recull de les matrius de necessitats formatives per ... › socweb › ... · en el pla positiu es...

Àrea de Desenvolupament Metodològic juny 2012 1

Recull de les Matrius de necessitats formatives per famílies i àrees formatives


ACRÒNIMS Administració i SS: Administració i Seguretat Social obligatòria AMB: Àrea Metropolitana de Barcelona BTT: Bicicleta Tot Terreny CFGM: Cicle formatiu grau mig CFGS: Cicle formatiu grau superior CP: Certificat de Professionalitat CTFC: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya CTSEC: Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya Δ: Increment DAR: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya DDA: Demanda DO: Denominació d’Origen DOP: Denominació d‘Origen Protegit EC: European Commission ECO: Estratègia Catalana per l'Ocupació EMO: Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya EOI: Escola de Negocis FC: Formació contínua

FO: Formació ocupacional FPO: Formació professional ocupacional FSE: Fons Social Europeu IGP: Indicació Geogràfica Protegida M€: Milions d’euros MIDIT: Consorci format pels municipis de Pratdip, Tivissa, Hospitalet de l’Infant i Vandellòs MIEM: Mapa d'instal∙lacions i equipaments esportius del municipi NN Formació: Necessitats de formació NNTT: Noves tecnologies R+D: Recerca + Desenvolupament RMB: Regió Metropolitana de Barcelona SEPE: Servicio Público de Empleo SOC: Servei d’ocupació de Catalunya SSTT: Serveis Territorials TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació UE: Unió Europea VAB: Valor afegit brut

Competències socials/culturals: competències interculturals, treball en equip, autogestió, emprenedoria i capacitat d'innovar. Tècniques: informàtica i e‐habilitats; coneixements relacionats amb nous materials i processos, competències de salut i medi ambient (salut, clima i solucions ambientals). Gestió/direcció: gestió intercultural, gestió de la cadena de valor internacional, gestió financera internacional, gestió "verda" (implementar i gestionar polítiques i solucions climàtica i ambientalment amables).

Administració i gestió (ADG)


Administració i gestió (ADG) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL / EUROPEU La funció de suport (serveis generals, administració i finances, direcció general, recursos humans o auditoria) continua amb el comportament negatiu del període anterior, i baixa del 22,79% el 2010 al 17,76% el 2011 (Informe Infoempleo i Adecco 2011). La variació del nombre de treballadors per compte aliè de les activitats econòmiques ha estat negativa amb una caiguda del 2,6%, el que significa un descens de 60.622 llocs de treball durant els primers sis mesos de 2011. Aquesta ha suposat la segona major pèrdua registrada entre les 26 famílies professionals, tenint en compte que el semestre anterior havia crescut. El fort descens que es produeix en el primer semestre del 2011 ve provocat per l’elevada pèrdua de llocs de treball en algunes de les seves activitats (Informe Incual 2011). En el pla positiu es troba Activitats de les empreses de treball temporal que en el primer semestre de 2011 veu com varien positivament el nombre de treballadors en un 21,36%, el que equival a 20.479 llocs de treball més. BARCELONA Bages: Tendència positiva a d'altres serveis empresarials, Administració i SS (Informe Conjuntura Activa Prospect). Berguedà: Tendència positiva de les activitats d'Administració i SS (Informe Conjuntura Activa Prospect). Maresme: Estudi de necessitats formatives de directius i comandaments intermedis d’empreses tèxtils del Maresme: Les 5 àrees de coneixement on existeixen més necessitats formatives són Marketing, Vendes, Comunicació, Habilitats directives i lideratge, Idiomes, Gestió empresarial i Internacionalització. ADMINISTRACIÓ / GESTIÓ (ADGA) ESTATAL / EUROPEU Un dels principals descensos en el nombre de vacants s'ha produït a la categoria d'Administració d'empreses ‐9% (Informe Infojobs 2011). CONSULTORIA EMPRESARIAL (ADGC) ESTATAL / EUROPEU Un dels principals descensos en el nombre de vacants s'ha produït a la categoria d'Immobiliària i construcció ‐14% (Informe Infojobs 2011). CATALUNYA Destacar la importància de oferir formació d’emprenedoria donat que la gran majoria de les empreses del sector estan formades per autònoms que han creat la seva empresa TIC (ASEITEC). BARCELONA Província de Barcelona: Les transaccions immobiliàries d'habitatges van registrar un increment entre 2009‐2010, però van registrar un descens important entre 2010‐2011 (Dades Ministeri de Foment). Alt Penedès: Alguns dels sectors que més han crescut (2008‐2010), a part del primari, es troben dintre dels serveis a les empreses (activitats administratives d’oficina, R+D, publicitat i estudis de mercat o serveis d’informació) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Bages: Tendència positiva a les activitats immobiliàries i altres serveis empresarials, Administració i SS (Informe Conjuntura Activa Prospect). Baix Llobregat: Es caracteritza per ser un àrea on predominen les activitats industrials i logístiques, i han estat els serveis empresarials els més dinàmics durant la crisi (2008‐2010). Maresme: L'empresa que més factura és de consultoria i gestió empresarial. Entre les activitats més dinàmiques al Maresme (2008‐2010), es troben sectors presents a d’altres territoris, com les feines administratives d’oficina o els serveis d’informació. Quan s’examina la contribució dels sectors al creixement de les empreses, és a dir, quan es combina el dinamisme amb el seu pes, resulta interessant veure que van ser les activitats immobiliàries les que van fer una contribució més positiva. LLEIDA Solsonès: Tendència positiva a les activitats immobiliàries i altres serveis empresarials (Informe Conjuntura Activa Prospect). ADMINISTRACIÓ I AUDITORIA (ADGD) CATALUNYA Les empreses que es dediquen a les TIC tenen un gran coneixement de les noves tecnologies i una actualització constant envers les noves opcionalitats, aparells i programes que surten al mercat, però el fet de que siguin bons tècnics no està directament relacionat amb la gestió empresarial (gestió de recursos, gestió economicofinancera, gestió administrativa, normativa, habilitats directives ...) (ASEITEC). GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ (ADGG) CATALUNYA En l'àmbit estatal, els sectors d'informàtica, telecomunicacions i continguts multimèdia són els que menys han patit la crisi i els únics que han aconseguit augmentar el nombre d'ofertes, arribant a un 9,9%, dos punts i mig més que en l'exercici anterior (Informe Infoempleo i Adecco per a Catalunya 2010). Sector prioritari per la vesant informàtica que contenen els seus mòduls.

Administració i gestió (ADG)


GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ (ADGN) ESTATAL / EUROPEU Un dels principals descensos en el nombre de vacants s'ha produït a la categoria de finances i banca, ‐12% (Informe Infojobs 2011). En el sector de les finances seran competències altament requerides el multiskilling i noves combinacions d'habilitats. Seran competències mitjanament requerides les socials/culturals, tècniques i les de gestió/direcció (EC). Entre 2010 i 2020 el sector dels negocis i altres serveis (immobiliària, lloguer, recerca i desenvolupament, serveis d'informàtica...) a Espanya necessitarà ocupar 1.182.000 llocs de treball. Entre 2010 i 2020 l'ocupació empleats d'oficina i atenció al client necessitarà ocupar 525.000 llocs de treball (CEDEFOP). BACELONA Garraf: 2 de les 5 empreses amb més facturació són de l'àmbit de les finances (Informe Diputació i Cambra). Osona: Poques branques de serveis empresarials a Osona registren augments (2008‐2010). Destaquen mediació financera, activitats de seguretat i investigació i activitats administratives d’oficina (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). ESPECIALITATS SENSE ÀREA DEFINIDA (ADMINISTRACIÓ I OFICINES) (ADGX) BARCELONA Osona: Poques branques de serveis empresarials a Osona registren augments (2008‐2010). Destaquen mediació financera, activitats de seguretat i investigació i activitats administratives d’oficina (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra) Maresme: Entre les activitats més dinàmiques al Maresme (2008‐2010), es troben sectors presents a d’altres territoris, com les feines administratives d’oficina o els serveis d’informació. Quan s’examina la contribució dels sectors al creixement de les empreses, és a dir, quan es combina el dinamisme amb el seu pes, resulta interessant veure que van ser les activitats immobiliàries les que van fer una contribució més positiva.

Activitats físiques i esportives (AFD)


Activitats físiques i esportives (AFD) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES CATALUNYA Clúster de l'Esport ‐ INDESCAT: Format fa un any, clúster transversal que aplega 35 empreses de tots els segments de l'esport (organitzadors d'esdeveniments esportius, fabricants d'instal∙lacions i consumer goods). El negoci de l'esport a Catalunya mou 600 empreses en total que facturen 4.000 M€ (EMO gener 2012). GIRONA Alt Empordà: Necessitats formatives de gestió i administració d'empreses, i de gestor esportiu. Formació i coneixement de NNTT, ofimàtica de màrqueting, i de vendes o reserves de clients. Formació en gestió esportiva d’instal∙lacions i programes: elaboració i redacció de projectes, MIEM, implementació de programes i actuacions, gestió de recursos. Formar el personal d’atenció al públic en NNTT, comunicació en línia, idiomes (francès, anglès, rus...). Caldria crear un CFGS d’ensenyament i animació socioesportiva, i programes Acredita’t de convalidació d’estudis per a la gent adulta amb molts anys d’experiència en el sector esportiu, proposant a l’IES Illa de Rodes com a centre acreditador. Afavorir la formació continuada del personal del sector pel seu reciclatge i adaptació a les noves especialitats esportives i de lleure.(Estudi Alt Empordà) ACTIVITATS FÍSIQUES ESPORTIVES RECREATIVES (AFDA) CATALUNYA Catàleg d'ocupacions de difícil cobertura (2n trimestre 2012); esportistes professionals i entrenadors esportius. BARCELONA Baix Llobregat: Les activitats esportives i d'entreteniment es consideren un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Vallès Oriental: Potencial d'activitats diverses en l'entorn natural i el lleure, oportunitats de desenvolupament empresarial. Consolidació del paper de porta de transició de l'espai metropolità cap a l'espai de natura. (Pla estr. Lliçà Amunt). GIRONA Alt Empordà: Necessiten monitors i especialistes qualificats amb idiomes (francès i anglès). Molta de la formació s’ha de realitzar fora de la comarca, i no es troben totes les especialitats esportives. Formació de Tècnic Especialista Esportiu: vela, caiac, busseig, BTT, hípica, muntanya..., amb idiomes. Formació de Tècnic Esportiu Superior especialista en hípica, vela, salvament i socorrisme. Aconseguir alguna formació esportiva específica a la comarca d’esports aquàtics (prevista la de caiac a l’IES Illa de Rodes ). (Estudi Alt Empordà) Garrotxa, Pla de l'Estany: Les activitats físiques i esportives vinculades al turisme es consideren sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) LLEIDA Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d'Aran: Les activitats físiques i esportives vinculades al turisme es consideren sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) ACTIVITATA ESPORTIVES DE BENESTAR FÍSIC (AFDB) CATALUNYA A Catalunya hi ha 34 empreses de centres d'esport i wellness. D'aquestes, el 50% són proveïdors centres wellness, el 29,4% són proveïdors esport i fitness, i el 20,6% son centres organitzats d'esport i wellness. El conjunt d'aquestes empreses facturen 412 M€ i ocupen 3.918 treballadors (Indústria Benestar Catalunya).

Agrària (AGA)


Agrària (AGA) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL / EUROPEU Entre 2010 i 2020 l'ocupació en el sector primari a Espanya baixarà en un 2%, l'ocupació dels treballadors qualificats agraris i de la pesca a Espanya baixarà en un 26,3%, el sector primari a Espanya necessitarà ocupar 406.000 llocs de treball, l'ocupació treballadors qualificats de la pesca i l'agricultura necessitarà ocupar 168.000 llocs de treball (CEDEFOP). CATALUNYA El nombre d’operadors catalans de producció agroalimentària ecològica s’ha gairebé quadruplicat entre el 2000 i el 2010, i ha passat de 450 a 1.639. Concretament, aquestes empreses han registrat un creixement mitjà anual del 14,8% a la província de Barcelona i del 13,4% a la resta de Catalunya (Informe tendència teixit empresarial Diba ‐ Cambra). La campanya agrària 2011 a Catalunya ha permès la contractació de 10.251 persones fins a mitjans d'octubre. El Pla Pilot del SOC per formar i contractar persones amb especials dificultats d’inserció laboral del programa Prepara’t ha significat provisionalment la formació de 70 persones i la contractació de 54 d’aquestes, més del 77% (EMO novembre 2011). BARCELONA Província Barcelona: Les empreses de producció agroalimentària han registrat un creixement mitjà anual del 14,8% a la província de Barcelona (Informe tendència teixit empresarial Diba ‐ Cambra). Bages: Activitats agrícoles i ramaderes tenen un pes específic important en els municipis més rurals. Mentre que aquest sector només genera el 0,8% de la facturació del Bages, el conjunt dels 11 municipis de la comarca que tenen menys de 700 habitants en genera el 6,5% (Informe DIBA i Cambra). Osona: És la comarca de la província amb un major pes relatiu d'empreses agrícoles 4,3% (Informe DIBA i Cambra). Destaquen els del sector primari i d’algunes activitats industrials, com les empreses de productes alimentaris —una de les especialitats de la comarca— o de vehicles de motor (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diba ‐ Cambra). GIRONA Alt Empordà: Promoció de formació de peons agrícoles amb formació de poda, tractament d’animal, collita de fruita i vinya i tractorista i horta. Tot i que s’han identificat aquestes mancances formatives, caldria tenir un compromís dels empresaris (Estudi Alt Empordà). LLEIDA Garrigues: totes les àrees prioritzades pel SSTT. TARRAGONA Garrigues: Prioritzades totes les àrees pel Servei Territorial Baix Camp: Prioritzades totes les àrees excepte AGAC pel SSTT. Baix Penedès, Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat: Prioritzades totes les àrees excepte AGAC i AGAV pel SSTT. TERRES DE L’EBRE Ribera de l'Ebre: Prioritzades totes les àrees excepte AGAC i AGAH pel SSTT. Terra Alta, Baix Ebre i Montsià: Prioritzades totes les àrees excepte AGAC, AGAH i AGAV pel SSTT. AGROTURISME (AGAA) BARCELONA Vallès Oriental: Potencial d'activitats diverses en l'entorn natural i el lleure, oportunitats de desenvolupament empresarial. Consolidació del paper de porta de transició de l'espai metropolità cap a l'espai de natura. (Pla Estratègic Lliçà d'Amunt). GIRONA Alt Empordà: Formació a pagesos que tenen establiments de turisme rural sobre el coneixement del mercat i del client i com aplicar‐lo en els serveis que ofereixen i en la seva comercialització (Estudi Alt Empordà). CONRREU EXTENSIU (AGAC) LLEIDA Noguera, Segarra, Segrià, Pla d'Urgell, Urgell: àrees prioritzades pel SSTT. EXPLOTACIÓ FORESTAL (AGAE) – FORESTAL (AGAR) BARCELONA Berguedà: Les empreses manufactureres predominen entre les líders en facturació, sobre tot les pertanyents a la indústria tèxtil, alimentària i fusta. Destaca una gran empresa serradora. L'alimentació, la fusta i la maquinària elèctrica són sectors de creixent pes dintre de l'estructura productiva (Informe DIBA i Cambra). Tendència positiva a les activitats de la fusta i el suro (Informe Conjuntura Activa Prospect). Una de les comarques amb major nombre d'hectàrees de terreny forestal (Cens agrari 2009). Osona: Les energies renovables (sector forestal) és un sector amb oportunitats d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Una de les comarques amb major nombre d'hectàrees de terreny forestal (Cens agrari 2009). Berguedà i Osona: Pel que fa al subsector de la fusta, les empreses es concentren, sobretot en aquestes comarques (Informe Anual

Agrària (AGA)


Indústria) Vallès Oriental: Una multinacional alemanya projecta invertir 118,3 M€ a Catalunya en tres centrals de biomassa. Les noves plantes estan projectades en els municipis de Flix, Albons i La Garriga, i permetrien la creació de més de 500 nous llocs de treball entre directes i indirectes (EMO octubre 2012). GIRONA Ripollès, la Selva: El sector de les energies renovables, i concretament la biomassa, es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) Baix Empordà: Una multinacional alemanya projecta invertir 118,3 M€ a Catalunya en tres centrals de biomassa. Les noves plantes estan projectades en els municipis de Flix, Albons i La Garriga, i permetrien la creació de més de 500 nous llocs de treball entre directes i indirectes (EMO octubre 2012) La Selva: La indústria de la fusta es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). El potencial de biomassa que es pot extreure de forma sostenible. Es pot dir que els excedents de biomassa que avui en dia no tenen mercat són prou importants per plantejar‐se l’explotació energètica d’aquest recurs amb experiències incorporades en la pròpia comarca (Estudi biomassa La Selva). Alt Empordà, Baix Empordà, Selva, Gironès: Indústria del suro. Cerdanya: àrea prioritzada pel SSTT. LLEIDA Alt Urgell: El sector de les energies renovables, i concretament la biomassa, es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) Pallars Jussà: El sector de la fusta té un creixement anual del 19% i genera el 8% del VAB del sector primari (al voltant de 2 M€). Cal, sens dubte, treure més profit d’aquest creixement definint projectes concrets d’aprofitament de biomassa, d’acord amb els plans tècnics d’aprofitament forestal, seguint l’exemple de la futura planta d’elaboració de biomassa projectada a la comarca (Pla Est. Pallars Jussà 2009‐2011). El sector de les energies renovables, i concretament la biomassa, es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Pallars Sobirà: Una de les comarques amb major nombre d'hectàrees de terreny forestal (Cens agrari 2009). Alt Urgell, Pallars Sobirà, Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Solsonès, Noguera, Segarra, Segrià, Urgell: àrees prioritzades pels SSTT. TERRES DE L’EBRE Ribera d'Ebre: Una multinacional alemanya projecta invertir 118,3 M€ a Catalunya en tres centrals de biomassa. Les noves plantes estan projectades en els municipis de Flix, Albons i La Garriga, i permetrien la creació de més de 500 nous llocs de treball entre directes i indirectes (EMO octubre 2012). FRUTICULTURA (AGAF) BARCELONA Alt Penedès: Configura la superfície contínua de vinya més extensa de Catalunya, 29,1% del total d'aquest conreu (Informe DIBA i Cambra). L'eix central de la seva economia està constituït pel sector vitivinícola, que representa aproximadament la meitat del pes econòmic de la indústria de la comarca, i un 17% de l'ocupació total (dades de 2010). GIRONA Gironès: IGP Poma de Girona. LLEIDA Segrià, Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell i Urgell: DOP Pera de Lleida. Segarra, Pla d'Urgell i Urgell: Àrees prioritzades pels SSTT. Segrià: DOP Pera de Lleida. àrea prioritzada pel SSTT. TARRAGONA Baix Camp: DOP Avellana de Reus. HORTICULTURA (AGAH) BARCELONA Maresme: DOP Mongeta del Ganxet (Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera, San Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt, Dosrius, Argentona i Òrrius). GIRONA Cerdanya: Àrea prioritzada pel SSTT. LLEIDA Alt Urgell, Pallars Sobirà, Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Solsonès, Noguera, Segarra, Segrià, Urgell, Pla d'Urgell: àrees prioritzades pels SSTT. TARRAGONA Baix Camp: IGP Patates de Prades. Alt Camp: IGP Calçots de Valls.

Agrària (AGA)


JARDINERIA (AGAJ) BARCELONA Maresme: important nombre d'explotacions i hectàrees de flors i plantes ornamentals (Cens agrari 2009). GIRONA Selva: important nombre d'explotacions i hectàrees de flors i plantes ornamentals. (Cens agrari 2009). RAMADERIA (AGAN) / RAMADERIA MENOR (AGAG) CATALUNYA Les explotacions ramaderes ecològiques han crescut un 16,7%, amb un gran predomini del vaquí amb 313 explotacions. Segueixen l'oví de carn amb 93 i el cabrum de carn amb 65. BARCELONA Osona: És la 3a comarca amb nombre de pastures permanents (562). Una de les comarques amb més nombre d'explotacions de granges de pollastres i explotacions de conills, també amb més caps. Igualment disposa del major nombre d'explotacions de cavalls junt a la Cerdanya (Cens agrari 2009). Bages: Junt amb Osona és la comarca amb més nombre d'explotacions de granges de pollastres, així com el major nombre d'explotacions de conills i amb més caps, és una de les comarques amb major nombre d'explotacions d'abelles (Cens agrari 2009). Vallès Oriental: Important sector ramader. GIRONA Cerdanya: És la 3a amb més superfície destinada a les pastures permanents, 24.354 ha. Comarca amb major nombre d'explotacions de cavalls i més caps (Cens agrari 2009). Àrea prioritzada pel SSTT. Ripollès: És la 4a comarca en nombre d'explotacions ramaderes ecològiques (31), majoritàriament boví (Cens agrari 2009). LLEIDA Demarcació Lleida: Concentra el 60% de les explotacions ramaderes ecològiques de Catalunya (Avaluació de la implementació del Pla per a l'Alimentació i l'agricultura ecològiques 2008‐2012). Alt Urgell: El 70% de la producció agrària és generada per activitats ramaderes. Pallars Sobirà: És la 1a comarca en nombre d'hectàrees dedicades a les pastures permanents 54.540 ha. La 1a comarca en nombre d'explotacions ramaderes ecològiques (61), majoritàriament de boví, i junt a la Cerdanya la que més caps de cavalls te (Cens agrari 2009). Val d'Aran: És la 2a comarca amb més superfície destinada a les pastures permanents 46.917 ha (Cens agrari 2009). Alta Ribagorça: És la 3a comarca en nombre d'explotacions ramaderes ecològiques (42), majoritàriament boví. Pallars Jussà: És la 4a comarca amb nombre de pastures permanents (446) i 35.219 ha. És la 2a comarca en nombre d'explotacions ramaderes ecològiques (44), majoritàriament boví (Cens agrari 2009). Noguera: És la 1a comarca amb nombre de pastures permanents (864) (Cens agrari 2009). Segarra: És la 2a comarca amb nombre de pastures permanents (778) (Cens agrari 2009). Segrià: Una de les comarques amb major nombre d'explotacions d'abelles i major nombre de rucs (Cens agrari 2009). Alt Urgell, Pallars Sobirà, Val d'Aran, Alta Ribagorçà, Pallars Jussà, Noguera, Segarra, Segrià, Pal d'Urgell, Urgell: àrees prioritzades pels SSTT. TERRES DE L’EBRE Baix Ebre: Comarca ,que junt amb Garrigues, te el major nombre de caps de pollastres. Una de les comarques amb major nombre d'explotacions d'abelles i major nombre de rucs (Cens agrari 2009) ORNAMENTS I JADINERIA (AGAO) BARCELONA Barcelonès: La jardineria urbana és un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). EXPLOTACIÓ DE BESTIAR PORCÍ (AGAP) – BESTIAR EQUÍ (AGAQ) BARCELONA Osona: Sistema productiu carn de porc. GIRONA Selva: Clúster Carn de porc (ECO). Pla de l'Estany: Sistema productiu carn de porc, Clúster Indústria càrnia (porc) (ECO). Garrotxa: Sistema productiu carn de porc. Clúster Carn de porc (ECO). Àrea prioritzada pel SSTT. LLEIDA Alt Urgell, Pallars Sobirà, Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Solsonès, Noguera, Segarra, Segrià: àrees prioritzades pels SSTT. AGRICULTURA (AGAU) CATALUNYA Agricultura ecològica, hi ha més de 2.000 operadors amb un increment del 16,9% del 2010 al 2011. 92.435 ha són les destinades a aquest

Agrària (AGA)


cultiu a Catalunya (Estadístiques sector ecològic 2011). BARCELONA Alt Penedès: Agricultura reuneix el 2,3% (dades de 2010) dels llocs de treball de la comarca, pes superior al 0,4% provincial (Informe DIBA i Cambra). Sistema productiu vins i caves. És la 2a comarca en nombre d'explotacions d'agricultura ecològica (97) i la 2a en nombre d'hectàrees destinades, 1.786 ha. Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat: DO Penedès. Bages: DO Pla del Bages. Clúster d'agricultura ecològica i agroalimentària. L'agricultura ecològica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Berguedà: L'agricultura aplega el 4,8% dels llocs de treball de la comarca, molt superior al 0,4% provincial. Garraf: Sistema productiu vins i caves. Maresme: Vins. DO Alella. Osona: Dificultat per cobrir agrònoms (detecció necessitats Osona). Vallès Occidental: DOP Mongeta del Ganxet. Vallès Oriental: DOP Mongeta del Ganxet. 51% del territori és superfície agrària (farratges, cereals, vinya, oliveres, fruita). Superfície que es va reduint per usos residencials, serveis i industrials. GIRONA Alt Empordà: Agricultura ecològica, les necessitats formatives es centren en aspectes especialitzats com adobs, sembra i collita, varietats i qualitats autòctones, sistemes de reg, gestió de males herbes, mecàniques de petits motors, entre altres. Altres necessitats de formació que s’apunten són: fleca, brioixeria, gestió d'estocs i oficis com els de ramader, pastor, llenyataire i formatger. Promocionar la formació en temes de màrqueting i comercialització, en aspectes especialitzats i específics de la producció ecològica i d’altres relacionats amb la transformació de productes (Estudi Alt Empordà). Sant Pere Pescador destaca la importància que continua tenint l'agricultura com a sector generador d'ocupació, poc freqüent en municipis litorals, el que proporciona oportunitats de diversificació i complement d'activitats econòmiques. (estratègia de dinamització territorial i turística per al municipi de Sant Pere Pescador). DO Empordà. Baix Empordà: DO Empordà. Selva: DOP Mongeta del Ganxet (Blanes, Fogars de Tordera, Maçanet de la Selva i Hostalric). Cerdanya: àrea prioritzada pel SSTT. LLEIDA Demarcació Lleida: Concentra el 63,8% del total de superfície d'agricultura ecològica de Catalunya (Avaluació de la implementació del Pla per a l'Alimentació i l'agricultura ecològiques 2008‐2012). Alt Urgell: Trumfos del Pirineu. Pallars Sobirà: Vins, DO Costers del Segre. És la 4a comarca en nombre d'hectàrees destinades al cultiu ecològic, 1.654 ha, repartides en 48 explotacions (Cens agrari 2009). Pallars Jussà: Vins, DO Costers del Segre. És la 1a comarca amb nombre d'hectàrees destinades a l'agricultura ecològica 2.066ha, agrupades en 35 explotacions (Cens agrari 2009). Noguera: Vins, DO Costers del Segre. És la 2a comarca amb més superfície de terres conreades 66.288 ha (Cens agrari 2009). Segarra, Segrià i Pla d'Urgell: Vins, DO Costers del Segre. Segrià: DOP Les Garrigues. El Segrià és la comarca amb més explotacions agràries (5.684) i més superfície conreades 85.018 ha. És la 1a comarca en nombre d'explotacions destinades a l'agricultura ecològica (129) i la 3a en superfície 1.749ha (Cens agrari 2009). Urgell: Sistema productiu oli d'oliva. DOP Les Garrigues. Vins, DO Costers del Segre. És la tercera comarca amb nombre d'hectàrees conreades 43.575 ha (Cens agrari 2009). Garrigues: És la 4a comarca amb nombre d'explotacions agràries destinades al cultiu ecològic (61). Vins, DO Costers del Segre. Totes les comarques hi son prioritzades pels SSTT, excepte Garrigues. TARRAGONA Baix Camp: És la 4arta en explotacions agràries (3169) amb 14.996 ha. MIDIT (Pratdip, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant) projecte producció agrària artesanal i d'alta qualitat. Baix Penedès: Clúster vins i caves. Tarragonès: DO Tarragona. DO Penedès (2 municipis) Conca de Barberà: DO Conca de Barberà. DO Siurana. Priorat: Vi, DO Montsant i DO Priorat. Sistema productiu oli d'oliva. DOP Siurana. Clúster oli d'oliva (ECO). És la 3a comarca en nombre d'explotacions dedicades a l'agricultura ecològica (71) i hi destina 493 ha (Cens agrari 2009). TERRES DE L’EBRE Ribera de l'Ebre: Sistema productiu oli d'oliva. DOP Siurana. Clúster de l'oli d'oliva (ECO). DO Tarragona. MIDIT (Tivissa) projecte producció agrària artesanal i d'alta qualitat. Terra Alta: DO Terra Alta. Clúster del vi (ECO). Baix Ebre: És la 2a comarca amb número d'explotacions agràries (5571) i 34.578 ha. Montsià: És la 3a en nombre d'explotacions (3661) amb 34.441 ha (Cens agrari 2009). EXPLOTACIÓ DE BESTIAR BOVÍ, OBVÍ I CABRUM (AGAV) BARCELONA Berguedà: IGP Vedella dels Pirineus Catalans. Necessitats formatives: Grangers. Osona: 188 explotacions i 14.565 vaques. Necessitats formatives: Grangers (Zona moianès). Dificultat per cobrir mosso de granja,

Agrària (AGA)


veterinaris (detecció necessitats Osona). Vallès Oriental: Té 72 explotacions dedicades a la producció de llet amb 4.254 vaques. Necessitats formatives: Grangers (zona Moianès). GIRONA Alt Empordà: 3r productor de llet de Catalunya amb 6.938 vaques i 69 explotacions. Selva: Producció de llet: 47 explotacions amb 4.780 vaques de llet. Gironès: Producció de llet: 5.510 vaques de llet. Cerdanya: IGP Vedella dels Pirineus Catalans. Àrea prioritzada pel SSTT. Garrotxa i Ripollès: IGP Vedella dels Pirineus Catalans. LLEIDA Alt Urgell: Té 8.368 vaques repartides en 90 explotacions. Es produeix un 11% del total de la llet catalana. Alta Ribagorça: IGP Vedella dels Pirineus Catalans. És la 3a comarca en nombre d'explotacions ramaderes ecològiques (42), majoritàriament boví. Noguera: 26 explotacions de llet amb 4.626 vaques. Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Solsonès: IGP Vedella dels Pirineus Catalans. Segarra: Té 5.377 vaques de llet repartides en 28 explotacions. Pallars Sobirà, Val d'Aran, Alta Ribagorçà, Pallars jussà, Solsonès, Noguera, Segarra, Pla d'Urgell, Urgell: àrees prioritzades pels SSTT. TARRAGONA Baix Camp: MIDIT (Pratdip, Vandellòs i L'Hospitalet de l'Infant). Projecte cria de la cabra blanca. MECANITZACIÓ AGRÀRIA (AGAM) – ESPECIALITATS SENSE ÀREA DEFINIDA (AGRÀRIA) (AGAX) GIRONA Cerdanya: Àrea prioritzada pel SSTT. LLEIDA Segarra, Segrià i Garrigues: El clúster de fabricants de maquinaria agrícola de Catalunya està format per unes 47 empreses. Facturen 156 M€ i ocupen uns 1.100 treballadors. El clúster fabrica maquinaria agrícola, components, eines i equips per a reg principalment. Clúster atomitzat, dinàmic i amb localització agrupada. Son fabricants locals especialistes. El nucli central del microcluster són empreses i tallers en el triangle Guissona ‐ Almacelles ‐ Borges Blanques (Acció10). Pallars Jussà: L’ampliació d’algunes produccions del sector primari amb la introducció del regadiu encara depèn de l’èxit del projecte de transformació de reg i de la seva recepció per part dels agricultors. Cal estudiar l’impacte que tindrà, en termes d’increment de la producció i en els preus que reben i paguen els agricultors, per bé que una primera anàlisi mostra increments molt substancials de les produccions, que poden comportar fins a un increment del 13% de la producció del sector primari i més de 80 nous llocs de treball (Pla Est. Pallars Jussà 2009‐2011). Alt Urgell, Pallars Sobirà, Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Solsonès, Noguera, Segarra, Segrià, Urgell, Pla d'Urgell: àrees prioritzades pels SSTT.

Arts gràfiques (ARG)


Arts gràfiques (ARG) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU De les vacants registrades a 2011, una de les categories professionals que s'ha incrementat respecte 2010 és el disseny i les arts gràfiques (48%) (Informe d’Infojobs 2011). EDITORIAL (ADGE) BARCELONA Barcelonès: En facturació destaquen grans empreses del sector de la informació i la comunicació (Informe Diputació i Cambra). DISENY GRÀFIC (ARGG) BARCELONA Barcelonès: El disseny és un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). IMPRESSIÓ (ARGI) ESTATAL/EUROPEU En el sector de la impressió seran competències altament requerides: Socials/culturals; Tècniques; Gestió/direcció i mitjanament requerides; Multiskilling i noves combinacions d'habilitats (estudi EC). Entre 2010 i 2020 el sector de la indústria a Espanya necessitarà ocupar 854.000 llocs de treball (CEDEFOP). CATALUNYA Els impressors han integrat les funcions prèvies ‐fins i tot les de creació i disseny‐, amb l'objectiu de prestar un servei més complet als clients. Malgrat que la impressió òfset és la dominant en el sector de les arts gràfiques, la impressió digital està prenent cada dia més protagonisme. Segons dades del sector, la impressió digital en color creixerà un 18% anual acumulat (s'espera que en el termini de 5 anys, mogui al voltant de 29.000 M€) (Informe anual de la indústria catalana 2010). BARCELONA Vallès Occidental: Una de les empreses amb més facturació de la comarca és d’activitats de reprografia (Informe Diputació i Cambra). GIRONA Alt Empordà: Es troba a faltar un CFGS en tècnic en producció en indústries d’arts gràfiques, preimpressió i impressió. Aquesta especialitat podria ser coberta mitjançant la formació ocupacional (Estudi Alt Empordà). EDICIÓ (ARGN) CATALUNYA Edició electrònica és un dels segments que mostra un major potencial d'expansió per a les editorials i, en particular, l'activitat centrada en la recerca i la selecció d'informació i documentació especialitzada per a subministrar‐la per xarxa a clients. En el mateix sentit, l'actualització i l'ampliació de continguts d'obres de referència (o, fins i tot, d'enciclopèdies i obres d'aquesta mena) duta a terme per xarxa informàtica a subscriptor suposa, igualment, una línia d'actuació que està portant‐se a terme i que continuarà amb seguretat en els propers anys (Informe anual de la indústria catalana 2010). PREIMPRESSIÓ (ARGP) CATALUNYA La introducció d'innovacions tècniques és continua (digitalització d'imatges, manipulació del color amb equips digitals, introducció de nous programes per a la confecció de plaques, etc.) (Informe anual de la indústria catalana 2010). GIRONA Alt Empordà: Es troba a faltar un CFGS en tècnic en producció en indústries d’arts gràfiques, preimpressió i impressió. Aquesta especialitat podria ser coberta mitjançant la formació ocupacional (Estudi Alt Empordà).

Art i artesania (ART)


Art i artesania (ART) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU Entre 2010 i 2020 l'ocupació d'artesans i altres oficis relacionats necessitarà ocupar 518.000 llocs de treball I baixarà en un 10,6% (CEDEFOP). CATALUNYA Algunes ocupacions relacionades amb oficis tradicionals (fusters, forners, matricers...) poden ser també generadores de llocs de treball (ECO). BARCELONA Bages: En facturació es destaca la presència del grup d'empreses d'una marca relacionada amb la moda i la joieria (Informe Diputació i Cambra). VIDRE I CERÀMICA ARTESANAL (ARTN) GIRONA Baix Empordà: Fabricació de ceràmica decorativa (Registre d'Establiments Industrials de Catalunya).

Comerç i màrqueting (COM)


Comerç i màrqueting (COM) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU Un 23% de les vacants publicades a Infojobs busquen comercials i personal per a vendes, i un 14% persones per atenció al client (Informe Infojobs 2011). En el sector de la distribució i el comerç seran competències altament requerides; Socials/culturals; Gestió/direcció i mitjanament requerides; Tècniques; Multiskilling i noves combinacions d'habilitats (estudi EC). CATALUNYA Necessitats de qualificació al lloc de treball i per trobar personal: gestió de comerç internacional, tràfic de mercaderies per carretera, coneixements pràctics del lloc de treball i organització i gestió del magatzematge. Transversals: Anglès, coneixements informàtics bàsics. (Baròmetre quantitatiu). LOGÍSTICA (COML) BARCELONA RMB: Δ de la complexitat del sector i per tant Δ DDA professional amb nivells mitjos de formació especialitzats en gestió de xarxes i flotes, canvis intermodals, normes internacionals i duanes. Destaca el subsector de la Logística amb més Δ d'ocupació anual de Transports, tot i la major dimensió d'aquest últim. Competències personal tècnic: formació en telecos i informàtica de gestió per organitzar xarxes de comunicació, controls, distribució i gestió de flotes, coneixement dels canvis intermodals; Gestió duanera i tramitació de permisos, habilitats per agilitzar els permisos, estalviar costos en aranzels, impostos, recàrrecs, etc; Gestió d'assegurances de mercaderies per pèrdua, robatori, danys, etc; Normativa de lliurament de mercaderies (Incoterm (International Commercial Terms), codificació UNE, etc). Personal de magatzem: competències vinculades al lloc de treball (toro, grua retràctil, picking, etiquetatge, etc). Algunes empreses demanen nocions d'idiomes, però no són fonamentals en molts casos. L'aposta del SOC per incorporar aturats al sector és apropiada per nivells de qualificació baixos. En la mesura que pugui créixer en els propers anys, és possible que permeti ocupar un nombre important de professionals. Els professionals demanen una formació menys fragmentada entre operaris i gestors de magatzem. Quan el sector reprengui el creixement d’activitat precrisi, aquesta formació pot ser una molt bona via d’inserció laboral de persones sense qualificació que estan a l’atur (estudi sectors emergents Regió Metropolitana). Anoia: Logística un dels 5 grans eixos a potenciar (Informe Diputació i Cambra); Es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Bages: Destaca el creixement d’alguns serveis a la producció (2008‐2010), com la reparació de maquinària, l’emmagatzematge i altres activitats afins al transport (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Baix Llobregat: La logística es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Baix Llobregat i Barcelonès: Plataforma logística Delta del Llobregat: una de les concentracions més importants d'Europa, que inclou Port de Barcelona, l'Aeroport, polígons industrial Zona Franca, Mercabarna, terminals ferroviàries, plataformes logístiques... (estudi sectors emergents RMB) Barcelonès: Una multinacional nord‐americana, una de les principals distribuïdores de tecnologia a nivell mundial i líder a Europa, ha posat en marxa un centre internacional d’operacions a la Zona Franca de Barcelona que incorporarà 400 nous llocs de treball en un període de tres anys (notícia EMO febrer 2012) Vallès Oriental: Una gran empresa xinesa instal∙la a Catalunya el seu centre de distribució per Europa i Sud‐Amèrica. La fabricant de llums LED ha ubicat un magatzem de distribució a Llinars del Vallès. Ha creat 70 llocs de treball. (EMO novembre 2011) GIRONA Alt Empordà: Formació en idiomes; anglès, francès, alemany (Estudi Alt Empordà). La logística es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Dificultats a trobar personal adequat, no tant a causa del nivells formatius sinó per la manca d’aptituds i de competències transversals. Especial dificultat per trobar personal de magatzem amb coneixements d’anglès i comercials qualificats per a la captació de clients, amb coneixement d’idiomes, eines comercials i coneixements de venda de serveis i d’empresa, disponibilitat total per viatjar i capacitat de gestió i de resolució de conflictes entre empresa i clients. La Selva: La logística es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) LLEIDA Pallars Jussà i Segrià: La logística es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Segarra: Durant la propera dècada, l’activitat industrial tendiria a restringir‐se cada cop més a activitats industrials extensives, com la logística, amb relativament poca mà d’obra i capital inversor essencialment de fora (Pla Estr. Segarra) TARRAGONA Alt Camp. Baix Penedès, Conca de Barberà i Tarragonès: La logística es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) TERRES DE L’EBRE Baix Ebre i Montsià: La logística es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) MÀRQUETING I RELACIONS PÚBLIQUES (COMM) BARCELONA Bages: Activitat emergent: Màrqueting i publicitat on‐line. El client demana un perfil que unifiqui: l'estudi de mercat, la creació de la pàgina

Comerç i màrqueting (COM)


web i promoció i comunicació d'aquesta. (Inf. projecte HUB Bages). Vallès Occidental: Es detecta com a perfil professional emergent el relacionat amb el comerç i màrqueting. La revolució 2.0 ha suposat una nova forma de comunicació entre els consumidors i les organitzacions. En els darrers anys l’emergència d’aquests nous canals de comunicació i relacionals estan generant oportunitats d’ocupació creixents (InfoFormació Vallès 2009) GIRONA Alt Empordà: El comerç i el màrqueting es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) COMPRAVENTA (COMT) ESTATAL/EUROPEU La funció comercial acapara any rere any més gran volum d'ofertes de feina. El motiu és clar, les empreses han de vendre el que produeixen per poder sobreviure al període de crisi. No necessiten produir més, necessiten vendre el que produeixen. Durant 2011, l'oferta generada per aquesta àrea s'ha incrementat fins situar‐se al 48,10% del total de l'oferta (Informe Infoempleo i Adecco 2011) CATALUNYA Necessitats de qualificació al lloc de treball i per trobar personal (comerç al detall, excepte vehicles de motor): Atenció i tracte amb el client, activitats de venda. Transversal: Anglès, treball en equip i habilitats comunicatives (Baròmetre quantitatiu). BARCELONA Barcelonès: Necessitats formatives. Comerç (general): qualitat i administració, idiomes (català, anglès francès), ofimàtica, atenció al client, gestió comptable, màrqueting, gestió del cobrament i prevenció de riscos laborals. Perfils de base: higiene i prevenció de riscos, atenció al client, tècniques de venda, gestió comercial amb suport informàtic, escaparatisme, gestió del cobrament, idiomes (preferentment anglès), gestió comptable, merchandising. Perfils intermedis: normatives de seguretat alimentària, estàndards de qualitat, prevenció de riscos, medi ambient, habilitats de negociació, idiomes (preferentment anglès i francès), atenció al client, ofimàtica, gestió d'equips, lideratge, gestió comptable, coneixement en comerç exterior (Estudi Comerç Barcelona). GIRONA Alt Empordà: Dificultats a trobar personal adequat, no tant a causa del nivells formatius sinó per la manca d’aptituds i de competències transversals. Especial dificultat per trobar personal de magatzem amb coneixements d’anglès i comercials qualificats per a la captació de clients, amb coneixement d’idiomes, eines comercials i coneixements de venda de serveis i d’empresa, disponibilitat total per viatjar i capacitat de gestió i de resolució de conflictes entre empresa i clients. ESPECIALITATS SENSE ÀREA DEFINIDA (COMERÇ) (COMX) CATALUNYA L'ECO també haurà de donar especial suport a aquells sectors que generen volums importants de persones ocupades, com són a Catalunya l’hostaleria i el comerç, entre altres (ECO) BARCELONA Barcelonès: A Barcelona, Alimentació i begudes representa quasi un terç dels establiments de la ciutat i aglutina multiplicitat de formats comercials: establiments d'Alimentació i begudes (28%) i Pa, pastisseria i aperitius (25,1%). El 2n sector en importància, l’Equipament de la persona, es concentra en confecció, boutiques i botigues de roba (suposen més de la meitat dels establiments d'equipament de la persona). Al comerç el dèficit formatiu és un problema recurrent al sector, la competència més demandada pels comerciants són Tècniques de venda i la correcta Atenció al client; en 2n lloc la correcta Reposició, ordenació i control dels stocks i dels magatzems, i en 3r i 4rt lloc les competències de Compra i proveïment de botigues i la Gestió i control de la botiga (Estudi Comerç Barcelona) Bages: En el comerç es detecten necessitats de FC sobre qualitat i sobre administració (Estudi Form. Continuada Bages) Garraf: L’única comarca on van augmentar els comerços al detall (2008‐2010), un dels sectors més castigats durant la recessió (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra) Maresme: Les empreses líders en facturació al Maresme pertanyen al comerç i la indústria manufacturera (Informe Diputació i Cambra). Osona: Una de les primeres empreses quant a facturació a la comarca és Bon Preu (Informe Diputació i Cambra). Vallès Occidental: Una de les empreses amb més facturació és de Supermercats (Informe Diputació i Cambra) Vallès Oriental: La Roca Village rep 600 currículums en un dia per cobrir 150 llocs de treball. El centre comercial demana persones amb coneixements d'anglès i francès i valora altres idiomes (xinès, rus). La Roca té més de cent botigues i 800 empleats (El9Nou abril 2012). GIRONA Alt Empordà: Comerç; director/a de botiga, gestió en el punt de venda, interiorisme i aparadorisme, paqueteria, ofimàtica, tècniques de venda i atenció al client especialment el francès, i també l'anglès i l'alemany. No hi ha centres de formació relacionada amb el comerç d'alt nivell a la demarcació. Distribució i grans superfícies; Formació en atenció i orientació al client, tècniques de venda, expressió oral, empatia, higiene, vestimenta, competències transversals. Perfil de comercial; venedor polivalent a la venda de diferents productes; francès, però també, segons la zona, l'anglès i l'alemany. Grans superfícies del sector alimentari: necessitat de formació de venedors de productes frescos, que inclouria carnisser/a, peixater/a i fruiter/a. Coneixements bàsics d'informàtica per així després adaptar‐se al sistema informàtic propi de cada empresa. Gerents de botiga i responsables de caixa (Estudi Alt Empordà). LLEIDA Solsonès: Tendència positiva a les activitats comercials (Informe Conjuntura Activa Prospect)

Electricitat i electrònica (ELE)


Electricitat i electrònica (ELE) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU En el sector de l'electricitat seran competències altament requerides; ‐ Socials/culturals; Tècniques; Gestió/direcció i mitjanament requerides; Multiskilling i noves combinacions d'habilitats (estudi EC) BARCELONA AMB: El clúster de llums i aparells d’il∙luminació. El clúster representa el 86% del sector a Catalunya. El 63% de les empreses es dediquen a la il∙luminació decorativa i facturen el 33% de la facturació total del sector (Acció10) Vallès Oriental: Les indústries d’alta tecnologia, com són la fabricació de productes farmacèutics i de productes informàtics i electrònics han crescut (2008‐2010) considerablement durant la crisi, 22,2% i 10,3%, respectivament (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra) [ELEQ / ELER / ELES / ELET]. INSTAL∙LACIONS ELÈCTRIQUES (ELEE) BARCELONA Garraf: Una de les primeres empreses en facturació és una gran empresa de cables i sistemes (Informe Diputació i Cambra) Vallès Occidental, Vallès Oriental: Respecte a Catalunya, la seva participació supera el 25% del VAB en sis sectors: indústries químiques i farmacèutiques, fabricació d’equipament elèctric i electrònic, transformats de cautxú i plàstic, maquinària i equips mecànics, metal∙lúrgia i tèxtil‐confecció (Estudi Fem‐Vallès/UB) LLEIDA Segarra: El sector elèctric / òptic aporta el 19’4% del PIB industrial (Pla. Estr. Segarra) Segrià: Necessitats de formació en electricitat i electrònica (Estudi nec. form. Segrià) MÀQUINES ELECTROMECÀNIQUES (ELEM) BARCELONA Bages: Tendència positiva a les activitats de maquinària i equipament elèctric i electrònic (Informe Conjuntura Activa Prospect) Berguedà: L'alimentació, la fusta i la maquinària elèctrica són sectors de creixent pes dintre de l'estructura productiva (Informe Diputació i Cambra). EQUIPS ELECTRÒNICS (ELEQ) CATALUNYA Clúster Tecnologies Mèdiques: S’entén com a Tecnologies Mèdiques el sector que inclou la fabricació de tots aquells aparells i equips que intervenen durant el procés sanitari i que tenen components electrònics (Diagnosi i Investigació). Aquest clúster està format per 109 empreses que facturen 950 M€ i ocupen a 6.700 treballadors (Acció10). BARCELONA Vallès Occidental: La microelectrònica i la nanotecnologia es consideren sectors amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). ELECTRÒNICA (MANTENIMENT) (ELET) LLEIDA Segrià: Necessitats de formació en electricitat i electrònica (Estudi nec. form. Segrià).

Energia i aigua (ENA)


Energia i aigua (ENA) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES CATALUNYA L'amenaça i les conseqüències adverses del canvi climàtic posen de manifest la urgència del canvi de model energètic al món des del punt de vista de la sostenibilitat mediambiental, alhora que suposen la necessitat de trobar fonts energètiques alternatives més respectuoses amb el medi. Clúster Eficiència Energètica: A Catalunya existeix un nombre considerable d’empreses que treballen per a l’estalvi i l’eficiència energètica. S’han identificat 170 empreses directament relacionades amb la fabricació d’equips i serveis d’eficiència energètica. La facturació total d’aquestes empreses és de 12.400 M€/any. (Acció10). Ocupació de treballadors: entre 2008‐2009 empreses energia, variació positiva (3,6% el 2008 i 0,9% al 2009) (Inf. anual empresa catalana 2010). BARCELONA RMB: Demanen competències per a perfils de gestió de sistemes energètics, per a les companyies generadores i distribuïdores d’electricitat, per realitzar tasques diverses: mecànics de sistemes elèctrics (turbines, bobinatge, etc.), coneixements de mecànica, compartiments estancs, vàlvules, bombes hidràuliques, motors, pilots d’helicòpter capaços de transportar torres elèctriques pel seu assemblatge, operaris que sàpiguen treballar en condicions adverses (alçada, mal temps, ...), etc. Coneixements vinculats al transport, l’emmagatzematge i distribució d’energia en qualsevol de les seves formes: hidràulica, elèctrica, eòlica, solar‐tèrmica, ... (Estudis sectors emergents Regió Metropolitana). Anoia: Destaca com a empresa d'alt creixement una comercialitzadora de combustible (Informe Diputació i Cambra). Barcelonès: Entre les líders en facturació predominen les distribuïdores i comercialitzadores d'energia (Informe Diputació i Cambra). Es consolida com un territori especialitzat en serveis personals i socials, però també amb punts forts en energia i medi ambient (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). L'energia és un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). La posició dominant de les indústries extractives, de l’energia, gas i aigua correspon al Barcelonès a causa del fet que la capital catalana ha acollit tradicionalment les seus de les grans empreses del sector (Estudi Fem‐Vallès/UB). Vallès Occidental: El sector de l'energia es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). LLEIDA Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Val d'Aran: El sector de l'energia es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TARRAGONA Baix Camp: L'especialització energètica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TERRES DE L’EBRE Ribera d'Ebre: L'especialització energètica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). AIGUA (ENAA) CATALUNYA Clúster català de l'aigua. A Catalunya hi ha una gran concentració d’empreses dedicades al tractament d’aigua, i més concretament al tractament d'aigües per al sector industrial (Acció10). BARCELONA Vallès Occidental: Entre els 10 sectors on més han augmentat les empreses destaquen les activitats vinculades al medi ambient, com són la distribució d’aigua o el tractament i la gestió de residus (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). GIRONA Gironès: L'aigua es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). La Selva: Indústria de l'aigua i recursos hídrics es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). EFICIÈNCIA ENERGÈTICA (ENAC) CATALUNYA Sector amb potencial creixement a Catalunya el de l'eficiència energètica i les energies renovables (ECO). BARCELONA Bages: L'estalvi energètic i la indústria medi ambiental es consideren sectors amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Vallès Occidental: Clúster Ecotecnologia a Terrassa (activitats orientades a la millora de l’eficiència en la utilització de recursos materials i energètics, tant a nivell d’activitats industrials com de serveis en general) (Acció10). ENERGIA RENOVABLE (ENAE) ESTATAL/EUROPEU És objectiu de la UE reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle almenys en un 20% en comparació amb els nivells de 1990, o en un 30% si es donen les condicions a l'efecte; incrementar el percentatge de les fonts d'energia renovables en el nostre consum final d'energia fins a un 20% i en un 20% l'eficàcia energètica. Invertir en tecnologies més netes i amb menors emissions de carboni ajudarà al nostre medi



ambient, contribuirà a lluitar contra el canvi climàtic i crearà noves oportunitats empresarials i d'ocupació (EUROPA 2020). Situació del sector: Objectiu per a 2020 la producció de l’energia renovable sigui el 20% de l’energia final produïda en Espanya. Sector amb menor impacte de la crisi, jove i en expansió. Madrid i Catalunya ubiquen la majoria de les companyies. Per ordre decreixent el número d’empreses segons tipus d’energia: eòlica, solar fotovoltaica, solar tèrmica de baixa temperatura, biomassa. Geotèrmica la que menys. La major part de l’ocupació es centra en energia eòlica, solar fotovoltaica i biomassa. Dificultats per trobar personal adient. Les empreses solen contractar personal provinent de la formació reglada amb menor qualificació per posteriorment formar‐los. Tendència i perspectiva d’ocupació en el sector a Espanya. Creixent DDA d’energia procedent de fonts renovables estimada per a l’any 2020: entre l’1 i el 2% anual. Llocs de treball directes generats per a 2020: 270.788 i 228.435. Convergència de les TIC, tecnologies vinculades al desenvolupament sostenible. Necessitats formatives; Tècnics instal∙lació energies renovables: anglès. Tècnics universitaris energies renovables: últimes tecnologies. Caps de planta i projectes energies renovables: anglès, desenvolupament de projectes, prevenció i cura del medi ambient (estudi SEPE) CATALUNYA Potencial creixement a Catalunya del sector de l'eficiència energètica i les energies renovables (ECO). Catalunya: desenvolupament principalment eòlica i fotovoltaica (estudi SEPE). BARCELONA RMB: les energies renovables de cara al futur s’estima un increment del foment del seu ús a través d’ajuts oficials i pel propi interès de la iniciativa privada. Aquesta tendència donarà lloc a un augment considerable de l’ocupació. Una de les activitats amb major perspectiva de creixement és l'eficiència energètica i energies renovables a l’edificació i indústria: energies renovables, medi ambient d’edificis de serveis (manteniment i instal∙lació de béns i equips). No s’entén la figura de tècnic en energies renovables (com un tècnic especialista en totes les energies renovables), però sí el tècnic de climatització, de muntatge elèctric, etc. més associat a la tecnologia i a la funció (llum, aigua, residus, clima, divulgació, etc.). Hauria d’haver un mòdul troncal pel sector i després especialitzacions per cada àmbit (Estudi sectors emergents Regió Metropolitana). Alt Penedès, Anoia, Barcelonès, Berguedà: El sector de les energies renovables es considera amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Anoia: El sector de l'energia solar tèrmica i fotovoltaica es considera amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Elevat component estratègic, alt component tecnològic d'innovació i dinàmica important de canvi en els últims anys. Existència de projectes emergents amb oportunitats d'ocupació. El sector presenta un perfil professional de qualificació elevada (enginyers superiors i tècnics, i professionals amb formació professional de grau mig). Poc marge pels perfils de nivell 1 i 2, en persones aturades amb perfils més baixos i/o sense coneixements mínims (formació orientada a l'obtenció d'una qualificació equivalent a una FP de grau mig). Perfils professionals amb més potencial d'ocupació: 1 tècnic/a de manteniment d'instal∙lacions industrials d'energies renovables, 2 tècnic/a d'instal∙lació i manteniment d'energia solar tèrmica, 3 tècnic/a d'instal∙lació i manteniment d'energia solar fotovoltaica. A l'energia eòlica d'instal∙lació i manteniment sol ser enginyers tècnics. Per als perfils 2 i 3 (nivells de qualificació 2‐3, es el professional amb una base d'electricista‐lampista, que exerceix d'instal∙lador i de mantenidor). Per al perfil 1 (demanda de professionals amb un nivell mínim de grau superior o equivalent en les famílies professionals de l"Electricitat i electrònica" i en "Manteniment i instal∙lacions") + formació específica en el subsector que es tracti o en energies renovables (CFGS de manteniment industrial especialitzat en energies renovables) de recent creació: sense resultats sobre l'impacte que exerceix en l'ocupabilitat. Per als perfils 2 i 3 [més possibilitats de desenvolupament professional a nivell de qualificació més baixos (CFGM + carnet d'instal∙lador)] Transversals: Important formació en competències transversals: organització del treball, la gestió d'equips, la planificació de tasques, l'autonomia, la capacitat d'iniciativa i la responsabilitat (aspectes comuns als sectors de l'aviació, automoció, informació i la comunicació i energies renovables) (Estudi perfils prof. Anoia). Bages: Es preveu increment comercialització de la biomassa. Afecta i interrelaciona dos sectors i/o perfils professionals: 1 forestal (explotació sostenible del boscos) 2. Instal∙lació de calderes de biomassa. Perfil de nous treballadors: qualificat (CFGM) i molt qualificat (enginyeria). Perfils més demandats en el sector d'energies renovables per a estudiants en pràctiques: electromecànica, electricitat, instal∙lacions d'aigua i climatització. Estat actual fabricació: Bages (Reductors de calderes de biomassa), estella d'origen forestal per calderes de biomassa. (Cat Central), energies del mar: en projecte de fabricació d'elements pel seu aprofitament. Perspectives: Fase incipient del desenvolupament del sector de la biomassa forestal 1% del potencial energètic del boscos. Les inversions s'estan donant en I+D+i als tres sectors (Inf. projecte HUB Bages). Barcelonès: Barcelona es vol impulsar com a ciutat de referència mundial en matèria de polítiques urbanes que prioritzin les variables d’eficiència dels recursos energètics (Pla Estratègic Metropolità Barcelona). Clúster Indústria fotovoltaica, majoritàriament al cinturó industrial del Barcelonès. Unes 200 empreses van facturar 550 M€ al 2008 amb un nivell d’exportació molt reduït (Acció10). Baix Llobregat: S'inaugura el Centre d'Excel∙lència en energia solar tèrmica que BaxiRoca ha instal∙lat a Castellbisbal. Té per objectiu consolidar la planta catalana com a referent mundial per al sector dels captadors solars tèrmics, emprats per a la producció d’aigua calenta sanitària i usos de climatització (EMO gener 2012). Osona: Les energies renovables (sector forestal) és un sector amb oportunitats d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Vallès Occidental: Una entre els 10 sectors on més han augmentat les empreses destaquen les activitats vinculades al medi ambient, com són la distribució d’aigua o el tractament i la gestió de residus (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Es detecta com a perfil professional emergent el relacionat amb les energies renovables i l’eficiència energètica (InfoFormació Vallès 2009). Vallès Oriental: Una multinacional alemanya projecta invertir 118,3 M€ a Catalunya en tres centrals de biomassa. Les noves plantes estan projectades en els municipis de Flix, Albons i La Garriga, i permetrien la creació de més de 500 nous llocs de treball entre directes i indirectes (EMO octubre 2012) GIRONA Alt Empordà: Instal∙ladors d'energies renovables, residus i aigua. Necessitats formatives del sector actuals; Millora de la comercialització i la gestió empresarial; Possible ampliació del mercat al sud de França que requerirà homologació de titulacions i carnets i coneixements de francès; Formació específica en eficiència energètica, domòtica i minieòlica. Necessitats dels nous sectors emergents; Eòlica. Formació específica en manteniment d'instal∙lacions de parcs eòlics. Formació en minieòlica (instal∙ladors). Domòtica i l'eficiència energètica i sector



de les energies renovables d’interès a la zona (energia eòlica i biomassa), això sempre que l’Administració jugués un paper important promovent normatives en relació amb aquests temes (estudi Alt Empordà). Alt Empordà, Ripollès, la Selva: El sector de les energies renovables, i concretament la biomassa, es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) Baix Empordà: Una multinacional alemanya projecta invertir 118,3 M€ a Catalunya en tres centrals de biomassa. Les noves plantes estan projectades en els municipis de Flix, Albons i La Garriga, i permetrien la creació de més de 500 nous llocs de treball entre directes i indirectes (EMO octubre 2012). La Selva: El potencial de biomassa que es pot extreure de forma sostenible és important. Es pot dir que els excedents de biomassa que avui en dia no tenen mercat són prou importants per plantejar‐se l’explotació energètica d’aquest recurs amb experiències incorporades en la pròpia comarca (Estudi biomassa La Selva). Desenvolupament del projecte EDER‐Empleaverde de desenvolupament de les energies renovables a la comarca (2008‐2010). Entre d'altres accions, s'ha fet formació i s'ha realitzat assessorament per a la creació de 3 noves empreses (memòria del projecte). LLEIDA Alt Urgell, Pallars Jussà: El sector de les energies renovables, i concretament la biomassa, es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Les Garrigues: El 10% de la energia termosolar de Catalunya es produirà a la central de les Borges (premsa abril 2012). Pallars Jussà: El sector de la fusta té un creixement anual del 19% i genera el 8% del VAB del sector primari (al voltant de 2 M€). Cal, sens dubte, treure més profit d’aquest creixement definint projectes concrets d’aprofitament de biomassa, d’acord amb els plans tècnics d’aprofitament forestal, seguint l’exemple de la futura planta d’elaboració de biomassa projectada a la comarca del Pallars Sobirà (Pla Estr. Pallars Jussà 2009‐2011). Segarra, Segrià: El sector de les energies renovables es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) TARRAGONA Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Tarragonès: Les energies renovables es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TERRES DE L’EBRE Montsià, Terra Alta, Ribera d'Ebre: El sector de les energies renovables es considera amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Ribera d'Ebre: Una multinacional alemanya projecta invertir 118,3 M€ a Catalunya en tres centrals de biomassa. Les noves plantes estan projectades en els municipis de Flix, Albons i La Garriga, i permetrien la creació de més de 500 nous llocs de treball entre directes i indirectes (EMO octubre 2012). ENERGIA ELÈCTRICA (ENAL) LLEIDA Alta Ribagorça, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà: A gener de 2010 hi havia les següents centrals hidroelèctriques >100MW: Tabescán (Pallars Sobirà), Estangento (Pallars Jussà), Moralets (Alta Ribagorça), Canelles (Noguera) (l’informe “El sistema eléctrico español, 2010” de Red Eléctrica Española). TERRES DE L’EBRE Ribera d'Ebre: A gener de 2010 hi havia la següent central hidroelèctrica >100MW Ribarroja l’informe “El sistema eléctrico español, 2010” de Red Eléctrica Española. CAPTACIÓ, TRACTAMENT I DISTRIBUCIÓ D’AIGUA (ENAT) BARCELONA RMB: Es demanen competències professionals de tractament de residus i higiene ambiental: plantes de tria de residus, plantes depuradores d’aigua. Es demanda una elevada especialització en determinats sectors ambientals com per exemple en el camp de l’aigua o els residus. Una de les activitats amb major perspectiva de creixement en medi ambient és la de Tractament d’aigües: EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) d’Anàlisi integrada, control de contaminació de rius i gestió eficient de l’aigua a l’empresa i indústria (manteniment i instal∙lació de béns i equips). Cicle de l’aigua: tot i tenir una família professional associada a aquest sector (des de fa dos anys en fase de desplegament), es considera que són necessaris tècnics professionals amb coneixements relacionats amb Soldadura (als centres reben formació de soldadura en coure però els materials que s’utilitzen en la xarxa de distribució són nous materials com els plàstics i les resines), coneixements teòrics de vàlvules, manòmetres, ventoses, etc. i ús i aplicació de les noves tecnologies (PDA’s, portàtils, etc.) (Estudi sectors emergents Regió Metropolitana). Vallès Occidental: Entre els 10 sectors on més han augmentat les empreses destaquen les activitats vinculades al medi ambient, com són la distribució d’aigua o el tractament i la gestió de residus (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). GIRONA Gironès: L'aigua es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). La Selva: Indústria de l'aigua i recursos hídrics es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO).

Edificació i obra civil (EOC)


Edificació i obra civil (EOC) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU El macrosector de la construcció continua perdent pes en el mercat de treball nacional, aglutinant tan sols el 3,27% del conjunt d'ofertes, un punt i mig menys que l'any anterior, i quatre vegades menys que fa sis o set anys (Informe Infoempleo i Adecco 2011). Entre 2010 i 2020 l'ocupació en el sector de la construcció a Espanya baixarà en un 10,6%, necessitarà ocupar 324.000 llocs de treball (CEDEFOP). En el sector de la construcció seran competències altament requerides; Tècniques i mitjanament requerides; Gestió/direcció;, Multiskilling i noves combinacions d'habilitats (estudi EC). CATALUNYA El repunt dels mercats de la construcció a Catalunya o a Europa es caracteritzarà, en un primer moment, per una represa de l'activitat de renovació (Δ de l'eficàcia energètica, reducció pèrdues de calor, insonorització,...). Materials compòsits: trobaran sortides importants en el sector de la construcció, però també en altres com el de l'automòbil, l'aeronàutica, els equipaments de transport ferroviari, la mecànica, etc. Aquests materials sovint combinen materials de sectors molt diversos (plàstics, metalls, ceràmiques...) i presenten característiques funcionals molt interessants, ja que segons el cas, són molt lleugers, aïllants, flexibles, resistents,... La DDA d'aquests materials es desenvolupa ràpidament en tots els mercats en l'àmbit mundial (Prospectiva de la indústria catalana 2018). Sector amb potencial de creixement a Catalunya la rehabilitació d'habitatges (ECO). BARCELONA RMB: La formació i actualització en noves tècniques de construcció és clau per a la transformació del sector. La legislació mediambiental serà un gran incentiu per a la transformació del sector en una activitat de major valor afegit, però cal una actualització de capital humà perquè aquesta transició sigui possible. Construcció: preveu la incorporació de nous professionals amb coneixement de les tècniques i materials que minimitzen l’impacte en el medi ambient i el consum d’energia: aïllament, climatització, recuperació d’aigües pluvials i residuals, etc. Dues dinàmiques: Tècnics més qualificats que desenvolupen la seva feina dins de la mateixa obra: instal∙ladors, operaris de plaques solars, etc. La tendència és tenir més operaris i que aquests siguin més especialitzats en un àmbit concret. D'altra banda, els processos de construcció tendiran a l’ús d’elements prefabricats ‐‐> més joc i possibilitats a nivell constructiu i redueixen el temps de construcció i costos. Es preveu la necessitat de professionals encarregats de gestionar i realitzar el procés de transport i d’assemblatge d’aquestes peces a la mateixa obra (Estudi sectors emergents Regió Metropolitana). Bages: El sector dels materials de construcció és un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Barcelonès: Els serveis integrals de rehabilitació i manteniment d'habitatges són un sector amb oportunitats d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) Berguedà: En termes de facturació destaca una empresa de demolició d'immobles (Informe Diputació i Cambra). GIRONA Alt Empordà: Construcció: el personal haurà de conèixer i utilitzar més les NNTT com a elements integrats als processos de treball. Es valoraran molt coneixements en rehabilitació i manteniment i reformes d’edificis; riscos laborals; rehabilitació i d’aplicació de les TIC a l'obra (gestió d'obra, comptabilitat, pressupost, facturació...). Sector rehabilitació ‐ manteniment: Formació en NNTT com a element integrat als processos de treball (gestió d'obra/treball, comptabilitat, pressupost, facturació...); Actitud envers el treball: treball en equip, imatge/cura personal, motivació/interès, treball de qualitat...; Idiomes: català, castellà i francès, obrir nou mercat de treball (Estudi Alt Empordà). LLEIDA Segrià:Els materials de construcció sostenibles és considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). INSTAL∙LACIONS I AÏLLAMENTS (EOCI) BARCELONA Vallès Occidental i el Barcelonès: Instal∙ladors provinents del sector de la construcció. Necessitats formatives encaminades a millorar l'ocupabilitat: reciclatge continu en normatives a nivell autonòmic, estatal i europeu (normatives subjectes a canvis continus), instal∙lació d'automatismes (tendència de la indústria de la zona d'utilització d'automatismes elèctrics i cadenes de producció altament automatitzades), Instal∙lacions elèctriques domèstiques i industrials, modernització d'instal∙lacions en la rehabilitació d'edificis (Nec. formatives V. Occidental i Barcelonès)

Fabricació mecànica (FME)


Fabricació mecànica (FME) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU Entre 2010 i 2020 el sector de la indústria a Espanya necessitarà ocupar 854.000 llocs de treball (CEDEFOP). BARCELONA Osona: 2 de les primeres empreses quant a facturació a la comarca són una que es dedica a la fabricació i comercialització de fil de màquina electrolític de coure a partir de càtodes grau A, i una altra dedicada a la metal∙lúrgia (Informe Diputació i Cambra). Bages: La formació tècnica específica (FC) relacionada amb sector metall més demanada per empreses i/o personal directe: tècniques de mecanització, soldadura, hidràulica, interpretació de plànols, disseny, autocad, programació autòmats, pneumàtica, carretillers, matricer, torner, muntatge, comandaments intermedis, tècniques de qualitat, producció, prevenció de riscos laborals, electrònica, reparació de maquinaria, robòtica, utilització de maquinaria. Els perfils de personal tècnic: enginyer tècnic superior, FP mecànica industrial, CFGM o CFGS, peons especialitzats i peons. Mancança d'oferta formativa a la comarca segons les empreses: tècnics (hidràulica, control, numèric, mecànica), formació en comandaments intermedis, manteniment industrial, prevenció de riscos laborals. (Inf. projecte HUB Bages). Transversals: Informàtica, idiomes, masters, administració, comercial. (Inf. projecte HUB Bages). (FMEC / FMEH / FMEM). Vallès Occidental, Vallès Oriental: Respecte a Catalunya, la seva participació supera el 25% del VAB en sis sectors: indústries químiques i farmacèutiques, fabricació d’equipament elèctric i electrònic, transformats de cautxú i plàstic, maquinària i equips mecànics, metal∙lúrgia i tèxtil‐confecció (Estudi Fem‐Vallès/UB). (FMEC / FMEE / FMEH / FMEM). GIRONA Ripollès: Clúster metall‐mecànic. Aquest clúster està format per 51 empreses, 1.505 treballadors i representa aproximadament 431 M€ de facturació. El principal subconjunt de fabricants és el de la ventilació industrial que es troba ubicat a cavall entre el Ripollès i el nord d’Osona. (Acció10). El sector metall ‐ mecànic es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). (FMEC / FMEE / FMEH / FMEM). CONSTRUCCIONS METÀL∙LIQUES (FABRICACIÓ D’EQUIPS) (FMEC) CATALUNYA Clúster de béns d'equip: Les empreses d’aquest clúster facturen uns 560 M€ i tenen uns 1.953 treballadors. (Acció10). GIRONA Alt Empordà: Peó especialitat de cadena industrial amb control numèric, soldadors, torners i fresadors. Es troba a faltar un CFGM en soldadura i caldereria. Aquesta especialitat podria ser coberta mitjançant la formació ocupacional (Estudi Alt Empordà). LLEIDA Segarra: El sector metal∙lúrgic aporta el 11% del PIB industrial (Pla Estr. Segarra). Solsonès: El dels productes metàl∙lics es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). FABRICACIÓ ELECTROMECÀNICA (FMEE) BARCELONA Berguedà: L'alimentació, la fusta i la maquinària elèctrica són sectors de creixent pes dintre de l'estructura productiva (Informe Diputació i Cambra). LLEIDA Segarra/Segrià/Garrigues: El clúster de fabricants de maquinaria agrícola de Catalunya està format per unes 47 empreses. Facturen 156 M€ i ocupen uns 1.100 treballadors. El clúster fabrica maquinaria agrícola, components, eines i equips per a reg principalment. Clúster atomitzat, dinàmic i amb localització agrupada. Son fabricants locals especialistes. El nucli central del microcluster són empreses i tallers en el triangle Guissona ‐ Almacelles ‐ Borges Blanques. (Acció10). Solsonès: El dels productes metàl∙lics es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). METAL∙LÚRGIA (FMEG) BARCELONA Vallès Oriental: Una de les empreses amb més facturació és de comerç de minerals i metall (Informe Diputació i Cambra). OPERACIONS MECÀNIQUES (FMEH) BARCELONA Baix Llobregat: Clúster de les aixetes sanitàries (clústers i competitivitat). LLEIDA Segarra: El sector metal∙lúrgic aporta el 11% del PIB industrial (Pla Estr. Segarra). Solsonès: El dels productes metàl∙lics es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO).

Fabricació mecànica (FME)


MECÀNICA (FMEM) CATALUNYA Algunes ocupacions relacionades amb oficis tradicionals (fusters, forners, matricers...) poden ser generadores de llocs de treball (ECO). BARCELONA Vallès Oriental: La mecànica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO).

Hostaleria i turisme (HOT)


Hostaleria i turisme (HOT) ALLOTJAMENT (HOTA) CATALUNYA Hi ha vacants de difícil cobertura: bàrmans, cambrers, cuiners i preparadors de menjar (estudi SOC i EOI). Perfils difícil cobertura: caps de recepció i perfils a reposar (per jubilacions): manteniment, bugaderia i neteja (Baròmetre). BARCELONA Bages, Osona i Vallès Oriental: en el Moianès formació per personal de recepció, turisme de 2a residència (estudi CTFC). Barcelonès: Comarca amb més establiments i places hoteleres de Catalunya (549 establiments i 63.997 places), així com en establiments i places d'albergs de joventut (34 establiments, 3.526 places). Berguedà: Tendència a oferta d'allotjament més assequible (rural i càmpings), increment de 2a residències, tot i que no a nivells de Cerdanya o Solsonès (estudi Cambra Comerç). Formació per personal de recepció (estudi CTFC). Maresme: 170 establiments hotelers i 33.718 places, 6 albergs de joventut i 1.286 places. GIRONA Alt Empordà: 209 establiments hotelers i 14.307 places. Apartaments turístics i immobiliàries: perfils emergents personal de recepció i manteniment de pisos. Necessitat formativa: neteja de pisos i bugaderia a apartaments turístics i immobiliàries (Pla estratègic Alt Empordà). Baix Empordà: 184 establiments hotelers i 13.664 places. Cerdanya: desenvolupar actuacions per capgirar l'actual model turístic de llits freds (2es residències) envers un model de llits calents (potenciar l'hostaleria) (ECO). Selva: 263 establiments hotelers i 19.661 places. LLEIDA Pallars Sobirà: 8 albergs de joventut i 620 places. Solsonès: Formació per personal de recepció (estudi CTFC). Val d’Aran: 108 establiments i 6.382 places. TARRAGONA Baix Camp: 19 càmpings i 24.085 places. Impuls de la modernització dels establiments d'allotjament i restauració (estudi MIDIT) Tarragonès: 132 establiments hotelers i 40.392 places TERRES DE L’EBRE Ribera d’Ebre: Impuls de la modernització dels establiments d'allotjament i restauració (estudi MIDIT). FIRES I CONGRESOS (HOTF) BARCELONA Alt Penedès: Recinte firal a Vilafranca 6.500m2, exterior 18.000m2. Anoia: Fira Aeronàutica Esportiva a Igualada, d’àmbit estatal/internacional (Maig). Recinte d'Igualada 14.000m2, exterior 4.000m2. Bages: Recinte firal a Manresa 4.200m2, exterior 7.500m2 Baix Llobregat: Saló de la Immersió (març). Agrotur. Saló Nacional del Turisme Rural, ambdues d’àmbit internacional/estatal (novembre). Recinte a Cornellà 7.700 m2, exterior 5.000m2. Martorell 7.850m2, exterior 1.500m2. Viladecans 1.300m2 Barcelonès: Barcelona és la 4a ciutat europea en recepció i organització de congressos (Atles de Turisme de Catalunya). L’any 2012 tindran lloc 45 congressos d’àmbit estatal i internacional. Garraf: Convention Bureau a Sitges. És la segona destinació turística de negocis a Catalunya després de Barcelona (Cambra de Comerç). Vallès Occidental: Fira Sabadell 2.800m2, exterior 395m2. Fira de Terrassa 2.800m2 Vallès Oriental: Granollers Parc Firal ‐ espai a cel obert que s'habilita amb carpes. GIRONA Baix Empordà: Recinte Firal a la Bisbal de l'Empordà 1.800m2, exterior 924m2 Gironès: Fira de Girona, fira estatal/internacional Equus (octubre), recinte de 7.815m2, exterior 46.879 m2 Garrotxa: Recinte firal a Olot 1.620 m2, exterior 20.000m2 LLEIDA Pla d’Urgell: Fira Catalana de la Maquinària Agrícola (març). Expoclàssic (setembre), ambdues d’àmbit internacional/estatal. Recinte Mollerussa 6.275m2, exterior 12.750m2 Segrià: Eurofruit ‐ Saló Internacional del Sector de la Fruita (setembre). Fira Agrària de Sant Miquel ‐ Saló Nacional de la Maquinària Agrícola. Fira Catalana de l'Agricultura i la Ramaderia (ambdues d’àmbit internacional/estatal). Palau de Vidre de la Fira de Lleida 8.500m2 exterior 61.000m2. Urgell: Fira Tàrrega (setembre), d’àmbit internacional/estatal. Recinte a Agramunt 2.835m2 TARRAGONA Baix Camp: Recinte firal Reus 11.545m2, exterior 17.800m2 Tarragonès: Palau firal de congressos a Tarragona 2.225m2, exterior 3.000m2



TERRES DE L’EBRE Montsià: Recinte firal a Amposta 3.000 m2. Sant Carles de la Ràpita 487m2, exterior 2.250m2

Ribera d’Ebre: Recinte firal a Móra la Nova 1.097m2, 10.000m2

AGÈNCIES DE VIATGE (HOTG) CATALUNYA Hi ha vacants de difícil cobertura (estudi SOC i EOI). Perfil emergent, especialistes en l'àmbit de la planificació, gestió i desenvolupament de les destinacions turístiques (SEPE) BARCELONA Baix Llobregat: Oficines d'agències de viatges (141) Barcelonès: Oficines d'agències de viatges (1.014) Maresme: Oficines d'agències de viatges (132) Vallès Occidental: Oficines d'agències de viatges (237) GIRONA Baix Empordà: Potenciar i promocionar els recursos turístics de la comarca ‐ Marca Costa Brava (ECO). Selva: Oficines d'agències de viatges (113) INFORMACIÓ, PROMOCIÓ I DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC (HOTI) CATALUNYA Turisme de natura (parcs naturals i espais protegits, turisme ornitològic). Turisme cultural (rutes diverses, city‐breaks). Necessitat de millorar la xarxa de centres d'interpretació i acollida al visitant dels espais naturals (estratègia des. turisme natura cat). BARCELONA Anoia: Part del Parc natural de Montserrat. Turisme cultural, tradició museística lligada a la indústria (estudi Cambra Comerç). Bages: Part de 2 Parcs naturals: Montserrat i Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Museu i monestir de Montserrat. Moianès: Ecomuseu del Moianès (CTFC). Baix Llobregat: Part del Parc natural de Montserrat. Modernisme (Estudi Cambra de Comerç). Barcelonès: Patrimoni cultural (Sagrada família, Caixafòrum, Museu Picasso, la Pedrera, Museu del FC Barcelona...) Berguedà: Part del Parc natural Cadí‐Moixerò. Pedraforca, Fonts del Llobregat, Massís de Puigllançada i valls de Gréixer i Bastareny. Camí dels Bons Homes (sender de Gran Recorregut ‐ GR‐107, per fer a peu, cavall o bicicleta de muntanya). Part de la Ruta dels Càtars. Turisme cultural: romànic, centre Picasso de Gòsol, Gaudí a la Pobla de Lillet. Tradició i festes: Patum, concurs de gossos d'atura Castellar de n'Hug. Turisme industrial: colònies tèxtils a la vora del Llobregat, Museu Colònia Vidal, Mines de Cercs (estudi CTFC). Maresme: Part del Parc Montnegre. Corredor. Osona i Vallès Oriental: Part del parc natural del Montseny. Moianès: Ecomuseu del Moianès (CTFC). Vallès Occidental: Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. GIRONA Alt Empordà, Baix Empordà, Selva, Gironès, Pla de l’Estany: Forma part de la marca Costa Brava. Alt Empordà: 2 parcs naturals (Cap de Creus i Aiguamolls). Dalí (Figueres ‐ Portlligat). Baix Empordà: Potenciar i promocionar els recursos turístics de la comarca ‐ Marca Costa Brava. Cerdanya: Part del Parc natural Cadí‐Moixerò. Camí dels Bons Homes (sender de Gran Recorregut ‐ GR‐107, per fer a peu, cavall o bicicleta de muntanya) (CTFC). Part de la Ruta dels Càtars. Garrotxa: La Garrotxa volcànica (parc natural). La Fageda. Gironès: Patrimoni cultural de Girona: Catedral i Tresor, i part de l'Itinerari Europeu del Patrimoni Jueu. Selva: Part del Parc natural del Montseny. LLEIDA Alta Ribagorça: Ruta del Romànic de la Vall de Boí, patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Alt Urgell: 2 parcs naturals (Cadí‐Moixeró i Alt Pirineu). Part de la Ruta dels Càtars. Homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d'informació turístics (ECO). Camí dels Bons Homes (sender de Gran Recorregut ‐ GR‐107, per fer a peu, cavall o bicicleta de muntanya) (CTFC). Garrigues: Art Rupestre de la Roca dels Moros a Cogul (ruta de l'art rupestre, declarada patrimoni mundial per la Unesco). Pallars Jussà i Pallars Sobirà i Val d’Aran: 2 Parcs naturals, Alt Pirineu i Aigüestortes ‐ Estany de Sant Maurici. Garrigues, Pallars Jussà, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Solsonès i Urgell: homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d'informació turístics (ECO). Solsonès: Part de la Ruta dels Càtars. Romànic, La Vall de Lord, Camí dels Bons Homes (sender de Gran Recorregut ‐ GR‐107, per fer a peu, cavall o bicicleta de muntanya) (CTFC). Urgell: Vallbona de les Monges, part de la Ruta del Císter. TARRAGONA Alt Camp: Monestir de Santes Creus, part de la Ruta del Císter. Totes les comarques: Forma part de la marca Costa Daurada. homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d'informació turístics (ECO).



Baix Camp: Voluntat de potenciar la Serra de Llaberia i les Muntanyes de Tivissa i Vandellòs, i el seu entorn, patrimoni cultural (estudi MIDIT). Conca de Barberà: Monestir de Poblet, part de la Ruta del Císter. Centre d'interpretació de l'Art Rupestre Muntanyes de Prades a Montblanc, ruta de l'art rupestre, declarada patrimoni mundial per la Unesco. Priorat: Parc natural de la Serra de Montsant. Tarragonès: Patrimoni cultural Tarragona, ciutat romana. TERRES DE L’EBRE Totes les comarques: homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d'informació turístics (ECO). Ribera d’Ebre: Voluntat de potenciar la Serra de Llaberia, les Muntanyes de Tivissa i Vandellòs, i el seu entorn, patrimoni cultural (estudi MIDIT). Terra Alta: Part del Parc natural dels Ports. Activitats de la Ruta Guerra Civil (Batalla de l'Ebre). Baix Ebre: 2 parcs naturals (Els Ports i el Delta de l'Ebre). Part de l'itinerari europeu de patrimoni jueu (Tortosa). Montsià: 2 Parcs naturals (els Ports i Delta de l’Ebre). Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita, ruta de l'art rupestre, declarada patrimoni mundial per la Unesco. JOCS D’ATZAR (HOTJ) BARCELONA Barcelonès: Gran casino de Barcelona, hotel i casino ubicat a l’Hotel Arts. 570.000 visitants al 2006. GIRONA Alt Empordà: Casino de Peralada, hotel i casino. Selva: Gran Casino Costa Brava, hotel i casino a Lloret. TARRAGONA Tarragonès: Casino de Tarragona, hotel i casino ubicat a l’Hotel Husa Imperial Tarraco. RESTAURACIÓ (HOTR) CATALUNYA Turisme gastronòmic (al voltant de les DO i les IGP). Dificultat per trobar personal qualificat en l'àmbit de la cuina i els cambrers (Baròmetre SOC). Hi ha vacants de difícil cobertura: bàrmans, cambrers, cuiners i preparadors de menjar, chef, maître (estudi SOC i EOI, Baròmetre). Necessitats formatives: atenció al client i comensals, higiene, servei a comensals, nous serveis (cocteleria) (Baròmetre). Perfil emergent, preparadors de càterings i de precuinats (SEPE). BARCELONA Alt Penedès: Turisme enològic, DO Penedès. Part de la ruta del xató (gastronomia). Bages: Turisme enològic DO Pla de Bages. Gastronomia i productes artesans (informe projecte HUB). Baix Llobregat: 1.963 establiments de serveis de menjar i begudes (comptes de cotització). Barcelonès: 7.668 establiments de serveis de menjar i begudes (comptes de cotització). Baixa qualitat serveis de restauració (Pla estratègic BCN). Berguedà: diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic (ECO). Gastronomia al voltant dels bolets (estudi CTFC). Bages, Osona i Vallès Oriental: Moianès: gastronomia, productes propis de la zona, iniciatives Tasta'm i El Moianès ve de gust (estudi CTFC). Maresme: Turisme enològic, DO Alella. 1.188 establiments de serveis de menjar i begudes (comptes de cotització). Vallès Occidental: 1.941 establiments de serveis de menjar i begudes (comptes de cotització). GIRONA Alt Empordà: Perfil emergent: coneixement de gastronomia, vins, formatges i productes de proximitat. Cuina i manipulació d'aliments per als establiments hotelers i restauració (Pla estratègic Alt Empordà). Alt i Baix Empordà: Turisme enològic, DO Empordà. Ruta de l'oli. Cerdanya: preservació de les activitats tradicionals vinculades al turisme i al sector agroalimentari (ECO). Garrotxa: Cuina Volcànica. Garrotxa, Pla de l’Estany, Ripollès, Selva: diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic (ECO). LLEIDA Alta Ribagorça, Alt Urgell, Garrigues, Noguera, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Val d’Aran: diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic (ECO). Garrigues: Fira de l'Oli, ruta de l'oli. Pallars Sobirà: Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (rutes del vi, gastronomia, productes) (ECO). Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran: Necessitat de formació contínua en enologia, preparació de reposteria i postres, cuina catalana, seguretat alimentària, i tècniques culinàries (estudi Hostaleria Lleida). Segrià: Turisme enològic DO Costers del Segre. TARRAGONA Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà: diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i



coordinació amb el sector turístic (ECO). Alt Camp: Turisme gastronòmic (calçots). Baix Penedès: Part de la ruta del xató (gastronomia). planificació estratègica del turisme gastronòmic que permeti la seva promoció i comercialització adequada i coherent (ECO). Conca de Barberà: Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens; cellers, el vi i la vinya, els fruits secs (ECO). Priorat: Turisme enològic: DO Priorat, DO Montsant. Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens; cellers, oli i vi, gastronomia i creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial (enoturisme) (ECO). Tarragonès: 1.011 establiments de serveis de menjar i begudes (comptes de cotització). TERRES DE L’EBRE Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta: diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic (ECO). Terra Alta: Turisme enològic: DO Terra Alta. Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (rutes del vi i de l'oli) (ECO). Montsià: Turisme gastronòmic: productes de mar i arròs. Ruta de l'oli (Montsià Rural). AGROTURISME(HOTU) CATALUNYA Turisme rural. Manca de canals de comercialització i distribució i baixa professionalització en la gestió (Informe sector Tur. 2026.Cat). BARCELONA Berguedà: 127 establiments de turisme rural i 1.135 places. Osona: 125 establiments de turisme rural i 1.064 places. Impuls turisme rural i agroturisme (ECO). GIRONA Alt Empordà: 127 establiments de turisme rural i 1.048 places. Gestió de negoci turístic familiar (Pla estratègic Alt Empordà). Garrotxa: 117 establiments de turisme rural i 1.010 places. Ripollès: 110 establiments de turisme rural i 806 places. Desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural (ECO). LLEIDA Totes les comarques: desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural (ECO). TARRAGONA Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà i Priorat: desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural (ECO). TERRES DE L’EBRE Totes les comarques: desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural (ECO). HABILITATS DIRECTIVES I DE GESTIÓ EN EL SECTOR TURÍSTIC CATALUNYA Organització del treball, lideratge i gestió d'equips (Baròmetre SOC i estudi SOC i EOI). Baixa professionalització en la gestió de turisme rural (Informe sector Tur. 2026.Cat). Necessitats formatives d'atenció al client, comptabilitat de gestió del temps i d’actualització normatives sanitat, pla comptable i llicències (Baròmetre). Perfil emergent: tècnics de qualitat i gestió ambiental (ISO, certificacions). Perfil emergent: gestió de preus (revenue manager) (SEPE). BARCELONA Bages, Berguedà, Osona i Vallès Oriental: gestió empresarial, financera i de comptabilitat (estudi CTFC). Maresme: millorar la formació en el sector i incentivar la creació de micro empreses (ECO). Osona: Voluntat d'incentivar l'adscripció de les empreses turístiques a les diferents certificacions existents (Estudi Cambra Comerç). GIRONA Alt Empordà: Direcció d'equips i organització de les tasques i personal en els apartaments turístics i immobiliàries. Gestió de negoci turístic familiar (Pla estratègic Alt Empordà). LLEIDA Solsonès: Gestió empresarial, financera i de comptabilitat (estudi CTFC). Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran: Necessitat de formació contínua en atenció al client i habilitats socials (estudi Hostaleria Lleida). TARRAGONA Baix Camp: Impuls de la modernització dels establiments d'allotjament i restauració (estudi MIDIT). TERRES DE L’EBRE Ribera d’Ebre: Impuls de la modernització dels establiments d'allotjament i restauració (estudi MIDIT).



HABILITATS DE COMUNICACIÓ I MÀRKETING EN EL SECTOR TURÍSTIC CATALUNYA Hostaleria. Aprofundir en comercialització on‐line, màrqueting i comunicació turística i xarxes socials/comunity manager (Monitur 2010, estudi UE, Baròmetre, SEPE). Perfils difícil cobertura: gerent amb coneixements de màrqueting hoteler (Baròmetre) BARCELONA Bages, Berguedà, Osona i Vallès Oriental: venda/comercial i comerç exterior/internacionalització (estudi CTFC). GIRONA Alt Empordà: Necessitat relacionada amb els apartaments turístics i immobiliàries (Pla estratègic Alt Empordà). LLEIDA Solsonès: Venda/comercial i comerç exterior/internacionalització (estudi CTFC). TARRAGONA Baix Camp: Impuls de la modernització dels establiments d'allotjament i restauració (estudi MIDIT). TERRES DE L’EBRE Ribera d’Ebre: Impuls de la modernització dels establiments d'allotjament i restauració (estudi MIDIT). FORMACIÓ TIC DEL SECTOR TURÍSTIC CATALUNYA Hostaleria. Aprofundir en comercialització on‐line, màrqueting i comunicació turística i xarxes socials (Monitur 2010, estudi SOC i EOI, estudi UE i Baròmetre). Necessitats formatives en noves tecnologies (Baròmetre). Aparició de nous agents en la comercialització hotelera per les NNTT (agències i majoristes en línia, comparadors de preus, portals d'avaluació hotelers...) (estudi Cambra Comerç). BARCELONA Bages, Berguedà, Osona i Vallès Oriental: TIC i web 2.0 (estudi CTFC). Osona: Voluntat d'impulsar les NNT a les empreses turístiques (estudi Cambra Comerç). GIRONA Alt Empordà: Necessitat relacionada amb els apartaments turístics i immobiliàries (Pla estratègic Alt Empordà). LLEIDA Solsonès: TIC i web 2.0 (estudi CTFC). Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran: Necessitat de formació contínua en informàtica a nivell d'usuari (estudi Hostaleria Lleida). TARRAGONA Baix Camp: Impuls de la modernització dels establiments d'allotjament i restauració (estudi MIDIT). TERRES DE L’EBRE Ribera d’Ebre: Impuls de la modernització dels establiments d'allotjament i restauració (estudi MIDIT). MANTENIMENT D’INSTAL∙LACIONS CATALUNYA Necessitats formatives manteniment de piscines (Baròmetre). Perfil emergent: manteniment d'edificis turístics, gestió de les instal∙lacions (SEPE). BARCELONA Bages: 2 camps de golf. Maresme: 3 camps de golf. 30 càmpings i 15.735 places. Osona: 2 camps de golf. Voluntat d'impulsar tecnologies verdes en les empreses turístiques (estudi Cambra Comerç). Vallès Occidental: 4 camps de golf. Vallès Oriental: 6 camps de golf. GIRONA Alt Empordà: 2 camps de golf. 34 càmpings i 31.959 places. Baix Empordà: 45 càmpings i 51.595 places. 5 camps de golf. Selva: 2 camps de golf. 25 càmpings i 26.753 places. Cerdanya: 3 camps de golf. LLEIDA Pallars Sobirà: 21 càmpings i 6.398 places.



TARRAGONA Baix Camp: 19 càmpings i 24.085 places. Tarragonès: 25 càmpings i 26.753 places. 2 camps de golf. TURISME GASTRONÒMIC CATALUNYA Turisme gastronòmic (al voltant de les DO i les IGP). Elaboració de productes artesanals i de producte envasat/cinquena gamma en temporada baixa (extret del baròmetre del SOC). Perfil emergent: preparadors de càterings i de precuinats (SEPE). BARCELONA Alt Penedès: Turisme enològic (DO Penedès).Part de la ruta del xató (gastronomia). Bages: Turisme enològic, DO Pla de Bages. Gastronomia i productes artesans (informe projecte HUB). Bages, Osona i Vallès Oriental: gastronomia productes propis de la zona, iniciatives Tasta'm i El Moianès ve de gust (estudi CTFC). Berguedà: diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic (ECO). Gastronomia al voltant dels bolets (estudi CTFC). Maresme: Turisme enològic, DO Alella. Osona: Gran nombre de fires i mercats a la comarca (Estudi Cambra Comerç). GIRONA Alt Empordà: Perfil emergent: coneixement de gastronomia, vins, formatges i productes de proximitat (Pla estratègic Alt Empordà). Alt i Baix Empordà: Turisme enològic (DO Empordà). Ruta de l'oli. Cerdanya: preservació de les activitats tradicionals vinculades al turisme i al sector agroalimentari (ECO). Garrotxa, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva: diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic (ECO). Garrotxa: Cuina Volcànica. LLEIDA Alt Urgell: diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic (ECO). Garrigues: Fira de l'Oli. Ruta de l'oli. Pallars Sobirà: fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens; rutes del vi, gastronomia, productes (ECO). Alta Ribagorça, Garrigues, Noguera, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Val d’Aran: diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic (ECO). Segrià: Turisme enològic, DO Costers del Segre. TARRAGONA Alt Camp: Turisme gastronòmic, calçots. Alt Camp, Baix Camp Baix Penedès, Conca de Barberà: diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic (ECO). Baix Penedès: Part de la ruta del xató (gastronomia). planificació estratègica del turisme gastronòmic que permeti la seva promoció i comercialització adequada i coherent (ECO). Conca de Barberà: Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens; cellers, el vi i la vinya, els fruits secs (ECO). Priorat: Turisme enològic, DO Priorat, DO Montsant. Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens; cellers, oli i vi, gastronomia (ECO). Creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial (enoturisme) (ECO). TERRES DE L’EBRE Baix Ebre: Ruta de l'oli. Montsià: Productes de mar, arròs. Ruta de l'oli. Ribera d’Ebre, Terra Alta: diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic (ECO). Terra Alta: Turisme enològic, DO Terra Alta. Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens, rutes del vi i de l'oli (ECO). TURISME CULTURAL CATALUNYA Rutes culturals diverses. BARCELONA Anoia: Turisme cultural: tradició museística lligada a la indústria (estudi Cambra Comerç). Bages: Museu i monestir de Montserrat. Turisme de tradicions (informe projecte HUB). Barcelonès: Patrimoni cultural ‐ atractiu notable pels visitants; Sagrada família, Caixafòrum, Museu Picasso, la Pedrera, Museu del FC Barcelona,... Voluntat d'adaptar l'oferta cultural i d'oci al turisme de reunions/negocis (Pla estratègic BCN). Berguedà: Forma part de la Ruta dels Càtars. Turisme cultural: romànic, centre Picasso de Gòsol, Gaudí a la Pobla de Lillet. Turisme industrial: colònies tèxtils a la vora del Llobregat, Museu Colònia Vidal, Mines de Cercs. Tradició i festes: Patum, concurs de gossos d'atura Castellar de n'Hug (estudi CTFC). Bages, Osona i Vallès Oriental: Ecomuseu del Moianès (CTFC). Garraf: Sitges. Festival de cinema de Sitges.



Vallès Occidental: Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Terrassa). Vallès Occidental i Oriental: Potenciació turisme basat en productes culturals i patrimonials (ECO). GIRONA Alt Empordà: Dalí (Figueres ‐ Portlligat). Cerdanya: Part de la Ruta dels Càtars. Gironès: Patrimoni cultural de Girona: Catedral i Tresor, i part de l'Itinerari Europeu del Patrimoni Jueu. LLEIDA Alta Ribagorça: Ruta del Romànic de la Vall de Boí, patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens, Centre Romànic, Central hidroelèctrica (ECO). Alt Urgell: Part de la Ruta dels Càtars. Creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial, ruta dels oficis d'ahir (ECO). Garrigues: Art Rupestre de la Roca dels Moros a Cogul, ruta de l'art rupestre, declarada patrimoni mundial per la Unesco. Noguera, Urgell: fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens i creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial (ECO). Pallars Jussà: fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens, Embassament de Sant Antoni, Museus, Centrals hidroelèctriques (ECO). Segarra: Valorització turística de Cervera i fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (ECO). Segrià: Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (ECO). Solsonès: Forma part de la Ruta dels Càtars. Creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial i desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural (ECO). Romànic (estudi CTFC). Urgell: Vallbona de les Monges, part de la Ruta del Císter. Val d’Aran: diversificació i desestacionalització de la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (ECO). Creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial, ruta dels ibers (ECO). TARRAGONA Alt Camp: Monestir de Santes Creus, part de la Ruta del Císter. Castellers. Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens, grans monestirs (ECO). Conca de Barberà: Monestir de Poblet, part de la Ruta del Císter. Centre d'interpretació de l'Art Rupestre Muntanyes de Prades a Montblanc, ruta de l'art rupestre, declarada patrimoni mundial per la Unesco. Tarragonès: Patrimoni cultural Tarragona (ciutat romana). Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (ECO). TERRES DE L’EBRE Baix Ebre: Part de l'itinerari europeu de patrimoni jueu (Tortosa). Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens, Camí de Sant Jaume, Llaüt lo Sirgador, actius patrimonials i culturals. Creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial, rutes (ECO). Montsià: Centre d'Interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita, ruta de l'art rupestre, declarada patrimoni mundial per la Unesco. Ribera d’Ebre: Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens, Museu de la Central Nuclear, Espais de la Batalla de l'Ebre, Castell de Miravet, patrimoni de la Serra de Llaberia (ECO). Terra Alta: Activitats de la Ruta Guerra Civil (Batalla de l'Ebre). Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens, espais de la Batalla de l'Ebre, centre Picasso i creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial, Ruta del ibers (ECO). TURISME ACTIU I ECOTURISME CATALUNYA Molts estudis destaquen la idea de turisme sostenible, respectuós amb el medi ambient i amb la població autòctona, evitant turisme de masses. Activitats: senderisme, cicloturisme, activitats en aigües braves, en aigües tranquil∙les, submarinisme, escalada, vies ferrates, parapent, paracaigudisme, turisme eqüestre, etc. 1/3 part del territori català forma part de la Xarxa Natura 2000. Necessitat de millorar xarxa de centres d'interpretació i acollida al visitant dels espais naturals (estratègia des. turisme natura cat). Manca de canals de comercialització i distribució (Informe sector Tur. 2026.Cat). Turisme nàutic (46 ports esportius i cinc estacions nàutiques al 2009). BARCELONA Anoia: Part del Parc natural de Montserrat. Proposta de fer els parcs eòlics un recurs turístic (estudi Cambra Comerç). Bages: Part de 2 Parcs naturals: Montserrat i Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Baix Llobregat: Part del Parc natural de Montserrat. Cicloturisme al Delta del Llobregat. Canal Olímpic de Castelldefels, 338.016 usuaris al 2008, 46.606 escolars i turisme de sol i platja (Estudi Cambra Comerç). Berguedà: Part del Parc natural Cadí‐Moixerò. Pedraforca, Fonts del Llobregat, Massís de Puigllançada i valls de Gréixer i Bastareny. Camí dels Bons Homes (sender de Gran Recorregut ‐ GR‐107, per fer a peu, cavall o bicicleta de muntanya). Formació de tècnics/ques, activitats aèries i de paracaigudisme, espais de parapent, iniciativa Parc Aventura (estudi CTFC). Bages, Berguedà, Osona i Vallès Oriental: formació de tècnics/ques en activitats recreatives i esportius (estudi CTFC). Garraf: Massís del Garraf. Activitats de platja i nàutiques. Maresme: Parc Montnegre Corredor. Hípica a Montnegre Corredor. Activitats de platja i nàutiques. Osona: Part del parc natural del Montseny. Globus aerostàtics (Montseny), rutes BTT i a cavall. Vallès Occidental: Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Ruta Sant Llorenç‐Montserrat, hípica. Vallès Oriental: Part del Parc natural del Montseny. Hípica a Montnegre‐Corredor. Circuit de Catalunya.



GIRONA Alt Empordà: 2 parcs naturals, Cap de Creus i Aiguamolls. Perfil emergent: monitors esportius acreditats i dificultat per trobar formació monitor paracaigudisme, guia de muntanya, kitsurf, windsurf, monitor‐guia BTT (Pla estratègic Alt Empordà). Activitats d’aire de platja i nàutiques. Baix Empordà: Cicloturisme al Delta del Ter. Cerdanya: Part del Parc natural Cadí‐Moixerò. Camí dels Bons Homes, sender de Gran Recorregut ‐ GR‐107, per fer a peu, cavall o bicicleta de muntanya (CTFC). Garrotxa: La Garrotxa volcànica (parc natural). Globus aerostàtic. La Fageda. Alt Empordà i Garrotxa: Potenciar i promocionar turisme a través de productes de senderisme ‐ Xarxa Itinnerània (ECO). Gironès: potenciar i promocionar turisme a través del cicloturisme (ECO). Pla de l’Estany: consolidació d'una oferta turística comarcal que actualment ha agafat representativitat en el sector esportiu a través de la Destinació Turística Esportiva (ECO). Ripollès: aigües braves (Camprodon). Desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural (ECO). Selva: Part del Parc natural del Montseny. LLEIDA Alta Ribagorça: Parc natural d’Aiguestortes‐Estany de Sant Maurici. Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens, parc nacional (ECO). Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Noguera, Segarra, Segrià, Solsonès, Urgell Val d’Aran: Desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural (ECO). Creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial, senderisme, BTT, esports d'aventura, ruta natura (ECO). Alt Urgell: 2 parcs naturals (Cadí‐Moixeró i Alt Pirineu). Activitats d’aigües braves. Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens, parcs naturals, via verda, Parc olímpic del Segre (ECO). Camí dels Bons Homes, sender de Gran Recorregut ‐ GR‐107, per fer a peu, cavall o bicicleta de muntanya (CTFC). Noguera: Escalada i aire a Montsec. Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (ECO). Pallars Jussà: Parc natural d’Aigüestortes‐Estany de Sant Maurici. Creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial, senderisme, BTT, tren dels llacs, ruta dels voltors (ECO). Pallars Sobirà: 2 Parcs naturals (Alt Pirineu i Aigüestortes‐Estany de Sant Maurici). Ràfting (Llavorsí) ‐‐> centra un gran percentatge d’empreses, clubs i entitats dedicades a la pràctica d’esports d’aventura i constitueix un dels pols de turisme actiu no tan sols de Catalunya, sinó també del Sud d’Europa (Atles del Turisme de C.). Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens, parcs naturals, via verda (ECO). Pallars Jussà, Garrigues i Pla d’Urgell: desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural (ECO). Solsonès, Urgell: fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (ECO). Vall de Lord: Activitats amb bicicleta de muntanya, espeleologia, excursionisme, tir al plat. Camí dels Bons Homes (sender de Gran Recorregut ‐ GR‐107, per fer a peu, cavall o bicicleta de muntanya). Caça i pesca. Formació de tècnics/ques esportius i en activitats recreatives (estudi CTFC). Val d’Aran: Part del Parc natural d’Aigüestortes‐Estany de Sant Maurici. Diversificació i desestacionalització de la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (ECO). TARRAGONA Alt i Baix Camp: Muntanya de Prades. Desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural i fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens, sendersime, BTT, rutes (ECO). Baix Camp: Voluntat de potenciar la Serra de Llaberia i les Muntanyes de Tivissa i Vandellòs, i el seu entorn (patrimoni, cultura) i potenciar el litoral, millora de les infraestructures (estudi MIDIT). Baix Penedès: desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural. Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (sendersime, BTT, rutes) (ECO). Conca de Barberà: creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, rutes, via verda) i desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural (ECO). Priorat: Parc natural de la Serra de Montsant. Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (parc natural de la Serra del Montsant, Pantà de Siurana). Creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, rutes). Desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural (ECO). Tarragonès: fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (ECO). Baix Penedès i Tarragonès: Aconseguir un model turístic marca Costa Daurada sostenible i de qualitat, per avançar cap a la desestacionalització (ECO). TERRES DE L’EBRE A totes les comarques: desenvolupament de l'agroturisme i altres modalitats de turisme rural (ECO). Baix Ebre: 2 parcs naturals (Els Ports i el Delta de l'Ebre). Els Ports de Beseit (escalada, espeleologia i descens de barrancs). Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Parc natural del Delta i dels Ports, Camí de Sant Jaume). Creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial (turisme de natura, sendersime, BTT, rutes) (ECO). Montsià: 2 Parcs naturals (els Ports i Delta de l’Ebre). Els Ports de Beseit (escalada, espeleologia i descens de barrancs), Delta de l’Ebre (cicloturisme). Ribera d’Ebre: Fomentar la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (navegació fluvial per l'Ebre parc, la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes). Creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial (sendersime, BTT, rutes turístiques) (ECO). Voluntat de potenciar la Serra de Llaberia i les Muntanyes de Tivissa i Vandellòs, i el seu entorn (patrimoni, cultura) i el litoral, millora de les infraestructures (estudi MIDIT). Terra Alta: Part del Parc natural dels Ports. Els Ports de Beseit (escalada, espeleologia i descens de barrancs). Fomentar la indústria turística



a partir de la valorització dels recursos endògens (Parc natural, via verda) i creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial (sendersime, BTT) (ECO). TURISME DE NEU CATALUNYA Turisme de neu/esports d’hivern. 400 km pistes d'esquí (Informe sector tur. 2026.cat). BARCELONA Berguedà: Estació d'esquí dels Rasos de Peguera (Estudi CTFC). GIRONA Cerdanya: Estacions d’esquí de La Molina, Masella, Aransa, Lles i Guils Fontanera. promoció de projectes d'ofertes complementària desestacionalitzadors (turisme cultural, esports d'aventura...) (ECO). Ripollès: Estacions d’esquí de Vall de Núria, Vallter 2000. LLEIDA Alta Ribagorça: Estació d’esquí Boí Taüll Resort. Alt Urgell: Estacions d’esquí de Sant Joan de l’Erm i Tuixent‐La Vansa. Diversificar l'oferta de les estacions d'esquí per desestacionalitzar l'oferta (esquí, marxa nòrdica, BTT, educació ambiental, senderisme, hípica, rutes...) (ECO). Pallars Sobirà: Estacions d’esquí de Port‐Ainé, Espot esquí, Tavascan‐Pleta del Prat, Bosc‐Virós. Solsonès: Estació d’esquí de Port del Comte. Val d’Aran: Estacions d’esquí: Baqueira/Beret. Diversificació i desestacionalització de la indústria turística a partir de la valorització dels recursos endògens i creació de productes turístics d'àmbit comarca i territorial (ECO). TURISME DE SALUT I BENESTAR CATALUNYA Turisme de Wellness o Benestar. Δ turistes + de 65 anys (DDA d'Spa i qualitat en el menjar) (estudi UE). Calen treballadors que a més de competències tradicionals, entengui de nutrició, salut, esport (estudi UE). BARCELONA Barcelonès: Activitat balneària. Maresme: Activitat balneària: Caldes d’Estrach, Arenys de Mar (inclou viatges Imserso). Osona: Tona (Balneari de Codina, inclou viatges Imserso). Vallès Oriental: Caldes de Montbui (Victòria, Broquetes i Vila de Caldes, inclouen viatges Imserso), la Garriga (La Garriga i Blancafort). GIRONA Selva: Santa Coloma de Farners (Magma, Orion, aquest últim inclou viatges Imserso), Caldes de Malavella (Vichy, Prats, inclou viatges Imserso). LLEIDA Alta Ribagorça: Estació termal Caldes de Boí (inclou viatges Imserso). Alt Urgell: Activitat balneària: Els Banys de Sant Vicenç (inclou viatges Imserso). Urgell: Vallbona de les Monges (Rocallaura, inclou viatges Imserso). TARRAGONA Baix Camp: Montbrió del Camp (inclou viatges Imserso). Baix Penedès: Comarruga (balneari Comarruga, inclou viatges Imserso). Conca de Barberà: Vallfogona de Riucorb (inclou viatges Imserso). TURISME INFANTIL I FAMILIAR CATALUNYA Increment del turisme familiar (extret del baròmetre SOC). Tendència cap al Social Tourism (turisme adaptat a persones amb discapacitat o amb poc recursos) per desestacionalitzar (Estudi UE). Perfils que es dediquin a l'entreteniment dels clients, especialment dels nens/es (Baròmetre). BARCELONA Bages: Identifica el turisme familiar com a filó (informe projecte HUB). Baix Llobregat: Catalunya en Miniatura. Barcelonès: 34 albergs de joventut i 3.526 places. Maresme: 6 albergs de joventut i 1.286 places. Osona: 3 campaments juvenils i 1.134 places. Vallès Oriental: 19 cases de colònies i 1.962 places. 3 granges escola i 380 places. GIRONA Pla de l’Estany: 1 aula de natura i 124 places.



LLEIDA Garrigues: 3 granges escola, 340 places. Noguera: Parc Astronòmic del Montsec; 4 campaments juvenils i 498 places. Pallars Sobirà: 8 albergs de joventut i 620 places. TARRAGONA Tarragonès: Port Aventura ‐‐> inclou parc temàtic, parc aquàtic, 3 hotels temàtics, 3 camps de golf amb els serveis corresponents i zona de restauració. IDIOMES CATALUNYA Manca de personal format en idiomes (Baròmetre SOC, estudi SOC i EOI). Principals procedències del turistes en hotels: França i Regne Unit. Principals procedències del turistes en càmpings: França, Bèlgica i Països Baixos. Principals procedències dels turistes a Catalunya són França (24,8%), Regne Unit (10,3%), Bèlgica i Països Baixos (9,3%) i Alemanya (8,15). El 37,2% dels contractes formalitzats al 2011 en serveis d'allotjament i el 38,7% en serveis de menjar i begudes són amb estrangers (Observatori del treball)‐‐> cursos de català i castellà. BARCELONA Bages, Berguedà, Osona, Vallès Oriental: anglès i francès d'administració i gestió (estudi CTFC). Barcelonès: Turisme xinès. Baix coneixement d'idiomes ‐restauració i comerç‐ (Pla estratègic BCN). GIRONA Alt Empordà: Anglès i francès per a l'hostaleria i la restauració. Francès relacionat amb els apartaments turístics i immobiliàries. Anglès i francès a turisme actiu (Pla estratègic Alt Empordà). LLEIDA Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran: Necessitat de formació contínua en idiomes estrangers (estudi Hostaleria Lleida). Solsonès: *Anglès i francès d'administració i gestió (estudi CTFC) TARRAGONA Baix Camp, Tarragonès: Destinació turisme rus.

Indústries extractives (IEX)


Indústries extractives (IEX) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES BARCELONA Anoia: Sorprèn la recuperació d’algunes branques industrials (context crisi), com ara la de minerals no metàl∙lics, la química, el cautxú i el plàstic i altres indústries manufactureres (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Bages: L'empresa líder en facturació a la comarca és d'explotació de mines de potassa per a la fabricació de fertilitzants. La indústria extractiva del Bages concentra la seva activitat en 3 tipus de productes: la potassa que s'extreu de Súria i Sallent, la sal de Cardona i la indústria de la pedra a Sant Vicenç de Castellet (Informe Diputació i Cambra). Tendència positiva a les indústries extractives (Informe Conjuntura Activa Prospect). Barcelonès: La posició dominant de les indústries extractives, de l’energia, gas i aigua correspon al Barcelonès a causa del fet que la capital catalana ha acollit tradicionalment les seus de les grans empreses del sector (Estudi Fem‐Vallès/UB) Berguedà: En termes de facturació destaca una d'extracció de minerals de ferro. El tèxtil i les indústries extractives han perdut el protagonisme que havien tingut (Informe Diputació i Cambra).

Instal∙lació i manteniment (IMA)


Instal∙lació i manteniment (IMA) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES BARCELONA RMB: Pel que fa al gremi de la instal∙lació i manteniment, es detecten problemes de coordinació entre l’actual oferta de formació per l’ocupació i l'accés als carnets professionals emesos pel Departament d'Indústria. Per tal que la planificació de l’oferta d’FP sigui integrada cal que, en els diferents itineraris formatius disponibles, aquesta doni accés als carnets professionals que permeten operar en el sector (Estudi sectors emergents Regió Metropolitana). Osona: Clúster de llars de foc (Centelles). La fabricació de llars de foc a Centelles ocupa un conjunt de 6 empreses que van facturar aproximadament 18 M€ l’any 2005 (Acció10). MECÀNICA (MANTENIMENT) (IMAN) BARCELONA Alt Penedès: La reparació i instal∙lació de maquinària es considera un sector amb oportunitats d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Bages: Destaca el creixement d’alguns serveis a la producció (2008‐2010), com la reparació de maquinària, l’emmagatzematge i altres activitats afins al transport (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). MAQUINÀRIA I EQUIP INDUSTRIAL (IMAQ) BARCELONA Alt Penedès: La reparació i instal∙lació de maquinària es considera un sector amb oportunitats d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Vallès Occidental: Es detecta com a perfil professional emergent el relacionat amb la fabricació mecànica, per l’especialització important i el pes del sector a la comarca i els canvis que s’estan produint en la demanda de qualificacions. Hi ha una emergència clara de les activitats referides al manteniment i muntatge de peces i maquinària i de l’automatització dels processos de producció que incrementen la demanda de les qualificacions relacionades amb aquests processos (InfoFormació Vallès 2009). LLEIDA Pla d'Urgell: La reparació de maquinària es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO).

Imatge personal (IMP)


Imatge personal (IMP) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES CATALUNYA El descens de la natalitat i un Δ de l’esperança de vida ha generat un envelliment de la població que, acompanyat d’uns hàbits poc saludables i altres tendències socials, ha contribuït al sorgiment d’una major consciència pel benestar i una DDA de productes més sofisticats. Sembla generalitzat l’interès per valors més saludables com la prevenció, la preferència per productes més naturals, Δ de la cura personal masculina, el confort com a part d’un estil de vida modern, els tractaments a casa, etc. Cadena de valor de “la indústria del benestar”: alimentació saludable, bellesa, centres d'esport i wellness. Hi ha una massa crítica d’empreses interessant relacionada amb el benestar. Hi ha 185 empreses de bellesa, facturen 1.710 M€ i ocupen 7.215 persones: el 65,4% són de cosmètica, el 4,9% de maquinària electroestètica, el 14,6% d'essències i aromes, 11,9% són altres proveïdors i 3,2% són centres organitzats de bellesa. Del total d'ocupats, el 85,5% treballen a cosmètica. Segons dades de Stanpa (Asociación Nacional de Perfumería y Cosmética) a Catalunya es concentra el 52% del volum de negoci cosmètic espanyol i el 31% dels llocs de treball (valorant directes i indirectes) (Indústria del benestar a Catalunya). BARCELONA Maresme: El sector TIC aplicat a la salut es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). GIRONA Alt Empordà: Sector amb bones perspectives: sector imatge personal (SPA, dentistes, estètica, perruqueria) (Estudi Alt Empordà).

Imatge i so (IMS)


Imatge i so (IMS) MULTIMÈDIA (IMSM) GIRONA Gironès: Mèdia es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL (IMSV) CATALUNYA El sector del mèdia a Catalunya: 4% del PIB i 5% de l'ocupació. El subsector audiovisual és el que més augmenta en VAB. Sector d'important ordre econòmic, estratègic i d'innovació. La segmentació de l'audiència requerirà de molt de màrqueting per oferir el producte final més individualitzat. Tendència al 3.0 (Internet accessible des de multitud de formats i suports). Necessitats tendencial de formació: Es preveu que sigui menor en un futur. FPI: Inserció molt baixa, demanda que supera les possibilitats d'inserció del sector. L'ocupació del sector s'ha reduït del 2001 al 2008. Variació segons subsectors: Positiu en generació i emissió de continguts mèdia, suport tecnològic. Negatiu en fabricació aparells professionals i electrodomèstics mèdia. Nivell formatiu per entrar a treballar: Batxillerat superior i FPI de grau mitjà o superior (prop del 50%). Manca de formació en les novetats tècniques més recents (Cinema en 3D) i dèficit en la FP en animació, informàtica, arts gràfiques i videojocs, el que provoca l'alentiment en el desenvolupament del sector. FPO: aposta decidida del SOC en la formació relacionada amb aquest sector (noves tecnologies i transversalitat de les competències). Necessitat de agregar els centres de FP en els clúster existents com BCN Mèdia per col∙laboració estratègica (Estudi sector emergents Regió Metropolitana). BARCELONA RMB: En Comunicació demanen 2 grans tipus de professionals;‐ Tècnics: són tècnics en il∙luminació, so, o bé de càmera de cinema, vídeo, televisió i espectacles; de tècnic en projecció digital, gestor de comunitats o moderador de xats; responsable de localitzacions; disseny d’interactius i animació 3D; de tècnic de màrqueting o gestor de botigues virtuals; de marxandatge; d’ajudant del cap de producte; de tècnic d’atenció al client o d’inspecció de consum. És necessari coneixement i ús de les tecnologies digitals, preocupació per la qualitat del producte final, l’orientació al client, el treball en equip i l’aprenentatge i ús aplicat dels coneixements. Gestió i creació: En general en Comunicació és necessari saber expressar‐se amb claredat, redacció rigorosa, ordenada i sintètica, orientació al client, públic o audiència, i saber treballar en equip. També és important ser analític, amb curiositat, flexibilitat i adaptabilitat, amplis coneixements dels mitjans i suports, iniciativa, creativitat i sensibilitat per la recerca i l’avaluació. És imprescindible, coneixement i ús de les tecnologies digitals i l’anglès. El gruix de l’oferta formativa d’aquest sector és a les àrees de Comunicació audiovisual (televisió, radio i espectacles) i Indústries gràfiques i suport paper. En el primer cas s’està donant un estancament del sector que provoca que el mercat no pugui absorbir a tots els professionals. Les Indústries gràfiques i suport paper ‐‐> equilibri més clar entre nivell d’especialització dels professionals sortints del sistema d’FP i les necessitats d’especialització del teixit productiu (Estudi sectors emergents Regió Metropolitana). Barcelonès: L'audiovisual, la imatge i el so es consideren sectors amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). En facturació destaquen les empreses del sector de la informació i la comunicació (Informe Diputació i Cambra). Maresme i Vallès Occidental: L'audiovisual es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO).

Indústria alimentària (INA)


Indústria alimentària (INA) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL / EUROPEU Per sectors, Alimentació se situa al capdavant de la demanda de professionals no qualificats, seguida per hostaleria i turisme i indústria (Informe Infoempleo – Adecco). Entre 2010 i 2020 el sector de la indústria a Espanya necessitarà ocupar 854.000 llocs de treball (CEDEFOP). CATALUNYA L'ECO indica com a sector amb potencial de creixement l'agroalimentari (ECO). Clúster d'elaboració de productes gourmet a Catalunya, el sector està format per més de 280 empreses, un 49% dedicades a l'alimentació i un 51% al sector de vins i caves. Té una facturació aproximada de 440 M€ (dades de 2005), i representa un 2,5% de la indústria d'alimentació catalana. Clúster del suro: Aquest sector representa unes 70 firmes (PIMES), que ocupen prop de 1.200 treballadors directes i que fabriquen cada any aproximadament 2.700 milions de taps. Catalunya és capdavantera a Espanya, ja que concentra al voltant del 60% de l'activitat de taps per a cava i vins escumosos a nivell mundial i el 10% de la producció mundial de taps per a vins tranquils. Clúster alimentació ecològica, impulsat pel Vallès Oriental. Clúster AqüiCAT: el clúster aqüícola de Catalunya, està format per unes 50 empreses de la cadena de valor del sector amb una facturació agregada d'uns 400 M€. Des d'ACC1Ó i l'IRTA, al 2010 s'inicià un procés de dinamització per impulsar estratègies d'èxit per generar avantatges competitius (Acció10). Malgrat que la dinàmica de l’ocupació industrial en els darrers deu anys ha estat clarament desfavorable tant a Catalunya i la RMB com al Vallès, alguns sectors han mostrat prou dinamisme per generar nous llocs de treball. És el cas de la indústria alimentària per al conjunt de Catalunya (Estudi Fem‐Vallès/UB). El nombre d’operadors catalans de producció agroalimentària ecològica s’ha gairebé quadruplicat entre el 2000 i el 2010, i ha passat de 450 a 1.639. Concretament, aquestes empreses han registrat un creixement mitjà anual del 14,8% a la província de Barcelona i del 13,4% a la resta de Catalunya (Informe tendència teixit empresarial Diba ‐ Cambra). BARCELONA Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Llobregat, Berguedà, Osona, Vallès Oriental: El sector agroalimentari es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Bages: En termes de facturació destaca la presència d'empreses de distribució de productes alimentaris. Aquesta indústria genera un volum de negocis de 370 M€ anuals, la meitat procedeix de dues empreses d'escorxadors (Informe DIBA i Cambra). Barcelonès: L'Associació Clúster Alimentari de Barcelona té un pla d'actuacions per dinamitzar el clúster Foodservice de Catalunya a Mercabarna. És un segment de mercat en creixement, és al voltant d’un 25% del total del sector alimentari català (Acció10). Berguedà: Les empreses manufactureres líders en facturació, són sobretot de la indústria tèxtil, alimentària i fusta. Destaca una empresa de pinsos. L'alimentació, la fusta i la maquinària elèctrica són sectors de creixent pes a l'estructura productiva (Informe DIBA i Cambra). Tendència positiva a la indústria d'alimentació, begudes i tabac (Informe Conjuntura Activa Prospect). Osona: Destaquen els augments del sector primari i d’algunes activitats industrials, com les empreses de productes alimentaris —una de les especialitats de la comarca— o les de vehicles de motor (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diba ‐ Cambra). Dos de les primeres empreses quant a facturació són de la indústria alimentària (Informe DIBA i Cambra). Vallès Oriental: Clúster d'alimentació ecològica; la filial d'una multinacional finlandesa a Catalunya inverteix 7,5 M€ en una nova planta a Llinars del Vallès (Acció10). Produeix embalatges de plàstic per al sector de l’alimentació, i ha tancat l’exercici 2011 amb un volum de negoci de 12,9 M€ (EMO març 2012). Vallès Occidental i Oriental: acullen la seu d’algunes de les empreses més importants de distribució (grans superfícies alimentació). En els darrers 10 anys la indústria alimentària ha mostrat dinamisme per generar nous llocs de treball (Estudi Fem‐Vallès/UB). GIRONA Alt Empordà: Formació per a les persones que fan atenció al públic, tant en el procés de venda com de coneixement del producte. Formacions de curta durada relacionades amb temes de comercialització i de noves tecnologies de la informació aplicades a la comercialització (Estudi Alt Empordà). Promoure la formació en assessors gastronòmics, ampliant la formació de les persones que fan atenció al públic en el coneixement de productes selectes, maridatges, combinacions de productes i receptes d’aplicació, entre altres (Estudi Alt Empordà). La Cerdanya, Gironès, Garrotxa, Pla de l'Estany, Ripollès, la Selva: El sector agroalimentari és un sector amb oportunitats d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). LLEIDA Alta Ribagorça, La Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià, Solsonès, Urgell, Val d'Aran: El sector agroalimentari es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Segarra: Té una forta capacitat de creixement endogen en el sector agroalimentari, el sector industrial alimentari representa el 46% del PIB industrial de la Segarra, però només el 14% de les empreses. Hi ha 10 empreses que facturen més de 10M€ cadascuna, i d’aquestes la meitat són dins el sector agroalimentari. Dues de les grans indústries de Guissona ocupen conjuntament 2.800 treballadors i facturen més de 1.000M€ anualment (Pla Est. Segarra). Pallars Jussà: El sector agroalimentari serà, segurament, el sector industrial que menys patirà la crisi i que més oportunitats generarà en un futur immediat. Aquestes oportunitats aniran vinculades a produccions diferenciades i de qualitat (Pla Est. Pallars Jussà 2009‐2011). Les Garrigues: L'agroalimentari es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TARRAGONA Demarcació Tarragona: Clúster Nutrició i Salut (Aliments funcionals). Actualment formen part del clúster 16 empreses agroalimentàries i el



Tecnoparc de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, el CTNS i el CENTA, membres de TECNIO (Acció10). Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà: L'agroalimentari es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TERRES DE L’EBRE A totes les comarques: El sector agroalimentari es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). INDÚSTIRA D’ALIMENTACIÓ DIVERSA (INAA) – ALIMENTS DIVERSOS (INAD) BARCELONA Vallès Oriental: Oportunitats per al desenvolupament empresarial com el lleure i la producció alimentària per disponibilitat de sòl lliure i atractiu de l'entorn natural. Consolidació del paper de porta de transició de l'espai metropolità cap a l'espai de natura. (Pla Estratègic Lliçà d'Amunt). Important empresa de cafè d'àmbit internacional. Osona i Vallès Occidental: Unes de les comarques amb més treballadors en el sector de l'alimentació animal, pinsos. Agropecuària del Lluçanès. Al Vallès Occidental hi ha una gran empresa d'alimentació animal. Alt Penedès, Berguedà, Vallès Occidental i Oriental: àrees prioritzades pel SSTT. GIRONA Selva: Important empresa d'aperitius snacks i llaminadures. (Maçanet de la Selva). Gironès: Important empresa de cafè d'àmbit internacional. LLEIDA Pla d'Urgell: Indústria del pinso (Diagnosi territorial. Pla d'Urgell). Segarra: Una de les comarques amb més treballadors en el sector de l'alimentació animal. Segrià: Clúster elaboració de fruita fresca. Una de les comarques amb més treballadors en el sector de l'alimentació animal. Pla d'Urgell: important indústria del Pinso (Diagnosi territorial Pla d'Urgell). Urgell: IGP Torró d'Agramunt. Garrigues: una de les comarques amb major nombre d'hectàrees destinades al cultiu d'arbres fruiters de fruits secs (Cens agrari 2009). TARRAGONA Alt Camp: Multinacional Kellogg's (exporta cereals a tota Europa). Valls. Baix Camp: Important empresa de cafè d'àmbit internacional. Una de les comarques d'arbres fruiters de fruits secs (Cens agrari 2009). TERRES DE L’EBRE Terra Alta: Una de les comarques d'arbres fruiters de fruits secs amb major nombre d'hectàrees (Cens agrari 2009). INDÚSTIRA DE BEGUDES (INAB) – BEGUDES (INAH) CATALUNYA Clúster Vitivinícola català (Acció10). BARCELONA Alt Penedès: La fabricació de begudes (concretament de vins i licors), un dels pilars econòmics de la comarca, es reflecteix en el rànquing de principals empreses, 3 de les 10 primeres pertanyien a aquest sector. L'eix central de la seva economia està constituït pel sector vitivinícola, que representa aproximadament la meitat del pes econòmic de la indústria de la comarca, i un 17% de l'ocupació total, dades de 2010 (Informe DIBA i Cambra). La indústria enològica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Garraf: La indústria enològica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Aquesta comarca concentra més del 50% dels treballadors del sector vinícola. Projecte clúster AEI Innoví. Projecte Vinópolis. Parc d'Innovació del Vi. Clúster Vitivinícola del Penedès. Anoia: DO Penedès (6 municipis). Bages: DO Pla del Bages. Osona: Important empresa de alimentació i aigua mineral. Vallès Occidental: important empresa d'aigua mineral (Sant Esteve de Palautordera) Important empresa de refrescos (Barberà del Vallès). Baix Llobregat: DO Penedès (7municipis). Important empresa de cervesa (El Prat de Llobregat). Cobega (Esplugues de Llobregat). Àrea prioritzada pel SSTT. Barcelonès: dos importants empreses d'aigua mineral. Maresme: Vins. DO Alella. La indústria enològica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). GIRONA Alt Empordà: Sector vitivinícola; Promoure la formació relacionada amb l’enoturisme, sobretot pel que fa a un perfil comercial que sigui capaç de crear producte, de fer‐ne difusió entre els possibles clients utilitzant les NNTT de la informació (les xarxes socials i altres eines), d’aconseguir clients i que tingui habilitats de relacions públiques i guia, i que duria a terme amb el suport pels experts vitivinícoles de les empreses. Requeriria coneixement de l’entorn i del producte, de mercat, de comunicació i d’idiomes (Estudi Alt Empordà). Baix Empordà i Alt Empordà: DO Empordà. Selva: Important sistema productiu aigües minerals. 6 empreses. Cerdanya: Àrea prioritzada pel Servei territorial.



LLEIDA Pallars Jussà i Sobirà, Pla d’Urgell, Segrià, Urgell, Garrigues, Noguera i Segarra: DO Costers del Segre. Segrià: Important fàbrica de Cervesa. Alt Urgell, Pallars Sobirà, Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Noguera, Segarra, Segrià, Pla d'Urgell, Urgell, Garrigues: àrees prioritzades pels SSTT. TARRAGONA Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat: La indústria enològica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Baix Camp: Centre Tecnològic de la Indústria Enològica. Baix Penedès: Sistema productiu vins i caves. Clúster de caves i vins. Conca de Barberà: Project Vinum Conca. Priorat: VI (DO Montsant i DO Priorat) ECO. Parc tecnològic vi VITEC. Tarragonès: DO Tarragona. DO Penedès (2 municipis). Alt Camp: DO Siurana. DO Penedès (1 municipi). Baix Camp, Baix Penedès, Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà, Priorat: àrees prioritzades pels SSTT. TERRES DE L’EBRE Terra Alta:La indústria enològica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). DO Terra Alta. Ribera de l’Ebre: DO Tarragona. Totes les comarques: àrees prioritzades pels SSTT. INDÚSTRIA CÀRNICA (INAC) – CÀRNIES (INAI) BARCELONA Osona: Sistema productiu carn de porc. Importants empreses Càrnies i de productes elaborats. Clúster Carn de porc. Presència d'escorxadors a la comarca. Una de les comarques amb més treballadors en el sector de la transformació càrnia porcina. IGP Llonganissa de Vic. Innovac (Informe DIBA i Cambra) (Acció10). Alt Penedès: Presència d'escorxadors a la comarca. Bages: Elevada concentració d'indústria càrnia. Necessitats formatives: Carnissers (zona moianès) Presència d'escorxadors a la comarca. Berguedà: Presència d'escorxadors a la comarca. Necessitats formatives: Carnissers. Vallès Occidental i Oriental, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme: Presència d'escorxadors a la comarca. Vallès Occidental i Oriental: Necessitats formatives: Carnissers. Alt Penedès, Bages, Berguedà, Maresme: àrees prioritzades pels SSTT. GIRONA Alt Empordà: necessitats formatives en oficials carnissers i xarcuters, tant de personal d’atenció al taulell com de personal per a obrador. En empreses de transformació es preveuen canvis tecnològics i més mecanització: menys mà d’obra, que haurà de tenir formació tecnològica. Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, La Selva, Pla de l'Estany: Clúster del sector carni porcí ‐ Innovac (Acció10), amb presència d’empreses de transformació i escorxadors. L’ECO també fa esment de la importància de la indústria càrnia a la zona. Ripollès: Elevada concentració d'indústria càrnia. Gironès, Cerdanya: àrees prioritzades pels SSTT. LLEIDA Pla d'Urgell: Forma part del clúster del sector carni porcí ‐ Innovac (Acció10). Indústria de transformació (Diagnosi territorial. Pla d'Urgell). Alt Urgell: Elaborats carnis (bull de ronyó, fetge i donja, pa de fetge). 6 escorxadors, 5 elaboradors de productes carnis. 2 sales d'especejament. Solsonès: Necessitats formatives: carnissers. Noguera: Presència d'escorxadors a la comarca. Segarra: Grup Alimentari Guissona. Una de les comarques amb més treballadors en el sector de la transformació càrnia porcina. Segrià: Presència d'escorxadors a la comarca. Totes les comarques prioritzades pels SSTT. TARRAGONA Baix Camp: MIDIT (Pratdip, Vandellòs i L'Hospitalet de l'Infant). Projecte cria de la cabra blanca. Baix Penedès, Tarragonès, Alt Camp, Priorat: Presència d'escorxadors a la comarca. Totes les comarques prioritzades pels SSTT. TERRES DE L’EBRE Ribera de l'Ebre: MIDIT (Tivissa). Projecte carn de la cabra blanca. Totes les comarques prioritzades pels SSTT. LACTICS (INAE) – INDÚSTRIA LÀCTIA (INAL) BARCELONA Osona: Primer productor de llet de Catalunya. 188 explotacions i 14.565 vaques. És una de les comarques que aglutina més treballadors del sector de la indústria làctia. Important producció de formatges. Bages: Important producció de formatges.



Vallès Occidental, Baix Llobregat, Barcelonès i Maresme: És una de les comarques que aglutina més treballadors del sector de la indústria làctic. Vallès Oriental: Es una de les comarques amb major nombre d'explotacions amb vaques de llet. Important producció de formatges. Bages, Berguedà, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Garraf, Maresme: àrees prioritzades pels SSTT. GIRONA Alt Urgell i Cerdanya: DOP Formatge la Cerdanya (DAR). Alt Empordà: 3r productor de llet de Catalunya amb 6.938 vaques i 69 explotacions, i una de les comarques amb major nombre de caps de vaques de llet. Selva: Producció de llet: 47 explotacions amb 4.780 vaques de llet. Gironès: Producció de llet: 5.510 vaques de llet. Cerdanya: DOP Formatge Alt Urgell i la Cerdanya. Àrea prioritzada pel SSTT. Garrotxa: És una de les comarques que aglutina més treballadors del sector de la indústria làctia. LLEIDA Alt Urgell, Pallars Jussà i Pallars Sobirà: L'elaboració de productes làctics es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Alt Urgell i Cerdanya: DOP Formatge Alt Urgell i la Cerdanya (DAR). DOP Mantega Alt Urgell i la Cerdanya. Cooperativa SCCL. (formatges i mantega) Marca de qualitat Q dels formatges. Alt Urgell: 2n productor de llet de Catalunya, i una de les comarques amb més explotacions de llet. És una de les comarques que aglutina més treballadors del sector de la indústria làctia, i major nombre de caps de vaques de llet. Formatge de Tupí. Predomini del sector formatger amb 5 productors artesanals reconeguts per la Generalitat. Considera el sector agroalimentari com a sector d'oportunitats, destacant els productes làctics (ECO). Noguera: 26 explotacions de llet amb 4.626 vaques. Segrià: Té 5.377 vaques de llet repartides en 28 explotacions. Pla d'Urgell: És una de les comarques que aglutina més treballadors del sector de la indústria làctia. Alt Urgell, Pallars Sobirà, Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Noguera, Segrià, Pla d'Urgell, Urgell: àrea prioritzada pels SSTT. TARRAGONA Baix Camp: MIDIT (Pratdip, Vandellòs i L'Hospitalet de l'Infant). Projecte derivats de la cabra blanca (Formatges) TERRES DE L’EBRE Totes les comarques prioritzades pels SSTT. FLECA, PASTISSERIA, CONFITERIA I MOLINERIA (INAF) – INDÚSTIRA DEL PA, BRIOXERIA, PASTISSERIA I GALETES (INAP) CATALUNYA Algunes ocupacions relacionades amb oficis tradicionals (fusters, forners, matricers...) poden ser generadores de llocs de treball (ECO) BARCELONA Osona: Important empresa càrnia va posar en marxa el 2010 la farinera. Vallès Occidental: En relació amb el sector de fleca i pastes alimentàries, tot i la dispersió, és una de les comarques que concentra un major nombre de treballadors 17,7%. Vallès Oriental: Important fàbrica de pastes, Marca líder a l'Estat. Una de les empreses amb més facturació és de la indústria alimentària (Informe DIBA i Cambra). Baix Llobregat: Important empresa de Llaminadures. Important empresa de fleca i brioixeria Industrial. Barcelonès: En relació amb el sector de fleca i pastes alimentàries, tot i la dispersió, és una de les comarques que concentra un major nombre de treballadors 18,8%. Alt Empordà: sector de la fleca. Pa tramuntana (varietat antiga de blat). Alt Penedès, Bages, Berguedà, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme: àrees prioritzades pels SSTT. GIRONA Alt Empordà: Necessitats formatives relacionades amb la dificultat de trobar forners amb experiència. Per elaborar el pa artesanal cal més qualificació, perquè com es treballa amb menys màquines cal la destresa de la persona. També s’han detectat mancances en atenció al públic, tant d’actituds relacionades amb les relacions públiques com de coneixement de producte. És imprescindible el coneixement del català. (Estudi Alt Empordà). LLEIDA Solsonès i Al Urgell: àrees prioritzades pels SSTT. TARRAGONA Alt Camp: Presencia de la 3a empresa més gran d'Europa del sector de brioixeria i pa precuit congelat, Vallmoll. Totes les comarques prioritzades pels SSTT. PRODUCTES DE LA PESCA (INAJ) BARCELONA Vallès Occidental i Oriental: unes de les comarques que concentra més treballadors en el sector de l'elaboració i conservació de peix.



Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Barcelonès: aquestes comarques, juntament amb l'Alt Empordà, concentren la industria de peix de Catalunya. Bona part d'aquesta indústria és transformadora de peix d'aigua dolça. (Informe anual de la industria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya 2009). GIRONA Baix Empordà: Gamba de Palamós. Alt Empordà: Junt a altres comarques de Barcelona, concentra la industria de peix a Catalunya. Cerdanya: àrea prioritzada pel SSTT. LLEIDA Alt Urgell, Pallars Sobirà: Alta Ribagorçà, Pallars Jussà: àrea prioritzada pel SSTT. OLIS I GREIXOS (INAK) BARCELONA Vallès Occidental, Baix Llobregat i Barcelonès: Comarques que aglutinen més treballadors del sector dels greixos i dels olis. Bages, Baix Llobregat: àrees prioritzades pels SSTT. GIRONA Alt Empordà: Indústria de l'oli. LLEIDA Les Garrigues i Segrià: Sistema productiu oli d'oliva. DOP Les Garrigues. Urgell: Sistema productiu oli d'oliva. DOP Les Garrigues. ECO. Clúster oli d'oliva. És una de les comarques que aglutina més treballadors del sector dels greixos i dels olis. Totes les comarques prioritzades pels SSTT. TARRAGONA Baix Camp: Sistema productiu oli d'oliva. DO Siurana. Important Grup (seu a Reus). És una de les comarques que aglutina més treballadors del sector dels greixos i dels olis. Baix Penedès: Eco Projecte: Centre oleícola. Tarragonès: DO Siurana. Priorat: Sistema productiu oli d'oliva. DOP Siurana ECO . Clúster oli d'oliva. TERRES DE L’EBRE Ribera de l'Ebre: Sistema productiu oli d'oliva. DOP Siurana. ECO. Clúster de l'oli d'oliva. Terra Alta: DOP Oli Terra Alta. Baix Ebre: Sistema productiu oli d'oliva. DOP Oli Baix Ebre‐ Montsià . Montsià: Sistema productiu oli d'oliva. DOP Oli Baix Ebre‐ Montsià. ECO. Clúster oli d'oliva. Totes les comarques prioritzades pels SSTT. OCUPACIONS COMUNS A TOTES LES ÀREES D’INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES (INAN) – ACTIVITATS AUXILIARS EN LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA (INAQ) BARCELONA Vallès Occidental i Vallès Oriental: La indústria auxiliar de l'alimentació es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Al 2008 a la Conca del Ripoll es concentra el clúster del packaging i de maquinària d'alimentació (el segon més important a nivell europeu amb el de la regió de d'Öresund). (Acció10) Osona: Dificultat per cobrir mecànics, electromecànics, en autòmat programables, de control i de manteniment de màquines, operaris i peons de fàbrica (Detecció de necessitats Osona). Alt Penedès, Bages, Berguedà, Vallès Occidental i Vallès Oriental: àrees prioritzades pels SSTT. GIRONA Cerdanya: àrea prioritzada pels SSTT. LLEIDA Totes les comarques, excepte Solsonès prioritzades pels SSTT. INDÚSTRIA DEL CACAU, XOCOLATA I CONFITERIA (INAO) BARCELONA Barcelonès: Important empresa de xocolates. Berguedà, Vallès Occidental: àrees prioritzades pels SSTT. INDÚSTRIA DE PRECUINATS I CUINATS (INAR) BARCELONA Osona: important empresa d’alimentació i precuinats d'àmbit nacional. Vallès Oriental: important fàbrica de pastes d'àmbit estatal. Barcelonès: empresa de preparats Alimenticios.



Alt Penedès, Bages, Vallès Occidental i Oriental: àrees prioritzades pels SSTT. GIRONA Alt Empordà: Promoure la formació en nous productes de plats preparats i precuinats, d’acord amb les noves tendències alimentàries i segons les necessitats dels clients (Estudi Alt Empordà). INDÚSTRIA DE CONSERVES (INAS) – CONSERVES (INAV) BARCELONA Vallès Occidental i Oriental, Baix Llobregat, Barcelonès: Comarques que concentren més treballadors en el sector de l'elaboració i conservació de peix. Destaca el Baix Llobregat com a comarca amb més ocupació del sector, amb un 23,7% dels treballadors de la indústria (Informe anual de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya 2009). Vallès Occidental i Oriental, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme: àrees prioritzades pels SSTT. GIRONA Alt Empordà: Indústria anxovera. És una de les comarques que concentra més treballadors en el sector de l'elaboració i conservació de peix (DAR). Indústria anxovera. Cerdanya: àrea prioritzada pel SSTT. LLEIDA Pla d'Urgell: Producció diferenciada, conserves vegetals i elaboració de sucs ecològics Cal Valls. Fabricació de sucs (Diagnosi territorial. Pla d'Urgell). Segrià: Es situa darrere del Baix Llobregat, i junt al Baix Ebre, com a comarca amb més ocupació en el sector de les conserves vegetals, amb un 13,8% dels treballadors de la indústria. Alt Urgell, Pallars Sobirà, Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà: àrees prioritzades pels SSTT. TERRES DE L’EBRE Baix Ebre: Es situa darrere del Baix Llobregat, i junt a Segrià, com a comarca amb més ocupació en el sector de les conserves vegetals, amb un 13,8% dels treballadors de la industria.

Informàtica i comunicació (IFC)


Informàtica i comunicació (IFC) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL / EUROPEU Les TIC són cada cop més necessàries per a l'ocupació, 90% dels llocs de treball en un futur pròxim exigeixen coneixements en TIC d'un cert nivell, cal assegurar‐se que en l'alfabetització digital (FCOI01 i FCOI02) les habilitats estan ben reflectides, per afrontar els nous reptes globals (ec.europa.eu). La Comissió Europea té previst proposar que el suport a les competències digitals i l'alfabetització com a una prioritat per al nou cicle del FSE (2014‐2020). En el rànquing dels 20 sectors que més ofertes han generat, els que més llocs han pujat el 2011 respecte a l'any anterior són, recursos energètics i informàtica (Informe Infoempleo i Adecco 2011). La funció informàtica millora més de tres punts respecte a l'any anterior i passa de generar un 4,10% de l'oferta de ocupació en 2010 al 7,59% el 2011. L'Informe Infoempleo.com 2011 es completa amb una mirada cap al futur en forma de previsions per al 2013. A través de metodologies de previsió basades en xarxes neuronals, i prenent com a punt de partida les dotze últimes edicions d'aquest estudi, es presenten tres escenaris d'evolució d'ocupació que corresponen a altres tantes possibles evolucions de l'economia espanyola amb l'horitzó de l'any 2013: que el PIB sigui positiu, pla o negatiu. En qualsevol dels casos, el millor comportament proporcional correspon al sector TIC o de la informació i la comunicació, sempre per sobre del 10%. CATALUNYA En l'àmbit estatal, els sectors d'informàtica, telecomunicacions i continguts multimèdia són els que menys han patit la crisi i els únics que han aconseguit augmentar el nombre d'ofertes, arribant a un 9,9%, dos punts i mig més que en l'exercici anterior (Informe Infoempleo i Adecco per a Catalunya 2010). BARCELONA Una gran multinacional japonesa, proveïdora de serveis i infraestructures TIC, obrirà un centre europeu B2B a Barcelona que suposarà la creació de 300 nous llocs de treball qualificat a la capital catalana. L’empresa japonesa ha escollit Catalunya per a implantar‐hi aquest centre entre una vintena de possibles ubicacions a Europa, valorant molt positivament les infraestructures que ofereix el país, l’alt nivell de les universitats i escoles de negocis i l’accés a treballadors amb una elevada qualificació professional. En aquest nou centre l’empresa preveu crear‐hi fins a 300 llocs de treball d’alta qualificació, 150 en una primera fase, la contractació dels quals —principalment enginyers— ja s’ha iniciat. L’empresa preveu inaugurar‐lo oficialment el primer trimestre de 2012 (Europapress). GIRONA Alt Empordà: Sector Comerç, els perfils emergents que sorgeixen clarament son les TIC aplicades al sector, és a dir, que es valoraran els coneixements en noves tecnologies aplicades a la venda. Amb això, però, no es defineix clarament un nou perfil o lloc de treball, sinó que es presenta més com una formació complementària d'interès per a persones que busquin ocupació en el sector o que plantegin un projecte propi d'assessorament o servei empresarial. Sector noves TIC, la dificultat per cobrir perfils en l’àmbit de la programació (multiplataforma) és la major mancança detectada, es valora la formació reglada a nivell de grau, CFGS i CFGM, tot i que millor si va acompanyada d’una mínima experiència professional. Les pràctiques a empreses són valorades positivament ja que és una via per estar al dia de les novetats i complementar la formació rebuda. Hi ha possibilitats reals de quedar‐se a l’empresa un cop finalitzat el període de pràctiques. Calen persones treballadores amb competències transversals: capacitat de resolució, proactivitat, autonomia o flexibilitat, entre d’altres. Com en la majoria de sectors, hi ha també la necessitat de potenciar el coneixement d’idiomes; anglès i francès (Pla Estratègic de Formació de l'Alt Empordà). LLEIDA Pallars Jussà: Només en el sector dels serveis d’atenció és d’esperar un augment significatiu de l’activitat i l’ocupació terciària, a més dels sectors d’alta tecnologia i qualificació, de moment poc presents a l’àmbit (Pla Estr. Pallars Jussà 2009‐2011). TARRAGONA El sector de les TIC és un dels sectors clau per al Camp de Tarragona. No només representa un sector productiu econòmicament, sinó que aporta tecnologies transversals d'aplicació a la resta de sectors tradicionals, estratègics i emergents al Camp de Tarragona. L'estructura empresarial del sector és molt diversificada i dominada per empreses petites, que són considerades les més innovadores i equipades d'Espanya, tot i que el Camp de Tarragona compta també amb la presència de grans companyies del sector (CESICAT). DESENVOLUPAMENT (IFCD) CATALUNYA Cal destacar que en els pròxims 3 anys els perfils més demandats fins ara (programadors d’aplicacions, tècnics de sistemes, analistes, i consultors funcionals) patiran una reducció de la seva demanda per donar pas a d’altres perfils professionals, especialment programadors d’aplicacions Smartphone (IFCD0210) i d’altres relacionats amb la Web 2.0 (IFCD0110) (Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2012). BARCELONA Amb el Mobile World Capital l’ebullició al voltant de les tecnologies mòbils que provoca la capitalitat de Barcelona crea un teixit ric i és una enorme oportunitat d’enfortiment per al sector en els propers anys i d’arrelar un teixit industrial al voltant del mòbil (IFCD0210 i IFCD0110) (Baròmetre TIC). LLEIDA Diagnosi del sector turístic al territori Catalunya Central: Promoure la formació especialitzada que permeti l’adquisició de coneixements i/o habilitats en els diferents subsectors del sector turístic, que respongui a les necessitats, tant de les empreses com de les persones



treballadores, de qualificació i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econòmic i a la cohesió social del territori. Promoure la validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral de les persones treballadores, que els facilitarà el reconeixement acadèmic de l’experiència laboral adquirida i la validació de la formació realitzada. Dins de les àrees formatives prioritàries trobem Informàtica i comunicacions, TIC i Web 2.0. Es prioritzaran les accions formatives que s’adrecin a l’obtenció de CP, relacionats amb les famílies professionals demandades. INFORMÀTICA (IFCI) ESTATAL / EUROPEU Els professionals de la tecnologia JAVA (IFCI14, IFCI15 i IFCI3004), seran els més buscats en el mercat d'IT un any més. Especialment seran els programadors d'aquesta metodologia dels més sol∙licitats sense que la crisi els afecti de manera directa, ja que és el perfil més nombrós i comú que qualsevol departament d'informàtica necessita (ADECCO Professional). La diferència amb altres anys serà la disminució de la seva rotació per motius salarials, i el que buscarà el programador en el període de recessió que continua per tercer any consecutiu, serà l'estabilitat laboral per sobre del sou. De manera que la moderació salarial i la necessitat d'un ocupació estable farà que les empreses segueixin apostant per la contractació d'aquest perfil, bàsic però fonamental, a causa de la implantació generalitzada de la metodologia JAVA en les aplicacions informàtiques (ADECCO Information Technology). CATALUNYA Potenciar la formació professional. Tot i que la disponibilitat de professionals al sector tecnològic rep una valoració relativament bona (6,9), són els professionals especialitzats amb formació professional de primer o segon grau els que semblen estar menys disponibles. Aquesta percepció ve reforçada també per la percepció recollida al llarg de la recerca qualitativa, i dona un punt de millora important en el que poden actuar les administracions competents a mig/llarg termini (Baròmetre TIC). La formació professional és doncs un àmbit clar en el que s’ha de treballar i potenciar. Per una banda, per millorar la percepció social que és té (de la formació professional en general, i de les branques tecnològiques en concret) per tal d’atreure més eficaçment el talent i un major volum d’estudiants. Per altra banda, també, per millorar la formació dels estudiants i incloure competències tècniques específiques. Concretament es convenient potenciar la formació especialitzada en el desenvolupament d’aplicacions per a smartphones i els àmbits relacionats amb la web 2.0 (IFCI14 i IFCI15). BARCELONA Barcelonès: Una consultora tecnològica catalana inaugura les seves noves oficines a Barcelona, creant 60 nous llocs de treball aquest any. Preveu tancar el 2011 amb una facturació propera als 140 M€, un 9,3% més que el 2010 (EMO novembre 2011). Vall``es Oriental: Les indústries d’alta tecnologia, com són la fabricació de productes farmacèutics i de productes informàtics i electrònics han crescut (2008‐2010) considerablement durant la crisi, 22,2% i 10,3%, respectivament (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). GIRONA Les necessitats formatives que les empreses manifesten on tenen més dificultats per cobrir llocs de treball relacionats amb la programació, sobretot per a webs i mòbils. En menor mesura, un altre perfil que presenta mancances és el de tècnic de sistemes pel que fa a servidors (Pla Estratègic de Formació de l'Alt Empordà). Finalment, també es citen d’altres necessitats formatives en temes com, la gestió de la qualitat en el sector de les noves tecnologies de la informació i la comunicació o la gestió comercial i el màrqueting. En relació a la formació en programació s’esmenta la dificultat de dur‐la a terme al territori per manca de quòrum. COMUNICACIONS (IFCM) ESTATAL / EUROPEU S'ha avançat molt en la posada en pràctica de la Comunicació de la Comissió sobre «Cibercapacitats per al segle XXI». La Comissió donarà suport a un augment de la mà d'obra de les TIC molt qualificada. Desenvolupant, el 2012, etiquetes de qualitat per a la formació basada en la indústria de les TIC i certificacions compatibles amb el Marc de Referència Europeu de Garantia de la Qualitat en l'Educació i Formació Professionals. Desenvolupant, el 2013, un projecte pilot sobre un panorama interactiu de les certificacions de la indústria de les TIC i una prova d'autoavaluació en línia per als professionals de les TIC (EC). BARCELONA Anoia: l’increment de les empreses de telecomunicacions ha estat espectacular (2008‐2010), però cal tenir en compte que tenen poc pes en el teixit empresarial, motiu pel qual hi havia marge de creixement (Informe tendència teixit empresarial Diputació – Cambra). Maresme: Entre les activitats més dinàmiques al Maresme (2008‐2010), es troben sectors presents a d’altres territoris, com les feines administratives d’oficina o els serveis d’informació. Quan s’examina la contribució dels sectors al creixement de les empreses, és a dir, quan es combina el dinamisme amb el seu pes, resulta interessant veure que van ser les activitats immobiliàries les que van fer una contribució més positiva. Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental: A març de 2012, les comarques que en termes absoluts tenien un major nombre de centres de cotització en l’àmbit de les telecomunicacions (epígraf 61 del CCAE‐2009) eren el Barcelonès (360), Baix Llobregat (74) i Vallès Occidental (51). Al Barcelonès, els centres de cotització dedicats a les telecomunicacions representen el 0,43% del total (Observatori del Treball). GIRONA Gironès: A març de 2012, els centres de cotització dedicats a les telecomunicacions representen el 0,52% del total, amb 37 centres (Observatori del Treball). TARRAGONA Tarragonès: A març de 2012, els centres de cotització dedicats a les telecomunicacions representen el 0,50% del total, amb 43 centres



(Observatori del Treball). SISTEMES I TELEMÀTICA (IFCT) ESTATAL / EUROPEU El cloud computing crearà prop de 14 milions de nous llocs de treball a tot el món el 2015 i que gairebé 134.000 correspondran a Espanya. L'estudi prediu que els beneficis provinents del Núvol podrien situar en 1,1 bilions de dòlars per any per a aquesta mateixa data. Aquest fet, combinat amb l'estalvi de costos i l'augment de la productivitat que proporciona el cloud computing provocarà una important reinversió per part de les organitzacions, i per tant, el creixement de l'ocupació (Microsoft, estudi d'IDC). CATALUNYA Les empreses TIC entenen que la formació més interessant i necessària per les empreses dels altres sectors va relacionada amb els CRM ("Customer relationship management", administració de la relació amb els clients) (IFCT0610) per tal de millorar i agilitzar la gestió dels seus clients i de proveïdors. És un mercat en augment que poc a poc s'ha anat obrint un lloc important en les empreses per que facilita la gestió empresarial i obra noves vies de gestió i creuament de dades que fa més eficient la gestió de l'empresa i redueix el temps invertit en cada tasca (ASEITEC). BARCELONA Una multinacional nord‐americana tria la capital catalana per instal∙lar el seu centre d'investigació (R+D+i). Invertirà 1 M€ en la creació en aquest any d'un centre d'excel∙lència de cloud computing a la capital catalana, que treballarà també per a clients de la resta d'Europa, el projecte generarà fins a cent nous llocs de treball (Expansión). Amb aquest projecte se suma a d'altres en la instal∙lació de centres de recerca o desenvolupament de solucions a Barcelona. Tres coincideixen en que operaran per a clients europeus i en la importància de la capital catalana per impulsar el seu negoci. LLEIDA Segrià: Falta de personal qualificat en el manteniment d’equips informàtics (IFCT0108 i IFCT0110) (Estudi necessitats formatives al Segrià). TARRAGONA Reus tindrà el Centre de seguretat informàtica de Catalunya (CESICAT), un projecte en el qual s’invertiran 10 M€ i generarà 30 llocs de treball directes. La seva missió és garantir una Societat de la Informació Segura Catalana per a tots, operant un Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (IFCT0310, IFCT0410 i IFCT0510), com a eina per a la generació d’un teixit empresarial català d’aplicacions i serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional. ESPECIALITATS SENSE ÀREA DEFINIDA (IFCX) ESTATAL / EUROPEU Els ciutadans espanyols no són usuaris freqüents d'Internet (IFCX02). L'ús regular d'Internet és significativament inferior a la mitjana de la UE, ocupant el lloc 20é a UE. A més, el 36% de la població no ha utilitzat mai Internet (ICT Country profiles). Resulta essencial educar els ciutadans europeus per a que utilitzin les TIC i els mitjans de comunicació digitals, i, molt en particular, atraure els joves cap a la educació en les TIC. Cal incrementar i millorar l'oferta de personal especialitzada en les TIC i en els negocis electrònics, és a dir, amb la capacitació digital necessària per a la innovació i el creixement. A més, atès que el nombre de dones amb edats compreses entre els 15 i els 24 anys s'eleva a 30 milions, cal millorar l'atractiu del sector de les TIC per a ús professional i, en particular, per a la producció i disseny. Tots els ciutadans han de conèixer les possibilitats de les TIC per a tot tipus de professions. Això exigeix associacions de les múltiples parts interessades, un major aprenentatge, reconeixement de les competències digitals en els sistemes oficials d'educació i formació, així com una sensibilització i una formació i certificació eficaços en matèria de TIC fora d'aquests sistemes oficials, inclòs l'ús d'eines en línia i mitjans digitals per a la reconversió professional i el desenvolupament professional continuat. La Comissió donarà suport el 2010 i anys successius a les activitats nacionals i europees de sensibilització amb vista a promoure entre els joves l'educació, les carreres i els llocs de treball en les TIC, la formació en les TIC per als treballadors i l'adopció de les millors pràctiques (Digital Agenda for Europe). CATALUNYA L'ofimàtica ocupa un lloc important en quant a formació de treballadors dels diferents sectors que necessiten l'Office per la gestió administrativa de forma quotidiana (ASEITEC). En aquests últims anys, el sector dels mèdia ha experimentat una gran revolució. La difusió de les TIC, especialment Internet (IFCX02), està canviant la manera d’entendre qui ofereix la informació, qui la rep i com circula (Observatori FP). Les empreses parlen d’un desajustament entre la tasca realitzada pels departaments de disseny gràfic i la que fan els departaments d’informàtica de les empreses dedicades als mèdia. En aquest sentit, troben a faltar un professional capaç de dur una idea a la pràctica, de saber si allò que s’ha pensat a l’àrea creativa pot ser desenvolupat per la part tècnica. BARCELONA Una de les àrees en què les empreses indiquen una major necessitat de formació és l'ofimàtica. Podem entendre que això no es deu precisament a una escassa oferta formativa sinó al grau de domini que ha de demostrar l'usuari (Diagnòstic de necessitats formatives de les empreses del Vallès Oriental).

Fusta, moble i suro (MAM)


Fusta, moble i suro (MAM) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU En el sector del moble seran competències altament requerides; Tècniques i mitjanament requerides; Socials/culturals; Gestió/direcció; Multiskilling i noves combinacions d'habilitats (estudi EC). CATALUNYA Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més ocupats en aquest sector (Fusta i moble) però, tot i amb això, el sector té unes dimensions més aviat modestes a casa nostra. No obstant això, és un dels sectors amb un major nombre d’establiments dins la indústria manufacturera catalana (3.200 establiments), degut a la seva estructura, altament atomitzada (Informe Anual Indústria). Principals activitats formatives fetes al sector els dos darrers anys: Riscos Laborals, Seguretat i Higiene en el Treball. Ofimàtica i Internet, CAD/CAM/CAE. Idiomes. Qualitat i Medi ambient. Màrqueting i vendes. Baix nombre d'empreses i productes empresarials que disposen d'acreditacions i certificacions de qualitat. Mancança en la identificació de NN formació en l'àmbit de les certificacions empresarials, el que es veu com un factor de pèrdua de competitivitat important. (Pla form. sector moble i fusta). BARCELONA Berguedà: Les empreses manufactureres predominen entre les líders en facturació, sobre tot les pertanyents a la indústria tèxtil, alimentària i fusta. Destaca una gran empresa serradora. L'alimentació, la fusta i la maquinària elèctrica són sectors de creixent pes dintre de l'estructura productiva (Informe Diputació i Cambra). Tendència positiva a les activitats de la fusta i el suro (Informe Conjuntura Activa Prospect). GIRONA La Selva: La indústria de la fusta es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TRANSFORMACIÓ DE FUSTA I SURO (MAMA) GIRONA Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès i La Selva: Clúster del suro (Acció10). Baix Empordà: El suro es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). LLEIDA Alta Ribagorça: El sector de la fusta es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Pallars Jussà: El sector de la fusta té un creixement anual del 19% i genera el 8% del VAB del sector primari (al voltant de 2 M€). Cal, sens dubte, treure més profit d’aquest creixement definint projectes concrets d’aprofitament de biomassa, d’acord amb els plans tècnics d’aprofitament forestal, seguint l’exemple de la futura planta d’elaboració de biomassa projectada a la comarca del Pallars Sobirà (Pla Estr. Pallars Jussà 2009‐2011). PRODUCCIÓ EN FUSTERIA I MOBLE (MAMD) BARCELONA Vallès Oriental: Clúster del moble domèstic (La Garriga): 107 empreses, 1.554 treballadors i una facturació de 203 M€ al 2005 (Acció 10). El moble i la fusta es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) FUSTERIA I MOBLE (MAMR) CATALUNYA El subsector del moble representa més de la meitat del sector de la fusta i el moble. Dins aquest subsector, destaquen les branques de la producció de mobles de fusta per a dormitoris, menjadors i sales d’estar, i la fabricació de mobles metàl∙lics no classificats en altres apartats. L’activitat està molt concentrada a les comarques del Montsià, on destaca el municipi de la Sénia, i al Vallès Oriental, on destaca la Garriga, considerades clústers de mobiliari a casa nostra (Informe Anual Indústria). Algunes ocupacions relacionades amb oficis tradicionals (fusters, forners, matricers...) poden ser també generadores de llocs de treball (ECO).

Marítim pesquer (MAP)


Marítim pesquer (MAP) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES CATALUNYA Perfils més demandats (aqüicultura i pesca) amb titulació (enginyeria, grau, cicle formatiu o FP) o qualificació equivalent en les famílies professionals. A més a aquests perfils se'ls requerirà coneixements sobre pesca ecològica. Projecció futura: La PAC (Política Agrària Comuna), model de seguretat i qualitat, respectuós amb el medi i el tractament animal. Els avanços tecnològics i biològics per a que l'activitat continuí en expansió sense modificar entorn natural i respectant el medi ambient. Les competències per als perfils de major qualificació: a més de les tècniques, esperit empresarial i de lideratge basats en valors ètics i de responsabilitat social i ambiental. Perfils competencials de menor qualificació: capacitat d'adaptació al canvis, iniciativa i autonomia. (Inf. sectorial agricultura i pesca). BUSSEIG (MAPB) GIRONA Alt Empordà: Curs de busseig de petita profunditat. És un curs oficial especialitzat (Estudi Alt Empordà). PESCA I NAVEGACIÓ (MAPN) CATALUNYA Pesca d'arts menors: 1.361 treballadors (armadors i mariners); edat del sector elevada (43 anys). Formació: estudis primaris. 70% titulació patró local de pesca, 22% patró costaner polivalent (formació que es rendibilitza en ocasions amb embarcacions de neteja de les platges o d’altre flotes pesqueres com l’encerclament). Relleu generacional: els coneixements tradicionals passen de pares a fills. Flota catalana: 537 embarcacions, tendència que disminueix progressivament, el 30% des de 2006 fins a 2009. El desenvolupament està associat al tipus de turisme: al voltant dels establiments de restauració de productes del mar. (Est. pesca sud Catalunya). Catàleg d'ocupacions de difícil cobertura (2n trimestre 2012) Frigoristes navals. BARCELONA Demarcació Barcelona: Llotges (ordenades per nivell de venda): Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Arenys de Mar, Mataró. (Est. pesca i arts menors Cat.). GIRONA Demarcació Girona: Llotges (ordenades per nivell de venda): Roses, Blanes, Palamós, L’Escala, Llançà, Port de la Selva, San Feliu de Guíxols. Els pesquers consideren modalitat en crisi. (Est. pesca i arts menors Cat.). Alt Empordà: Caldria curs d’adobador de xarxes: 8 hores durant 3 mesos i fer aquesta formació durant els mesos de veda: Teranyines – de novembre a gener; arrossegament – gener i febrer (Estudi Alt Empordà). Necessitats de formació en Marineria: Curs de formació bàsica, patró portuari, curs de busseig de petita profunditat (curs oficial), formacions impartida per l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de l’Ametlla de Mar. Francès, anglès i alemany per a tasques d’atenció al públic portuari; Cursos especialitzats de mecànica, lampisteria, electricitat relacionat amb infraestructures portuàries. Ports i infraestructures marítimes: Necessitats de formació contínua en Administració/atenció al públic; Anglès telefònic; Atenció al públic; Alemany bàsic; Gestió de xarxes socials; Noves tecnologies; Procediments administratius. TARRAGONA Demarcació Tarragona: Llotges (ordenades per nivell de venda): Tarragona, Cambrils, Torredembarra. Negoci familiar, rentable quant ho porta la mateixa família, no genera ocupacions a tercers (Est. pesca i arts menors Cat.). TERRES DE L’EBRE Demarcació Terres de l'Ebre: Llotges (ordenades per nivell de venda): Sant Carles de la Ràpita, L’Ametlla de Mar, Les Cases de l’Alcanar l’Ampolla, Deltebre (Est. pesca i arts menors Cat.). Baix Ebre: es on es troba l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya (Ametlla de Mar). AQÜICULTURA CATALUNYA El desenvolupament del sector passa per la investigació científica i la integració d'espècies que contribueixen a reduir el efectes dels residus contaminants. El manteniment de l'entorn natural i la qualitat com a senyes d'identitat front a la producció extracomunitària de menys qualitat (Indicadors aqüicultura). TERRES DE L’EBRE Montsià: L'aqüicultura es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO)

Química (QUI)


Química (QUI) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU En el sector de la química seran competències altament requerides; Socials/culturals; Tècniques i mitjanament requerides; Gestió/direcció; Multiskilling i noves combinacions d'habilitats (estudi EC). CATALUNYA El sector químic té una forta presència a Catalunya, com demostra el fet que el 45% de la facturació estatal es concentra al Principat. Les exportacions catalanes del sector són pràcticament la meitat de les espanyoles. El desenvolupament del reciclatge pot disminuir la necessitat de productes de primera transformació en els propers 10 anys hi haurà una desacceleració de la demanda de productes de primera transformació que només es podrà cobrir amb un augment de la tendència al reciclatge (Informe Anual Indústria). L’activitat a Catalunya és encapçalada per la química bàsica. El seu pes específic dins de la branca és d’un 53% en termes de volum de negoci i un 33% en ocupació. Segueixen la química destinada al consum final, amb el 28% de la xifra de negoci, les fibres artificials i altres productes químics, amb l’11%, la química per a la indústria, amb el 8% i l’agroquímica, amb l’1%. Importància de la branca del reciclatge: pot reduir la necessitat per productes de primera transformació. No obstant, encara cal avançar en recerca per a la millora dels plàstics de 2a transformació. Existència de normatives medi ambientals cada cop més restrictives (Prospectiva de la indústria catalana 2018). BARCELONA Maresme: Una gran empresa química amplia la seva planta de Mataró. Ha inaugurat una segona línia de producció de detergents líquids a la seva factoria a Mataró. Dóna treball a unes 300 persones de forma directa i genera més de 1.900 llocs de treball indirectes (EMO novembre 2011). Vallès Occidental: La multinacional francesa posa en marxa la seva nova seu a Barberà del Vallès amb una inversió de 6 M€. És la segona productora d’estoigs farmacèutics a Catalunya. A la nova planta hi mantindrà la plantilla de 40 treballadors, que preveu augmentar amb una vintena de nous llocs de treball (EMO setembre 2011). Baix Llobregat, Vallès Oriental: La indústria química es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) Vallès Occidental, Vallès Oriental: En els darrers deu anys les indústries químiques han mostrat prou dinamisme per generar nous llocs de treball (Estudi Fem‐Vallès/UB). Necessitat de millorar la formació en: llengües per internacionalitzar el producte. Idiomes més demanats: anglès i alemany, en menor mida francès i xinès molt residualment. Formació contínua: logística (manteniment, gestió d'estocs i gestors de magatzems) i qualitat (compliment de la ISO, i normativa de qualitat de productes). Menys important: programació, producció i anàlisi de processos químics; Estratègia empresarial (finançament i comptabilitat); gestió de Recursos Humans; Atenció al client, gestió postvenda i reclamacions, gestió administrativa en suport informàtic de la documentació; Necessitats formatives prèvies a la contractació: Idiomes, àmbits tècnics de programació, producció, manteniment i logística. Àmbit transversal: Finançament (Diagnosi Gremi Químic Vallès). TARRAGONA Tarragonès: El sector químic es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). ANÀLISI I CONTROL (QUIA) TARRAGONA Tarragonès: L’elevat pes de la química bàsica és conseqüència de la forta presència d’aquesta activitat en el polígon petroquímic de Tarragona, que copsa aproximadament una quarta part de la producció estatal (21 milions de tones anuals) i la meitat de la producció química catalana. Aquest complex petroquímic és el més gran d’Espanya i un dels més importants del sud d’Europa (Informe Anual Indústria). QUÍMICA BÀSICA (QUIB) CATALUNYA A la química de base, les tendències de la innovació poden obrir nous mercats emergents, sobretot per a la industria plàstica, especialment en l’àmbit mèdic i en els esports i el lleure (Informe Anual Indústria). TARRAGONA Tarragonès: L’elevat pes de la química bàsica és conseqüència de la forta presència d’aquesta activitat en el polígon petroquímic de Tarragona, que copsa aproximadament una quarta part de la producció estatal (21 milions de tones anuals) i la meitat de la producció química catalana. Aquest complex petroquímic és el més gran d’Espanya i un dels més importants del sud d’Europa (Informe Anual Indústria). PROCES QUÍMIC (QUIE) BARCELONA Vallès Occidental, Vallès Oriental: Respecte a Catalunya, la seva participació supera el 25% del VAB en sis sectors: indústries químiques i farmacèutiques, fabricació d’equipament elèctric i electrònic, transformats de cautxú i plàstic, maquinària i equips mecànics, metal∙lúrgia i tèxtil‐confecció (Estudi Fem‐Vallès/UB). TARRAGONA Tarragonès: L’elevat pes de la química bàsica és conseqüència de la forta presència d’aquesta activitat en el polígon petroquímic de Tarragona, que copsa aproximadament una quarta part de la producció estatal (21 milions de tones anuals) i la meitat de la producció

Química (QUI)


química catalana. Aquest complex petroquímic és el més gran d’Espanya i un dels més importants del sud d’Europa (Informe Anual Indústria) TERRES DE L’EBRE Baix Ebre: La química es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). FABRICACIÓ I TRANSFORMACIÓ DE PRODUCTES QUÍMICS (QUIF) CATALUNYA Catalunya disposa d'un potencial important en la química d'especialitats per la presència de grans empreses (tintures, pintures, productes químics per la indústria, adhesius, sabons, perfums, cosmètics...) (Prospectiva de la indústria catalana 2018). La química d'especialitats troba cada cop més sortida en els sectors de la construcció, l'automòbil, l'electrònica i el tractament de l'aigua, i aquestes sortides seran un dels principals motors de creixement d'aquesta activitat. BARCELONA Vallès Oriental: 2 de les empreses amb més facturació són de la química (Informe Diputació i Cambra). FARMAQUÍMICA (QUIM) CATALUNYA Per a la química farmacèutica seran elements clau l'envelliment de la població, la tendència a la prevenció de malalties i l'augment de l'autodiagnòstic i l'automedicació. Les reformes del sistema de finançament de la sanitat apunten a la reducció del consum de medicaments: efecte negatiu en la indústria farmacèutica. Patologies que tendeixen a créixer: oncologia, diabetis i al∙lèrgies. Pels nous reptes que es presenten (noves teràpies, biotecnologia, nanotecnologia,...) no es disposen necessàriament dels avantatges o de les competències necessàries per posicionar‐se en els nous mercats futurs (Prospectiva de la indústria catalana 2018). Les empreses farmacèutiques amb més facturació l'any 2010 van ser: Almirall a Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). Novartis a Les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), Palafolls (Maresme), Barberà del Vallès (Vallès Occidental). Merck a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) i Esteve a Martorelles (Vallès Oriental), Celrà (Gironès), Banyeres del Penedès (Baix Penedès). BARCELONA Barcelonès: En facturació destaquen empreses del sector de la farmacèutica (Informe Diputació i Cambra). Baix Llobregat: Una gran empresa farmacèutica és una de les empreses que encapçala la llista d'empreses amb ingressos d'explotació superiors a 20 M€ (Informe Diputació i Cambra). Maresme: Les empreses líders en facturació pertanyen al sector del comerç i a la indústria manufacturera, sobretot de la farmacèutica i el tèxtil. Destaquen una de productes oftalmològics, i una altra que es dedica a la farmacèutica, nutrició humana i animal,...(Informe Diputació i Cambra). Vallès Occidental: La farmacèutica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Vallès Oriental: 2 de les empreses amb més facturació són del sector de la química. Les indústries d’alta tecnologia, com són la fabricació de productes farmacèutics i de productes informàtics i electrònics han crescut força durant la crisi (22,2% i 10,3%, respectivament) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Vallès Occidental, Vallès Oriental: Respecte a Catalunya, la seva participació supera el 25% del VAB en sis sectors: indústries químiques i farmacèutiques, fabricació d’equipament elèctric i electrònic, transformats de cautxú i plàstic, maquinària i equips mecànics, metal∙lúrgia i tèxtil‐confecció (Estudi Fem‐Vallès/UB). PASTA, PAPER I CARTO (QUIO) ESTATAL/EUROPEU La recuperació de paper s'ha duplicat en els últims anys, i gairebé el 70% del paper es recicla, sent un país capdavanter a Europa juntament amb països amb més tradició de reciclatge. També és al capdavant quant a reciclatge industrial (informe Anual Indústria). CATALUNYA Les comarques de Catalunya on la indústria del paper i cartró tenia més presència el 2010 eren Alt Penedès, Alt Camp, Anoia, Vallès Oriental i Ripollès, i amb menor mesura Baix Llobregat, Vallès Occidental, el Gironès, La Garrotxa i el Segrià (Informe Anual Indústria). TARRAGONA Alt Camp: El paper es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TERRES DE L’EBRE Terra Alta: El paper es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TRANSFORMACIÓ DE POLÍMERS (QUIT) CATALUNYA El plàstic és un dels principals productes de la química (química de base). S'estan desenvolupant noves vetes en la producció de plàstic, especialment el l'àmbit mèdic (pròtesis bioassimilables, ...), i l'esport i el lleure (calçat esportiu,...) (Prospectiva de la indústria catalana 2018). BARCELONA Anoia: Sorprèn la recuperació d’algunes branques industrials, com ara la de minerals no metàl∙lics, la química, el cautxú i el plàstic i altres indústries manufactureres (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra).

Química (QUI)


Bages: tendència positiva a les activitats del cautxú i el plàstic (Informe Conjuntura Activa Prospect). Vallès Occidental, Vallès Oriental: Respecte a Catalunya, la seva participació supera el 25% del VAB en sis sectors: indústries químiques i farmacèutiques, fabricació d’equipament elèctric i electrònic, transformats de cautxú i plàstic, maquinària i equips mecànics, metal∙lúrgia i tèxtil‐confecció (Estudi Fem‐Vallès/UB).

Sanitat (SAN)


Sanitat (SAN) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU Un dels principals descensos en el nombre de vacants s'ha produït a la categoria de Sanitat i Salut (‐18%) (informe Infojobs 2011). Entre 2010 i 2020 l'ocupació en el sector dels serveis no de mercat a Espanya baixarà en un 5,1% i necessitarà ocupar 1.182.000 llocs de treball (CEDEFOP). En el sector de la salut seran competències altament requerides; Socials/culturals; Tècniques; Gestió/direcció i mitjanament requerides; Multiskilling i noves combinacions d'habilitats (estudi EC). Alguns estudis europeus fan referència al fet que la retallada per part dels governs d'aquests serveis públics provocaran cert retrocés o alentiment del creixement en el sector. CATALUNYA Clúster Biotec a Catalunya: hi ha unes 250 empreses relacionades amb el sector biotecnològic i biomèdic (Acció10). BARCELONA Anoia: El sector sociosanitari com un dels 5 grans eixos a potenciar (Informe Diputació i Cambra). El sector sociosanitari es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Bages: Les activitats sanitàries i els serveis socials sense allotjament també han registrat augments considerables (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Els serveis d'atenció a la dependència i els serveis de la salut es consideren un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). A la sanitat detecten necessitats de FC sobre formació empresarial i gestió administrativa (professionals emprenedors) (Estudi Form. Continuada Bages). Perfil de formació: prestador del servei a domicili. El perfil no està adaptat al treball al domicili. Ocupació coberta habitualment amb formació relacionada amb l'assistència hospitalària o de residència. Es considera clau per al sector la introducció de tecnologia i innovació en la prestació dels serveis assistencials. Sector emergent i en creixement constant. Formació considerada prioritària en l'àmbit del sector d'atenció a la dependència: formació específica en malalts mentals, rehabilitació mèdica en geriatria, psicologia de la vellesa, mobilitat i transferència de malats, manualitats, incontinències, tècnic atenció sociosanitària, diagnòstic infermera, cures sociosanitàries, cura integral de l'ancià/na, cura de nafres, auxiliar de geriatria, atenció a la gent gran, curs malalties mentals infantils, mòdul integració en temps lliure de persones discapacitades, risoterapia, monitoratge de gent gran, tècniques i recursos en activitats de lleure. Formació específica: atenció a malalts de l'Alzheimer, intel∙ligència emocional, entrenament de la memòria, dietètica i nutrició, psicomotricitat. Transversal: gestió del temps, formació en eines informàtiques. Barcelonès: TIC cada vegada més presents en l'àmbit de la salut (sector on s'intueix espai per a empreses vinculades a les TIC Sanitari i sociosanitari). Aplicacions: serveis d'informació sanitària i difusió pels ciutadans/pacients es troben totalment desenvolupats, Serveis de gestió sanitària pilots, història clínica electrònica i recepta electrònica en fase pilot (Centre Can Bofí Vell). Les tecnologies mèdiques, la biomedicina i el sector sanitari són sectors amb oportunitats d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Berguedà: Destaquen els serveis dirigits al benestar de la població resident, com la sanitat (Informe Diputació i Cambra). Tendència positiva de les activitats sanitàries i de serveis socials (Informe Conjuntura Activa Prospect); L'atenció a les persones és un sector amb oportunitats d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). S’observen tendències comunes a altres comarques barcelonines, com l’auge de les activitats sanitàries i socials (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Garraf: Juntament amb el Baix Llobregat, la comarca de BCN on més han augmentat les empreses d’activitats sanitàries en el període analitzat (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Els serveis d'atenció a la dependència i la sanitat es consideren un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) Maresme: el sector TIC aplicat a la salut es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) Vallès Occidental: Clúster de la Salut de la Conca del Ripoll i Terrassa. Concentra un total de 166 empreses un 26.5% de les quals tenen producte propi. La facturació total està al voltant dels 2.145M€ i un 49.3% correspon a les empreses amb producte propi. Com a projectes principals podríem destacar: Imatge mèdica, Monitorització de l’hospital i Cosmètica‐Farmàcia per pells sensibles. A Sabadell: Activitat estratègica de futur. Formació Ocupacional en l'àmbit de l'atenció a persones dependents. L'oferta formativa actual no respon a les necessitats, es molt modular i no condueix a l'obtenció d'una titulació. Increment de la DDA de treballadors familiars. Cal prioritzar els perfils d'Auxiliar d'infermeria, auxiliar de gerontologia. Sector amb perspectives de creixement de futur com a conseqüència del progressiu sobreenvelliment. També en l'àmbit de les persones discapacitades donada la tendència a un major reconeixement legal (sobre tot malalties mentals). Segons calendari establert amb la implementació de la LAPAD: entre 2010‐2013 es preveu la incorporació al sistema d'atenció a la dependència persones de grau II nivell 1 (dependència severa) i de grau i nivell 2 (dependència moderada) que incrementarà la demanda de serveis domiciliaris. 2014‐2015 la incorporació al sistema de persones dependents de grau I, nivell 1 (dependència moderada) donarà lloc a la substitució de l'entorn familiar de prestació per l'institucional. Més enllà del 2015 es preveu increment en la prestació directa de serveis pel que es donarà una progressiva requalificació de les prestacions econòmiques per Cuidadors no professionals que passaran a serveis directes de serveis públics o prestacions econòmiques vinculades a un servei. Es preveu un major desenvolupament dels serveis relacionats amb la tasca de prevenció (promoció de condicions de vida saludables), rehabilitació i els de prevenció. També ajuts que promouen l'autonomia personal mitjançant l'utilització de noves tecnologies (Oportunitats treball llei dep. Sabadell). GIRONA Baix Empordà: La salut es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Gironès: La biotecnologia i els serveis d'atenció a la dependència es consideren sectors amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). LLEIDA Segrià: La biotecnologia es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO).

Sanitat (SAN)


TARRAGONA Demarcació Tarragona: Perfils més demandats: treballador familiar, auxiliar de geriatria, infermeria, treballador social i educador social. Perfils mes difícils de trobar: infermeria, educadora social i metge. Perfils més demandats amb dificultats de trobar (per ordre de més a menys): Infermer, Educador social, Metge. El Perfil d'infermeria te més dificultats a l'empresa privada, mentre que el perfil de metge te més dificultats als centres públics. Professionals més demandats i les seves necessitats formatives: treballadors familiars (patologies mentals); treballadores socials/educadores socials (reciclatge en legislació i prog. informàtics); cuidadors informals (formació en la cura de les persones). Demanda de nous serveis i generació de nous llocs de treball: augmentar i especialitzar el servei d'assistència a domicili, com a conseqüència de l'augment de la demanda que genera la nova llei (Estudi dependència Tarragona). Baix Camp: El sector de la salut i la nutrició humana i animal es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació. Els serveis d'atenció a la dependència, els serveis de la salut, i la sanitat es consideren sectors amb oportunitats d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). DIETÈTICA (SAND) TARRAGONA Baix Camp: El sector de la salut i la nutrició humana i animal es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO).

Seguretat i medi ambient (SEA)


Seguretat i medi ambient (SEA) GESTIÓ AMBIENTAL (SEAG) ESTATAL/EUROPEU Es objectiu de la UE: Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle almenys en un 20% en comparació amb els nivells de 1990, o en un 30% si es donen les condicions a l'efecte; incrementar el percentatge de les fonts d'energia renovables en el nostre consum final d'energia fins a un 20% i en un 20% l'eficàcia energètica. Invertir en tecnologies més netes i amb menors emissions de carboni ajudarà al nostre medi ambient, contribuirà a lluitar contra el canvi climàtic i crearà noves oportunitats empresarials i d'ocupació (EUROPA 2020). BARCELONA RMB: Algunes de les activitats amb major perspectiva de creixement en medi ambient són les de Vigilància, control i reducció de la contaminació: control i anàlisi mediambiental, gestió mediambiental per a l’empresa i especialització en control d’emissions de CO2; Tractament de residus municipals i industrials: àmbit de residus (tant en Gestió mediambiental per a l’empresa com en Millora del medi ambient urbà); Territori i espais naturals: gestió d’espais naturals; Consultoria mediambiental; Tècnics en mostreig mediambiental. Es demanen competències professionals de Recerca i aplicació de les noves tecnologies ambientals; Coneixements relatius als sistemes de gestió mediambientals i estudis d’impacte, avaluació i auditories mediambientals. Es demanen competències professionals de tractament de residus i higiene ambiental: plantes de tria de residus, plantes depuradores d’aigua. Es demanda una elevada especialització en determinats sectors ambientals com per exemple en el camp de l’aigua o els residus (Estudi sectors emergents Regió Metropolitana). Bages: L'estalvi energètic i la indústria medi ambiental es consideren sectors amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) Barcelonès: aquesta àrea es consolida com un territori especialitzat en serveis personals i socials, però també amb punts forts en energia i medi ambient (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Anoia: El medi ambient es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Vallès Occidental: Les ciències i tecnologies ambientals es consideren un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació. Entre els 10 sectors on més han augmentat les empreses destaquen les activitats vinculades al medi ambient, com són la distribució d’aigua o el tractament i la gestió de residus (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). GIRONA Garrotxa: El medi ambient es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TARRAGONA Tarragonès: El tractament de residus es considera sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). PROTECCIÓ CIVIL (SEAL) TERRES DE L’EBRE Baix Ebre: La seguretat es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). CONTROL I SEGURETAT (SEAS) BARCELONA Osona: Hi ha poques branques de serveis empresarials a Osona que registrin augments (2008‐2010). Destaquen la mediació financera, les activitats de seguretat i investigació i les activitats administratives d’oficina (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra).

Serveis socioculturals i a la comunitat (SSC)


Serveis socioculturals i a la comunitat (SSC) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU Entre 2010 i 2020 l'ocupació en el sector dels serveis no de mercat a Espanya baixarà en un 5,1% i necessitarà ocupar 1.182.000 llocs de treball (CEDEFOP). En el sector del treball social seran competències altament requerides; Socials/culturals; Tècniques; Gestió/direcció i mitjanament requerides; Multiskilling i noves combinacions d'habilitats (estudi EC). Alguns estudis europeus fan referència al fet que la retallada per part dels governs d'aquest serveis públics provocaren cert retrocés o alentiment del creixement en el sector. CATALUNYA Sector amb potencial creixement la dependència (ECO). NN de qualificació al lloc de treball i per trobar personal als serveis socials: experiència prèvia, coneixements teòrics del lloc de treball, tracte amb el client, atenció a persones dependents en institucions, atenció a persones dependents en domicili. La formació requerida és majoritàriament CFGM i CFGS de FPI. Transversals: resolució de problemes, treball en equip (Baròmetre quantitatiu). BARCELONA Vallès Occidental: Les ciències socials i les humanitats es consideren sectors amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). LLEIDA Pallars Jussà: Només en el sector dels serveis d’atenció és d’esperar un augment significatiu de l’activitat i l’ocupació terciària, a més dels sectors d’alta tecnologia i qualificació, de moment poc presents a l’àmbit (Pla Estr. Pallars Jussà 2009‐2011). ACTIVITATS CULTURALS I RECREATIVES (SSCB) BARCELONA Baix Llobregat: Les activitats esportives i d'entreteniment es consideren un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Berguedà: Les activitats amb un major dinamisme empresarial (2008‐2010) han estat informació i comunicacions, activitats artístiques i d’entreteniment i hostaleria (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). GIRONA Alt Empordà, Gironès i la Selva: La cultura es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). LLEIDA Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Vall d'Aran: Les activitats culturals vinculades al turisme es consideren sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TARRAGONA Baix Camp: La cultura es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). FORMACIÓ I EDUCACIÓ (SSCE) BARCELONA Berguedà: Tendència positiva de les activitats d'Educació (Informe Conjuntura Activa Prospect). SERVEIS AL CONSUMIDOR (SSCI) CATALUNYA Bages, Garraf (BARCELONA), Gironès (GIRONA), Segarra (LLEIDA), Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès (TARRAGONA), Terra Alta i Ribera d’Ebre (TERRES DE L’EBRE): La neteja es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). NETEJA (SSCL) TARRAGONA Alt Camp: FO dirigida a augmentar l'ocupabilitat de persones amb discapacitat psíquica i/o física. Es proposa l'especialitat formativa de neteja per ser una demanda habitual que va en augment en empreses del sector, altres empreses i administracions públiques. Actualment no hi ha persones amb discapacitat formades amb aquesta especialitat. Necessitat d'adaptar la formació a les característiques d'aquest col∙lectiu (Inf. nec. form. persones amb disc. Alt Camp). ACTIVITATS RECREATIVES (SSCR) GIRONA Alt Empordà: Sector del lleure, necessitats formatives actuals: 1. Premonitor/a de lleure adreçats a joves de 14‐17 anys 2. Monitor/a de lleure infantil i juvenil: adreçat als i les joves de més de 18 anys. 3. Director/a de lleure infantil i juvenil: adreçat a persones de més de 23 anys i amb formació mitjana (batxillerat o equivalent) 4. Formació continuada i reciclatge dels directors de lleure que continuen desenvolupant la direcció d’activitats i serveis: necessitat de formació del personal en la gestió i administració d’empreses (la majoria dels professionals reconeixen manca de formació), en noves tecnologies, en ofimàtica, en màrqueting, reserves en línia, formació en idiomes. Sector del lleure, necessitats emergents: L’ampliació i diversificació de l’oferta educativa i de lleure de les empreses i municipis de la

Serveis socioculturals i a la comunitat (SSC)


comarca, demanda la formació específica de tècnics de joventut, dinamitzadors i de monitors i especialistes; Necessitats formatives en la gestió i administració dels recursos i dels serveis; Formació en les TIC, noves tecnologies; Captació i atenció de clients; Ofimàtica, reserves en línia, idiomes... (Estudi Alt Empordà). ASSITENCIA SOCIAL (SSCS) CATALUNYA Sector amb potencial de creixement la dependència (ECO). BARCELONA Anoia: El sector sociosanitari com un dels 5 grans eixos a potenciar (Informe Diputació i Cambra). Bages: Les activitats sanitàries i els serveis socials sense allotjament també han registrat augments considerables (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Els serveis d'atenció a la dependència i els serveis de la salut es consideren un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). A la sanitat detecten necessitats de FC sobre formació empresarial i gestió administrativa (professionals emprenedors)(Estudi Form. Continuada Bages). Perfil de formació: prestador del servei a domicili. El perfil no està adaptat al treball al domicili. Ocupació coberta habitualment amb formació relacionada amb l'assistència hospitalària o de residència. Es considera clau per al sector la introducció de tecnologia i innovació en la prestació dels serveis assistencials. Sector emergent i en creixement constant. Formació considerada prioritària en l'àmbit del sector d'atenció a la dependència: formació específica en malalts mentals, rehabilitació mèdica en geriatria, psicologia de la vellesa, mobilitat i transferència de malats, manualitats, incontinències, tècnic atenció sociosanitària, diagnòstic infermera, cures sociosanitàries, cura integral de l'ancià, cura de nafres, auxiliar de geriatria, atenció a la gent gran, curs malalties mentals infantils, mòdul integració en temps lliure de persones discapacitades, risoterapia, monitoratge de gent gran, tècniques i recursos en activitats de lleure. Formació específica: atenció a malalts de l'Alzheimer, intel∙ligència emocional, entrenament de la memòria, dietètica i nutrició, psicomotricitat. Transversal: gestió del temps, formació en eines informàtiques. Barcelonès: Aquesta àrea es consolida com un territori especialitzat en serveis personals i socials, però també amb punts forts en energia i medi ambient (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Formació: L'aplicació de la Llei , obligarà a formar en matèria de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i suport a les seves famílies, en especial als serveis de teleassistencia i d'ajuda a domicili. Pel que fa a la FO, els cursos que s'adeqüen a aquestes necessitat són: SSCG0111 Gestió de trucades de teleassistència, SSCS01 Cuidador/a de discapacitats/des físics i psíquics, SSCS0108 Atenció sociosanitària a persones al domicili, SSCS0208 Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions sociosanitàries (Centre Can Bofí Vell). Berguedà: Tendència positiva de les activitats sanitàries i de serveis socials (Informe Conjuntura Activa Prospect). S’observen tendències comunes a altres comarques barcelonines, com l’auge de les activitats sanitàries i socials (2008‐2010) (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Destaquen els serveis dirigits al benestar de la població resident, com la sanitat (Informe Diputació i Cambra). L'atenció a les persones és un sector amb oportunitats d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Vallès Occidental: Es detecta com a perfil professional emergent el relacionat amb l’atenció a les persones, amb una demanda social creixent per l’envelliment de la població i pel nou context de demanda que ha suposat l’aplicació de la Llei de la dependència i de la Llei de Serveis Socials de Catalunya (InfoFormació Vallès 2009). LLEIDA Pallars Jussà: Només en el sector dels serveis d’atenció és d’esperar un augment significatiu de l’activitat i l’ocupació terciària, a més dels sectors d’alta tecnologia i qualificació, de moment poc presents a l’àmbit (Pla Estr. Pallars Jussà 2009‐2011). Segarra: Els serveis d'atenció a la dependència es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TARRAGONA Alt Camp i Tarragonès: Els serveis d'atenció a la dependència es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Baix Camp: Els serveis d'atenció a la dependència, els serveis de la salut, i la sanitat es consideren sectors amb oportunitats d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Tarragonès: Necessitats formatives: Reciclatge i actualització de coneixements, atenció a les persones amb demència, prevenció de riscos laborals, sobre dependència. (Estudi dependència Tarragona). TERRES DE L’EBRE Ribera d'Ebre, Terra Alta: Els serveis d'atenció a la dependència es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). ESPECIALITATS SENSE ÀREA DEFINIDA (DOCÈNCIA I INVESTIGACIÓ) (SSCX) BARCELONA Vallès Occidental: Les ciències i tecnologies experimentals i el disseny de noves molècules i materials es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO).

Tèxtil, confecció i pell (TPC)


Tèxtil, confecció i pell (TPC) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU En el sector del tèxtil seran competències altament requerides; Socials/culturals; Tècniques; Gestió/direcció i mitjanament requerides; Multiskilling i noves combinacions d'habilitats (estudi EC). Entre 2010 i 2020 el sector de la indústria a Espanya necessitarà ocupar 854.000 llocs de treball (CEDEFOP). La distribució en el tèxtil ha anat absorbint funcions pròpies de la indústria (definició del producte, disseny, estratègia de preus). Ha concentrat el poder de negociació i s'ha convertit en el motor de la cadena tèxtil (Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2011). CATALUNYA La distribució en el tèxtil ha anat absorbint funcions pròpies de la indústria (definició del producte, disseny, estratègia de preus). Ha concentrat el poder de negociació i s'ha convertit en el motor de la cadena tèxtil. No obstant això, l'ocupació en el sector continua baixant (Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2011). Possibilitats de futur en l'àmbit dels tèxtils tècnics, tèxtils innovadors ‐ tèxtils intel∙ligents (resistents a l'aigua, roba per a col∙lectius professionals específics, per al transport, salut...). Molt important la promoció de la marca ‐‐> màrqueting i TIC per conèixer tendències que arriben (Prospectiva de la indústria catalana 2018). Tèxtils verds (cotó ecològic, fibres artificials a base de bambú...). Reconversió del sector. Clúster Moda Tèxtil (branding & retail): 140 empreses, que ocupen a uns 10.000 treballadors i facturen uns 4.038 M€ (Acció10). BARCELONA Bages: El tèxtil bagenc, 251 M€ de facturació anual, és un sector molt especialitzat. Destaquen un parell d'activitats, el tèxtil sanitari i la cinteria. Vallès Oriental: El polígon industrial de Can Montcau‐Can Malé a Lliçà d’Amunt serà la futura seu logística mundial i de venda outlet d'un gran grup tèxtil (premsa). Vallès Occidental, Vallès Oriental: Respecte a Catalunya, la seva participació supera el 25% del VAB en sis sectors: indústries químiques i farmacèutiques, fabricació d’equipament elèctric i electrònic, transformats de cautxú i plàstic, maquinària i equips mecànics, metal∙lúrgia i tèxtil‐confecció (Estudi Fem‐Vallès/UB). CALÇAT (TCPC) BARCELONA Anoia: Es destaca com a empresa d'alt creixement una fabricant i comercialitzadora del calçat esportiu (Informe Diputació i Cambra). CONFECCIÓ (TCPF) BARCELONA Anoia: El sector del tèxtil i la confecció es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Clúster de la pell grossa (Clústers i competitivitat). Berguedà: Tendència positiva a les activitats de la indústria del tèxtil, confecció i cuir (Informe Conjuntura Activa Prospect). Les empreses manufactureres estan entre les líders en facturació, sobre tot les de la indústria tèxtil, alimentària i fusta. El tèxtil i les indústries extractives han perdut el protagonisme que havien tingut (Informe Diputació i Cambra). Vallès Occidental: Una de les empreses amb més facturació de la comarca és una gran marca tèxtil (Informe Diputació i Cambra). Es detecta com a perfil professional emergent el relacionat amb tèxtil i de la confecció, de forta tradició a la comarca i que en aquests moments es troba amb empreses que estan portant a terme un procés de relocalització industrial i que tenen dificultats per cobrir determinats perfils professionals (InfoFormació Vallès 2009). El sector del tèxtil es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). GÈNERE DE PUNT (TCPG) BARCELONA Anoia: Es destaca com a empresa d'alt creixement una que elabora gèneres de punt (Informe Diputació i Cambra). Clúster gènere de punt. Actualment el sector representa el 35% d’ocupació i el 24% del producte industrial de la comarca, que es tradueix en un 15% d’ocupació i un 10% en relació al conjunt de la comarca. Aquest clúster aglutina 113 empreses, que donen ocupació a 2.611 treballadors i facturen uns 269 M€ (Acció10). Maresme: Clúster gènere de punt. Hi ha unes 1.050 empreses que donen feina a uns 8.900 treballadors i generen un volum de negoci de 1.495 M€. La comarca està especialitzada bàsicament en la fabricació de teixits i articles de vestuari en punt (Acció10). ENNOBLIMENT DE MATÈRIES TÈXTILS I PELLS (TCPN) BARCELONA Anoia: Clúster de la pell grossa (Clústers i competitivitat). PRODUCCIÓ DE FILS I TEIXITS (TCPP) CATALUNYA El tèxtil al 2010 creix per les exportacions de productes per a usos tècnics i industrials/indústria de capçalera, filats, teixits i acabats (Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2011).

Tèxtil, confecció i pell (TPC)


BARCELONA Maresme: Les empreses líders en facturació pertanyen al sector del comerç i a la indústria manufacturera, sobretot la farmacèutica i el tèxtil (Informe Diputació i Cambra). El dels teixits intel∙ligents es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO).

Transport i manteniment de vehicles (TMV)


Transport i manteniment de vehicles (TMV) CONJUNT FAMÍLIA / ALTRES ESTATAL/EUROPEU Les necessitats son per a totes les categories (la PRL, la qualitat i el treball en equip) (Form. contínua als serveis a Cat.). CATALUNYA Canvis d'hàbits de la població per reducció de pressupostos familiars i augments de preu de combustibles (cotxes compartits, transports col∙lectius, lloguer, vehicles urbans...). Envelliment de la població, disminució de la mida mitjana de les llars i augment del nombre de llars amb una unitat familiar ‐‐> impacte important en la mobilitat i els vehicles sol∙licitats (Prospectiva de la indústria catalana 2018). Clúster motocicleta: A Catalunya hi ha 91 empreses, entre fabricants i proveïdors (electrònica, frens, plàstics, tubs d’escapament, pintures...) que representen el 79% de la producció espanyola (Acció10). La FC en treballadors majors de 45 anys element clau per a gestionar el canvi demogràfic a les empreses que permet revaloritzar la capacitat d’aportació de coneixements i experiència. Les necessitats son per a treballadors no qualificats (Internet i correu electrònic, atenció al client), treballadors qualificats (Atenció al client, Internet i correu electrònic) per a comandaments i quadres directius (anglès, organització i planificació del treball i tècniques de negociació). Les necessitats de formació dels treballadors majors de 45 anys no es cobreixen amb la FC que realitzen les empreses. La FC no es troba plantejada per a grups transversals, ni segmentada per a col∙lectius específics (Form. contínua als serveis a Cat.). BARCELONA Anoia: El motor, en l'àmbit dels serveis, un dels 5 grans eixos a potenciar (Informe Diputació i Cambra). Bages: El sector de venda de vehicles es concentra a Manresa i a Sant Fruitós de Bages. Destaca el creixement d’alguns serveis a la producció (2008‐2010), com la reparació de maquinària, l’emmagatzematge i altres activitats afins al transport (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra). Baix Llobregat: Clúster 6M, sistemes intel∙ligents de suport a la mobilitat. En l’actualitat s'està treballant en el desenvolupament del clúster de sistemes intel∙ligents de suport a la mobilitat, per tal de donar resposta a una demanda actual i de futur, les tecnologies i sistemes de mobilitat aplicables a àmbits com: TIC, Fotònica, Logística, Geomàtica, Aeronavegació i Telemàtica. El clúster està localitzat a la zona del Delta del Llobregat (Acció10). La mobilitat es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TRANSPORT AERI (TMVA) CATALUNYA Potencial creixement del sectors de la logística i el transport (ECO). TRANSPORT PER CARRETERA (TMVC) ESTATAL/EUROPEU Entre 2010 i 2020 l'ocupació en distribució i transports a Espanya Δ en un 15,3% i necessitarà ocupar 2.677.000 llocs de treball (CEDEFOP). En el sector del transport seran competències altament requerides; Socials/culturals: competències interculturals, treball en equip, autogestió, emprenedoria i capacitat d'innovar i mitjanament requerides; Gestió/direcció: gestió intercultural, gestió de la cadena de valor internacional, gestió financera internacional, gestió "verda" (implementar i gestionar polítiques i solucions climàtica i ambientalment "friendly") (estudi EC). CATALUNYA Potencial creixement del sectors de la logística i el transport (ECO). REPARACIÓ DE VEHICLES DE DOS O TRES RODES (TMVD) BARCELONA Bages: La reparació de vehicles és a gairebé tots els municipis de la comarca (Informe Diputació i Cambra). ELECTROMECÀNICA DE VEHICLES (TMVG) CATALUNYA L'evolució de l'electrònica integrada i la comunicació que cal instaurar entre els vehicles i les infraestructures fan que nous actors entrin al mercat, procedents de l'electrònica i dels programaris, però també dels organismes de regulació dels transports, fins i tot de les assegurances (Prospectiva de la indústria catalana 2018). BARCELONA Anoia: El sector de l'automoció es considera amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Automoció / motociclisme de competició. Perfils professionals amb més potencial d'ocupació: 1 mecànic de competició de motocicletes. 2 carrosser de competició de motocicletes. Possibilitats per reconduir persones desocupades provinents del sector de l'automoció i amb experiència en l'àmbit de la reparació i manteniment de vehicles, per a ocupar vacants relatives al perfil de mecànic de motocicletes i de carrosser, prèvia especialització en mecànica de competició de motocicletes. No existeix formació reglada adient. (Estudi perfils prof. Anoia). Una multinacional francesa inverteix 6,5 M€ per ampliar la planta de producció a La Pobla de Claramunt. Crearà 70 nous llocs de treball, fins assolir uns efectius de 430 treballadors en aquesta planta. L'empresa es dedica a la fabricació de plàstics per al sector de l’automoció (EMO març 2012). Bages: L'automoció es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). En termes de facturació es destaca la presència d'empreses auxiliars del sector de l'automoció. El sector relacionat amb el metall, concentrat al voltant de Manresa,



està vinculat amb l'automoció. Dins d'aquest sector, destaquen una empresa fabricant de components electrònics de l'automòbil; una fabricant de vehicles multiservei; una fabricant de llantes d'alumini per vehicles; i una que es dedica a dissenyar, desenvolupar i fabricar components metàl∙lics per l'automòbil (Informe Diputació i Cambra). Baix Llobregat: 2 empreses d'automoció encapçalen la llista d'empreses amb ingressos d'explotació superiors a 20 M€ (Informe Diputació i Cambra). Vallès Occidental: 1 de les empreses amb més facturació és de prestació de serveis relacionats amb el sector de l'automoció i la seguretat vehicular i viària (Informe Diputació i Cambra). Una multinacional alemanya escull Catalunya per desenvolupar i produir components pel vehicle elèctric. La firma té previst crear nous llocs de treball de manera progressiva que s’afegiran als prop de 450 que ja té a Rubí. (EMO Octubre 2011). RMB: Es demanen competències professionals d'automoció i vehicle elèctric: cal preparar professionals que tinguin coneixements elèctrics ‐‐> funcionament de bobines, resistències, xarxes de distribució per conducció/inducció, etc. Caldrà valorar què s’ha de fer amb tot el personal tècnic que actualment està treballant en el sector auxiliar de l’automoció fabricant motors, tubs d’escapament o altres elements tecnològics que quedaran en desús (Estudi sectors emergents Regió Metropolitana). GIRONA Alt Empordà: Sector dels vehicles elèctrics: Mecànics amb formació de graus però amb especialització en motocicletes i/o en vehicles elèctrics. Comercials, tant a nivell nacional com internacional (Estudi Alt Empordà). CARROSERIA DE VEHICLES (TMVL) BARCELONA Anoia: El sector de l'automoció es considera amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Automoció / motociclisme de competició. Perfils professionals amb més potencial d'ocupació: 1 mecànic de competició de motocicletes. 2 carrosser de competició de motocicletes. Possibilitats per reconduir persones desocupades provinents del sector de l'automoció i amb experiència en l'àmbit de la reparació i manteniment de vehicles, per a ocupar vacants relatives al perfil de mecànic de motocicletes i de carrosser, prèvia especialització en mecànica de competició de motocicletes. No existeix formació reglada adient. (Estudi perfils prof. Anoia). Una multinacional francesa inverteix 6,5 M€ per ampliar la planta de producció a La Pobla de Claramunt. Crearà 70 nous llocs de treball, fins assolir uns efectius de 430 treballadors en aquesta planta. L'empresa es dedica a la fabricació de plàstics per al sector de l’automoció (EMO març 2012). Bages: L'automoció es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). En termes de facturació es destaca la presència d'empreses auxiliars del sector de l'automoció. El sector relacionat amb el metall, concentrat al voltant de Manresa, està vinculat amb l'automoció. Dins d'aquest sector, destaquen una empresa fabricant de components electrònics de l'automòbil; una fabricant de vehicles multiservei; una fabricant de llantes d'alumini per vehicles; i una que es dedica a dissenyar, desenvolupar i fabricar components metàl∙lics per l'automòbil (Informe Diputació i Cambra). Baix Llobregat: 2 empreses d'automoció encapçalen la llista d'empreses amb ingressos d'explotació superiors a 20 M€ (Informe Diputació i Cambra). Vallès Occidental: 1 de les empreses amb més facturació és de prestació de serveis relacionats amb el sector de l'automoció i la seguretat vehicular i viària (Informe Diputació i Cambra). Una multinacional alemanya escull Catalunya per desenvolupar i produir components pel vehicle elèctric. La firma té previst crear nous llocs de treball de manera progressiva que s’afegiran als prop de 450 que ja té a Rubí. (EMO Octubre 2011) RMB: Es demanen competències professionals d'automoció i vehicle elèctric: cal preparar professionals que tinguin coneixements elèctrics ‐‐> funcionament de bobines, resistències, xarxes de distribució per conducció/inducció, etc. Caldrà valorar què s’ha de fer amb tot el personal tècnic que actualment està treballant en el sector auxiliar de l’automoció fabricant motors, tubs d’escapament o altres elements tecnològics que quedaran en desús (Estudi sectors emergents Regió Metropolitana). GIRONA La Selva: Clúster Carrossers de Catalunya. La majoria i més importants empreses del sector estan a Arbúcies. Hi ha un total de 23 empreses dedicades, amb 1.276 treballadors i una facturació de 250 M€. També s’estén fora de la comarca, cap al nord del Maresme i Osona, on els fabricants tenen filials per a algunes parts del procés, com la soldadura. S’estima que la producció representa el 90% de la del segment d’autocars a Catalunya i el 60% de la d’Espanya (Accio10). TRANSPORT MARÍTIM (TMVM) CATALUNYA Potencial creixement del sectors de la logística i el transport (ECO). AEREONÀUTICA (TMVO) CATALUNYA Clúster Aeroespacial: L’activitat aeroespacial representa a Catalunya més de 2.000 M€ de facturació anual; més de 20.000 llocs de treball, alta proporció de llocs molt qualificats; un 60% d’exportació, en un sector d’alta productivitat; Valor afegit elevat i cicle de producte molt llarg (assegura llocs de treball a llarg termini) (Acció10). BAIE ‐ Associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai. BARCELONA Anoia: Aeronàutica/aviació corporativa. Perfils professionals que presenten més potencial d'ocupació: 1) tècnic mecànic d'aviònica, 2) tècnic mecànic d'aeromecànica, 3) tècnic de cel∙la. Les oportunitats d'ocupació es relacionen amb els perfils de manteniment aeronàutic. Moltes possibilitats per reconduir persones desocupades provinents de sectors industrials tradicionals, especialitzats en l'àmbit de la mecanització de peces, la manipulació d'equips o en treballs de carrosseria. + realització de cursos específics de manteniment aeronàutic i aeromecànic. Important la formació en competències transversals: organització del treball, la gestió d'equips, la planificació de tasques,



l'autonomia, la capacitat d'iniciativa i la responsabilitat (aquest aspectes son comuns als sectors de l'aviació, automoció, informació i la comunicació i energies renovables) (Estudi perfils prof. Anoia). Anoia, Bages, Baix Llobregat: L'aeronàutica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Garraf: Escola de Formació Aeronàutica de Vilanova i la Geltrú (EFAV). TERRES DE L’EBRE Montsià: L'aeronàutica es consideren un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). TRANSPORT PER RAIL O CABLE (TMVR) CATALUNYA Clúster Ferroviari de Catalunya: La indústria ferroviària catalana concentra unes 150 de les 600 empreses presents a l’Estat, amb 100.000 treballadors i una facturació de 15.000 M€. (Acció10). NÀUTICA (TMVU) CATALUNYA Clúster Marítim de Catalunya: El sector de la nàutica d’esbarjo a Catalunya engloba dos negocis en la seva vessant industrial: la construcció d’embarcacions i el repair i refit (reparació, manteniment i transformació). Ambdós segments de negoci estan constituïts a nivell agregat per 66 empreses que facturen 150 M€ i donen feina a uns 2.000 treballadors. D’aquestes xifres, 30 empreses, 778 treballadors i 67 M€ de facturació corresponen als constructors d’embarcacions (Acció10). Catàleg d'ocupacions de difícil cobertura (2n trimestre 2012): Cap de màquines de vaixell mercant, maquinistes navals, mecànics de litoral, mecànics navals, pilots de vaixells mercants, sobrecàrrecs de vaixells, oficials radioelectrònics de la marina mercant, cuiners de vaixell, caldereters (mestrances), greixadors de màquines de vaixells, bombers de vaixells especialitzats, contramestres de coberta (excepte pesca), mariners de coberta (excepte pesca), mossos de coberta. BARCELONA Maresme: La indústria nàutica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). GIRONA Alt Empordà: Electrònica marina, curs d’especialització d’electrònica (reparació dels equips electrònics dels vaixells de pesca, GPS, radars, sondes de vaixells de pesca). Sector nàutic, drassanes i reparació d'embarcacions, per cobrir perfils emergents o necessitats d'ocupació no cobertes, caldria una formació per reciclar treballadors que han desenvolupat el seu ofici en altres sectors (construcció) i reconduir‐los cap al sector de la nàutica, com mecànics nàutics, electrònics marins, fusters, laminadors, comercials amb bons coneixements del món nàutic (característiques dels vaixells,navegació...). Altres necessitats formatives; idiomes (francès i anglès) per a personal administratiu i comercial, comercials amb bons coneixements del món nàutic (característiques dels vaixells, navegació...) (Estudi Alt Empordà). Baix Empordà: La nàutica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Gironès: La robòtica submarina es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). REPARACIÓ DE MOTORS D’AVIACIÓ (TMVV) BARCELONA Garraf: Escola de Formació Aeronàutica de Vilanova i la Geltrú (EFAV). ESPECIALITATS SENSE ÀREA DEFINIDA (AUTOMOCIÓ) (TMVX) ESTATAL/EUROPEU En el sector de l'automoció seran competències altament requerides; Tècniques, Gestió/direcció, Multiskilling i noves combinacions d'habilitats (estudi EC). Necessitats formatives transversals: Automoció amb caràcter general: idiomes (anglès), prevenció de riscos, qualitat, treball en equip, capacitat de comunicació, adaptació als canvis tecnològics o organitzatius, iniciativa, creativitat, cultura empresarial/laboral. Competències prioritàries: anglès, habilitats comercials, qualitat, prevenció de riscos laborals, medi ambient, anàlisi i millora de processos productius, orientació cap a la millora continua, treball en equip, lideratge. Automoció responsables d'organització, direcció i planificació: màrqueting i vendes, aptitud comercial i postvenda, gestió de projectes, mètodes i temps, lideratge, la capacitat de gestionar i coordinar equips humans, anglès, orientació comercial (Estudi SEPE). CATALUNYA A Catalunya aquesta indústria està posicionada en la branca més clàssica i la part més essencial de components electrònics, que cada vegada té més importància, s'importa. D'ara endavant, la qüestió sobre l'eficiència energètica dels vehicles serà central. El desenvolupament de productes nous, com els vehicles híbrids o els vehicles urbans, amb la intersecció dels vehicles automòbils tradicionals i de dues rodes, podria constituir un segment amb futur i dinamitzar l'activitat del sector: motorització híbrida, mida petita, lleugers ("vehicles del futur"). La taxa de jubilacions en la indústria de l'automòbil en els propers 20 anys serà molt alta (Prospectiva de la indústria catalana 2018). Clúster Automoció: l’Automoció és el 2n sector industrial d’Espanya, donant ocupació a l’11% de la població activa. Catalunya concentra el 41% de la xifra de negoci de la indústria auxiliar d’automoció de tot l’Estat i prop del 38% de les empreses fabricants. És la 1a comunitat autònoma en importància del sector de l’automoció a Espanya (Acció10). Clúster de la moto: EMO atorga els 12 M€ en crèdits previstos en el Pla de Suport al sector de la motocicleta que serviran per finançar 14 nous projectes d’empreses del sector, fabricants de motocicletes i empreses de components, amb una inversió total induïda per part de les empreses de 31,5 M€ (EMO octubre 2011)

Vidre i ceràmica (VIC)


Vidre i ceràmica (VIC) VIDRES (VICV) CATALUNYA Clúster òptica i fotònica: El Clúster d’Enginyeria d’Òptica i Fotònica concentra un total de 38 empreses a Catalunya (el 60% del total espanyol) que facturen 600 M€ i ocupa a 4.900 treballadors. BARCELONA Baix Llobregat i Vallès Occidental: L'òptica i la fotònica es considera un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO)

Sectors


Sectors AGRÀRI CATALUNYA Descens de l’agricultura (“Sectors emergents: la formació com a eina clau de futur” ‐ PPT Fundació Cirem). INDÚSTRIA ESTATAL/EUROPEU Serveis es manté com el principal macrosector generador d'ocupació al nostre país, amb gairebé el 42% del total de l'oferta d'ocupació. El segueix el macrosector industrial, que concentra una mica més del 40% de l'oferta, i informació i comunicació. El major percentatge d'ofertes d'ocupació no qualificat va dirigit a cobrir llocs de peó, operari i mosso de magatzem. Els sectors industrial, electrònica i material elèctric, maquinària i equip mecànic, alimentació i automoció ocupen les primeres posicions com a generadores d'ocupació per a tècnics de Formació Professional. Alimentació se situa al capdavant de la demanda de professionals no qualificats, seguida per hoteleria i turisme i indústria. (Informe Infoempleo i Adecco 2011). Les vacants registrades a les categories professionals Qualitat, producció i I+D va augmentar en un 24% i les d'Enginyers i tècnics en un 20% (informe Infojobs 2011). La participació del sector industrial en l’ocupació global va retrocedir en tots els casos, amb especial intensitat en les regions del Regne Unit, França, Itàlia i Espanya, mentre que en el cas alemany la davallada va ser més moderada (Estudi Fem‐Vallès/UB). Entre 2010 i 2020 el sector de la indústria a Espanya necessitarà ocupar 854.000 llocs de treball (CEDEFOP). CATALUNYA Poc creixement de la indústria manufacturera (PPT Fundació Cirem). Sector industrial: Ocupació de treballadors: al sector industrial i el de serveis el nombre mitjà de treballadors per empresa va anar baixant (‐7,6% i ‐9,1% al 2009 respectivament) (Inf. anual empresa catalana 2010). Sector Industrial: Llocs de difícil cobertura: Operaris tècnics especialitats 68% segons enquesta. Perfils dels nous llocs de treball que es preveuen crear: operaris tècnics qualificats: 43%, operaris poc qualificats: 40%, administració en general 16,1%. Previsió de llocs de treball a cobrir (segons enquesta): 44% perfils industrials (principalment especialistes de planta i tècnics diversos), 40% operaris poc qualificats (peons i manipuladors), 16% llocs d'administració de baixa qualificació. Varietat d'empreses del sector industrial al municipi de Martorell (dificulta definir estratègies de formació), no obstant les tipologies idònies de cursos són: prevenció de riscos laborals (dues subcategories: activitats industrials i serveis), Administració (dues subcategories: administració general i d'altres més específics), Informàtica (dues subcategories: comuns d'ofimàtica i administració, i d'altres més específics), qualitat (de caràcter general), idiomes.(Nec. formatives indústries Martorell). BARCELONA Anoia: Les activitats industrials es consideren un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO) Bages: A la indústria detecten necessitats de FC sobre qualitat, seguretat, salut, medi ambient i anglès (Estudi Form. Continuada Bages). Les tecnologies netes són un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). GIRONA Alt Empordà: A la indústria millora de l’idioma francès, sobretot per a l’atenció al client (Estudi Alt Empordà). Gironès: Les tecnologies de fabricació es consideren un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). CONSTRUCCIÓ ESTATAL/EUROPEU El macrosector de la construcció continua perdent pes en el mercat de treball nacional, aglutinant tan sols el 3,27% del conjunt d'ofertes, un punt i mig menys que l'any anterior, i quatre vegades menys que fa sis o set anys (Informe Infoempleo i Adecco 2011). CATALUNYA Poc creixement de la construcció (PPT Fundació Cirem). SERVEIS ESTATAL/EUROPEU Serveis es manté com el principal macrosector generador d'ocupació al nostre país, amb gairebé el 42% del total de l'oferta d'ocupació. El segueix el macrosector industrial, que concentra una mica més del 40% de l'oferta, i informació i comunicació (Informe Infoempleo i Adecco 2011). Les vacants registrades a les categories professionals Qualitat, producció i I+D va augmentar en un 24% i les d'Enginyers i tècnics en un 20% (informe Infojobs 2011). CATALUNYA Fort creixement dels serveis de mercat però també de no mercat (PPT Fundació Cirem). BARCELONA Demarcació Barcelona: Cal destacar la consolidació dels serveis com a motor de la creació d’empreses tant els serveis empresarials, com els sanitaris i educatius, l’hostaleria o els que serveixen per potenciar tota la resta d’activitats econòmiques, com és el cas de la recerca i el desenvolupament. A la resta de Catalunya també predominen els serveis com a principals impulsors de la creació d’empreses, però s’hi afegeixen alguns que estan estretament vinculats a l’activitat industrial, com la reparació i instal∙lació de maquinària o l’emmagatzematge (Informe tendència teixit empresarial Diputació ‐ Cambra).

Sectors


Baix Llobregat: Els serveis a edificis es consideren un sector amb oportunitat d'inversió i potencial creador d'ocupació (ECO). Garraf: Els serveis agrupen el 80,1% de les empreses. Vallès Occidental, Vallès Oriental: Important creació de llocs de treball en el sector terciari. A finals del 2010 les activitats de serveis proporcionaven ocupació a quasi 66.000 persones més que el desembre de l’any 2000, mentre que per al conjunt de Catalunya l’augment va ser de 453.000 persones. En el total català quasi la meitat d’aquests llocs de treball es van generar en activitats lligades al sector públic –serveis socials, educació, activitats sanitàries, etc.–, mentre que al Vallès la proporció era del 37,5%. Això posa de manifest que en aquest àmbit els serveis prestats pel sector privat han tingut un dinamisme comparatiu superior que en el global català (Estudi Fem‐Vallès/UB).

recull de les matrius de necessitats formatives per ... › socweb › ... · en el pla positiu es...

Documents