VUIT EXEMPLES DE PARELLES DE COMERÇOS AMB ELS APARADORS INTERCANVIATS

TEMA DEL DIADIJOUS, 7 D’ABRIL DEL 20162 3

INICIATIVA COMERCIAL MANRESANA Demà sesabrà el guanyador d’un concurs comercial que hapermès als establiments intercanviar-se els aparadors

4

La campanya-concurs «Apara-dors creuats» que impulsa l’asso-ciació Manresa + Comerç, i quedemà donarà a conèixer el vere-dicte, està estimulant la voluntatde cooperar del comerç manresà.Entre els responsables de la cin-quantena d’establiments partici-pants, que han format parellesper intercanviar-se el contingutdels seus aparadors, es defineix lanova campanya com a «provoca-dora», «cridanera», «trencadora»,«atractiva», «creativa» i «diferent».Adjectius amb els quals elscomerciants consultatsper aquest diari tam-bé voldrien que esdefinís un comerçmanresà que, abanda de barallar-se contra la crisieconòmica, tambéha de lluitar contrala competència de lesgrans cadenes, la pèrduad’establiments històrics espe-cialitzats i de referència, una com-plexa circulació interna i una cen-tralitat urbana multilocalitzada i,afirmen bona part dels entrevis-tats, la manca de col·laboracióper part de l’administració local.

«Aparadors creuats» és valo-rada com una acció «positiva», notant per incrementar vendes comper donar visibilitat al potencialcomercial de la ciutat, el qual esconsidera, avui, per sota de les se-ves possibilitats i del seu recorre-gut històric. Ignasi Llobet (Su-permercats Llobet) reclama unreposicionament de la ciutat coma enclavament comercial «actiu idinàmic», un «pol d’atracció» quehauria de «marcar el tempo» del’entorn territorial, diu David Augé(La Creadora). Marc Ribas (Tris-kel 365) insisteix a reclamar es-forços per «mantenir» una «capi-talitat comercial» que posen endubte tant la qualitat de la com-

petència a l’entorn de la capital delBages (Vic, Igualada o Terrassa)com les mancances pròpies. Enaquest sentit, tant David Augécom Neus Suárez, Marc Ribas iToni Daura (Parcir) apunten a as-pectes com la falta d’aparcament,l’elevat preu de la zona blava, elsdèficits en il·luminació o neteja iel camí per recórrer en estímulscom la il·luminació nadalencacom a punts per millorar per afa-vorir el potencial comercial local.Qüestions en les quals la col·la-boració municipal és, recorden,

imprescindible. «L’Ajunta-ment podria fer més, i

sovint es limita a co-brir l’expedient», diuDaura. «L’Ajunta-ment ha d’apostarmés pel comerç»,afegeix Augé, una

opinió que compar-teix Jordi Font (Sibe-

lius). Per a Ignasi Llo-bet, cal repensar les zo-

nes de circulació de vianants,mentre que Suárez creu que s’hau-rien de promoure més iniciativesamb segell de ciutat.

Els comerciants insisteixen,però, que són els primers ambdeures a l’hora de promocionar laseva imatge. La col·laboració en-tre establiments, exemplificadaen «Aparadors creuats», es consi-dera imprescindible. «Hem de ferpinya per la marca», diu JosepMaria Ribas (Señor), que reclama«més implicació i planificació» ales associacions comercials. Elpresident de la UBIC, Jaume Pont(Setè Cel), creu, tanmateix, que al’associat li costa reaccionar a lesiniciatives proposades.

Estar «actiu» i «viu» són els ob-jectius que s’imposa el comerç lo-cal, i s’autoexigeix «crear sinergies,sumar», com diu Marta Estrada(Joieria Estrada), que remarcaque «treballar junts surt més eco-nòmic».

CARLES BLAYA | MANRESA

Els «Aparadorscreuats» activenla col·laboracióal comerç deManresa

La iniciativa de Manresa+Comerç fareflexionar el sector sobre actius i mancances

La capital d’Osona continuasent un referent molt explícit peral comerç manresà, que es miraVic amb una barreja d’admiraciói respecte per la competènciaque suposa. Toni Daura creuque a Vic se li atribueix «més gla-mur, potser perquè té un barriantic més cèntric». També JordiFont veu la capital osonenca

com una ciutat rival que «ha tre-ballat molt el seu segell comercial»,mentre que Marc Ribas consideraVic (on el seu negoci també té es-tabliment) com «una millor ciutatper comprar per als de fora», afa-vorida per una disposició urbanamés concentrada a l’entorn d’unbarri antic molt ben conservatque facilita, a més de les com-pres, el passeig i la visita turística.

Ignasi Llobet, per la seva banda,posa d’exemple la Fira del Ram deVic (com el Rec d’Igualada) com afenòmens comercials a estudiar.De Vic també es lloa la col·labo-ració municipal en el comerç local,com la campanya que permet quees puguin aprofitar els aparadorsd’establiments buits. «A Vic hi hamés proactivitat de l’administra-ció», afirma Marc Ribas.

C. B. | MANRESA

Els comerciants valoren la ciutat ambun ull posat en la competència de Vic

SETÈ CEL L’ETAMIN

CARIBÚ FARMÀCIA PLANAS

PAKPIL PARCIR

FORN DE CABRIANES NEUS SUÀREZ

50 Els establiments

que participen enla primera edició

d’«Aparadorscreuats»