya de volta i mija, desijantque “nos revente els collons alsespanyols, de la puta Espanya” iatres gracietes com eixa, i queno ixca ningú que fique a ralla ad’este energumen. O que un talJu, en un diari pagat per laGeneralitat catalana, escrigaque si van a invadir Catalunya,en els tanques, els militars,(comentant uns successos aconter de la Pasqua) que se dei-xen a les mares fora del períme-tre condal, perque en aquellsterritoris del conde deBarcelona, està proscrita laprostitució, i que un juge, catalàarchive la querella presentadapel ministre de Defensa, perquediu que això es una qüestió d’i-ronia i no un insult? ¿Qué diriaeixe juge si una ironia d’eixes sediguera de sa mare? ¿Pero en

quin país de progressistes vivim?Podria seguir llançant mes assotades, pero

Fernando te el paper de RENOU tassat i de seguir,estaria a expenses de que ficara l’estisora en esteescrit i no m’agradaría. Aixi, que ya veuen, despres dellegir-me, que no son soles els fundamentalistesd’Indonesia i atres parts, els que lliguen els gossosen llonganisses; aci, en esta Espanya que volen tritu-rar des del govern i alguna “autono-dells”, tambè nosassoten i, segurament sense cometre cap impruden-cia ni dur a cap relacions prematrimonials, per gilipo-lles.

L’ASSOTA D’INDONESIA I LES COMPARANCES

Pagina del “Llibre del Repartiment”. Foto: Llibre“Origenes del Reino de Valencia” de Ubieto.

El bou. Ripollés (Bronze)

Page 16: renou 54

16 OPINIO Renou

¿Qué está gestándose tras el desaso-siego institucional que estamosviviendo, con regiones ávidas de

engullir a sus vecinas, con la aparición de cas-tas (autonomías de primera, segunda y terceracategoría), y el chalaneo descarado de ungobierno tímido, que rehuye Ilamarse deEspaña y utiliza eufemismos como “gobiernodel estado o central”?

Todo indica, y quisiera equivocarme, que lasregiones de España están reviviendo situacio-nes similares a las que precedieron a enfrenta-mientos civiles. Vean qué ambiente reflejabaun texto redactado en vísperas de la guerra de1705: “Iban de camino por Cataluña, unos sol-dados espanyoles (sic), cada cual de sunación: Julián Pérez, castellano hijo de Madrid;Antonio Munyos, andaluz; Diego Carranza, ara-gonés; Francisco Vives, valenciano; y JuanRoca, catalán”. (Luz de la verdad en favor deCatalunya; Bib. Universidad de Barcelona. Ms.Y 36, año 1701 ).

La conversación de los soldados -personifi-caciones de las autonomías históricas- es con-trolada por el catalán Roca con argumentosque Ilenan páginas enteras, mientras que losrestantes interlocutores apenas ocupan líneascon preguntas ingenuas. La teoría del soldadoRoca -salvomatices anacrónicos- es homologa-da a la esgrimida actualmente: “Catalunya porEspanya, que aunque su Majestad no sacaracosa de ella, y gastara en conservarla, le esde provecho porque es muro de Espanya”(f.49).

Como si en aquellas fechas la belicosaFrancia no acosara a la península por elBidasoa, Navarra y Aragón, que también eran“muro de España”. Y en las costas de Galicia,Andalucía y Valencia no se repelieran continuosataques de flotas francesas e inglesas(Alicante había sido bombardeado en 1691 ,poco antes de ser redactado el manuscrito) .Para Roca, los valencianos somos “como cuer-vos”, por negarnos a seguir a Cataluña; yFernando el Católico el más mal rey de cuan-tos hemos tenido, pues debiéndosenos el serCabeza, nos ha hecho pies” (f.42). ¡Siempretan egocéntricos!

Por si fuera poco, Roca acusa a los valen-cianos de traidores por su rebelión de laGermanía, cuando es sabido que la región quemás veces se ha entregado a otras potenciasha sido la catalana. Con decir que proclamaronconde de Barcelona al infante de Portugal, alrey de Francia, al archiduque de Austria y -en elcolmo del disparate- en 1712 “ofrecieron losCathalanes al Turco el dominio del Principado”(Bacallar V. Comentarios. Génova 1725, p.93).EI sultán de Turquía, con buen criterio, no lesaceptó como súbditos.

Pero lo inquietante del manuscrito es la teo-ría política de Roca (no el actual, sino el delsiglo XVII), pues presume de que Cataluña“siempre obtiene premio de estos movimien-tos” (f.45). Es decir, él considera positivo para

Cataluña todo lo que sea conflictivo al resto deEspaña, pues la experiencia le dice que loscatalanes siempre han obtenido “premios” enestas situaciones; por ejemplo, después de la“guerra dels Segadors”, el monarca confirma“sexto jurado a Barcelona. Eso es premio?Digasme, lo tiene Zaragoza? no. Y Valencia?tampoco” (fol. 45).

Y surge el inevitable mosqueo. La mayoríade los políticos catalanes actuales han estu-diado en la Universidad Central de Barcelona,lugar donde se conserva el manuscrito Ms Y36que recomienda sembrar cizaña en la nación¿No será éste la base del ideario de CiU?Ahora,para no perder el hábito,han creado otroconflicto: la unión de comunidades autónomas.Con la estrategia habitual, la idea ha sido lan-zada a los medios de comunicación para ana-lizar cómo reacciona el español medio; el pasosiguiente, tras marear la perdiz, será etiquetarde retrógradas a las formaciones políticas quese opongan.

De momento es notoria la aparición desubliminales mensajes sobre beneficios de lafusión con Cataluña, que en un futuro incluiríala zona transpirenaica (Rosellón, Perpiñán yCerdaña). Pero conociendo antecedentes delasunto no parece muy atractivo el centralismobarcelonés; y a los documentos me remito.

El paradigma perfecto lo ofrece en 1627 el“Embaxador de Perpiñan”, cuando suplica aFelipe IV que ordene “dividir y separar los con-dados de Rossellón y Cerdaña del principadode Cataluña, porque no tienen nada comúnunos y otros”. (Baldo, Luys: Aclamación pía yjusta. Barcelona,1627). Según el embajador,el“Principado de Cataluña o Condado deBarcelona, que es lo mismo” (f. 15), parasita-ba inmisericorde a los “dichos condados,Ilevándose a Barcelona los dineros que allí seconsumen, sin volver a los Condados unablanca de ellos”. Por tanto, “dicha unión hasido perjudicial, dañosa y muy desigual para elRosellón y Cerdaña”.

Como era de esperar, los catalanes nodeseaban perder, la fuente de ingresos y -bur-lando el deseo de libertad de los demandan-tes- se apresuraron a escribir a las autoridadesde Madrid para boicotear “la pretensión quetienen los condados de Rosellón y Cerdaña dedesunirse y separarse del principado deCataluña” (Bib. de Cataluña. Ms. 1008, año1627) .

En fin, tal como van las cosas, podríamosaplicar unas frases del manuscrito de 1701dirigidas al soldado Roca, personificación delnacionalismo catalán: “Como se conoce, ami-gos, que éste todo lo que dice va con malicia,pues nunca levanta lamano de la queja en sushistorias y paridades” (f. 34). La historia, unavez más, se repite; y nosotros, los valencianos,somos la moneda de cambio.

Las Provincias 8 de Marzo de 1994

Els personages canvien. La reclamacio catalana seguix sent una constant

Prat de la Riba

Lluis Companys

Jordi Pujol

Pasqual Maragall

Josep Luis PérezCarod Rovira

Ricardo García MoyaEL DIALOGO DE LOS SOLDADOS DE ESPAÑA

Page 17: renou 54

17COLABORACIORenou

Les banderilles les feyem dels barrons de les cadi-res trencades que trobavem pel barranc, als queafegiem, en la punta, una tacha. Barranc al que

també soliem anar a fer harca contra els chiquets d’a-tres pobles, puix allí material de guerra n’hi havia amanta. Al Carraixet tiraven les enrunes sòlides de lacasa, dels derrocaments, puix les atres, les de lacuina, eixes, passaven a engrosar el femer que teniacada corral be baix terra o amontonat prop del galli-ner. Per això en el corral podies vore un gat jugant enuna sangrantana o un gos en un escarabat, rates iteuladins; estos, de matí, i les atres, de nit. També tepodies encontrar, a voltes, alguna culebra endormis-cada al calor del sol. O si feyes com les gallines,picant terra, traure cuques, larves, llombrígols i, debaix les pedres, caragols. I sitenies ànecs, podies depren-dre a caçar mosques al vol, yaque bons mestres eren ells,que no ne teniem mai proudins del seu pap.

Aquell temps del celvenia lo pijor: plovien bombes,pero la terra estava com beneï-da. Hui, per molt d’abonamentque tinga pareix que sigamanco apta per a produir tantcom abans. Potser que foraperque el fruit no soles era pro-duit per l’esforç del llaurador sino que també ajudaraSant Vicent Ferrer per a que no nos faltara l’aïgua iSanta Bàrbera per a que les pedregades no ferendanys. Gràcies a l’horta valenciana, part, molta partd’Espanya no passà tanta fam. En uns boniatos, unescreïlles, bledes, cols, cebes, arròs i en un remijó defarina hi havia prou per a tindre calent el cos tota lafamília. Que el fret per aquell temps el feya i devalent. Per lo tant, ningú parava de moure’s des d’a-bans d’eixir el sol fins a pondre´s, tots els dies delmes.

S’escoltaven pel carrer, pel corral i per lescases, més cançons que ara. ¿Seria per allò de quequi canta el seu mal espanta? Pero lo ben cert és quehui no s’escolta pel camp cap cancò com : “Si tu vols

casar-te en mi / tinc un horta en Ontinyent / una aixà,un forcat i un macho / i una casa en Agullent” o “Tincuna casa en Albaida / i en casa, un roser / i en elroser una rosa / que com tu volguera ser…/

A hores d’ara, si sents cantar ad algú, eixe noés llaurador. Sol ser el transistor, que no canta envalencià. Casi sempre ho fa en anglés. Clar que al quitreballa poc li importa lo que el cantor diga; lo que liinteressa, en veritat, és acabar la tasca per a mam-prendre una atra si queda temps.

També note una certa diferència en el sorolldels carrers. Ahir, en fer-se de nit el sereno s’escolta-va solament. Ell anunciava les hores. Donava el partmeteorològic adient. De matinada, despertava adalgún treballador i feya de vigilant per a que ningún lla-

dre se colara en cap casa niper la finestra ni pel balcó.Clar que poc hi havia dins, aixi-na que no era molt tentadorque u entrara en lloc algú alié,tenint el perill de que li trenca-ren el cap en un garrot. Ya dic,per la nit, el silenci era celes-tial. Convidava al repòs. Solsels gats donaven serenates,per giner, o quan se disputavenrata i amors.

Pero els dissabtes i notots, podies escoltar el pas

d’este o aquell atre jove que tornava content i ho voliafer públic. Cantava a viva veu. Pero tenia que anar enmolt de tento i, en vore alguna llum que s’encengue-ra o obrira balcó posar-se llunt no fora que li soltarenel líquit d’algun cossiol. O passava un bufat carregatd’alcohol fent discursos pel carrer als gossos queeren els únics que l’escoltaven i segur que tindrienllàstima d’ell.

Pero tornant a la música, també el seu mensa-ge ha canviat. Com la intenció del que canta. Adés,es feya per mascarar la necessitat i, hui, perque quicanta massa voltes somia –gràcies a d’ella- tindreriquea. I és perque en la baralla del temps, ahir, s’ei-xia al joc en bastos i espases i, hui, volguerem que totforen trumfos d’ors per a empinar copes.

Parances i cepets de caça antiga

CACERA D’ADÉS (i II) Manuel Casaña Taroncher

“Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta!Alerta que’l modern instrument de conquista es la llengua. Adefendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües tedins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua deles nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualse-

vol llengua forastera…”.(“De regionalisme i Valentinicultura”.Fausti Barberà.)

Renou

Homenage al taulell.Ripollés. (Trencadis i fibra).

Page 18: renou 54

18 LLENGUA VALENCIANA Renou

INTRODUCCIO A LES DIFERENCIES FONETIQUES

ENTRE EL CATALA I EL VALENCIÀ

Es en el camp dels sons i dels fone-mes (la fonetica i la fonologia) aon mes es marquen les diferencies

entre els dos idiomes. Escoltant parlar aun valencià i a un catala no hi ha capdubte d’a on es cada u. No es requerixun oït extrordinari per a percebre lesdiferencies.I no nos referim a les diferencies en

els sons1 que catalans i valencians femen la realisacio d’un mateix fonema (laparla), sino que nos referim a les dife-rencies fonetiques entre els dos siste-mes llingüistics.Per a ilustrar millor lo dit, reproduim a

continuacio una vivencia que narra el pri-mer contacte en catalaparlants de F. deBorja Cremades2 quan de chiquetingressà en el colege que La Companyiade Jesus tenía en Roquetas, prop deTortosa, alla per l’any 1930 i que anysmes tart recordarà en el llibre “la llen-gua valenciana, en perill”:3

“…en els anys de la meua ado-lescencia, entre els onze i els quin-ze, en mon bagage llingüistic materni per tant fonetic, assimilat en el corde l’Horta de Gandia, d’a on haneixit els mes grans lliterats en llen-gua valenciana, nos posaren en con-tacte, durant els primers anys de

bachillerat, vivint en un colege situatno llunt de l’Ebre tortosí, en estu-diants provinents de les quatre pro-vincies catalanes. Fon alli a on perprimera vegada oirem un llenguage:vocabulari, accent i construccionspropies del “principat”. La dificultatd’entendre’ns en llengua maternaera gran, mes encara, inaccessiblequan es tractava de certs condisci-puls. Haviem de recorrer a l’us de lallengua castellana per a entendre-’ns. Reflexionant despres, deduixcque la major dificultat la constituia ladiferent pronunciacio”

Precisament, les diferencies entre elvalencià, catala i el mallorqui, fon undels camps d’estudi preferit del P.Fullana des de les seues primeresinvestigacions, tal i com arreplega el seubiograf Benjami Agullo4. Prova d’aço esque en agost de 1915, aprofitant l’es-tancia del P. Fullana en Barcelona, donàunes conferencies els dies 10, 11, 12 i13 que foren aplaudidissimes en granelogi de la prensa regional catalana queduen per titul: “Diferencies fonetiquesentre el valencià i el catala”, “diferen-cies grafiques u ortografiques”, “diferen-cies lexiques i morfologiques” i “diferen-cies sintactiques”.En els origens de lo que hui es la llen-

gua valenciana, tambe tingue la seua

“Fono. Introducció a laFonologia Valenciana”.Autor: Josep Boronat.

2000

“Sàpientotscomyo,FelipBricet,pellicer...perpactespecialmeafermeabvós,EnJohanSànxez,... a apendre de legir e scriure de letra e scriptura de lengua valenciana en pla o al romans, en talforma e manera que yo sàpia scriure e legir libres... Et yo, En Joan Sànxez,… promet a vòs, EnFelipBricet, et al notari dessús scrit, stipulant e reebent, que yous ensenyaré de legir e scriure len-gua plana valenciana en tal forma que vós, per vósmateix, porets legir e scriure vostres libres...”

1414, Octubre, 26 (“NomHistòric de la LlenguaValenciana”.)(Testimonis arreplegats perA. Vila Francés iA. VilaMoreno.)

Renou

“La Llengua Valencianaen perill” Autor: F. deBorja Cremades. 1982

“Fundamentació meto-dologica de la LlenguaValenciana”. Autor: J.Ángeles Castelló. 1990

“Fonetica de la LlenguaValenciana” Autor: JosepMª Guinot i Galán. 1984

2. EL RACONET DE LALLENGUA VALENCIANA

Joan Batiste SanchoProfessor de Llengua Valenciana

per Lo Rat Penat

1. Els sons pertanyen a la parla i els fonemes a la llengua. Entenem per so la realisacio que cada individu fa d’un deter-minat fonema, per aixo es diu que hi ha infinits sons corresponents a un mateix fonema, segons els pronuncie cada perso-na.

2. F. de B. Cremades Marco S.J. (1913-2003) teolec i filolec fon membre de la Seccio de llengua i lliteratura de la RACV.3. Cremades Marco, Francesc de Borja. “La llengua valenciana, en perill”.GAV. Valencia, 1982.4. Agullo Pascual, Benjami, OFM. “Vida i Obra de l’escritor Lluïs Fullana i Mira 1871-1948” Valencia 1993. (1ª edicio en

llengua valenciana)

Page 19: renou 54

importancia, per a distinguir-se de les demes llen-gües romaniques, precisament la manera de parlarel romanç per part dels habitants d’estes terres.Importancia esta que els unitaristes de les llengüesvalenciana i catalana sempre han intentat minimi-sar com ho explica F. de Borja Cremades:

“…precisament la distinta fonetica o prosodiaconstitui, a l’hora de formar-se en epoca migevalles llengües romaniques, el factor mes importanto decisiu en sa disgregacio ortografica, morfologi-ca i lexicografica… Per esta rao els interessatsen que valencià i catala siga la mateixa llengua,atribiuxen, per conveniencia, la menor importan-cia possible a la fonetica”

Les particularitatsfonologiques d’unidioma, per corres-pondre a unes mani-festacions mesespontanees i mancoconscientes, adquiri-xen tant o mes valorinclus que les parti-cularitats lexiques imorfosintactiques;aixina ho manifestael professor J.Angeles Castello enel llibre“ F u n d am e n t a c i oMetodologica de laLlengua Valenciana”.Es habitual acceptar prestecs lexics (cominternet,…) i inclus prestecs d’estructures sintacti-ques, pero lo que mes es resistix un idioma es aincorporar estranys fonemes i diferencies en els

modos i punts d’articulacio d’estos. Per posar uneixemple ilustratiu podem pensar en un japonesadult intentant pronunciar el fonema [r] de la parau-la carro.En la decada dels anys 80, qui mes profundisà

en el camp de la fonetica valenciana fon sense capde dubte D. Jose Maria Guinot. En este camp, des-taca la publicacio de la“Fonetica de la LlenguaValenciana5” i la conferencia: “El valencià:foneticaverbal6”, pronunciada el 13 de juny de 1986 en laclusura dels cursos de llengua i cultura valencianesde Lo Rat Penat.No manco reconeiximent s’ha de fer del treball

en el camp de la fonologia valenciana de JosepBoronat, continuadordel llegat de D. JosepMaria i que al rematsería la seua darrerapublicacio, “Fono.Introduccio a laF o n o l o g i aValenciana”, Editciode Lo Rat Penat l’any2000 i dedicatoria enhomenage a MossenGuinot.Per tot lo expost,

la comparacio entrela fonetica valencianai la catalana pot aju-dar a compendremillor les caracteristi-

ques del nostre idioma. Per este motiu en els pro-xims numeros d’este raconet de la llengua valencia-na este sera el nostre objectiu.

19LLENGUA VALENCIANARenou

Chiquets en l’escola. Cervells oberts de bat a bat.Irresistible tentació per a inocular el veri catalaniste

Renou

5. Guinot i Galan, Josep Maria. Fonetica de la llengua Valenciana. Valencia, 19846. Publicacions dels cursos de llengua i cultura valencianes de Lo Rat Penat. Valencia, 1987.

Page 20: renou 54

20 ENTREVISTA Renou

JUAN RIPOLLÉS nos recibeen su morada del Mas deFlors; hospitalario, recepti-

vo, abierto, sin condiciones.Con su peculiar vestimentapolicroma, que no oculta sufranqueza y que parece quees la señal que utiliza paraque desde el cielo lo vean y seden cuenta de que el Mas deFlors tiene alma.

P- ¿Como le gusta que le lla-men, Ripo , Juan ,Beato

,Maestro ...?R- Llamame como quieras pero hablame de tu.

P- ¿Cuando se inicio en el mundo del Arte?R- Yo queria ser pintor desde muy pequeño. Ni siquiera

sabia que habian dos clases de pintores ,los de brocha gorda ylos de pincel fino. Siempre me ha fascinado la pintura en todassus facetas y en ese mundo me he desenvuelto. Recuerdotambien mi entusiasmo en modelar figuritas de barro en lacalle. Ahora los niños modelan figuritas con plastilina peroantes las calles eran de barro y lo teniamos al alcance de lamano.

P- ¿A quien gusta su pintura?R- Creo que no me identifico con una generación concre-

ta. Siento que me comunico con gente de todas las edades,aunque veo que mi obra contacta bastante con la juventud yme siento orgulloso por ello. Me gusta comunicarme con losjóvenes y mirar siempre hacia la infancia por lo que tiene deautentica. Desde luego a los niños les gusta mi pintura porquetiene mucho de infantil.

P- ¿Esta de acuerdo con Rilke cuando dice que la madurezes la plenitud de la infancia?

R- Completamente ¡Me gusta esa frase!

P- Actualmente esta trabajando en esculturas de cristal deMurano y parece que ya han viajado por todo el mundo ¿Es cier-to?

R- Yo hace mucho tiempo que trabajo en esto y es ahoracuando ha trascendido esta faceta de mi estilo aquí. Hagodos tipos de esculturas en cristal,unas de similitud que recuerdan for-mas y otras de carácter abstracto.En este tipo de escultura no todo elmerito es mio hay un artesano quecolabora aunque hay poquísimos enel mundo que sepan hacerlo

P -¿En que pais se ha vendidomas su obra ?

R- En EEUU, Japón, EuropaOccidental y ahora tambien enChina.

Mi proyecto ha estado siempremas conocido fuera que dentro deEspaña.

P - ¿Como ve el arte en España?R- En España es muy difícil abrirse camino para un pintor

joven .Es por esto que hay pocos pintores jóvenes extranjerosque vienen aquí a vender su obra. Y esto es porque aquí secompra arte cuando se conoce al autor, como si se exigiera unagarantia previa para comprar algo de alguien ya acreditado. Alcontrario de lo que pasa en otros paises que si les gusta la obra, compran y luego preguntan quien es el autor. Un poco pasacomo con la musica aquí , que a veces se acude a un concier-to si el autor es conocido.

P- ¿A que edad te fuiste de España?R - Sali a los 21 años alla por los años cincuenta. Yo naci

en 1932 asi que seria en el 53 cuando me fui a Paris. Me loaconsejaron unos buenos amigos y me fui de “emigrante cultu-ral”. Posteriormente me integre en el grupo de pintores de lagaleria Drouand David ,entré en el entramado comercial delArte y me di a conocer en Europa. Después me sali del grupo yes cuando me he fui globalizando y españolizando y busquémis propias vias comerciales.

P-¿Como ve la cultura en nuestro Pais?R- Creo que España vive mucho de espaldas a la cultura

.Y ademas parece que vaya siempre a contracorriente enmuchos aspectos de su evolución. Por ejemplo cuando Europano fraguaba España era un pais firme. Cuando Europa se abria,aquí habia una especie de oscurantismo. Ahora que Europaapuesta por la union parece que España se fragmenta. Creoque nos falta franqueza y hay demasiado pundonor y no aborda-mos las cosas con generosidad. Hay una sociedad ,sobretodo laburguesa, que no ama lo suyo, en el aspecto cultural.

P-¿Te sintes valenciano?R_ Si ; me siento valenciano y español. Los valencianos

somos mas abiertos a todas las culturas.Me siento heredero de la cultura judeo -cristiana que es enor-

memente tolerante.

P - Ripo ...Es sorprendente que una persona tan equilibra-da como tu y con tanto sentido común se cubra de un atuendotan rompedor ¿ Como se puede cocer eso en una escultura ?

R- Uno nunca se ve como lo ven los demas , se intenta serlo mas fiel posible. A mi me gusta adaptarme a lo que venga,esa es la vida para mi. Yo me considero una persona pensan-

te lleno de dudas y de interrogantes.Pero te diré que a medida que lagente me conoce, no ven mi vesti-menta estrafalaria y me ven a mi,sorprendidos gratamente al ver quesoy una persona identificada conmi epoca y consciente de lo queocurre en mi sociedad, que sufro conlos problemas de los que me rode-an, de los vaivenes sociales, de losconflictos internacionales.

Yo creo que mi imagen va en rela-ción al nivel cultural del que me ve.Se me puede ver solo por mi aspec-to o con un poco mas de profundi-dad.

ENTREVISTA A: Mª Dolors Miralles EnriqueD. JUAN GARCÍA RIPOLLÉS Vicepresidenta de la “A.C. Cardona Vives”

Juan Ripollés

Un moment de l’entrevista feta per Mª Dolors Miralles

Page 21: renou 54

21COLABORACIORenou

P- ¿Te gusta la fama?R-Mas que la fama es el cariño que te demuestran las per-

sonas al conocerte. Mas que gustarme me sorprende por ejem-plo pasear por Roma y ver que alguien te reconoce y te pide unautografo. Eso me ocurrió recientemente en la capital italiana yde pronto pensé que se habian equivocado de persona, pero escierto que me conocian.

Comprendo que hay gente que se pueda crecer con la fama,eso va con el carácter.

P- ¿Cual es la llave maestra de tu filosofia dela vida?

R- Sobre todo no pensar solo en unomismo. Salir de uno mismo y trascender. Creo quees lo mas sano para el espiritu y para el cuerpo.

La dedicación y el esfuerzo por una idea puedejustificar que una vida austera y de sacrificioalcance la plenitud y el equilibrio. Por ello respe-to a nuestros místicos Sta. Teresa y S. Juan de laCruz porque se entregaron completamente a unaidea, aunque son casos excepcionales.

Hay que buscar siempre el equilibrio aunquesea en el desequilibrio como nos pasa muchasveces. Y eso se consigue no perdiendo la referen-cia de lo que persigues y estando abierto a lo universal.

También valoro una buena alimentación no solo para elcuerpo sino para el alma.

P-¿Cómo se alimenta el alma?R- Hay que ser poroso e implicarte con lo que te rodea.

Interesarte por los problemas de tu entorno y profundizar enellos. Nunca me ha importado dedicar mi tiempo si he tenidoque explicar a un hombre lo importante que es el respeto y lacomprensión hacia su mujer o a un joven lanecesidad del compromiso y la accion.

Tambien la cultura y la generosidad sonun buen alimento espritual.

P-¿Cuál es tu plato favorito?R-Verás, ante una comida sofisticada y

muy elaborada he pedido muchas veces cam-biarla por un poco de pan con aceite de olivay pimienta o incluso una guindilla.

Me gustan los caldos de verduras con fide-os y las legumbres con perdiz,la paella.

Y es importante pasar un poco de hambre,pero hambre a la europea, no hambre a la afri-cana. Cuando he hecho una comida mascopiosa de lo habitual me siento incomodoconmigo mismo.

P-¿Que es el amor para ti?R-Creo que siempre hay que estar enamorado. El amor es la

mejor medicina.He conocido a gente que al enamorarse han curado su

melancolia.Yo personalmente siempre he estado enamorado. Y no con-

cibo el sexo sin amor ......Es una química a veces difícil de expli-car y cuando se agota hay que ser sincero y decirlo, lo cual nosupone que tengas que reñir por ello, para eso esta la amis-tad.

P- Me consta que consideras mucho a tus amigos y les pro-fesas lealtad.

R- Si, creo que valoro mucho la amistad.En general valoromucho a la gente que me rodea, como mi familia. Los conside-ro parte de mi de mi vida . Quisiera querer a todo el mundopero eso es imposible.

P-¿ Que es para ti la libertad?R- La libertad para mi es el compromiso. La

ùnica libertad posible pasa por el compromiso y eltrabajo. Digamos una libertad comprometida.

Yo solo me siento libre cuando trabajo porqueentonces soy yo en mi plenitud.

P-¿ Cual es tu pintor mas admirado?R- No puedo decirte ninguno, me pasa como

con los amigos no hay unoDe momento se acerca Goya según el momen-

to luego es Picasso ,Velázquez ,Zubaran luego sealejan estos y vuelve Goya

P-¿Te gusta la música?R- Me encanta la musica en general. Me rela-

ja mucho. Me gusta incluso mas que la literaturay muchísimo mas que el cine. Lo que me aburre

es la televisión hasta el punto que prefiero fregar que ponermedelante de la pantalla.

P-¿Cuáles son tus proyectos inmediatos?R- Estoy preparndo una exposición en el IVAM para este

Otoño con esculturas de cristal grandes, de 3 metros , a la queacompañará la presentación de un libro sobre esculturas encristal.

P-La Asociación Cardona i Vives deCastellon te otorga este Año el Premi FadriCardona i Vives 2006 “Vinatea” ¿Cómo lohas recibido?

R-Siempre agrada un reconocimiento a lalabor cotidiana.

P- Qué consejos darias a los jóvenes queen estos momentos de turbulencias ideológi-cas estan atravesando por situaciones decontradicción.

R- Trabajo y trabajo en dedicación y profun-didad.

Ilusion en lo que hacen y no exigir masderechos que deberes ...

Si exigen mas de lo que dan se quedanmuy cortos, es como una mesa de patas cor-

tas. Si dan mas de lo que exigen, pueden llegar muy lejos ..

Nos marchamos. Salimos del Mas de Flors por el puenteci-llo.. ya de noche y ,al alejarnos, observamos con nostalgia lascasas que en silencio y con sus timidas lucecillas custodianal artista y le protegen envueltas por una solidaridad no declara-da. Estar unas horas con Juan Ripollés es participar de pensa-mientos con una densidad y madurez propias ya no de un Beatoni de un Artista consagrado sino de una persona que como con-ciudadanos podemos agradecer el tener cerca.

ENTREVISTA A D. JUAN GARCÍA RIPOLLÉS

El crit. Ripollés (Fibra de vidre)

Eva. Ripollés. (Fibra de vidre).

Page 22: renou 54

Des de la tribuna que puntualment me ve oferint larevista Renou, he tingut l’oportunitat de colaboraraportant informacio sobre diferents personalitats

valencianes, especialment vinculades al conreu de lacultura valenciana, i tambe l’oportunitat de contribuiren alguna argumentacio per tal de senyalar la transito-rietat i l’interes de determinats pac-tes, com el de les interessades Basesortografiques de 1932. Sense eixir-se’n de la tonica he estimat conve-nient referir-me a tot un patrimoni que,els qui nos considerem aprenents devalencianistes, nos cal tindre presenti que, a mes, nos conve popularisarperque, en este compromis, nos hemde sentir autentics difusors d’uns pen-saments que ajuden a construir elsfonaments de la nostra concepcio decolectivitat i de poble. En tot eixe sen-tit, tambe es possible que pogam obriralgun debat en el mes de maig, si laCardona Vives ho considera oportu, iprofundisar un poc mes en els pensa-ments de les personalitats de lesquals hem permetré fer uns breusapunts.En son moltes les ocasions en que

algunes d’estes figures, o inclusalguns dels postulats que han assu-mit i raonaments que han argumentat,han segut desconsiderats, quan nobarbarament condenats, no sensehaver dimonisat alguna de les seuesobres escrites. D’aço s’han encarre-gat els que neguen la llibertat del nos-tre Poble a ser-ho i ha sentir-se profun-dament valencià. Es tambe cert, i moltcert, que lo que hui nos pot pareixer, oles valoracions fetes per persones delsegle XXI sense tindre en conte la con-

textualisacio,poden generaropinions critiques i descalifica-cions facils.En eixe intent de recuperar

alguna memoria i alguns pen-saments cal referir-se a perso-nalitats com ara ConstantiLlombart, Gaetà Huguet Breva,Fausti Barberà, Josep MªBayarri o Miquel AdlertNoguerol. Qualsevol d’ells pot

encapçalar la llista dels qui han generat un bagage teo-ric, i tambe practic, per al moviment valencianiste,encara que son molts atres mes, els que podien fer-lames llarga i completa. La seleccio pot pareixer aleato-ria, pero estudiant les seues biografies i sobre tot lesseues obres, entre tots ells i la seua produccio es

podria estructurar un corpus teoricque reuniria una pluralitat de pensa-ments a la vegada que unes coinci-dencies i concomitancies substancialsen tot lo que fa referencia al concepted’autoctonisme sociocultural i llingüis-tic, a pesar de les diferents epoquesen que vixqueren.Cronologicament hauriem de

començar per l’inspirador del movi-ment renaixentiste, al menys el quearticulà una societat/ entitat cultural iun ambient lliterari i cultural que dona-rien visibilitat a la Renaixença valen-ciana, Constanti Llombart (1848-1893). D’ell hem parlat en alguna atra

ocasio i, enguany, de segur que segui-rem parlant, encara que siga gracies ala “Academia Valenciana de la Llenguasense nom”, que ha dedicat l’any arecordar la seua figura i la seua obra.D’entre l’extensa produccio deLlombart destacaria, com a referentsideologics, l’introduccio i prolec de laseua obra Los Fills de la Morta Viva(1883), l’ensaig d’ortografia delDiccionario Valenciano-Castellano(1887) de José Escrig (revisat iampliat per ell), i el DiscursPanegirich, llegit en la solemne sesióinaugurativa de Lo Rat Penat (1978).L’ilustre castellonenc Gaetà Huguet

Breva (1848-1926), ocuparia la nostraatencio en un segon lloc, cronologica-ment parlant. Ell sera un personage

fonamental en el valencianisme actiu i compromes definals del segle XIX i principis del XX en Castello. Animad’interessantissims proyectes culturals (edicions, revis-tes, associacions, patrocinador de premis, instauradorde certamens lliteraris…) i impulsor d’empresessocioeconomiques importants, i inclus politiques, comara Joventut Regionalista o Nostra Terra. Valdria la penarevisar moltes de les seues manifestacions, pensa-ments i mensages, encara que a l’hora de citar-ne acialgun nos decantem pels que arreplega en els articuls:

22 COLABORACIO Renou

VALENCIANISME EN CONSTRUCCIO Juli Moreno MorenoUNA APROXIMACIÓ AD ALGUNES FONTS

Constanti Llombart

Gaetà Huguet Breva

El bes. Ripollés(Bronze)

Page 23: renou 54

“Notes valencianistes” publicats en els numeros 7 i 13de la revista Ayer y Hoy (1902), o “Orientacions valen-cianes. Dedicat a la Joventut”, editat en la revista Artey Letras (1905).Fausti Barberà (1850-1924) important

figura de la medicina, el seu camp professio-nal, sera l’iniciador del nacionalisme valen-cià ya que es podria calificar com el seu pri-mer teoric. El seu pensament explanat en laconferencia (1902), despres publicacio(1910), De regionalisme i valentinicultura,supon les primeres bases programatiques il’argumentari que havia d’haver valgut per asustentar un valencianisme conscient i con-seqüent. Tampoc tingue mes que el resó delmoment i de l’epoca, o el de les individuali-tats que beveren en les seues fonts i anarenconstruint el seu compromis patriotic. Nofaltà qui el desacredità i l’apartà de l’entitatdes de la que fon capaç de fer public el seupensament, Lo Rat Penat. Pareix que l’histo-ria es repetixca i com sempre els sectorsconservadors, quan no reaccionaris, immer-sos en esta institucio, han impossibilitatqualsevol alvanç progressiste i de construc-cio nacional.Josep Mª Bayarri (1886-1970) fon un

home polifacetic, el qual sabe compaginardiferents oficis i ocupacions fins a regentarla catedra d’Anatomia Artistica i la docenciacom a professor d’Estetica i Historia de l’Arten l’Escola de Belles Arts de Sant Carles deValencia. La seua preocupacio per potenciar les edi-cions en valencià el duran a fundar diferents publica-cions de poesia i d’art –revistes i coleccions- i a reali-sar diferents estudis i propostes com la que feu sobreortografia valenciana, encara que sense exit. Per unaatra banda publicaria una obra que resulta cabal Elperill catala (1931), en la que denuncia l’afany imperia-

liste que impregnà al catalanisme de les primeresdecades del s. XX i posa en alerta respecte de certesconcepcions que involucren als valencians en hipoteti-ques i quimeriques fantasies historiques i culturals.

Per ultim, i en ell no acaba el cicle, un atreteoric, les ensenyances del qual les hem vix-cut de prop, es Miquel Adlert Noguerol(1911-1988). La seua figura es l’unica queocupa en plenitut el s. XX i sense dubte esclau en el moment de la Transicio, un perio-do turbulent en una Valencia crispada i con-vulsa per les qüestions identitaries. El renai-xer de grupusculs valencianistes que, esti-mant l’autonomia i sentint-se hereus d’unacomplexa historia, no dubtaren/ no dubta-rem en devorar ansiosament la seua obra Endefensa de la llengua valenciana. Perqué icóm s’ha d’escriure la que es parla (1977).En ella denuncia l’engany de la catalanisacioen que personalment havia caigut i cómabandona tant torta drecera tot iniciant unnou cami esperançador i netament valencià,a mes de fer una proposta normativisadorade la llengua valenciana. En esta i en unesatres obres seues, tal volta mes especialisa-des, nos va aportant idees i pensamentsconstructius, d’eixos que ajuden a afermarsentiments o a crear-los quan es carix d’ells,en este sentit Del peridodisme meu es uncompendi d’articuls sense cap desperdici.D’aço podrem parlar ara i sempre, pero si

les previsions es convertixen en realitats,sense voler abarcar massa, seguirem parlant en unfutur immediat.

NOTES:1. Revista Renou, nº 49, juliol de 2004, i per als segui-

dors de les conferencies de la Cardona Vives, la que versàsobre “Constanti Llombart i Gaetà Huguet” dictada per l’his-toriador Antoni Atienza el dia 24 de febrer de 2006.

23COLABORACIORenou

VALENCIANISME EN CONSTRUCCIO, UNA APROXIMACIO AD ALGUNES FONTS

Faustí Barberá

Miguel Adlert

Renou

Page 24: renou 54

Vivimos momentos dezozobra, los medios afi-nes a Rodríguez

Zapatero defienden el inventoque ha puesto en marchapara, sin cambiar laConstitución, desmontar elEstado español y desvirtuarsus instituciones. Hablan debalcanización, con 17 nacio-nes, o de paso previo paraque ocurra en menos de 25años. Elp r oyec t omás ade-

lantado es el nuevo Estatuto deCataluña, producto, no de la mayoríadel pueblo catalán, indiferente alEstatuto, que interesa solo a un 5%,sino a las ansias de un grupo de oli-garcas, que dominan el PSC, CIU,ERC y una parte del PP catalán.Estas familias de señoritos, dichoen la peor acepción del término,desean más poder, más dinero ysobre todo extraer el jugo, al máxi-mo, al resto de los españoles.En casa hablamos, indistinta-

mente, castellano y valenciano, nohacemos cuestión de una cosa tansencilla, hay expresiones, frases ysituaciones que se expresan conmás exactitud, delicadeza o fuerza,empleando uno u otro idioma.Utilizar los dos nos enriquece.Tuve el honor de conocer en Bañeres, siendo univer-

sitario, al Padre Fullana, que pasaba los veranos en lafinca El Cosí de la familia Martí. Le visité en Madrid,vivía estrechamente del estipendio de sus misas y loscortísimos emolumentos que recibía como miembro de

la Real Academia Española de la Lengua, en represen-tación del idioma valenciano. Tenía muy claro que elnuestro era autóctono, sin nada que ver con el catalán.Cuando Ana Valbuena Roig, preciosa castellonense,

hizo el honor de elegirme mantenedor en el solemneacto de su presentación como Na Violant 2005, dejéde lado el viejo lema de los juegos forales: Dios, Patria,Amor. Creí más oportuno hablar de la Reina húngara,segunda esposa de Jaime I, pero sabía poco de ella ypoco encontré en las bibliotecas. Para documentarmebusqué en grandes tochos dedicados a la vida de DonJaime, a la Conquista de Valencia y los años siguien-

tes. Sorprendentemente encontré laclave, el por qué el idioma valencia-no ha sido y es una lengua indepen-diente, sin confusión alguna con elcatalán, hasta que en el pasadosiglo se le ocurrió a Pompeu Fabra yal Instituto de Estudios Catalanescolonizar Valencia y Baleares, inven-tando unos supuestos PaísesCatalanes, que nunca han existido,siguiendo la fórmula nazi “hablamosla misma lengua, luego somos unamisma nación” y se anexionaronAustria, los Sudetes y otros territo-rios, sobre la base de que hablabanalemán. El empeño de que el cata-lán y el valenciano sean la mismalengua, solo es un instrumento deexpansión territorial. Los supuestosfilólogos que así lo afirman son los“bienpagados” por el Instituto deEstudios Catalanes y la Generalitat

Catalana, a quien han vendido su alma, su honor y suvergüenza en arras al proyecto expansionista.Para evitar esa invasión, muchas veces poco pacífi-

ca, para no convertirnos en catalanes de tercer o cuar-to orden, como son el 52% de los residentes enCataluña, que tienen como primera lengua el castella-

24 PREMI OBRA LLITERARIA Renou

Rei Jaume I

Ana Valbuena i Roig.Na Violant d’Hongria 2005

EL VALENCIANO, ARMA DE LIBERTAD Wenley Palacios Carreras

C. Ros: Op. Cit. pàg. 19. Valencia, 1751.“En las Oficinas de los Tribunales de Justicia, se hallan (en esta Ciudad de

Valencia, y su Reyno) continuamente presentados, instrumentos antiguos, enValenciano, en los que se funda el derecho de las Partes, y necesitan a vezes traducir-se en Castellano; y con dificultad se halla ya persona que lo sepa haser: y esto precissa

no dexar perder la Lengua Valenciana, mayormente haviendo tantos libros, y escrituras públi-cas en ella…”

(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.)(Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)

Renou

Page 25: renou 54

no, e incluso otros de habla catalana no pertenecien-tes a la oligarquía que les gobierna, para no ser humi-llados por quienes nos llaman catalanes, pero nos nie-gan el Ave, el agua del Ebro que se abastece de nueveComunidades Autónomas, y nos imponen cargas indus-triales como las incontroladas subidas del gas y laelectricidad, aprobadas para poder pagar con nuestrosdineros la creación del monopolio energético de GasNatural, defender el valenciano no solo es un legítimoproblema filológico y literario, esademás un problema de libertad.La lengua que hablamos los

valencianos, sea valenciano o cas-tellano, se ha convertido en ladefensa de nuestra libertad, en elarma para no perder el derecho aser dueños de nuestro propio des-tino. Al estudiar la vida de DonJaime entendí por qué el lenguajedel nuevo reino valenciano era elautóctono, el que, cuando la con-quista, hablaban las gentes deaquí, nacido del latín vulgar quehablaban los soldados y los colo-nizadores que vinieron con losejércitos romanos, mezclado conpalabras iberas, visigodas y ára-bes. De todo ello habían hecho losvalencianos, antes de llegar DonJaime, un lenguaje distinto delcastellano, del gallego, del cata-lán, del provenzal, del francés, del italiano, del rumanoy de cualquier otra lengua romance.El Rey Pedro I tenía completamente abandonada a

Doña María, señora de Montpellier. Sus amigotes, undía, le proporcionaron una moza para solazarse por lanoche en un mesón cercano, llegó la hora y Don Pedro¡cómo no, menudo era! acudió a la cita y quedó divina-mente, incluso no le importó que le hubieran gastadouna broma pesada, porque la moza era precisamente

su mujer. Tan bien cumplió que, de aquella ocasionalcoyuntura, nació Don Jaime. A los dos años su padre,en garantía de su palabra, lo entregó como rehén alCruzado Simón de Monfort, que lo custodiaba en elCastillo de Montpellier. Había cumplido cinco añoscuando murió su madre en Roma y al poco Simón, suguardián, el de Monfort, mató en la batalla de Munat alRey Don Pedro.El huérfano era Rey de Aragón, Señor de Montpellier

y titular de varios Condados de laMarca Hispánica. Algunos comolos de Ampurias, Urgell y Pallar-Subirá, no tuvieron como Condeal Rey de Aragón hasta 1322,1413 y 1481, respectivamente.El Papa intervino nombrándoledos tutores, el Conde de Sans yel Infante Don Ferrán, pero comono eran de fiar, entregó el niño alos Templarios para que le custo-diaran en el inexpugnable Castillode Monzón. Puede imaginarsecomo fue su infancia en manosextrañas, siempreencerrado en castillos. Era

apenas un mocito y tanto losnobles aragoneses, como los con-des y vizcondes de la MarcaHispánica le exigían juramentos asus derechos feudales, preben-das, pagos ¡de todo! Los rico-

hombres aragoneses esgrimían el “valemos tantocomo vos y juntos más que vos”. El Papa, viendo quenecesitaba protección, aunque solo tenía 11 años,decidió casarlo con Doña Leonor, hermana de la Reinade Castilla, pensando que su cuñado le protegería.Hasta los 14 –normas de la época- no pudo usar delmatrimonio y a penas con 15, sin piedad, para doble-gar su voluntad y exigirle más derechos, los secuestra-ron en Zaragoza. A los pies de la cama que compartía

25OPINIORenou

Templarios

EL VALENCIANO, ARMA DE LIBERTAD

Renou

Page 26: renou 54

con Doña Leonor, cada noche, había dos hombresarmados que le vigilaban. Al cabo de veinte días cedió,acabó el secuestro, les dejaron marchar. Doña Leonorenfiló su comitiva hacía Castilla y no volvió. El jovenquedó solo otra vez. Tras conquistar Mallorca con elpatrocinio y los dineros de los nobles de la MarcaHispánica, territorio que tardó más de un siglo en lla-marse Cataluña, le exigieron cuanto se podía sacar alas Islas. Harto, como consta en la Crónica, dijo “yo osharé ver quien soy y lo que valgo”. Por eso, cuando pre-paraba la conquista del Reino de Valencia, Cruzadaencomendada por el Papa, al ver que los nobles arago-neses querían “el zumode Valencia para nos-otros” y que Don Blascode Aragón se adelantabay conquistaba Culla yMorella en 1234, le paróen seco y le obligó apactar. Tenía decididoque Valencia sería unReino propio, para élsolo, sin sometimiento anobles y feudales y aunque aquí vinieron a auxiliarlehuestes de obispos y nobles menores de sus otrosterritorios, no consintió que se quedarán, les entregóen premio a su colaboración en la conquista los cas-tros, torreones en escarpados altos, que no teníanmás cosechas que los matojos de alrededor, así queantes de dos años no quedaba ninguno en este Reino.Podía haber hecho oficial la moneda aragonesa o la

de sus condados, imponer las leyes de sus otros rei-nos, pero no lo hizo. Quiso hacerlo todo de nuevo.Estableció una moneda distinta, con una “taula” decambios para que todas las que circulaban en el Reinode Valencia se cambiaran por la oficial el “real”. Docereales equivalían a un “sou” y veinte “souls” a una“lliura”.No trajo las leyes aragonesas ni las Usatges, al con-

trario, creó un nuevo sistema de leyes. Primero institu-yó la Justicia Municipal y en 1240 la Costum, que refor-mó en las Cortes de 1261 con el nombre de Els Furs,extraídos del derecho Justiniano y del CódigoCanónico, si bien no pudo, ni quiso, eludir alguna insti-tución, que ya existía, como el mustafá de procedenciaárabe, vigente hasta hace poco en nuestros mercados.Cuando convocó las primeras Cortes en Valencia en

1261, para evitar depender de nobles y clérigos, losdos grandes estamentos de las Cortes medievales, lasabrió al pueblo llano, siguiendo una máxima aristotéli-ca, procurar que este nuevo estamento tuviera tantopeso como los otros dos juntos. Por eso los valencia-nos, desde Don Jaime, no somos siervos, sino vasallosy compañeros de los Reyes, que antes de su corona-ción habían de jurar Els Furs, porque ni Reyes ni vasa-

llos eran más que Ley. Los valencianos miramos a lacara del Rey, le hablamos de tu a tu, como hizo Guillemde Vinatea en 1333, obligando al monarca a rectificarel desafuero de desmembrar varias ciudades del reino,entre ellas Castellón. La Reina le afeó “mi hermano elRey de Castilla, hubiera mandado degollarle”. Su espo-so, el Rey Alfonso II le dijo: “nuestro pueblo es libre yno está sojuzgado como el pueblo de Castilla, porqueellos me tienen a mi como señor y nos a ellos comobuenos vasallos y compañeros”. Con la lengua hizo lomismo, aquí se podría hoy hablar la lengua de Aragóno la de alguno de sus condados, pero no quiso. Para

diferenciar dejó quesiguieran hablando elromance “que hablabanmis súbditos”, al cualtradujo las leyes dellatín, en que normal-mente se escribían.

También señaló loslímites del Reino que nohan cambiado desdeque en 1304 se incor-

poró la parte sur deAlicante. Solo en el S. XIX se le añadió Requena,

Villena y Sax. En su testamento esos límites estándeterminados exactamente. Por eso los que custodianen Barcelona el Archivo de la Corona de Aragón lo hicie-ron desaparecer. Se salvó una copia hecha por histo-riadores. Para eso quieren archivos y papeles, paramanipular la Historia.Don Jaime se empeñó en crear el Reino de Valencia

de nuevo y que la lengua fuera distinta de sus otrosReinos. Era un problema de libertad. Por fin, tenía unreino donde él era libre, había conquistado su propialibertad, compartiéndola con su pueblo.El valenciano que Don Jaime quiso que fuera distin-

to de las hablas de sus otros reinos y condados, esnuestra principal seña de identidad, no para crear unanación distinta de los demás pueblos españoles, perosi para usarlo como arma esencial para impedir quelos señoritos oligarcas del norte, que gobiernan a loscatalanes, nos incorporen a un proyecto que no esnuestro, ni realizable, ni tenemos ninguna voluntad deadoptar. Como hombres libres, que Don Jaime noshizo, no podemos someternos ahora a una oligarquíaextraña, que nos querrá controlar, como con su nuevoEstatuto controlará la vida de los catalanes, los cuales,tal vez, necesitan nuestro ejemplo y nuestra ayudapara liberarse de la chusma que les domina, condu-ciéndolos al pasado y a la pérdida de su libertad.

26 COLABORACIO Renou

Castillo de Monzón

EL VALENCIANO, ARMA DE LIBERTAD

Page 27: renou 54

27OPINIORenou

Els almogavers en Constantinopla

Llavors, Roger de Flor es va oferir per a conduïr alsalmogavers cap a un nou desti. L´Imperi Bisanti delBasileus Andrònic II Paleoleg “el Vell” estava patintuna terrible guerra contra els turcs, els quals amena-çaven les seues fronteres. Per un costat, Roger deFlor temia que ara Fadric l´entregara al Papa. Per atre,els bisantins no podien detindre alsturcs. Els almogavers podien actuarcom a mercenaris, derrotant als oto-mans i asegurant les fronteres del vellImperi d´Orient. Els principals capi-tans de Fadric accediren a acompan-yar-lo: Berenguer d´Entença o FerranXimenis d´Arenós eren fills de familiesnobiliaries valencianes que, sensedret a herencia, pensaven guanyar-seun patrimomi en la seua espasa.Roger negocià el contracte, exigint

per ad ell el titul de megaduc, la màd´una princessa, i el pagament dequatre monedes d´or per al cavallerarmat, dos per a l´alforrat i una per alsinfants. El cavaller armat, era el quemontava un gran cavall de guerra iduia tota l´armadura; el cavaller alfo-rrat, portava una cota de malla i uncavall més lleuger i rapit; l´infant, erael llancer a peu i l´almogaver. Era unbon preu, el doble de lo que cobraven els mercenarisnormals. Tancada la negociació, els almogaverss´embarcaren. Quan arribaren a Constantinopla,Roger de Flor fon investit com megaduc i es casà enMaría, filla del khan dels bulgars.

Documentalment, sabem que molts d´aquellsalmogavers eren valencians: de Castelló, de Morella,de Valencia, de Sagunt, de Borriana, de Gandia...inclus coneguem el nom de dos galeres valencianes,les Sant Antoni i Santa Coloma, que plenes d´almoga-vers valencians ixqueren cap a l´aventura i desembar-caren en Constantinopla.Com que la presencia dels almogavers suscità pro-

blemes en els genovessos que vivien en la capital bis-santina, pronte foren enviats a l´actualpeninsula d´Anatolia a on lluitaren con-tra els turcs baix les seues banderes:la del rei d´Aragó, la del rei de Sicilia ila de Sant Jordi, ya en la primaverad´hivern de 1302 (Muntaner, cap.219). Els turcs foren derrotats en faci-litat en Artaki, i després de l´hivern, enabril de 1303 reemprengueren l´ofensi-va per tal d´alliberar Filadelfia (huiAlasheir) assejada per l´emir deKaramania. La batalla entre les tropesde Flor (composta per almogavers,romeos o bisantins, i alans, mercenarisprocedents de l´actual Ukrania) –3.000homens- i les de Karamania –8.000ginets i 12.000 infants- tingue lloc enAulaca. Les tropes turques foren derro-tades quan el seu emir fon ferit. El botífon impressionant, i Filadelfia quedàlliure. Continuaren la campanya, perse-guint als turcs, i dirigint-se cap a la

costa. Tornà a derrotar als turcs a les portes de Tiria,es va dirigir a Efeso, i allí es va afegir a l´expedicióBernat de Rocafort, que fon nomenat senescal.L´any següent, Roger va conduïr el seu eixercit per

Capadocia i Frigia, fins a la serra del Tauro, a on el 15

Assessinat de Roger de Glor, gravatde la “historia de la Marina deGuerra Española”, de finals del

sigle XIX.

ELS VALENCIANS EN GRECIA (II) Antoni AtienzaHistoriador... de Renou 53, pag. 28

Renou

Page 28: renou 54

28 HISTORIA Renou

d´agost de 1304 se donà una terrible batalla en lesPortes de Ferro. L´eixercit de Roger de Flor, reforçatper Bernat de Rocafort i d´uns 5.000 homens, va des-cobrir a les tropes turques, 20.000 infants i 1.000ginets, amagades i preparades per a atacar-los. Elscaçadors foren aixina caçats i els turcs, encara queeren molt superiors en numero, foren novament ven-çuts. Els almogavers traspasaren el Tauro i arribaren,per la passera de les Portes de Ferro, a la ChicotetaArmenia. Si l´emperador Andrònic havia encarregat aRoger salvar Filadelfia, el capità dels almogavershavia arribat fins a les antigues fronteres de l´Imperi.Roger va decidir llavors pegar la volta, passar l´hivernen una comarca segura, i en la primavera, seguir lacampanya.Llavors, ya complit el seu paper,

Roger de Flor i els almogavers esconvertiren en una presencia moles-ta per als bisantins. En Magnesia lestancaren les portes. Pero Roger vadecidir presentar-se davant del´Emperador, duguent a les seuestropes a Gallipolli. Allí arribàBerenguer d´Entença, segon fill delsenyor de Chiva, junt a mil trescentsalmogavers. Berenguer era un cava-ller famós, pero ara que el perill turchavia desaparegut, tota la seuatropa era vista més com un problemaque com una solució. ¿Acas un eixer-cit aixina no podia prendre el poder,derribar a la decadent dinastia bizan-tina i posar en el tro a un princip dela Casa d´Arago? ¿No havia passatlo mateix cent anys abans, en elsfrancs de la Quarta Creuada? Els bisantins esperavenque Roger de Flor i Berenguer s´enfrontaren, pero nofon aixi: Roger va voler renunciar al carrec de mega-duc a favor d´Entença, aduïnt la seua major noblea.Llavors, l´Emperador nomenà césar a Roger de Flor.Este nomenament va suscitar un gran rencor en

l´anima de Miquel, hereu de l´Imperi. Llavors, va con-vidar a Roger de Flor, la seua esposa i els seus capi-tans, a una festa en Adrianopolis. A principis d´abrilde 1305, en mig de la celebracio, un sicaris es llan-çaren damunt del César, i l´apunyalaren. Llavors,

començà la cacera d´aragonesos, valencians i cata-lans per tot l´Imperi. Hi havia uns set mil homens ales ordens de Roger de Flor: els mil trescents quehavien escoltat a Roger de Flor a Adrianopolis forenassasinats, com també passà en els almogavers deConstantinopla i l´almirant Ferran d´Ahones. Pocsdies despres, d´un total de setmil almogavers, asoles quedaven tresmil trescents infants i doscentscavallers, que foren assejats en Gallipolli.

La mal coneguda com “Vengança Catalana”Aquells almogavers –que ya no eren sols

nadius de la Corona d´Aragó, puix agrupaven a atrestropes mercenaris de l´Imperi, com els alans, els tur-coples, etc. formaven un conjunt variopint, conegut

com “La Companyia”. Una vegada“fora de la llei”, feren un sagell, enel qual apareix l´image de SantJordi, antic patró del Regne deValencia i de l´antiga Coronad´Aragó, en l´inscripció: “Sagell del´host dels francs que regnen enTracia i Macedonia”. Esta“Companya” o “Companyia” hui esconeguda pels historiadors com la“Companyia Catalana”, peroMuntaner no la nomena aixina, i enel sagell els almogavers no es consi-deren “catalans”, sino “francs”, nomque en el qual eren coneguts enGrecia tots els europeus occiden-tals. Un dels capitans de laCompanyia era “portogalés”...Coses de la nomenclatura historica.En Gallipolli s´havien quedat

Berenguer d´Entença com megaduc,i Bernat de Rocafort com a “manescal de la host”(Muntaner, cap. 215). Es fortificaren en Gallipolli,matants a tots els grecs de la ciutat. MentresRocafort feu la guerra per terra, Entença s´embarcàen cinc galeres per a fer la guerra per la mar, pero fonapresat pels genovessos. Mentrimentes, el mateixprincip Miquel es posà al front de les tropes queassejaven als almogavers enGallipolli.

Llavors, Bernat deRocafort, personage que no

Entrada dels Almogavers Valencians enConstantinopla. Reproducció d’un qua-dre de Moreno Carbonero (L’almogaver

du una Senyera Valenciana)

Frai Bonifaci Ferrer, en 1478, publicà la primera traduccio de laBiblia a una llengua romanica i diu: “de lengua latina en nostravalenciana”.

Renou

ELS VALENCIANS EN GRECIA (II)

Chiquet en pilota. Ripollés.(Fibra de Vidre)

Page 29: renou 54

29Renou

se sap a on naixqué -pogué ser molt be valencià-, vadecidir fer una eixida contra els bissantins. Quanestos descobriren que la Companyia abandonava laciutat, llançaren la seua poderosa cavallería a l´atac,a través de l´estreta llengua de terra que unia lapeninsula de Gallipolli al continent. Llavors, els almo-gavers llançaren damunt dels ginets una pluja dedarts, i mentres la carrega era detinguda en sec,Rocafort, al front dels seus cavallers, atacaren per uncostat. Els almogavers desventraven als animals,sembrant la confussió absoluta, i finalment els cava-llers bissantins varen fugir, acaçatspels antics mercenaris. Després, elsalmogavers s´enfrontaren a la resta del´eixercit bissantí, atrincherats daltd´un tossal, avançant com una ona irre-sistible als crits de “¡Aragó, Aragó!,¡Sant Jordi!”. Era el 7 de juny de 1305,i els bissantins foren totalment ven-çuts.

A partir d´este moment, laCompanyia començà a menejar-se perl´Imperi Bisanti. Després de derrotar alprincip Miquel, la Companyia es va divi-dir en tres grups: un es va quedar enGallipolli, prenint esta ciutat fortificadacom una base d´operacions i comerç;atre, quedà baix el comandament deBernat de Rocafort; i un tercer vaseguir les correries de Ferran Xemeniçd´Arenós (parent dels senyors deCortes d´Arenós o “de Arenoso”).Gallipolli fon atacada, quan es va saber que estavapoc guarnida, pels genovessos. Pero Muntaner la vadefender en habilitat, junt a les dones dels almoga-vers, que defengueren les muralles en ferocitat.Finalment, els genovessos es retiraren.

Mentrimentes, Berenguer d´Entença va obtin-dre la llibertat gracies a la diplomacia de Jaume II.Berenguer d´Entença contractà en la Corona d´Aragóa 500 homens, i va tornar cap a Orient. Pero Rocafortno estava dispost a cedir-li el comandament suprem,i abdos capdills es barallaren. Llavors, el Consell delsDotze, que regia la Companyia, va decidir que elsalmogavers es dividiren en tres grups, encapçalatspels capitans Rocafort, Entença i Arenós; i que cadahome era lliure de triar al cap al qual seguir. No obs-tant, Arenós es va posar a les ordens d´Entença, i

realment, la Companyia quedà divididaen dos. Cadascuna inicià llavors la seuacampanya.

En aixó, Fadric de Sicilia enviàal seu nebot, l´infant Ferran, fill del reide Mallorca, per a encapçalar laCompanyia. Berenguer d´Entença iXimenis d´Arenós es presentaren ràpi-dament en Gallipolli per a prestar jura-ment a l´infant. Pero a Rocafort, que estrovaba assejant Nona, i contava en elcontingent més numerós, l´aparició del´infant Ferran no li feu gens de gracia,puix suponia perdre la seua independen-cia i tallar totes les seues ambicions.Llavors, va manipular a l´assamblea delConsell, la qual va anunciar que accep-tarien com a cap suprem a l´infantFerran, pero en el seu nom propi, nocom a delegat de Fadric de Sicilia.Ferran no podia traicionar a son tio, i va

renunciar al comandament, que era lo que havia pre-vist Rocafort.

Retrat dels reis de ValenciaAlfons I. “Jaume II, de StolzViciano, Saleta dels Furs,Ajuntament de Valencia.

HISTORIA

ELS VALENCIANS EN GRECIA (II)

Renou

SURVEYORSCOMISARIOS AVERIAS DE CASTELLÓN, S.L.

Paseo Buenavista, 34 - 6º F Fax 964 73 70 7912100 GRAO DE CASTELLÓN Móvil 609 87 61 14

Page 30: renou 54

30 COLABORACIO Renou

En la unidad y solidaridad de las prestaciones socia-les entre todos los territorios y para todos los ciu-dadanos, radica la JUSTICIA SOCIAL, base del

Estado mismo.Efectivamente la Nación española se constituye en

un Estado Social y democrático de derecho, que propug-na como valores superiores de su ordenamiento jurídico,la libertad, LA JUSTICIA, LA IGUALDAD y el pluralismopolítico (articulo 1 de la Constitución).Este valor superior y que por tanto transciende e

informa todo el orden legal, se concreta especialmente,en la obligación del Estado de “man-tener un régimen público de laSeguridad Social PARA TODOS LOSCIUDADANOS. (Articulo 41 de laConstitución).

No es necesario insistir enque el logro de la justicia social esuna de las funciones esenciales eirrenunciables del Estado. Para ellose creo la Seguridad Social. El funda-mento de la misma, lo que la haceposible, es la aportación solidaria deempresarios, trabajadores yHacienda publica a su financiación.Pues bien tanto el principio de

IGUALDAD, base de la JUSTICIA,como de la SOLIDARIDAD en que suaplicación se fundamenta, que tam-bién ha de ser igualitaria, queda unavez mas roto por el proyecto de esta-tuto catalán.Aunque utiliza el eufemismo de competencia compar-

tida, (distinción que no modifica el sustantivo de trans-ferencia), a continuación establece que dicha competen-cia compartida incluye “en todo caso”:“- La ordenación del sistema de la Seguridad Social.- La organización y administración del patrimonio y los

servicios que integran el sistema de la Seguridad Socialen Cataluña.- La ordenación y ejercicio de todas las facultades

administrativas sobre las mutuas de accidentes de tra-bajo y enfermedades profesionales, y sobre institucio-nes de empresas y las fundaciones que colaboran conla Seguridad Social.- La dirección y la inspección de la gestión y adminis-

tración de las prestaciones económicas de la SeguridadSocial.- La ordenación de la inscripción de empresas, las afi-

liaciones, las altas y bajas y los otros datos de adscrip-ción de los empresarios y los trabajadores por cuentapropia o ajena.- LA GESTIÓN DE LOS SERVICIOS ECONOMICOS DE

LA SEGURIDAD SOCIAL, QUE INCLUYE EL RECONOCI-MIENTO Y LA GESTIÓN DE LAS PRESTACIONES ECONO-MICOAS DEL SISTEMA DE LA SEGRIDAD SOCIAL Y LAORGANIZACIÓN DE ESTOS SERVICIOS.”

(Articulo 166 del proyecto de estatuto).

A lo que hay que añadir “la intervención y el controlde los sistemas de protección social complementariosprivados”, con carácter exclusivo. (Articulo 166), etc.,etc.….Una vez más queda demostrado lo engañoso de las

competencias compartidas o ejecutivas en el estatuto,solo así tituladas para enmascarar la atribución total decompetencias exclusivas del Estado.Sin más consideraciones es evidente que se rompe

LA CAJA UNICA DE LA SEGURIDAD SOCIAL. Con ello sedestruye el sistema nacional; se privilegia a unas comu-

nidades sobre otras; se condena aciertos territorios a la minisvalora-ción de sus prestaciones sociales,con su tremenda repercusión en elmercado de trabajo; impide el cum-plimiento solidario del objetivo de lajusticia social por parte del Estado yse crean privilegios odiosos entreregiones y entre ciudadanos.Esta desigualdad esencial, queda

subrayada por la insolidaridad colec-tiva, es decir por el regateo de lasaportaciones de Cataluña a los fon-dos del Estado hasta anularlos en lapráctica.Con todos los antecedentes que

hasta aquí, venimos considerando,resulta irrisorio hablar de “lealtadinstitucional”, cuando todo el estatu-to es un monumento a la deslealtad

con el Estado español y menos aun de solidaridad, cuan-do es también el paroxismo de la insolidaridad.Para rematar la insolidaridad que se deduce de la fis-

calidad diferente, de la extraterritorialidad, de la bilatera-lidad, de las diferencias en las prestaciones sociales, delos derechos y privilegios exclusivos para la ciudadaníacatalana, que impregnan todo el sistema, por si queda-ra alguna aportación residual que aportar a los gastosgenérales del Estado, a los fondos de solidaridad o decompensación entre comunidades autónomas, estaquedaría condicionada, a las siguientes condiciones:-A que los hipotéticos beneficiarios, “lleven a cabo un

esfuerzo fiscal también similar al soportado porCataluña” (articulo 210).-A que, “el mayor esfuerzo fiscal de

Cataluña…………. se traduzca en la mayor capacidadfinanciera y unos mayores ingresos para Cataluña” (arti-culo 210).-A que, “los mecanismos de nivelación, no puedan

alterar en ningún caso la posición de Cataluña en laordenación de rentas por capita entre las comunidadesautónomas antes de la nivelación” (articulo 210).-A que, “el Estado, de acuerdo con el principio de leal-

tad institucional (que evidentemente no es reciproca),garantice la suficiencia de los recursos de la Haciendade Cataluña, en el supuesto de que las disposicionesgenerales aprobadas por el Estado, impliquen un incre-

LA SOLIDARIDAD Y LA IGUALDAD José Mª Adan GarcíaEN EL ESTATUTO CATALAN

Els cabalos riu Ebre passant per Saragossa.L’aigua que es tira al mar es la gran exigen-cia del tripartit catala a Zapatero per tal deque no s’aprofite en Valencia, evitant undesarroll economic perillos per a catalunya

Page 31: renou 54

31COLABORACIORenou

mento de las necesidades de gasto o una disminuciónde la capacidad fiscal de Cataluña” (articulo 213).-A que, “las inversiones del Estado en Cataluña tien-

dan a equiparar progresivamente a la participación pro-gresiva del P.I.B. en Cataluña, en relación con el P.I.B. delEstado, teniendo en cuenta LA COMPENSACIÓN CONLOS DEFICITS ACUMULADOS” (Disposición transitoria6).-A la “reducción del DEFICIT FISCAL en Cataluña, con

el Estado” (Disposición transitoria 7).-A que la Comisión mixta de Asuntos Económicos y

fiscales Estado–Generalidad, concrete en el plazo de unaño, LA COMPENSACIÓN ECONOMICA QUE DEBE RECI-BIR LA GENERALIDAD, POR LAS INSUFICIENCIAS PRODU-CIDAS POR LOS SISTEMAS DEFINANCIACIÓN APLICADOS, hasta elmomento de entrada en vigor delpresente estatuto” (Disposiciónfinal 1).-Así mismo “deberá tenerse en

cuenta la densidad de población, lapoblación inmigrante, ………………así como EL DIFERENCIAL DEGASTO SOCIAL, CON LOS PAISESDE UN NIVEL DE DESARROLLO SIMI-LAR” (Disposición final 2).

Y todo ello hay que acordar-lo en COMISIÓN BILATERAL. ¿Quedaalgo que aportar a los gastos delEstado o a los fondos de solidaridadentre las comunidades autónomas?Evidentemente no. Es al revés laGeneralidad es ACREEDORA delresto de España.La voracidad económica del proyecto de Estatuto,

que se refleja en la obsesión de administrar, gestionar,cobrar, todos los fondos de la Unión Europea, las inver-siones y gastos del Estado en Cataluña, las tasas y arbi-trios de todos los servicios públicos, de controlar todaslas entidades especialmente las de ahorro, financiación

y crédito, se completa con estas exigencias finales inso-lidarias. Son de fácil aplicación porque la Generalidad, através de su Agencia Tributaria percibe directamentetodos los impuestos del Estado

Todo ello ha hecho afirmar a un economista detanto prestigio como José Barea que “apoyarse en lasbalanzas fiscales alboradas para Cataluña para justificarel sistema de financiación contenido en el Proyecto deEstatuto Catalán hace perder toda credibilidad almismo”.¿Quién tendría que pagar las falsas consecuencias

de todo ello? ¿Quién esta pagando ya las millonariasdiferencias de inversión en infraestructuras que tieneCataluña con el resto de España? Pues las estamos

pagando entre todos y en particularValencia. Están implicando, por estarazón y otras de carácter político, laderogación del Plan HidrológicoNacional, y de los trasvases; la injus-tificada y sectaria demora del AVE; laampliación del puerto, del aeropuer-to, del aeropuerto de Castellón, de laautopista Valencia-Lisboa (que articu-laría a España), de la autovíaSagunto Somport, del corredor ferro-viario por la costa desde el Sur hastaFrancia, las inversiones del Estado enla Copa de América (tan distintas a laferia de Sevilla o la Olimpiada deBarcelona), etc., etc.

Parece mentira que la comuni-dad catalana, una de las más des-arrolladas y de más alto nivel devida de España, se considere acree-

dora del resto, cuando tanto en la época franquista,como el la democracia, últimamente mediante el chan-taje del tripartito a un gobiernos débil, ha sido privile-giada en inversiones y subvenciones de todo tipo.

LA SOLIDARIDAD Y LA IGUALDAD EN EL ESTATUTO CATALAN

Tots recordem la facilitat d’obtencio d’inver-sions de l’Estat per a la Fira de Sevilla o laOlimpiada de Barcelona. ¿Què passarpa en

la Copa d’Almerica de Valencia?. Demoment a soles promeses i retarts.

Renou

Page 32: renou 54

32 GALA EN HONOR A LA LLENGUA VALENCIANA Renou

Bona Vespra senyores senyors amics germans de lesentitats culturals valencianistesUn dia mes ,estem aci per a manifestar la voluntad

que tenim en la defensa de nostra cultura e identitatrepresentada en la entranyable lliteraria , dolça i pro-pia , Llengua Valenciana

Volem seguir defenent-la ara i aci .Perque aixinaseguirem defenent tambe el seu esplendoros pasat iafiançarem el seu amenaçat futur

Amenaçá i manossejá, la llengua que ha parlat sempreel Poble Valenciá ,esta ,continua-ment somesa a pactes politics

Es pacta un accent, una T,una X , un nom , un articul ,latoponimia d’ un poble i se uti-lisa com a moneda de canvi;desde Madrit desde la mateixaValencia ,per a fer callar a uns icontentar a uns atres

¿Qué me dones si li lleve elarticul LO ? ¿Qué vols que lifique una TX com tenen els vas-cos en el disseny que els vafer Sabino Arana ?

Aixina pues somesa anegociacions i a intercamvis en elmercat parlamentari d’ unshemicicles ,la nostra propia llengua ,no te ánima que ladefenga politicament

Quan ve el politic de turno ,li lleva la ch , i prohi-bíx el articul “lo “ en els mijos de comunicació

Ara li toca a un atre politic i tornen les pressions ¡¡Hi ha que llimar molt i modificar molt eixa llengua tanigual a atra (segons diuen alguns ) per a que Valenciaencaixe en el quimeric puzzle de la gran catalonia

I aixina ,aixina anem pasant sense parar, tantesi tantes incoherencies

¡ Per tant!Es el moment del poble...Es el moment del poble ...Quan les dones tenim que parlar ya no com a politi-

ques ni ciudadanes ni per el nostre dret de parlar sinocom a mares ..... i com a filles de la nostra terravalenciana

Es el moment del pobleQuan ha fallat tot tipo de

pactes, contrapactes acade-mies politiques en sueldosmillonaris

Quan tenim que pasar per lavergonya de que siga la mateixaAcademia Valençiana de laLlengua la que acaba de liquidarper saldo la nostra cultura icom a consequencia i fi ultim,liquidaran tambe la nostra eco-nomia i la nostra dinamica

¡¡¡¡¡Perque no vos enganyeu lallengua es la porta ,es el fet dife-rencial es la clau de la nostracasa i ya sabeu lo que pasaquan no hi ha clau ni porta i

sobretot si no tens un bon veinat ...........Es el moment del poble i la accio esta en mosatrosDespués de pasar la vergonya de una continua ambi-

guetat social i politica que desde fa alguns anys estadebilitant i dividint al nostre poble i que sols se explicaper eixa pressio continua ,propia de les negoçiaçionspolitiques ,extranyes als nos-tres interesos

El 25 del passat mes de novembre va tindre lloc en Valencia la Gala de la Llengua Valenciana. Participarenun triat grup de personalitats que glosaren la centenaria Llengua Valenciana. Tots foren molt aplaudits. Teniml’orgull de dir que la representant de “Cardona Vives”, nostra vicepresidenta Mª Dolors Miralles, fon la quemes aplaudiments va rebre, no a soles per lo que va dir sino tambe per cóm ho va dir. Volem deixar constan-cia d’este fet i trascrivim el contingut de la seua disertacio.

Mª Dolores Miralles en la seua intervencio

Antoni Canals (1352-1414), al traduir el “Valeri Maxim”,diu: “tret del lati en nostra vulgada lengua materna valencia-na, aixi breu com he pogut, jatse sia que altres l’hagen tret enlengua catalana”. (¿Que fem, presentem a Antoni Canals comel primer seccessioniste de l’historia?. Igual es que ya tenienclar que eren dos llengües diferents ¿no?).

Renou

Ferralla del mar.Ripolles. (Ferro)

INTERVENCIO DE M.DOLORES MIRALLES ENRIQUE VICEPRESIDENTA DEL’ASSOCIACIO CARDONA I VIVES DE CASTELLO EN EL DIA DE LA GALA EN

HONOR A LA LLENGUA VALENCIANA ORGANISADA EN VALENCIA PERL’ASSOCIACIO NOU VALENCIANISME

Page 33: renou 54

33GALA EN HONOR A LA LLENGUA VALENCIANARenou

Es pues el moment del poble¡Hem de dir prou ¡ .Pero no sols a esta trope-

lía del mercat politic dels hemicicles , si no a la nostra acti-tut pasiva

Yo com a vicepresidenta de la societat Cardona iVives de Castello i en representacio de ella , vinc a deixarconstancia de la nostra actitut en la valencianissima pro-vincia de Castelló .¡Si dic valencianissima! a pesar de totsels esforços que s´han fet per a enfrontarla a Valencia

Yo he conegut aValencia en Castelló i desde CastellóI com yo també estan açi els nostres germans de

Alacant........ valenciansPero Valencia te ara mateix una responsabilitat

inalienable i ineludible .Eixa responsabilitat de correspondre i defendre la

unió de tots els valencians perque ¡valencians deValencia: esteu en el mig! , ¡perque necessitem una refe-rencia! , ¡perque sou Cap i Casal! i perque encara que elrey En Jaume a traves de Blasco de Alagón va entrar perMorella ¡la responsabilitat historica es vostra! .......perqueel anima i el cor del nostre regne ,historicament, esta enValencia

Teniu en Valencia eixa responsabilitat de superarles guerretes infantils mig clan-destines entre diversos sectorsculturals i politics ...que des-emboquen en una valencianitatpueril i fluixa . I ho teniu que feren pro de una idea superior comes la fortalea del nostre proyectecomú : La nostra Gran Valencia Elnostre Regne

Es el moment del poble.....Chiquets

Valencia te que actuar, te queestar per damunt de la soberbiai la vanitat dels personalismesTe que donar-se conter que tenimque estar ben units front aeste vendaval que mos envoltaUnits en el respecte i valoracio de les nostres importantscomarques ,....en les seues peculiaritats: l’ Alcalaten,el Maestrat, La Plana ,Les terres del Palançia , LaMarina , La Ribera .........etc....fa poc que yo he estat enRequena i alli no se respira mes que Valencia en les ten-des en els mercats en el carrer .

Hem de entendre el llenguage de lo que es defendreels nostres interessos pero tots a una ......... perque som

un mateix cosEs el moment del pobleDespués de la vergonya de vore ¡¡¡¡ que no se fan

negocis per a apoyar el valencianisme com fan en atresregions ¡!!!sino que a vegades se utilisa el valencianis-me per a fer negoci

Hem de actuar Hem de denunciar i sommosatros mateixos ,no ells, no atres ,som mosatros en lanostra actitut , conscients de lo que esta passant i noconformar-nos en un victimisme inoperant i fals

Mos hem de culpar de que no hem sabut emocionarals nostres fills i que molts jovens per eixa falta demotivacio,s´han desviat de la seua terra i han buscat atresarrels artificials .......

Moltes voltes per ignorancia , entenem que cantantl’ himne una vegada al any ya hem cumplit i aixo nopot ser el valencianisme el valencianisme es l’ acció

La perdua de protagonisme de Valencia en laComunitat en España i en Europa es galopant (per certvenint de Madrit he observat que ya li han llevat el nomde Valencia a l’ Autovia i ara ya no som ni el relatiu termede Llevant ara som “el Este” que es podria referir tambea Italia o a Grecia i tambe Asia ..... ))

Es la ambigüetat, la passivi-tat, la miopía que mos domina ,mentres atres pobles sensetants fundaments,, simplementen una estrategia politica de dis-seny s’ estan apoderant de tot iomplint les arques

Hem de convertir els nos-tres plors en responsabilitat

Tot aixo ho farem , permosatros , per els nostresantepasats, per arraigar alsnostres fills , per el nostredesti en Europa i en el mon

Per la nostra personalitat , perla nostra cultura , molt definidaPerque tenim que ser con

Tirant Lo Blanch sempre en la espasa en la maTot aixo farem a menos que ...... pensem que

som un poble molt, molt vell que estem cansats ,que noval la pena res i que volem morir

Gracies i Vixca Valencia

Els protagonistes de la nit

Tras la lectura de “Tirant lo Blanch”, el profesor EnriqueTierno Galván, alcalde de Madrid, reconocía que su opiniónhabía sido precipitada, porque indudablemente, su lecturadetallada, sus giros literarios, demostraba claramente su per-tenencia a la lengua valenciana.

Enrique Tierno Galván, 1984.

Renou

Dona en capella.Ripollés. (Ferro).

Page 34: renou 54

34 PREMI OBRA LLITERARIA Renou

Renou

Promo ción 10 adosados2ª fase de adosados en ALQUERÍAS DEL NIÑO PERDIDO

CALIDAD DE VIDAA SU JUSTO PRECIO

BASES

1.- Els treballs que concursen al Premi haurand´estar escrits en Llengua Valenciana (Normes delPuig).

2.- Es condicio precisa que siguen inedits, escritsen paper DIN A-4, a dos espais i trenta fulles com aminim; estaran unides entre si i numerades. Elseixemplars es presentaran per duplicat.

3.- Seran admesos treballs hasda el 13 de maigde 2006, a les 20 hores i hauran de ser presentats oremitits a la Secretaría de l’Asociacio Cardona Vives,Carrer d’En Mig, nº 29, piso 9, porta 27 de Castellode la Plana (C.P.12001). Tel/Fax: 964 200468 (con-testador) o, millor, a l’apartat de correus nº 545.

4.- Els treballs no aniran firmats, pero portaranun lema que es repetira en l´exterior d´un sobre tan-cat, dins del cual es fara constar el nom, llinages,D.N.I., telefon i domicili de l’autor.

5.- La Junta Directiva de l’Associacio Cultural“Cardona Vives”, constituira un Jurat que s’encarrega-ra del desenroll del nomenat concurs. En tot cas, laresolucio del Jurat, sera inapelable.

6.- El treball premiat no sera tornat, respetant la

propietat intelectual de l´autor qui, no obstant, cediraels drets d´una primera edicio a l’Associacio CulturalCardona Vives. Si en el determini d´un any el treballno fore publicat, l´autor podra editar-lo a les seuesexpenses, quedant obligat a comunicar-ho abans delcomenç de l´impressio i, en ser publicat, fer entregade vint eixemplars a l’Associacio Cultural CardonaVives. Els treballs no premiats, podran ser retiratspels respectius autors hasda el 29 de juliol de 2006.

7.- El Premi en metalic es rebra per part del pre-miat en l’acte que se celebrara el dia 2 de juny de2006, a les 22 hores, en el restaurant “Ortega Playa”del Grau de Castello, junt a la celebracio de l’entregade Premis Fadrí-Cardona Vives 2006.

8.- Els autors que presenten treballs al presentConcurs, acataran les resenyades condicions.

9.- Per a tot lo que no s´haja previst en les condi-cions abans nomenades, la Junta Directiva del’Associacio Cultural Cardona Vives podra determinarlo que considere oportu.

Castello de la Plana, novembre de 2005.La Junta Directiva de l’Associacio Cultural

“Cardona Vives”.

TEMA LLIURE, DOTAT EN 300 EUROS. AL MILLOR TREBALL, EN PROSA,SOBRE HISTORIA, COSTUMS I/O TRADICIO DEL POBLE VALENCIÀ.

PREMI DE L’ASSOCIACIO CULTURAL CARDONA VIVES ALA MILLOR OBRA LLITERARIA, ESCRITA EN PROSA I EN

LLENGUA VALENCIANA

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen BerenguerVives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, enlo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana. (Traduccio de laBiblia de Bonifaci Ferrer. 1478)

Renou

Page 35: renou 54

LLITERARIES... AFEGINT EMBOLATS,ARTIFICIS ENGANYOSOS

Coneixent estes precisions, resulta una cosamolt extranya l’afirmacio de S.G. de que “per consellde l’Aguiló... començaren a escriure versos...Llorente i Querol”. Perque resulta que Aguiló vinguea Valencia l’any 1858 (29), i mal podia aconsellar aLlorente que començara... perque ya haviacomençat: Teodor Llorente ya havia escrit el primerdels seus poemes –Mon trist caminar-, publicant-lol’any 1857 en el periodic ElConciliador, abans de coneixer aAguiló.I Querol, en 1858, estantya Aguiló en Valencia, presentà unpoema en els Jocs Florals, pero noen idioma valencià, sino en la llen-gua de Cervantes.¿Com va poder donar eixos

consells que, segons S.G., van ferque “començaren a escriure ver-sos en vernacle”? ¿No estaremdadvant d’un cas de poders mag-ics d’accio a distancia per part del“gran esperit restaurador”, comcalifica S.G. a Marià Aguiló? Omes be ¿no sera que el mestre catalanisador haurapensat que no ho notariem i que deixariem passarcom a bo est embolat?.Qui va donar el foc romantic inicial, fon Vicent

Boix, valencià. I el propulsor i anima del grup renaix-entiste,Teodor Llorente, començà i actuà én inde-pendencia de criteri respecte dels catalans, encaraque mes tart es relacionaria én ells.La Renaixença en Valencia no va començar a

remolc del mallorqui Marià Aguiló.

LLITERARIES... REGALANT LLOANCES AWENCESLAU, FILL DE CATALANS

Descubert l’embolat que ha vollgut colar-nosS.G., el de la pretenguda influencia decissiva delmallorqui Aguiló sobre Llorente i Querol, podemseguir llegint lo que diu d’ells, observant l’inten-cionalitat subjacent, en La Renaixença al PaísValencià.Presenta junts a Llorente i a Querol, com si

tingueren una categoria lliteraria pareguda, com a

les dos figures literàries cabdals del sigle XIXvalencià; amics intims fins a la mort, i mai la rival-itat no enterbolí les seues relacions literàries i per-sonals.Pero, a l’hora d’aplicar adjectius que donen la val-

oracio dels dos, escriu de Llorente: es complau enla bellesa de la vida quotidiana i tranquil.la, en lesemocions placides; sempre ponderat, tendre i clar,escriu plaents poemes amorosos, sense passio;compon poemes historicistes amb prou bona retori-ca; és sols enyoradís; manca de voluntat de lluitaper al recobrament de la glòria pretèrita; autor de

poemes pairals, plens de la llumi sabor de la mare terra; cantauna pàtria idealitzada, gloriosa iamable, pero que és ja un bé per-dut o a punt de perdre’s; escriupoemes... d’un sentimentalismebastant pedestre,... en un valen-cià popular ben escaient.En canvi, de Querol, diu ue és

més vehement, afectat als temessublims i a la lluita viril; és unpoeta de més ambició estètica,amb pretensions èpiques; unamica academic; pero sempre és

càlid, lúcid i vibrant, amb una exhuberància contingu-da; afirma corat-josament les raons dels renaixen-tistes...Ho veem: apreciacions encomiastiues per a

Querol, i deslloidores per a Llorente. Cosa queextranya molt a qui coneix la produccio lliteraria delsdos, i els fets dels dos per la Reinaxença.¿Per qué sera? La clau d’esta distincio la trobem

en la següent afirmacio de S.G.: Querol ja començaa escriure poemes en català, com ell anomenavaardidament i amb sà criteri cientific, la llengua delsvalencians. Aci tenim el motiu de l’exaltacio deQuerol.De Querol, en llengua vernacula, solament es

coneix un llibret chicotet ue du tres poemes circum-stancials, als que va posar per nom Rimas cata-lanas; una poesia dedicada a la filla de Llorente,Reina dels Jocs Florals de 1879, en “Almanaque deLas Provincias”, 1880, p. 89; i un poema titulatPatria, Fides, Amor, llegit com a Mantenedor en elsJocs Florals de Barcelona en 1872. I pare voste decontar.

HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA Josep Boronat GisbertDEL SEU LLIBRE “POMELL DE VALENCIANITAT” (...continuació)

Bernardi Vallmanya, Barcelona 1493, Traduix “Lo carcer d´amor”, ‘traduit delengua castellana en estil de valenciana prosa’. Tambe va traduir “La revelacio delbenaventurat apostol Pau” i “Cordial d´anima, abdos en Valencia 1495, ‘de vulgaridioma castella en valenciana prosa’.

Renou

35LLENGUA VALENCIANARenou

(continuarà en el numero següent...)

Page 36: renou 54

36 RenouPOESIA

NARCIS VINYOLES

Parla del Seny: Traduccio al castellà

JOSEP MELIÀ I CASTELLÓ

L’any 2005, ha segut un anyper a oblidar-lo i, especial-ment, per oblidar-lo la família

de valencianistes confiada desempre en la calitat lliteraria delsseus lletraferits. A Casp, li segui-ren el pare Costa, Pere Delmonte i,també Josep Melià i Castelló. Faun parell de números de RENOU,publicarem una semblança dePere, hui, volem honrar a Melià dela manera que es mereix un homeen qui, la lliteratura en totes lesseues facetes, no va tindresecrets. Josep dominà per igual elteatre, del que era un erudit, laprosa i, com no la poesia. Fonmestre en Gai saber i se n’anà dei-xant per als d’ell una garbera d’ho-nors, de premis i de flors naturals,dignes del genit que duya dins.Arreglo seguit transcrivim u delsseus poemes per a deixar cons-tància, especialment, de la seuapoesia, poema tret del llibreManoll d’Anels, publicat per Lo RatPenat en 1998.

Dema pensare en tu. Dema. Quan tinga

el gust del despertar en les genives;

quan oigga el bronze nou de les campanes

cantant-me el teu amor mentres repiquen;

quan no te l’atractiu de la llum clara

obrint-me a colps de somis les pupiles;

quan tot siga somriure que dibuixa

camins a l’infinit de les caricies.

Dema. Quan la tristor se torne cendra

cremant els desenganys en negres pires

i tot se torne entorn niu de promeses

i nuc de carrussels que alegres giren,

podre pensar en tu. Podre atra volta

retraure el gust a mel de perduts dies;

podre borrar les ombres dels fracassos;

les marques dels dolors i les ferides,

i fent del pensament llauger mensage

que vole al teu encontre i que te cride,

portar-te al meu costat, amor, com sempre,

igual que ahir i hui, a on vullc que estigues…

D’este poeta valencià, ya donarem conter enel numero 49 de RENOU, Hui, pel seu inte-rès, tornem a insistir en la seua obra. Enesta ocasió, se tracta d’un poema “lloant lescobles fetes per en Joan Moreno, a favordels vells”. Diu aixina:

Un qüern he llegit de dobles discretes, He leído un cuaderno de coplas discretas,fundades en art, en seny e saber, fundadas en arte, en ciencia y saber,dient que los vells son mes de voler diciendo que los viejos son mas de quererque els jovens de barbes primals imperfectes; que los jóvenes de barbas primitivas e imperfectas;i aixi m’ha mogut, per veure les bones i así me he movido por verles las buenasper part dels vellarts, de fer hi coment, por parte de los viejos, de hacerle un comentario,on puixen notar i apendre lo dones donde puedan tomar nota y aprender las mujeresque estan los delits en l’experiment. que están los deleites en la experiencia.

Servexen amor los vells sens defectes, Sirven amor los viejos, sin defectosi no.n volen gloria, ans fugen del fum; y no quieren glorias huyendo del humo;honrar a qui amen es son bon costum, honrar a quien aman es buena costumbre,i en tots temps servir-les, humils i subyectes. y en todo momento servirles humildes y sometidos.Es del filosoph doctrina vulgada, Es del filósofo doctrina vulgar,

Page 37: renou 54

Sí, per que la meua chiqueta Ana no potfer a sovint les receptes que feaabans. Aixina que yo la re-emplace.I hui vos diré una formuleta de estofatque vaig menjar en Cinctorres.1 kg de creïlles2 tomatetes1 ceba1 cabet d’alls100 g d’oli d’oliva1 culleradeta de vinagre1 pebrereta secajolivert, llorer i pebre negre

Se frig la ceba “al dente”. Despres, la tomata.S’ofeguen les creïlles a trocetsSe posa 1 litro d’aigua I s’afigen les especies.Es plat modest pero saboros.

37Renou GASTRONOMIA VALENCIANA

PASSATEMPS ENCREUATRenou

En esta seccio, dins de la gas-tronomia, vaig a parlar devins, i sobre tot, de vins valen-cians. Pense anar des-gra-nant les poquetes nocionsque he adquirit en l’EscolaVitivinicola de Requena, quees la mes antiga d’Espanya ion han depres alguns delsbons enolecs que hi ha.En el Regne hi ha molts bonsvins, lo que passa es quehasta fa poc no se elaboravenen tecniques modernes; peroquan s’ha comen

VIVERE EST BIBERE

VERTICALS1. Enfermetat del fege. Lletra per a fer

plurals.2.Peça de roba posá d’amunt del llit

per a llevar el fret. Está de modaentre Endesa i Gas natural.

3.Nota musical. Part inferior de la portad’una casa.

4.Se dirigix a una part. Al reves, grancantitat d’aigua. Cobalt.

5.Abreviatura d’Est. En numero romá,mil u. Terreny bo d’humitat per a tre-ballar-lo.

6.Abreviatura de litro. En numero romá,xixanta dos. Abreviatura de litro.Abreviatura de Nort.

7.Al reves, a on van les bones person-es. Recipient per a posar la sopa.

8.Quinta lletra del abecedari. Pronompersonal. Propietaris.

9.Mesura antiga de capacitat.Abreviatura d’Oest.

10.En castellà, que no creuen en Deu.Amperi. Campeo.

ENREDRALLENGÜES

Ordena les lletres d’estesparaules per a trobarToponims de pobles delRegne de Valencia.

MUSEDA _ _ _ _ _ _

SOGIFABEN _ _ _ _ _ _ _ _ _

BARETE _ _ _ _ _ _

LADIES _ _ _ _ _ _

BIGALIE _ _ _ _ _ _ _

NOFACOM _ _ _ _ _ _ _

ACROSTICUtilisant la primera lletra de la paraula correspo-nent a la definicio donada, se podra llegir el nomd’un botanic valenciá, famos entre atres cosesper les seues observaciones sobre el Reyno deValencia.

1. Alacra cebollero.2.Fa un moment.3.Conjunt de musics.4.Treballar en l’aixa.5.Part alta cuberta de la plaça de bous.6.Fer igual.7.Natiu de Laconia.8.Constelacio Zodiacal.9.Accio i efecte d’enramar.10.Descans religios dels Judeus.

PASSATEMPS ENREDRALLENGÜES/ACROSTICRenou

HORISONTALS1. Part superior i anterior del cerebel.

Simbol quìmic del bari2.Pensament de fer alguna cosa.

Temps que una persona viu des deque naix.

3.Doble consonant. En numero romá,mil cinquanta. Nota musical.

4.Part d’alguna cosa en que s’ha dis-minuit la grossor. Repeticio de laveu.

5.Cuiro cosit per a contindre liquits. Enplural, tros de terra rodejatd’aigua.

6.Al reves, estat de confusio. Vocals.Cinquanta en numero romá.

7.Vocal debil. Al revés, ganes dedormir. Ferramenta per a traureterra.

8.Al reves, materia organica del’home. Natural d’Alemania.

9.Familiarment, el nom de Françesc. Alreves, metal precios. Amperi.

10.Habitacio de grans dimensions.Aso si que te....

LA CUINA DE SANTIAGO VERNIA

José Luis Cortés Lloréns

Page 38: renou 54

38 RenouREFRANS VALENCIANS

Lo qui espera desespera ; mes qui nospera , no alcanza.Les burles, venen a veres.Lo peix per a quil mereix, y la ganya pal gat.Lo mateix es filar, que donar a filar.La masa confianza, mata al home.Les parets tenen orelles.La sobrada amistat, es causa de menypreu.Linfant, y lo rat, diuen la veritat.Lhabit no fa al monje.Lo temps tot lo cura.Lo quel metje erra, ho cubrix la terra.La cabra per sos pecats, parta los genolls pelats.Los valents cauen de cuatre.Lo gos al amo, y lo gat a la casa.

(Se conserva l’ortografia original)“Cantaor en guitarra”. Oli Sobre llenç.Autor: Vicent Castell (1871-1934)

SOLUCIO ALS PASSATEMPS Renou

Joan Esteve, Venecia 1489, publicà el Liber Elegantiorum, ‘escrit en latina et valentia-na lingua’. El Liber Elegantiorum es el primer diccionari d´una llengua romanica.

SOLUCIO A

L’ENREDRALLENGÜES

ADEMUS

BENAFIGOS

BETERA

ESLIDA

GAIBIEL

MONCOFA

PINTURA VALENCIANA ANTICS REFRANS VALENCIANS

SOLUCIO A L’ENCREUAT SOLUCIO A L’ACROSTIC

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Renou

Carlos Ros

Page 39: renou 54
Page 40: renou 54