rebobine, por favor · michel gondry material didàctic de la pel·lícula drac màgic sant pere...
TRANSCRIPT
Rebobine, por favorMichel Gondry
Material didàctic de la pel·lícula
Drac Màgic
Sant Pere Mitjà, 66
08003 Barcelona
tel.: 93 216 00 04
fax: 93 215 35 19
correu electrònic:
d r a c @ d r a c m a g i c . c a t
w w w. d r a c m a g i c . c a t
Amb el suport de:
3 Fitxa tècnica
3 Sinopsi
3 Objectius
4 Assaig
7 Proposta d’activitats
7 Filmografia relacionada
8 Glossari
í n d e x
2
Rebobine, por favor
Títol original: Be Kind Rewind
Direcció: Michel GondryGuió: Michel GondryInterpretació: Jack Black, Mos Def,Danny Glover, Mia Farrow, MelonieDiaz, Chandler Parker, SigourneyWeaverFotografia: Ellen KurasMuntatge: Jeff BuchananMúsica: Jean-Michel BernardProducció: EUA, 2007Versió: original en anglès subtituladaen castellàDurada: 101 minuts
Després d’un fallit intent de sabotatge a
la central elèctrica de la seva ciutat,
Passaic, a Nova Orleans, Jerry des-
magnetitza les cintes VHS del videoclub
on treballa el seu amic Mike. Per tal de
solucionar-ho i conservar la clientela,
ambdós amics decideixen gravar les
seves versions de les pel·lícules més
sol·licitades pel veïnat, que, entusias-
mat, s’involucrarà en el projecte. Però
els representants de les distribuïdores i
productores, i els especuladors immobi-
liaris, no els ho posaran fàcil.
f i t x a t è c n i c a
s i n o p s i
3
• El film es presenta com un conte en què la creació
col·lectiva i el treball en equip conviuen amb el con-
cepte actual del “fes-t’ho tu mateix” de la generació
You Tube. Una celebració del cinema i la cultura
popular i una reivindicació de la creativitat en una
època d’homogeneïtzació.
• Conèixer el cinema dins del cinema
• Aproximar-se a les noves produccions mediàtiques
digitals, creades per divulgar-les per la xarxa
d ’ I n t e r n e t
o b j e c t i u s
Homenatge al cinema
Els especuladors immobiliaris amenacen
el Sr. Fletcher, el propietari del videoclub
de cintes VHS de Passaic, a Nova Jersei.
El seu atrotinat local té el dies comptats
com a conseqüència d’un pla de reforma
urbanística. Tant se val el seu valor histò-
ric, perquè és la casa natal del famós
compositor de jazz Fats Wa l l e r, o que
sigui un punt de reunió de cinèfils. El Sr.
Fletcher també s’adona que les grans
cadenes de videoclubs en DVD s’enduen
molta clientela. Mentre ell és fora “de
vacances”, Mike serà el responsable de
la botiga, però no podrà evitar el cataclis-
me provocat pel seu amic Jerry: totes les
pel·lícules es desmagnetitzen. La solu-
ció? Agafar una vella càmera de vídeo i,
amb l’ajut d’Alma, la dependenta de la
tintoreria, enre-
gistrar les seves
pròpies versions
de blockbus -
ters com Els
caçafantasmes,
Passejant Miss
Daisy, El rei
lleó, Robocop,
2001, una odis -
sea de l’espai,
King Kong, etc.
Tot i ser principiants en el tema, el seu
treball creatiu i artesanal, que batejaran
com a “suecades”, triomfarà entre el veï-
nat, que cada cop s’implicarà més en el
rodatge dels remakes. Però l’energia cre-
ativa, la implicació comunitària i el treball
artesanal toparan amb dos esculls insal-
vables: el control dels grans estudis
sobre els drets de reproducció de les
imatges i l’enderrocament imminent del
vell videoclub. Com a homenatge a la
feina feta pel Sr. Fletcher i el seu establi-
ment, tot el barri s’involucrarà –com a
extres, responsables d’attrezzo o simples
entusiastes– en el rodatge d’un biopic, un
fals documental sobre la figura de Fats
Wa l l e r.
La pel·lícula planteja una pregunta: podrí-
em viure sense cinema? Què faríem tots
nosaltres si de manera accidental s’esbo-
rressin les pel·lícules? Probablement
actuaríem com els protagonistes.
Voldríem refer les pel·lícules, homenatjar-
les per tal de no oblidar-les. Perquè d’una
manera o d’una altra, pertanyem a les
pel·lícules que estimem o recordem, i una
part de nosaltres viu dins de cadascuna;
per tant, el seu efecte és inesborrable. Be
Kind Rewind és un homenatge al cinema i
a les seves mitologies, i el director, Michel
G o n d r y, ofereix als espectadors i especta-
dores la possibilitat de gaudir el cinema
dins del cinema. Ens proposa experimen-
tar amb aquell plaer compartit que es
genera en el reconeixement de certs
relats cinematogràfics de consum popular
que han originat un imaginari comú. La
pel·lícula revisa l’atmosfera i les caracte-
rístiques estilístiques del cinema del pas-
sat i, a més a més, repassa títols popula-
ritzats per la distribució de les mítiques
cintes VHS. Les sigles VHS (Video Home
System) al·ludeixen a l’entorn domèstic,
als magnetoscopis domèstics que es van
estendre per les llars dels països occiden-
tals a mitjan anys vuitanta i que van popu-
laritzar el consum familiar del cinema
d’entreteniment. Molts dels títols versio-
nats al film són referents d’una educació
visual, globalitzada i associada al temps
d’oci, promoguda des de la indústria de
Hollywood (hi ha films que van ser des-
acreditats per la crítica tradicional, però
de consum massiu als videoclubs).
Aquesta relectura nostàlgica és una
característica d’alguns textos o pràctiques
artístiques actuals que exploren el seu
univers referencial i volen “fer de nou” tex-
a s s a i g
4
tos o obres del passat. Aquesta mirada
enrere i el collage de gèneres i estils és
present en molts formats: tant en espots
publicitaris que rememoren la dècada
dels 80, com en les versions de cançons
pop, els videojocs o les sèries de TV d’ai-
re r e t r o. El públic reconeix els arguments,
les iconografies i els trets estilístics. A i x ò
propicia que les paròdies o les cites
siguin més o menys reeixides, i s’esta-
bleix una fascinació conscient entre el
text i els lectors. Aquesta tendència a la
retrospectiva i a la hibridació de l’època
actual significa que ha desaparegut la
c r e a t i v i t a t ?
Mike i Jerry demostren que això no és
cert. Els dos protagonistes actuen com a
cineastes amateurs, engrescats i
neguitosos per rodar la seva primera
pel·lícula. Tots els rodatges dels rema -
kes desborden d’imaginació, manuali-
tats, reciclatge i bricolatge casolà.
Perquè, a diferència de les produccions
actuals, els curtmetratges de Mike i
Jerry no passaran pel procés de post-
producció. La imatge no es manipularà
posteriorment a la gravació i els realit-
zadors se les hauran d’empescar per
recrear l’atmosfera, l’estil i, fins i tot, la
textura de les pel·lícules versionades.
Ambdós semblaran pioners del cinema
traspassats al segle XXI. Aquesta emoció
del debutant es contagia als espectadors,
i per uns instants entenem per què el
cinema pot ser tant apassionant i entre-
tingut. D’una banda, perquè Be Kind
Rewind manté el compromís amb la tradi-
ció cinematogràfica clàssica i “naturalitza-
da” que implica l’acció de recrear la reali-
tat, aquí plantejada com una comèdia
clàssica de l’estil de les de Frank Capra
(Què bonic és viure, 1946): un conte
amable i optimista amb trets d’un cinema
social, que és crític i denuncia el mercan-
tilisme del cinema i la seva dependència
tecnològica, però que també reivindica
l’impuls de la comunitat i els bons resul-
tats d’una experiència col·lectiva.
D’altra banda, el tractament plàstic i la
posada en escena són la manifestació de
la desbordant imaginació visual de Michel
G o n d r y, un cineasta amb una extensa fil-
mografia com a realitzador d’alguns dels
espots (Levi’s, Smirnoff) i videoclips
(Björk, Rolling Stones, The White Stripes,
The Chemical Brothers, Kylie Minogue)
més brillants dels últims anys. Les “sue-
cades” i el fals documental sobre Fats
Waller són una demostració del seu
talent. Gondry és especialista a utilitzar
tècniques en el mateix rodatge –i oblidar-
se d’efectes especials–. Per això trobem
enginys òptics, trucs de perspectiva,
decorats fets amb cartró reciclat i escena-
ris sobreposats, vestuaris surrealistes i
artefactes per produir efectes visuals. Un
d’aquests s’utilitza en el rodatge dels fals
documental sobre Fats Waller i consisteix
en un senzill ventilador, que posat davant
de la videocàmera produeix un efecte de
filtre que deixa passar la llum intermitent-
ment, com si es tractés d’una pel·lícula
antiga (a principis del segle XX funciona-
ven a 18 fotogrames per segon en comp-
tes dels 24 actuals). Són breus fragments
d’artesania que ensenyen que qualsevol
que s’ho proposi pot fer una peça audiovi-
sual, original i intel·ligent encara que
compti amb pocs mitjans.
Michel Gondry és un referent idoni per
introduir-se en algunes de les tècniques
cinematogràfiques bàsiques de la història
del cinema. Molta gent compara la seva
obra amb la de George Mèlies, i no tan
sols perquè ambdós siguin francesos,
5
sinó per l’experimentació i l’esperit lúdic i
màgic que confereixen a les seves filma-
cions. Podem conèixer paraules clau del
vocabulari audiovisual amb algunes de
les seqüències de la seva filmografia (si
consulteu l’arxiu pdf des de l’ordinador, a
l’apartat del glossari, trobareu enllaços
amb exemples d’algunes tècniques
audiovisuals emprades per Gondry als
seus treballs). A Be Kind Rewind hi ha,
per exemple, un fals pla seqüència a la
part final del metratge que recorda altres
produccions, especialment videoclips i
espots publicitaris. Es tracta de la
seqüència que mostra el procés de filma-
ció “en cadena” dels remakes. És una
seqüència que mira d’explicar el frenètic
procés de gravació en què es veuen
immersos Mike, Jerry i Alma amb l’ajut de
la gent del barri i que segueix els seus
moviments en un fals tràveling sense,
aparentment, talls en el muntatge. Però
per això és un fals pla seqüència, perquè
pretén fer invisibles els talls entre els
plans i es falseja l’espai-temps per donar
continuïtat a les imatges.
Generació You Tube
L’estrena de Be Kind
Rewind va anar acom-
panyada d’una proposta
innovadora llançada des
de la seva pàgina web.
Seguint la iniciativa dels
protagonistes, es convi-
dava la gent a participar
al concurs de remakes
gravats amb càmera
domèstica, que després es “penjarien” al
web. Molts dels vídeos o “suecades” dels
participants al concurs, del mateix direc-
tor Michel Gondry i d’altres adeptes, es
poden trobar a xarxes socials com You
Tube o al web
h t t p : / / w w w. s w e d e d m o v i e s . o r g
Aquest és només un exemple de l’aug-
ment en la difusió de continguts audiovi-
suals a Internet des de l’aparició dels
Web 2.0. Aquesta segona generació
d’Internet va estimular que la xarxa es
convertís en un espai d’encontre, interac-
tiu i orientat cap a la creació del que es
coneix com a xarxes socials, en què els
internautes poden intercanviar i compartir
tot tipus de continguts. Dins d’aquesta
societat de la informació qualsevol usuari
o usuària té la possibilitat d’accedir a ges-
tors de continguts de tot tipus i ho pot fer
de forma gratuïta i sense gaires coneixe-
ments tecnològics. Sota el concepte de
les comunitats virtuals, el software
col·laboratiu i la “intel·ligència col·lectiva”
han anat apareixent iniciatives tan interes-
sants com els blocs, la Viquipèdia, les
comunitats de Facebook, MySpace, hi5;
el programari lliure, etc. En aquests
espais de participació via web han culmi-
nat els nous escenaris narratius digitals
que la publicitat, els videojocs i els video-
clips havien explorat anteriorment, però
sense aconseguir l’expansió que poden
tenir avui en dia. Els nous canals creatius
col·lectius d’Internet i les noves aplica-
cions (webcams, bluetooth, etc.) han origi-
nat noves expressions i han obert vies
narratives innovadores, com els vídeos
virals o els concursos de curtmetratges
enregistrats amb el telèfon mòbil.
Be Kind Rewind celebra aquesta cultura
emergent del “fes-t’ho tu mateix”, una ten-
dència que ha animat molta gent, i molts
col·lectius, cap a la creació i difusió de
micro-relats o experiments audiovisuals
de tot tipus a través de la xarxa. Molts
d’aquests vídeos que es “pugen” a
Internet són producte de la nostàlgia i
l’homenatge (imatges de sèries, films o
videoclips dels anys setanta i vuitanta) o
fins i tot, com a la pel·lícula, són el resul-
tat de la manipulació o de l’evocació deli-
rant de productes concrets ja existents.
És l’acció de s u e c a r o versionar (sobre
obres audiovisuals), de customitzar ( s o b r e
la roba) o de tunejar (sobre els cotxes).
Però aquesta activitat també ha desenca-
6
7
denat un seriós conflicte. La “globalització” mediàti-
ca ha propiciat el debat sobre l’autoria de les imat-
ges i els drets d’autor en les descàrregues de
pel·lícules i música a través de les xarxes P2P. Be
Kind Rewind és crítica amb alguns dels mecanis-
mes que regulen l’activitat mercantil al voltant de la
indústria cinematogràfica, però no aborda la contro-
vèrsia sobre Internet perquè precisament està rei-
vindicant l’ús d’eines analògiques, prèvies al de-
senvolupament tecnològic actual.
Proposta d’activitats
• Parleu a classe sobre les pel·lícules que formen
part de la vostra educació audiovisual. Compartiu
algun títol que sigui un referent generacional?
• Experimenteu amb alguns dels enginys que heu
vist a la pel·lícula. Si disposeu d’una càmera de
vídeo, podeu fer alguns trucs molt senzills i efec-
tius. Les càmeres domèstiques disposen de fil-
tres que us poden anar molt bé per donar un
aspecte en sípia (com de pel·lícula antiga); l’efec-
te solarize (que és el filtre que utilitzen a
Rebobine, por favor per rodar el remake de 2 0 0 1 ,
una odissea de l’espai). També podeu jugar amb
els trucs de perspectiva que us permeten simular
que sou gegant i que esclafeu un cotxe (quan en
realitat feu servir un cotxe de joguina) o podeu
aconseguir efectes molt creïbles si tan sols incli-
neu la càmera. Així, podeu fer veure que escaleu
una paret, o que graviteu per l’espai, o fins i tot,
si situeu la càmera en posició zenital podeu fer
veure que esteu caient des de dalt.
• Escolliu una pel·lícula mítica de la vostra infante-
sa i enregistreu la vostra suecada.
La última pel·lícula (The Last Picture Show). Peter
Bogdanovic. EUA, 1971
Ambientada als anys 50 en una població de Te x a s ,
La última pel·lícula és un homenatge al cinema i
explica el ràpid pas de l’adolescència a l’edat adul-
ta d’uns joves just en l’època de substitució de sím-
bols en la indústria de l’entreteniment: el pas del
cinema a la televisió.
La nit americana (La nuit américaine). François
Tr u ffaut. França, 1973
Per conèixer el concepte del “cinema dins del cine-
ma”, res millor que aquesta magnífica pel·lícula de
Tr u ffaut. Ens endinsem en el ritme voraginós del
rodatge de la pel·lícula Us presento la Pamela i
serem testimonis de les vivències dels membres de
l’equip tècnic i artístic que formen part d’aquesta fil-
mació.
Un final made in Hollywood (Hollywood Ending) .
Woody Allen. EUA, 2002
Pot encarregar-se del rodatge d’una pel·lícula un
director cec? Una comèdia que explica les peripè-
cies i els maldecaps del director Val Waxman per
filmar sense que ningú s’adoni de la seva invidèn-
c i a .
Tristram Shandy (Tristram Shandy: a Cook and
Bull Story). Michael Winterbottom. Gran Bretanya,
2 0 0 5
Adaptació de l’obra mestra de Laurence Sterne (s.
XVIII) construïda des de la impossibilitat de fer una
adaptació per al cinema del text literari. La ficció
cinematogràfica es construeix a partir de dues his-
tòries, la de l’entorn familiar de Tristram Shandy i la
del rodatge caòtic de la seva filmació.
Títols “suecats”:
Carrie. Brain De Palma. EUA, 1976
El rei lleó (The Lion King). Roger Allers i Rob
M i n k o ff. EUA, 1994
Els caçafantasmes (The Ghostbusters). Ivan
Reitman. EUA, 1984
f i l m o g r a f i a r e l a c i o n a d a
8
Els nois del barri (Boyz N the Hood). John
Singleton. EUA, 1991
Els paraigües de Cherbourg (Les parapluies de
Cherbourg). Jacques Demy. França, 1964
Homes de negre (Men in Black). Barry Sonenfeld.
EUA, 1997
Hora punta 2 (Rush Hour 2). Brett Rattner. EUA,
2 0 0 1
King Kong. Merian C. Cooper. EUA, 1933
Robocop. Paul Verhoven. EUA, 1987
Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy) .
Bruce Beresford. EUA, 1989
Enginys i recursos cinematogràfics en l’obra
de Michel Gondry
Like a Rolling Stone (The Rolling Stones)
M o r p h i n g: efecte especial o trucatge
digital d’una imatge per transformar-la
progressivament en una altra.
Come Into my world (Kylie Minogue) + making off
Fals pla seqüència: el pla seqüència és
un tipus de construcció cinematogràfica
que consisteix a agrupar en un sol pla el
conjunt d’una escena o d’una seqüència.
En el cas d’aquest videoclip, en què la
cantant KylieMinogue camina per un
carrer i els personatges semblen clonar-se
dins d’un bucle, es va manipular digital
ment per tal de crear l’efecte d’un pla en
c o n t i n u ï t a t .
Tràveling circular: el desplaçament de la
càmera en l’espai que descriu un llarg
cercle horitzontal.
The Hardest Button to Button (The White
S t r i p e s )
S t o p - m o t i o n: tècnica que consisteix a
filmar les imatges fotograma a fotograma
(objectes, ninots de plastilina o intèrprets
reals).
Espot d’Smirnoff
Bullet time: efecte d’extremada ralentitza
ció del temps per permetre captar movi-
ments molt veloços (com el recorregut
d’una bala). Michel Gondry va ser dels
primers que va utilitzar aquesta tècnica en
aquest anunci d’Smirnoff, un efecte que
posteriorment va popularitzar la pel·lícula
M a t r i x.
B l o c k b u s t e r : pel·lícula d’elevat pressupost de la
qual els productors i exhibidors esperen
treure la màxima rendibilitat.
R e m a k e : Nova versió d’una obra, especialment
cinematogràfica, que n’actualitza la forma i
el contingut.
Vídeo viral: clips de vídeo, normalment de
caràcter humorístic, que guanyen populari-
tat gràcies a la seva difusió a Internet
especialment a través del correu electrò-
nic o dels mòbils.
g l o s s a r i
Si llegiu el dossier des de l’ordinador podreu veure els clips via Internet si cliqueu damunt el text de color blau
Rebobine, por favor
Títol original: Be Kind Rewind
Direcció: Michel GondryGuió: Michel GondryInterpretació: Jack Black, Mos Def,Danny Glover, Mia Farrow, MelonieDiaz, Chandler Parker, SigourneyWeaverFotografia: Ellen KurasMuntatge: Jeff BuchananMúsica: Jean-Michel BernardProducció: EUA, 2007Versió: original en anglès subtituladaen castellàDurada: 101 minuts
Després d’un fallit intent de sabotatge a
la central elèctrica de la seva ciutat,
Passaic, a Nova Orleans, Jerry des-
magnetitza en les cintes VHS del vide-
oclub on treballa el seu amic Mike. Per
tal de solucionar-ho i conservar la clien-
tela, ambdós amics decideixen gravar
les seves versions de les pel·lícules
més sol·licitades pel veïnat, que, entu-
siasmat, s’involucrarà en el projecte.
Però els representants de les distribuï-
dores i productores, i els especuladors
immobiliaris, no els ho posaran fàcil.
f i t x a t è c n i c a
P r o g r a m a d e m à
anys. Gondry és especialista a utilitzar tècniques en
el mateix rodatge -i oblidar-se d'efectes especials-.
Per això trobem enginys òptics, trucs de perspectiva,
decorats fets amb cartró reciclat i escenaris sobrepo-
sats, vestuaris surrealistes i artefactes per produir
efectes visuals. Un d'aquests s'utilitza en el rodatge
dels fals documental que roden sobre el músic Fats
Waller i consisteix en un senzill ventilador, que posat
davant de la videocàmera produeix un efecte de filtre
que deixa passar la llum intermitentment, com si es
tractés d'una pel·lícula antiga (a principis del segle
XX funcionaven a 18 fotogrames per segon en comp-
tes dels 24 actuals). Són breus fragments d'artesania
que ensenyen que qualsevol que s'ho proposi pot fer
una peça audiovisual, original i intel·ligent encara que
compti amb pocs mitjans.
El cinema com a artesania
Be kind rewind planteja la pregunta: podríem viure
sense cinema? Què faríem tots nosaltres si de mane-
ra accidental s'esborressin les pel·lícules?
Probablement actuaríem com els protagonistes.
Voldríem refer les pel·lícules, homenatjar-les per tal
de no oblidar-les. Perquè d'una manera o d'una altra,
pertanyem a les pel·lícules que estimem o recordem,
i una part de nosaltres viu dins de cadascuna, per
tant, el seu efecte és inesborrable. Tots els rodatges
dels remakes del Mike, el Jerry i l'Alma (en diuen
“suecades”) desborden d'imaginació, manualitats,
reciclatge i bricolatge casolà. El tractament plàstic i la
posada en escena són la manifestació de la desbor-
dant imaginació visual de Michel Gondry, un cineasta
amb una extensa filmografia com a realitzador d'al-
guns dels espots (Levi's, Smirnoff) i videoclips (Björk,
Rolling Stones, The White Stripes,The Chemical
Brothers, Kylie Minogue) més brillants dels últims
The New York Times. A. O. Scott, 22 de febrer de
2008
“Be kind rewind tracta les pel·lícules com a objectes
trobats, com un material amb què cal jugar, explorar i
reimaginar. Connecta l’estètica del “fes-t’ho-tu-mateix”
de You Tube i altres enginys digitals amb entreteni-
ments anteriors i predigitals com els jocs al pati de
darrere o com tocar els temes dels grups musicals de
moda amb els amics al garatge de casa. I el principal
al·licient de la pel·lícula del Sr. Gondry és que permet
a l’audiència de vincular-s’hi afectivament. Aquest
afecte no ve propulsat per la psicologia dels personat-
ges ni per l’engranatge de la trama, sinó pel lent
anhel de passar l’estona, veure què passarà a conti-
nuació, mirar d’imaginar què succeiria si nosaltres
mateixos intentéssim versionar Els caçafantasmes a
la cuina de casa. És atractiva, poc exigent i totalment
meravellosa. Voldreu tornar-la a veure o, com a
mínim, fer la vostra pròpia ‘suecada’”.
Comentaris de la crítica
El País. Jordi Costa, 11 d’abril de 2008
“Una de las películas más libres, divertidas y, a la vez,
conmovedoras de esta temporada: en Rebobine por
favor, el cine es hipnosis colectiva frente a una her-
mosa mentira. O, también, lo que se nos queda en la
cabeza después de una tarde en las multisalas: aque-
llo siempre puede reconstruirse a través de un brico-
laje onírico. Pero, sobre todo, el cine es la mitologia
(no necesariamente divina o noble) que cohesiona a
una comunidad. Y, también, el tren eléctrico más
barato del mundo, construido, pongamos por caso,
con papel de aluminio. Y cartulina”
Cahiers du Cinema. Carlos Reviriego, abril de 2008
“Rebobine por favor es una fábula posmoderna que
mira al pasado. Con las vestiduras de una comedia
fantàstica, es el film-epitafio del VHS y del cine que
nos ha conmovido y que a determinada generación
nos ha educado audiovisualmente. Hay en ella una
crítica abierta al lobo feroz del espectáculo blockbus-
ter y, en su reverso, una declaración de amor al cine
artesanal. Desde el territorio del fantástico, por lo
tanto, debemos (ad)mirarla”.
Fotogramas. Sergi Sánchez, abril de 2008
“Gondry entiende la cinefilia como la recreación de
mundos ajenos que se cruzan con una visión y una
mitologia personales. Proclama, pues, el ejercicio de
una suerte de democracia romàntica: todos y cada
uno de nosotros podemos ser cineastas y exhibidores
de nuestra propia obra”.
Filmografia Michel Gondry
Human Nature (2003); ¡Olvídate de mí! (2004); La ciencia del sueño (2006); Rebobine, por favor (2007).