Quan anàvem a l’estraperlo

Víctor Gómez Labrado

ÍndexBiografia de l’autor.Època de l’obra.Sinopsi de l’obra.Capítols escollits.Enllaços.

L’autorVa néixer a Sueca (la Ribera Baixa) l’any 1956. Va estudiar a l’Escola de Magisteri de València i després es llicencià en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Actualment compagina l’ensenyament amb el càrrec de Coordinador de la biblioteca i casa-museu Joan Fuster, a la seva ciutat natal. Altres llibres publicats: Cròniques d'un rei (I) : el príncep Cròniques d'un rei (II) : el conqueridorJaume I, el naixement d'un poble : una biografia il·lustrada.Premis literaris:Mancomunitat de la Ribera Alta, 2007: El segle valencià.

Sinopsi de l’obra Quan anàvem a l’estraperlo , es un testimoni de

la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per a burlar l’autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Dalt d’una bicicleta, a trenc de l’alba i escapant sempre de la guàrdia civil, el jove protagonista de la novel·la, Vicent, recorre pobles i ciutats de València i Alacant carregat d'arròs, oli o sardines. En una època de racionament dels aliments bàsics i de restriccions de tota mena anar l’estraperlo era una de les poques sortides dignes per a menjar.

Època de l’obra L’obra abasta des del final de l a Segona

República fins a la postguerra. En aquesta època l'autor ens fa veure que a la repressió franquista cal sumar-li la misèria i la fam, a causa de les cartilles de racionament.

Capítols escollits

PER ANAR A LA MANXA A DUR BLAT. <<[...]Vam passar el poble amb precaució

perquè allí hi havia guàrdia civil[...]Vam començar a pujar tirant del portamaletes a peu a dotze quilòmetres de costera que te el port aquell[...]>>

LA MEUA NÓVIA, QUANJO M’EN VAIG ANAR A L'EXÈRCIT <<[...]Aquella era la vida que fèiem. Ella a

llevar-se la pell treballant i jo fent el servici militar, sempre malmenjat i lluny, sense poder-la veure. Això avui, no és que la gent no es creu que la vida era així, és que no pots ni contar-ho perquè quan ho contes als joves,es riuen, i jo els diria: Si ho haguéreu passat vosaltres, no tindríeu tantes ganes de riure.>>

JO EM VAIG CASAR L’ANY QUARANTA-NOU <<[...]El final de l’estraperlo va ser quan el

govern va voler donar la llibertat als colliters de vendre el blat a qui volgueren ells, al preu normal del mercat, i ja van donar farina als forners, tota la que volien. La van posar a quatre o cinc pesetes el quilo. No es pot dir que fora barata perquè els jornals eren molt baixos[...]>>

EnllaçosArticle del diari l'informatiuEl llibre dels 25 anys de TrobadesBlog que parla sobre un nou llibre de l'autor