món, i potser és cert. Però la seva política,La tàctica de la mà forta, podria acabar-hode complicar. Ha estat precisament aquestapolítica la que ha inventat problemes tan di-fícils com els de Manxúria i Xang-Hai. I,

Pu-Vi, president de Manxúria

entretant, hi ha una massa popular querondina. 1, a les altures, hi ha el pressen-timent que tot això podria acabar amb unseisme polític, més important, des de puntde vista de la política internacional, que elsgeològics que sovintegen al Japó.

Tropes japoneses a Manxúria

LA CRISI DE L'AJUNTAMENT

Any IV. Núm. 164 - Barcelona, dijous, 24 de Març de 1932

No florirà, 1 ?avaravara?

Preu : 30 cèntims ■ Pelar, 62. Telèfon 15300. = Subscripció s 3'50 pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRETHitierismeemprèstit per poder pagar les aventures deManxúria i Xang-Hai.

Els nacionalistes creuen que són ells elsque han de solucionar aquestes qüestions.Creuen que el moment és tan delicat, que elJapó s'hi juga el seu préstigi davant del

Les informacions d'origen britànic proce-dents de Xang-fil ai i de 'fbguio diuen que9a situació política al Japó empitjora cadadia. La guerra amb la Xina—aquesta guer-ra sense declaració de guerra — ha provocatuna gran agitació nacionalista. N .o es tracta,

erò, d'un moviment patriòtic com el que produït a Xina, sinó d'una excitaciój'índole xovjnista i guerrera. Parallelament

;l'agitació„nacionalista sorgeix, encara queamb una certa timidesa, una actitud de

, protesta contra el nacionalisme guerrer. Fade mal dic si l'agitació nacionalista ha estatla causa d'aquestes protestes, o si l'esperit

l'efervescènClà' dels patriotes -sigui onpunt el Govern va decidir enviar tropes aManxúria i després a Xang-Hai. El fet és,que hi ha avui una gran massa d'opinióque vol que el Govern 'faci una «política deprest i gie, una pol ít i ca de força, i urnes quan-tes persones de seny i d'esperit conservador

un partit obrer, que no s'atreveix a dir-secomunista, que no volen la guerra. El na-cionalisme ha decidit ofegar per la violència

arribant, si ho creu convenient, a l'as-sassinat — qualsevol manifestació pacifista.La política del crim ha excitat les passionspolítiques i ha fet que el nacionalisme de-rivés ràpidament cap a una actitud que,comptant amb l'ajut del partit militar i ambuna certa impunitat, només pot conduir alPoder.

Fracassats els dos partits turnants, quesón una mena de liberals i conservadorscopiats d'Anglaterra, però que no responen,com els dos vells partits anglesos, a unarealitat ideológica i democràtica, i havent-seapoderat ja del Poder ells militars, semblaque cal reforçar la situació i consolidar-laper un quant temps, donant-li la façanad'un partit.

El lector ho haurà entès perfectament :es tracta d'implantar una dictadura militar,un feixisme. I és curiós i significatiu qued'aquest moviment feixista, els japonesos endiuen hitlerisme. I encara hi haurà qui dirà'que existeix el perill de l'expansió i elcontagi feixistes. Simultàniament s'ha pro-duït un hiulerisme a Alemanya i un altrea1 Japó. I el cas és que l'objectiu, i àdhuc•el caotisme d'una propaganda que té ma-tisos de bolxevisme, és el mateix : establirun Poder feixista. Aquesta barreja d'antica-pitalisme en un moviment dictatorial burgèsno ha de sorpendre a ningú, perquè ésprecisament una de les característiques detots els feixismes quan encara no han topatamb la realitat d'haver de governar. El fei-xisme italià va tenir, abans d'arribar alPoder, un elevat tant per cent de socialismei va arrossegar alguns militants de la social-democràcia . La propaganda dels nazis ale-manys té el mateix caràcter.

Les dificultats que haurà de resoldre l'hit-lerisme japonès no poden ésser més greus.Per una part, hi ha la qüestió de Manxúria.El Govern japonès ha separat Manxúria deXina i n'ha fet un Estat independent. Però,com que el Pacte de les Nou Potènciesestipulla que ha d'ésser respectada la unitatxinesa, el mateix Govern japonès que hacreat aquest Estat manxú sota la presidèn-cia vitalícia de Pu-Vi, l'ex-emperador deXina, no s'atreveix a reconèixer el Governmanxurià. 1 bé caldrà resoldre'l aquest pro-blema! Però, com? Gosarà recular el Japó.Encara que el Govern de Tòquio no hagireconegut l'Estat manxurià, tothom sap queks obra seva. Haver de rectificar serà dolo-rosíssim.

L'altre problema amb que toparan els na-cionalistes japonesos és el de Xang-Hai.Sembla que els hitlerians japonesos es pro-posen deixar tres divisions prop del riu BlauJ fer impossible la pau amb Xina.

Entretant, el Japó es troba sota els •efec-tes del boicot xinès. L'atur forçós ha aug-mentat i hi ha molta inquietud, perquè noseria la primera vegada que un boicot co-mercial organitzat pels xinesos obligués elsjaponesos a canviar de tàctica. I mentredisminueixen el treball i els ingressos, hanaugmentat considerablement les despeses del'Estat i s'ha hagut de recórrer ja a un

De Dijous-- a DijousLa primera setmana santa

de la República

Si haguéssim d'escoltar els ,pian.ys sinis-tres de La Veu i d'iEl Correo Catalán, lasetmana santa, en comptés d'ésser una so-lemnitat religiosa, dependent d'unes lleiscelestials, seria una festa cívica absoluta-ment lligada amb les ordenances municipals,Si : basta que l'Ajuntament decideixi de nointerrompre la circulació rodada a la ciutatperquè els dos diaris, piadosos amb vistesa l'entabanament del ric, facin com si pe-rillés l'existència de la religió ; com si de-pengués d'un acord de Ca la' Ciutat que, hihagi o no hi hagi setmana santa.

1 és que la religió, a Espanya, poc a pochavia esdevingut un afer de 'política sensecap contingut merament religiós. No pre-tenia exercir cap ministeri dintre les cons-ciències, i, en canvi, era molt gelosa de lasolemnització dels diumenges, la interrupciódel trànsit els dies sants i la processó deisarmats del divendres. I l'amor del folkloreno ens encega prou . perquo.no diguem queaquest esperit, d'un punt de vista exclusi-vament religiós, era i és lamentable.

Ara mateix, a Sevilla es,discutia si haviade sortir o no la processó de Setmana. San-ta ; els que volien que sortís, ho basaven enla necessitat de fomentar el turisme ; els queopinaven que no hi havia d'haver processó,ho han fet per contribuir a donar la Repú-blica com a sinònim de manca de seguretati de normalitat. Tan poc dignes de respectesón els uns com els altres,; la cerimbniiareligiosa resta morta per la materialitat deisinteressos que hi juguen.

Això costa de compendre als catòlics decasa nostra, massa enamorats del pintorescdintre de la religió; de fa religió sense vidainterior. Però dins de petisos de més culturareligiosa, aquest punt de vista és elemen-tal. Vegeu, si no, la següent anècdota, que

Trobant-se 'en vitge d: pràctiques unsalumnes de l'Escala d'Enginyers de Barce-lona, se'ls escaigué la setmana santa en unaciutat alemanya : alguns d'ells desitjarend'anar a seguir monuments (es pensaven queaixò era un ritual religiós, com la missa) ;però van trobar que a cap església catòlican'hi havia. Es més : en una d'elles entrarena la sagristia i parlaren amb el sacerdot, elqual declarà no saber de qué es tractava ial qual féu molta gràcia aquest patètic me-ridional, aquestes lluminàries, aquestes em-pentes i anants i vinents. Especialment trobàremarcable que a la Catedral toleressin lasuperstició dels tres parenostres a les tresen punt del divendres sant, els quals conce-deixen al que els diu les tres gràcies quedesitja. 1 més que remarcable — afegiríemnosaltres —, és censurable aquella aglome-ració de carn humana, la qual no està pastota en pensaments místics ni en gràcia deDéu.

Moderin els seus planys La Veu i ElCorreo ; permetent el trànsit rodat aquestsdies, l'Ajuntament de Barcelona ha fet ungran servei a la religió veritable : ha des-torbat la religió que es desa a l'armari ambboles de naftalina, junt amb el vestit negre,les mantelbines i la pinta de carei ; i obligaràels ciutadans catòlics a celebrar la setmanasanta dins de llurs consciències, que és,potser, on no se'ls havia acudit mati de ce-lebrar-la. — R. LL,

Una "Opinió" poc seguraEn e s medis periodístics i polítics totes

les converses d'aquests dies convergeixen enun sol punt : l'adquisició pel senyor PichPon dels òrgans de l'Esquerra, L'Opinió (elprincipal) i La Humanitat (l'accessori).

Es discuteix si és adquisició en el sentitestricte de la paraula, o bé una intervenciómés o menys directa, més o menys dis-creta. Però tothom coincideix a creure queel camaleòntic ;polític i famós home de ne-gocis s'ha «ficat a la butx.aca» aquells dia-ris.

Al ciutadà ingenu li roda el cap i no esrefà del seu .astorament :

-Per arribar a això han fet una revolu-oió?

Ja sabran el pa que s'hi dónaTambé es diu, referent a la darrera juga-

da piquiponiana, que molts redactors deisesmentats diaris estan més contents que ungínjol, perquè els han promès que el canvid'amo comportaria l'augment del sou res-pectiu.

Tot pot ésser, tot pot ésser... Però no elsseria de més que, abans de fer-se massaillusions, s'informessin prop de molts redac-tórs dels diaris piquiponians, el Paco Ma-drid, per exemple, sobre la delicada qüestióde les mensualitats.

En sortirien molt confortats.

L'esquerrà PichFidel a la seva tàctica de tenir un peu

a totes bandes, el senyor Pich i Pon, pre-sident de la Cambra de la Propietat Ur-bana, ex-republicà, ex-monàrquic i ara ra-dical lerrouxista, segueix editant el periòdicLa Calle, «semanario de izquierdas», se-gons el subtítol.

Es en aquest mateix «semanario de iz-quierdas» que En Pich ha publicat la terceraedició d'aquell famós article, que li vaescriure En 'Pérez de Rozas i que ell vasignar, titulat Después de unos años desilencio y de amargura.

L'article del president de la Cambra dela Propietat s'esqueia, precisament, costatper costat, de laàgina ep què pub'icava

Després 'diran 'que les piqüiponianes' ríoes fan solcs!

Un rumorDarrerament. nemell rumor ninuinonió ha

començat a anar acompanyat d'un altre. Eldonem a títol informatiu.

S'assegura que el senyor Lerroux, quepensa governar un dia o altre, ha ofert unacartera al senyor Cambó, com a conseqüèn-cia d'unes converses tingudes a l'Ambaixadaespanyola a París.

Del cant al govern civilEl governador civil de Lleida, senyor Ven-

tós, havia estat tenor. El de Caceres, que,ara no recordem com es diu, havia cantatde baríton.

Es de témer que un dia o altre, al senyorCasares Quiroga, per distreure's durant unad'aquelles gastràlgies que acaben la pacien-cia, se liacudi de cridar, des del telèfondel ministeri, el governador de Lleida o elde Cáceres perquè «m'hi cantin una».

Home, una mica de "tenue”Que un tinent d'alcalde tingui aventures,

no hi tenim res a dir. Que li costin dinerso no, tampoc ens interessa. Que, en el pri-mer cas, els satisfaci a l'acte o un alltredia, tampoc motivaria cap comentari nostre.

Però que ]'endemà de l'aventura, enviï di-ners a l'aventurera dintre un sobre de l'A-juntament i per conducte d'un urbà...

Felicitació comprometedora

L'altre dia, a la llibreria T. M. P. (pas-seig de Gràcia cantonada Aragó), el nostreamic doctor Borràs, visitant una exposicióde caricatures que s'hi celebra, va felicitarvivament un altre visitant :

—Molt bé, molt bé! Vostè està fent unatasca admirable des del Govenn civil.

--Perdoni — féu el felicitat —; sócpas el senyor Moles.

El doctor Borràs va donar-'i excuses, que,tractant-se d'una felicitació mal dirigida, fande molt bon acceptar.

Després, algú li féu saber que havia fe-licitat el general Despujal. -

No falta qui troba estrany que aquestarribés a pensar-se que la felicitació no ana-va per ell.

El francès tal com es parla

El doctor Ferrer Cagigal acompanyava elsalumnes de la Facultat de Medicina qu e .enguany han fet, com cada any, una ex-cursió científica a l'estranger.

Un dels centres visitats aquest any, fouel sanatori antituberculós de Les Escaldes.Els visitants sortiren encantats de la visita.Els malalts, però, no en quedaren tant. Eldoctor Ferrer Cagigal havia dit als directorsde l'establiment, a tall de lloança :

—Vos matades sont très contents et trèsanimaux.

Segons referències, a Alemanya les frasescèlebres encara abundaren més, per raó dela dificultat :major de l'idioma, i per aquestamateixa raó no són tan còmodes d'entendrecom el lapsus transcrit.

L'alemany d'un catedràtic

Com a coneixedor de l'alemany, l'expe.dició portava el simpàtic professor d'Hi-giene doctor Salvat. Això de coneixedor,però, no queda gaire bé després de suc-ceït el fet que segueix.

Trobant-se a Berlín i en ocasió d'unarecepció en una Acadèmia, el doctor Salvatcontesta amb un brillant parlament, en ale-manyá[pe1ap-esident.a°, .., y t'urac ié germànica del doctorSalvat s'anava .allargant, un dels ailum-nes barcelonins sentí curiositat per saberquè deia, i ho preguntà a cau d'orella aun metge franncés que entenia l'alemany.

—Ah !, però vostè no ho sap? — res-pongue aquest —. Dones, miri, jo haviapensat preguntar-li-ho a vostè, perquè nohe entes res.

Qüestions de diccionari

Ja fa temps que MIRADOR té un assidulector en la persona d'un alemany, residenta Barcelona, que aprèn el català. Aquest lec-tor, però, un bon dia es trobà amb unadificultat que no li resolia cap diccionari, niel voluminós Meyers Handlexikon. Era laparaula piquiponiana. Calgué que un amicseu, català, 1 informés del significat d'aquestmot, que, podem dir-ho sense immodèstia,s'ha difós en el parlar corrent. Una provad'aquesta difusió, entre moltes altres quepodríem citar, és que hem vist publicacionsde l'Amèrica del Sud que fam servir aquellaparaula per designar piquiponianes de se-nyors que no són el senyor Pich i Pon.

Això vol dir que la paraula respon a unanecessitat i que tard ò d'hora serà incor-porada als diccionaris catalans.

Encara més. Podem dir, però no ho feucórrer, que li ha anat molt fi de figurar enel Diccionari general de la llengua cata-lana que Pompeu Fabra té en curs de pu-blicació.

Francament, al senyor Pich i Pon li hau-ria de saber greu que no hi consti : fórala manera més segura de conquistar laimmortalitat.

L'alta societat

Al Kursaal projectaven una pellícula decostums del gran món el títol de la qualera Siempre adiós.

En l'esmentada pellícula Lewis Stone-un milionari posseïdor de la millor col•-leccióde diamants del món — acabava ,enamo-rant-se d'Elissa Landi — una noia de l'altaaristocràcia vinguda a menys — i en el mo-ment culminant del film declarava la passióque el trasbalsava.

La resposta , d'ella, traduïda en un reto-let oportú, era aquesta : «¡ Oh, Juan mío!Tonto de capirote, ¿por qué no lo decíasantes?»

E1 públic esclatà en una ovació i nosal-tres ens rescabalàrem de tot el que ha-víem sofert.

Concenfració política

El passeig de Gràcia es converteix en uncentre de centres polítics.

'El partit radical-socialista fou el primerd'anar-s'hi a estatjar. Ara es diu que elpartit radical està a punt de posar-hi pis.Entremig, la Lliga i els tradicionalistes hihan ocupat els seus respectius locals. Percert que aquests dos darrers estan de costat,condició immillorable per establir passos sub-terranis i tota mena de comunicacions se-cretes.

Acció Catalana no està molt lluny delPasseig de Gràcia. Només l'Esquerra segueixen el caso antic, potser pensant que això ésmés democràtic.

Fet i fet, el passeig de Gràcia és prouespaiós perquè pugui convertir-se en campde batalla.

EL CONTAGI FEIXISTA

Tischbein — Goethe als afores de Roma

Tischbein — Goethe al seu domicili de Roma

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de Fotogravadors1Casanova, 160 - 162 : Telèfon 77406

M[RADÚR

El venturós viatge de Goethe a Itàlia L'APFItITIV

Trobant-ine a Ravenna, després de visitarels grans -•tonuments de l'art 'bizantí, vaiganar a veure el sepulcre de Teodoric, reldels ostrogots, situat als afores de la vilaen .altre temps esplendorosa.

La malencdlia de la tarda estival es diluiaen Ics hortes encara ,no oblidades de quaneren maresmes, i la meva ànima de viatgersolitari nedava en les emocions rebudes,singularment a la tomba de Gala• Placídia,la gran flor de fa decadencïa imperial que,desde la majestat del Palatí fou trasplantadaal • desert espiritual que era la 'Barcelonadel segle. " v, i, des d'aquí, a ; Ravenna, - totalfulgurant de l'or novell 'd'una ",civilitzacióefímera.

En una recolzada del camí vaig trobar: tresnoies que feien gimnàsia despreocupadament,una d'elles. vincla'nt-se enrera sostingudaa mig cos per les mans de les altres, •finsa barrejar anib l'herba tofuda la cabelleradaurada i deixar veure les cuixes dins lacomba del vestit. •

Formaven part d'una expedició : d'estu-diants alem,anys. Al peu del sepulcre vaigtrobar el professor i la seva senyora, l'aju-dant i uns 5o•jovcs d'ambdós sexes. Finidala lliçó davant del manument, uns procura-ven — sense aconseguir-ho — phiar a lagegantina rotonda,. altres compraven raïmsa : les vinyes properes i les noies feien gim-nàsia, una mica apartades per a procedirmés lliurement.

Al vespre, els veig passejar mudats pelscarrers i l'endemà a la tarda férem junts elviatge a Florència. Restava meravellat. Erenells temps de la Post-Guerra, duríssims per al'imperi vençut, però els estudi a nts alemanysino deixaven de fer el viatge çoldectiu al paísde l'art . Viatjaven en vagó de tercera is'allotjaven en pensions modestos, peró ellseomplentèntaven amb la visita artística l'en-senyament rebut.

Aquest concepto de • ('ensenyança que elsgoverns alemanys practicaven en els mo-ments de major penúria, té un mestre benllunyà en Goethe, el qual el preconitza bencategóricament en la relació del seu viatgea Itàlia. Només aquest aspecte de la deli-ciosa obra ,d'art ja n'indica la vàlua i latranscendència.

** *

Goethe desitjà conèixer Italia des de laprimera joventut. El seu pare, que hi haviaestat i conservà tota la vida un recordben falaguer, tenia un vestíbul de casa sevadecorat amb vistes de Roma i havia obse-quiat el seu fill amb una góndola de plataperquè somiés amb Venecia.

Peró, establert a Weimar en 1775, hi restàdeu anys amb el propòsit de convertir-se en'un cortesà ien un polític models. A la fi esdespertà sobtadament el seu desig de noi,no podent satisfer-lo de seguida, començà amigrar-se dins les boires i la fredor de laToríngia.

D'aquell temps data la bella cançó deMignon, que ha fet fremir totes les joven-tnrc sen s ihicls i ha tinlsut un cordial ressò a

Saps el país dels tarongers en flor?Entre el fullatge obscur brilla el fruit d'or.

Allí es fa el lloré altiu, la murtra suau,gronxats pel dolç oreig sola el cel blau.

No saps on és?... Allívolguessis, neon aimat, anar -hi amb mai!

La faldera es realitza a la tardar de 1786.Goethe havia fet 37 anys i va donar a lasatisfacció del seu anhel l'embranzida del picorpulent del Nord, enamorat de la palmeradel Migdia, 'que després havia de cantarHeine.

Fidel a les normes de senzillesa i decisióque eren el • programa de la seva vida, noanuncià aningú més que al duc de Weimarel seu projecte, ni a Carlota von Stein, queexercia damunt d'ell la influència més forta,potser, que cap altra dome hagi pogut exer-cir en la dilatada >existència del gran poeta.

Reunia 1,400 thalers de sou del seu càr-rec ministerial i 1,80o de renda pròpiaunes 9,000 pesetes , ço que era na;s quesuficient per a viatjar amb tota comoditat.

É129 d'agost de 1786 celebra ,el seu .santCárlsbad; on prenia les aigües, i a les tres

de la matinada, amb molt poc equipatgeper a no cridar l'atenció dels amics i del'amiga, pujà al cotxe que el dugué a Ra-tisbona. El dia 6 és a Munich, el 8 a lacallada del Brennes, el lo a Trenta i el 1 1a Roveredo, tot gojós de sentir vivint iusual la llengua italiana que tant estima.

S'embarca tot freturós al llac de Gorda,pers) el vent contrari n'obliga a refugiar-se

a Malsesina, on li succeeix la primera aven-tura.

Posat a dibuixar les ruines del castell, esfa sospitós. Ell es defensa vanant la bellesad'aquelles ruines, però 1i responen que elcastell no és cap monument romà que mU-ruixi estudi, sinó un fort que marca el límitde Venècia amb Austria.

Llavorà surt el geni comprensiu, superiorel temps, perquè és home de tots els temps1 demostra que, després de les antiguitatsgregues i romanes, les de l'Edat Mitjanatambé mereixen l'atenció. .

Res humà li és estrany, i estudia amb corefusiu, 'no sols l'arquitectura i totes les artsdel país que el meravella, sinó l'etnografia,el folklore, la geologia, etc.

A Verona contempla el primer edifici ro-ma : l'amfiteatre reconstruir, i dóna una lliçód'art humaníssim en dir que solament vatenir el seu valor ple de gent en l'antiguitat.Jo el raig veure amb una escenariet per acantar-hi ópera les nits d'èstiu.

Es complau en el joc de pilota i comparael jugador estrenu amb el gladiador.

S'embriaga de llum, de sol, de dia i denit. «Nosaltres, cimmerians — diu melan-cólic —, no sabem què és el dia.»tria- del Palladio, '1:artista del; edificis per-fectes i racionals. •

Després de donar mostres d'interès per labotànica i pel Mantegna a Pàdua, surt capa Venècia, i de seguida comprèn ba ciutatde les llacunes,.,

«Estava escrit en la meva pàgina del''libredel destí, que l'any 1786,, el 28 de setembrea la tarda, a les 5, segons els nostres re-llotges, jo veuria Venècia la primera vega-da... Així, dones, Déu sigui lloat.»

Venècia estava a les acaballes de la sevallarga vida. Només mancaven deu anys i set "mesos perquè l'espasa de Napoleó actuésde Parca i tallés sobtadament la cadena deprop de deu segles que durà l'imperi d'a-quella ciutat delmiracle.

Goethe no escolta les murmuracions a quedevia donar lloc un govern decrèpit i des-orientat, ni les xafarderies d'un poble in-consclent que fa espectacle del procés enqué la Dogaressa ha d'asseure's al banquetdels demandats.

Només té ulls per a la riquesa artística,

de la qual tota: la ciutat és incomparablemuseu, i s'explica la brillantor i l'üpulèn-cia de l'escola ven iana de pintura guai-tant els gondolers en la planura d'aigua quehi ha davant de la Piazzetta.

En marxar, al cap de dinou dies, sentia"punxuda al cor que hem sentit- els que hemdeixat Venecia Com es deixa una dona es-timada.

Ferrara 11°,14 diu gran cosa—només m'hoexplico -'per- 1h persistència de l'enyorança

de la ciutat de des llacunes —, però escriuque ho donaria tot per a emportar-se unxic del clima italià.

A Bolónia té una frase felicfssim,a per aponderar la mestria de ,Rafael: «Ha fet elque els altres desitgen fer.» Descriu l'oli-vera amb d'amor que un home dels païsosfreds pot sentir per l'arbre sagrat del Me-diterrani.

Entrat a Isis amb l'obsessió de veure el

primer temple pagà, que coneix pel dibuixdel Palladio, s'adona de la majestat dela Porciuncula, massa harmònica en migdel camp, ni vol capir l'inefable misticismeque es desprèn de la tomba del Poverello ide les tres esglésies superposades.

Contempla N'aqüeducte de Spoleto i remar-ca l'utilitarisme de l'art antic.

El primer de desembre arriba a Roma i-esclata la seva facultat d'admiració. Da-vant d'un Ticià, reflexiona que, o bé és elmillor que ha ' vist, o el seu gust està jamés exercitat. En altres ocasions diu quela grandesa i abundáncia 'li provocaran unsilenci pitagóric i que a la Ciutat lEternano hi ha res petit, encara que algunes co-ses siguin blasm.ables.

A poc a poc, es romanitza. S'instalha pera un llarg sojorn i es lliura completamenta la vida romana, alternant feliçment lesrelacions de societat amb 1'estu di i la visitaa esglésies i palaus, gairebé sempre acom-panyat del pintor alemany Tischbein,

Estima Rafael, però el suggestiona Mi-quel Angel, arribant a dir : «Estic de talfaisó meravellat de Miquel Angel que, alcostat d'ell fins trobo la Naturalesa insípi-da, perquè no la puc veure amb ulls tangrans com els seus.»

Conegut Miguel Angel, veu fluix Rafaelfins a qualificar d'arabescos les facilitats delseu pinzell.

Les tres coses que admira més són elPanteó, la Capella Sixtina i l'Apol del Bel-vedere.

Fa examen del seu estat d'esperit i lisembla haver canviat afins al mol] del ossos.

E^l geni pren volada i l'erudit i el filòsofanalitzen el fenomen, arribant a aquestasentència :

«Fora de Roma, hom no té idea de l'en-senyament que s'hi rep. Cal néixer denou, par dir-ho així : honra gira els ulls versles idees anteriors igual que - ls homesguaitem les nostres sabates de nens. Caloblidar-Ixo tot, començar a .apendre de bellnou,»

No és d'estranyar que, havent pensattornar al sed país després de Nadal, notroba el dia de marxar i resta a Roma.

El 8 de gener de 1787 acaba Ifigenia, i lapintora suissa Angellica Kaufilmann pro-met illustrar-la.

Tot d'un 'cap, avisa a Weimar que em-pendrà un viatge vers el Migdia, i el 22 defebrer surt de Roma .acompanyat del pintorTischbein. Passen per Velletri, Forti iSanta Agueda i arriben a •Nàpols el 25.

Les mateixes admiracions que sentia perles.'obres artístiques de Roma, sent per elesbelleses naturals de Nàpols. Recorda que elseu pare no podia ésser desgraciat perquèpensava en Nàpols, i ell també troba Nà-ps^ls.bell , per damunt de tot. Fins diu que,

comparada amb Nàpols, Roma li sembla unclaustre. vell, mal collocat.

Prova d'examinar els seus sentiments iexclama : «0 bé fins ara- has estat foll, abé ho ets ara». Troba que és ben encertadala dita : «Vedi Napoli e poi mori»,

Ai ! tots els que hem guaitat des del Posi-lipo i hem vist Nàpols i el seu Golf no de-sitgem pas morir, sinó tornar-ho a veure ino_ pas, com Leopardi, amb .els ulls entelatsper la febre de la mort que avança, sinó cornGoethe, amb plenitud de vida i conscién-cia clara per a fer una introspecció i ado-nar-se de la felicitat que hom va fruint.

Després de tres visites al Vesubi, en quèel poeta s'alia amb el geóleg, s'embarcavers Sicilia, emportant-se el jove pintor ale-many Kniep perquè dibuixés per a ell lescontrades i monuments notables.

El valer surt el dia 29 de març i no ar-riba a Palerm fins el 2 d'abril, peró Goethe,encara que marejat, troba la solució, dedi-•ant-se, estès a la llitera, a escriure el Tor-

quato Tasso, en vers, aprofitant la primeraredacció en prosa;.

Sicilia, la tan esperada, li produeix unamica de desillusió. Sovintegen massa elsdies passats en pèssims hostals, i són massaenutjoses les hores de lluita en un ambientempobrit i mal governat, perquè un home.selecte. •pugui 'lliurar-se a la contemplaciódels' espectacles de la :naturalesa i de les,obres de l'art amb urna relativa -tranquil-litat'd'esperit, Es la mateixa aventura, peròagreujada per la carència de l'automòbil,que va córrer fa vuit o nou anys Maeter-lincli, el qual se'n venjà amb una sàtiraque encara subleva els sicilians.

A Palerm, Goethe vana el jardí públicrecentment plantat - què no dina , avuique els baobabs envellits han multiplicatles misterioses branques convertides entroncs que semblen columnates — i es com,plau a fer coneixença i socórrer la familiade Josep Bàlsamo, l'estrafolari comte deCagliostro, cèlebre a tota l'Europa per lesseves càbales i la seva intervenció en l'a-fer del collaret, en què la cort de Françaguanyà tant d'enuig i descrèdit. •

De Palerm tirà vers Alcamo i Segestafins a Girgenti, visitant detingudament lesruines dels temples grecs. Des de Girgenti,

creuant la illa per Castrejoan, es dirigí aCatania, renunciant a la visita de Siracusa.Com devia estar de fadigat per a no arri-bar a Siracusa, així com per a no pujara l'Etna i

Visitada Messina, el 14 de maig s'em-barca molest de, la vida en país pobre iendarrerit. •El goig de trobar un vaixellfrancès — llavors els pirates argelins res-pectaven la bandera .blarfcc, amb flors delis — s'aigualeix per la irnpèn qa„del capi-tà que, enfront de la illa de Cap^Fi, deixaentrar la nau en un corrent que la faanar contra les roques.

Salvat de miracle i després d'un discursseu que apaivaga l'aldarull dels passatgersafollits contra el capità, entra a Nàpols eldia 17. Ell, que esperava fer la travessiaen 36 hores, hi posa quatre dies a l'ana-da igualment que a la tornada.

Festejat per amics poderosos, descansatres setmanes, i el 8 de juny ja és a Romadisposat a viure-hi tranquil•ament una llar-ga temporada. Efectivame:nt hi resta fins amig abril de Pany 1788, dedicat a l'estudi,als amors i a la producció literària.

Quan ha d'entornar-se'n vers la Turín-gia, malgrat que l'esperen freturosos elsducs i tota la Cort, especialment Carlotavon Stein ja desenutjada de l'afront de lafugida súbita, el serè, l'impassible, perd eldomini dels seus nervis i es lliura a ladesesperació. S'apropia els primers dísticsde l'elegia composta per Ovidi al dur con-finament Lluny de Roma i plora d'haver dedeixar la pàtria adoptiva.

Però la (llum d'Itàlia i l'art de Roma ha-vien establert un lligam fort amb Goethe.Dies de llavors, el seu geni es manifestàmés profund i més clar i la seva voluntatde perfecció tragué els ametlles més reinaats.

El mes •d'octubre de 18 3o el seu fill mo-ria a Roma ; el retrat que va fer el seuamic Tischbein representant-lo vora nosfragments d'escultura clàssica, amb els se-pulcres de la Via Appia i l'Aqüeducte alfons, es popularitzà, salvant de l'oblit elnom del pintor mitjà, i el 22 de març de1832, en morir, el poeta cridava : Llum !Més llum! perquè el record de la llumí d'I-tàlia era el consol de la seva humanitat.

M1o1EL CAPDEVILA

Monsieur Dubeéb. -- Cada.. vegada famés goig la manera corn ' nostre públics'aficiona a sentir conferències. Abans aCatalunya es donaven molt pagues conferèn-cies que tinguessin una mica de gràcia ;llevat dels grans polítics que tenien traça aimpressionar el públic, fins algunes disserta-cions importants d'aire científic agafaven unaire de llauna i de tabarra sublim, perquèel conferenciant es . preocupava només quedels conceptes, peró es descuidava de la partretóriea i la part teatral de la conferència.Es 'pot ésser un excéllent professor i ésserun pèssim conferenciant, i això és el que hapassat aquí en la majoria dels casos. El pú-blic de conferències en els cercles, ateneusmés-o menys populars i més' o menys enci-clopèdics, era un públic d'una bona fe som-nolent, disposat a bocabadar. i a trencartènues becaines en sordina. De la majoriade les conferències no se'n treia altra cosaque una gran bufanda d'avorriment que esnuava a la gola i feia perdre les ganes de`tornar-hi. Per ultra banda', de les •co:nferèn-cies n'estaven allunyades des' dames, •fora,d'algun acte d'aquests en el qual feia deprotagonista un capellà molt ben afaitat iamb molta lletra menuda, o un . carlinàs decomplexió bovina que parlava de la mater-nitat, de les lligacames i de les quatre tem-pares, es pot dir que les senyores de Barce-lona ignoraven l'existencia de les conferèn-cies.

I és que en aquest país no eils havíempreocupat encara de l'art del ,conferenciant,com hi ha l'art. violinista, •del "domadorde puces i del conquistador de • vidues, A Ca-talunya hi ha diagut predicadors`"molt bons,peró conferenciaints pèssims l „prnincr queva voler fer alguna cosa autèrtt la .en aquestsentit va ésser Xènius. Per la seva'natttralpropensió a la pompa i a la comèdia ï perles seves influències franceses, Xènius' vavoler ésser un artista conferenciant; i se'nva sortir magníficamènt. Jo cree que el'va-lor més gran' de Xènius és el d'orador desaló de conferències, distret i cabotin, intel-lige.nt i original.

Ara les coses han canviat una mica, tespersones que bé o malament donem unaconferència, sabem que la nostra missió pri-mordial és evitar d'avorrir el públic, i quéuns conceptes exposats en un llibre, en ésserduts a la conferència, s'han de vestir amburna mena de roba que no té res a veureamb la ciència ni amb la literatura, sinó queté bastants punts de contacte amb l'art tea-tral i amb l'histrionisme, i no precisamenten el sentit més baix d'aquesta paraula.

A les conferències comencen a assistir-hiles dames del nostre món més arregladethi• assisteixen per sincera curiositat algunes,per esnobisme o per matar l'estona ; però,hi van amb una certa bona fe i amb eldesig de no ésser defraudades. Això fatal-ment canvia el to del conferenciant i fa que-sigui més exigent amb ell mateix.

No hi ha dubte que el Conferència Clubha fet avançar d'un pas de gegant gustper les conferències. El fet de presentar aBarcelona, davant d'un públic generalmentextix,1 sonatges que actuen com a professionals enPart difícil de la conferencia, ha fet :néixer"aquesta fina curiositat, i ha fet que certes.Conferencies indígenes (les de la Catalónia,,per ,exemple) hagin resultat un èxit.

Jo de tota - la vida he estat enemic d'assis-tir .a aquesta mena d'actes solemnes. Hetingut d'aguantar magnífiques llaunes perdeures d'amistat o de partit polític,

-sento parlar d'una conferència ja emposo a tremolar. En canvi el ConferènciaClub m'ha proporcionat moments deliciosos,que no agrairé mai prou. Perquè jo sóc unentusiasta d'aquest art que té una mica detot, i més que res s'aguanta en aquellavirtut de saber enraonar d'una manera bri-llant, picant i graciosa, frenant la màquinai fugint de les solucions patètiques, dintreuna atmosfera i una mitja Ilum de tradiciói de cultura treballades. A França l'art delconferenciant ha arribat a certs cabotinatgesmeravellosos, i Conferencia Club ens en haofert alguna mostra de positiu valor.

L'altre dia vàrem tenir el gust de sentirMonsieur Dubeeh que parlà del teatre frain-cès contemporani. Jo, com que sóc un devotde les bones conferències i m'interessa moltel 'teatre perquè és la meva feina i el meupa de cada dia, potser em vaig divertir unamica més i em vaig interessar amb més in-tensitat que la majoria dels assistents. Si hed'ésser franc, Monsieur Dubech no em vadescobrir res de nou, perquè conec la manerade pensar i escriure d'aquest senyor, perdl'estona de prop de dues hores va constituirper mi un goig nerviós especial, un exer-cici d'atenció agradable i aguda, un man-tenir el pàmpol de l'orella en un estat denoble vibració. Perquè Dubech, mentre vaanar descabdellant el fil gris i daurat de laseva conferència, va exposar un seguit decoses clares, condensadas amb una gran ha-bilitat, amb uns serrellets de gracia i d'hu-mor ponderadíssims, i tot guarnit dintre unaveu de sonoritat agra però vellutada — comd'un vinagre fet amb un borgonya dels mi-llors — i acompanyant les idees amb el ver-mell trist de les seves galtes, un vermellde capellà de provincia, i amb la plata pre-matura del seu cabal!. La conferència d'unhome important en el ram que sigui té una •

gràcia que no es troba enlloc més. I si val-gués la imatge una mica antropofàgica icanibalesca, diria que les conferencies enspermeten menjar-nos en un sol plat les ideescreades i l'home creador.

Josep MAR IA DE SAGARRA

GRANS NOVETATS ENCORBATES INARRUGABLES

Jaume 1, 11

Telèf. 11655

EL JOIER DE LES CREACIONS EXCEPCIONALS

Rambla del Centre, 33 • Passatge de Bacardí, 2

UN -ATAC POSTUM

Ch. Maurras contra Briaoð

Companyia Catalana de TramviesD'acord amb'lfestablert en les escrip-

tures d'emissió d'Obligacions al 4 percent d'aquesta Companyia, el dia i d'a-bril propvinent tindran lloc els sorteigsn.° 26 dels 400 títols de l'emissió de 3od'abril de 1906, i n.° 23 dels 90 títolsde l'emissió de 10 de juliol de 1909, quecorrespon amortitzar aquest any.

Els sorteigs es verificaran al domicilisocial, Ronda de Sant Pau, 4 3 , a les onzedel matí de l'expressat dia, i seran mí-blics per als senyors tenedors de títols,de conformitat amb l'expressat en les es-mentades escriptures d'emissió.

El Director,ALFRED ARRUGA

Barcelona, 16 de març de 1932.

Una caverna de Guadix (Foto Reparaz)

cPn 1144,4

FIT Õeaqc„órtip

IV11R.ADDR

Els homes de les cavernesEN PLE SEGLE XX

Iba

Si realment entrem en un períodereno-vador amb la instauració del nou règim,cal confessar que hi ha molta feina a fer.

I que si la incúria i da incapacitat nosón coses específiques en la raça, si única-mont estaven en Pes sèincia del règim caigut,es cosa que anirem •veient; els espectadorsde l'obra del règim nou. •

Hom pot dir que gairebé tot és per fer.Un exemple entre tants •com podríem donarés el de la morada de l'espanyol. Com viuaquest? La major part dels espanyols, mi-

sérrimament... i alguns milers de rerássa-gats encara en temps remots... -

En efecte, és cosa ben poc sabuda queEspanya ésel país on els troglodites co-breixen una major extensió om tot el con-tinent europeu. I aquesta forma d'estatge —la més primitiva que existeix —, que einsporta a l'Edat de Pedra, és la de multesdesenes de milers d'espanyols...

Un viatge per la regió típica dels troglo-'dites (les províncies d'Almeria i de Granada)ens ha permès d'estudiar llur distribució imanera de viure, qué -no poden ésser més'pintoresques I afegirem que si a 'Espanyahom no . ha prestat atenció al problemaamb rares excepciones com el breu estudide Serrano y '11-Gómez en 1891 i les poquesplanes que li dedica García Mercadal enel seu llibre curt però tan interessant sobrela casa popular a `Espars-v-a (1930) —, -a l'es-tranger, en canvi, hom l'ha estudiat, par-ticularment els geògrafs alemanys, que' li'han dedicat recentment alguns treballs. Ens-bastarà citar els.articles de Jessen i deRrp„ P1; »mhrlhc piihlirat.¢ fa pon en la . cè-lebre revista geogràfica Pettermanns Mittei-¡ungen. El primer aparegué en 1930 ; Jes-sen, que ja ha publicat diversos estudis acu-rats sobre la geografia peninsular — com laseva obra sobre l'Estret de Gibraltar ï laseva excellent monografia sobre la Manxa —,estudia la distribució de les morades trogd'o-dítiques a la conca mediterrània, i del seuestudi resulta que Espanya -és, dintre la parteuropea, -el país on més abunden ; MaxBreuel, en el passat any de 1931, dedicà unarticle detallat a la zona de grutes del SE.d'Espanya, amb dades concretes i força in-tere-ssants.

S'explica aquest interès . No solament l'ha-bitant de les grutes i la seva casa — . di-guem-ho així —constitueix un fet geogràfic.

altament interessant, i, demés, pintoresc, anstambé (i això resulta més greu) és un ex-ponent • d'u-n estat de. misèria, d'endarreri-ment, de barbàrie, amb DNI qual caldria finir.

* * *

No hi ha res tan curiós com una ciutatde troglodites, Le primera cosa -que cridal'atenció són les xemeneies que surten deterra com si - fossin plantes estranyes, d'unaltre -planeta. Distribuïdes de la manera méscapritxosa; en el fons d'una riera, a mitja

alçada o •a dalt d'un turó, hom veu deles cases més que la' porta exterior,. voltadad"un tros de paret acuradament emblan-quinat.

Però no us creieu que totes són iden-tiques, semblants en una característica co-muna : la misèria. Res d'això, El tipus mit-ja; que és 01 més freqüent, no fa gaire malaimpressió. Al contrari : és ben superior aldels barris de llaunes, tan freqüent a lesciutats andaluses o als . indrets colonitzatspels andalusos," covi-el 'Marroc espanyol i• ànger, on gran part ` dels espanyols' viuenmés pobrament que els moros. N'oi ha d'al-tres de més luxoses que la majoria... ifins en vàrem veure de dos pisos i amb unjardinet al davant. Rares són les franca-ment mí-seres, tal com tina gruta sinistra-ment bruta; a penes oberta a terra, a l'en-trada de la qual jeia urna gitana en estatrepugnant de brutícia, amb la mirada apa-gada d'un pobre ésser degenerat i depau-perat, que vàrem poder admirar a la me-tròpolis deis troglodites — Guadix.

Dintre de terra viuen en u n sol d'aquests«edificis» nombrosos estadants. A Cenes dela Vega, per exemple, no gaire Iluny deGranada, la densitat mitjan-a és de ,{o éssersdintre de les grutes, contra 37 a les cases...però aquestes tonen generalment tres pisos...i les cavernes a penes tres habitacions!

No tots, però, són desavantatges en les-cavernes. A la zona de Granada s'obrengeneralment dins conglomerats terciaris, im-permeables, que estan immunitzats con traels canvis de temperatura, constituint aixíun confortable refugi contra les calors del'estiu, com observa .amb raó Breu el.

*x*

La zona de cases de troglodites és moltextensa a Espanya, per bé que enlloc ^noassoleix da importancia i l.a densitat de Gra-nada i Almeria. L'ànea de distribució cor-respon gairebé exactament a la zona en lacual les precipitacions són inferiors a 500 mil-límetres i que està compresa dintre de laisoterma de juliol de 26°.

Guadix és la capital dels troglodites. Homes queda estupefacte quan sap que les duesterceres parts dels habitants d'aquesta ciutatde 15,000 habitants riuen com els homes de('Edat de Pedra ! Es que, en 'efecte, hi haen el terme municipal 2, 336 grutes contra1,599 cases veritables! Una pila de poblesgrans o petits porten noms eloqüents : Cue-vas de Vera, Cuevas de San Marcos, CuevasBajas, etc. Hi ha pobles en els quals elpercentatge de troglodites és :enorme : talVillanueva de las Torres, amb 226 cavernescontra 66 edificis ; Benamaurel, amb 948contra 175 ; Castilléjar, amb 778 contra 1 75 ;Purullena, amb 347 contra 98...

Així viuen milers d'espanyols en ple se-gle xx ! -

GONÇAL DE REPARAZ (FILL)

MiranFo ra

Els comparses de les grans platgesLa darrera reunió de la Federació dels

Sindicats d'iniciativa de -Normandia ha re-sultat, segons la premsa francesa, molt agi-tada i la presidència ha trontollat seriosa-ment.

El motiu de les discussions ha estat l'exa-geració de les sumes lliurades -a personalitatsbien pa•risiennes i d'altres "per anar cadaestiu a Deauville a fer de comparsa.

En particular, el milió a qué el nostre co-negut Alfons de Borbó taxava la seva estadaa la cèlebre platja, fou trobat excessiu.

Ouan els negocis anaven, bé i no es podiaentrar a les sales de joc de plenes que eren,passi. Però ara, amb la depressió regnant,

fMonticone només podrà oferir; dos cents milrancs a l'ex-majestat per tres setmanes d'es-

lada a Deauville.

Briand i el seu biògra,tEl doctor Donzelot, que cridà Briand du-

rant la seva darrera malaltia, veient un diasobre la , taula l'Aristide Briand de VictorMargueritte, s'adonà que estava sense tallar.

—Així, no l'heu llegit? — preguntà aBriand.

—No — respongué aquest—. Aquests es-criptors, yuan fan biografies, pensen més enells mateixos que en el biografiat...

L'arficle a quatre mansTardieu, com molts polítics, havia estat

periodista. Es conta d'ell que quan era del'estat major de Le Temps, encarregat d'es-criure l'editorial, se n'anava una vegada adinar amb un col.lega quan el redactor encap els cridà.

—Necessito un article abans d'una hora,sobre tal cosa — els diu.

Qui l'ha de fer? — pregunta Tardieu.—M'és igual ; arregleu-vos.Tardieu proposà al seu collega :—Per qué no el fem entre tots dos? N'es-

criurem dues pàgines cada u. La primeracomençarà : «Sabeu que...» i la segona : «Enresulta doncs...». Vós comenceu la , terceraaixí : «D'altra banda...» i la quarta : «Pertant és evident...»

—Conformes — digué el collega.L'article fou escrit en vint minuts i el re-

dactor en cap el trobà bo.

El copa=alfa, democràticPu-Vi ha tres oficialment possessió de la

presidència de la República de Manxúria.El pavelló manxurià es compon de tres

faixes roges i una de blanca sobre fons groc.La innovació de la cerimònia consistí en

el vestit europeu cíe Pu 't .Un corresponsal angl ès escriví al seu dia-

ri : «El president durà barret de copa, comvolent indicar que el nou règim serà demo-cràtic.»

El copa-alta, emblema de la democràcia!No ho -hauria dit mai ningú.

E1 comentari de HindenburgIlindenburg està sotmès, pels metges, a

un règim severissim. A les deu de la nitse n'ha d'anar a dormir. Ni el diumengede les eleccions volgué canviar aquest pro-grama, i no va saber el resultat de leseleccions fins dilluns al matí.

—A Alemanya encara hi ha moltes per-sones raonables! — va dir -com a comentari.

La virtut del silenciJa fa uns dos mesos de l'obertura de la

Conferència del Desarmament.Benes, el delegat de Txecoeslovàquia, es-

tima que encara que s'hagi treballat molt,no «s'hi veurà clar» fins passades les va-cances de Pasqua.

—El temps — explica — posa ordre a lescoses. Quinze dies de silenci valen més quesis setmanes de discursos.

Incident diplomàtic per un gos

A Anglaterra hi ha molta afició als gossos.(Una estadística assegura que n'hi ha tresmilions, i tenen clíniques i cementiris.) Aixàexplica l'aventura de TV. E. O'Reilly, minis-tre d'Anglaterra a Venezuela.

Aquest diplomàtic trobà ún dia el cadàverdel seu gos al mig d'un carrer de Caracas.Una ordre havia disposat l'emmetzinamentde tot gos que no dugués morrió. El d'O'-Reilly no en duia, però al seu collar cons-tava el nom i el càrrec del propietari. In-dignat, aquest féu dur el cadàver a la portadel ministeri de la Higiene i deixà la sevatargeta amb aquesta inscripció : “Bàrbars!Vetaquí la vostra obra!»

Però aviat el Foreign Office cridava, percablegrama, el sensible diplomàtic.

Inflació

(Del Dagens Nyether, d'Estocolm)

L'atac injust i. cruel de Maurras contraBriand tindrà, potser, amb el temps, laconseqüència imprevista de servir a-histo-riadora i crítics per compendre i definir elcontingut espiritual del briandism e.

L'article de Maurras bat• el rècord ;de1 agressió periodística. Teníem una .literà-tura abundant d'agressió i d'insult contraenemics en actiu ; teníem — Léon Daudetn'és un exemple genial — una crítica es-catològica dels grans homes. Mancava, però,

El contrast d'aquests dos esperits, ]'o-posició d'aquests dos homes, destaca comun dels espectacles més dramàtics de lahistòria francesa contemporània.

L'un i l'altre són, gairebé, de la ma-teixa generació. Briand de 1862, Maurrasde 1868. Generació escèptica, desencantadai lúcida. Sobretot desencantada ; desencan-tada de les grandes machines intellectualsremuntades per les generacions precedents,dels grans sistemes filosòfics, de les vastosconstruccions doctrinàries i naturalmentpredisposada a servir-se dialècticament,pragmàticament, utilitàriament, dels resi-dus aprofitables de tants de temples en-runats...

Fàcilment antiromàntica contra el ro-manticisme il.lusionat, ingenu i optimista ;difícilment .antiromàntica contra el roman-ticisme destructor, pessimista i amoral. Lavida dels homes més eminents d'aquestesgeneracions del darrer quart de segle xixi del primer quart de segle xx ha estatuna lluita exterior i aparent con tra el pri-mer romanticisme, de la qual eixien fàcil-ment victoriosos, i una lluita profunda isecreta contra aquest segon romanticismedel qual sovint eren víctimes. Es el cas'de Barres, de Bourget i principalment deMaurras. Es el cas, també, d'ArístideBriand. Si no volem desnaturalitzar la fi-gura de Briand hem de partir del reconei-xement del seu amoralisme.

Sobre un fons comú a molts d'homesdel seu temps, barreja de sensibilitat irò-nica i de timidesa cínica, es formen lespersonalitats de Maurras i Briand, d'unirreductible antagonisme de temperament itendón cies.

El desencant espiritual de Maurras encontacte amb els llibres el porta vers laintolerància i la intransigencia ; el desen-cant espiritual de Briand, en contacte ambels homes, el porta cap a la tolerància ila transigència.

El mot atribuït a Clemenceau : «Què ha-via de fer entre Caillaux que es sentiaNapoleó i Briand que es sentia Jesucrist?»,no reflecteix proa bé la complexitat espi-ritual . de Briand: Briand no es sentia be-sucrist ni era cap místic. Sicalia definir-loamb imatges pintoresques, més aviat di-ríem -que ha estat una reencarnació del bonlladre en el sentit estricte.— tothom coneixel magnífic desinterès d'aquest home—,en el sentit que, per finor d'esperit, s'haadonat de la part preponderant que calreservar a la divinitat.' No tan lluny deClemenceau com l'un i l'altre suposaven.Clén ríóeau "fou, en termes romàntics; 1'àn-gel''q'ue'd'èscóbreix l'imperi del mal i es-devé -ángel rehel. Briand, e'1 «bon diable»"que'a'ès'tohes s'entreté a fer volar angeletsda •ai?t.: l'esguard meravellat del , món. Peraixò Clemenceau s'indignava i Briand nos'indignav mai.

Mentre Briand s'entretenia, Maurras, decara als 'llibres, reivindicava, a beneficid'inventari, 1'hocéncia de Comte i Tainei arribava a conclusions més rígides que]es dels vells mestres'del positivisme fran-cés, sobretot a conclusions d'un antidemo-cratisme precís i -categòric.

L'admiració de Maurras per Comte provédel fet que Comte volia que «l'home fos'més regular que el cel». Conseqüent ambaquesta aspiració, Maurras projecta el seu

a) compaginant «L'Action Française»

esperit geomètric i racionalista d'arrel car-tesiana damunt la realitat vivent, •: in establede la política ; tracta de deturáhe el` curs,de mesurar les seves oscilIecions, de ^sub-jectar-la a la lògica del seu nacionalisme in-tegral. Per dissort, la lògica ultra-naciona-lista de Maurras té l'inconvenient de dreçarcontra França d'altres Lògiques equivalentspera d'efectes perillosos per a la integritati l'existència de França. Poincaré resta unservidor d'aquesta tendèincia. Si Maurrasl'ataca és perquè no l'ha portada .fins a lesúltimes conseqüències. Si Poincaré no l'hiha portada, és perque em iniciar-la topaamb el perill a la fatalitat del qual havemal•ludit i que Maurras no sent dé. .propcom ell.

L'enorme influència de Maurras damuntla societat francesa .contemporània no hau-ria trobat resistències i hauria romput d e-quilibri clàssic de França sense dues altresinfluencies compensadores. En un ordre in-tellectual, Bergson. En un pla nacional ipopular, Briand. El briandisme és, en al-gun aspecte, la traducció del bergsonismea la política. Contra la noció del desordre,Maurras refeia la noció d'un ordre me-cànic i lògic, però al marge d'ambduesnocions ,Bergson insinuava la probabilitat«d'un ordre .artístic que és la genialitat,l'originalitat i per tant 1a- imprevisibilitatmateixa». El petit advocat de Nantes, temiala intuïció d'aquest ordre i la- ,facultat,--.Iengrau eminent, de comunicar-la- al món.,,-F.lsseus discursos esquerdaven sovint;le lbgicadel nacionalisme integral i per les ,fities.-e-li-velles es filtraven mortes coses que Maur-ras havia tractat d'extirpar de l'ànimafrancesa : un bri de la sensibilitat ^•de Rous-seau, espurnes d'aquell -sentiment d'infinitcar als homes,• un democratisme- renovat,vital, net de residus ideològics i, per da-munt de tot, l'esprit de finesse tan francèsi tan humà, que reivindica davant l'esperitracional i quantitatiu de Maurras, els dretsde la intufció "i exceileix en d'aprehensiódirecta de -1-es- qualitats. Tomb fi, Briandhauria pogut dir.: «El cor té les seves raonsque la raó no coneix». I amb allusió a lapolítica racionalista de'Manrras: - «Burlar-se de la política és fer política veritable»,estrafent una -frase de Pascal.

L'originalitat de Briand haurà estat, enuna època de racionalisme una mica eixut,de demostrar el paper preponderant queles facultats intuïtives juguen en l'acte po-lític. El seu servei capital, d'haver actuatde força compensadora del nácio-nalisme in-tegral. Naturalment aquest servei mo li potésser reconegut per Maurras, però la his-tòria, sense la llegenda, li tindrà :molt encompte. Els atacs -de Maneras'. donariend'una manera prou clara, .a manca d'altreselements de judici, la significació-" de lapolítica de Briand. I aquest darrer atacfarà sentir fins a 1'evid•èncïa.que ha estatuna sort per França que tin • Briand quel-conque 'habi y contraba'lançat en momentsdecisius la influència dels energúmens ge-nials d'Action Françàise.-

JOAN ORS

ESPECIALITAT

EN LA MIDA

Jaume I, 11Teléf. 11655

Societat Tramvia de Bar-

celona, Eixampla i GràciaD'acord amb l'establert a l'escriptura

d'emissió de les Obligacions al 4 per cent-d'aquesta Societat, él dia j d'abril prop-vinent tindrà lloc el sorteig n.° 1 9 de les8o Obligacions de D'emissió de 18 d'abrilde 1 9 1 3 , que correspon amortitzar aquestany.

El sorteig, que serà públic Dels se-nyors- tenedors de títols, es verificarà aldomicili social,' Ronda de Sant Pau, 43, -a dos quarts d'onze del matí de l'expres-sat dia. • - •

L'Administrador-Delegat,ALFRED ARRUGA _

Barcelona, 16 de març de 1932.

,J11111í1111111111111111111111111111111111111111U11111111111111I111ü1111111111111111111111111111111111111111111111111111p1%

Viatges Marsans, sz A. IRambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

MI

Bitllets. de Ferrocarrils Nacionals i Es- =trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc.

INFORMESI PRESSUPOSTOS GRATIS

^.i1111 1 1111 111 I 111111111111I I I I1111 I I II I 111 111I I I I I1111 I 11 111 1 111I I I IIIIIi111 11 111 11 111111 I I I 111 1NII I I I 1111111111II I I11 1 1111ir

, Maurras (a l'esquerre:). i Pujo (a la dre

signada amb nom responsable, una segre-g auo , literària -repulsiva com la de la bjena'.

«Briand - escriu Maurras — escapa' 'a lajustícia; no serà .agusat, ni jutjat, ni Com-demnat, ni executat... Briand ha mort enel seu llit.»

La primera impressió que deixen aques-tes ratlles és que Maurras s'ha exceditinvoluntàriament. Després — pensem — vio-dran els atenyánts; ,però l'article acabaamb una lògica ,perfecta fins arribar aaquestes conclusions : «Res no s'ha fet aFrança contra França sense la intervencióde Briand. Tots els .actes de Briand hanestat dirigits a posta contra el seu país os'han regirat contra el seu país.»

El combatent era vençut des de feia me-sos ; l'home acabava de morir ; entorn delcadàver, encara tebi, floria l'homenatge del'admiració i pietat ; damunt el cadafal,frec a frec, violetes de França i d'Ale-manya. Tot imposava el respecte o, al-menys, el silenci. Per què Maurras hoha trepitjat tot, fins aquell sentiment, taní ancès, de convenance?

La magnitud d'aquesta agressió no per-met d'atribuir-la a baixosantagonismespersonals. Ed més terrible d'aquest acte ésel caràcter que revela de necessitat d'es-perit. Es la seva categoria d'exigència in-tellectual. Maurras ha estat fidel a si ma-teix, a la seva doctrina i a la seva llei.Ben mirat, ell. seu article, més que unaagressió, és una desesperada defensa. Dequè? Contra qué?

Del film de Pabst, «Quatre d'infanteria«

Emil Jannings en el (Faust)) de F. TE. Mur nau

Si sou amant de la música,sí us plau el veritable

cinema, vegeu1'exquísida

opereta

^x`^à , m

'àmwti.:VrN■u]t

musicada pel cèlebre com-posítor ROBERT STOL2,amb WILLY FORST i

LEE' PARRA

Es un espectacle que nodeveu perdre.

•Dissabte de Glòria al

FANTASIO

Una nova sala de cinema

Podem avançar ais nostres lectors quemoltaviat s'inaugurarà en un' dels llocsmés cèntrics de la nostra ciutat; una novasala de projeccions cinematogràfiques, peròamb la particularitat veritablement remar-cable de tractar-se d'un cinema dedicat es-trictament a la projecció de documents i denoticiaris.

Per fi sembla doncs que tindrem á Bar-celona una sala especialitzada en aquestaclasse de films, avui dia prou importantsperquè tinguin més categoria que aquellade simple complement, a la qual la pro-gramació corrent els condemna.

Sembla que els propietaris d'aquest ci-nema s'han assegurat l'exclusiva de les es-trenes de les cintes que projectaran i queels noticiaris estrangers seran adaptats ala nostra vida nacional. Die confirmar-seaquestes dades, l'èxit de l'empresa és cosasegura, èxit que per altra banda bé mereixuna iniciativa tan simpàtica.

Aquesta classe de sales on el cinema tésols un caire informatiu i documental, fun-cionen ja de temps en totes les capitalsimportants d'Europa, i esperem que a Bar-celona aquest espectacle tindrà també aque-lla falaguera acollida que coneix en aquellesciutats.

Cine Uruinaona•■■••»••1111/~W.,■■••M•

DISSABTE DE GLORIA2 grans produccionsen un sol programa

El capita de corbetagraciosa comèdia, perHARRY LIEDTKE

I l'emocionant produc;lóMETRO GOLDWYN MAYER

PAGADAper JOAN CRAWFORD

BANDA I NO DISCAquesta és la fendéncia del cinema sonor

t1í ofereix el seu equip

"RECORD"a un preu ínígualaf per cap altra marca

Equip per a 1 BANDA . . . Píes. 9,000Equip per a 2 BANDES . . . Píes. 12,600

Enxufable al corrent, evitant despeses d'instal'lació, sensebateries ni acumuladors. Proveït d'altaveus, oriofònic decolumna d'aíre tipus P. Fàcilment adaptable a qualsevol pro=jector. Tots els locals poden ésser equipats amb aparell sonor

Cinematogràfica «Asfra», S. A., dóna grans facilitats per al seupagament. Demaneu=lo avui mateix

CINEMATOGRÀFICA «ASTRA», S. A.Rbla. Catalunya, 43. = BARCELONA. = Telèfon núm. 24752

¡Ay, que me caigo!Es un film Paramount • CO L I S E UM

Prepareu-vos a riure!

El dissabtede Glòria

arribarà

HaroldLloyd

amb la més grande

les seves comédies

M1RABDR

EL CINEMAUN FILM ANTIC ACTUALITZAT GEOGRAFIA DELS FILMS

Goefhe í el cinema Cinema alemanytinat a una llarga difusió. Naturalment queno pretenem un IVerther cinematogràfic ques'incorporés la tècnica (literària de Goethe,aquella transposició del monòleg interior aldomini epistolar. El film, concebut així, notemptaria (em sembla) cap empresa. Fóraun film extraordinari, en el qual per res noapareixeria el protagonista, la que el filinno seria sinó la projecció del món viscutper l'heroi, món que resultaria de' (les in-

El cinema s'ha incorporat una obra de'Goethe: el Faust. No es tracta precisamentd'un film excellent ; ara el veiem amb totesles tares d'un període de la història del ci-nema alemany, sortosament avui ja cadu-cat. Es tanmateix un film de F. W. Mur-nau, i val la pena de considerar-lo.

Què és el que va temptar Murnau a em-pendre aquesta transposició tan arriscada?No precisament d'afany de . copsar el sentit

més íntim de l'obra, aquella filosofia implí-cita que ahfma tota d'acció dramàtica cornun esturç enèrgic i penetrant per a donaruna solució pràctica al problema de l'exis-tència, coses totes 'en les quals . el cinemamut era forçosament incompetent. No ; aMurnau, el que el devia temptar, obeint ala consigna del moment cinematogràfic, eratot aquell aspecte fabulós i d e màgia, cons-tant en el drama goethià. 'I'écnica del som-ni, representació del fantàstic, evocacióplàstica del esperits bons 1 dolents, el cine-ma esdevenia això en mans de Murnau ialeshores el seu film era quelcom d'atre-vit i ple de suggestions.

Hi havia també l'aventura amorosa deMargarida

Verge d'aquella Margarida que es dis-

puten la erge i el Diable. La seva cambraera una obra mestra de composició i Ca-milla Horn ens donava una meravellosaVisió - de la desventurada heroïna. El film téencara altres valors d'ordre plàstic que ensmouen a recomanar La seva reposició, enaquests dies en què sembla que ens femcom un deure de pensar constantment en elpoeta de Weimar.

Diguem que de tota l'obra de Goethe,aquella que és potser més apta a una trans-posició cinematogràfica, per la substànciade la seva anècdota, pel pintoresc de l'èpo-ca i dels ilocs, pelmoviment sostingut dela intriga, és potser el TI'erther. Es estranyque no hagi temptat cap gran realitzador!Creiem -que donada un film atraient i des-

Norma, altra vegadaEra per l'octubre de l'any 193o que , es-

crivíem un adéu melangiós a una nota quedeixava la pantalla. L'escrivíem amb unamica d'emoció, tement que sentiríem l'e-nyorament, no d'una gran artista, però síd'una noia que tenia, dèiem aleshores, ettipus ideal i romàntic de la primera ena-morada.

Poques vegades reconeixerem amb mésgust una equivocació nostra com ara. Ens.vam equivocar lamentablement. No ambla difusió d'abans, perú sí amb molta mésintensitat, Norma Shearer, l'artista de laqual escrivíem l'elegia, segueix omplint c1marc de les pantalles de tot el món. Nohem necessitat ésser vells, com insiinuàvem,per tornar-la a veure altra vegada i com-moure'ns amb ella com si fóssim uns ado-lescents.

Val a dir, però, que la nostra equivoca-ció no fou absoluta : la Norma que veiemara no és ben bé la d'abans. Aleshores l'as-senyalàvem més aviat com una noia sim-pàtica i dèiem que la seva gràcia fotogè-nica era alguna cosa difusa. Ara, la sevagràcia fotogènica s'ha concentrat, el seurostre ha pres una expressió que no temia iamb ell diu coses que no deia abans. Tan-mateix Norma entremig ha estat mare i haconegut 1.a vida molt més de la vora (aixòtan simple vol dir moltes coses) i no hadesaprofitat pas la lliçó.

En els seus darrers films, sobretot enaquest una mica arbitrari, Divorciada,que ehem vist ara, tot el seu treball — pri-mers plans de rostre i de mans, segonsplans amb l'eurítmia del seu gest i l'ele-gància del seu caminar — ha pres una con-sistència molt més gran i lía deixat unamica aquella ingenuïtat dels primers tempsper entrar de ple en el dramatisme més pur.Sempre 'ha estat de témer el pas d'una in-gènua a la categoria de dona dramàtica-ment apassionada : o el desbordament exa-gerat o la crueltat més deshumanitzada hanestat els seus corollaris més obligats. Nor-ma Shearer tindrà el gran mèrit dintre lahistòria del cinema d'haver fet aquest saltSense perdre la 'Unia del seu ritme.

Hem perdut potser una ingènua, peròhem guanyat una dona. D'altra banda, siara ens havíem d'acongiadar d'ella una al-tra vegada — mirarem de no equivocar-nos—, hauríem de fer-ho sobretot enyorant-la com a artista. D'aquella Caterina d'a-leshores a la Jerry d'ara no hi ha tan solsuna diferència de temperament, sinó tam-bé una diferència de sensibilitat artística.

Vetad per on ja hem escrit dos comen-taris intranscendents sobre Norma Shea-rar : tenim, però, la illusió de poder-ne es-criure algun dia tot un assaig de crítica. Elseu art d'ara es ‘ 'al tot això i .molt y,m¢s

encara.JERONI MORAGU'iES

de donar-li gruix i estava tan malamentque li havia de costar poc avançar, i peraltra part, dl cinema americà havia arri-bat a una perfecció tal que era impossiblede sostenir-la en una tècnica nova.

Aquesta, hem de convenir, és una tristaexplicació. Si ens concretem al cinema ale-many, ens costarà poc de veure altres mo-tius per qué el cinema, en fer-se sonar, l'haafavorit.

Els films alemanys silents, sobretot des-prés de la desbandada a Amèrica dels seusmillors directors, podien agrupa r-se en duesmodalitats :

Una : comercial. Films fets a base d'ope-retes més o menys vódevilesques o més omen ys , vieneses. Operetes n'o amb la desim-boltura d'un alemany — Lubitsch — refri-gerat a Amèrica — La parada de l'amor,1 molt més ''El ti, eiet sed,ctur—: Ni alubl'alegria primària del mateix director enel seu debut, a Alemanya — ens referim a1.a prifceseta de les ostres, interpretadaper Ossi Osvalda, llavors muller de Lu-bitsch—. Ni tan sols tocades i posades comles operetes vieneses autentiques. Sinó en-gomades i encara senzillament encarcara-des i amb una alegria tronadeta si no for-çada. La diferència de l'humor americà ad'humor alemany es veu clarament en en-carar els seus dibuixos animats respectius :és tota la diferència que va del Gat Fòlixa una granota.

I dos : la modalitat transcendental i ple-na de simbolisme curull de cartó dissimu-lat amb més o menys fortuna.

El cinema en fer-se sonor per força ha-via de fer — tant a la primera modalitatcom a la segona — un gran bé.

Les operetes, si bé continuen les matei-xes, amb música almenys són més com-prensibles, per tal com recobren el seu ele-ment, i ens resulten més acceptables. Aixòa part que la música els dóna una mica mésde vida, de salta i els treu un xic de se-nectut.

I els films de simbolisme i transcendèn-cia encartonada han estat, podríem dir, es-tovats o amorosits per la música ; i aman-sits els seus terribles personatges — por ogens humans—, que en parlar no han po-gut amagar per més temps la seva realitatde carn i ossos que al cap i a la fi tenien.

Ens poguérem adonar per primera ve-gada del bé que el sonor feia als alemanysen un film de Joe May. Diguem primer queJoe May i !Ernst Lubitsch foren els dos pri-mers directors que donaren a Alemanyabatudes importants. Ja hem mencionat La1 rinceseta de les ostres. Lubitsch desprésféu : la seva Madame Du Barry amb PolaNegri, IEmil Jannings i Henny Porten ;Sumurun, adaptació d'una pantomima deFriedrich Fressa i Max Reinhardt, ambPola Negri, Harry Liedtke i el propi Lu-bitsch que féu el paper de bufó ; i La donadel Faraó, també amb Jannings i Liedtke.Joe May donava, després de La Du Bar-

canvi si la comparem amb el film anteriorque havíem vist de Joe May : Asfalt. Esdeixen els jocs de llum i els angles inver-semblant i gratuits, així corn els mateixospersonatges d'ànima niquelada. Un molíal natural i humil — i això que no és res ésmolt parlant d'alemanys—, uns soldats hu-maníssims, cançons i silencis. La màquinasolament es desfoga resseguint minuciosa-ment un paisatge desolador ; pot ésser re-miiniscència del tecnicisme, però dóna unasensació punyent.

Pabst és el que ens confirmà la regene-ració del cinema alemany. No podia ésserd'altra manera. G. W. Pabst fou e1 quetrencà amb l'expressionisme .agabellador aAlemanya i inicià obres psicològiques comEl misteri d'una ánima, interpretada perWerner Krauss i inspirada en les teories deFreud 1 sota el control deis doctors K.Abraham i Hans Sachs.

Pabst, que ja no havia tingut mai arre-lada la mania de dir les coses de la ma-nera més torturada possible, amb el sonorens ha donat aquestes dues bandes clarobs-cures reals i humaníssimes que són Quatred'Infanteria i Carbó.

Aquesta temporada encara hem pogutveure un altre film parlat de Pabst. Com-pletament desapercebuda entre les pellículesde complement, han passat La inconscientamb Brigitte Helm i Gustau Dies] — elprotagonista de Quatre d'Infanteria. Caldir, però, que no valia pas gaire la pena,no tenint altra particularitat que anar sig-nat per G. W. Pabst,

RODOLF LLORENS

terferències entre l'ambient i les experiòn-cis sentimentals de Werther. No podemen aquest moment avançar les dades con-cretes sobre un scenario així, per tal com estracta d'una qüestió massa .subtil per iniciar-la aquí.

Per memòria, recordarem que corren pelmón versions sonares d'El rei dels verasi de L'aprenent bruixot. No les coneixem,però ens consta que utilitien la música queSchubert i Paul Dukas, respectivament,han compost sobre aquestes balades- goe-thiancs,

* x•

Què hauria pensat Goethe dol cinema?Enigmàtica qüestió, ja que seria artificiósfer ara una confrontació del cinema ambles idees estètiques de Goethe, ja que aques-tes foren elaborades independentment delfet cinematogràfic. Es probable que siGoethe hagués conegut el cinema, aquelleshaurien estat retocades en algún punt.

Aquesta situació ambígua del cinema en-tre la imaginació plàstica i la imaginaciódinàmica, quines reflexions no ]i hauriasuggerit 1 Goethe era per damunt de tot ungram visual. Davant d'una música com lade Bach, fèrtil en evocacions dinials, Goetheveia espectacles. • En canvi, davant d'unamúsica tota passió i esperit dionisíac comla de Beethoven, Goethe experimentava unsobresalt que li llevava les ganes, de repe-tir massa sovint l'experiència.

Per un moment el veiem. dubtar entre lavocació literària i la vocació pictórica. Re-cordem Werther partint els seus momentsd'oci entre Homer i el quadern de dbuix.Pensem que per damunt de tot, l'home quedeia, com ens recordava l'altre dia LluísMontanyà a la Universitat : • uNo parleutant i dibuixeu més», hauria saludat en elcinema una rehabilitació de l'ull, de laimatge ! Una rehabilitació de la intu ïció idels fets, damunt del discurs i dels con-ceptes.

Un instrument per a retornar a l'espec-tacle directe del món, del qual una culturaestrictament llibresca tendeix a apartar-nos.Alguna • cosa que facilita aquella collabora-ció que a tots ens importa establir entre elssentits i la intelligència.

J. PALAU

Amb el cinema somier, mentre n'ha re-sultat perjudicat sensiblemrcnt el cinemaamericà, ca cinema curcçeu •pol;er mésaviat n'ha sortit afavorit. Almenys per ara.

'Es natural. El cinema europeu era tanpoqueta cosa que qualsevol afegidura tenia

ry de Lubitsch, la pellícula de gran fama :La tomba india, amb Mia May, ConvadVeidt, Lya de Putti i altres artistes fa-mosos.

La banda de Joe May a qué ens refe-ríem en parlar del canvi sofert pels filmsalemanys, ,ea ésser sonors, és L'última 'cann-panyia. I ens adonarem encara més. del

URODONALneteja

la sanintoxicada

períácid úric

6RAFIC INDICADORDELS LLOCS A ON1

ES LOCALISAEL REUMA

L'UR0D0NAL eaun bon preparar daceldeóces i el recomano ambfrecuencia.

06 L R aUR1EI

Celadrdtk de PLlolergie4. la Facultad de M,4,eA

N Barato.

ELeRHET MA

Eol91

a ^`5Ev' a 0oi$^^R^

AL

CAPITOL

TIVOLIinfest°VILCR FJ

amb

Joan de LandaMaría Alba

Conxíta MontenegroR. Tírado

•Vodevíl de tons atrevíts

apte per a tothom

•

Metro - Goldwyn - Mayer

Saló Catalunya

BU E NASNOTICIASLa Uníversídad en solfa

CHARLEY CHASEen el seu disbarat parlat en castellà

UNA CANAAL AIRE

DOS FIE L 2VCS .S

Metro Goldwyn Mayer

LIDO CINEEl dissabte 26 comença-rà la temporada de pri-

mavera amb escollidesreestrenes. Del 26 al 30,

projecció de

EL MILLON

Los caprichosde la

Pompadour

El teatre de W\etmar (gravat de l'època)

5

EL TEATREGoethe manager de teatre Els «heder» de Goethe

Si penso en Goethe manager de teatre,només que com a director i postor en esce-na, deixant de banda tots els nombrosís-sims aspectes de la seva meravellosa perso-nalitat, dos records em porten a aquestaunió dels conceptes Goethe i director deteatre.

El primer el vaig llegir en una història'de la literatura alemanya quan preparava elmeu doctorat a la Universitat de Buda-post. Em presentava la sala del teatre deWeimar, la nit que Goethe va fer repre-

sentar una obra molt romántica, natural-ment de tema espanyol, d'un dels Schlegel.El públic, sorprès per la modernitat i pelromanticisme de l'obria, la va rebre xiulant.Aleshores Goethe es va aixecar, a la sevallotja, i amb unes poques paraules enèrgi-ques va restablir la tranquillitat.

(Furgant entre les meves notes, veig quela intervenció personal de Goethe es va re-petir : quan Iffland va debutar en els Rau-ver de Sehiller, i altres vegades quan els es-tudiants mo es treien elbarret.)

Goethe, el ministre ; Goethe, el príncepdels poetes, té d'intervenir personalment permantenir l'ordre que avui dos policies man-tenen! El gran Goethe en aquesta funcióque sembla tan mesquina, tan poc dignade l'autor del Faust! Però Goethe era abansque res un home d'ordre que va complirsempre el seu deure, i que quan feia algu-na cosa la feia com millor podia.

L'altre record. Fa anys vaig sentir dir aum crític de teatre, a l'entreacte d'una obraen la qual apareixia un actor una mica vellestil. , declamant i ritmant m.assa els versosdel drama : «Home ; aquest pobre vell dede l'escol a de Weimar...»

L'escola de Weimar com a expressió pe-jorativa ! 1, tanmateix, escola de Weimar,en principi, no és més que escola deGoethe.

En els darrers desennis, quan els actorspeninsulars — patint una veritable ritmofò-via — s'esforçaven per recitar els versos deles obres clàssiques de manera que el pú-blic no s'adonés, si això és possible, queeren versos i en els desennis del naturalis-me, en el món de' teatre, escala de 'Wei-mar, per culpa dels que han exagerat elsprincipis goethians, ha estat urna severacensura, i una raó suficient per menysprearl'actor que se'n servia.

Res dones més natural que l'actitud delsbiògrafs de Goethe. !Enrogien i s'avergo-nyien de llur biografiat, en el qual no po-dien deixar-de reconèixer almenys una greufalta, la manca de comprensió de la reali-tat escènica. I van intentar disculpar-10dient que Goethe, tot i essent genial, notenia prou practica de teatre, no era ac-tor...

I tenien raó tars biògrafs ; Goethe no eraactor...

Si hom obre les Regles per a l'ús delsactors, de Goethe, queda sorprès per lesprescripcions estrictes, ridícules de taro es-trictes : ho eren en un tal grau, que avui notrobaríem actor que no engegés Goethe apasseig, si Ii eren prescrites. El paràgraf41, per exemple, diu així : «L'actor que re-presenta la persona de càrrec superior téde posar-se a la dreta. Per 'representar unapersona abstreta en els seus pensaments,l'actor gira el seu pit i el seu cos sencervers públic, fa el quart pas de ball ; des-prés, tombant el cap a un costat, deixacaure el seu braç.»

No és ridícul això? Aquesta vegada síque hem agafat Goethe. Tan perfecte comés en altres actuacions, les seves prescrip-cions escèniques són absurdes i ridículesde tan 'encarcarades.

No se m'acut disculpar Goethe. Li restenprou mèrits em altres caires per reconèi-xer el que temia de mediocre en algun. (No

és aquesta una característica de l'home ge-nial, la de donar-nos, al costat de crea-cions perfectes, d'altres de menys catego-ria que les d'un home mediocre?)

Però, d'altra part, em sembla que arriba-ríem a compondre millor Goethe manàgerde teatre representant-nos íntegrament elseu codi estètic, i pensant en les exigènciesestètiques del públic d'aquella època. Per-què, com va dir el mateix Goethe en unesmanifestacions que va publicar una revistade modes femenines (!) : «El teatre és un

dels afers més difícils de conduir segons unpla preconcebut. Depèn sempre dels con-temporanis de l'època. El que escriuen elsautors, el que vol veure i sentir el públic:aquests són els factors que tiranitzen el di-rector de teatre.»

Tot i això, Goethe tenia un concepte moltdeterminat del que volia fer en el teatreque la seva amistat amb un sobirà va posara les seves mans.

Ja coneixem el paper que les formes irepresentacions plàstiques van teixir en lament de Goethe i en el codi artístic de laseva època. Goethe, que abans de muntaruna obra cercava inspiració en els vellsaiguaforts, va escriure una vegada a Schil-ler, que en d'època més brillant del teatrede Weimar va compartir amb ell el càrrecde dramaturg, les següents frases que ensfaran compondre tot el seu rigorismo, totesles seves prescripcions pedants : «Una es-cena d'Aristofan va passar davant delsmeus espirituals com un baix relleu an-tic, i probablement va ésser representadad'aquesta manera :en _aquells, temps. L'im-portant és que l'escena calnv i en cada mo-ment...» L'ideal de l'escena en refileu japreocupava Goethe! En un pròleg d'unaestrena, en el qual dóna una mena deprograma artístic, ens diu el Goethe que,segons els seus biògrafs, no entenia resde teatre : «Solament si és harmònic elconjurat del que és representat mereixemels vostres elogis.» La principal (preocu-pació d'un Reinhardt, de tots els postorsen escena actuals : el conjunt de la repre-sentació per sobre dels papers d'uns pocs«estels», aquesta exigència clàssica, era basefonamental de tot el teatre goethià.

Quan Goethe es va encarregar de la di-recció del teatre de Weimar, el naturalismedominava en tots els escenaris d'Alemanya.Goethe va ésser el primer a declarar laguerra a aquella tendència illusòria i irrea-litzable. Sabia molt bé que el teatre noimita la Naturalesa, com es creia, sinó quel'art en general, i també el teatre, coneixuna realitat d'altra categoria : una realitatsuperior a la realitat quotidiana : la rea-litat artística. Així es comprèn la seva ten-dència a mantenir el vers, sense l'inteintde fer oblidar al públic que no es tractade coses reals, sinó solament d'art. Aixòma vol dir que no el preocupessin les con-dicions de versemblança de l'escena. Si,per exemple, l'escena tenia com a fons untemple grec, l'actor havia de restar en pri-mer pla, per no destruir la impressió deperspectiva, car en realitat les columnesno tenien més alçada que l'actor.

Si .Goethe va pensar les escenes de teatrecom a quadros, o millor : com a relleus,va tenir presents exigències d'un altre art :la música. La frase que compara el di-rector d'escena al director d'orquestra, ésdel mateix Goethe. Ell, més que director,era dictador de la seva orquestra : de lacompanyia de teatre que dirigia.

En aquells temps, quan 'l'actor era en-cara un ésser inferior als altres, hi haviaparàgrafs ais contractes que avui serienconsiderats com un atemptat contra la Ili-bRertat personal. En el contracte d'un ma-trimoni — ja que gairebé pot dir-se que elsactors no podien casar-se més que entreells mateixos — es diu d'una manera ter-minant que si la direcció s'assabentava dediscussions matrimonials, tenia dret a se-parar la muller del marit, collocarla enuna altra dispesa, repartir el sou entre totsdos i prohibir tota mena de relacions forad'escena.

En una altra ocasió, parlant d'un ma-trimoni d'actors, Goethe reconeix que pera una actriu que a la nit representa unpaper demuller maltractada no era inútil,moltes vegades, que el marit, de dia, l'apa-llissés més d'una vegada.

La direcció, en casos semblants, no tédret a intervenir quan no es perjudica l'es-til de ]'•actriu. Tanmateix, l'actor que mal-tractés la seva dona havia d'ésser portatimmediatament a la guàrdia.

Tal vegada, Goethe, com a manàger deteatre, no ha sobrepassat mai una medio-critat escènica. Però aquest aspecte de laseva personalitat no és per això menys in-teressant ni menys instructiu : ell va com-plir el seu deure amb la mateixa integritatamb què va complir els altres.

I no és potser del tot superflu, amb mo-tiu del centenari de la seva mort, recordaraquest aspecte de la seva personalitat.

OLIVER BRACHFELD

Goethe i el teatre català

Mentre un estudi aciençat no veu la llumper a precisar les relacions de Goethe i lanostra literatura .(el Collegi (hispano-ale-many ha fet aquest tema objecte d'un cer-tamen que està a punt de resoldre's enveredicte), podria assajar-se una enumeraciód'interferències goethianes en el nostre móncultural. Potser ens en ocuparem més llar-gament un dia. Avui volem donar l'aspecteespectacular, anecdòtic, d'aquestes interfe-rències, sorgides en el més anecdòtic i espec-tacular dels gèneres : el teatre. Val a dirque, en aquest aspecte, com en molts d'al-tres, el paper de Catalunya ha estat, dis-cretament, el de traduir. Cal, però, remarcari distingir la traducció purament editorial,de la incorporació — o, com diria CariesRiba, de l'anostrament — abrandada per unentusiasme.

Cal veure els periòdics de 1898, per exem-ple, aleshores que als jardins del LaberintMaragall estrenava la seva versió de l'Ifi-gènia! Era aquell mateix entusiasme quefeia triomfar el Greco pertot arreu, com unaimposició victoriosa de la nostra gent. Luz(precedent que segurament no coneix FélixLorenzo) publicava cròniques, gravats, críti-ques i poemes. Eduardo Marquina, que te-nia aleshores dinou anys, hi publicava unsversos més retòrics que poètics, i el propiMaragall — que després havia de continuartraduint Goethe — donava un judici emocio-nat de l'obra que acabava de representar-se.

Hi ha, en la crònica a què alludim, no-tícia detallada d'aquella histórica funció deteatre. El cartell era obra de M. Utrillo.Clotilde Domus, Adrià Gual, S. Vilaregut,Pujol i Brull i Giménez feien d'actor. JoanMaragall, que havia estat presentat als lee-tors del periòdic en un número anterior(«el erudifo literato catalán, uno de los me-]ores puntos de apoyo de la nueva regene-ración artística»), hi era en efigie.

Potser, tots plegats, no tenien prou clarala idea de la transcendència que una incor-poració com aquella pressuposava. La tascaposterior de Maragall, i la de Josep Lleonart,la influència vital i literària de tota l'obragoethiana, i àdhuc els empelts de goethia-nisme que podrien cercar-se en certs aspectesde l'esperit català, fan que avui prenguinuna transcendència històrica els actes delsjoves inflamats d'entusiasme del fi-de-seglecatalà.

N.

:I I I I I I I11111111111111 I I I I I I1111111111111111111111 i 1 I111 I l lt

AL

RS

AA

L^aI111111111umuuuunnlluuunmuumumuuu'

En dir lieder de Goethe volem dir lesobres de cant i piano compostes sobre poe-sies de 'Goethe. Ens referim tan solament alsHeder amb música de Beethoven, Schubert iSchumann.

D'antic a moderm, el carácter de la mú-sica d'aquests tres grans compositors se-gueix el mateix ordre : encara amb unacerta rigidesa arcaica, en Beethoven ; méshumanitzada en l'expressió, en Schubert ;més moderna en la concepció, en la formai en l'escriptura, en Schumann.

Les poelsies dels lieder de 'Goethe esclassifiquen en dos gèneres : balades i can-çons.

La balada poesia objectiva ; relat d'unaacció dramàtica acomplerta per diversos per-sonatges, i en diverses escenes.

La cançó : poesia lírica, expressada enforma subjectiva.

La música es classifica igualment en elsdos mateixos gèneres : -balades i cançons.

La cançó, musical, és una forma melò-dica; quasi una' melodia puré, que tradueixel sentiment general de la poesia.

La balada, musical, és de forma méslliure, i de major desenrotllament; és urnatraducció, pels sons, de les diverses escenesque es succeeixen en l'acció poètica, o delssentiments Mes evocacions que el poetaclama amb la seva mateixa veu.

Però precisament l'objecte d'aquest articleés fer constar que els dos gèneres de Heder,balada i cançó, tot-i essent els mateixosper la poesia i per la música, no semprees corresponen ; és, a dir, que gairebé maia urna balada :poètica correspon la músicad'urna balada, r que algunes vegades a lapoesia d'un eanço 1'acompanya la músicad'una balada. De manera que es presentenquatre combinacions possibles.

En els Heder de Goethe;. com en la ma-joria dels Heder, la forma més corrent ésla de la cançó, tant en la poesia comla música, primer : perquè el compositorescull amb preferència la poesia lírica pera posar-li música ; i segon : perquè la mantdel músic tendeix més a crear les formespures de la música, i per tant a cercar latroballa d'una bella melodia que pel seusentiment i pel seu ritme s'acomodi al sen-tit general del poema, i si la poesia tédiversos estrofes, pugui repetir-se la músicaen cada una d'elles, de tal manera, que

2tIIIIIIlII11111111111IIlIIIIIIIIIIIIIIIIIIlI1IIIIlIIIlIIl6_%

,%aneE GJYflŒFarre l i 1

AL

IF È MINAI,iIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIr^

encara que el sentit de les paraules siguidiferent i fins oposat, la mateixa música,amb una Rlleu inflexió interpretativa, peruna misteriosa facultat, sigui 1'expressiójusta dels dos sentiments adversos.

Posarem ara exemples de les quatrecombinacions de balada i cançó, poètiquesi musicals, en els heder de Goethe.

Cançons poètiques amb música de cançó :Mignon i Cançó de Maig, de Beethoven.Entre les de Schubert cal citar, per labellíssima frase final, que es repeteix, lacomplanta d'El caminant nocturn. De Schu-mann, Freissin, i dues Cançons de beuredel Divan oriental.

Balades poètiques, amb música de cançó :La tan correguda El pescador, de Sohu-bert. La campana que camino, de Schu-mann.

Cançons poètiques, musicades com bala-des : Les extretes de Wiihelm Meister ; Elqui no ha menjat son pa mullat en llà-grimes ; No em preguntis, silenci, Quanl'home viu solitari, de Schumann ; i tambépot considerar-se d'aquest grup, Nova amor,nova vida, de Beethoven.

Forma de balada en la poesia i en lamúsica : Model del gènere, el famós Reideis Verns, de Schubert, obra meravellosa,per la unitat musical que lliga en unasola forma els diferents colors deis quadrosde la visió poètica, la intensitat dramática,i la força descriptiva de la cursa i la tem-pesta.

De Schumann, la Balada de l'arpista,extreta de Wilhelm Meister. El tempera-ment de Schumann no era propi .a l'ex-pressió i a les grans formes dramàtiques.Aquesta obra és declamatòria i buida ; d'e-fectes convencionals, i falta d'unitat.

Es la mateixa poesia, que traduïda alcatalà, El cantador, jo vaig 'posar -en mú-sica, fa pocs dies, per a ésser 'estrenadaen la festa d'inauguració deis actes com-memoratius del centenari de Goethe. Li vaigdonar forma musical de balada.

D'aquest estudi particular deis Nedar deGoethe podríem deduir-ne la conseqüènciageneral que : una poesia dramàtica pot noésser-ho musicalment, i demanar una in-terpretació lírica ; i, canvi, una poesialírica musicalment pot reclamar un desen-rotllament dramàtic.

JAUME PAHISSA

Ku

Programes per al dissabte de Glòria en els salons d'estrena de CINAES

**

«No costa res ésser vell — ha dit —, :peròés difícil dur-ho amb dignitat.» En aquesttalent de dur la vellesa amb dignitat, Goetheva ,excellir : més de la meitat de la seva obraés filla d'aquest talant : i si llegim les bio-grafies del gran home, veurem com la sevavida és una gran lluita per superar una bri-llant jovenesa amb una maturitat sòlida ;un interval de dotze anys de silenci les se-par en. En aquest entremig, Goethe s'ha do-nat consciencia de la gran importància queté el respecte. Respectar és la primera con-dició per a ésser respectable; respectar ésuna forma, la més pura, d'estimar ; totes lesvirtuts poden exercir-se d'una manera ingè-nua i sense preparació, llevat d'aquesta, elrespecte. Per això la joventut no pot posseir-la ; és cosa d'homes : cal ésser molt homeper saber respectar.

I .per triar bé els respectes : la gent queno respecta res sol ésser la més tocada derespectes humans ; tem el ridícul d'una ma-nera ridícula i arriba a tornar-se estéril, gla-çada per la por de fer riure ; amaga aquestapor amb la forma degenerada de la timidesaque se'n diu cinisme; queés una mena detimidesa agrejada i històrica.

Cal-molt coratge per gosat respectar. Res-pectant la .figura de Napoleó, Goethe haguéde desplegar niés ànim que per ésser-'ne Pico-noclasta. El seu respecte de l'antiguitat l'o-bligà a grans estudis i ji renunciar a l'a°u-rèola • popular que des :de la seva primerajoventut se li oferia.: El seu respecte de leslleis de la polidesa, va costar-li totes lesburles de Beethoveñ. Hi havia molta d'ho-rnenia en el respecte de Goethe.

Però sense aquest respecte uaiversa',, Goe-the hauria seguit el destí comú i banal deles ànimes iconoclastes ; l'isolament mental,el no sortir mai del paisatge d'un mateix ;P'insuportable monòleg de la ignorància nar-cissista.

«El respecte — diguem-ho: adaptant Il'Es-criptu•a — és l'inici de la sapiència.»

«Cal néixer cada dia», també és unamàxima goethiana.

Aquesta màxima i l'anterior semblen con-tradir-se ; però la contradicció és més apa-rent que real, car l'única manera d'ésservell amb dignitat és de néixer cada dia ;així cada dia neixem més grans. Car no éstot u néixer a vint-i-cinc anys o a setantacinc, quan hom ha nascut cada dia.

RossExu LLATES

CAMISERIA F. 1/E11LS VIDAL

Plaça Universitat, 7Portal de l'Angel, 34

r

ï,;14!

o^" : m ro lf

li '° `(^ • ^ Rebudes les da-

P1Il l^^llli li P I isl estrangerrer

Tall Ironfeu'̂ óInsuperables, a preus suma ment BARArs

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 i Vía Laietana, 4Tel. 15524 = BARCELONA

Les millors re=vísfes nacionalsi estrangeres les(robareu a la

LlibreriaCafalónía3, Ronda de Sant Mere, 3

La taverna d'Auerbach (Foto R. D. V.)

RECEPTOR

Radio CI,IMOenxufable al corrent

sense antena

Preu: 400 pessetes

HAMON CLIMENTConsell de Cent, núm. 266

Telèfon 23058

AFASAASSUMPTES FISCALS I ADMINISTRATIUS

LAIETANA, 18, PRAL. B. - BARCELONA

MIBABDR

L LLETRE/Goethe i l'art ðe la vida EL "MISSATGE" DE GOETHELITERATURA COMPARADA

Els "Pre-Faust" espanyols La universalitat de la seva intelligènciaforma contrast amb la reclusió de la sevavida ; llevat del gran viatge d'Itàlia, Goetheno . va passar de petites excursions per- Ale-manya i Suïssa. No obstant, pocs d'homesrom ell han estat arreu d'Europa i, pocstambé, com e11, han pogut conviure ambmés diferentes !Europes, des de la francesadel xvn[, amb. Voltaire, Diderot, Rousseau,fins a Víctor Hugo, Merimée, Stendhal ;des de l'Anglaterra de Goldsmith i Richard-son fins a la de Walter Scott, Byron i Car-lyle. I cada època i cada poble foren , com-presos per ell amb tota exactitud i amb totrespecte.

Car Goethe, un dels homes que ha donatmés d'ell mateix, posseïa a la vegada el dode .treure més profit dels altres ; la forçaimpetuosa del seu individualisme que a laseva joventut va esclatar amb Werther iGoetz von Berlichingen, obres anarquitzants,cada cop es féu menys anti-social, i aixíGoethe vivia alhora la vida pròpia i la uni-versal. No sabem citar ningú més que hagipogut assolir una tan admirable coincidencia.

1 en aquesta harmonia està tota la sevaforça ; la seva ànima, prou vasta per con-tenir e1 món sense deixar d'ésser ella ma-teixa, arriba a fondre l'ideal individual ambel •ollectiu ; no és gens estrany, dones, quealguna vegada, sentint-se tan jo i tan tot,arribés a tenir la sensació d'ésser una menade semi-déu i per ell no hi hagués cap fron-tera antre la seva consciència i la realitatexterior.

En la data del centenari de 111 mort deGoethe pot interessar un intent d'inventaridels Faust hispànics, Per bé que Goethe,donant una tonalitat de problema intellec-tual ala moderna al tema, ha fet del Doctorfinimedieval un símbol de l'home contempó-rani; no hi ha pas cap dubte que es tractad'un anacronisme meravellosament proétic.Els clements essencials de la llegenda fans-tica són tan típicament medievals, que so-lament mitjançant un tour de force :iterari

pot arribar a emmotllar-se dins la culturadels segles xvtn i xix. Per això no té resd'estrany que trobem motius precursors enel primer Renaixement i, fins i tot, abans.Anem, ara, a insinuar alguns motius pre-fàustics espanyols en l'Edat "mitjana i enl'època barroca.

El primer correspon, sens dubte, al «maes-tro Gonçalvo de Berceo lnomnado». En undels Mirarlos de Nuestra Señora hi ha lahistòria de Teòfil. Teòfil és un Faust de totala literatura cristiana — en la monja Hros-witha, en Gautier de Coincy, en Alfons X;

però Berceo li comunica un perfil de llo-garret castellà, devot i ingenu. Teòfil, es-peronat pel dimoni de la vanitat, recorre ala màgia negra per aconseguir honors idignitats. Un jueu que té tractes amb laoest antigua (amb el vell enemic) el porta aun encreuarnent de camins, .on

vió a poca de hora venir muy grandes gentescon ciriales en manos e con ciriosardientescon su rey emedio, feos ca non lucientes,

escena comentada per Berceo candorosa-ment : (c Ya querría Don T eó filo seer consus parientes». Es consuma el pacte dia-bòlic i després de molts incidents, aconse-gueix, per mitjanoeria de la, Verge, l'abso-lució de la seva culpa. Algun tret dels con-signats pel-Berceo coincideix amb una formapopular de. la llegenda de Villena. Teòfilconsuma el pacte sense ésser vist por ningú :

pero perdió la sombra, siempre fo desom-[tirado

;perdió la color buena, fincó descolorado.

En' el segle Xtu — segle de Berceo — vis-qué una interessant figura de la històriareligiosa espanyola, que fou convertit perla llegenda en un veritable Faust : Frey Gilde Santarem, un teófil portuguès al qualhom féu .apendre màgia negra, en la coyade Toledo, i lligar al diable amb cèdula devenda de l'ànima. Els intèrprets dominicsd'aquesta narració el pinten àvid de cièn-cies. La carta fou escrita amb la seva sangi signada del scu puny i lletra. Ajudat perla seva infernal 'nigromància, visqué — diuun escriptor del 'segle ,xvt — mrisuy descom-puesto, muy vicioso, muy libre y en todaslas cosas muy sin alma». Un dia arriba unoaval]`br arrogant que li clava la llança enel costat. Es Crist que toca l'anima delpecador. 'Aquest,. penedit, obté, mitjançant laVerge, la cédula donada al diabla i ingressaen l'ordre de Sant Domènec. Sobre la vidad'aquest Gil o Egidi compongué Mira de

iIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlIlI1111II1I11111iIlIIIIlIl1111111111'.

Tumba de huesos cubiertacon un paño de brocado.

Aquesta aparició motiva elpenediment del Faust deMira de Amescua. Calderónimità tot això en El mágicoprodigioso.

En els començaments delsegle xv, Enrique de Villenafou una mena de Faust ento menor. Se'l tenia perbruixot. Lope de Barreintos,bisbe, cremà els llibres demàgia del pobre fracassat,però per totes les adversitatsi claudicacions de la sevavida, no pogué merèixer al-tra cosa que entrar en les

paròdies màgiques de la Visita de loschistes o de la Redoma encantada. Unallegenda popular el suposa estafant eldiable en el pacte fàustic. 'En comptes devendre-li l'ànima, li lliura la seva ombra.El meu amic Luis Morales Oliver, que haestudiat la llegenda de l'home que perdé laseva ombra, ha trobat Villena agermanat nomenys que amb Arias Montano en algunaforma de folklore popular. IEIs .camperolsde Huelva, en veure els caràcters hebraicsde I'escripturari dels temps de Felip II, ferensonar la paraula «màgia». No oblidem que enuna xistosa novella de danya M aría de Za-yas es fingeixen escenes de fetilleries a based'una edició gòtica de l'Amadis, per enga-nyar ingenu. Ja en el segle xvn la gentes reien bastant del diable. Amb tot, a unmoresc aragonès, Roman Ramírez, la bromali sortí mont cara. González Palencia haexhumat el provés inquisitorial en què foucondemnat aquest tipus curiós.

Calderón ens ofereix el més importantdels Pre-Faust espanyols en La leyenda deSan Cipriano. Malgrat el seu parentiu ambl'esmentada comèdia d'Amescua, Calderóncrea una forma i una ideologia desconegudesen el teatre espanyol. Cipriano és un intel-lectual que cerca la possessió de la veritat.Justina, en creuar-se en el seu camí, sug-gereix a I'intellectual un panorama inespe-rat. El savi ven la seva ànima a un poderinfernal, per tal que, mitjançant la ciència,pugui arribar a posseir la doma. Es consumala meravellosa escena de la temptació enqué el rossinyol, el girassol, l'eura, tot par-la d'amor . Justina resisteix, i el dimoniporta, com un Amescua, una figura aparent.Aquí Cipriano veu l'esquelet abans de lapossessió : ((Así son todas las glorias delmundo.» Oliver Beachfeld, en un estudi, hacitat aquesta escena, susceptible d'interpre-tació psicoanalítica :, complex de nirvana.La ginofòbia presenta de vegades; en la poe-sia i en la realitat, la idea de la mortenfront de l'amor . Un interessant poetahongarès, Emeric Madách, en la seva Tra-gèdia de PHome, que ha estat anomenadamel Faust magiar», ofereix un cas anàlegd'aparició de l'esquelet.

El mágico prodigioso és un Pre-Faust nosolament en el sentit literal indicat per Ro-senkranz, d'haver pogut influir en Goethe,sinó en el de presentar una ideologia sem-blant a la d'aquest. Goethe deia en les sevesConversacions amb Eckermann, que Calde-rón era el geni que havia tingut més ente-niment. En una altra ocasió va tenir l'en-cert de fina crítica de comparar La hija delaire .amb un baile!. Es possible que Calderónhagi influït en el Faust, però més que aixòens interessa veure en Calderón genigermà de la capacitat de poetització iintel-lectual del geni alemany.

En un article recent de Benjamín Jarnéss'establia un exacte parallel entre els dospoetes. Maragall, en anomenar Goethe (enun article del 150e aniversari del seu naixe-ment) mel poeta de l'autorcflexió», s'oblidavade Calderón. Cervantes i Shakespeare, certa-ment, no s'adonaren de la transcendènciade Don Quijote o de Hamlet; però de lamateixa manera que Goethe conscientmentadvertí totes les possibilitats de la seva obra,igualment Calderón compongué molt a cons-ciència La vida es sueño. El sentit univer-salitiabbe el declarà anomenant el Hombreel Segismundo de la comèdia ; en fer dosautos sagramentals amb el mateix títol i elmateix . material.

Si en tots els altres casos es tractava dePre-Faust hispànics, en el Calderón estracta del Pre-Goethe espanyol.

ANGET. VALBUENA I PRAT

El sentit de totalitatLes commemoracions sempre són útils : modament separables de la seva obra no

almenys informen sobre els homes a . els es- científica. Els múltiples aspectes de Goethedeveniments commemorats • pel bon nombre no són compartiments estancs, dorninisne-de treballs sobre ells que susciten, i contri- tament delimitats. Encara que cada gènerebueixen a fer conèixer les obres d'aquells a qué es dedicà visqui •amb vida pròpia, hiautors sovint més anomenats que llegits. tia establerta constantment una mena d'òs-(aUn clússic és un autor que sempre pen- mosi entre totes les seves obres : no en vasem llegim, és una frase maliciosa i exacta, s ha dit que el desig de totalitat de Goethel'autor de la qual sento ignorar.) En aviven- era en ell 'en qui havia arribat a més ele-teses així, tothom que té una ploma a les nada realització.

*mans veu constrenvit a parlar de la per- * *sona O el fet que es commemora, encara que Cada gran autor porta alió que, segons la^no l'hagi conegut sinó denom. Pot aleshores recórrera opinions totes fetes, quetrobarà en els manuals, itriar, per: glossar-les, les quemille li •semblin. Quan estracto d'un autor. com Goe-the, que sobre haver produïttant,' ha provocat una bi-bliografia inexhaurible, •rà •

molt difícil! que no trobi oïarepenjar-se per dir-hi •laseva, amb més ganes decomplir que originalitat.Però no es pot demanar quehom sigui original,' profund •

o brillant eti tones les oca-sions. En la vasta obra deGoethe trobaríem exemplesd'aquesta darrera afirmació.

Un d'aquests conceptes so-bre Goethe més escampatspel món, és el de la sevanaturalesa de semi-déu, delseu caràcter apollini, proto-tipus de serenitat. Conceptemassa simplista, i com totel que és simplista, inexacte.

Els alemanys sovint hananomenat Goethe des Le-bens Kunstler, artista delviure. Realment, la frase ésexacta ; Goethe considerà lavida com una matèria plàs-tica emmotllable per la sevavoluntat. Però cal tenir encompte a preu de qué acon-seguí aquesta aartistat» delviure que alguns han 'vol-gut proposar com a model.:

Precisament la seva acti-tud davant tot el que podioésser un obstacle, una nosa,al seu art del viure és elque el' aparèixer burgèsals ulls de molts, entre els quals es deuen terminologia d'ara; s'anomena el seu umiS-comptar, naturalment, els interpretadors g atge((. Goethe segurament en porta: molts.marxistes de la literatura. La seva obraéa roti 'diversa, i Ad3,tic con

Es clar • que per tots els altres, els que tradictòria — no endebades abasta un pe-només distingim entre literatura bona i li- ríode tan llarg i és tan rica en provatures t

te•atura dolenta, això no té cap interès, en- diversa en experiències —, per proporcionarcara que Goethe hagi dit que totes les seves «missatges al gust de tots els •xegetes. •

obres no són més que una llarga confessió, Però, per mi, el seu «missatge» més im-i que en pocs casos com en el seu siguin portant és, sense necessitat de caure en eltan inseparables l'home de l'obra. panteisme, aquest de la totalitat, de la uni-

Aquesta, ja se sap, és extensíssima, abasta versalitat. uMissatgeu fàustic, i perillós,tots els generes literaris i comprèn també cal adonar-se'n. Sense un magiiífic equili-diverses obres científiques. De Goethe podria bri d'esperit, l'afany fàustic de • saber-hodir-se, en un altre sentit que el que - donava tot, de conèixer-ho tot, condueix a la hi-Terenci a la seva • famosa frase, que res pertròfia de les facultats intellectúals en de-d'humà no li era estrany. triment de les astres. Només una naturale-

Si la •curiositat goethiana per totes les sa superior com la de Goethe podia vorejarcoses humanes no fos més que l'acumulació aquest abisme sonso acabar de caure-hi.de coneixements sensé ,relligar, tindria escàs D'altra banda, aquest desig de totalitatvalor. La funció de la intclligència no con- és més difícilment realitzable com méssisteix solament a saber coses, sinó a triar- avancem en el temps. La civilització -mo-les i relacionar-les. A un heme com Goethe, Berna, les condicions de vida actuals, cons-per al qual sentit de totalitat era un desig piren contra ell. Però, malgrat tot, ningú,— realitzat en oli com potser en ningú més, fora de l'innocentàs de Mr. Henry Ford, no

no li interessaven els fets si no podia pot gosar creure'l inferior a l'especialita-estructurar-los a un sistema. En un assaig ció monòtona i embrutidora del taylorismede Jean Strohl acabo de llegir que no s'in- frenètic de les ex-poderoses fàbriques deteressà científicament per les formes del Detroit.núvols, fins que tingué coneixement de la JUST CABOTclassificació de Luke Howard ; abans, supo-sant-les fortuitos, 1i eren indiferents. Aquestfet contribueix a explicar la seva mentali-tat científica, prou manifesta d'altra bandaposant-se al costat de Geoffrov Saint-Hilaireen la pol émica d'aquest amb Uuvier. •

En canvi, una de les llacunes més sor-prenents del seu talent tan vast, és l'absèn-cia d'afició — i potser de disposició — perles matemàtiques. Malgrat aquesta llacu-na, es lliurà a especulacions físiques i es-criví la seva Teoria dels calors, oposada ales concepcions de Newton, que són les quefinalment prevalgueren en el món cientí-he. Però Goethe no desdigué mai. Es més,segons els biògrafs, aquesta obra, que alcap de: pocs anys ja 'no tenia altre valorque el • de mera curiositat, fou la que ellmés estimà en tota la seva vida. 1E1 cas noés únic ; molts altres autors es podrien ci-tar que han dissentit del judici de la pos-teritat quant a l'obra d'ells jutjada cabdal.

El que interessa de fer notar, ara queparlem del Goethe home de ciència, és quemo fou un diletant, ni les seves aficionscientífiques tingueren un caràcter esperà-dic. S'hi dedicà tota la vida i no són cò-

NOVETATSEN CAMISES

Janme 1, 11Telèf. 11655

Amescua, en el segle XVII, una comèdia moltinteressant titulada El esclavo del demonio,impresa per primera vegada a Barcelona, en1612. El esclavo del demonio ve a ésser elvoritable Faust de !'Espanya castissa. Noestà fart de ciències humanes, sinó de teo-logia. Cansat d'ésser asceta es fa bandit iburlador de dames, Es glorieja de pecar i esburla dels que, sense esment del seu canvi,elogiaven la seva santedat. No vol plaers,cerca pecats. Seria interessant de comparar-

lo amb Don Juan. Al seucostat, el dimoni, Angelio,és el Mefistòfil espanyol.Parla de dones belles, co-neix la dialèctica escolàstica,és busca-rons: i petulant, escomplau a esverar amb apa-ricions terrorífiques. Ames-cua ha coincidit amb la lle-genda de Cipriano en supo-sar el pacte diabòlic de Gilcom ,a mitjà d'assolir unadama de la qual està enamo-rat (donya Leonor). Quan,per complir la promesa, eldimoni fingeix una figura i,després d'aconseguida ladama, el rostre és descobertper Gil, veu un esquelet

Como es propio del pecadoparecerle al hombre feo,después que está ,ejecutado.

La biblioteca de Goethe,(Foto R. D. V.)

dio-oient hauria d'ésser voluntària i recap-tada precisament per les entitats organitza-dores de les emissions i d'aquesta forma Felsradio-oients interessats en l'emissió podrientenir una intervenció tan necessària concla de l'Estat per a donar vida a l'emissió.Tot 'el que es faci serà per a evitar l'estatactual,_ amb eI qual .les emissores actuenamb una 'llibertat inconvenient a canvi d'unservilisme aparent a l'Estat. Es ben fácil.de comprovar que aquesta servitud ha -ar-ribat fins a l'extrem d'adular totes les for-mes que han pres els governs, represen-.tants de l'Estat, durant • aquests dparrerstemps, matisant •'emissió a gust dels quemanen i aprofitant-se del descuit • que-tat té té sobre la ràdiodifusió.

J. G.

NOTA. — Com hauran notat els lectors,-des de fa un temps alternem en -aquestasecció amb les revistes de discos, algune

sobre radiò. El gran desenrotllament :que ha pres la ràdio en el •nostre país i peraltra part les múltiples relacions que té amb-.els discos, ens han decidit a ocupar-nos in- •

distintament d'aquestes matèries.' Volem ad-vertir, perd, que en tractar de radio per resno parlarem de la seva tècnica, llevat d'al-ganes comunicacions que ens trameten al-ganes manufactures d'aparells radiofònicsinforma,ntanos de nous tipus que es pre-senten al mercat, ja que a més a mésde no tenir coneixements per a fer-ho,creiem que desdiria del caràcter d'aquestasecció.

raspalls per a tots els usosarticles de neteja- objectes per a presents

rambla de catalunya, 40

Cartell de Miquel Palau, premiat en elconcurs celebrat per Carbons Permanyer.

Dibuix de Goethe

Desitgeu posseírel millor rece_ptoYdel món?adquíríu el

SuperheferodíR . 200

La Vozde su Amo

L'aparell més perf ecfe que es construebcSUPERHETERODI 12=200.. Totalment electrificat amb el corrent del sector.Un pas d'amplificació en alta freqüència amb vàlvules Multi.mu, = Vàlvules degran factor d'amplificació.. Amplificador de baixa freqüència push=pull. = Alta=veu de bobína mòbil. = Un sol control per a la sontonía í comandament deI'heterodí. = Vàlvules Pentode en la baixa freqüència. = Adaptador per al pick=up.Selectivitat impossible al e superar. = Totes les emissores europees es reben enaltaveu nítides i potents, Preus: (c. a.) Pessetes 1,250 (model espe=cial per a ondes curtes i llargues) Pessetes 1,500R 1a

Lee/ ART/ DI /COSGoeflie artista i crífíc d'ari Les emissores de ràdio

En parlar de Goethe artista ens referimestrictament al ,Goethe dibuixant, pintor igravador ; també àl Goethe ''°amateur i crí-tic d'art. En tant que pintor i dibuixant,Goethe s'admirava força: En les seves obra'shom llegeix sovint judicis molt favorablesper a aquests talents seus d'artista plasti-cista ; el més xòcant seràpotser el que ens tramet Ec-kermann en la pàg. 2559 deVes Conversacions (EdicióFasquelle, volum II), CreuGoethe que el seu talent aevocar i fer reviure person.atges grecs li ve. d'haver-seocupat` tota la - vida d'artsplstiques. Altrament,' conclou,aquest talent no seria possi-ble.

Es xocant un judici comaquest, perquè tot ihavent-sededicat sempre, efectivament,a l'estimació i àdhuc . al con-reo de les arts plàstiques, toti haver-se dedicat copiosa-ment a la glosa i definiciód'aquestes arts, Goethe fou unpintor i un dibuixant tan me-diocre que la qualificacióaquesta resulta amabilíssima.I si en tant que dibuixant ipintor Goethe és una valornegativa, en tant que entene-dor de les .arts plàstiques noés gaire més d'apreciar . En

-cara esdevé més xocant aques-ta autoestimació del gran ho-me si tenim en compte quela seva constant i adaleradaadmiració per l lnellenisme noli atorgà ni el coneixementadequat de la • Grècia antigani el de l'art grec. Quan Sehil-ler li demostra que la Ifigèniagoethiana no és clàssica sinóromàntica, Goethe es quedamolt parat, però ha de reco-nèixer que S•hiller té raó. Al-trament, els escrits del geni deWeimar estan atapeïts de gra-ciosos equívocs i desorientacions referentsa l'estimació de l'art grec. Es delectavaen les reproduccions dels marbres grecs quecirculaven aleshores, interpretacions barro-ques o davidianes, sempre ridícules, efec-minades i teatrals, que ells gravadors a latalla dolça estrafeien sobre dibuixos ja es-trafets. I dels marbres grecs aleshoresconeguts (els d'Egina i els del Parte-non ja eren del domini públic), i que engran part coneixia directament per lesseves visites als museus i colleccions ale-manyes • 1 u allalias, prcfeaia tis dalerds iels més -romàntics, el Laocoont sobretot.

Per la resta, Goethe no aprecia pas l'es-cultura ni la pintura per llurs valors plàsti-ques, sinó, ben explícitament, pel que te-men o que ell creu trobar-hi de literatura. •

Així mateix, quan exerceix de crític d'arto quan vol definir la valor d'una pintura od'una escultura, es limita a fer llarguesdescripcions de llur anecdotisme, de la psi-cologia dels personatges que s'hi .represen-ten i de la que éll els presta, del dramatis-me, de l'argument de l'escena, de moltesaltres circumstàncies que meravellem Goe-the, però que per al pintor o per a l'escul-tor compten sinó accessòriament, o nocompten sinó com adventícies, i adhuc cominoportunes. Quan el seu professor de di-buix li fa veure els àlbums on repro-dueixen les .pintures més notables de lesColleccions de Leipsic, ens canta Goethe

aquells dibuixos i gravats, tot imaginant-ale, en les posicions anteriors i subsegüentsdels personatges. representats». — No es potdemanar més ceguesa: .• •

En el mateix volum de les Conversacions(p. 3{9) es meravella . d'una certa pinturade Rubens, on el pintor hauria projectatla llum en ducs direccions diferents ; i aixòno pas per inadvertència, sinó per raó degenial audacia. I el cert és 'que na hi hatal divergència de ]hams, sinó doble 'enfoca-ment, disposició freqüent en els paisatgesde Rubens, i que no pretén sinó augmentarel moviment rococó de la composició bo iacumulant boires en el blau del Del i bo isimulant 1a fluència solar al través de di-versos esvorancs de boires.

En el vol. II, p. 141 de la mateixa obra,parlen Eckermann i el seu ídol d'un •o-mentarista del pintor Claude Gellée, dit LeLo•rrain ; 'en llegir que el comentarista lloael colorisme de Gellée i diu si el mèrit d'a-quest pintor esta principalment en la sevapaleta, els des conversaires esclafeixen enrialla : talment els sembla grotesc el co-m_ntarista que aprecia Le Lorrain pol co-lor i no pas pel literaturisme.

Es prou coneguda la dèria que Goethetenia per la seva Teoría deis Colors, on nohi ha res que pugui relacionar-la amb unasensibilitat pictòrica. Es una teoria dels co-lors fisicista, la qual, però, crec pasque hagi aconseguit gran transcendència

científica. D'altra banda no sé pas com espodria lligar la seva mai prou auto-lloadasensibilitat oolorística- amb aquesta idea ocreença : « .Quan un quadro és- bell de colorcal cercar-ne la causa en la composició,(Conversacions; II, 184).

I si bé és veritat que també, encara quenés rarament, admira véritables grans pin-tors, gairebé sempre els admira per raonsextrapictòriques. Dels realistes, dels holan-desos, per exemple, n'adntir• el do que elsatribueix de .magnificar la natura, de dis-fressar-la..No li és prou significativa la de-mostració que els realistes lli fan de l'admi-rabilitat ihcondicio.nada , i • universal de lanatura (la qual ni disfressen ni estilitzen nimagnifiquen, siinó, que precisament. referei-xen en els moments menys magnífics i pres-tigiosos) : ellsegueix creient la Natura de-fectuosa, sols estimable en Part dels pintorsrealistes, però no ertr ella mateixa. lr ai(']liçódels pintors no percuteix en edlsmo`eft tantque suscitadora .i deu de fantasies . , encaroque siguin fantasies realístiques en els pin-tors realistes. • Goethe va un dia a Dresdeper tal de conèixer-ne la ja aleshores céle-bre Galeria de Pintares. Hi admira entrealtres coses un Van Ostade. I en arribar aLa casa del sabateret on s'estatja, es mera-vella de retrobar en aquell interior una de-liciosa escena a la Van Ostade. Abans nose n'adonà, n i se n'hauria adonat mai, pro-bablement : li calgué la suggestió del cos-tumista holandès. I el més curiós del casés que aquesta suggestió a la inversa o.contra-natura no la considera pas Goethecom un retardament o inèrcia de la sevasensibilitat plasti .cista, sinó com una virtut,com un do especial quedi és atorgat pelsdéus «fou la primera vegada que reconei-xia dintre meu el do... de veure la Naturapels ulls de tal o tal altre .artista» (Veritati Poesia, p. 277. Obres de Goethe. Edició deParís, 1863). 1 encara afegeix : «Veure la'Na-tura en l'Art devingué per a mi una passió».Perquè segons Goethe, la natura per ella ma-teix.a, vista directament, no té valor ni per almateix artista. La virtut d'aquest està en laprestidigitació de l'art : «L'art és noble persi mateix, i per això l'artista no tem el queés comú : àdhuc en té prou d'acceptar-hoper a ennoblir-ho» (Pensaments Diversossobre l'Art, Ibid.). «I si en les hores regla-mentades comencem per endinsar-nos amo-rosament i intelligentment en l'art, la Na-tura es reanimarà lliurement en el nostrecorn (Poesies Eipïgramdtiqules : Natura iArt, Ibid.). «En tota obra d'art gram o pe-tita i fins més petit detall, tot depèn dela concepció» (Nèmes, Ibid.). Les cites ensuport del postulat de la insensibilitat .plas-ticista de Goethe podrien possiblement atè-nyer el centenar. I si bé alguna vegada.entrobaríem de ben contradictòries (l'Obra deGoethe pensador està plena de contradic-cions), en tal avinentesa serien tan escassesque no tindrien sinó la significació d'urnainadvertència o d'una excepció.

Kestner, el promès de Carlota, en descriu-re la personalitat de Goethe diu, entre moltselogis, que en matèria de principis encaraaleshores el gran home no es trobava deltot segur, encara cercava el seu sistema ; i,oil rnateix, Goethe, malmenat i ben peixatpel Sturm und Drang, escriu cap a les se-ves velleses (Viatge a Itàlia): «Es increï-ble i fins còmic de veure de quina manerahom ha anat a les palpentes per la vida».

Admirem tota l'obra de Goethe — peròdeixant de banda el seu concepte de lesarts plàstiques. Jo crec que des de l'Elisiell mateix ens ho ordena.

JOAN SACS

La radio, que,és - un dels més grans mit-jans de difusió, no té al nostre país altrecontrol que el que pot donar-li la paciènciadels auditors (encara que aquesta, dissorta-dament, nd . es 'pugui experimentar des- del'estació) 1 la, , bona educació cultural quepuguin- tenir els'encarregats de 1 emissió..

E7 fet que d'Estat ajudi les emisso-res, no vol dir que no sigui indispensablela seva intervenció com a autoritat. • Però elproblema dequina hagi d'ésser aquesta in-terven•ió porta de la ma la qüestió del règimen aquesta matèria, la situació legal , de laqual varia segons sigui el país on • és si-tuada.

Aquí hi ha una completa llibertat d'emis-sió dintre' de la prèvia concessió adminis-trativa per a emetre . De fet, però, unaentitat comercial detenta un monopoli; notan productiu com sembla, però amb inte-ressos prou forts per a impedir el desen-rotllament d'altres emissores ,alienes aaquella organització. Evidentment, aquestestat de fet és provisional, ja que és co-neguda l'orientació de l'Estatut de ferpas-sar al poder d'ací l'organització i control dela ràdiodifusió.

No hi ha cap inconvenient que les emis-sions de ràdio siguin organitzades per unaentitat que no sigui pública. Dintre d'unample criteri intervencionista de l'Estat, espot arribar a sostenir, però no hi ha perquè privar als ràdio-oients que organitzinllur esbarjo salvant l'interés suprem del'Estat; demés, si en el país no hi - ha unambient per a mantenir una emissió eo;rcal, no té l'Estat per què crear-lo. L'únicaconcessió que es pot fer seria, en últim ter-me, la de la propietat de les emissores. Hiha països en els quals l'Estat és propietarimaterialment de les emissores, i temporal-ment es desprèn de la possessió de les esta-cions per a lliurar-les a empreses privadesque les utilitzin ; però amb una legislacióprevisora no cal arribar a això per a inter-venir en l'emissió.

L'especial característica de l'emissió ra-diofònica no permet .controlar l'aprofita-bent que es fa amb la recepció, i per aixòl'aportació del que escolta ha d'ésser gai-rebé voluntària. Per forta que sigui l'or-ganització de l'emissora, no pot tenir mit-j ans per arribar a conèixer totes les esta-cions receptores i si no és l'Estat no pottenir cap coacció per a declarar fora dellei la recepció clandestina i qualificar-lade fraudulenta.

De fet, aquí l'Estat imposa tributs queno tenen res a veure amb la ràdiodifusió.L'Estat únicament cerca urna font d'ingres-sos que no és compensada per cap servei enaquest ordre de coses. D'aquesta forma lesentitats que organitzen la ràdiodifusió notenen cap interès que s'incrementi l'impost,en el qual únicament veuen impedimentper a collocació de receptors.' Tenint en compte, dones, que 1"Estat no

pot delegar aquests mitjans coercitius i queper altra part té interès que les emissoressubsisteixin i mantinguin el contacte ambels receptors pel valor que té com un granmitjà que és de comunicació, la solució pot-ser fóra que subsistissin tots dos mitjans decontribució al sosteniment de l'emissora perpart del ràdio-oient. L'un iindirerke, perconducte de ]'Estat, donant aquest a lesemissores una part del tribut que recap-tés i fent-ho exigible amb els mitjans coer-citius que només ell té. D'aquesta forma po-dria imposar les seves condicions a l'emis-sora i tindria, a més a més de l'autoritatlegal, la força moral que li donaria l'ajuteconòmic aportat. L'altra aportació del rà-

en les Conversacions (t. 1, p. 270) que .liproduïren major efecte del que esperava elprofessor «Els diversos temes . que hi veiatractar pels artistes desvetllaren, la meva

pinspiració poètica, i de la mateixa manera,er exemple, que hum fa tan 'giravat per a

un poema, jo vaig fer alguns. poemes per a

Làmpares, Aplics i Cornucòpies d'estil

La decoració de la casa denota el gust del propietari

t̂i oE^^lu;^^,^

ny

Els mals de cap de l'encarregat del guar-da-roba del Congrés de Prestigitadors.

(Punch, Londres)

r-

-Que porta un vestit nou el teu marit?—No.—Dones no sembla el mateix.—Es el marit el que no és el mateix.

(The Passing Show, Londres)

Societat Espanyola de Carburs MethI'Iics

CARBUR DE CALCI; Fàb riques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) : : OXIGEN 99 °J° DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials ' d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS, GRATIS

Correas, Apartat 190Mallorca, 232Teleu,: "Carburos"

Telèfon 73013BARCELONA

Dibuix de J. Comrneleran, que figurarà a l'exposició que obrirà eldissabte, dia 26, a les "Galeríes Syra". (Carrer Diputació, 266)

IM11■1111..

Suscrívitt=vos a MIRAD ORPelaí, 62. = BARCELONA

BIITLLETÍ DE SLIBSCRIPCIO

El Sr.

que viu a

carrer 12.° es subscriu a MIRADORvel preu fixat de 3'50 píes. trimestre.

de de 193.Signatura

ANUNCIANTS...Una moderníssima organització completa en publicitat

PeFlícules de dibuixos animafsmudes i sonores - patent num. 121288 - aplicades al

servei de la tècnica publicitària, us l'ofereix:

"AGENCIA GENERAL D E ANUNCIOS"Vostres productes poden ésser propagats amb èxit segur per

tota la Regió Catalana i Illes Balears

200 cinemes en ciutats i poblacions de categoriac/7/J

BARCELONA; Fontanella, 10, 11", 2,' - Tel. 16660 Avinguda Menéndez Pelayo, 85,1. `. MADRID

MIRODR

—Amb aquest vestit m'hi fareu quatrepantalons.

—Quatre?—Sí ; la meva dona s'ha comprat un gos

policia. •(The Passing Show, Londres)

_IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII_=AfiIILLE 8 =

= GIOCOND g =

Si voleu obtenir el màxim so del• disc i el mínim desgast. useu= sempre agulles G I O C O N D A.• Cada agulla porta el nom gravat =• Capsa de 200 agulles 2 .50 ptes.

Venda a l'engròs:

A. GUARRO E=- RAMBLA CATALUNYA, 7 =

%dI1II1111111IIIlII11Il III III II IIIIIII IIIII IIIIIIIIIIIII I II;•

—Correu, mare, i veureu quin auto mésmaco acaba d'atropellar al pare!

(Smith's, Sydney)

—Això de pispar la cunera a la teva mi-llor amiga, no està ge:ns bé.

—Veuròs, una amiga es troba de seguida.

(Ric et Rac, París)

ELS MOiDELS DE MIG TEMPS EN i400

—Qué? Encara un altre compte del ferrer?

(Die Custige Kiste, Leipsic)

El metge consultor, al de capçalera. —Tinc la convicció que aneu equivocat. I notrigarem a saber-ho : l'autòpsia cm donaràla raó.

(The Passing Show, Londres)

la màquina d'escriure de qualitat

CASA ORBIS F. FERRER AYMARClaris, 5 : Telèfon 19763

BARCELONA

E-

¿ Le sería a Vd. agradablepoder tomar un purgante deaceite de Ricino, si éste tu-viera el gusto de un buen ja-rabe de naralvja?

Pues éste les el aceite deRicino GOLOSO, que enva-sado en un lindo vasito decristal se vende en todas lasfarmacias.

IMPRESOS COSTAAsalto. 45.-Barcelona