GASETÅ DE. LES AHTS1. er ABRIL 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any hl—Núm. 46

La eren de VilabertranUna de lesoies cabdals de l'or-J nents a 1'è oca romanap ^ Crist (hg. 4) i sant nostra orfebreria, ipels ante-febreria catalana dels primerstemps de l'art gòtic és la Creu de

imperial: una àgata ambfigura d'un animal amb

Joan en l'extrem es-querre (fig. 5). En el

cedents que tenim de la produccióVilabertran, peça famosa gairebé in- testa d'antílop. El Cen- disc de filigrana de la

gironina d'aquesta època, pot atri -buir-se la seva fabricació a la ciu-visible per al públic i per als feligre- taure Chiron en una altra fig. 4, entre les pedres, tat de Girona.sos, que fou vista per única vegada (època de l'alt imperi). hi trobem un jaspi antic FLAMA.a Barcelona a l'Exposició de Creus Una altra àgata represen- <., representant un sàtir, icelebrada l'any 1913, en el Palau tant Apol •lon-Diana as- -. en el de la fig. 5, duesde Belles Arts, com a anexe al Pri-

mer Congrés d'Art Cristià que vaseguda damunt un cèrvol(jaspi). Carro portat per

- _:. ' w'

cornalines antigues re- ji1 Pascual,pintor (1etenir lloc en ocasió de les memora- dos delfins amb un pape- r

presentant la Fortuna il'altre una -grua tenint paisatgesbles festes constantinianes. lló dalt (jaspi) i una cor- . ^. un ramell en el bec.A part de les escasses referències

de Piferrer (1884) i S. Aguilar (1895)nalina amb gravat d'unadona portant un plat. . r

En la part baixa de laCreu (fig. 6) es repeteix

T a pintura del paisatge diuenL éssobre aquesta joia, dos estuclis li

han sigut dedicats. L'un, importan-En el creuer, sobre i

sota els braços del Crist,el tema, però entre els

que un producte del modernromanticisme. La decadència grega,

tíssim, és el del P. E. Roulin, de quatre medallons estam-peus de la imatge delCrist i el medalló de

romàntica i fina, es va mirar tambéel paisatge, i en el fons de les pm-l'Ordre de Sant Benet, publicat en

el volum VI dels Monuments elpatsrepresentant els qua-tre evangelistes davant

filigrana hi ha cinc petitsdiscos en cristall de

tures de Pompeia hi ha qualques112émoires, de la fundació Piot, que llurs escriptoris. Damunt

roca,contenint relíquies. En

punts de bella coincidència amb elsmoderns romàntics i impressionistes.publica l'Acadèmia d'Inscripcions

de França (París, 1899). L'altre ésel nimbe del Crist, unaltre medalló estampat

el del centre lii ha unpetit fragment de la Vera

La Renaixença a Itàlia, i arreud'Europa encara, es va conèixerdegut al nostre eminent arqueòleg

Mossèn .Josepamb escenes de cacera. ..

.-Creu. Les altres són bo- en pintura per aquest mirar-se el

Gudiol, i in-y món natural,

clòs en 1'estu- -di sobreque

^I ?,^_''.ý.'

escenari dels°. liomes, amb

<Les Creus ,.^ ° ^' r I - 4

_ "_,blaus d'es-

'" fumadissesd'Argenteriaa Catalunya» llunyanies i

ondular deli encomanà 42' J • muntanyes iMuseus de l –.- esborralleigBarcelona en de frondes.fer-se la ja referida Exposició deCreus, i que fou publicat a l'Anuari

El caçador al centre daltdel cavall corrent, seguit

cins de drap (potser re-L'Edat Mit-

jara, representadora de símbols, ha-de 1'Inslilul d'Estudis Catalans l'any d'un ca, i al volt, entre

líquies de la Passió) queno han pogut ésser iden-

via pintat les imatges damunt unfons abstracte. Giotto i els escultors1920, i, en tiratge a part, per la

Junta de Museus mateixa.fullatges, un cèrvol, unahebra i un porc-fer, al-

, tificades, malgrat i que del Nord, a la mateixa hora (malgratEl carácter d'aquestes dues pu- ternant amb cans.

una d'elles porta un petitpergamí amb inscripció

nos sien classificats dins l'Edat Mit-jana i l'altre en el Renaixement),blicacions, allunyades un xic del

gran públic, fa útil el donar a co-Ve a continuació (fi-

gura 3), de la su-part ''que pel seu estat és ille- començant el Renaixement, foreii

nèixer aquest bellíssim monument perior de l'arbre, unagible. Sota el medallóde filigrana de la fig. 6

atents al paisatge; a l'escenari. Ve untemps, però, que l'escenari es buidade la nostra orfebreria dins la GA- llegenda en repujat: hi ha, en repujat, la fi- de figures i esdevé per a ell sol unSETA DE LES ARTS, ja que la tasca JESUS-NAZ-ARENUS- gura d'Adam sortint del tema pictòric. Les darreres resquí-que aquesta s'ha imposat, i va

complint com millor és la depot,REX IV-DEORVM. Da-munt d'ella, un

sepulcre iallargant els cies del representacionisme han des-donar a conèixer als catalans la

granmedalló en filigrana,

braços vers el Crist.La Creu és vorejada

aparegut, i llom pinta un arbre comes pinta un home. No és temaelnostra riquesa i el nostre moviment d'exquisida labor, deco- tota ella per una petita que s'imposa a l'artista, sinó par-artístic.

Vilabertran és el nona de l'antigarada de pedres, tals comjaspis, àgatas, topazis,

orla estampada.El revers de la Creu

tista espectador pensatiu del móncol Flegiata que alça els seus murs amatistes i cornalines, i és més simple. Decorats

exterior qui ve a explicar-nos-ensimplement la seva emoció perso-i el seu cloquer romànic en la pla- entre elles una d'antiga l'arbre i el travesser d'un nal. Som el temps del paisatge comna de l'Empordà, a tres quilòmetres gravada representant fons foliaci estampat, «estat d'ànima» d'.Amiel, i això ésde Figueres. Fou l'abadia (de la

qual es conserva encara el claustreMercuri. Al centre, unapetita d'esmalt re-placa

els extrems presenten els la pintura moderna romàntica, en lai el palau de l'abat, junt amb 1'es- presentant una testa d'a-

mateixos discos estam-pats amb tema de cacera

qual tot són estats • d'ànima. Altrescamins ara es dibuixen al lluny,glésia que avui és parroquial) ha-

bitada fins al segle xvi pels monjospòstol o evangelista fina-ment gravada i omplerts

.. que hem vist a la partdavantera. Corresponent

al llarg dels quals l'expressió delsestats d'ànima tracta de realitzar-sede Sant Agustí. D'aquella data els buits amb esmalt ne- als quatre medallons de (i en alguns casos culminants esal 1835 ho fou per canonges secu- gre segons la tècnica del filigrana de l'anvers hi realitza) fora del món real, utilit-lars.

La Creu de Vilabertran és unaniellat i que, pels seuscaràcters, es pot con-

, ha, en el revers, quatremedallons repujats. En

zant els elements d'aquest per acompondre una fórmula expressiva.gran creu d'altar, mesurant 1`95 me-

tres d'alçada per 0'99 d'ample. Essiderar com de produc-ció catalana, el mateix =

el del centre lii ha repre- Es això I'antimedievalisme, coinci-

de fusta, revestida de planxa d'ar- que les altres que ocupensentat l'Anyell Místic, ien els altres els quatre

dint però, amb el medievalisme, enel que tenen d'abstracte un i altre.gent daurat, amb repujats, filigra- el centre dels tres meda- animals simbòlics dels La tècnica pictòrica, carn viva ines, esmalts ipedres engarçades, llons restants. Al cim Evangelistes: l'Angel, el plasme d'aquestes línies de direccióde les quals, unes, són gemmes anti- de la Creu, en repujat, Lleó, el Bou i l'Aguila. espiritual que venim d'indicar, hagues gravades amb temes pagans,

trobades possiblement entre les ruï-un àngel, la testa del

és eixintqual perduda,La data d'aquest ob- variat amb elles. L'expressió ro-

nes soterrades de la vella Empúries. d'una gloriola de núvolsimportantíssimjecte cal

senyalar-la a la primeramàntica tingué en l'impressionismeel seu millor agent, el seu millorNo cal descriure la seva bellíssima

forma, de lai sostenint en ses mans mitat del segle xiv, com factor. La veritat del món exteriorqual donen clara idea el sol i la lluna. ho han fet els doctes es feia humana i s'adaptava a lesels gravats que reproduïm adjunts

(figura 1). En davantera,Els elements d'aquesta arqueòlegs que l'han es- realitats visuals de l'home, i el co-sa part la decoració es repeteixen tudiada. A Girona i a lor local desapareixia fos en el colorimatge del Crist (fig. 2), de caràc- en els altres dos extrems Vich hi han dues creus ambient, i el paisatge, suma de co-ter netament gòtic, ens ofereix un

dels més bells exemplars que tenimdel creuer: el disc enfiligrana, pedres i esmalt.

d'aquest mateix tipus,però inferiors en quant

ses, passava per la meravella de laveritat impressionista a ésser unad'aquesta espècie a Catalunya. La

testa ésEl medalló estampat amb a la riquesa del seu orna- cosa transformada i exaltada finsnimbada, amb un nimbe

cruciforme fet amb filigrana d'argentescenes de caça, i laimatge de la Verge (que

ment. Aquesta és la quedóna a la Creu de Vila-

a aquell «estat artístic» que ocupaun lloc entre l'humà i el natural.daurat, decorada de pedres, i entre

elles sisha perdut la testa i part bertran la seva categoria L'art modern de les avençades va

gemmes antigues correspo- del bust, a la dreta del FIG. 1. de peça cabdal de la (camí de l'infinit) cap a una depu-

,^ 9

^ e►

_ ,

1'IG. 4. FmG. 5.

GASETA DE LES ARTS N.o 4G

una sardana, ens ho creuríem pla bé,i si ens deien que sorprès pel cre-puscle cap al tard, entre els pratsde la Moixina, s'hi ha quedat dueshores badant i amb el cor esponjat,diríem que pot molt ben ésser.

Es possible, nonobstant, que d'aquídos o tres segles els quadres d'enPascual donguin a la història de lanostra pintura un matís personal iviu; però jo tinc l'absoluta seguretatde qué en Pascual no ha pensat maien el que passarà, d'aquí dos o tressegles, als seus quadres. Nonobstant,hi ha qui hi pensa. Un agut ironista,pintor ensems, al qui un dia elvàreig trobar pintant en una platja,en interrogar-lo em va dir, fent-me]'ullet: <4Estic fent material per a lahistòria de la pintura...»I tenia raó.

Endemés, el cas d'enPascual, que el contrast G /::que acabem de donar ensel defineix un xic, és avuiel d'un esperit net d'in-quietuds transcendenta-listes, que diu <da sev

amb el seu llen-guatge», i el tenir una

de l'art, on les coses es fan im-mortals.

Iu Pascual ha trobat en la mo-dèstia més inconscient, en la simplecontinuació d'una tradició clara ijoiosa, com és la del nostre paisatge,el pòsit del transcendent que hi ha entota cosa d'art. Començà, com undevot de la natura, essent encarajove, donant en les seves teles unxic ruskinianes una emoció profunda.Eren aquells xiprers, vora les fontsbrollant dels marges rojos, ambnúvols flonjos en el cel cobalt.Després les terres del Montsant, elscingles de Ciurana, ]'ondular de lesserres llunyanes, encara vistes comun líric. Després el corotisme, quenasqué a Olot. Encara no havia vist

Corot, el nostre artista,però, presentia en la na

-- n tura molts aspectes d'ell,perquè tenia al cor unamateixa tendresa poética iuna mateixa pau iperquèels saules damuntelspratsverds olotins són, per a un

r 1 pintor com ell, un tros depintura clàssica... Desprésvingué el neguit realista,

FIG. 3

FIG. 6

ració d'aquest «estat artístic». So-vint rellisca, i de tant depurar-lode naturalisme el treu de la sevaposició fonamental, que és entre lanatura i l'home, i el fa super-humà,camí de l'exhauriment que li potvenir de la manca de contacte ambla font germinadora que ha estat iserà sempre la natura.

El més bo del cas és que totsaquests alts i baixos de la històriaels fan els artistes sense adonar-se'n.Potser un dels pecats d'origen queporten els avantguardistes europeusés el d'aquest sentiment de quécanvien la història. Hom s'escama...Certament les direccions de l'espe-rit són grans fets que entre tots,inconscients, acomplim. Vents d'in-visible origen que blinquen la tijahumana d'ací d'allà...

Iu Pascual (ell ens perdoni elfer-lo sortir ara en aquest escenaritranscendentalista (Y) — és un hometranquil. Si ara d'Olot ens deienque fa Cubisme, no ho creuríem. Siens explicaven que té el propòsitde donar adreces noves als camins dela pintura, encara ho creuríem menys.Ara, si ens deien que sentint des decasa la cobla de sardanes al Firal,l'home s'ha enternit i ha compost

cosa a dir amb un líen- f° l'afany de la veritatguatge propi, no és po- nua de les coses, l'esforçca cosa. El sentit d'aques- - de la tècnica per a alcan-ta cosa i el to d'aquesta çar les veritats reals, queparaula és la tendresa. { ` ' !són les causes de la sevaL'art d'Iu Pascual és moll di - '- emoció, files boires fugiende sentiment de la natura, , de les frondes, i els airesi la matèria és xopa de m ., es feientransparents fins aqualitats, esponjada de la cruesa, i les llums es-veritat, sensible, gairebé queixaven l'escenari onorgànica. , tot s'esblanquia i es tor-

Un nuvolet al cel que nava desolat detan palpa-fa una pinzellada blanca ble. Després lluità, i lluitàdamunt del blau, una fi- encara fins al punt dolçlagarsa de boira que llisca d'avui, substanciós, just,del pinzell argentada, da- emocionat i fresc com unamunt el llom torrat d'una rosa. Un quadre d'en Pas-serra, o el verd intens d'un cual és un petit poema pleprat. Heu's aquí el que el d'encisos idíl • lics, d'evoca-preocupa. Clapissos de fi- cions de llunyanes èglo-guretes sota els arbres, les gues,viuitendre,enmigdetaques musques de les ca- les heroiques contorsionsbretes damunt del terròs dels herois que van a obrirenrossit, líriques brodadu- nous camins a la pintura.res de fullatges i de brau- - Però a aquest estat deques damunt dels cels •; -' maduresa tranquilla s'hillunyans, ondulacions de / -', arriba per camins de lluitaterres catifades de vege- duríssima, s'hi avença atacions, i tot això allu- canvi de doloroses insacie-nyant-se, vivint la reali- tats d'esperit, a còpia d'ab-tat ideal que l'esperit de sorventstongadesderecer-l'artista ha creada, en una ca i d'estudidelsfenòmensexistència orgànica perpè- naturals, la vida dels qualstua, ingressant com un hom tracta de copsar ambbatec de la natura, joiosa el pinzell.ipalpitant, en el món FIG. 2. Endins, endins, aquest

art de la pintura del paisatge vol unallarga confidència amb la realitat ex-terior fins a la comprensió absoluta,de què l'espectacle no és pas un mo-saic de línies gracioses ni una estesade bells colors, davant l'ull ques'obra, sinó un fet, o millor una sumade fets vitals que s'acompleixen sotaun ritme únic de vida i de llumsi en la realització dels quals es pro-dueixen els fenòmens que afecten laqualitat, la color, la llum i amb ellesl'expressió de la realitat observada.

Dir amb la llengua de l'art aquestacosa palpitant i viva, és el que enPascual ha lograt, i a quí hi ha eltítol del veritable mestratge que haaconseguit. Dins el to extern que laseva personalitat ha donat a totala seva obra, hi ha en la d'aquestsdarrers temps aquest gran canvia-ment, aquesta qualitat fenomenista,aquesta vibració íntima dels pai-satges que s'estan allí en les sevesteles no pas com un simple elementsuggestiu, sinó alenant, en la im-marcessible esfera de l'obra d'art,la seva pròpia vida.

Saludem -en Iu Pascual un mestredel paisatge català, un altre- clàssic,que darrera d'en Rigalt, Martí i Al-sina, Vayreda i Galwey, que, ambalguns altres pocs mestres joves, fanla nostra gloriosa tradició.

JOAQUIM FOLCH i TORRES.

FIG 11. FIG. 12.

N.°46 GASETA DE LES ARTS 3

FIG. 7. Fio. 9. — Dibuix de les gemmes romanes de la Creu de Vilabertran. FIG. S.

El pintor Pascual cual i li prenien les teles ma- aquest amor constant del tots els elements per realitzar-loterialment deis dits. .. s'han tornat vida per- estan alerta, totes les eines van

Des d'aleshores data el gran durable en totes les pinzella- alhora, i els dits i el pinzell saben

Fa uns quants anys que el pintor prestigi d'en Pascual, i d'això !; des que fan d'una pintura el camí i la manera sense vacil-larPascual duia barba. Una barba ja fa una colla d'anys. Des seva un tros de cel. gens.

rossa, magnífica. Era la barba de d'aleshores en Pascual, com I de tant en tant, com I és que en el cas del pintor Pas-la joventut i la bonhomia, tenia un deixeble de «Candide», con- j ç passa en tots els bons artis- cual, l'home i l'artista s'identifiquen.lluentor de blat. Ara, seguint la rea el seu jardí. , tes, fidels al seu ofici i a la No sabria dir si en Pascual, fent-senioda, el pintor Pascual va rasurat, El jardí d'en Pascual és una seva orientació, quan han un esclau del seu art, ha arribat aperò jo no sé mirarme'1 sense que tela quadrada on hi viu la ;"- - arribat a una época de plena ésser un enamorat del paisatge, i deel record vingui a posar damunt de puríssima emoció del paisatge, consciència i de maduresa, el la vida, i de l'ànima d'aquells queles galtes del meu amic aquella pre- matisada per les estacions. pintor Pascual ens presenta treuen el suc i el bruc de la terra; otèrita aurèola de pell baronívola. Des del verd rabiós de la pri- ^• coses insospitades. Ahir es si aquest amor era ja en ell, i aquest

Quan el vaig conèixer, Pascual mavera, a L'aram i a la cen- °• va cloure l'exposició del nos- amor, ha estat la determinant de laera joveníssim, jo era una criatura, dra tardorals i al color de tre amic. Jo vaig anar a seva magnífica obra de pintor.però aleshores, als seus vint-i-sis Tota la bonhomia, la tendresa, laanys tenia ja una gran fama de pin- -- /' ^^ ,_ sensibilitat i la «salut» de les sevestor. Jo no sabia res de res, ni ente- teles, les trobareu en la conversa, ennia un borrall de pintura, però els l'ànima i l'aspecte físic del pintor.paisatges d'en Pascual s'adaptaven ^^ == SobrQLot la «salut», en els temps queperfectament a la visió idíl • lica. ''t, correm, això fa molta falta; pinturaSense preocupacions, sense turment. sana, saborosa als ulli i a 1'espèrit.La pintura d'en Pascual em donava : En les èpoques de la ( p intura de «pri-aquesta sensació. En els versos que vinassa dels rostolls de I'Iii- veure l'exposició, amb l'inte- mera», aquells temps que a Itàliajo feia aleshores — versos deis disset vern. . rès que és de suposar, però sortien els artistassos cons els bolets,i els divuit anys — aspirava a donar En Pascual, en el jardí de • '. l abans de veure-la tenia ja un donen la sensació que els pintors erenla impressió d'un paisatge d'en Pas- la seva pintura, no ha estat prejudici del que seria 1'ex- gent normal, que menjaven i reiencual, amb aquells bous i aquelles d'aquells de fer i desfer; no és posició; m'imaginava apro- de gust, però que estaven lligats defiguretes humanes, una mica de pes- home de grans reformes, ni E - ximadament les coses que em peus i mans al seu treball, i feien delsebre, amb aquells pollancs de plata, de fonts màgiques, ni festes dirien aquells arbres i aquells seu art la passió de tota la vida. Esel tou del verd i la mica d'aigua. venecianes. Les plantes ele- '. nuvolets i aquelles figuretes; el sentiment de l'ofici. Això el pintor

En Pascual, amb la seva mtel-li- mentals d'aquest jardí i els j però entre les teles del pintor Pascual ho té com pocs; encara quegència i amb la seva retina extra- arbres que aguanten tot el pes,

1

hi havia el cas insospitat. sigui un gran aficionat a la música,ordinàriament sensible, havia pro- són encara els mateixos de vint Dos, tres paisatges que un a mi em fa` l'efecte que aquestes sar-duït una naturalesa arbitrària, des- anys enrera. En Pascual va hom no els podia imaginar, danes d'en Pascual són una expansióesperadament decorativa, desespe- pendre un camí dintre del els punts culminants, les lírica dels seus sentiments de pintor,radament plàcida i tranquilla. Abans món, va enamorar-se d'una troballes sòlides de l'artista. de la seva visió idíl-lica i humaníssi-d'ell els paisatges catalans potser orientació, i no ha deixat mai Aleshores un s'adona que en ma deis arbres i les collites i del bes-tenien un concepte una mica massa d'ésser fidel al seu camí i a la pintura, com en totes les arts, tiar i el terrassà que hi pastura. Enfotogràfic de l'agricultura, es trac- seva orientació. Vint anys de al costat d'allò que se'n diu l'aire dels paisatges d'en Pascualtava els arbres amb aquell realisme perfilar la tècnica, vint anys «temperament »,d'allò que sembla que hi volin plors i somriuresque es tractaven les «testes d'estudi»; d'esmolar els nirvis, d'afinar se'n diu «estar dotat», és ne- de clarinet i tenora; jo hi veig elsdintre del procediment hi havia al- els ulls, i vint anys de bene- cessari un gran esforç, és elements més imposants i més sòlidsguna cosa bona, però el procediment, dictina construcció, d'admira- necessari el treball i la «cièn- que hi ha en l'estructura i èn el colorper al meu gust, era antipàtic. Els ble tenacitat. El connubi del cia» de l'art perquè es pro- del nostre país.pintors que ara remenen les cireres, pintor Pascual i el seu pai- dueixi el miracle. I que em perdoni el meu excel•lentaleshores es morien de gana; els satge, és una lluna de mel Si hi ha a Catalunya artis- amic aquestes divagacions d'aficio-senyorassos que ara compren teles eterna. Per això el paisatge tes capacitats per produir el nat, que són filles de l'entusiasmeamb cara i ulls, aleshores només ha estat agraït amb en Pas- miracle, un d'ells serà el pin- i l'orgull que sento en veure que uncompraven misèries a l'oli; el pri- cual; li ha anat ensenyant de tor Pascual, perquè avui dia català lill de Vilanova i pentinatmer pintor que es va imposar i va mica en mica tots els secrets, la seva pintura és tan ma- per les gràcies olotines, duu a lesfer donar el tomb a la balança, va ès- tots els matisos. Avui dia una dura i tan intel^ligent, tan seves teles l'ànima i l'encís del pai-ser el pintor Pascual. La seva gran tela d'en Pascual, és de les controlada dintre d'ell ma- satge de la meva terra, perquè aquestexposició de tres o quatre anys abans coses més sòlides i més hon- teia, que quan li arriba el paisatge és la cosa que jo m'estimode la guerra, fou un èxit definitiu. rades que podem presentar moment de gràcia, o el tema més del món.Ho va vendre tot, la gent es bara- els catalans a tot arreu del que es clava suggestivamentllava per comprar quadres d'en Pas- món. Aquesta Imita constant, FIG. io. dintre deis ulls del pintor, JOSEP MARIA DE SAGARRA.

lu PASCUAL. — «Carretera de Sant Privat.» (Cl. Serra.)

Iu PASCUAL. — «Les boires al Montsant.» (Cl. Serra.)

4 GASETA DE LES ARTS N° 46

En inaugurar-se l'any 1902 el Mu-seu de la Ciutadella, fonent en

un els diversos Museus de la ciutat,s'establí una secció de records i

de l'art, crec que hi ha certs matisosde complaença, certa gràcia nocorrosiva, certa emoció transparent

Al llindardiana Exposició

T Pascual... Quadres de l'Iu Pas-cual... Tinc la graciosa invitació

al davant i tot seguit que he repetitunes quantes vegades, com una fòr-mula cabalística, aqueixes paraules:Iu Pascua]... Quadres de 1'Iu Pas

-cual..., van aixecant-se al meu voltles ombres amigues de la primerajovenesa (que mai no'm siguin, nien la mort llunyanes!) De primer ésamb una bellugadiça d'esquellerincs;en acabat amb una dolcesa melan-giosa com d'oboès. I entre mig detotes les coses gentils (les primereslectures de llibres divins, els amorsper dones que mai havíem de co-nèixer, la remoció teórica de l'uni-vers com burxa una nina per a veureque té dins, i aquells marços, aquellsmarços que mai més hi ha tornat ahaver, plens de violetes i de versos),entre mig de totes les imatges d'a-quella hora, veig el taller d'en Pas-cual amb aquelles teles ingènues itendres, plenes d'un sentiment pietósde la naturalesa que gairebé em feiaplorar d'alegria.

len aquell taller hi havia unes cor-tinetes blanques com les que posaba

en sos dibuixos de santes noies po-bres en Joan Llimona: i un harmó-nium que, a les tardes d'hivern, aca-bada la claror, en Pascual tocavai hi entrava un colom d'un colomarveí que, de primer per alb, desper-tava tendreses ruskinianes, i méstart per sutze, fou pintat de verdi vermell rabiosos, com el lloro mésaixelebrat del món.

El temperament de l'Iu Pascual,encara és aquell mateix. Han vingutles bregues amb la técnica, el treballpenós i seguit sense el qual no espervé a la mestria, ni tan sols a la

que no més poden revelar-les lesànimes voltades d'un halo d'amor,les ànimes simplificades per la ben-aurança, sense més angoixa quel'alta angoixa de la Bellesa.

Avui en Pascual ens exposa aquí,les seves teles d'Olot. Recordo queel nostre major poeta parlava undia de la sensació de bonesa delpaisatge olotí; i, verament, permés resistència que es posi avuia admetre classificacions literàriesen el món dels sentits, aquest pres-tigi d'Olot sembla inderrocable. Peraixò, àdhuc, els que fem promesade no oblidar jamai el cel ardent, lestempestes d'istiu, els roquissars ma-gestuosos i les postes extraordinà-ries de les teles meridionals del nos-tre amic, ens hem de regositjar delfeliç consorci de la nova terra d'adop-ció d'en Pascual al seu esperit. Crei-xeran en la tasca d'ara les venustats,i la unitat contemplativa serà per-fecta. Vindran davant de nostresulls dolçors paradisíaques.

I jo me'n gaudiré amb un secretegoisme. Jo soc ignorantíssim enl'art excels de la pintura, més lameva amistat germanívola amb enPascual, augmenta a cada avenç seula meva emoció receptiva. Ell i josom com els dos ermitans del vellexemple: l'un més sant, que es no-dria cada jorn d'una poma del vergercelestial que un àngel li transmetia;l'altre, mes pobriçó, que es nodriano més de la paradura de la -pomaque l'ermità de més amunt haviadeixat lliscar a l'aigua del riu. I ésben cert que de cada nou triomfd'en Pascual jo men sento més rici millor.

JOSEP CARNER.

curiositats, que fou suprimida permanca de lloc més tart, i no refeta,quan es disposà de les noves naus depintura. La majoria dels objectes que

dignitat, i cada vegada hem vist mésseguretat i més força en les obresde l'exquisit paisatgista; però ro-manen indestructibles en el fons delseu esperit un fàcil candor sense elqual tot colorisme no més fóra untruc i un sentimentalisme elegant,disposat a vorejar el classicisme.Qualsevol pot endevinar davant d'unquadre d'en Pascual que l'artistaha sigut un infant «choyé»; i jo pobrede mi, que no nego la gran eficàciadel dolor brutal en la intensificació

La nova secció de «Records i Curiositatsbarcelonines» al 11luseu de la Ciutadella

L'eminent pintor paisatgista Iu Pascual. (CL Serra.)

Gremi), Macips de Ribera, Espar-denyers (Donatiu d'En 0. Junyent)i Hortolans (Dipòsit del Gremi, ambels draps mortuoris deis Gremis d'Es-pasers i del de Passamaners.

Iu PASCUAL. - «Els corrals d'Argany.» (Cl. Serra.)

N° 4G GASETA DE LES A RTS 5

la constituïen foren retirats i a man-ca de millor lloc guardats entre lescoses que constitueixen la reservadel Museu.

Nonobstant, aquella secció, teniaun notable interès i, sobretot, cons-tituïa un estímul i una base de re-cáptació de donatius, en vistes a unfutur Museu Barceloní; un Carna-valet de la nostra Barcelona, ricaen materials d'aquesta mena, avuidispersos i la valor dels quals sola-ment es pot reconèixer, quan reunitsen sèrie prenen valor mútuament, ivenen a refer als ulls de la gentd'ara, aspectes de la vida ciutadanadesapareguts.

Al costat d'aquests objectes, hiha encara les relíquies de valor his-tòric que el temps ha anat deixant.Així la bandera de Sta. Eulària, deBarcelona, així el tàlem deis nostresConsellers, així els grillons de lespresons de la Ciutadella.

La Junta de Museus actual, accep-tant una iniciativa de la Direcció,ha restablert al Museu de la Ciuta-della la «Secció de Records i Curio-sitats Barcelonines», instal-lant-la enun deis grans patis de l'edifici, queera ocupat per reproduccions enguix, les quals lentament anirandesapareixent per a constituir unMuseu de Reproduccions apart, quanes disposi de local i de mitjans aposta.

Les fotografies adjuntes donenidea de la nova instal • lació, que ésvisitadíssima, per un públic de bar-celonins curiós i sobretot per lesnostres escoles. En procedir a lanovella instal • lació, per la qual algu-nes entitats barcelonines han feli-citat a la Junta, s'ha fet la rotulaciócompleta de tots els exemplars, talcom ve fent-se en les demés seccionsdel Museu, i ben aviat han vingutalguns donatius a sumar-se als ob-jectes exhibits, i entre ells un senyalde botiga d'armer, del segle xvitrque ha regalat l'eminent artista iliterat En Apeles Mestres.

Aquesta Secció, doncs, constitueixla llevor d'un nou Museu que Barce-lona veuria amb plaer que es fes; i

1r ^^^`}^

és aquest el Museu dels seus records;el Museu que guardés les coses quedesapareixen en la seva ràpida cres-cuda i en la seva atabalada moder-nització ; des de l'aspecte urbà quees transforma, fins al vell fanalque fora d'us, resta en un retó demagatzem municipal.

La co1 • lecció reunida per la Juntade Museus ja és prou curiosa en sí,i era de doldre que aquest conjuntd'objectes, romangués arreconat dela vista del públic. En els murs esveu un dibuix mural colorit de laprocessó que es celebraba el Diven-dres Sant a Barcelona, amb la sèriede Misteris que hi portaben els Gre-mis de la Ciutat. Un d'aquests Mis-teris (el de la Sta. Espina), obra del'Amadeu, depositat pel Gremi oCol-legi de l'Art Major de la Seda,es veu en la nostra fotografia de con-junt sota una arcada. Al centre hi hael gran rellotge de la ciutat, fet alsegle xuti, obra de dos famosos rellot-gers d'Holanda, i els documents delsquals consten en l'Arxiu Històric Mu-nicipal. Ocupa lloc preferent, l'Arigelde coure daurat (aixelat pel temps),que donà nom ala Plassa del Blat,després Plassa de l'Angel. S'hi cata-loguen també els dos grans brasersde bronze del Consell Municipal, lescarrosses de les nobles famílies deBarcelona i entre elles les del Mar-quès de Castellbell, una de les qualsfa de carruatge de respecte al San-tíssim cada any a la Processó delCorpus Christi. Als murs, senyals deles velles botigues barcelonines ipanòplies amb records de la Ciuta-della. Una presidència l'ocupa eltros de drap que resta de la Banderade la Ciutat, dita de Sta. Eulària.Hi ha també una vitrina amb recordsdel general Prim, i les banderes deisvoluntaris Catalans a la guerrad'Africa. Altres banderes de la Re-pública, de la Milícia Nacional, del'Arxiduc d'Austria, de la Procla-mació d'Isabel II, els Guions de laMilícia Nacional, i penjant deis bal-cons del primer pis, les banderesdels Gremis: Manyans (Dipòsit del

Altres objectes curiosos innume-rables, constitueixen la nova Secciói no els afegirem aquí per no allar-gar més aquesta breu ressenya.Constatem, però, entre les més vellesrelíquies, la sella dels condemnats aassots, que eren portats «Borja Avall»des de la presó, situada a la Baixadad'aquest nom.

En resum, la novella instal-laciódel Museu, que el públic barceloníha rebut amb manifestacions d'apro-bació, demostra que la iniciativa d'unMuseu Històric Barceloní, tindriaels sufragis dels ciutadans amorososd'un passat que fuig ràpidament, i delqual s'en obliden els trets, que ambalegria es veneren, encara que siguidins 1'endreçadesa necesàriamentfreda d'un Museu.

PAGi S.

LES EXPOSICIONSGaleries Laietanes. — Les Arts i els

Artistes. — L'exposició de Les Artsi els Artistes no ofereix aquest anyl'esplendor aconseguit en anteriors.Ocupa la sala gran de les :Galeriesi una de les petites. En la salapetita hi exposen l'escultor Casano-vas un magnífic relleu en terra

-cuita, d'exquisida factura. Els pin-tors Feliu Elias i Caries l'omplengairebé tota amb les seves. obres,deixant lloc a uns interessantíssimsdibuixos aquarel • lats i dos estudisa l'oli d'Enric C. Ricart. El pintorCarles dóna en aquesta exposició,potser, la nota més viva. La sevapintura, plena de frescor i de fuga,s'emporta els ulls i el cor deis visi-tants. Feliu Elias es manté dins latònica del seu holandessisme, mésfret que en algunes de les bellíssi-

La nova instal,lació dels «Records i curiositats barcelonines,, al Museu de la Ciutadella.

GASETA DE LES ARTS

N.° 46

mes obres que exposà a can Dal-mau Vany darrer i que feren la glòriade la seva darrera tongada pictórica.

Interessants les notes d'en Mer-cader i el bellíssim paisatge d'EnMallol. La tela «Besalú», de J. Mom-brú, diu prou com cal fer lloc aaquest artista entre els nostres jo-ves mestres del paisatge. En Ca-nals exposa un retrat i un estudide nu interessantíssim i mestrívol.L'escultor Dunyach ens presentauna obra ja coneguda. D'En JoanColom hi admirem els bells dibui-xos. On excel-leix en aquesta secciódels dibuixos és En Pere Inglada.Francesc Vayreda, com l'Obiols,apareixen també i únicament comdibuixants. Obiols, demés, hi pre-senta proves de gravat al linoléum.Completa l'exposició un paisatgede M. Llavanera, que no és pasobra dels darrers temps de l'artista.Manca en el Catàleg Manuel Hum

-bert,. que exposa una natura mortaplena de força i que és potser l'obramés impressionant de l'exposició.

Al costat de les Arts i els Artistesexposen els seus vidres en RicardCrespo i en Xavier Nogués. Obresd'una perfecció técnica meravellosa,el nostre gran artista Nogués hatrobat en el vidrier Crespo un intèr-pret fidel i sens dubte el millor exe-cutant que mereixien les seves de-coracions de vidre.

Repetim els elogis que altres ve-gades hem fet als dos artistes per laseva labor de decoradors de vidre.

El pintor Víctor Moya, prou co-negut del nostre públic, es presentaamb les seves qualitats indubita-bles, amb els seus retrats i tipusfemenins, vistos i pintats a la ma-nera típica de l'escola madrilenya depintura moderna. Les dots del pin-tor es revelen, però, malgrat i lesmaneres indicades, així com la sevapersonalitat ben distingible._

.Galeries Dalinau. — Exposa el pin-tor americà Rafel Barrades. El seuabstraccionisme estilista el porta acoincidències poc favorables, ambcerts dibuixants anglesos. Produc-tor de belles harmoniestom un bell tapís, elsseus quadres s'estenenpels murs de can Dal-mau amb un to unamica misteriós i preo-cupat.

A les mateixes Gale-ries exposa el pintorJ. González Sevilla unasèrie de notes de pai-satge principalment.Una petita nota «Notre-Dame», revela un verartista, al qual les altresobres ens el presentenpoc orientat encara, di-vagant entre maneresi lluitant per a aconse-guir el noble propòsitde dir el sentiment per-sonal davant les coses.

El Camarín. —Expo-sa en Francesc Camps.Unes notes d'aquestpintor vistes anys enre-ra ens havien anunciatel fortíssim pintor queara es revela. Un granpintor certament pal

-pita en algunes de lesteles exposades a «ElCamarín», i d'aquells enels quals el gust de lamatèria s'ho emportatot. Intens, diríem in-tensíssim, en aquesta

Galeries Malmedé. — Exposa elpintor rus Kaltinik Gusseff unasèrie de pintures de composició idibuixos. La seva pintura s'allistaa les darreres maneres paroxistesde l'avantguardisme francès. Elsseus dibuixos revelen una visió agudai ben personal de la realitat. El seuart, però, sorprèn entre nosaltres,.i el nostre gust i la nostra mentalitats'avenen difícilment amb la pro-ducció interessant i plena de verbad'aquest artista, qui ve a honorarel nostre movimen t artístic amb laseva presència.

Exposició d'objectes d'art a lesGaleries Laietanes.—Els nostres ama-teurs han pogut veure l'exposiciód'objectes d'art estranger que s'hacelebrat a les Galeries Laietanes da-rrerament. Hi havien exposades be-lles porcellanes de Copenhaguen,altres italianes de la manufactura.Ginori, vidres gravats d'Orrefors, defabricació sueca i l'argenteria i elsestanys de Jensen. Entre els pro-ductes de Copenhaguen cal esmentarper sa qualitat meravellosa les por-cellanes blanques de Nielsen i elgravat dels vidres d'Orrefors, veri-tablement meravellosos.

Constitueix l'exposició un exem-ple a les nostres produccions d'artindustrial, en les quals el gust dela perfecció técnica i ses gràcies,fora de casos rars, no són prousentides.

Exposicions que s'anuncien. — Al'hora d'entregar el nostre originala les caixes, s'anuncien, entre altresexposicions, la de ceràmiques delconegut ceramista Guardiola i lade pintures d'en Laporta Astort,ambdues a can Parés. D'elles par-larem en el nostre vinent número.

BibliografiaLa «Història del Món» de Josep Pijoan

Josep Pijoan ha escrit una Historiadel Mundo el primer volum de laqual acaba de publicar ara la casa

Salvat. Aquest llibre,d'una simplicitat im-pressionant, adreçat algran públic, porta alfons la passió de lesgrans curiositats queagiten l'alt esperit depoeta que hi ha en elseu autor, i en la for-ma de l'exposició s'hirevela l'home que, edu-cat en les altes disci-plines de la ciència,sap, com a bon profes-sor, servir amb senzi-llesa als estudiants elplat fort de les més altesqüestions de la vida.

Josep Pijoan, poeta,arquitecte, arqueòleg,professor d'Història del'Art, actualment a Cali-fòrnia, ens envia aquestnou fruit de la sevagran intel • ligència queha de fer famós el seu'nom entre els granspúblics doctes d'Espa-nya i d'Amèrica. L'obramereix un comentarimés extens que ens'plau-rà dedicar-li en elnostre número vinent.Mentres tant, felicitema la casa Salvat peraquest nou encert edi-torial en publicar l'obrae Josep Pijoan. Em-

condició hi ha el millor senyal dela seva vàlua. Senyalem «Penumbra»com una de les millor-s obres, i con-templem les altres com a fruitessubstancioses de la producció artís-tica de- les-- darreres promocions, deles quals forma part Francesc Camps,en qui creiem poder saludar a un«veritable pintor ».

La Pinacoteca. — Hi ha a «La Pina-coteca» una interessant exposició-ven.da de pintura antiga. Es senyala unquadre atribuït a Turnar, de molt ricamatèria i bell aspecte decoratiu. Sónnotables un bodegó de peixos (que nosabem perquè s'hauran atribuït aManet) i altres atribuïts a GiménezAranda, B. Mercader i Maris.

Un dels aspectes de la nova instal • Iació de «Records i curiositats barcelonines, del Museu de la Ciutadella. ^k2o^co

J yQ ^ 7

Nq •

N.°4 GASETA DE LES •ARTS 7

presa vastíssima, plena de dificul-tats i esculls, al millor èxit de laqual els germans Salvat, directorsintel • ligentíssims de la famosa edi-torial, han posat tots els esforços.

Monografies d'Art

Es interessantíssima i digna detota lloança la iniciativa de publi-car una sèrie de monografies d'arton es reculli i es doni a conèixerl'obra dels nostres artistes contem

-poranis. L'intent de La Revista enaquest aspecte no assolí l'èxit quemereixia i la magnífica sèrie tanbellament començada es va inter-rompre. Ara l'editor Merli ve acontinuar-la amb un lloable esperitde sacrifici que voldríem de tot corque no fos inútil.

El primer dels volums publicatsva dedicat al pintor Marquès Puig,i en Carles Riba ha fet una dissecciófina i agudíssima de la personalitatd'aquest jove artista tan interes-sant. El segon és dedicat a JaumeMercader, el conegut orfebre i pin-tor, però en l'aspecte de la sevaobra d'orfebre únicament. El text ésde Joan Sacs, i en ell es fa, alho-ra que una crítica interessant de lajoieria moderna, l'elogi ben merescuti fonamentat del nostre argenter.

Felicitem l'editor Merli per aquestanova empresa a la qual desitgemuna llarga continuació, esperant ambgust els quaderns que s'anuncien,

que són: un dedicat a Rafel Benet,amb text de López Picó i un de-dicat al moblista Badrinas, ambtext de Rafel Benet.

El Llihre d'Or del liosari

Un gran esforç de recopilació, por-tat a cap per un folk-lorista erudi-

tíssinl i incansable, en Serra i Boldú;un treball d'ordenació docte al qualha col-laborat l'impressor Oliva, ungran esforç editorial també, ensacaben d'oferir un veritable monu-ment bibliogràfic alhora que unmonument a la pietat catalana delSant Rosari.

La seva aparició ha anat prece-dida d'una Exposició d'Art Rosarià,celebrada al Foment de les ArtsDecoratives, on s'han donat a co-nèixer la majoria dels materialsgràfics que constitueixen la based'il •lustració d'aquest llibre monu-mental, honor de la impremta cata-lana, de la qual el nom de l'Olivade Vilanova n'és una veritable glò-ria. Ell constitueix també la coronade l'esforç d'un modestíssim homed'estudi que ha recollit les mera-velles de la poesia devota del nostrepoble. En Valer¡ Serra i Boldú ambell acompleix una de les finalitatsde la seva vida dedicada al treballmeritíssim de recollir el que són lesengrunetes de l'ànima nostra.

El llibre demana el repòs per alseu examen i d'ell parlarem extensa-ment en altra ocasió. Volem' avuiúnicament festejar la seva apa

-rició i als seus, autors, donant-losmercès per la bona ofrena que aca-ben de fer a la bibliografia cata-lana, en la qual els noms de Va-len Serra i Boldú i Víctor Oliva,.ja prou coneguts, s'hi ha fet un lloc(l'honor.

QAAOER S DE UWULE CIÓ nRTÍSTIGn DE Lll BASETR DE LES ARTS

W- DIRECTOR: JOAQUIVL FOLCH 1 TORRES

EL TRESOR ARTÍSTIC DE COTfLUNYOHa sortit el primer quadern dedicat a

EI Retaule dels RevenedorsEN PREPARACCIÚ: El segon quadern

Els vidres catalans esmaltatsFormaran aquests quaderns, en series,un veritable catàleg artístic monumental

de Catalunya

DE VENDA:. LLIBRERIA CATALeNI7-1, PLAÇA CATALUNYA, 17

i a totes les llibreries de Catalunya Preu: 5 ptes.

GASETA DE LES ARTSEDITORIAL POLÍGLOTA. - Petritxol, S, - BARCELONA

Apareix quiuzenalenent1 Barcelona............ 2 ptes. al mes Número solt:

Subscripció: Península i Amèrica 30 » l'any De l'any corrent l'tes. 125Altres països........ 36 I> > antcc nr e 2

GIJIA. DE LES ARTS 1 DELS ARRTISTESPintors

BAIXEBAS, DIONÍS ..... CASP, 46.BENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2.on, LaBIOSCA, JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310.CABANYES, A. DE ...... VILANOVA i GELTRÚ.CAMINS, JOSEP .......... MALLORCA, 282.CAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D . ............ CASP, 56.COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.DURAN CAMPS, R....... DIAGONAL, 335, TALLER.ESPINAL, M. A. ....... PROVENÇA, 362.FERRATER, ANTONI DE . TRAVESSERA, 120, S. G.JUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22.MALLOL, IGNASI......... P. CLARÀ. -OLOT.MAS I FONDEVILA, A. .. CLARÍS, 30, 3.erMASVILA, F............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDIMEIFREN, ELISEU....... BALMES, 67, 3.e r , 2.aMESTRES, FÈLIX ...... DIPUTACIÓ, 289, 1 erRAURICH, NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ)RICART, E C. .......... VILANOVA I GELTRÚ.RINCON, VICENTS ...... PETRITXOL, 14.VAYREDA, FRANCESC.... P. VAYREDA. 4. -OLOT.

Pintors de retaulesSABATÉ PASTOR, BON. a PLAÇA LETAMENDI, 34.

Diapositives d'art per a projeccióCOL • LECCIONS AESLA.. ALDANA, 3, ENT.

Dibuixant de publicitatVALENTINES, ISIDRE... R. Castelar, 22 TARRAGONA.

Dibuixants il•lustradorsJUNCEDA. JOAN G....... MALLORCA, 259, 2.on, 1.a

Dibuixants-pintorsCARDÜNETS, ALEXANDRE" DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.a

Dibuixants -decoradorsALEMANY, RAFEL ....... SANT DOMINGO, 4, (SANT

CUGAT DEL VALLÈS.)

EscultorsCLARAS6, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT

FRANCESC (SARRIÀ).FUXÁ, MANUEL .......... ARAGÓ, 329.LLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410.MARÉS, FREDERIC ...... MALLORCA, 184, INTERIORMARTORELL, SALVADOR ENRIC GRANADOS, 120.OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329.VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

DecoracióLENA, S. A....... PL. ANTONI LoPEZ, 15, 3.er, 2.a

DecoradorsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).CASA «ARTS ........... SALI•IERON, 6 f 8.LLONGUERAS, JAUME .. RDA. S. PERS, 36, 3.er, l.aMARCO, SANTIAGO ..... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP .......... MALLORCA, 313.PARCERISAS I C. ...... E. GRANADOS, 90RIGOI., RAMON ......... ROSSELLÓ, 168.

Decoradors en guixÁVILA, JACINTO.......... PASSEIG DE ST. JOAN, 73.

Projectistes de jardinsLLIMONA I BENET, RAFEL BALMES, 19, 2.on, 2.•RIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18, TENDA.

Acadèmies de dibuix i pinturaBAIXAS............... PI, 1, 1.er

Llibreries d'artEDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.

Editors de llibres d'artEDITORIAL MUNTAÑO-

LA, S. A . ............ PL. CATALUNYA, 9.

Reportatges d'artSERRA, FRANCESC ...... SALIIIERON, 156, 2.on

Efectes de dibuix i pinturaTEXIDOR, MODEST ..... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

AntiquarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA .... PIETAT, 10 DAR. a CATED.GALERIA MIONTLLOR .. FRENERIA, 5. o »

QUER FARRÉS, FR.° ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2.

Catifes (.Manufactura)AYMAT, ToOÀs ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÉS).GALÍ, F. (Agent de A. Tronc. París) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2 8

Ceràmica d'artGUARDIOLA, JOSEP ..... MOZART, 6, leo, 2.a

Construcció 1 decoracióBASTÚS, QUERALTÓ I C.°. STA. ELENA, 4 16.

Constructors d'obresOLIVA MALLOL . RDA. S. PERE, 48,2^2.aCONSTRUCCIONS TEKTON. VIA LAIETANA, 40, ENT.

EbenistesBUSQUETS, JOAN ...... P. GRACIA, 36.HOMAR, G. CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.REIG I BERNET, LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21.VAYREDA, RAIDIOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

Escultors decoradorsSOLER, FRANCESC ...... ARIBAU, 224 INTERIOR.

Escultura religiosaCAMPS ARNAU, J. M.•... MONTSENY, 77 (GRACIA).

Fusteries artístiquesCASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

taleries d'exposicionsAREÑAS............... CORTS, '670.GALERIES DALMAU ... P. GRÀCIA, 62.GALERIES LAIETANES. ConTS, 613.MALMEDÉ, L. ........ P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.SALA PARÉS (MARAGALL) PETRITXOL, 8

JoiersSUNYER, R. ........... CORTS, 660.

LacadorBRACONS, LLUÍS ........ FOLGAROLES, 46 S. G.

LánrparesBIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.

Metalls d'artBIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.

MirallsCAMAL6, SUCCESSORS DE. LAURIA, 9.

Mobles modernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRACIA).

Papers pintatsGUASCI-I, FILL DE JOSEP. RAURICII, 8.SALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE L'ANGEL,4

Parquets (fàbriques)BASTÚS, QUERALTÓ I C. SANTA ELENA, 4 I 6CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ......PARÍS, 209.

Pintors decoradorsCASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL... ASTÚRIES, 14 (GRACIA).TOLOSA, AURELI........ PL. LETAMENDI, 29.TRUJOLS BLEY, JOAN .. SANT GERVASI, 14 (S. G.)

Platerles d'artJENSEN, GEORG......... PASSEIG DE GRACIA, 90

Reproduccions artístiquesBECHINI, GABRIEL....... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ, 271.

TapisseriesBLANCO BAÑERES, H... CALL, 21.GALÍ, F. (Agont de A. Tronc. París) P. DE GRACIA, 59, ENT., 2.

TapissersGILABERT, JOSEP ...... PASSEIG DE GRACIA, 114LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

Tapissos (,Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).

Vidres d'artCAMALÓ. SUCCESSOBS DE. LÁURIA. 9.GRANELL I C.°......... ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA I C. CASANOVA, 32.

BfLEHlES LAIETANES

Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ARTTAPISSOSLÀMPARESDECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLESD'ESTIL

Li. Bracons

Lacador

EXPOSICIÓ 1 VENDA:

J. MercadéSala ParésPasseig de 6ritia, 46 Petritxol, 3 i 5

TALLER:

j Carrer Folgaroles, 46 (S. G.)

Fusteria

Enric Tarragó

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Telèf. 3504 A.

FABRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telpj. 327 S. P.

R GASETA DE LES ARTS N^ 46

RENART

Reproduccions

Enquadraments

d'ari

Diputació, 271

BARCELONA

LA CIUTAT 1 LA CASAREVISTA D'ARQUITECTURA,

ARQUEOLOGIA I BELLS OFICIS

Corts Catalanes, 754, 1. er 1. a BARCELONA

A renasFOTOGIiaFI EXPOSICIONS

Procediments pignentaris Venda d'obresGomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

Corts, 670 (junt al Rítz)

Reproduccions artístiques

en marbre, pedra, etc.

Ftmdició de bronzes a la cera perduda

Gabriel BechiniTELÈFON S. P. 120

I Roger de Flor, 162, i Consell de Cent, 4301

Barcelona

XOCOLATES

SON ELS MILLORS

H. Blanco Bañeres

Call, 2I (P1. S. Jaume). -Telèf. 190 A.

ALFOMBRES

TAPISSERIES

CORTINATGES

LLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A MA

, .MalmedéAntiguitats i objectes d'art

EXPOSICIONS

I5

Passeig de Gràcia, 68

València, 255

EncuadernacíonsSubirana, $. JI,

Corts, 496

Encuadernacions de luxe,pròpies per a presents,de biblíòfíl í de tota menaEspecíalítats en daurats a mà

lidnrinistració:

Llibreria Subirana, Portaferrisa, 14

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

JOSEP 1Lf BERTANTIGA CASA ROSELLÓ

Es tallen fundes i confee-cíonen tota mena de cor -

^^^ tínatges. • Especíalítat ensíllons de gran confort.

Passeig de Gràcia, 114 • Telèfon 2634 G.

BARCELONA

Ha sortit

La Noeel'la d'en "FLAMA"

La Rulota

LLIBRERIA CATALONIAPlassa Catalunya, núm. 17

I ':,I

ly

O

TEL. 813-s. P. CORTS, 66o

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY 1835

Pintura : Paper: Decoració

Manuel Corominas

Asttíríes, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

EXPOS1CIÓ

Compra í venda de

ANTIGUITATS

J. Valenciano

Corríbia, 2, pral.(Cantonada Plassa Nova)BARCELONA

GHLUUIIS DFILMRU

PASSEIG DE GRÀCIA, 62 - TEL. 1172 G.n c,,ninaarcuwnmunmunumuunnnntunmunnnnnimineneeemuuuuuuuwunuwmunm

BELLES ARTSEXPOSICIONS

SECCIONS DE: MATERIAL PER ARTISTESMARCS, MOTLLURESOBJECTES D'ARTLLIBRERIAANTIGUITATS

TALLER D'EBENISTERIA

DE

Frederic Orri

Construcció demobles de totes

classes"'illl II IIIIIIII IIIIIIIIIIII^IIIIIIII Illlllllllllllllli^''

• ARIBAU, 226. BarcelonaTelèfon 2091 G.

ANTIGA CASA A. OLIVA

T. Priu Mariné

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducció en postad'objectes d'art antic i modernCaso especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 TELÉF. 2002 s. P.(entre Bruci, i Girona) BARCELONA

RK ALTi , BULBENA i G.a

VIDRIERIA D'ART I INSTAL'LACIONS

VII ERO.

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)

TELÉF. 5343-A . BARCELONA

ARTS GRÀFIQUES, S. A., SI;CCESSOR5 D'IIENRICII I C. -DARCLLONA

^^222