quadern proposta edu 2007 finalarquímedes quedà desconcertat. el coure i la plata eren més...

1998. 1a Edició. Centre D'estudisEureka! El plaer de l'esforç. Un programa pedagògicElaboració i coordinació: Roser Batlle.

2007. Reedició, revisada i actualitzada. Centre d'estudis de l’EsplaiEureka! El plaer de l'esforç. Una proposta educativaAdaptació i coordinació: Eva Herrera Martínez, Carme Alias, Isabel Santero.

Agraïments especials: a tots els educadors i educadores de la Federació Catalana de l'Esplaiper contribuir amb el seu esforç educatiu a construir un món millor. A la Roser Batlle per lesaportacions fetes des de la veu de la experiència.

Concepció gràfica: Fundació Catalana de l'Esplai

Il·lustració: Laia Olivares Solina

Impressió: Gráficas Cornellá

Està rigorosament prohibida, sense l'autorització escrita dels titulars del "copyright", sota lessancions establertes en la llei, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevolprocediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d'exemplarsmitjançant lloguer o préstec públic.

Per a més informació, adreçeu-vos a :Federació Catalana de l'Esplai.Tel. 93 474 74 74 www.esplai.org

índex01. Presentació 4

01.1 Els materials pedagògics 601.2 Què ens motiva a desenvolupar

aquest programa 6

02. Objectius 8

03. Continguts de laproposta: enfocament

general 1003.1 L'esforç i el plaer 11

03.2 La ciència i les tecnologies de la informació ila comunicació 1503.3 La curiositat 18

04. Metodologia de la proposta 2004.1 Espais d'experiència i sensibilitat 2104.2 Aprenentatge i Servei 2204.3 Mètodes educatius per a cada etapa evolutiva 24

05. L'aplicació de laproposta al'entitat d'esplai 26

05.1 Pistes per on començar 2705.2 Com s'ha de fer 27

05.3 L'avaluació del programa 28

06. Activitatsi projectes 3006.1 Infants petits (3-8 anys) 3106.2 Infants mitjans (8-12 anys) 3706.3 Joves (12-17 anys) 42

07. Famílies i altresagents educatius 4807.1 Famílies 4907.2 Altres agents educatius 50

08. Sala de monitors imonitores 52

09. Materials de consulta 60

10. Annex: 21 experiències deC2 a la Fundació Catalana del'Esplai 62

El programa pedagògic Eureka! és una ree-dició, revisada i actualitzada del programapedagògic Eureka! Editat l'any 1998. Ésuna proposta per a la intervenció educativade la Federació Catalana de l'Esplai en ellleure dels infants i joves, amb la finalitatd'estimular l'educació de l'esforç i el plaer apartir d'activitats amb accent científic i tec-nològic.

Un orfebre li havia fet (a Hierò) una corona d'or.El rei es preguntava si l'artesà havia estat prouhonrat; potser s'havia quedat una part de l'orque li havien donat i l'havia substituït per coureo plata. Així, doncs, Hiró ordenà a Arquímedesque esbrinés si la corona era d'or pur, però sen-se danyar-la.

Arquímedes quedà desconcertat. El coure i laplata eren més lleugers que l'or. Si l'orfebre n'ha-gués afegit a la corona, aquests metalls ocupa-rien més espai que no pas el pes equivalent enor. Si sabés l'espai ocupat per la corona (és a dir,el volum), podria donar una resposta satisfactò-ria a Hierò. Però com podria determinar elvolum de la corona sense convertir-la en unamassa sòlida?

Arquímedes va continuar rumiant aquest pro-blema als banys públics, sospirant proba-blement amb resignació mentre se submergiaen una banyera plena i observava com ves-sava l'aigua. De cop i volta s redreçà, estupe-facte: se li acabava d'acudir que era el seu cosel que empenyia l'aigua fora de la banyera. El

volum de l'aigua desplaçada devia equivaleral volum del seu propi cos que se submergia.Per calcular el volum d'una cosa, tot el quecalia fer era mesurar el volum de l'aigua quedesplaçava.

En una llambregada d'intuïció, acabava de des-cobrir el principi del desplaçament! I d'aquí vadescobrir les lleis de flotabilitat i de la gravetatespecífica.

Arquímedes era el terror de l'exèrcitromà. Era un científic agosarat, pràctic,que se les empescava totes. Diu la llegen-da que els vaixells romans que assetjavenSiracusa es van incendiar en rebre l'im-pacta dels raigs solars reflectits per unsmiralls corbats col·locats a dalt de tot deles muralles de la ciutat. No era bruixe-ria, era Arquímedes i les seves idees fan-tàstiques.

Eureka!, el descobriment feliç de la solucióa un problema, ho és després de l'esforç, enel cas d'Arquímedes, intel·lectual. No és lasatisfacció de la sort. No és diu Eureka!quan toca la loteria, quan la fortuna cauinesperadament del cel.

Eureka! és la satisfacció d'haver perseguituna cosa, i finalment, haver-la aconseguit.

5A la web www.esplai.org trobareu les activitats desenvolupades.

01. Presentació

1. Isaac Asimov, Moments estelars de la ciència, Barcelona:Edicions de la Magrana, 1997.

El fet d'encadenar aquests dos valorshumans (l'esforç i el plaer) amb la ciència ila tecnologia obeeix a una sèrie de consta-tacions i necessitats:

EEssffoorrçç ii ppllaaeerrPosar als infants en la tessitura d'esforçar-seper resoldre una qüestió implica posar-losdavant el repte d'enfrontar-se a un proble-ma, dissenyar una solució, aplicar-la i ava-luar-la. Implica descobrir capacitats prò-pies, experimentant el plaer per la feinaben feta i la sensació de recompensa perl'esforç dut a terme. Alhora, permet posar aprova l'esperit de superació.

SSoocciieettaatt ddeell ccoonnssuumm ii ppllaaeerriimmmmeeddiiaattEls nostres infants i adolescents tendeixensovint a ser poc pacients en l'obtenció deresultats de les seves accions. Es cansenaviat i volen resultats plaents que siguinràpids i sense esforç. L'acomodació inevita-ble de la societat del consum i del benestarens han fet a tots plegats relativamentlaxes i qualsevol esforç i centrament famandra. Cal estimular el valor de la cons-tància, de la meticulositat, de la satisfacció

que s'obté a partir de la superació personali de la feina ben feta.

CCiièènncciiaa ii nnoovveess tteeccnnoollooggiieessddee llaa iinnffoorrmmaacciióó iillaa ccoommuunniiccaacciióóNecessitem estimular una concepció viven-cial, humanista i lúdica de la ciència i lesnoves tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC) entre els nois i noies,una concepció oberta i flexible dels dosconceptes. Hem de trencar l'individualismede la tecnologia per avançar en el seu bonús i anar més enllà fent una aplicació social.

CCuurriioossiittaatt ccoomm aa bbaassee ddeellppeennssaammeenntt cciieennttííffiiccEls infants i els adolescents tenen unacuriositat natural que cal respectar i esti-mular. Aquest desig d'explorar el món i lescoses, de comprendre el que passa, dedominar l'entorn i d'enfrontar-se als reptesés la base del pensament científic. És , tam-bé, el camí de la superar l'individualismeper pensar en els altres. La curiositat afavo-reix la capacitat creadora que ha fet avan-çar a la ciència.

76

Al començament del segle XXI, amb unes no-ves relacions social pròpies de la societat dela informació, el paper canviant de la família ila incidència de les noves tecnologies, cal queeducadors i educadores prenguem un paperactiu, fent viure als infants i joves el plaer del'esforç més enllà de l'individu tot afavorint elpensament crític constructiu.

01.1 Els materialspedagògicsTTííttooll ddeell pprrooggrraammaaEureka! El plaer de l'esforç. Un programapedagògic.

PPoobbllaacciióó ddeessttiinnaattààrriiaa• infants i joves de 3 a 17 anys

• educadors en el lleure, mestres, profes-sors, tutors…

• famílies

MMaatteerriiaallssLa proposta educativa compren un ventall derecursos didàctics de diversos formats. Man-tenen una certa independència per tal que elseducadors i les educadores puguin explorarles possibilitats educatives de cada material.

El quadern pedagògic. És el recull de lafonamentació teòrica i metodològica.

Fitxes d'activitats i projectes. Propostesconcretes de treball que es troben desenvo-lupades en el web.

El web EUREKA!. Eina interactiva de la pro-posta que recull tots els recursos i activitatsampliades.

Eurekajoc. Recurs que utilitza el joc com aeina educativa.

Accions formatives. Es preveuen diversesformacions i seminaris al voltant de la pro-posta educativa a partir dels interessos inecessitats de les entitats.

01.2 Què ens motivaa desenvoluparaquest programaL'esforç i el plaer són valors importants del'associacionisme en general i, per tant,també de l'esplai. D'altra banda, les activi-tats científiques i tecnològiques han estatpoc protagonistes en els plantejaments iexperiències de l'educació del temps lliureal nostre país.

A la web www.esplai.org trobareu les activitats desenvolupades.A la web www.esplai.org trobareu les activitats desenvolupades.

Els valors humans són el pilar que dóna sen-tit a la proposta educativa. El nostre planteja-ment s'orienta al voltant de quatre gransvalors que formen d'ideari de la FundacióCatalana de l'Esplai i els interpreta en claud'Eureka.

UtopiaDesitjar a contribuir i esforçar-se a millo-rar el que els envolta fent front als pro-blemes, i visquin la ciència i la tecnologiacom a eina de transformació de la reali-tat.La seva curiositat per entendre el món elsfa avançar. Les accions individuals i gru-pals poden canviar les vides de les perso-nes. No es tracta tan sols de sortir del pas,sinó de plantejar-se la possibilitat de nouscamins que reinventin el món. Es tractede viure el desig d'una societat en quesigui possible gaudir de l'esforç.

IniciativaDescobrir la satisfacció de ser i sentir-se pro-tagonistes, malgrat l'autonomia demani unesforç, i visquin la ciència i la tecnologiacom a repte a la seva imaginació i a la sevaresponsabilitat.El seu esforç, compromís i iniciativa pre-sents culminaran en una societat activa iresponsable. Individualment i col·lectiva-ment, formen part de la societat. Ens hemde fer un lloc anant cap a diferents espais

que exigeixen un gran esforç de la nostracapacitat per donar un bon ús dels avençostecno-cientítifcs.

SolidaritatDescobrir l'esforç i el plaer de pertànyer a uncol·lectiu i apropar-se a una concepció de laciència i de la tecnologia més humana i soli-dària.Una mirada profunda, implicada, és tanintensa com la solidaritat, perquè es resisteixia quedar en el no-res i aspira a resultats pro-fitosos.

FelicitatAprendre a ser feliços, a fer feliços elsaltres i a obtenir plaer, a partir de l'esforçi la superació personal, a partir de expe-riències vitals senzilles i intenses.Esforçar-se és un símptoma d'estima queprovoca una gran satisfacció en els seusprotagonistes. Els plaers immediats, ladinàmica del consum i de la possessió d'allòmaterial és un altre nivell de satisfacció méssuperficial que sentir-se estimat i recolzat,que sentir-se part integrant d'un grupsocial, en el que hi ha lloc per tothom.

Aquests quatre grans objectius expressenuna orientació genèrica en el treball edu-catiu entorn de l'esforç i el plaer a totesles edats. Es desglossaran en objectiuseducatius específics per a cada etapa evo-lutiva i per a cada activitat.


02. Objectius


Aquest proposta planteja l'antinòmia d'es-forç-plaer com un eix transversal del projec-te de l'entitat, tant del treball de l'entitatcap endins (el grup d'infants, d'adoles-cents, les famílies els monitors i monito-res...) com del treball de l'entitat cap enfora(el barri, el municipi, les administracions,les escoles, les altres entitats, la comarca...)

Des d'aquesta perspectiva el conjunt d'ac-cions i activitats proposades tenen com afinalitat l'enfortiment de diferents capaci-tats i habilitats per tal que els nois i noiesaprenguin a valorar l'esforç, a sentir-seorgullosos de la feina ben feta, a mirar mésenllà d'ells mateixos per passar del jo alnosaltres i als altres.

03.1 L'esforç iel plaerLa Nicole està enfilada al cirerer. Té davant seuel cistell ple a vessar de cireres brillants i escarla-tes. Només hauria d'enfonsar la seva manetaper a mossegar-les amb força. No està satisfeta!

— Vull agafar-les!

S'entossudeix a arribar a les poques branquesamables, que han crescut expressament, segonssembla, a l'abast de l'ànsia dels infants. Aquí jano es mostra exigent. El mínim fruit verd és pera ella una delícia. L'ha agafat ella!

(Célestin Freinet, Paràboles per auna pedagogia popular)

La dialèctica entre una moral espartana(l'esforç, la constància, la superació de lesdificultats..) i una moral hedonista (elplaer, l'alegria de la vida, la contemplacióestètica de la vida...) no es pot resoldre avuisense una síntesi harmònica entre esforç iplaer, una síntesi no excloent dels dos pols.A més a més, l'esforç i el plaer tenen unadimensió individual i una dimensió col·lec-tiva i altruista de gran potencial educatiu.

El temps lliure suggereix d'entrada mésaviat plaer, distracció, espontaneïtat, fruirde la vida... que no pas esforç i disciplina.

03. Contingutsde lla pproposta

12 13A la web www.esplai.org trobareu les activitats desenvolupades.A la web www.esplai.org trobareu les activitats desenvolupades.

força en vestir-se sol, o en no cridar, o ensuperar la por a la foscor quan se'n va adormir...

Hi ha esforços que neixen de la resistència ala pressió de l'entorn: el noi que s'esforça enno beure alcohol quan al seu voltant tot liempenta a fer-ho, o l'infant que s'esforçaen no abusar de les llaminadures que sapque li fan mal...

Tots aquests esforços individuals acostu-men a tenir una certa gratificació. Habitual-ment, aquestes "recompenses" són decaràcter social: estimació, confiança, admi-ració, respecte, per part de les amistats oen els cercles afectius. Però també hi hagratificacions personals: la satisfacció ínti-ma d'haver superat un problema, o d'haverconduït bé una situació difícil.

D'altra banda, hi ha un esforç i un plaerque pertanyen a l'esfera del col·lectiu. Éstot el que té a veure amb els lligams,compromisos i relacions que s'estableixenen un grup.

En la pràctica d'un esport d'equip, hi ha sensdubte un esforç individual, però també hi haun esforç col·lectiu. I això també passa en elmuntatge d'una obra de teatre, en un granjoc de recerca i de lluita enmig del bosc, enun recital de cançó i de guitarra...

L'esplai és un marc idoni per reinventar iredescobrir esforços i plaers individuals icol·lectius, a partir d'experiències vitals queens empenyen a exclamar: Eureka! Ho hemaconseguit!

""CCoomm mmééss ffààcciill ii rrààppiidd,,mmiilllloorr......""A les entitats no ens limitem a reflexionari debatre l'educació en valors, sinó queens basem en la vivència directa, a fer queels infants es comprometin en fer lescoses ben fetes i anar més enllà de lasatisfacció individual per passar a la satis-facció grupal. Aleshores, constantmenttreballem per combatre el consumisme iel plaer immediat per tal d'avançar en serciutadans de dret a ser ciutadans ambdeures.

La societat de consum proporciona satis-facció immediata sota la llei del mínimesforç a partir de l'oferta de bens de con-sum progressivament més sofisticats i inne-cessaris. La finalitat és que el ciutadà-con-sumidor es "molesti" o "s'hagi de bellugar" elmínim imprescindible i, sobretot, que s'a-costumi a trobar imprescindibles totes lescomoditats en escala que se li van oferint.Aquesta habituació és la garantia de conti-nuïtat de la societat de consum.

Però el lleure comporta esforç quan allòque es desitja fer en aquest temps no és al'abast immediat, o no és tan fàcil, o dema-na un mínim de previsió i organització. Siun noi o noia vol fruir fent teatre, s'hauràd'esforçar en preparar l'obra, fer els deco-rats o assajar el paper. Si vol anar d'excur-sió, s'haurà d'esforçar en fer-se la motxilla,caminar, plantar la tenda, compartir l'aiguade la cantimplora, etc.

L'esplai és ple d'estones d'esforç i d'estonesde plaer, i la frontera entre aquests dosmoments no és nítida ni estable.

Hi ha esforços absolutament barrejats ambel plaer, com per exemple, l'esforç de cantarbé una cançó i el plaer d'adonar-se que s'es-tà aconseguint. Aquest tipus d'esforç ambgratificació molt immediata són viscutspositivament gairebé sempre.

I també hi ha esforços poc gratificants a curttermini, però absolutament necessaris per ala convivència (com per exemple, rentar elsplats d'un campament). Aquests esforços,però, poden ser viscuts positivament si estroba el sentit i la justificació, i, fins i tot,poden ser una ocasió de retrobar el plaeramagat en els actes quotidians més senzills.

"La vida és dura". "La vida és meravellosa".Ambdues frases, tòpics d'ús corrent, són

veritat: la vida és dura i meravellosa almateix temps. I si l'educació a de prepararper a la vida, no pot estalviar ni amagar elscomponents bàsics d'aquesta dicotomia.

Hem d'ajudar els nois i noies a entomar difi-cultats i vèncer-les. No podem alimentaresperits "apalancats" que renunciïn al pri-mer obstacle, que fugin de les dificultatscom del dimoni. Que es pensin que tots sónflors i violes, que tot els hi vindrà donat oels hi plourà del cel.

I, alhora, hem d'ajudar els infants i adoles-cents a destriar els plaers efímers delsplaers sòlids. A experimentar el plaer d'a-conseguir una cosa que ha costat unesforç. És tracta d'un plaer que nodrirà l'au-toestima individual i col·lectiva i que fun-cionarà com a motor dels nostres projectes.

Hi ha un esforç i un plaer que pertanyen ihan de seguir pertanyent a l'esfera indivi-dual. És tot el que te a veure amb l'auto-coneixement i l'autoestima, i que posa al'infant i a l'adolescent en la tensió de con-trolar-se, acceptar-se i, també, mimar-se.

Hi ha esforços que neixen de la mateixarelació amb un mateix o amb els altres: lanoia que s'esforça en no ser tan dèspotaamb les seves amigues, el noi que s'esforçaen vèncer la seva timidesa, l'infant que s'es-


03.2 La ciència iles tecnologies dela informació i lacomunicacióNo fa gaire vaig fer una conferència a alumnesde batxillerat sobre la química i el CosmoCai-xa, i els vaig posar la diapositiva de la figuradel llibre de El Petit Príncep. Vaig preguntarquè era, i la major part van dir que un barret.Però a algun dels presents se li va il·luminar laneurona i la cara, va recordar, i va dir cridant:"És una boa que s'ha menjat un elefant!"... Sisaps coses tens més perspectiva per interpre-tar els fenòmens. Si t'has llegit El Petit Prínceppots interpretar un dibuix de més maneresque si no te l'has llegit ... Cada fenomen espot intentar explicar de moltes maneres dife-rents, però no hi ha explicacions millors i méscompletes que altres. I, per trobar-les, quantsmés coses sàpigues, millor, perquè podràsinterpretar la realitat amb més perspectives.3

Tradicionalment, l'esplai s'ha ocupat benpoc de la ciència i les tecnologies de lainformació i la comunicació, tal vegada perraons diverses:

• perquè es prioritzaven altres aspectes(convivencials, artístics, lúdics... ) els qualsno es relacionaven, d'entrada, amb la cièn-cia i les tic's,

• o bé perquè es considerava que treballaraspectes científics o tècnics demana unnivell molt alt de coneixements especialit-zats per part dels educadors.

De tota manera, la ciència o la tecnologia,o les dues coses alhora, sense ser protago-nistes, han estat presents de maneres bendiverses:

• en les activitats de descoberta de la natu-ra (quan els nois i noies atrapen i observenanimals, o confeccionen caixes - niu, o fabri-quen un petit forn solar, o busquen infor-mació per Internet del tipus de plantes...);

• en les activitats de tallers artesanals (comara els tallers de fusteria, d'invents, d'es-malts, de ceràmica, de fotografia, de cine-ma, de cuina...);

• en les activitats d'esport verd (com lesrutes en bicicleta, el piragüisme, l'escalada,l'espeleologia...).

Més aviat el que ha passat és que els aspec-tes científics o tecnològics de les activitatsno han estat en primer pla, perquè s'han

Aquest clima cultural tendeix a retardar lamaduració intel·lectual i emocional delsinfants pel que fa a la capacitat d'espera.Molts educadors es lamenten de la "imme-diatesa" dels infants i adolescents: els costamassa escoltar, els costa massa llegir, els cos-ta massa acabar allò que comencen. Per con-tra, tendeixen a interrompre, a distreure's...a dispersar-se entre un munt d'estímuls efí-mers i contradictoris.

És més fàcil i ràpid engegar la televisió iposar-se a mirar, que obrir un llibre i posar-se a llegir. És més fàcil i ràpid comprar un"bollicao" que fer un entrepà de pa ambtomàquet i formatge.

Malgrat tot, hi ha molts nois i noies quedevoren llibres i entrepans i que frueixenmuntant i desmuntant les seves històries...

DDee ll''iinnddiivviidduu aall ccooll··lleeccttiiuu,,eedduuqquueemm ppeerr aa llaacciiuuttaaddaanniiaaEl treball i el joc viscuts harmònicament al'esplai fomenten l'autonomia, la responsa-bilitat, la creativitat i l'autoestima, fan elsnois i noies més realistes i més capaços d'a-conseguir el que es proposen, i també méssensibles a aprofitar el cantó positiu i lesestones boniques de la vida.

"Bon ciutadà és aquell que coneix i defensaels seus drets,assumeix i acompleix els seusdeures i , a més a més, procura que totsaquests drets i deures es facin extensius aaquells que encara no els tenen reconegutso no poden exercir-los".2

Ser ciutadà, doncs, suposa pensar en clau denosaltres en lloc de pensar i actuar en clau dejo. Passar del jo al nosaltres no únicamenttindrà uns benefici pels altres sinó pel propiinfant. Per fer-ho possible hem d'afavorir elsespais i les vivències per passar del "jo vull"per passar al "nosaltres volem".

La pràctica de la ciutadania és el que femquan oferim als nostres infants i joves activi-tats que les preparin i els donin les habilitatsper convertir-se en ciutadans de dret i deure.Quan fem un taller on la base és la reflexió iel debat els hi estem oferint l'oportunitat deposar en marxa hàbits de diàleg, escolta...Quan pactem les normes a les assembleesper regular la vida de grup, els estem oferintl'oportunitat d'experimentar els valors de laconvivència. Quan plantegem projectes decooperació els estem facilitant el plaer degaudir de l'èxit col·lectiu i fer quelcom pelsdemés.

2. Trilla, J. “Seis preguntas sobre ciudadanía y educaciónpara la ciudadanía en España” dentro de Revista deEducación, núm. Extraordinario: Ciudadanía y Educación.Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. 2003.

3. Claudi Mans i Teixidó. Lliçons d’estar per casa: elQuimioscopi. 2006.


de les seves possibilitats educatives i lesseves limitacions. Hem d'aprofitar les novestecnologies de la informació i la comunica-ció per optimitzar l'educació dels infants peravançar cap a la bona ciutadania.

La ciència i la tecnologia, com altres mitjanseducatius, han de ser un vehicle d'expansióde l'ésser humà, un camí de desenvolupa-ment en tres dimensions complementàries:

SSaabbeerr En el temps lliure es poden fer moltes acti-vitats d'una manera superficial, sense domi-nar-les, sense polir-les o sense entendre elsentit. Però a l'esplai els infants i adoles-cents tenen l'oportunitat de descobrir elfons d'allò que desitgen de trobar i definirels seus interessos particulars.

Lliures d'academicismes, moltes activitatsd'esplai es poden impregnar d'un esperitcientífic natural i espontani: una excursió,un taller de cuina, una observació d'estelsen una nit clara...

El "saber" a l'esplai és un acte d'afirmacióindividual i col·lectiva, i també és unaalternativa a la superficialitat i a la frivoli-tat, al consum compulsiu, al "passar" persobre de tot sense ficar-se ni comprome-tre's en res.

SSaabbeerr ffeerrA banda del "saber coses" l'infant necessitamanipular, intervenir i crear-ne de noves. Lafam de coneixements es complementa ambla fam d'habilitats. I d'aquí neix la motivacióper als aprenentatges més tècnics, de lavoluntat de fer coses.

La capacitat de crear, sigui a base d'inventaro d'imitar el que fan els altres és una altraconstant de la infància, una etapa en la queno es para mai de construir, fabricar, elabo-rar, crear, muntar, fer funcionar, confeccio-nar, manipular, experimentar...

"Fer coses", convertir en realitat concretauna cosa que abans no hi era, és un factorimportantíssim de creixement personal id'autoestima, sobre tot quan aquesta acciós'impregna de respecte cap a un mateix icap a l'acció concreta, de voluntat per ferles coses ben fetes: si cantem, cantem bé; sicuinem, que el menjar estigui boníssim; siconstruïm un estel, que voli i sigui bonic; sinetegem el bosc de brossa, que no quedi niun paper...

SSeerrLa ciència i la tecnologia són eines que espoden posar al servei d'una societat mésjusta, però cal que hi hagi la voluntat de

prioritzat els aspectes artístics, lúdics o con-vivencials.

Actualment, hem de tenir en compte queno es tracta només d'un grup d'infantsamb accés als ordinadors i a Internetenvoltats de bits, xats, emails i webs, sinóhem de tenir present l'impacta culturalque tenen aquestes noves tecnologies: desde que van néixer viuen envoltats d'instru-ments electrònics (dvd, microones...)

L'àmbit tecnocientific és un dels que mos-tra una evolució més visible. Així doncs,s'ha de reorientar la tasca educativa ade-quant els objectius, continguts i metodo-logies per tal d'ajudar als infants i joves adesenvolupar-se en aquesta societat can-viant.

Aquesta proposta educativa pretén avan-çar en el coneixement i reflexió entorn laciència i la tecnologia com a part delconeixement que ens permet resoldre elsproblemes pràctics i satisfer les necessitatsindividuals i col·lectives. Per exemple: dinsdel sac de les noves tecnologies hi cabenaspectes tan diferents com enviar un e-mail a una amiga o construir un cançoner.Dins del sac de la ciència hi caben des del'observació astronòmica del cel fins a larecerca d'herbes medicinals.

"La ciència ha avançat molt i ajuda l'home a alli-berar-se de la càrrega dels treballs més durs;malgrat això, la ciència per si mateixa no és alli-beradora. Crea mitjans, no finalitats. Són elshomes els que han de fer servir aquets mitjansper aconseguir finalitats raonables"4

El nostre esforç com a monitors i monito-res és aprofitar el nou entorn de comuni-cació com un nou terreny on treballar elsvalors mitjançant activitats vivencials. Aixídoncs, ciència i tecnologia són un mitjà alservei del procés eductiu. En tot cas, coma mitjà que són els resultats als que arri-bem dependran de l'ús que se'n facin.

La ciència i la tecnologia són eines indis-pensables per al foment del consum res-ponsable i del desenvolupament sosteni-ble. Conèixer els processos tecnològics iels sistemes productius ajuda a prendredecisions personals i col·lectives que ensportin a un consum responsable. Aquestaresponsabilitat pot facilitar el desenvolu-pament sostenible, tan dels del punt devista mediambiental com social.

Per altra banda, les TIC's tenen un potencialeductiu amplíssim, tot i que venen acom-panyades de problemes complexos. Ens calser conscient de l'eina que tenim a les mans,

4. A. Einstein, Escritos sobre la paz, Barcelona: Península,1967.


fer als infants protagonista d'aquestarecerca.

Així doncs, hem de recuperar la capacitatde preguntar-se el perquè de les coses. Apartir d'aquí els infants comprendran queno tenim tots els coneixements per expli-car allò que ens envolta, però els empen-tarà a aprendre per intentar respondre'sals seus neguits. Mitjançant l'experimenta-ció o la màgia construirem nous coneixe-ments.

L'objectiu és esforçar-nos per recórrer elcamí de la ciència. En primer lloc observarque hi ha al món, descobrir, identificar idescriure. A continuació, veure que el món

canvia de manera natural seguint proces-sos i l'evolució. Finalment, constatat queels essers humans podem fer per a que elmón canviï des d'un perspectiva sosteni-ble.

És, doncs, una condició imprescindible pera les generacions futures, les quals haurand'entomar, molt possiblement, situacions iconflictes nous i inesperats i resoldre'lsamb optimisme i esperit innovador.

Així doncs, cal transmetre la importànciadel neguit de preguntar-se les coses i aju-dar-los a que sorgeixin més neguits i dub-tes. Després avançarem en la responsabili-tat per l'ús de la tecnologia.

fer-ho. No n'hi ha prou amb el saber i ambel saber fer per garantir una vida millor, caltambé una voluntat de ser.

Una voluntat d'arribar a la societat queposa la ciència i la tecnologia al servei de laformació, de la cultura, de la comunicació ide la resolució dels problemes bàsics de lahumanitat, la societat que dirigeix el pro-grés en una direcció alternativa al mercattotal.

El temps lliure és un espai per viure la cièn-cia i la tecnologia com a factors de progrési benestar. És l'espai de temps en què elsinfants i els adolescents poden aprofundir idesenvolupar les seves capacitats intel·lec-tuals i habilitats manuals a partir de pro-jectes que els hi fan il·lusió, que trien lliure-ment i s'hi poden sentir identificats.

03.3 La curiositatDes de ben petits, els infants volen "sabercoses" (això què és, això com es diu, aixòper a què serveix, això perquè és així...) i enalgunes etapes de la infància, aquestavoluntat arriba a agobiar als adults que elsenvolten, sobretot quan es formulen els"perquè".

• perquè el cel és blau?

• perquè quan jo sigui gran tu no seràspetita?

• perquè he de menjar verdura si no m'a-grada?

• perquè la lluna ens segueix?

• perquè el Jaume no m'estima?

• perquè no puc arribar a casa més tard deles 9?

Els infants tenen una gran curiositat pelque els envolta. Apropar-se, conèixer, inves-tigar, explorar, estudiar, observar, confir-mar, constatar, demostrar... són activitatspermanents en la infància.

Si la ciència es proposa investigar la reali-tat i descobrir les lleis que la regulen, lacuriositat és la base de tota activitat cien-tífica, i és inherent al comportament de lapersona des de la infància.

En aquest procés el monitor/a es conver-teix en l'acompanyant que facilita la recer-ca a partir d'oferir recursos per a l'assaig icontrastar les respostes. Despertar dub-tes, provocar interrogants i acompanyar-los en aquest procés no es quelcom quees pugui improvisar. Cal preparar-se triantles millors activitats, dominar la tècnica i


04.1 Espaisd'experiència isensibilitatL'infant aprèn a partir d'espais i cercles con-cèntrics cada cop més amples i més allun-yats del seu propi melic. És important inte-grar de manera harmònica i evolutivaaquests cercles concèntrics, que parteixende la persona mateixa per fondre`s en lacol·lectivitat.

Prenem cinc espais d'experiència i sensibilit-zació que no configuren cap classificacióortodoxa científica perquè són prou globa-litzadors i, alhora, intel·ligibles pels infants iels joves.

EEll ""jjoo""L'aprenentatge dels valors humans, engeneral, no és possible sense una tensióespecífica en l'àmbit més estrictament indi-vidual, sense una interpel·lació directa iíntima de la persona cap a ella mateixa.

L'espai del "jo" individualitzat representa unprimer cercle de sensibilitat i experiència, iesdevé condició sine qua non per al desple-gament evolutiu dels altres. Per tant, el pro-grama pedagògic ofereix activitats adreça-

des a facilitar aquest encontre amb la pauinterior i a reforçar la descoberta d'unmateix, l'autoestima i l'apreciació del propipotencial creatiu.

LLaa ffaammíílliiaa La família és el primer àmbit de socialitza-ció de l'infant. És el referent principal, el palde paller, el factor determinant en els pri-mers anys de la infantesa i mantindrà unagran influència, fins i tot quan es tenyeixide rebuig adolescent, la resta de la sevavida.

La família és el primer agent educador i,per tant, el primer punt de referència queté l'infant quan construeix les seves pautesde comportament. Si l'ambient familiarestimula l'afectuositat, l'autoestima, elshàbits personals i socials, la fidelitat alscompromisos..., és més probable queaquests paràmetres es mantinguin en elfutur i en altres àmbits: a l'escola, al carrer,a l'Esplai.

LLaa ccoollllaa dd''aammiiccssLa colla d'amics és l'espai de les relacionsafectives percebudes com més lliures iespontànies. És, doncs, terreny preparatper al desenvolupament de l'esforç i el plaeri l'escenari on assajar la futura vida d'adult.

04. Metodologiade lla pproposta


actuals. Però, com altres mètodes i interven-cions pedagògiques necessàries, aprenentat-ge servei hauria de ser una oportunitat d'e-ducació per a la ciutadania en algun momentde la vida dels nostres infants i joves.

L'aprenentatge servei és una proposta educa-tiva que combina processos d'aprenentatge ide servei a la comunitat en un sol projecteben articulat, en el qual els participants esformen en l'implicar-se en necessitats reals del'entorn amb la finalitat de millorar-lo.5

LL''AAPPSS eenn llaa pprrooppoossttaaEEuurreekkaa!!L'aprenentatge servei és una metodologiaadient per potenciar els valors de l'esforç iel plaer a través de les TIC's, perquè concre-ta i materialitza la dimensió social de l'acciócientífica.

— En un taller de guitarra, els nois i noiespoden aprendre moltes cançons, fruir de lamúsica i del treball en equip. Però tambépoden incorporar una utilitat social si esplantegen, per exemple, organitzar un con-cert i a altres infants o gent gran.

— En una excursió ,els nois i noies poden des-cobrir i estimar el seu país, poden aprendre a

superar el cansament. Però també poden afe-gir una dimensió social si a més a més, nete-gen una font que troben bruta i deixada.

— En un taller de informàtica els nois i noiespoden aprendre a crear una plana web,navegar per internet o descobrir el món delprocessador de test. Però també podentransmetre aquests coneixements a d'altrescol·lectius convertint-se en mestres d'avis,altres joves o infants.

— Un grup d'infants petits poden gaudir can-tant caçons mentres prenen un te amb l'Alí-cia. Però també poden recollir-les, gravar-les ifer-les arribar a d'altres nens de la ciutat opoble per dinamitzar les festes majors.

Els projectes d'APS amb el suport de les TIC'ssuposen abordar l'obstacle de la identitatindividual, convertint-los en oportunitats perdesenvolupar el sentiment d'una ciutadaniaparticipativa en comunitats reals. És un estileductiu que convida a aplicar els entornsdigitals al servei de la comunitat.

Des de aquesta perspectiva els projectesd'APS amb el suport de les Tic són unaoportunitat d'oferir un escenari d'ensenya-ment-aprenentatge alternatiu molt més pro-per a la lògica d'aprenentatge dels infants ijoves del segle XXI.

A l'esplai, l'infant té vivències amb el seugrup de dissabtes, el grup de tallers, elgrup de campaments o colònies... on potrealitzar els seus projectes, interioritzar elsvalors humans, participar activament, com-partir vivències, il·lusions, neguits...

EEnnttoorrnn pprrooppeerrL'entorn immediat que envolta l'infant (elbarri, el poble, la ciutat...) és una font ines-gotable de diversitat i de reptes a la convi-vència quotidiana.

L'entorn proper és un petit laboratori de con-vivència, d'esforç i de plaer on tots podemassajar maneres més acollidores de relacio-nar-nos i de viure en comunitat; per tant,aquest entorn ha d'estar integrat en la inter-venció educativa per fer palesa i desenvolu-par el compromís i la participació col·lectius,que ens obren les portes als grups i als pro-jectes de la comunitat.

LL''eennttoorrnn lllluunnyyàà mmééss aa pprrooppLa situació actual al nostre país presentaalguns elements nous respecte d'altresmoments. És, doncs, més urgent que mai,intervenir educativament per desenvolupar elvalor de la participació solidària i la intercultu-ralitat enfront el tancament i l'etnocentrisme.L'esforç i el plaer de tots ha de servir perquèaconseguim una dimensió més intercultural.

Per altra banda, l'ús quotidià de les TIC'safavoreix a apropar-nos a d'altres realitats;a connectar-nos en xarxa a nivell mundial imantenir converses amb persones d'altrespaïsos. Internet ha apropat als infants ijoves a un món fins ara desconegut on larelació és virtual. Un món més proper.

04.2 AprenentatgeserveiQQuuèè ééss ll''aapprreenneennttaattggeesseerrvveeii??Tots tenim l'experiència d'haver aprés unmunt de coses quan hem estat implicats enalguna activitat de servei. Per això l'apre-nentatge servei (APS) no és una novetatabsoluta, sinó la combinatòria feliç i origi-nal de dos mètodes prou coneguts: l'apre-nentatge basat en l'experiència i el servei ala comunitat. La novetat està en l'encade-nellat d'ambdós elements, no pas en cadas-cun d'ells, sobradament coneguts en edu-cació formal i no formal

L'aprenentatge servei és una metodologiaeducativa inspirada en la filosofia de lespedagogies actives, i compatible amb altresmetodologies i estratègies educatives. Nopretén ser la panacea de res, ni la solució glo-balitzadora a tots els reptes educatius

5. Definició aportada pel Centre Promotor d’AprenentatgeServei a Catalunya.

24 A la web www.esplai.org trobareu les activitats desenvolupades.

Enguany es tracta d'impulsar aquesta utilitatsocial en totes les activitats on sigui possible.Naturalment, moltes altres activitats "noestrictament socials" són també importantsdes del punt de vista educatiu i no hem d'a-bandonar-les. Però la proposta Eureka! ha deservir precisament per gaudir de l'esforç ambuna dimensió social.

04.3 Mètodeseducatius per acada etapa evolutivaCreiem que actualment val la pena apro-fundir en el mètode del centre d'interès, la

pedagogia de projecte i la metodologiade l'aprenentatge servei com a eines detreball educatiu, perquè responen al crite-ri de globalització, com a criteri educatiuque respecte i s'adapta a les necessitatsd'educació integral de l'infant i l'adoles-cent .

El centre d'interès funciona com a fil con-ductor, com a argument a partir del quales vertebren els aprenentatges i les activi-tats. El centre d'interès parteix de les moti-vacions i interessos dels infants, plantejantsituacions i reptes que estimulen els valorshumans d'una manera lúdica i atractiva,utilitzant la fantasia, la literatura infantil idiversos recursos escenogràfics.

Etapa Mètode eeducatiu bbàsic

Petits i Centre dd'interèsMitjans Mètode que pren un tema basat en els interessos i les motivacions dels

nens i nenes, que interrelaciona continguts i activitats diferents i quepermet treballar de forma global els diferents aspectes de la personalitat.

Adolescents Pedagogia ddel PProjecteMètode que estructura el procés educatiu dels grups d'adolescentsmitjançant projectes col·lectius d'interès grupal o social, escollitslliurement i concretats en plans de treball.

Totes les Aprenentatge sserveiedats Mètode que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat

en un sol projecte ben articulat, en el qual els participants es formen enl'implicar-se en necessitats reals de l'entorn amb la finalitat de millorar-lo.


05.1 Pistes per oncomençarEEllss ppaassssooss qquuee ccaall ffeerr ssóónneellss sseeggüüeennttss::1. Treballar el quadern pedagògic perdefinir el treball a desenvolupar amb elsinfants i adolescents, famílies, el barri...

2. El projecte educatiu de l'entitat enclau del plaer i l'esforç. Us proposem feruna revisió del projecte educatiu de lavostra entitat i poder reformular-lo enclau de l'esforç i el plaer. Si anem unamica més enllà, i com a punt de partidaprenem el fet d'esforçar-se, de ben segurque trobarem la manera de gaudir delplaer de l'esforç en si mateix.

3. Us convidem a aprofitar l'entorn pro-per, a establir empatia i contacte directeamb entitats, persones o institucions ambles que pugueu col·laborar de maneradirecta, pujar el llistó de la pròpia experi-mentació en les diferents activitats:tallers, grups de dissabte, colònies, festesgenerals, projectes...

4. Estudiar a fons els recursos didàc-tics. Un recurs pot tenir múltiples possibi-litats d'aplicació. A l'apartat d'activitats estroben algunes propostes que ben segur

s'hauran d'ajustar als perfils dels grupsd'infants i adolescents.

5. Planificar les accions al llarg delcurs: preveure amb antelació les activitatsi el projectes que volem dur a terme a fide tenir una visió de conjunt, calendarit-zant bé el programa.

6. Fer una anàlisi genèrica de les necessi-tats d'informació i de formació de l'e-quip i concretar-la en accions concretes,informatives o formatives.

7. Fer una avaluació inicial a partir de laproposta dels objectius educatius ens per-met poder avaluar al final de la seva rea-lització l'assoliment dels mateixos.

05.2 Com s'ha de ferPer dur a terme aquesta feina prèvia calestructurar uns espais concrets, entre elsquals destaquem:

• Les jornades de monitors o reunions gene-rals de monitors de l'entitat al començamentde curs (per planificar) i al final (per avaluar).

• Els espais de treball i reunions dels equipsde monitors de cada grup o secció.

• La feina individual imprescindible per a labona marxa del treball en equip.

05. L'aplicació ddelprograma aa

l'entitat dd'esplai

06. 05.3 L'avaluació delprogramaS'ha de poder avaluar l'aplicació del pro-grama sobre la seva actuació com a edu-cadors. Per això proposem un qüestionarid'avaluació inicial que reculli, al cap d'unany, el nivell de satisfacció a partir d'indi-cadors respecte als objectius plantejats.

06.1 Infants petits((33-88 aannyyss))L'infant de 3 a 8 anys tot just comença aabandonar la seva dependència total capa l'adult, ja no és un nadó i té les basesnecessàries per funcionar fora del bressolmatern doncs camina, parla, controlaesfínters, etc.

En aquesta etapa, però, encara no hamadurat una perspectiva social basada en

06. Activitatsi pprojectes

PPllaanntteejjaammeenntt mmeettooddoollòòggiicc aall pprrooggrraammaa EEuurreekkaa!!Al programa Eureka!, hem triat dos centres d'interès i una aplicació concreta per ajoves de la pedagogia del projecte:

Etapa Mètode eeducatiu aal pprograma EEureka!

Petits(3-8 anys) Alícia aal ppaís dde lles mmeravelles

Centre d'interès entorn del conegut conte de Lewis Carroll.

Mitjans(8-12 anys) Els ccinc rreptes dde WWilly WWonka

Centre d'interès entorn el conegut conte de Roald Dahl

Adolescents(12-16 anys) El pprojecte EEureka!

Projectes amb metodologia APS.


que està malament enfront d'allò que estàbé i comencin a reflexionar sobre aquestesqüestions.

3. Desenvolupar l'atenció, la concentració ila capacitat d'expressar-se en el diàleg entreiguals i amb adults.

4. Començar a comprendre el sentit i la uti-litat de l'organització, del repartiment deresponsabilitats, de la previsió...

5. Desenvolupar la seva capacitat creativa iimaginativa, i aprenguin a adaptar-se asituacions noves.

Àrea aafectiva, dde llesactituds ii ddels vvalors1. Sentir curiositat per l'entorn i per lespersones que l'habiten.

2. Desvetllar la seva sensibilitat envers elque és positiu i el que és negatiu de l'entornque els envolta.

3. Desenvolupar una actitud positivaenvers la participació, la responsabilitatpersonal i el compromís amb les normes deconvivència del grup i amb sentir-se part del'entitat.

4. Començar a exercitar i a valorar l'esforç il'autocontrol davant de la por, el nerviosis-

me, les rebequeries, el malhumor, l'agressi-vitat en el tracte i en el llenguatge, etc.

5. Expressar els seus sentiments i les sevessensacions en les relacions interpersonals,que comencin a esforçar-se a ser sincers ihonrats.

MMiissssaattggeess ccllaauuA continuació presentem una llista delsconceptes bàsics o missatges clau que elsinfants petits han de poder assimilar enla mesura de les seves possibilitats:

1. Som un grup d'amics que fa cosesboniques, interessants i divertides.

2. Entre tots podem ajudar a millorar elnostre barri, la nostra ciutat, el nostrepaís, per fer més agradable la vida de lespersones que ens envolten.

3. Per això ens hem d'esforçar a ser ama-bles, respectar-nos i ajudar-nos quan tenimproblemes, i dir-nos de tant en tant que ensestimem i que ens volem ajudar.

4. Per divertir-nos i a més a més fer cosesboniques i interessants, hem de participari esforçar-nos tots amb il·lusió.

5. Ens hem d'organitzar i ser responsables:quan un nen o una nena es compromet a

l'empatia, en "sentir l'altre"; per tant, moltscops les conductes d'ajut i col·laboracióvénen motivades per reforços externs. Apartir dels 5 anys, aproximadament, l'infantés capaç de reconèixer posicions, pensa-ments, sentiments... diferents als seus.Aquí es fomenta la base que permetrà al'infant experimentar relacions d'igualtatamb els seus companys i, a la fi, obrir-se ales emocions i situacions dels altres.

Per això, els objectius educatius bàsics seran:

• Començar a percebre els canvis, els avan-ços i les dificultats d'un mateix i dels altres,i valorar-los.

• Assolir l'autonomia en la vida quotidianaa partir de l'adquisició d'hàbits personals isocials.

• Començar a esforçar-se personalment enl'autocontrol.

• Aprendre a compartir, a acceptar que nos'està sol, que els altres són importants,que cal ajudar-se i respectar-se mútuament.

• Obrir-se progressivament a l'entorn social,cultural i natural d'una manera sensitiva iafectiva.

• Gaudir amb les activitats, amb les amistats,aprendre a expressar-se en positiu.

OObbjjeeccttiiuussEEdduuccaattiiuussEEssppeeccííffiiccssHàbits iihabilitats1. Reforçar elshàbits d'autono-mia personal.

2. Acostumar-se alsrituals de tracte sociali convivencial.

3. Acostumar-se a les nor-mes bàsiques de segure-tat en el seu comporta-ment viari.

4. Començar a tre-ballar i millorar lapsicomotricitat fina igruixuda.

Coneixements1. Exercitar la capacitatsensorial en relació ambl'entorn ampliant el seuvocabulari.

2. Reconèixer en elseu entorn, allò

32 A la web www.esplai.org trobareu les activitats desenvolupades.


Els ppersonatges ddela nnostra hhistòriaAlíciaLa nostra Alícia és una nena de 12 anys,alta per a la seva edat (fa 160 cm) i ambuna curiositat insaciable. A la seva edat ésd'allò més normal que li agradi saber-ho toti fica el nas per tot arreu.

És una mica mandrosa, li costa fer els deu-res i no s'esforça massa a estudiar. Però ésvoluntariosa amb allò que li interessa i maideixa escapar l'ocasió de viure una novaaventura.

El Conill BlancInseparable amic d'Alí-cia, una mica exigent,que sempre té pressa.Va amb el rellotge a totarreu, i ens pot recordarmolts adults queparlen contínua-ment pel telèfonmòbil o, fins i tot,nosaltres mateixos. No s'adona demoltes coses, i per això no gaudeixdels plaers que li ofereix la seva existèn-cia al País de les Meravelles, lloc màgicon l'estimat conill no sembla encaixar-himassa.

El BarreterL'altra cara de la moneda és un personatgeque ens ajudarà a representar l'esbarjo i elplaer ràpid. El Barreter ens farà riure, peròel seu humor irritable i canviable ens des-concentrarà. Busca passar-ho bé de mane-ra immediata, per això el plaer que sent ésefímer i fàcil d'aconseguir i sovint no vamés enllà d'una petita satisfacció. Per estaractiu necessita un munt de sensacions

La relació entre el Conill Blanci el Barreter

El Conill Blanc i el Barreter representen, al'inici del centre d'interès, els dos

extrems de l'esforç i del plaer. ElConill s'esforça sempre i no gaudeix

dels plaers de la vida, en canvi, elBarreter intenta trobar el plaer fàcil i licosta molt concentrar-se i treballar. Tenenun problema comú, la seva amiga Alícia

s'ha tornat petita. El Conill retreu alBarreter que ha estat precisament la seva

negligència la que ha portat Alícia aaquell estat.

Les baralles entre els dos personatgesfaran, al grup, prendre part del proble-ma. Els nostres infants hauran de treba-llar per assolir la solució, trobaran tots elsingredients per fer el te màgic i faran queles dues posicions es puguin reconciliar.

fer una cosa, l'ha de fer, i hem d'aprendre afer les coses nosaltres mateixos, sense espe-rar que els grans ens ho facin tot.

6. Podem tenir amics i amigues ben dife-rents els uns dels altres; una nena pot seramiga d'un nen, aquest pot ser amic d'u-na àvia, l'àvia pot ser amiga d'un noijove, el noi jove pot ser amic d'unadona gran i aquesta dona pot serblanca o negra, anar en cadira derodes o ser equilibrista en uncirc.

7. Al voltant nostrehi ha un munt decoses boniques iinteressants,però a vegadesno les veiem per-què no ens hifixem. Si posematenció i les des-cobrim entre tots, ensho passarem molt millor.

CCeennttrree dd'' IInntteerrèèss::AAllíícciiaa aall ppaaííss ddeelleess mmeerraavveelllleessEnguany hem pres com acentre d'interès Alícia al paísde les meravelles, inspirat en el

conegut conte de Lewis Carroll, un clàssicde la literatura infantil.

SinopsiAlícia ha tornat a visitarels seus amics del Paísde les Meravelles. El

Barreter li ha preparat undeliciós te de diverses her-

bes, però quan l'ha pres s'hatornat petita com un titella de

dit.

El Conill Blanc no dub-ta ni un moment a

culpar el seu a-mic del que hasucceït, ja que

s'ha distret i no ha fetl'esforç de comprovar cadascun dels

ingredients que ha posat en el te.

El Barreter s'enfada i li retreula seva pressa constant i no

gaudir d'allò que ens ofereix lavida.

Els infants es convertiran en col·labo-radors dels tres personatges per tal detornar l'alçada a l'Alícia i per possibili-

tar que el Conill Blanc i el Barretertornin a ser amics.


Les cançons de l'Alícia i la cerimònia del

te. Fem un recull decançons i les regalem

A partir d'aquesta activi-tat, volem apropar-nos al

món de les Tics mitjançant la metodologiad'APS. Crearem el nostre propi CD de can-çons i les hi regalarem als avis del barri.

Berenar de bojos. Organització d'unberenar per a les famílies A partir de la proposta, volem estimular

l'experimentació i la capacitat d'obser-vació en relació als sabors i les formessimètriques.

06.2 Infantsmitjans((88 aa 1122 aannyyss))

Els nois i noies de 8 a 12 anyssón un col·lectiu extremament interes-sant per molts motius: el desenvolupa-ment del pensament lògic, les ha-bilitats intel·lectuals vinculades alrendiment escolar, l'equilibri i la segu-

retat emocional propis de l'estadi finalde la infància, l'augment del vocabulari i

de capacitats de comunicació, la descober-

ta del sentit de d'humor, la maduració de lasociabilitat.

En aquest grup d'edat el descentramentegocèntric és ja un fet que permet estimu-lar, amb certa facilita, les conductes basa-des en l'empatia.

Els infants d'aquesta edat estan en una eta-pa de maduració de la vida de grup, defini-ció d'interessos i obertura a l'entorn. Peraixò, els objectius educatius bàsics són:

• Madurar els hàbits socials i personalsadquirits en l'etapa anterior i, molt parti-cularment, tots els que tenen a veure ambels comportaments de responsabilitat iesforç.

• Començar a pensar i treballar per millorarla vida de grup i de les persones properes idesenvolupar la solidaritat dins del grup.

• Descobrir la solidaritat amb l'entorn.

• Ser conseqüents amb les pròpies res-ponsabilitats i compromisos. Iniciar-se enl'autogestió, la participació activa en lavida de grup.

• Esforçar-se en l'expressió de sentimentspositius, valorar l'optimisme i la superacióde les dificultats.

LLeess aaccttiivviittaattssCadascuna de les activitats previstes potdurar més d'una trobada amb els infants.Aquesta adaptació, estirant i arronsant lesactivitats, ha de ser una feina d'adaptaciódels monitors segons l'edat dels infants, lesseves necessitats i interessos, el calendaride l'entitat, les possibilitats de l'entorn:barri, ciutat, etc.

El Jardí de l' Alícia. Sostenibilitat imaterial de rebuigA partir de l'activitat, volem estimular l'ex-perimentació, la capacitat d'observació i decreació en relació a tres aspectes:

• L'obtenció de colors a partir de la barrejadels colors primaris.

• L' ús de materials de rebuig per l' activitat,

• Reflexionar sobre com podem fer méssostenibles les nostres accions més quoti-dianes per no deteriorar el nostre entorn, elnostre planeta.

El Gat que somriu. Visita al CosmoCaixa i el món de la ciència Proposem aprofitar la predisposició al joc ila curiositat dels infants petits i fer una visi-ta a aquesta espais, per després continuar

el centre d' esplai amb diver-ses propostes d' experi-mentació.

La carrera sensefinal. Les mascotes delbarri Amb aquesta activitat espreten aproximar-nos a l'ob-servació dels animalsdomèstics i familiaritzar-nosamb les seves necessitats entant que éssers vius. Apren-drem que els animals domès-tics no són unajoguina,són essersvius quenecessitenque els cui-dem i els esti-mem tot coneixentuna nova dimensió del propi barri.

El rellotge de les estacionsDescoberta, observació i investigacióa partir de l' entorn natural A partir d' aquesta activitat, volem estimu-lar l' excursionisme, la capacitat d' observa-ció i la descoberta respecte a l' entorn natu-ral, les TICS i els colors i formes que ensenvolten.


5. Fruir de la vida en grup, valorin les acti-vitats interessants i d'utilitat social, i lesassociïn a divertir-se i a passar-ho bé.

Missatges cclauA continuació, relacionem les principalsidees o missatges clau, formulats en llen-guatge planer que poden entendre elsnois i noies. Volen ser una pista concretaper a la comunicació entre monitors, noisi noies.

1. L'esplai és més divertit si tots hi partici-pem i tots hi col·laborem perquè el grupfuncioni bé i cada cop sàpiga fer coses mésmaques i més difícils.

2. Entre tots podem ajudar a millorar l'en-torn i a fer més agradable la vida de lespersones, de manera que es noti la nostracol·laboració al nostre barri, a la nostra ciu-tat, al nostre país, a tot arreu on anem.

3. Les persones que es dediquen a la cièn-cia i a la tecnologia són persones de lesquals podem aprendre moltes coses: ensdemostren quantes coses meravelloses somcapaços de fer els éssers humans i, a més amés, ens poden fer la vida més agradable.

4. Ens hem d'esforçar a ser amables, res-pectar-nos, tractar-nos com a iguals, aju-dar-nos quan tenim problemes. Cal també

evitar els mals humors i lesmanies que no portenenlloc i que fan la vida mésdesagradable.

5. Cal aprendre aespavilar-se, saberfer les coses per unmateix i ser res-ponsables: noval repenjar-seen els altres oevitar els com-promisos. Mol-tes coses valuo-ses i importantsens costen unesforç, però lasatisfacció d'ha-ver estat capa-ços de fer-les valmolt la pena.

6. Hem d'estar oberts aaprendre d'experiènciesnoves i de persones dife-rents, que viuen, parlen, mengen, canten,pinten, fan teatre o cinema, vesteixen... demaneres diferents.

7. Hem de descobrir el que és injust i fercostat a les persones que pateixen injustí-cies per algun motiu: perquè tenen alguna

OObbjjeeccttiiuuss EEdduuccaattiiuussEEssppeeccííffiiccssHàbits ii hhabilitats1. Reforçar els rituals de tracte social i con-vivencial, dins i fora del grup, que fan laconvivència més agradable.

2. Dominar les normes bàsiques de segure-tat en el seu comportament viari.

3.. Desenvolupar les capacitats físiques comara la resistència, l'equilibri, la força, lavelocitat, l'agilitat, etc. en els jocs i en l'exer-cici físic en general.

4. Millorar les seves habilitats manuals enl'ús de les eines i instruments necessaris enles activitats plàstiques i, sobretot, les decaràcter científic o tècnic.

Coneixements1. Desenvolupar la capacitat d'observar,classificar, relacionar i comparar les expe-riències diverses que viuen com a grup totobservant l'entorn responent a la sevacuriositat pel món.

2. Desenvolupar i estructurar la seva capa-citat organitzativa i de treball en equip enrelació amb les activitats i projectes que esproposen dur a terme.

3. Començar a comprendre les causes deles situacions injustes: discriminació, margi-nació, solitud...

4. Adquirir, a través de projectes i activi-tats, més coneixements tècnics i de reflexióentorn a la ciència i les Tic's.

5. Conèixer les situacions de risc i de perill,així com els comportaments negatius i elspositius, respecte de l'entorn i respecte de lesrelacions entre les persones i vers un mateix.

Actituds ii vvalors1. Desenvolupar una actitud crítica cons-tructiva en relació amb el que observen del'entorn natural, social i cultural, tant devaloració dels aspectes positius com derebuig dels aspectes negatius.

2. Interessar-se la ciència i la tecnologia irelacionant-les amb la possibilitat de trans-formar l'entorn.

3. Desenvolupar actituds de reflexió i d'in-teriorització de les experiències que viuenindividualment o en grup.

4. Esforçar-se per ser més responsables,coherents i constants en els seus compro-misos individuals i de grup: assistència,assumpció de responsabilitats, etc., i valo-rin l'esforç com a valor personal.

40 41A la web www.esplai.org trobareu les activitats desenvolupades.

latines. Les cincpersones queho trobin po-dran endinsar-se en d'enigmà-tica fàbrica.

P e r ò n o e nserà tan fàcils o r t i r b e nparat d'aques-t a v i s i t a . EnWi l l y Wonkaha preparat 5r e p t e s , u n acada sala, quec o m a g r u phauran de su-perar si volem sortir d'aquestlaberint. Per aquest motiu nomésentrar els hi dóna a cada grup ungran plànol de la fàbrica i una adreça decorreu electrònic a partir de la qual rebranles instruccions i portaran el control delsreptes superats.

El que no sap en Charlie és que els UmpaLumpa, uns treballadors molt especials, liposaran paranys per a que realment s'es-forci en guanyar el premi final.

La proposta consisteix en la superació de 5proves, una per a cada sala de la fàbrica. El

plànol gran en formade taulell servirà per aque els nois i noiespuguin escollir prè-viament la sala quevolen visitar. Per des-plaçar-se pel plànolfaran servir l'ascen-sor transparent. El

fet de poder escollir coma grup la següent jugadaafavoreix el desenvolupa-ment de les habilitats decomunicació (diàleg, escoltaactiva...)

En cas de que no superinalgun dels reptes, recordeuque els Umpa Lumpa nos'ho posaran fàcil, hauran

de superar algun repte pro-posat pel mateix grup per continuar elrecorregut. Cada prova funciona com unapantalla d'un lloc virtual. D'aquesta mane-ra estem treballant la implicació, la pressade decisions i la implicació dels propisnois i noies en el desenvolupament de lahistòria.

Els missatges i els resultats s'aniran reco-llint en una adreça de correu electrònic.Pot ser opcional fer servir el mòbil com amitja per rebre les noves instruccions.

disminució, perquè no tenen diners, per-què el seu país està en guerra, etc.

CCeennttrree dd'' iinntteerrèèss ii AAPPSS:: eellss55 rreepptteess ddee WWiillllyy WWoonnkkaaEn aquest segment d'edat, que va dels 8fins als 12 anys, treballem com a metodolo-gia bàsica els centres d'interès que ens per-met respectar i estimular la personali-tat global del noi i noia d'aquestesedats. Tanmateix, començarem atreballar la metodologia de pro-jecte mitjançant projectescol·lectius acotats d'interès gru-pal que afavoriran el desenvolu-pament de l'autogestió delgrup. Els projectes d'aprenentat-ge servei els ajudarà a anarmés enllà del propi grup iels ajudarà a desenvolu-par el sentiment de ciu-tadania participativa.

A diferència delsinfants petits,els nois i noiesd'aquesta edathan de perce-bre el centred'interès comuna gran in-venció, com

un gran joc on no hi ha possibilitats deconfusió entre realitat i fantasia. Enaquest sentit, hem de buscar la complici-tat dels nois i noies més que no pas la fas-cinació.

El centre d'interès que presentem per alsnois i noies de 8 a 12 anys és Els cinc reptes

de Willy Wonka inspirat en el llibre Char-lie i la fàbrica de xocolata de RoaldDahl (1964) i la pel·lícula de Tim Bur-ton (2005).

SinopsiAquesta és la història d'en Charlie ila fàbrica de xocolata més gran delmón. El nostre amic viu en una casa

molt pobre a les afores d'unagran ciutat. Amable, bo i

considerat amb els altres,en Charlie té la gran opor-tunitat de visitar la increï-ble fàbrica propietat deWilly Wonka.

Wonka decideix quecinc nois i noiesacompanyats pels

seus amics i amiguesvisitin la fàbrica. Per

escollir-los ha repartit 5butlletes d'or en cinc xoco-


La sala de la televisió de xocolata.Gimcana de la llum i els videojocs Amb aquesta proposta pretenem desenvolu-par la capacitat d'observació i deducció apartir de l'experimentació física de la llum.Alhora que reflexionarem sobre els videojocsa partir de la creació d'un espai segur per l'úsdels videojocs com a eines educatives.

06.3 Joves((1122-1177 aannyyss))Els adolescents sovint són un col·lectiu sensdubte estimulador per a l'educador. És l'eta-pa del despertar del pensament abstracte,de la tempesta emocional i la crisi d'identi-tat, de la descoberta objectiva i subjectivadel món dels adults, dels contrastos i lesregressions, de la capacitat de somniar iconstruir la pròpia personalitat a partir deldiàleg amb els altres, de la maduració deles amistats, de la sensibilitat vers la injustí-cia, la insolidaritat, la marginació, etc.

A l'entitat d'esplai, els adolescents comencenuna etapa de maduració de l'autogestió i la so-lidaritat, i de consolidació dels valors humans.

En aquest sentit, els objectius educatiusbàsics són:

• Interioritzar i racionalitzar els hàbits perso-nals i socials, i madurar molt particularmentels que tenen a veure amb els comporta-ments saludables.

• Ésser sensible a les necessitats del barri,l'entitat i l'entorn i començar a sentir com apropis els grans reptes i problemes de lahumanitat: racisme, pobresa, destrucció delmedi ambient...

• Reflexionar i interioritzar els grans valorshumans: justícia, llibertat, igualtat, pau, fra-ternitat... i traduir-los també a escala de lesrelacions personals, utilitzant les capacitatsintel·lectuals pròpies d'aquest moment evo-lutiu: capacitat d'abstracció, elaboració d'hi-pòtesis...

• Ser capaços de concretar la solidaritat enprojectes de caire altruista o voluntari.

• Desenvolupar, al màxim, el compromíspersonal i l'autogestió del grup, en el dis-seny de projectes, la responsabilització delspropis actes.

• Acceptar els altres i acceptar-se unmateix, establir amistat amb joves de l'altresexe, valorar el gust per l'esforç i la genero-sitat, descobrir i acceptar la diferència entrefelicitat i facilitat.

Cada una de les proves és una activitat dife-renciada i autònoma dins del ventall depropostes, i està descrita en una fitxa. Dife-rents episodis de la novel·la i l'adaptaciócinematogràfica emmarquen i ambientenles proves.

A partir d'aquest centre d'interès, els noisi noies hauran d'establir les relacionsentre l'esforç de trobar la butlleta daura-da i superar les proves i viure el plaerd'aconseguir-ho utilitzant el pensamentcientífic: curiositat, observació, experi-mentació, reflexió.

Les aactivitatsCadascuna de les activitats previstes potdurar més d'una trobada amb els infants.Aquesta adaptació, estirant i arronsantles activitats, ha de ser una feina d'adap-tació dels monitors segons l'edat delsinfants, les seves necessitats i interessos,el calendari de l'entitat, les possibilitatsde l'entorn: barri, ciutat, etc.

El Jardí Empíric . Construcció d'unjardí mineral i d'un terrariA partir de l'activitat, volem estimular lacapacitat d'observar i de creació en rela-ció a tres aspectes: la construcció d'unpetit ecosistema; l'observació del desen-volupament de la vida animal i vegetal;

reflexionar sobre com podem fer més sos-tenibles les nostres accions més quotidia-nes per no deteriorar el nostre entorn, elnostre planeta.

El riu de xocolata. L'aigua, fontd'energia i riquesaA partir d'aquesta activitat, volem percebrel'aigua com a font de riquesa i d'energia apartir d'experimentar el cicle de la vida del'aigua dolça i construir aparells on l'aiguaés protagonista.

La sala dels invents. Fira de la tecnolo-gia o mostra d'inventsProposem desenvolupar la imaginació i leshabilitats manipuladores en la construccióde diferents invents tot reflexionant sobrel'ús que se'n fa a partir del desenvolupa-ment del projecte d'una fira.

La sala de les nous. Taller de creacióde contes viatgers entorn al Drets delsInfants Amb aquesta activitat es pretén aproximar-nos al món de les Tic's mitjançant la metodo-logia de l'aprenentatge servei. Al mateixtemps que possibilitem espais de relació iintercanvi entre diferents entitats amb laconstrucció de contes compartits. Encetarema la nostra ciutat una campanya de sensibilit-zació sobre els drets i deures dels infants.

persones de l'entorn proper i s'esforcinpersonalment a aportar el seu gra desorra.

4. Valorar positivament les actituds decompromís en la transformació de l'entorn isiguin capaços de comprometre's ellsmateixos en projectes de millora social,natural o cultural.

5. Aprendre a valorar la ciència i la tècnicacom a instruments possibles de progrés i detransformació positiva de l'entorn.

6. Valorar positivament l'esforç i l'austeri-tat, el concepte de lluita per aconseguir allòque es vol.

MMiissssaattggeess ccllaauuAquests missatges clau estan formulats en elllenguatge planer que poden entendre elsadolescents. La seva utilitat rau en el fet quepoden servir de pista concreta per a la comu-nicació entre els monitors i els adolescents.

• La ciència i la tècnica són mitjans per bus-car solucions als problemes, transformarel món i viure d'una manera més justa imés plaent per a tothom.

• Tot el que la humanitat ha aconseguit deprogrés i de millora ha estat amb gransesforços.

• També tot el que podem aconseguircom a persones i com a grup demana unadosi important d'esforç, de constància,de no desanimar-se a la primera dificul-tat. Però després de l'esforç, arriba lasatisfacció i el plaer d'haver obtingut allòque s'ha perseguit.

• Tanmateix, hi ha persones que es con-formen amb un concepte esquifit delplaer: només es posen en allò que no elsdemana cap esforç, persegueixen lacomoditat i la satisfacció immediata ifàcil.

• Ser autònom, ser independent, ésincompatible amb ser un esclau de lacomoditat. Vol dir assumir responsabili-tats, solucionar problemes i acostumar-se a les incomoditats. Però entre tots enspodem ajudar i animar a superar tots elsreptes.

El pprojecte ii lles aactivitatspedagogia del projecte i APSCom a metodologia bàsica d'educació en ellleure dels adolescents, triem l'anomenadapedagogia del projecte. La pedagogia delprojecte és el mètode que estructura el pro-cés educatiu dels grups d'adolescents mitjan-çant projectes col·lectius d'interès grupal osocial, triats lliurement i concretats en plans

4544

OObbjjeeccttiiuuss eedduuccaattiiuussHàbits ii hhabilitats1. Reforçar els hàbits d'anar nets i tenircura del propi cos, rebutjant els consumsnocius per a la salut.

2. Millorar les seves habilitats manuals enrelació amb les eines i instruments necessa-ris per a les activitats que porten a terme is'acostumin a fer les activitats ben fetes,ben acabades, sense concessions a lamediocritat i a la deixadesa.

3. Reforçar els hàbits de tenir cura de l'en-torn, estalviar material, endreçar allò quees desendreça.

4. Reforçar hàbits bàsics de tracte social quefan la convivència més humana i agradable..

Àrea ddels cconeixementsi dde lles ccapacitatsintel·lectuals1. Ser capaços d'identificar clarament lessituacions i comportaments negatius i elspositius, així com les situacions i comporta-ments ambivalents o contradictoris.

2. Consolidar la capacitat d'autoorganitza-ció i d’autonomia, sense la pressió constantdels monitors.

3. Millorar l'atenció, la concentració, la refle-xió i la capacitat d'expressar-se en públic, enel diàleg entre iguals i amb adults.

4. Adquirir més coneixements, especial-ment de caire científic, sobre l'entorn natu-ral, social i cultural que els envolta.

5. Comprendre i saber argumentar les rela-cions causa-efecte en les situacions de mar-ginació, solitud o discriminació.

6. Conèixer persones i col·lectius compro-mesos en projectes de participació social:solidaritat, integració, ajuda mútua i d'al-tres.

Àrea aafectiva, dde llesactituds ii ddels vvalors1. Desenvolupar una actitud d'intervencióactiva sobre la pròpia personalitat, d'auto-control, d'autocrítica i d'autoconeixementde les pròpies possibilitats i de superació deles pròpies limitacions.

2. Desenvolupar una actitud de crítica i desensibilitat enfront de les agressions al mediambient, als col·lectius i a les persones quepateixen algun tipus de marginació.

3. Mostrar interès per la convivència, laqualitat de vida i les relacions entre les

A la web www.esplai.org trobareu les activitats desenvolupades.A la web www.esplai.org trobareu les activitats desenvolupades.

• Amplifica els entorns d'aprenentatgecol·laboratius, de manera que a més delsgrup de treball directament implicat en elprojecte faciliten els contactes i la col·labo-ració amb altres grups o iniciatives similars,tot duent el treball col·laboratiu cap aentorns de treball en xarxa.

• Amplifica els treballs als esplais fora del'entitat, sense necessitat d'invertir mésenergies i accions específiques a la funciódivulgadora.

ActivitatsUs proposem un recull d'activitats quepoden tenir caràcter de projecte anual.

• Alguns enginys solars per uns campa-ments sosteniblesAmb aquesta activitat volem descobrir iaprofundir en l'energia que prové del sol.Plantegem aquesta activitat de caire emi-nentment pràctic, com un mitjà per a quèels joves coneguin altres formes d'energiaalternativa que poc a poc van tenint majoracceptació a nivell industrial, econòmic,polític i també a nivell social.

• Les veus d'un pobleEns proposem impulsar l'elaboració d'uncurtmetratge com a eina per al foment dela llengua catalana, la millora de l'expres-sió oral i escrita i la construcció positivade la imatge personal. Així com l'apropa-ment i coneixement del seu entorn mésproper com pots ser el barri, el poble o laciutat on viuen els joves.

• Exposició de Pop-ArtAquesta proposta vol combinar la fotogra-fia digital amb l'art. L'escàner, la càmeradigital, el correu electrònic, la recerca d'in-formació per Internet, la impressora i elprogrames de retoc d'imatges ens permetràobservar i elaborar diferents produccionsplàstiques, alhora que ens permetràampliar vocabulari, expressar sentiments iopinions sobre l'art popular.

• Pren consciència!Plantegem que els joves participin d'unacampanya publicitària contra el consum dedrogues, que es pugui expandir al barri i laciutat on viuen, tot aplicant la metodologiad'aprenentatge servei.

46

de treball. En si mateixa és, doncs, un instru-ment de participació creativa i generosa entotes les seves dimensions dialèctiques.

La motivació, el desenvolupament i la cloen-da del projecte en els grups d'adolescents, elsarticulem a partir de dues dinàmiques com-plementàries:

• La dinàmica de cada grup de joves en cadaentitat d'esplai, que és el nucli bàsic, on esporta a terme el gruix de les activitats i delprojecte, de les relacions i la vida de grupmés estreta, dels aprenentatges bàsics del'autonomia i l'autogestió.

• La dinàmica col·lectiva del conjunt degrups de joves del moviment d'esplai, a partird'activitats que reuneixen tots els grups i ones produeix la motivació més intensa, de l'in-tercanvi, de l'amplificació i extensió dels pro-jectes, on es consoliden i es ratifiquen elsaprenentatges.

Cal demostrar als joves que són ciutadansamb capacitat d'aportar quelcom a lasocietat.

Els projectes d'Aps amb suport de les TICsuposen abordar l'obstacle de la identitatindividual que fomenten els entorn digitals

de la xarxa, i convertir-los en una oportuni-tat per desenvolupar el sentiment d'unaciutadania participativa en comunitatsreals.

Els joves, en els projectes d'aprenentatgeservei amb el suport de les tic, apliquen lesseves habilitats comunicatives a la xarxa peraprendre, a la vegada que l'esforç d'apre-nentatge acaba amb un producte propi dela societat del coneixement que serveix a lacomunitat. Entesa aquesta com la del propicentre, la local i fins i tot la global, ja quemolts dels projectes es troben en xarxa.

Si volem fomentar una ciutadania partici-pativa des d'una perspectiva pràctica s'hande facilitar escenaris d'acció, des dels qualsels joves puguin fer la seva aportació al seuentorn, i així incrementar el seu sentimentde pertinença a la comunita i la seva cons-ciència de ciutadans.

L'entorn tecnològic digital fa una funció emi-nentment amplificadora dels projectes d'APS:

• Amplifica el servei previst a la comunitat,de manera que allò que es preveu fer per lacomunitat local es pot donar a conèixer itambé servir per a altres contextos mercès ala comunitat global de la xarxa.

A la web www.esplai.org trobareu les activitats desenvolupades.

07.1 FamíliesLa proposta educativa d'enguany ha de per-metre a les famílies participar d'una maneraactiva en la vida de l'entitat, col·laborantamb els educadors i educadores des seusfills i filles. La proposta ha d'estimular lafunció específica de la família com a prime-ra instància eductiva.

Tanmateix, hem de partir de que la famíliaactual ha canviat força al nostre país. D'unabanda, ja no podem parlar d'un sol modelde família (pare, mare, dos fills, una casa,un país...), sinó de molts models diferents avegades en moviment.

Les relacions personals entre pares, mares,fills i filles han experimentat també un grancanvi. D'entrada, l'autoritarisme ha deixatpas a una relació comparativament moltmés tolerant i acollidora.

A més a més, la infància dels pares i mareses va desenvolupar en un moment social enquè els aparells de tecnologia digital nopertanyen al quotidià. Tot el contrari de lasituació viscuda pels nens i joves nascuts enles dues últimes dècades. Els fills i filles uti-litzen diàriament, de forma intensa, hàbil iamb enorme familiaritat d'aquest tipus demaquinària digital. Una conseqüència d'a-

quest fet és que en molts casos existeixiuna barrera generacional entre els pares imares que estan poc o gens familiaritzatsamb aquestes tecnologies i els nois i noiesque els utilitzen rutinàriament.

La família, primer espai educatiu en la vidadels infants i dels joves, és, avui, un exem-ple concret i proper d'espai d'esforç i deplaer, i també un espai concret on cal queincideixi la intervenció educativa d'unamanera respectuosa.

Així doncs el que ens proposem treballaramb les famílies és:

Estimular lla pparticipaciói lla ccoresponsabilitzacióLa proposta ha d'oferir a les famílies la pos-sibilitat de col·laborar en l'entitat d'esplai,ja sigui ajudant en tasques concretes deri-vades de les activitats amb els infants ijoves, ja sigui amb alguna iniciativa especí-fica adreçada a les famílies.

Gaudir dd'un eespai dd'inter-canvi ii dde rrelació ssocialLa proposta ha d'assegurar un escenari per-fecte perquè les famílies es puguin trobar,realitzar activitats plegades, compartiresforços amb els seus fills i filles tot gaudintd'espais familiars.

49

07. Famílies iialtres aagents

educatius

Des de l'Esplai, podem oferir a l'escolarecursos i recolzament que tenen a veureamb els grups d'infants, la dinamització deles festes populars, àmbit en què som espe-cialistes.

Podem aprofitar el setembre per organitzaruna reunió amb les escoles del barri, pre-sentar-lis la nostra proposta educativa iveure quins nexes hi han amb el planteja-ment educatiu de l'escola per tal de poderreforçar aquells punts en comú que en defi-nitiva serviran per augmentar la qualitat del'educació dels infants.

Si la relació està consolidada i hi ha recepti-vitat per part de l'escola, podem plantejarun projecte d'aprenentatge servei al voltantd'algun tema que sigui d'interès pelsinfants i pel barri, com per exemple partici-par en un projecte d'oferir algun servei a laresidència d'avis, participar d'algun projectede solidaritat.

CCoooorrddiinnaarr-ssee ii ccooooppeerraarraammbb eell tteerrrriittoorriiL'entitat d'esplai ha d'estar predisposada acoordinar-se i complementar-se amb lesiniciatives i recursos del barri i la ciutat,per tal de que totes les experiències esdoni suport mútuament i generem xarxesassociatives.

Cal que coneguem la resta d'entitats delbarri i les entitats especialitzades en eltema de la proposta que ens puguindonar suport en el desenvolupament delsnostres projectes i activitats així comnosaltres a ells.

No podem oblidar la relació amb l'admi-nistració local: serveis socials, cultu-ra,educació joventut... ja que també hande ser coneixedors de la nostra tasca inosaltres també necessitem els seu recol-zament.

5150

IInniicciiaattiivvaa ccoonnccrreettaaSi partim del binomi esforç-plaer, del pen-sament científic, com a eix clau en la dina-mització dels grups de pares i mares,podem oferir l'oportunitat de participar enun projecte d'aprenentatge servei.

Acció aa lla nnatura!Objectius• Possibilitar a les famílies anar d'excursióamb altres pares, mares i infants.

• Proporcionar a les famílies un espai onpuguin intercanviar coneixements i habili-tats.

• Oferir l'oportunitat viure l'experiència defer quelcom per la comunitat.

DesenvolupamentHi ha moltes famílies que no surten amb elsseu fills d'excursió perquè no coneixen rutesadequades o perquè els i fa respecte sortira al muntanya. Però segur que si tinguessinles eines per passar un dia plegats a lanatura no dubtarien en participar d'unasortida.

La proposta és poder organitzar un dia a lanatura amb les famílies amb l'objectiu decompartir una acció comunitària de recu-

peració d'una zona natural. Es pot partici-par en la reforestació d'un bosc, o en lamillora de la conservació d'un riu...

Aquesta acció afavoreix passar un dia ambels seus fills i filles fomentant el respecte almedi ambient.

Les famílies viuen el valor de l'esforç men-tres planten un arbre, netegen una zona,tot aprenent a identificar la flora i la faunaautòctones. Comparteixen el plaer de ferquelcom per la comunitat .

07.2 Altres agentseductiusLa coordinació amb la resta d'agents edu-catius que, en menor o major grau interve-nen en la vida dels infants, hauria de ser unobjectiu permanent per a qualsevol esplai.

CCoooorrddiinnaarr-ssee ii ccooooppeerraarraammbb ll''eessccoollaaL'entitat d'esplai no pot treballar ignorantles propostes eductives de les escoles delbarri, ni aquestes poden treballar com sil'entitat d'esplai no existís. La clau d'aquestacooperació entre escola i l'esplai és lacomunicació i el consens entre l'equip d'e-ducadors i educadores.

BBeerrttaa

Hola, sóc la Berta, tinc 24 anys, fa dos quetreballo a l'esplai portant tallers de guitarraamb nois i noies de 10 a 12 anys.

Sempre he pensat que aprendre a tocar laguitarra es una activitat molt bona, perquèajuda a concentrar-se, a expressar senti-ments, i també eleva l'autoestima quanveus que ets capaç d'interpretar una cançó.Sovint els nois i noies es pensen que apren-dran en un plis plas, que aixó de tocar laguitarra és molt facil. Alguns es desenimenquan veuen que cal assajar mil vegades lescançons perquè surtin mitjanament bé.

Continuament he d'insistir en què cal esfor-çar-se molt abans que arribi el moment enquè domines l'instrument i toques ambtotal naturalitat.

Per aixó m'encanta Eureka! com a propostaeducativa: lliga perfectament amb el que espot fer des del taller de guitarra. Li hedonat unes quantes voltes i em sembla queja sé com impregnaré el meu taller ambl'Eureka!:

D'una banda, crec que puc exprèmer més imillor la curiositat dels nois i noies, cosaque potser no he treballat gaire fins ara. Perexemple, curiositat per saber d'on venen lescançons que aprenem, quin sentit tenen,qui les va crear, i també, què volen dir leslletres quan aprenem cançons en altresidiomes. En definitiva, intentar anar al fonsde les coses, no quedar-se en la superfície.

També crec que puc lligar més la música iles noves tecnologies. Com a mínim, espoden averiguar un munt de coses de lescançons a través d'internet. A més, ambrecursos informàtics es poden elaborar can-çoners, muntatges audiovisuals, etcètera,cosa que aportarà més qualitat i interès altaller.

D'altra banda, enguany ha de ser més pre-sent que mai l'esforç en fer les coses ben

53

08. Sala ddemonitors iimonitores

alguns enciams, tomàquets, pastanagues...i fer un petit hort amb recipients quepuguin tenir al pati. Podran participar detot el procés i desenvolupar la paciènciad'observar com creixen els productes.Aprendran d'on venen els productes que esmengen tot experimentant. De fet podríemanar una mica més enllà, i el darrer dia feruna amanida i convidar als d'altres nens inenes de l'escola a tastar-la. Ben segur queels proporcionarà el plaer d'assolir un bonresultat després d'esforçar-se i compartiramb els altres el que han aprés.

Així mateix, enguany ha de ser més presentque mai l'esforç en fer les coses ben fetes,seure correctament a taula, aprendre nousjocs al pati, recollir bé la taula... En aquestsentit, impulsaré una cosa que fins ara nohavia fet: un quadre de petites responsabi-litats (joguines, escollir la cançó de dinar,portar la gerra d'aigua, escollir el conte…).

Bé tinc un munt d'idees per compartir ambl'equip de monitors i amb l'escola. I jo quepensava que seria més difícil. Eureka! M'hadonat l'oportunitat d'analitzar que fem al'escola i on he de posar l'accent aquest anyen el projecte educatiu del temps de mig-dia.

Com diria Arquímedes: Eureka! (ja ho tinc!)

MMeerriittxxeellll

Hola, sóc la Meritxell, tinc 22 anys, fa dosque treballo a l'Esplai portant l'espai deLudoteca amb infants de 3 a 5 anys.

Sempre he pensat que la Ludoteca és un"espai d'experimentació i aprenentatge". Ala "ludo" promovem el desenvolupament dela creativitat i la imaginació de l'infant mit-jançant els diferents recursos que hi tenim.És un lloc pensat i construït a la mida delsinfants, una casa oberta a la imaginació.

A la ludoteca podem incloure jocs de molttipus: de taula, de pilota, d'enginy, de destre-

5554

fetes, en tocar bé, cantar bé, aprendre bé ino de qualsevol manera. I descobrir la satis-facció que aixó aporta. Per tot plegat, crecque potser canviaré el nom "taller". M'esti-mo més dir-li "grup de guitarra" i donar-liaixí un caire més compromés, més de pro-jecte col·lectiu.

En aquest sentit, impulsaré una cosa quefins ara no havia fet: en comptes de limitar-nos com anys anteriors a muntar un recitalper a les famílies al final del curs, plantejaréals nois i noies oferir aquest espectacle apersones que ho poden rebre d'una maneramolt especial: per exemple, gent hospitalit-zada, avis que estan en una residència...Aixó donarà un sentit social al que fem isegur que també proporcionarà el plaerd'assolir un bon resultat després d'haver-seesforçat, compartint amb altres el que hemaprés!

CèliaHola, sóc la Cèlia, tinc 20 anys, i aquest anyés el segon que treballo al menjador por-tant el grup de P5.

Crec que el menjador és un espai d'aprenen-tatge d'hàbits saludables i habilitats socials.És un espai on la vida quotidiana és el marcexperimentar cada dia tastant aliments dediferents sabors i textures. Superen les seves

desconfiances davant un menjar nou i apre-nen a menjar equilibradament.

És per això que crec que puc aplicar el pro-grama d'enguany. Se m'acudeix un muntde petites activitats entorn a la ciència.Podríem treballar la sostenibilitat a partirde la recollida d'escombreries o fent petitstallers reutilitzant materials de rebuig.També podem crear un petit laboratori onexperimentar amb productes que trobema la cuina.

Podria aprofitar la curiositat que tenen elsnens i nenes per saber més del món que elsenvolta. M'he imaginat poder plantar

Les colònies és l' activitat que més m' agra-da de l' esplai, i ara, tot just les comencem apreparar. Són uns dies plens d' emocions inoves experiències pels nens i nenes, peròtambé pels monitors i monitores.

Els nens i nenes petits, estan descobrint elmón a cada passa que fan. Per a mi sóncom "científics", tot els sorprèn i els creadubte. Necessiten investigar i trobar unaresposta a la seva inquietud per conèixer elque els envolta.

Aquesta actitud és fantàstica per viure unescolònies!!!

Amb els companys de l' equip, l' altre diaquan preparàvem les colònies d' aquestestiu, amb la proposta educativa EUREKA!al davant, vam arribar a la conclusió de queles colònies són un gran laboratori!

Un laboratori ple d' experiments per fer icompartir amb els companys, i noves expe-riències per resoldre. Això suposa un granesforç per als nens i nenes petits, que en lamajoria dels casos, s' enfronten per primeravegada a les coses més quotidianes i llunyde la família.

No volem que se'ns escapi res, i hem vistclar, que dins les colònies hi ha molts espaisde la vida quotidiana per aprendre coses

noves, que primer suposaran un esforç pelsnens i nenes, però que després els farà sen-tir bé per haver-les superat: vestir-se sols,intentar fer el llit, parar la taula... És clar queperquè sigui una vivència positiva, els moni-tors tenim tota la feina d' adaptar aquestsespais al seu ritme i edat. És així quan el seuesforç tindrà una recompensa i el nostretambé.

També hem començat a preparar la desco-berta del primer dia, quan arribem a lacasa. La Maria ens ha deixat a tots parats,perquè diu que la descoberta de l' entorn iels voltants de la casa, ja ens podria omplirtots els dies de les colònies, i te raó. Elsarbres, les fulles, les branques, la sorra, lespedres, els ocells, les formigues, les flors,els cucs, les papallones, l' aigua del rierol, lapluja, el fang, l' herba del prat...tot mereixun què és?, un com?, un per què?... Totsestem d' acord que val la pena aprofitar-hoi portar estris de natura que facilitin l'observació, el respecte pel medi, i que ensajudin a donar resposta a les preguntesdels nens i nenes.

A més, volem preparar jocs que facin pen-sar, buscar solucions als enigmes, quesumin esforços entre els companys del grupper resoldre les preguntes. I el centre d'interès!!! que el tenim clar: l' esforç i elplaer, però estem encara donant voltes a l'

5756

sa física… i per tant caldrà esforçar-se peraprendre a jugar. Molt sovint els nens i neneses pensen que aprendre a jugar és fàcil, i avegades no és així; aleshores alguns escullensempre els mateixos jocs perquè ja sabenjugar i en aquest moment és quan jo intentoensenyar-los-hi de nous, perquè vegin que sis'esforcen en aprendre un joc nou despréstindran molts més recursos al seu abast.

En primer lloc podem ambientar la ludotecacom si fos un "laboratori de jocs i experi-ments", fins i tot podria portar un ordina-dor!!!!! D'entrada això ja farà que els infantsvinguin molt encuriosits, doncs l'espai hauràcanviat!

El legos, els jocs de construcció ens podenajudar... Un racó d'experiments també potser una bona idea; i un espai sensorial ambinstruments, aigua de colors en ampolles deplàstic, sorra... Uf! em sembla que podremfer moltes coses.

També crec que puc introduir jocs d'ordina-dor. M'han dit que a la pàgina de l'xtec.cat hiha molt recursos, i les activitats del clic tambépoden ser una bona idea, hi ha activitats pera totes les edats.

Per altra banda, serà un bon moment per tre-ballar més què mai en aprendre a fer lescoses ben fetes, en jugar amb els companys,

a cuidar el material, en aprendre jocs nous,en compartir els jocs i els espais, en deixar laludo endreçada... I descobrir la satisfaccióque això aporta. Per tot plegat, crec quepodem buscar un nom per al grup, que ensidentifiqui i donar-li així un caire més com-promès, més de projecte col·lectiu.

Serà fantàstic!

JJooaann

Hola, sóc en Joan, tinc 26 anys, ja en fa cincque treballo a l' esplai fent tallers, dissabtesi colònies amb nens i nenes de 3 a 7 anys.

Això si, és el moment de tenir més en comp-te que mai les TIC, podem fer activitats iprojectes molt interessants amb el grup, ifins i tot pot ser una eina que ens ajudi acomunicar-nos amb altres grups d'esplai,que com nosaltres, també treballin la pro-

posta educativa i tinguin ganes de compar-tir experiències o fins i tot, endegar projec-tes conjunts.

Estic del tot segur, que aquesta propostaserà molt interessant per al grup d'infants!!!

5958

ambientació. L' Alícia ens ha acompanyatdurant el curs i ja ha crescut prou!! Arabusquem un personatge que coneix a l' Alí-cia i que ens proposa nous reptes...Pot serrevisem alguna llegenda de la zona, a vega-des trobes herois i heroïnes que ben bépodrien estar en una peli!

Ufff!! Encara tenim molta feina per davant,però de segur que val la pena!

JJooffrree

Hola, sóc en Jofre, tinc 22 anys, fa un quefaig de voluntari a l'esplai a les activitats dedissabtes, amb el grup de 6 a 8 anys.

A l'esplai, els dissabtes, les activitats que rea-litzem són molt diverses. Eduquem elsinfants des de ben petits en el lleure, així quel'esplai és una àrea privilegiada per fomentarvalors com la participació, l'esforç i el plaer...A més, com que els nens i nenes hi van deforma voluntària i continuada, la seva moti-vació i compromís en la preparació, realitza-ció i valoració de les activitats que s'hi realit-zen és força elevada.

Així doncs, l'activitat de dissabtes és ideal perendinsar-nos en la proposta educativa d'en-guany, Eureka! Podem lligar les diferentsactivitats a partir del fil conductor que ensproposen, doncs tot és adaptable i méstenint en compte que els monitors som uns"grans ideadors"!

No cal que totes les activitats que pensemgirin entorn la ciència i la tecnologia, doncshem de tenir en compte que també és unaproposta per treballar l'esforç i el plaer, i mol-tes de les activitats que fem habitualment(jocs, tallers, excursions...), fins i tot aquellestasques de la vida quotidiana del grup, per sisoles ja treballen aquests valors. En tot cas, sique serà un bon moment per fer més èmfasien la importància de fer les coses ben fetes,d'esforçar-nos per després tenir una recom-pensa gratificant: el plaer que les coses enssurtin bé!! I el plaer de gaudir-ne!!!

ASIMOV, I. Asimov s'explica. 100 preguntes bàsiquessobre la ciència. Barcelona: La Magrana, 1992.ASIMOV, I. Moments estel·lars de la ciència. Barcelona:La Magrana, 1997.AAVV: Monogràfic "Aprendizaje y servicio" a Cuadernosde Pedagogía, maig de 2006, 357, p. 56-87.BATLLE, R. (coord.) Eureka! L'esforç i plaer. Programapedagògic. Cornellà de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Es-plai, 1998BATLLE, R. (COORD). EUREKACOLL, Cèsar. Aprendizaje escolar y construción del cono-cimiento. Barcelona: CEAC, 1990.DUCKWORTH, E. Cómo tener ideas maravillosas. Madrid:MEC Visor, 1998. MANS, C. La truita cremada: 24 lliçons de química. Bar-celona. Rubes Editorial. 2005

MANS, C. Els secrets de les etiquetes: la química delsproductes de la llar. Barcelona Editorial Ariel. 2006.MARTÍN, X. i RUBIO, L. (coord.): Experiències d'aprenen-tatge servei. Barcelona, Octaedro i Fundació Jaume Bofill,2006. PUIG, J. M. [et al.]. Cròniques per a una educació demo-cràtica. Vic: Eumo, 1998

PUIG, J. M.; BATLLE, R.; BOSCH, C. i PALOS, J.: Apre-nentatge servei. Educar per a la ciutadania. Barcelona,Octaedro i Fundació Jaume Bofill, 2006.

9Annex: 21 experiències de C2 a la Fundació Catalana del'Esplai(A la web www.esplai.org trobareu les 21 expe-riències desenvolupades)


09. Materialsde cconsulta

1. Mural pel Civisme2. Defensa de la platja de Rímini3. Després del foc4. Riu Llobregat5. Chapapote6. Nit de Reis7. Ruta teatral8. Tómbola9. La motxilla ecològica10. Una mirada al nostre barri11. Tots Som Meninos12. Joves per Bòsnia13. Txiringu jove14. Acció Jove a la Natura15. Cantada de Nadales amb els avis16. Ludoètnia17. Ruta dels Molins Fariners18. Contes per la Ràdio19. Menjadores per ocells20. Jove Radio Nus F.M.21. Campanya de donació de sang


10. Annex: 221experiències dde CC2

a lla FFundacióCatalana dde ll’Esplai

quadern proposta edu 2007 finalarquímedes quedà desconcertat. el coure i la plata eren més...

Documents