60 ANYSDIBUIXANT

HUMOR

- 1 -

CatàlegEDITAAjuntament de Vila-realRegidoria de Cultura, Departament de Museus

COORDINACIÓ Carmela Falomir Ventura,Departament de Museus

TEXTOS Pau Arenós

TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ LINGÜÍSTICACarme Martí i HerreraElena Chiva RocaMònica Soler BeltránRegidoria de Normalització Lingüística

DISSENY I MAQUETACIÓDrip Studios SL

FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓImprenta Canós, S.L, Vila-real

ISBN978-84-96843-77-6

DIPÒSIT LEGALCS 494-2015

© De la present edició l’Ajuntament de Vila-real, 2015© Del text els autors© De les Imatges els autors

ExposicióQuique. 60 anys dibuixant HumorExposició del 18 de març al 22 de maig de 2016

MUSEU DE LA CIUTAT. Casa de PoloC/ Joan Fuster, 3312540 Vila-real, Castelló, Espanyatel. +34 964 547 222museu@vila-real.es

PRODUCCIÓ Ajuntament de Vila-realRegidoria de Cultura

COMISSARICarmela Falomir VenturaDepartament de Museus

COORDINACIÓ TÈCNICACarmen Elena Romero GironaDepartament de Museus

DISSENYDrip Studios SL

RETOLACIÓEduardo Reverter

MUNTATGE I IL·LUMINACIÓJosé Javier Simó Sanchis

TRANSPORTEspais d’Art

ASSEGURANÇAMapfre

60 ANYSDIBUIXANT

HUMOR

EXPOSICIÓ DEL 18 DE MARÇ AL 22 DE MAIG DE 2016

José Benlloch Fernández

Alcalde de Vila-real

Quique, 60 anys traçant línies convertides en personatges; Quique, 60 anys de visió crítica i denúncia de les desigualtats socials; Quique, 60 anys de creació de somriures admiradors; Quique, 60 anys d’esforç, treball i creativitat; Quique, 60 anys de tasca educativa i de denúncia audaç; Quique, 60 anys d’ironia; Quique, 60 anys de traços que evoquen reflexions...

“Quique, 60 anys dibuixant humor”I sota aquest títol es presenta aquesta exposició, a Vila-real, la seua ciutat natal,

aquella que mai ha abandonat, aquella que ha sigut la seua font d’inspiració, aquella on ha vist créixer les seues dues famílies, la que ell juntament amb la seua dona han format, i li ha donat 3 fills, i la família dels centenars de personatges que nascuts del seus llapis i plomí han format part dels quasi 30.000 acudits publicats durant aquests 60 anys.

Enric Arenós Cortés, Quique, mestre de dia, dibuixant de nit, s’ha convertit gràcies al seu excel·lent treball en l’humorista gràfic més destacat dels últims temps. Conegut arreu del món, ha portat el nom de Vila-real per damunt de tot, i ha demostrat que la seua terra, la nostra, la de tots, és una terra de valors i simbolisme, fet pel qual els seus acudits s’han convertit en part de la nostra història més recent i han donat a Vila-real un patrimoni cultural de valor incalculable, i del qual podrem gaudir en aquesta exposició.

A Quique, que ha treballat en nombroses publicacions i ha publicat diversos llibres, se li han atorgat molts premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional d’Humor Gràfic Mingote i el que la seua ciutat li va lliurar l’any 2008 com a reconeixement al seu treball, el 20 de Febrer; però de tots els premis el més destacat, és el seu treball i el reconeixement que aquest ha tingut i continua tenint.

Amb motiu d’aquesta exposició “Quique, 60 anys dibuixant humor” voldria en nom de la corporació municipal de l’Ajuntament de Vila-real, i en nom propi, mostrar el màxim reconeixement a Quique, a qui a més voldria felicitar pels seus 60 anys de treball, agraint-li la dedicació a la seua professió i per sobre de tot, l’estima i amor que ha mostrat sempre a Vila-real, a qui tant ha donat sempre.

Eduardo Pérez Arribas

Regidor de Cultura

Enric Arenós és d’eixes persones que et fan la vida més fàcil. Cada matí, qualsevol lector del diari busca la vinyeta que li marque el pols de l’actualitat, abans d’endinsar-se en la voràgine de les notícies del dia. Sempre he admirat a aquestes persones que són capaces de resumir en un dibuix i en unes poques paraules l’essència de la notícia. Encara que, en realitat, el que veritablement fan és mirar-nos directament als ulls a través de les seues vinyetes per a sacsejar les nostres consciències, sovint adormides.

El nostre Quique duu 60 anys dibuixant humor: 6 dècades fent-nos la vida més fàcil. En eixe temps ha publicat per tot arreu, en revistes i diaris de tot color i matís, però sempre amb la coherència que li dicta la seua provada honestedat.

Amb el present catàleg i l’exposició a la qual fa de guia volem fer una ullada a una obra inabastable en un sols llibre, a mode d’homenatge a un dels nostres que, tal com ells mateix va escriure, “vivint sempre a Vila-real” ha aconseguit publicar diàriament molt lluny de casa.

El nostre ninotaire està de celebració, i nosaltres amb ell, desitjant-li que per molts anys més segueisca sacsquejant-nos com ell sap...i, per suposat, en la nostra llengua.

- 11 -

Sol al davant de la taula de dibuix

El cognom em delata. No fem esperar més: soc el fill gran de l’Enric Arenós, Quique. Fa mil anys, quan jo era corresponsal d’una publicació infantil, li vaig fer una entrevista –la primera entrevista de la meva vida– que acabava amb una revelació formidable: “Quique es mi padre”. Així, ara, camí dels 50, deixem-ho clar: Quique és el meu pare. I el pare també, a més de Xavier i Paloma, de 28.000 dibuixos. Una família nombrosa de paper i tinta ara aplegada parcialment en aquest llibre i en una exposició.

La feina de dibuixant d’humor és ingrata. Ha de condensar la realitat en una vinyeta i a més fer gràcia. Cercar el gag és com retenir una bombolla de sabó. És al davant, però com agafar-lo sense que es trenqui? Les idees floten i encara cap entomòleg té la xarxa adequada.

Hi ha dibuixants superdotats que no necessiten fer riure –o somriure, que és el rictus més freqüent– perquè la qualitat del ninot supera l’acudit. Altres –els millors– utilitzen el dibuix com a vehicle de la intel·ligència. Quique és d’aquests. Penso en el Perich com la màxima expressió del segment. El Perich no estava preocupat per l’estètica –probablement per manca de capacitat–, sinó que tota l’estructura es trobava al servei del missatge. Sols vaig veure el Perich una vegada. Va ser a casa de Manuel Vázquez Montalbán durant una festa d’aniversari. Es va estirar en un sofà com un dels seus gats i allí va passar la vetllada.

Empassar-se la realitat per a després condensar-la en un rectangle és feina de reductors de caps. El terror número 1 de l’humorista no és fallar en el dibuix, sinó fallar en la idea. Llegir els diaris és descartar-ho tot excepte una cosa, amb la qual es construirà l’acudit diari.

Quique duia una doble vida: totes dues legals i aixoplugades. Feia de mestre d’escola durant el dia i de dibuixant a la tarda-nit. Ambdues feines tenien en comú la pedagogia. L’escola li va inspirar una de les seves especialitats: l’humor sobre el món de la docència. Vivia en primera persona la duresa de l’ensenyant, així que el que contava servia també d’exorcisme.

La segona de les seves especialitzacions és l’humor religiós. Mai va ser capellà –encara que alguna vegada el van confondre amb mossèn Ballarín– ni crec que escolanet, però com altres fills de la postguerra va créixer rodejat de sants, inferns i supersticions. En aquest sentit va ser un revolucionari, amb una visió crítica de la cúria, els bisbes i la hipocresia. Va defensar els cures que van canviar els hàbits pels texans i van anar a les barriades a treballar per la gent. I tot això ho va fer en publicacions de la mateixa Església. Molts bisbes s’ennuegaven amb els melindros sucats al cafè amb llet quan llegien Vida Nueva.

- 12 -

El primer llibre de Quique, Sin censura eclesiástica (1974), acabava amb un cura amb sotana negra fins als peus, barret, un garrot i una capsa de la qual sortien molts tic-tacs. Estava plantat al davant d’un nen amb un jersei amb una P, p de Pau. En el dibuix no hi havia cap peu. Una errada d’impremta!

L’original el tinc jo al menjador de casa. El peu, escrit amb una Olivetti grisa que pesava més que una columna de la basílica del Vaticà, diu: “¿Vive aquí un señor que se llama Quique?”.

Va tenir alguns problemes amb el fervor religiós. Recordo un acudit publicat a un diari sevillà sobre la Verge que va enfurismar una hermandad i un munt de membres d’aquella societat de cera. El van amenaçar sense pietat, caritat o misericòrdia. Les tàctiques d’alguns bisbes per a desfer-se d’ell eren més subtils, però ineficaces. El van defensar fins al purgatori alguns directors amb l’alçacoll ben posat.

Ser dibuixant és ser incòmode. Has de fer nosa al poder. Els polítics han de demanar moltes vegades el teu cap. Si un líder polític o econòmic et fa copets a l’espatlla és que vas malament. La doble vida ha permès Quique fer el que volgués: ser independent i lliure i ser crític sense por.

L’any 1995, no tan llunyà, Las Provincias, a València, va publicar ¡a portada! una notícia que volien fer esclatar com una mascletà i era un petard sense pólvora. Ui, quin escàndol: un llibre per a nois de COU parlava de Països Catalans i, a més, publicava uns acudits de Quique crítics amb el blaverisme.

El perillós és que el difunt Vicente González Lizondo, líder d’Unió Valenciana i president de les Corts Valencianes (quin nivell, amics), es va veure retratat en un dels acudits. En l’entrevista en el citat diari de dretes, Lizondo responia amb la ignorància habitual, tan rendible políticament: “Este libro recuerda el libro doctrinario de Hitler”. Quina bestiesa! Quique diu que mai va pensar en González Lizondo a l’hora de fer el ninot. Ser dibuixant és una professió de risc. Una de les primeres coses que fan les dictadures és prohibir l’humor. L’humor sempre és subversiu.

El ninotaire de proximitat, com ho és Quique en el diari Mediterráneo, és un servidor de la societat. No parla d’entelèquies, sinó de realitats. Del teu carrer i dels teus veïns. I sense circumloquis, de manera directa. Quantes vegades passa que en llegir la frase a dintre de la bafarada et dius: “És exactament el que penso jo”. Diana!

Seure al davant de la taula de dibuix és el final del procés. Primer cal informar-se, saber què passa, triar el tema, encertar amb el gag, fer un esbós, dibuixar-lo a llapis sobre paper bo, entintar i, en casos especials, acolorir. 28.000 vegades. Com es paga?

Tinc un record difús que cada vegada s’esborra més, que deixa de tenir nitidesa al seus límits. Ho poso per escrit per a no oblidar-lo.

L’estudi del pare. Un habitació petita: quan el meu germà i jo vam deixar casa, va ocupar el nostre dormitori, on encara hi és.

El lloc del que vull parlar és l’original. Un arxivador metàl·lic enorme. En tres o quatre calaixos, guardava l’arxiu, tan casolà, retalls de fotografies d’objectes o d’éssers

- 13 -

per a dibuixar-los en cas de necessitat. Com és una girafa, un Seat 1500 o una torradora de pa? En algun d’aquells papers hi havia la imatge enganxada.

L’Olivetti grisa, sempre sota la funda. La taula amb un protector verd clar, una mica inclinada a la manera dels arquitectes. El flexo i el llarg braç. La bateria de llapis i gomes i plomes i tintes. Jo tindria 3 o 4 anys i ell dibuixava amb mi a sobre les cames. Devia ser un exercici difícil: mantenir el nen assegut i avançar sobre el paper. Probablement era un bon xiquet, embadalit amb el seu art. Així em veig: un marrec a les cames del pare.

La ràdio, a l’esquerra, al costat de la finestra que donava a un pati interior: sempre fluixeta, sempre connectada, per a informar-se i per a acompanyar. Moltes hores sol al davant de la taula de dibuix, reconfortat per veus del més enllà.

Al costat de la ràdio, el telèfon de color crema, per on es comunicava amb el món. Perquè Quique, des d’aquest despatxet, treballava per a Espanya, Itàlia i els EUA.

Com un dibuixant de Vila-real va aconseguir durant 16 anys publicar uns 2.500 acudits al Ya de Madrid quan encara no existia ni el fax? Ho reflexiono ara i encara em sorprenc.

Des del confí del món que era Vila-real al centre de l’univers de l’Espanya catòlica, apostòlica i romana. La resposta és: Correus. La confiança de Quique en el sistema postal era major que la d’Abel quan va veure Caín jugar amb un roc.

Cada dia la meva mare o ell anaven a Correus a enviar els sobres corresponents. Perquè no era un sol dibuix: podien ser dos, tres, quatre o cinc, depenent de si era per a un diari, setmanari o mensual. Si el lector creu que amb un dibuix Quique solucionava la tarda, està equivocat.

Els diners que la família Arenós s’ha deixat en segells podrien haver sufragat la compra d’un Jaguar. Convençut de la puntualitat dels carters, el flux mai va parar. A la redacció de Ya, al carrer de Mateo Inurria, a Madrid, arribava puntualment un sobre enviat per un home de Vila-real, a 415 quilòmetres en el temps de la tartana. Això sí que era un miracle, senyors bisbes.

Jo sempre he estat molt orgullós de Quique, i no en secret. Admirava l’actitud periodística: és un opinador, un articulista, però d’una altra manera. A casa estàvem al cas de les aventures i desventures i, molt de tant en tant, algun d’aquells il·lustres periodistes de Ya o de Vida Nueva venien a dinar a casa. Gent que provenia d’un altre planeta. Era el més semblant al cosmopolitisme que havia viscut.

El meu pare poques vegades viatjava i si ho feia era a Madrid, a consolidar les relacions amb els directors i redactors en cap, d’on tornava amb regals meravellosos com àlbums de Tintín o de Capitán Trueno. Tot això va anar inoculant en mi el virus del periodisme i jo també he passat la vida malalt de l’ofici.

L’altre dia vam parlar d’on s’haurien de guardar els 9.500 acudits publicats a Mediterráneo, agrupats en nou caixes. Quique ha estat una persona d’ordre, de molt d’ordre i ho té tot perfectament classificat. Crec que el destí hauria de ser Vila-real, l’Arxiu Municipal, i que els vila-realencs gaudissin d’un talent singular.

- 14 -

Aquests acudits són la memòria d’un poble, d’una província, d’un país. En el moment d’escriure el pròleg són 36 anys de fer la dissecció del tarannà dels de la Plana. Mirar i llegir els acudits equival a una llarga lliçó d’història contemporània. Hauria d’haver una sala on estiguessin exposats de manera permanent, i renovats periòdicament per a recuperar períodes o temàtiques.

L’últim dels grans reconeixements que li han donat, el Premi Nacional d’Humor Gràfic Mingote, al 2011, li va fer molta il·lusió i li va fer vèncer el rebuig que sent per aquestes coses. Passa vergonya quan ha de rebre honors.

Per què aquesta vegada sí? Perquè homenatjava l’admirat Mingote. Quique pertany a aquella generació d’or de l’humor gràfic formada per gent com Forges, Pablo, Máximo, Chumy Chúmez o Perich. I tot això, sense moure’s del seu Vila-real natal. Sent central des de la perifèria.

Pau Arenós

- 15 -

QUI ÉS QUIQUE

Enric Arenós, Quique, va nàixer a Vila-real allà pel 1941. En aquell moment s’anomenava Enrique i la ciutat, Villarreal de los Infantes. Des de xicotet es va iniciar en la lectura dels tebeos de l’època, sobretot a través de la col·lecció de postguerra que tenia el seu germà Julio, uns anys major que ell. Amb el temps va arribar a elaborar els seus propis tebeos, copiant d’ací i d’allà, especialment a J. Sanchis, el gran autor valencià, i a Carbonell, l’extraordinari dibuixant de Vinaròs, que publicava llavors en tebeos de Madrid i amb els quals, posteriorment, va tenir una relació excel·lent. Fins i tot va aconseguir alguns xicotets premis per la publicació en les pàgines dels lectors de Jaimito i de Yumbo, amb dibuixos piratejats, naturalment.

A partir del 1957 va fer els seus primer passos en la historieta i va publicar en Anhelos d’Alacant. Amb posterioritat també va il·lustrar articles, però ni la il·lustració ni la historieta eren el seu fort. On es trobava còmode era en l’acudit gràfic i des del 1960 va dibuixar habitualment en Fontilles d’Alacant, Uce de Madrid i, de manera especial, en Valencia Cultural, revista dirigida per Vicente Badia i Marín. Allí van aparéixer els seus primers acudits en valencià.

En aquestes revistes va col·laborar fins al 1963 alhora que escrivia i publicava reportatges, cròniques i entrevistes, algunes d’elles realitzades amb els dibuixants més populars del moment com ara Serafín, Castanys, Conti i Escobar, entre d’altres. De la mà d’Escobar, el pare de Carpanta i de Zipi i Zape, va realitzar el curs d’humor gràfic que dirigia l’eximi dibuixant. A causa de la seua afició periodística, Arenós, que així firmava tant els seus dibuixos com els seus escrits, va col·laborar a partir del 1963 en el setmanari Signo de Madrid; finalment es va decantar per l’activitat gràfica i dibuixà també en Courrier du Soleil, revista turística, i en el setmanari Castellón-66, dirigit per José M. Marcelo.

Aquests primers anys van desembocar en un seriós plantejament de cara a professionalitzar la seua afició. Aprofitant alguns contactes que havia fet a Madrid, Quique, que a partir d’ara utilitzarà aquest nom de guerra, va aconseguir a finals de 1967 publicar els seus acudits en la prestigiosa revista madrilenya d’informació religiosa Vida Nueva, dirigida per José M. Pérez Lozano, José Luis Martín Descalzo o Pedro M. Lamet en les seues diferents etapes. En Vida Nueva va dibuixar Quique durant 42 anys i va publicar prop de 5.000 acudits. En els anys 70, una vegada obertes les portes de la capital d’Espanya, Quique va passar per les pàgines de Familia Cristiana, Mas, Hogar 2000, Mundo Cristiano i una dotzena més de revistes fins a arribar a Barcelona per a dibuixar en Jóvenes i en el popular setmanari d’humor Mata Ratos.

- 16 -

Quique desitjava publicar en un periòdic diàriament. Va conéixer a Madrid José M. Javierre, que poc després es va fer càrrec de la direcció d’El Correo de Andalucía de Sevilla. I del 1969 al 1973, Quique publicarà una vinyeta diària en aquest rotatiu, treball que alternarà amb col·laboracions setmanals i després diàries en Ya de Madrid durant 16 anys amb més de 2.500 acudits publicats. El seu amic, el periodista, ara catedràtic, Joan Cantavella el va introduir en alguns mitjans i la seua activitat es va multiplicar amb la publicació de dibuixos en els diferents suplements del diari Pueblo. També va treballar per al diari Aragón/Exprés de Saragossa des del 1973 fins al 1980. El 1974 va conéixer Vicent Andrés Estellés, que el va acollir en Las Provincias de València on va col·laborar durant sis anys.

Unes pàgines s’obrien i altres es tancaven. No existia el fax ni, per descomptat, havia arribat Internet. Correus era el missatger i l’activitat del dibuixant no amainava: Almanaque Agromán, Nuestra Ciudad, Yelda, Oriflama, La Actualidad Española, La Estafeta Literaria fins que va arribar a Escuela, setmanari dedicat al món de l’ensenyament, on continua col·laborant des del 1970. Un dia es va posar en contacte amb Martín Domínguez, director de Valencia Fruits i aquest li va dir que passara a veure’l. Va nàixer una exquisida relació i va publicar els seus acudits en el setmanari fruiter. Van seguir Cinestudio, Vía Libre, Sociedad/Familia, Hoja del Lunes de Saragossa, Cuadernos para el Diálogo… i l’excel·lent revista El Mensajero de San Antonio, editada a Itàlia per a Sud-Amèrica, així com la mateixa edició italiana de Messaggero di Sant’Antonio.

Mentrestant a Ciutadella li havien concedit el primer premi del Saló de l’Humor. Li ho van notificar una mitjanit de 1971 i el van agafar treballant. El 1972, la Junta Central Fallera li va atorgar el premi Olimpíada de l’Humor de València dotat amb 15.013 pessetes del moment. I, amb posterioritat, va aconseguir el primer accèssit del prestigiós Paleta Agromán.

El 1974 es produeixen dos fets importants per a Quique. El primer és la publicació dels seus dibuixos en les pàgines del setmanari Our Sunday Visitor –El Visitante Dominical– que s’editava als Estats Units. I el segon, que va entrar a formar part de l’elit de dibuixants del setmanari d’humor El Cocodrilo, sota la coordinació de PGarcía, el “Codornicesco” escriptor amb qui encara manté contacte. Més tard van venir el setmanari polític La Jaula, Crítica, Ama, En Marcha, Cáritas, fins a arribar a Saó de València. Curiosament va ser el 1977 l’any en què va publicar un nombre més gran d’acudits. Van ser exactament 950, tres dibuixos diaris sense comptar diumenges ni festes de guardar.

Al maig de 1979, José M. Marcelo i Paco Pascual el van cridar perquè s’ocupara del dibuix d’humor en Mediterráneo. D’això han passat 36 anys i tota una vida.

A partir del 1980 va continuar incorporant publicacions al seu currículum. Unes se n’anaven i altres venien: Pueblos del Tercer Mundo, Nuevo Vale, Pronto, Ahorro, Súper-Pop i la revista Muface. Van seguir Antena TV, Tiempo Libre i Castellón-Diario, on el vila-realenc va dibuixar mentre va romandre en la direcció el seu amic Paco Pascual. Entre 1982 i 1983 va publicar també en la revista d’humor Balalaika de Barcelona juntament amb Mingote, Pablo, Vázquez, Sir Cámara, Munoa, Madrigal, Kalikatres,

- 17 -

Chumy Chúmez… fins al seu tancament definitiu. També ho va fer a Castellón 7días, una experiència que va durar poc i que va dirigir J.M. Asensi. Quique sempre va posar el seu plomí a disposició de revistes i publicacions locals.

En la dècada dels setanta va iniciar una llarga col·laboració en la revista infantil Gesto, en la qual dibuixava una historieta a doble pàgina en tots els seus números. I durant cinc anys va publicar un acudit setmanal en Tiempo, quan era director Julián Lago, el que va fer popular en televisió la màquina de la veritat. El dibuixant es va introduir, al mateix temps, en revistes els continguts de les quals giraven al voltant d’aspectes molt tècnics: Joyas y Joyeros, Cambio Filatélico, Savia, Agenttravel, Nexotec… i va aconseguir també formar part del grup d’assidus col·laboradors de revistes d’humor madrilenyes com ara Monóxido 16, que coordinava el popular dibuixant Julio Cebrián, i La Golondriz, dirigida pel conegut PGarcía. A València ho fa per a Camp Valencià.

Arribem al 1996. Una professora de la Universitat de Sevilla, Trinidad Núñez, es va posar en contacte amb Quique per a notificar-li que havia realitzat un estudi monogràfic sobre gran part de la col·lecció dels acudits publicats durant vint-i-vuit anys en Escuela, per tal que formaren part de la seua tesi doctoral titulada La imagen social del profesorado no universitario a través de la prensa española.

Més avant, el potent Grupo Nexo de Madrid el fitxa perquè dibuixe en la seua cadena de publicacions: Nexotur, Nexotime, Gold&Time i Conexo. La revista Tráfico, editada per la Direcció General de Trànsit, amb un tiratge de 350.000 exemplars, obri les seues pàgines a Quique, que treballarà amb el conegut dibuixant de La Codorniz, Mena. En anys successius, Quique serà la firma habitual en Misioneros, Nexobús, Nexotrans, Nexohotel, Super Gesto i Antena Misionera, totes revistes de Madrid, a les quals unirà FiestaCultura, editada per Xarxa Teatre, més Catalunya Cristiana i El Churro Ilustrado. En l’actualitat Quique treballa per a una dotzena de revistes i el diari Mediterráneo.

En anys successius ha participat en exposicions internacionals d’humor de Canadà, Grècia, Itàlia, Bèlgica, Portugal, Bulgària… essent els seus dibuixos seleccionats per als catàlegs corresponents. A Espanya ha sigut invitat per a participar en Humoràlia, Humor Gráfico Valenciano, Mostra d’Humor Gràfic, Humoristas por la Libertad de Prensa, Humor a Toda Vela, Muestra Internacional de Humor Gráfico, Días de libros, etc. Quique està inclòs en les antologies Dios es alegre de José L. Martín Descalzo, Quién es quién d’Armando Vázquez, Los Humoristas de J.M. Vilabella, Europa se burla del racismo de Presencia Gitana… Nombrosos dibuixos de Quique han sigut reproduïts en llibres de text, diverses antologies d’humor, entre elles Mingote, 90 años, en la commemoració dels 40 anys de la UNED, així com en diferents llibres i publicacions.

Quique és autor de nou llibres de dibuixos d’humor: Sin censura eclesiastica (1974), Sálvese quien pueda (1993), Castelló(n) (1995), Molt fràgil (2000), Pobres ricos (2001), Tico el agnòstico (2004), De Norte a Sur (y Dios en medio) (2007), La escuela vista con humor (2009) i La vida vista con humor (2011). Té, a més, obra en el Museu do Fene (A Corunya), en el Museu de Dibuix Castillo de Larrés (Osca) i en el Museu d’Humor Dulcinea del Toboso (La Manxa).

- 18 -

El 2011, un jurat compost entre altres personalitats pel president de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola i el dibuixant Mingote, li va atorgar el Premi Nacional Mingote al millor dibuix d’humor publicat el 2010.

Fins a l’any 2015, Quique ha publicat exactament 28.391 acudits en més de 100 revistes, diaris i publicacions diverses. En Mediterráneo, comptabilitzem un total de 9.438 acudits. Si col·locàrem aquests originals l’un darrere de l’altre, es podria empaperar un trajecte de més de dos quilòmetres, aproximadament des de la plaça de la Vila fins a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

MOSTRAD’HUMOR

- 20 -

Jaimito (1956 a 1958) • València

Jaimito (1956)

Jaimito (1957)

- 21 -

Anhelos (1957 a 1965) • Alacant

Anhelos (1958)

Anhelos (1958)

- 22 -

Uce (1959)

Fontilles (1960)

Uce (1962)

Uce (1959 a 1965) • Madrid

- 23 -

Fontilles (1960)

Uce (1962)

Fontilles (1960) • Alacant

Valencia Cultural (1960)

Valencia Cultural (1960 a 1963) • València

- 24 -

Valencia Cultural (1961)

Valencia Cultural (1962)

Valencia Cultural (1960 a 1963) • València

- 25 -

Signo (1963)

Signo (1963)

Valencia Cultural (1961)

Valencia Cultural (1962)

Signo (1963) • Alacant

- 26 -

Courrier du Soleil (1966) • Alacant

Courrier du Soleil (1966)

Courrier du Soleil (1966)

- 27 -

Castellón-66 (1967) • Castelló

Castellón-66 (1967)

Castellón-66 (1967)

- 28 -

Vida Nueva (1967 a 2008) • Madrid

Vida Nueva (1969)

Vida Nueva (2005)

- 29 -

Columpio (1968) • Madrid

Columpio (1968)

- 30 -

Familia Cristiana (1968 a 1990) • Madrid

Familia Cristiana (1981)

Familia Cristiana (1969)

- 31 -

Hogar 2000 (1968 a 1969) • Madrid

Hogar 2000 (1969)

- 32 -

Mas (1968 a 1982) • Madrid

Mas (1972)

Mas (1969)

- 33 -

El Bar (1968 a 1973) • Madrid

Actualidad Tabaquera (1968 a 1969) • Madrid

El Bar (1969)

Actualidad Tabaquera (1969)

- 34 -

Jóvenes (1968 a 1970) • Barcelona

Jóvenes (1969)

- 35 -

Mata Ratos (1968) • Barcelona

Genial (1968) • Madrid

Mata Ratos (1968)

Genial (1968)

- 36 -

Mundo Cristiano (1969 a 1970) • Madrid

Mundo Cristiano (1969)

Mundo Cristiano (1970)

- 37 -

El Correo de Andalucía (1969 a 1973) • Sevilla

El Correo de Andalucía (1973)

El Correo de Andalucía (1970)

- 38 -

Vida Joven (1969) • Madrid

Vida Joven (1969)

Vida Joven (1969)

- 39 -

Gránulos (1969 a 1970) • Madrid

Gránulos (1970)

Gránulos (1969)

- 40 -

Mujer (1969) • Madrid

Mundo Musical (1969) • Madrid

Mujer (1969)

Mundo Musical (1969)

- 41 -

El Cóctel (1969 a 1972) • Madrid

El Cóctel (1970)

El Cóctel (1969)

- 42 -

Almanaque Agromán (1970 a 1993) • Madrid

Almanaque Agromán (1992)

Almanaque Agromán (1975)

- 43 -

Escuela (1970 a ...) • Madrid

Escuela (2013)

Escuela (1970)

- 44 -

Nuestra Ciudad (1970 a 1973) • Madrid

Nuestra Ciudad (1972)

Nuestra Ciudad (1971)

- 45 -

Yelda (1970 a 1982) • Madrid

Yelda (1982)

Yelda (1970)

- 46 -

Ya (1970 a 1985) • Madrid

Ya (1984)

Ya (1978)

- 47 -

Ori�ama (1970) • Barcelona

Oriflama (1970)

B. Hoac (1971 a 1973) N. Obreras (1982 a 1985) • Madrid

Boletin Hoac / Noticias Obreras (1971)

- 48 -

Pueblo (1971 a 1972) • Madrid

Pueblo (1971)

Pueblo (1971)

- 49 -

La Actualidad Española (1971 a 1976) • Madrid

La Actualidad Española (1976)

La Actualidad Española (1971)

- 50 -

Temas (1971 a 1977) • Madrid

Temas (1977)

Temas (1971)

- 51 -

La Estafeta Literaria (1972 a 1978) • Madrid

La Estafeta Literaria (1978)

La Estafeta Literaria (1972

- 52 -

Actualidad Económica (1972) • Madrid

Criba (1973) • Madrid

Criba (1973)

Actualidad Económica (1972)

- 53 -

Valencia Fruits (1972 a 1974) • València

Valencia Fruits (1975)

Valencia Fruits (1972)

- 54 -

Cinestudio (1973) • Madrid

Cinestudio (1973)

Cinestudio (1973)

- 55 -

Saeta Azul (1973 a 1976) • Sevilla

Saeta Azul (1973)

- 56 -

Hoja del Lunes (1973) • Zaragoza

Hoja del Lunes de Zaragoza (1973)

Hoja del Lunes de Zaragoza (1973)

- 57 -

El Mensajero de S. Antonio (1973 a 2012) • Madrid

El Mensajero de S. Antonio (2012)

El Mensajero de S. Antonio (2009)

- 58 -

Vía Libre (1973 a 1980) • Madrid

Vía Libre (1980)

Vía Libre (1973)

- 59 -

Sociedad / Familia (1973 a 1985) • Madrid

Sociedad / Familia (1985)

Sociedad / Familia (1973)

- 60 -

Aragón Exprés (1973 a 1980) • Zaragoza

Aragón Exprés (1980)

Aragón Exprés (1973)

- 61 -

Las Provincias (1974 a 1979) • València

Las Provincias (1976)

Las Provincias (1974)

- 62 -

El Visitante Dominical (1974 a 1981) • EE.UU.

El Visitante Dominical (1980)El Visitante Dominical (1974)

- 63 -

Cuadernos para el Diálogo (1974) • Madrid

Cuadernos para el Diálogo (1974)

Cuadernos para el Diálogo (1974)

- 64 -

Primavera (1974 a 1975) • Madrid

Sábado Grá�co (1975) • Madrid

Primavera (1974)

Sábado Gráfico (1975)

- 65 -

El Cocodrilo Leopoldo (1974 a 1975) • Madrid

El Cocodrilo Leopoldo (1975)

El Cocodrilo Leopoldo (1975)

- 66 -

En Marcha (1975 a 1981) • Barcelona

En Marcha (1980)

En Marcha (1975)

- 67 -

Saó (1976 a ...) • València

Saó (2014)

Saó (1977)

- 68 -

Gesto (1977 a ...) • Madrid

Gesto (2014)

- 69 -

Gesto (1977 a ...) • Madrid

Gesto (2014)

- 70 -

La Jaula (1977) • Madrid

La Jaula (1977)

La Jaula (1977)

- 71 -

El Socialista (1977) • Madrid

El Socialista (1977)

El Socialista (1977)

- 72 -

Mediterráneo (1979 a ...) • Castelló

Mediterráneo (2015)

Mediterráneo (1979)

- 73 -

Crítica (1979 a 1980) • Madrid

Crítica (1979)

- 74 -

Cáritas (1979 a 1999) • Madrid

Cáritas (1985)

Cáritas (1979)

- 75 -

Messaggero di S. Antonio (1979 a 1988) • Itàlia

Messaggero di S. Antonio (1988)

Messaggero di S. Antonio (1980)

- 76 -

Ama (1979 a 1980) • Madrid

Ama (1980)

Ama (1979)

- 77 -

Pueblos del Tercer Mundo (1980 a 1987) • Madrid

Pueblos del Tercer Mundo (1987)

Pueblos del Tercer Mundo (1980)

- 78 -

Súper Pop (1980) • Barcelona

Súper Pop (1980)

Súper Pop (1980)

- 79 -

Nuevo Vale (1980) • Barcelona

Nuevo Vale (1980)

Nuevo Vale (1980)

- 80 -

Pronto (1980) • Barcelona

Pronto (1980)

Pronto (1980)

- 81 -

Revista Muface (1980 a 2006) • Madrid

Revista Muface (2001)

Revista Muface (2000)

- 82 -

Ahorro (1981) • Madrid

Ahorro (1981)

Ahorro (1981)

- 83 -

Antena TV (1981 a 1992) • Madrid

Antena TV (1991)

Antena TV (1981)

- 84 -

Tiempo Libre (1981) • Madrid

Tiempo Libre (1981)

Tiempo Libre (1981)

- 85 -

Castellón Diario (1982 a 1983) • Madrid

Castellón Diario (1982)

Castellón Diario (1982)

- 86 -

Balalaika (1982 a 1983) • Barcelona

Balalaika (1983)

Balalaika (1982)

- 87 -

Cadafal (1983 a 2008) • Vila-real

Cadafal (2005)

Cadafal (1983)

- 88 -

Hoja del Lunes (1980) • Madrid

Castellón 7 días (1983) • Castelló

Castellón 7 días (1983)

Hoja del Lunes de Madrid (1980)

- 89 -

Tiempo (1984 a 1988) • Madrid

Tiempo (1984)

Tiempo (1984)

- 90 -

Noticias al Día (1984) • València

Quiz (1984) • Madrid

Quiz (1984)

Noticias al Día (1984)

- 91 -

Cambio Filatélico (1984) • Madrid

Cambio Filatélico (1984)

Cambio Filatélico (1984)

- 92 -

Joyas y Joyeros (1985 a 1992) • Madrid

Joyas y Joyeros (1992)

Joyas y Joyeros (1985)

- 93 -

Agenttravel (1987 a 1992) • Madrid

Agenttravel (1992)

Agenttravel (1988)

- 94 -

Paradores (1988) • Madrid

Paradores (1988)

- 95 -

Monóxido 16 (1989) • Madrid

Monóxido 16 (1989)

Monóxido 16 (1989)

- 96 -

Antena Semanal (1990 a 1993) • Madrid

Antena Semanal (1990)

Antena Semanal (1990)

- 97 -

Super Gesto (1991 a ...) • Madrid

Super Gesto (2013)Super Gesto (2006)

- 98 -

Nexotec (1992 a 1993) • Madrid

Nexotec (1992)

Nexotec (1992)

- 99 -

Camp Valencià (1992 a ...) • València

Camp Valencià (2006)

Camp Valencià (1999)

- 100 -

La Golondriz (1993 a 2001) • Madrid

La Golondriz (1999)

La Golondriz (1998)

- 101 -

Gold & Time (1993 a ...) • Madrid

Gold & Time (2013)

Gold & Time (2005)

- 102 -

L’Estel (1993 a 1995) • Castelló

L’Estel (1994)

L’Estel (1993)

- 103 -

Viure en Salut (1993) • València

El Periòdic de la Plana (1995) • Castelló

Viure en Salut (1993)

El Periòdic de la Plana (1995)

- 104 -

Savia (1994 a 1996) • Madrid

Savia (1996)Savia (1995)

- 105 -

Nexotur (1996 a ...) • Madrid

Nexotur (2011)

Nexotur (2001)

- 106 -

Nexo Time (1997 a 1999) • Madrid

Nexo Time (1998)

Nexo Time (1997)

- 107 -

Conexo (1998 a ...) • Madrid

Conexo (2011)

Conexo (2008)

- 108 -

Trá�co (1999 a 2009) • Madrid

Tráfico (2005)

Tráfico (2001)

- 109 -

La Veu (1984 a 1985) • Vila-real

Cruz Roja (2000) • Castelló

Cruz Roja (2000)

La Veu (1984)

- 110 -

Misioneros (2000 a ...) • Madrid

Misioneros (2014)

- 111 -

Nexobús (2000 a ...) • Madrid

Nexobús (2010)

Nexobús (2004)

- 112 -

FiestaCultura (2001 a ...) • Vila-real

FiestaCultura (2002)

FiestaCultura (2006)

- 113 -

Nexotrans (2002 a ...) • Madrid

Nexotrans (2010)

Nexotrans (2003)

- 114 -

Nexo Hotel (2005 a 2007) • Madrid

Nexo Hotel (2007)

Nexo Hotel (2007)

- 115 -

Restauración (2007) • Madrid

Restauración (2007)

Restauración (2007)

- 116 -

Antena Misionera (2010 a ...) • Madrid

Antena Misionera (2015) Antena Misionera (2015)

- 117 -

Catalunya Cristiana (2010 a ...) • Barcelona

Catalunya Cristiana (2011)

Catalunya Cristiana (2011)

- 118 -

El Churro Ilustrado (2015 a ...) • Girona

El Churro Ilustrado (2015)

ALTRES

- 120 -

Pressupostos. Ajuntament, 1984

Campanya neteja pública. Ajuntament, 1984

- 121 -

Campanya neteja pública. Ajuntament, 1984

- 122 -

Campanya animació a la lectura. Ajuntament, 1994

- 123 -

1er. Premi Salón Nacional del Humor. Ciutadella, 1971

1er. Premi Olimpíada del Humor. València, 1972

- 124 -

1er. Accèssit Paleta Agromán. Madrid, 1979

Museo del Humor de Fene. A Coruña, 1998

- 125 -

Museo de Dibujo Castillo de Larrés. Huesca, 2001

Museo Dulcinea del Toboso. La Mancha, 2002

- 126 -

International Salon Of Cartoons. Canadà, 1984

World Cartoon Exhibition. Bèlgica, 1991

- 127 -

World Press Cartoon. Portugal, 2009

Humoristas por la Libertad de Expresión. Madrid 2006

- 128 -

Historieta sobre san Pedro Poveda. Madrid 2004

- 129 -

Exposición de Humor. Madrid, 1998

Jornadas Misionales. Alacant, 2000

- 130 -

Exposición de Humor. A Coruña, 2002

Exposició d’Humor. Universitat d’Alacant, 2014

- 131 -

Almanaque de la Academia de Humor. Madrid, 2010

Almanaque de la Academia de Humor. Madrid, 2011

- 132 -

Mostra d’Humor Gràfic. València, 2006

Mostra d’Humor Gràfic. València, 2007

- 133 -

Mostra d’Humor Gràfic. València, 2007

Mostra d’Humor Gràfic. València, 2010

- 134 -

Calendari “Mediterráneo”. Castelló, març 2008

Calendari “Mediterráneo”. Castelló, agost 2008

- 135 -

Muestra Internacional de Humor. Universidad de Alcalà, 2001

Muestra Internacional de Humor. Universidad de Alcalà, 2002

- 136 -

Muestra Internacional de Humor. Universidad de Alcalà, 2010

Muestra Internacional de Humor. Universidad de Alcalà, 2012

- 137 -

Muestra Internacional de Humor. Universidad de Alcalà, 2013

Muestra Internacional de Humor. Universidad de Alcalà, 2014

- 138 -

El nostre poble. Vila-real, 2005

El nostre poble. Vila-real, 2007

- 139 -

La nostra llengua. Vila-real, 2001

La nostra llengua. Vila-real, 2003

- 140 -

- 141 -

Auca de la fundació de Vila-real. Ajuntament, 2008

- 142 -

Jaume I. Representació teatral. Ajuntament, 2009

- 143 -

Auca de les Normes de Castelló. Ajuntament, 2008

- 144 -

El nom és Vila-real. Ajuntament, 2008

- 145 -

El nom és Vila-real. Ajuntament, 1979

El nom és Vila-real. Ajuntament, 2014

- 146 -

Homenatge Mingote, 2008

- 147 -

Homenatge Perich, 1995

Premi Nacional Mingote, 2011

- 148 -

Portada del llibre “Sin censura eclesiàstica”. Madrid, 1974

Portada del llibre “¡Sálvese quien pueda!”. Madrid, 1993

- 149 -

Portada del llibre “Castelló(n)”. Castelló 1995

Portada del llibre “Molt fràgil”. Vila-real, 2000

- 150 -

Portada del llibre “Pobres ricos”. Madrid, 2001

Portada del llibre “Tico el agnóstico”. Madrid, 2004

- 151 -

Portada del llibre “De norte a sur”. Madrid 2007

Portada del llibre “La escuela vista con humor”. Madrid 2009

- 152 -

Portada del llibre “La vida vista con humor”. Madrid, 2011

Del xiquet al vell. Il·lustració inèdita, 2015

- 153 -

Selecci de revistes i diaris on ha publicat Quique

Jaimito (1956 a 1958)-Los lectores en Jaimito- València

Anhelos (1957 a 1965) Alacant

Uce (1959 a 1965) Madrid

Fontilles (1960) Alacant

Valencia Cultural (1960 a 1963) València

Signo (1963) Madrid

Courrier du Soleil (1966) Alacant

Castellón-66 (1967) Castelló

Vida Nueva (1967 a 2008) Madrid

Familia Cristiana (1968 a 1990) Madrid

Columpio (1968) Madrid

Hogar 2000 (1968 a 1969) Madrid

Mas (1968 a 1982) Madrid

El Bar (1968 a 1973) Madrid

Actualidad Tabaquera (1968 a 1969) Madrid

Jóvenes (1968 a 1970) Barcelona

Mata Ratos (1968) Barcelona

Genial (1968) Madrid

Mundo Cristiano (1969 a 1970) Madrid

El Correo de Andalucía (1969 a 1973) Sevilla

Vida Joven (1969) Madrid

Gránulos (1969 a 1970) Madrid

Mujer (1969) Madrid

El Cóctel (1969 a 1972) Madrid

Mundo Musical (1969) Madrid

Almanaque Agromán (1970 a 1993) Madrid

Escuela (1970 a … ) Madrid

Ya (1970 a 1985) Madrid

Nuestra Ciudad (1970 a 1973) Madrid

Yelda (1970 a 1982) Madrid

Oriflama (1970) Barcelona

B. Hoac (1971 a 73) N.Obreras (1982 a 85) Madrid

Pueblo (1971 a 1972) Madrid

La Actualidad Española (1971 a 1976) Madrid

Temas (1971 a 1977) Madrid

La Estafeta Literaria (1972 a 1978) Madrid

Actualidad Económica (1972) Madrid

Valencia Fruits (1972 a 1974) València

Cinestudio (1973) Madrid

Saeta Azul (1973 a 1976) Sevilla

Criba (1973) Madrid

Hoja del Lunes (1973) Zaragoza

El Mensajero de S. Antonio (1973 a 2012) Madrid

Vía Libre (1973 a 1980) Madrid

Sociedad/Familia (1973 a 1985) Madrid

Aragón/Exprés (1973 a 1980) Zaragoza

Las Provincias (1974 a 1979) València

El Visitante Dominical (1974 a 1981) EE.UU.

Cuadernos para el Diálogo (1974)

Madrid

Primavera (1974 a 1975) Madrid

El Cocodrilo Leopoldo (1974 a 1975) Madrid

Sábado Gráfico (1975) Madrid

- 154 -

En Marcha (1975 a 1981) Barcelona

Saó (1976 a … ) València

La Jaula (1977) Madrid

Gesto (1977 a … ) Madrid

El Socialista (1977) Madrid

Mediterráneo (1979 a … ) Castelló

Crítica (1979 a 1980) Madrid

Cáritas (1979 a 1999) Madrid

Messaggero di S.Antonio (1979 a 1988) Italia

Ama (1979 a 1980) Madrid

Pueblos del Tercer Mundo (1980 a 1987) Madrid

Súper Pop (1980) Barcelona

Revista Muface (1980 a 2006) Madrid

Nuevo Vale (1980) Barcelona

Pronto (1980) Barcelona

Hoja del Lunes (1980) Madrid

Ahorro (1981) Madrid

Antena TV (1981 a 1992) Madrid

Tiempo Libre (1981) Madrid

Castellón Diario (1982 a 1983) Castelló

Balalaika (1982 a 1983) Barcelona

Cadafal (1983 a 2008) Vila-real

Castellón 7 días (1983) Castelló

Tiempo (1984 a 1988) Madrid

Noticias al Día (1984) València

Cambio Filatélico (1984) Madrid

Quiz (1984) Madrid

La Veu (1984 a 1985) Vila-real

Joyas y Joyeros (1985 a 1992) Madrid

Aggentravel (1987 a 1992) Madrid

Paradores (1988) Madrid

Monóxido 16 (1989) Madrid

Antena Semanal (1990 a 1993) Madrid

Super Gesto (1991 a … ) Madrid

Nexotec (1992 a 1993) Madrid

Camp Valencià (1992 a … ) València

La Golondriz (1993 a 2001) Madrid

Gold & Time (1993 a … ) Madrid

L’Estel (1993 a 1995) Castelló

Viure en Salut (1993) València

Savia (1994 a 1996) Madrid

El Periòdic de la Plana (1995) Castelló

Nexotur (1996 a … ) Madrid

Nexo Time (1997 a 1999) Madrid

Conexo (1998 a … ) Madrid

Tráfico (1999 a 2009) Madrid

Cruz Roja (2000) Castelló

Misioneros (2000 a … ) Madrid

Nexobús (2000 a … ) Madrid

FiestaCultura (2001 a … ) Vila-real

Nexotrans (2002 a … ) Madrid

Nexo Hotel (2005 a 2007) Madrid

Restauración (2007) Madrid

Antena Misionera (2010 a … ) Madrid

Catalunya Cristiana (2010 a … ) Barcelona

El Churro Ilustrado (2015 a … ) Barcelona

- 155 -

EL QUE HAN DIT DE QUIQUE

“El dibujante Quique supone para nosotros, en Yugoslavia, un verdadero shock.”Desembre de 1970

Revista Glas KoncilaIugoslàvia

“Estimo el humor de Quique como el más importante que tenemos hoy en España en materia religiosa hasta alcanzar toda la problemática de la Iglesia.”Juny de 1971

José L. Martín DescalzoEscriptor i periodista

“Los chistes de Quique tienen una dosis de ironía elegante que alcanzan los altos vuelos de la vida nacional a todos los niveles.”Febrer de 1972

Diari El Correo de AndalucíaSevilla

“Creemos que Quique es un nombre que se debe retener, porque tiene valentía en tocar un tema aparentemente tabú, sin anticlericalismos fáciles y con una gracia elemental acerada y benevolente.”Abril de 1972

Cristóbal SarriasEscriptor

“Los dibujos de Quique me gustan y me gustan mucho.”Juliol de 1972

Venancio Luis AgudoDirector d’El Correo de Andalucía

“Quique es un dibujante al que prácticamente todos conocemos. Pero es más, es una contestación a todos aquellos que se plantean que solo desde Madrid se puede ser un gran dibujante.”Febrer de 1974

Ricardo BellveserEscriptor i periodista

“Colaborador de nuestras páginas, Quique cultiva un humor que está a mitad camino entrelo que se ha llamado ‘humor intelectual’ y el chiste ‘malo’, que a veces es el que más nos divierte. Él se queda en el término medio, lleno de humanidad, dejando sitio para la paradoja atrevida, para el juego de palabras, para el cachecito en la espalda o el palmetazo que duele.”Març de 1974

Diari YaMadrid

“Quique nos hace sonreír con sus señorones y señoronas, sus labradores, sus financieros...todos esos personajes que reconocemos como suyos porque Quique los ha creado y la creación es la tarea más hermosa de todas.”Març de 1974

Setmanari Valencia-FruitsValència

- 156 -

“Veo chistes de Quique a escombros. Como el Supremo Hacedor, sin faltar al respeto, Quique está en todas partes.”Març de 1974

José María Pérez LozanoEscriptor i periodista

“Quique entra, con pie propio, por la puerta grande del humorismo español de ahora mismo.”Abril de 1974

Rafael PlazaPeriodista

“Quique se ha reído de todas las crisis, de todos los conflictos, de todas las disquisiciones pseudoteológicas de progres e integristas, de renovadores o conservadores habidos y por haber. Y siendo él, por edad e inteligencia, hombre abierto y avanzado, ha sabido mantener un respeto profundo hacia todo lo que, por postura pudiéramos llamar personal, estaría dispuesto a combatir.”Maig de 1974

Rafael GonzálezDirector d’El Ideal Gallego

“En esta hora tantas veces encrespada de la incordia nacional, Quique, sin carné de ‘progre’ ni credencial de integrista, sabe reírse por igual de unos y de otros, e incluso de sí mismo, que es lo bueno.”Juny de 1974

Bernardino M. HernandoEscriptor

“Porque Quique, que nació como humorista en Vida Nueva, ha desbordado los cauces de la revista y publica en otras revistas y periódicos españoles... y hasta en las mismas Américas donde cada semana una importante revista ilumina sus páginas con una sonrisa fabricada en Vila-real.”Setembre de 1974

Antonio PelayoPeriodista

“El dibujo y el texto de la producción de este humorista es ingenuo-lúcido, inocente-avispado.”Desembre de 1974

Manuel Gómez OrtizRedactor en cap de Nuevo Diario

“Quique es especialista de lo insólito, experto de lo intocable, perito de lo inconcebible y nosotros lo admiramos profundamente.”Febrer de 1975

José Manuel VilabellaEscriptor

“Quique, con su lápiz, parece tomar el pelo a lo sagrado, cuando lo que hace es tomárselo, y con razón, a nuestra torpe sacralización de esta vida difícil.”Octubre de 1977

Padre José M. LlanosEscriptor

“Que el magnífico humor de Quique -uno de los mejores de España- continúe en la brecha de la Justicia.”Gener de 1978

José L. ArangurenSudbirector d’Aragón/Exprés

“Son muchos los minutos agradables que el estupendo dibujante Quique me ha hecho pasar y le agradezco muy de veras su amistad manifestada al tomarme en alguna ocasión como motivo de atención de su arte y garra periodística.”Abril de 1986

Enrique MonsonísPresident de la Generalitat Valenciana

- 157 -

“Quique es uno de los mejores humoristas gráficos del país.”Juliol de 1988

Félix Núñez UribeEscriptor RNE

“Quique és un amic a qui veig poc i estime molt.”Desembre de 1990

Vicent VenturaEscriptor i periodista

“Quique se ha convertido en una pieza clave de la revista.”Març de 1991

Setmanari Vida NuevaMadrid

“El viernes pasado, Quique -sin duda la mejor firma de cuantas colaboran en este diario- volvió a sacarnos los colores a los vecinos de esta ciudad que tenemos la sana costumbre de buscar cada mañana su chiste.”Gener de 1992

Javier AndrésPeriodista

“Amb poques paraules i amb els dibuixos personalíssims de Quique es poden dir tantes veritats que sempre són una crítica, una visió de la realitat eclesial que reclama una contínua reforma i revisió.”Setembre de 1993

Vicent CardonaSacerdot i periodista

“El humorismo de Quique es como Dios manda: con gracia y con todas esas afables malignidades que hemos ido perdiendo en nuestro afán de ser solemnes: picardía, astucia, guiñaditas, irreverencia.”Maig de 1994

Revista El Mensajero de San AntonioMadrid

“En este panorama resalta la obra ingente de Quique. Toda una vida, ahora en sazón de plenitud creativa, en el perfil de un dibujante que cada mañana abre al lector una ventana mágica ante la que jamás podrá quedar indiferente. Instantánea del momento, fogonazo de humor blanco o negro, sin miel ni hiel, quizás con sabor agridulce. Es el humor de Quique. Un puntazo, una flor, ironía sin doblez, en corto y por derecho, mitad rosa, mitad borde.”Juliol de 1995

Francisco Pascual MasPeriodista

“Quique, sempre al peu del canó de l’actualitat, se’ns presenta com a ‘artista de la quotidianitat’, com a visionador que, des d’una òptica privilegiada, convida el lector a reflexionar a partir de dos traços i, de vegades, unes poques lletres, mai exemptes d’una aclucada d’ull i sempre comptant amb la complicitat de “l’altre’.”Novembre de 1995

Óscar Pérez SilvestreEscriptor

“Los chistes de Quique son cada día más apreciados a juzgar por las cartas y comentarios que se reciben en la Redacción.”Desembre de 1996

Manuel RodríguezDirector d’Escuela Española

“Des d’aleshores m’ha corprés un sentiment estrany provocat per l’admiració i el respecte que sent cap a la tasca de Quique.”Gener de 1999

Josep GregoriDirector d’Edicions Bromera

- 158 -

“Un chiste de Quique es una dosis de optimismo, de crítica, de amabilidad, de gracia, en suma, algo que forma parte de nuestra vida.”Febrer de 2000

Bautista CarcellerColumnista

“El compare, en certa manera, amb Joan Fuster. Igual que aquest, des de Sueca, on visqué sempre, remogué la consciència dels valencians, Quique, sense eixir del seu poble (com li costa deixar Vila-real!) ha sabut transmetre a tot el País una visió crítica i engrescadora dels problemes nacionals. I això, fet en català, encara té més mèrit perquè, si us fixeu, l’humor a la nostra terra sempre és castellà.”Maig de 2000

Josep A. ComesSacerdot i periodista

“No resulta fácil acercarse al humor de Quique. Al menos para quien pretenda encontrarse con un mensaje gratuito, descomprometido, despreocupado, banal, un punto frívolo. Pues se trata, justamente, de todo lo contrario, de un humor del que sentimos que nuestra conciencia va a quedar interpelada.”Maig de 2001

Ángel ArrivíPeriodista

“Las viñetas guardan esa profundidad que caracteriza el trabajo de Quique, la generosidad, la ternura y ese grito de rebeldía que no cesa. Esa rabia y coraje que no hay que perder frente a la pobreza, los malos tratos, la marginación, la injusticia.”Maig de 2001

Amparo PanaderoPeriodista

“Quique, subratllem-ho, és un dibuixant d’idees minuciosament combinades, d’una eficàcia provocada que recorda el que sempre s’ha dit: ‘Que el bon entenent amb poques paraules en té prou’ i també, ‘que més val una imatge que mil paraules’.”Maig de 2001

Enric ReverterProfessor

“Quique pone delante de nuestros ojos las más variadas formas de exclusión o desigualdad que se dan junto a nosotros o en la aldea global en que se ha convertido el mundo, con una eficacia que nos impide ignorarlas o banalizarlas.”Maig de 2001

José Sánchez FabaPresident de Cáritas Española

“El dibuix ha de dir coses que interessen al lector, fer-ho de manera que arriben al seu conscient i l’inconscient i també a la consciència, posar-li un somriure a la boca i convidar-lo a reflexionar. Tot i junt és el que Quique fa cada dia, perquè hem de saber que el lector llegirà o no un article, qualsevol article, el millor article, però difícilment deixarà de donar-li una ullada a l’acudit del periòdic.”Juny de 2001

Juan SolerPeriodista

“Las viñetas de humor de Quique ofrecen un análisis de la actualidad que, amparándose en la ironía, busca la interpelación, el aldabonazo en las conciencias de quienes se asoman a ellas. Sus viñetas son algo así como compendios de sociología, de teología, de filosofía a base de líneas, trazos y bocadillos.”Abril de 2002

Setmanari Vida NuevaMadrid

- 159 -

“Y así nació el bueno de Tico. Sabía muy bien, conociendo al padre de la criatura, Quique, alma cándida y humorista sin dolo, que nunca llegaría a ser un personaje mordaz y retorcido. Se convertiría, eso sí, en otro ‘alter ego’ del dibujante.”Juny de 2004

Pedro Miguel LametEscriptor i periodista

“Quique demuestra que la crítica a la religión no tiene por qué estar reñida con el humor.”Juliol de 2004

Diari El Periódico de CatalunyaBarcelona

“Lo de Quique es otra historia. El director del periódico, al cederme esta página 5 durante el mes de agosto, me ha hecho además el regalo de mantenerme a la sombra de una preciosa antología de Quique, mi admirado amigo Enric Arenós Cortés, autor de Tico el agnóstico. Tuve la suerte de ser un poco el padrino de la presentación en 1974 de uno de sus primeros grandes éxitos editoriales, aquel atrevido Sin censura eclesiástica.”Agost de 2004

Salvador BellésEscriptor

“Y todo ello, desde luego, en ese estilo del dibujo sintético, expresivo y altamente eficaz que distingue el trabajo de Quique.”Tardor de 2004

Ángel ZapataCrític de la revista Muface

“Quique es la historia viviente de Vida Nueva. Los personajes salidos de su lápiz y plumilla ponen un contrapunto irónico a la información religiosa de la que se hace eco esta revista. Quique es uno de los pocos humoristas españoles que se han especializado en sacar punta a la actualidad de la Iglesia.”Setembre de 2006

José LorenzoPeriodista

“Els dibuixos del meu veí de baix són contundents i elegants, capaços d’albergar, sota el mateix sostre, la mesura en les formes i la penetració subtil i esmolada del missatge. La seua ambició no és la rialla desfermada, sinó el somriure subtil i intel*ligent, de vegades gojós i moltes altres amarg: com el món. Com la vida. Tot un honor, com els deia, ser-ne veí. Parle de Quique, és clar.”Febrer de 2007

Vicent UsóEscriptor

“Tengo una gran simpatía por Quique y creo que sus dibujos y sus tiras son un modo de evangelizar tan necesario como la predicación en los púlpitos.”Abril de 2007

Pedro M. García FraileSubdirector editorial de San Pablo

“Quique treballa i treballa sense parar, d’una manera continuada, metòdica i constant, servant sagradament el seu horari de treball.”Setembre de 2007

Vicent FaustoEscriptor

“Quique, en sus 30 años de dibujo diario en nuestro periódico, es la muestra clara de la historia más cercana de Castellón y su provincia, una fuente de documentación que, a través de la viñeta, nos muestra el devenir político, social o económico desde su particular perspectiva.”Desembre de 2007

Julio SánchezRedactor en cap de Mediterráneo

- 160 -

“Hablar de Quique es hablar de uno de los humoristas con mayor trayectoria profesional.”Desembre de 2007

Eric GrasPeriodista

“Quique es uno de los mejores dibujantes de chistes. Mal explicado: es uno de los mejores pensadores de chistes y su trazo madura de forma excepcional.”Gener de 2008

Diari El Periódico de CatalunyaBarcelona

“Quique pone en solfa a toda una mitad del mundo que tiraniza a la otra mitad, intentando conseguir unos momentos de reflexión y compromiso.”Gener de 2008

Setmanari NexoturMadrid

“Quique, con su ya conocido sentido del humor, nos ayuda a comprender las relaciones entre pobres y ricos. Humor y reflexión no son incompatibles.”Gener de 2008

Revista Antena MisioneraMadrid

“El lápiz de Quique ha sido siempre capaz de combinar la denuncia más audaz con la ternura más humana.”Gener de 2008

José ArqueroDirector de Gold & Time

“Esforç, treball, creativitat, virtuts de la persona guardonada, reconeixement públic d’una vida i una maduresa creativa, plena d’inconformisme, valors que estan presents en Enric Arenós, Quique.”Febrer de 2008

Juan José RubertAlcalde de Vila-real

“Nada escapa a la pluma de Quique.”Febrer de 2008

Revista MisionerosMadrid

“Continua dibuixant, que la teua tasca educativa és impagable.”Abril de 2008

Vicent PitarchLingüista i escriptor

“Quique, el veterano colaborador de Vida Nueva, recurre a la ternura y lucha contra las desigualdades sociales.”Maig de 2008

Marina de MiguelPeriodista

“Quique és un dels col·laboradors que més prestigia la nostra revista. L’humanisme de Quique està present en cada vinyeta.”Maig de 2008

Emili MarínDirector de Saó

“Quique es simplemente Quique y la mejor manera de conocer su talante humanista, su filosofía altruista y su arte reflexivo es leyendo sus chistes. No tienen desperdicio.”Hivern de 2008

Revista FiestaculturaVila-real

- 161 -

“Quienes disfrutan, cada día y sin necesidad de presentación previa, de la sensibilidad, acierto, oportunidad, inspiración y veteranía de los dibujos de Quique, han de saber que, como imaginaban, detrás hay una gran persona.”Març de 2009

Marc Antoni AdellProfessor i escriptor

“Quique es un dibujante prolífico, profundo y persistente. Un chistero de los grandes.”Juny de 2009

Revista DominicalBarcelona

“Des de fa anys que sóc un seguidor i admirador dels dibuixos d’humor de Quique. Un humor planer i net, que no fereix i que és un exponent de l’amor amb h, com diuen els castellans. El felicito sincerament per la seva dilatada trajectòria de servei a la societat i a l’Església.”Novembre de 2010

Jaume AymarDirector de Catalunya Cristiana

“Solo hay que asomarse a los dibujos de Quique para darse cuenta de que todas las situaciones son susceptibles de ser contempladas con ojos de asombro, de gozo, de broma, sorpresa o turbación.”Març de 2011

Joan CantavellaCatedràtic de Periodisme. Universidad CEU San Pablo de Madrid

“Quique es uno de los dibujante gráficos más veteranos y luminosos de España.”Març de 2011

Revista DominicalBarcelona

“Quique lleva 50 años haciendo esa cosa tan impresionantemente difícil que se condensa en la palabra humor.”Març de 2011

Miguel Ángel VelascoDirector d’Alfa y Omega

“Els acudits de Quique toquen els temes actuals amb subtilesa, fina ironia i no per això lliures d’accent crític. Però per damunt de tot, el que fan és transmetre el que expressa amb humanitat.”Juny de 2011

Wenceslao RamblaVicerector de Cultura de l’UJI i artista plàstic

“Premio Mingote merecidísimo a un trazo ágil y desenfadado complementado por un humor abierto y a la vez punzante. Esta es la obra de Quique de la cual debe estar orgulloso.”Juny de 2011

Antonio MadrigalDibuixant d’humor

“Quique continúa en la brecha del humor sin dejar de decir lo que piensa, levantando una sonrisa. Es verdad que no son estos tiempos buenos para la lírica, pero sí para la sonrisa, abono del sosiego.”Juliol de 2011

Juan RubioDirector de Vida Nueva

“La obra de Quique ha sido reconocida en diferentes concursos a escala nacional e internacional y alcanza cifras realmente abrumadoras de colaboraciones gráficas en numerosos diarios y revistas.”Novembre de 2011

Felip de BorbóPríncep d’Astúries

- 162 -

“No sé si escribir aquí los elogios que Mingote hizo de este dibujo, pero fueron muy grandes, querido Quique.”Novembre de 2011

José Manuel BlecuaDirector de la RAE

“En lloc de llegir filosofia, llig tots els dies els acudits de Quique, que en tenen molta més que els llibres de Plató.”Juliol de 2012

Henri BouchéVicerector de la VIU

“Et veig sense defallir, amb la mateixa creativitat de sempre. No sé si t’ho han dit, però els teus dibuixos i idees tenen alguna cosa de juvenil.”Desembre de 2014

PicanyolDibuixant d’humor

“La viñeta es cada semana un soplo de aire fresco y una sonrisa.”Desembre de 2014

Carmen NavarroDirectora editorial i d’Escuela

“Ya me gustaría tener la trayectoria y la facilidad de Quique.”Gener de 2015

David VelaIl·lustrador i pintor