quan la maria va de casa a l'institut
Upload: sobredroguesnet-servei-de-salut-publica-de-lajuntament-de-granollers
Post on 18-Jul-2015
605 views
TRANSCRIPT
Quan la Maria va de casa a l’institut Sobre els consums adolescents de cànnabis
Jordi Bernabeu Farrús @jordibernabeu @sobredrogues Servei de Salut Pública i Consum (Ajuntament de Granollers) Cornellà. 5 de maig de 2015.
http://slideshare.net/sobredrogues/cornella--47746589
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels con:nguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleK. No estan permesos els usos comercials
2000
hCp://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/arIcle/viewFile/144555/240774
Algunes tensions ① ¿Consumim problemàticament perquè
estem malament o estem malament perquè consumim problemàticament?
② L’origen dels problemes té focus diversos ③ Compte amb les simplificacions
complexes (Salut M.) ④ L’eqüació: malestars + consums + estils
de vida + ocupacions + etc.
Algunes tensions ⑤ Existeixen riscos i problemes més
importants que l’addicció ⑥ Els discursos familiars condicionen però
no classifiquen. ⑦ L’escola com a constructor també de la
identitat, i per tant, del consum.
Punts de partida 1.
La mirada adulta cap a l’adolescència
2. Com situar les drogues?
3. Els diferents discursos en la comunitat educaIva
4. Les vàries i variades
dinàmiques familiars
5. Les pròpies
dinàmiques de les persones adolescents
6. Les nostres respostes
d’intervenció
#1 La mirada adulta cap a
l’adolescència
Una adolescència i joventut cada vegada més llarga
Extret de @DroguesXP
De la sociologia del treball a la sociologia de l’oci
Fernando Conde Los hijos de la desregulación (1999)
Un anàlisi de l’adolescència, joventut i les drogues partir de la Societat de Consum
1. Els 60 i 70 i la societat de consum de masses 2. Els consums segmentats dels anys 80 3. El model glocal a parIr de la crisi del 94 4. L’època de crisi actual
Fernando Conde i @dpmocat ¿Consumo de drogas o drogas de consumo? 2013
Diversió (plaer)
Malestar (problemes)
OCI
RELACIONS • Socials • Interpersonals • Grupals
CONSUMS • Drogues • Música • Consums culturals • EsIls juvenils • Etc.
80s: diversificació 90s: consolidació
IdenItat Temps lliure Consum
Relacions socials Separat de la formalitat
Escenaris concrets Intens
Normalitzat Comercial <> AlternaIu Dirigit <> Autoorganitzat
Font: Elaboració pròpia.
Soberans del consum #hiperconsumisme
@Dpmocat i Joan Pallarés ¿Beber para crecer? (2013)
@AleixSalo Fills dels 80 (2009)
El problema de la hiperprotecció...
#nens_tresor
Domingo Comas La generación premeditada (2009)
L’individualisme
Victòria Camps Creure en l’educació (2008)
JODecideixoFaig el que vull Vull viureVull disfrutarVull experimentarVull passar-m’ho bé
I perquè m’agrada!
La crisi de #noció_de_futur
‘Atrapats en la seva joventut’
@SaraMorenoColom Atrapats en la joventut (2014)
Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
@ManelFontdevila Esta crisis está siendo un éxito (2011)
El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011
Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?
Roto Viñetas para una crisis (2011)
[FAD, 2013]
A. GenIle (2014 – diarioeducacio.cat) Les cicatrius de qui s’ha fet adult en temps de crisi ‘S'ha demostrat que aquelles persones que han viscut èpoques de recessió econòmica durant la seva joventut són més proclius a desconfiar de les ins=tucions de govern’
La recuperació de discursos antics vestits de moderns
@JaumeFunes jaumefunes.blogspot.com
EmprenedoriaCultura de l’esforçMobilitat exterior (o exili laboral?)
Necessitem estratègies diferents per als nadius
digitals?
@DReig Jóvenes en la era de la hiperconectividad (2013)
@berlich El País (2012)
#2 Com situar les drogues?
La construcció social del ‘problema de la droga’
Oriol Romaní (1999, 2011)
Una generació d’adolescents tranquils pel que a drogues
es refereix
Que els persegueix l’ombra del ‘constant i precoç augment del consum’
PNSD #ESTUDES
PNSD #ESTUDES
PNSD #ESTUDES
PNSD #ESTUDES
Començar precoçment no necessàriament implica problemes. Un aprenentatge tranquil?
La importància de l’alcohol i de la maria
(sobretot pel seu caràcter simbòlic)
• El 67% de los jóvenes de 22 a 30 años a favor de una posible regulación del consumo de cannabis
• En general, son los jóvenes de edades intermedias (23 a 30 años) quienes rela:vizan más los problemas derivados de los consumos, por encima incluso de los jóvenes de menor edad.
• Casi un 60% de los menores de 30 años considera que el consumo de drogas :ene que ver con diver:rse y pasarlo bien, 10 puntos porcentuales más que entre los adultos.
• Entre los adultos las mo:vaciones rela:vas al afrontamiento o la existencia de problemas, sean de índole laboral o social, con la familia o los amigos son más señalados.
• Los jóvenes de 22 a 30 años es el grupo etario más permisivo con los consumos, por encima de adolescentes o adultos, especialmente en cuanto al cannabis. El 67% de los jóvenes de esta edad estarían a favor de una posible regulación legal del consumo de esta sustancia.
‘En cuanto al perfil mayoritario de víc=mas por consumo, tanto de alcohol como de drogas, el documento apunta a que corresponde a un varón de entre 30 y 40 años que ha consumido alcohol.’
#3 Els diferents discursos en la
comunitat educativa
Habitus o cálculo racional? El efecto de la clase social en las trayectorias educativas de los jóvenes en riesgo de exclusión social. Aina Tarabini i Marta Curran (2012) “Allò que un vol, el que un desitja, el que un s'imagina per al seu futur no és independent de la posició de parIda, de la trajectòria viscuda i de les oportunitats educaIves, laborals i socials, tant reals com percebudes.”
1. La trajectòria en relació als rendiments acadèmics, en la qual el fracàs és concebut com un procés acumulaIu de problemes de rendiment i de relació de l'alumne amb l'escola.
2. L'adaptació a les exigències de la insItució escolar i la sociabilitat; l'èxit i el fracàs tenen així a veure amb demandes com ara l'interès, la moIvació, el respecte a les normes de convivència i la sociabilitat amb companys i mestres.
3. L'autoconcepte, l'autoimatge i la projecció de futur que construeixen els alumnes en la seva intersecció amb les exigències i rendiments acadèmics, i l'adaptació o inadaptació a les exigències escolars.
Educació i inclusió. Antoni Tort (2015).
-‐ Les desigualtats educaIves han empitjorat a Catalunya entre 2003 i 2012. L'estatus social i cultural de les famílies condiciona un 23% més els resultats l'any 2012 del que ho feia l'any 2003.
-‐ El percentatge d'alumnes en risc de fracàs escolar és gairebé sis vegades superior entre els alumnes de nivell socioeconòmic baix.
-‐ La despesa per alumne no té relació amb els resultats educaIus, però sí amb el nivell de desigualtats.
Què ens diuen alguns estudis? (Via Matalí, 2014)
• Lee (2007): Evitar l’avorriment com a factor protector de consum de marihuana en adults joves
• Rogers et al. (2008): Activitats extraescolars i activitats socials apareixen com a especial factor de protecció (sobretot en noies)
#4 Les vàries i variades
dinàmiques familiars
El problema són els amics…
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc controlar…
Estic desesperat…
Què vagi a un centre…
Els serveis públics no s’hi posen…
Com descriuen els problemes els implicats?
#Les_famílies
Fumo perquè m’agrada…
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La policía va a per nosaltres…
Com descriuen els problemes els implicats?
#Elles #Ells
“Desapego” “Apego”
Exigència
Permissivitat
“Rígid”�“Dictador”
“Agobiant”�“Pesat”
“Passota”�“Passa…”
“Hiperprotector”�“Protector”
Interaccions familiars. I com ho viuen els fills...
Ens arriba la consulta/demanda Apareix la conducta problema: “fuma”
Els pares es volen “eliminar” la conducta problemàtica
Perd èmfasi la relació familiar �S’incrementa pressió�
Importància del consum El fill es veu com a problema
La relació es deteriora El fill no sent comprensió
La conducta “problema” s’intensifica
En la família… En el fill…
La relació problemàtica
1. Com descriuen els problemes els diferents “implicats” de la família?
2. Què s’ha intentat fins el moment
3. Interaccions familiars
4. Trencar la “relació problemàtica/problematitzadora”
Escoltar calmant posssibles angoixes
Promoure el diàleg Escoltar no significa “estar d’acord”
No calen respostes immediates
“Controlar” impulsivitat
Ser estratègicament hàbil
Explicar el perquè de les preocupacions
Posar de manifest altres conflictes
Desalentar el control
#5 Les dinàmiques de les
pròpies persones adolescents
Apego y adolescencia (P. Horno Goicoechea, 2014)
‘La relación entre las experiencias de apego en la primera infancia y los modelos vinculares en la adolescencia es fundamental pero no lineal. ‘ 1. Una autoestima consistente 2. Capacidad para vincularse positivamente 3. Capacidad para reescribir el pasado 4. Sentimiento de pertenencia
El lugar de la infancia (Jaume Funes, 2008)
u Un desarrollo adecuado u Pensar el futuro: imaginarlo en positivo u Precariedad: privación de oportunidades u Fragilidad: vulnerabilidad ante las dificultades y la crisis u Heridas y cicatrices u La ruptura de los relatos de vida
Preocupacions adultes
Qüestions adolescents
Risc Control Plaer
Problemes Experimentació Responsabilitat
Autonomia Protecció Felicitat
…
Diferents lectures 1. La seva lògica no és la nostra
”Me toca vivir en el presente sin pensar en el futuro”
2. Divertir-se “Experimentar y pasármelo bien. Haviendo lo que quiera…”
3. Conèixer vs Suggerir
“Ellos saben más (…) A los adultos se nos escapa esta historia”
4. Ens fem grans…
"Pienso que se olvidan de que han estado jóvenes e hicieron lo mismo. Probablemente se escondían más. Lo que pasa es que únicamente se quedan con lo malo y se olvidan de lo bueno”.
5. El dilema “Lo difícil es sustituir la intranquilidad por confianza”
6. Les percepcions
“Todo el mundo lo hace” #Generalización “Es fácil comprarlas” #Accesibilidad “Cada vez más jóvenes” #Precocidad “Peor que nosotros” #Miedo #SobreProtección
#6 Les nostres respostes
d’intervenció
Hall, W., Carter, A., Forlini, C. (2015). The brain disease model of addicIon; is it supported by the evidence and has it delivered on its promises. Lancet Psychiatry, 2, 105-‐110
Intervenir en un context confús... • Quan el protagonista no viu la seva situació com a
problema la motivació és escassa. • Quan professionalment ens costa donar un discurs
sensat al voltant de les drogues (i de les adolescències).
• Quan tot sembla ‘arreglar-se’ a partir de normes i regulacions.
• Quan ens basem en el ‘el paradigma científic’ per justificar qüestions
• Quan socialment existeixen diferents discursos al voltant de la qüestió.
Font: La Vanguardia. 16 de juny de 2014.
Comorbilitat 65-‐70% TUS – TM >> L’ou o la gallina?
Experimentació
Experiència
Influència
• Informació • Ac:tuds • Percepció d’u:litat • Coneixement
@JaumeFunes #9_ideas_educar_en_la_adolescencia
Experimentació u Possible u Pensable u Raonable
Responsabilitat u Moderació u Prudència u Aprendre dels errors u Autonomia
Reducció de riscos u El risc 0 no existeix u Xarxes de protecció
PersonesDrogues
Contextos
Quan prevenir no només és fomentar l’abstinència
Potenciar la responsabilitat Fomentar l’autonomia Evitar-‐se problemes
#Acompanyament
• Centrem-‐nos més en els usos que en les pròpies substàncies
• L’adicció no ha de ser el problema més important ("i finalitzador del procés problemàIc”)
• Alguns usos son més greus que altres: quins usos són els que realment donen problemes?
• No uIlitzem la regulació legal de les drogues com a excusa per abstenir-‐se
• La reducció de riscos com a element transversal de tota la intervenció prevenIva.
• L’evidència cienhfica ens ajuda però no resol la qüesIó
CLAT5 (Oporto // 2009) ‘(…) Las polí=cas y programas de Reducción de Riesgos y Daños suponen la implementacón de una intervención comunitaria y par=cipa=va en el campo de las drogas tendente a conseguir, junto otros actores sociales, aquellos niveles de capacidad de decisión (empowerment) que permitan a las poblaciones unas mejores condiciones de salud y cohesión social, es decir, de vida.’
Font: Claudio Vidal (EC-‐ABD)
Teoría aprendizaje social (Bandura, 1982/1987)
Teoría aprendizaje social (Bandura, 1982/1987) • Capacidad simbolizadora, para ensayar simbólicamente soluciones, sin que sea necesario ejecutarlas y sufrir las consecuencias de sus errores.
• Capacidad de previsión, al proponerse metas se ensayan las posibles acciones y consecuencias, que se pueden converIrse en moIvadores y reguladores de la conducta previsora.
• Capacidad vicaria, mediante la observación de modelos se puede aprender vicariamente de lo que otros hacen y las consecuencias de dichas acciones, sin necesidad de pasar por la ejecución de las mismas.
• Capacidad autorreguladora, el hombre puede controlar su propia conducta manipulando el ambiente y uIlizando estrategias cogniIvas proponiéndose metas, objeIvos e incenIvos a sus propias acciones.
• Capacidad de autorreflexión, analizar sus propias experiencias, contrastándolas con los resultados obtenidos, analizar sus ideas, y desarrollar la percepción que Ienen ellos mismos sobre su eficacia.
Comunitat
Família
Relacions
Autoestima social
Expectatives acadèmiques
Autoestima escolar
Malestars
Adolescents
Consum de drogues
Adaptat de Sánchez-‐Sosa et altres (2014)
#Concluint Algunes propostes
1. Ajustar l’enfocament de la mirada. 2. Apendre a veure, a observar, a conèixer els significats i els sen:ts de les seves vides, a saber preguntar sobre el que viuen. 3. Tenir conflictes no és tenir problemes. 4. L’adolescència potser també també un temps de malestars. 5. L’escola (o els centres de formació) com un important territori per intervenir. 6. Construir espais d’influència educa:va al seu voltant. 7. Suprimir la distància, construir la proximitat. Acceptar converIr-‐se en adults propers. #Referents_virtuals_d_adolescents_digitals 8. Acompanyar (que no derivar). 9. Controlar l’angoixa que ens provoquen els seus riscos. Garan:tzar que no s’estan fent mal. 10. Deixar de considerar-‐los menors i tractar-‐los com a subjectes responsables. Que es construeixin els seus propis límits.
Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa (adaptació de Funes, 2010) #Acompanyament
#Referència #Comunitat #UIlitat
#Responsabilitat
• Del “ja sé que em passo” a “la moIvació al canvi”. • Del “ho porto bé” al ”porta-‐ho millor”. • De “l'esIc estancat” al “canvia de context”. • De “el problema són les drogues” a “el problema ets tu”. • Del “Vaig per lliure” a “pautes d’ús”. • De “l’esIc ratllat’” a “administra l’estat d’ànim”
‘La manera més segura // per evitar-‐te problemes passa per no consumir-‐les’
A nivell individual
• ArIcular estratègies de prevenció universal amb d’altres de caràcter selecIu i indicat
• Anar molt més enllà de l’àmbit escolar • Esdevenir referents a la xarxa
A nivell grupal
• Programes específics i inespecífics per contextos específics
A nivell de context
• Augmentar estratègies de detecció precoç i prevenció indicada
• Fomentar espais de reflexió per a la família • Oferir ocupacions formals que oganitzin la inserció
sòcioprofessional • Espais de tractament que contemplin la reducció de danys
com a estratègia de treball transversal
A nivell comunitari
1. Escoltar calmant possibles angoixes
2. Detectar relacions problemàtiques
3. Focalitzar el problema
4. Pla d’acció
I si ens arriba, -la família sencera, els pares sols, el/la jove…- què treballem?
@AleixSalo #Fills_dels_80
Gràcies per haver arribat fins aquí ;-)
Jordi Bernabeu Farrús Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers
[email protected] www.sobredrogues.net
Fonts
Jaume Funes. 9 ideas. Educar en la adolescencia Graó. 2011 hCp://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David Pere Mar�nez Oró i Joan Pallarés. ¿Beber para crecer? Editorial Milenio. 2013.hCp://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-‐beber-‐para-‐crecer-‐el-‐consumo-‐de.html
Dolors Reig. Jóvenes en la era de la hiperac:vidad. Fundación Telefónica. 2013. hCp://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-‐en-‐la-‐era-‐de-‐la-‐hiperconecIvidad/
Fernando Conde. Los hijos de la desregulazación. Jóvenes, usos y abusos en los consumos de drogas CREFAT. 1999. hCp://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara Moreno. Atrapats en la joventut. ARA. 2/12/12. hCp://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-‐joventut_0_821317901.html
Domingo Comas i Miren Josune Aguinaga. La generación premeditada. Temas para el debate. 2006. hCp://dialnet.unirioja.es/servlet/arIculo?codigo=1959497
Victòria Camps. Creure en l’educació: l’assgnatura pendent. Edicions 62. 2008. hCp://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-‐en-‐l-‐educacio_10195.html
Aleix Saló. Fills dels 80. La generació bombolla. Edicions Glenat. 2009. hCp://www.casadellibro.com/libro-‐fills-‐dels-‐80-‐la-‐generacio-‐bombolla/9788483577912/1653896
Manel Fontdevila. La crisis está siendo un éxito. AsIberri. 2012. hCp://www.asIberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto. Viñetas para una crisis. Editorial Mondadori. 2011. hCp://www.casadellibro.com/libro-‐vinetas-‐para-‐una-‐crisis/9788439725404/1884296
Bernardo Erlich. El País. 8/3/12. hCps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-‐72157629288138861/
Ministerio de Salud. Plan Nacional Sobre Drogas. • Encuesta domicilaria sobre alcohol y drogas en España. 2011. • Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias. 2012. Observatorio Español sobre Drogas.hCp://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm
Romaní, O. (2011). Jóvenes y riesgos: unas relaciones ineludibles. Bellaterra.
Romaní, O. (1999). Las drogas, sueños y razones. Ariel.