proyecte l'arbre de llibertat i altres històries

7
L’arbre de la llibertat i altres històries. Un projecte de Mariano Maturana i Consol Rodríguez. 2008 - 2009 El Productor. Publicació anarco-sindicalista. 1890 Amalia Domingo Soler. Espiritista, escriptora, mèdium. 1880 L’oblit de Puigantich. 1973 La casa dels masons. 1870 Asalto del MIL. 1973

Upload: mariano3518

Post on 12-Nov-2014

54 views

Category:

Documents


10 download

TRANSCRIPT

Page 1: Proyecte L'arbre de llibertat i altres històries

L’arbre de la llibertat i altres històries.Un projecte de Mariano Maturana i Consol Rodríguez. 2008 - 2009

El Productor.Publicació anarco-sindicalista.1890

Amalia Domingo Soler.Espiritista, escriptora, mèdium.1880

L’oblit de Puigantich.1973

La casa dels masons.1870

Asalto del MIL.1973

Page 2: Proyecte L'arbre de llibertat i altres històries

ENTREVISTA 1. Vuestra propuesta nos ofrece un recorrido a partir del señalamiento de lugares relacionados con la historia libertaria del barrio. Esto supone la superposición de dos tipos de "dibujos": los visibles (que haréis vostros en el mismo espacio público) y los invisibles (los recorridos, las rutas, los mapas que generan los puntos). Que importancia dais a cada uno de ellos? “L’arbre de la llibertat i altres històries” s’articula entorn una sèrie d’intervencions concretes o dibuixos en llocs específics del barri de Gràcia relacionats amb la seva història llibertària. El conjunt d’aquets dibuixos hilvana un segon dibuix, traçat o recorregut mental tot elaborant un mapa de punts connectats entre sí per la seva participació en aquesta història. Ben és cert que el conjunt de dibuixos-intervenció a l’espai acaba dibuixant aquest segon traçat, mapa, cartografia o constel·lació d’indrets carregats de memòria. Però aquest mapa no tindria sentit sense el seu correlat o marca a l’espai public a on la memòria o allò històric surt a l’encontre d’alló quiotidià, de l’habitant, veí o visitant del barri de Gràcia. El projecte es planteja com una nova poètica de l’espai basada en la “navegació” de l’espai quotidià i la reivindicació de la seva memòria. A través de la medició del terreny a peu i a través de l’art de marcar aquest terreny posem en escena l’elaboració d’una geografia no oficial i crítica que ens ofereix un mapa diferent del que ja coneixem. El nostre projecte es nodreix dels fets i antecedents llibertaris tan importants en la història del barri de Gràcia, encara present en els noms dels seus carrers i places cada dia més oblidats en la realitat anònima de les ciutats posmodernes. “L’arbre de la llibertat i altres històries” es presenta com un exercici de memòria col·lectiva en el que plantegem com imprescindible la partipació dels veïns del barri, en un intent de lluitar contra l’oblit de tots els fets significatius que en el seu conjunt conformen la memòria col·lectiva d’aquest indret. És per això que la importància del projecte radica de manera igual tant en els dibuixos individuals i la seva existència concreta –tot i que sigui efímera- a l’espai contemporani del barri de Gràcia com en el mapa mental que tracen. És a través d’aquesta estratègia de tornar a incorporar la memòria d’un lloc a la seva realitat quotidiana que es dibuixarien les peces d’un puzzle que conformen un altre dibuix més gran que cadascú pot armar o composar mentalment. 2. Es obvio que vuestro proyecto se basa en un buen conocimiento de los hechos y los lugares. Cuáles han sido las fuentes o el método de investigación previa al proyecto? 3. Planteáis una serie de dibujos de formatos y técnicas diversas según el lugar y el evento a "recordar". Por qué motivo elegís una estrategia tan ecléctica? Habrá alguna "señal" que unifique las distintas intervenciones? 4. Los usuarios del arte público a menudo son personas ajenas al mundo del arte. De qué forma creéis que vuestra propuesta acerca a este usuario al arte contemporáneo? El veritable mapa de la ciutat, o del barri, és l’atzarós, el que ens ajuda a perdre’ns i ens convida a vagar –i viure- pel seu mapa conegut i el seu mapa desconegut de memòries I secrets a través d’encontres fortuïts, per sobre de la superficialitat i l’entreteniment turístic o de consum i per sobre de la velocitat habitual de l’habitant del lloc. Davant la nostra intervenció fragmentada consistent en dibuixos dispersos en llocs concrets del barri de Gràcia lligats a la història, l’espectador pot veure nous horitzonts de

Page 3: Proyecte L'arbre de llibertat i altres històries

lectura i noves interpretacions de l’espai urbà que habita o en el que es troba així com ésser partícep de l’elaboració o existència del projecte –ja sigui per la seva directa implicació a l’hora de la intervenció en l’espai, o bé la elaboració mental del segon dibuix o mapa que les intervencions tracen-.

Page 4: Proyecte L'arbre de llibertat i altres històries

Consol Rodriguez / Mariano MaturanaL’arbre de la llibertat i altres històries, 2008 –[email protected] / Tel. 669 14 72 [email protected] Tel. 625 25 11 72

1

AutoresMariano Maturana y Consol Rodríguez

Título del proyecto.

L’arbre de la llibertat i altres històries.

Concepto.

Serie de dibujos callejeros basados en hechossignificativos y singulares de la historia libertaria y delespíritu libertario del barrio de Gracia. Los dibujos seránrealizados durante varios días y podrán ser vistos como unrecorrido.

Descripción.

Los dibujos -elaborados con técnicas mixtas- se realizaránsobre la acera, un muro u otro objeto instalado en lacalle. Se pedirá la participación vecinal para presentarlos dibujos en casas particulares, tiendas, u otrosedificios relacionados con la historia que se quieracontar.

Realización.

Se utilizarán diversos formatos (grandes y pequeños) ysoportes de acuerdo al lugar. De esta manera los dibujos,que tendrán una unidad temática no necesariamente tendránuna unidad técnica o estilo, adaptándose el soporte,técnica y estilo a los diferentes lugares en donde serecordarán diversos hechos. Por ejemplo, alguno utilizarála estructura narrativa del comix o del auca, otro será unaampliación de una portada o viñeta de una publicación delsiglo XIX, otro será un “tromp d’oeil”, otro la copia deuna vieja fotografía, otro un graffiti, etc.

En algunos dibujos se representará, como elementodecorativo, la flora típica de la zona, que con elcrecimiento urbano ha sido olvidada.

Al mismo tiempo se construirá un sitio web participativodonde estarán documentadas la investigación, los dibujosefímeros y el recorrido del proyecto.

Page 5: Proyecte L'arbre de llibertat i altres històries

Consol Rodriguez / Mariano MaturanaL’arbre de la llibertat i altres històries, 2008 –[email protected] / Tel. 669 14 72 [email protected] Tel. 625 25 11 72

2

Lista de lugares.

El árbol de la libertad, 1870, Plaça del Sol. Para celebrarla comuna de París de 1870, se trajo un árbol de París quefue plantado en el centro de la Plaza del Sol.

Publicación El Productor, 1890, Plaça del Diamant. Elproductor fue una de las primeras publicaciones anarcosindicalistas, fundada y dirigida por un zapatero que teníasu taller en la Plaça del Diamant.

El ajusticiamiento del capitán Narwicz, 1938, calleLegalitat / calle Alegre de Dalt. Dos miembros del POUM lomataron porque como infiltrado comunista era responsablepor la desaparición de Andrés Nin y muchos otros.

Los huertos infantiles de Can Comte, 1936, calle Escorial /plaça Joanic. Se cuenta que en 1936 los niños convirtieron,por iniciativa propia, su hábitat de juegos en huertospúblicos.

Amalia Domingo Soler, 1880, cale Torrijos. Espiritista,escritora, médium. Cofundadora de la Sociedad Autónoma deMujeres y fundadora de la publicación “La luz delporvenir”.

La casa de los masones y las sesiones de espiritismo, calleCanó, 1870. Durante la Rebelión de las Quintas un grupo demasones se atrincheró con un cañón que tenían oculto en elpiso donde se reunían.

Cooperativa Rosa de Foc 2008 y mercado de intercambio,calle Verntallat. Iniciativas actuales que continúan con latradición libertaria del barrio.

Sede del grupo Los quijotes del ideal, 1936, calle deTrilla / calle Santa Magdalena. Liberto Sarrau y Abel Paz,entre otros, ocuparon el centro católico y cambiaron elnombre de la calle por calle de la Libertad.

Sede CNT, 1936, calle de Les Carolines

Imprenta clandestina del MIL 1973, calle Fraternitat /calle Siracusa. El MIL publicó, además de los dos númerosde su revista, varios libros y publicaciones. Aquí estabala imprenta que las editaba clandestinamente.

Salida de La columna Durruti 1936, Diagonal / Passeig deGràcia.

Page 6: Proyecte L'arbre de llibertat i altres històries

Consol Rodriguez / Mariano MaturanaL’arbre de la llibertat i altres històries, 2008 –[email protected] / Tel. 669 14 72 [email protected] Tel. 625 25 11 72

3

Monumento a la Victòria 1936/2008, Plaça Joan Carles.Historia del monumento (se hará un dibujo del monumentooriginal)

Asalto del MIL 1973, calle Escorial / Legalitat. Despuésdel asalto el grupo lanzó octavillas. En su primera revistapublicaron la cantidad de dinero que se habían llevado yquienes cometieron el atraco.

El olvido de Salvador Puig Antich, 1973, Jardinets deGràcia. En un salón recreativo, que ya no existe, SalvadorPuig Antich olvidó la pistola y la agenda que servirían ala policía para atrapar a los miembros del MIL.

Las jornadas Libertarias, 1977, Parc Güell. Fiestamultitudinaria que muestra el resurgir de las ideaslibertarias después del franquismo.

La Revuelta contra las Quintas, 1870, plaça Rius i Taulet /Torrent de l’olla / Gran de Gràcia. Por estas calles entróla tropa que era tiroteada desde los tejados de las casas.

Historia de Mariana Pineda, 1870, calle MarianaPineda(muere el 26 de mayo de 1831, en Granada). Condenadaa muerte por bordar una bandera masona. El nombre de estacalle sobrevivió a los cambios de nombre durante ladictadura franquista. Los censuradores no sabían queMariana Pineda era una heroína republicana.

Sociedad Progresiva femenina, 1898, Calle Séneca.

Atentado del maqui Facerías contra la Guardia Civil, 1950,Travessera de Gràcia.

A esta lista se irán agregando otros lugares que surjan deentrevistas, contactos con los vecinos y otras fuentes deinformación.

Page 7: Proyecte L'arbre de llibertat i altres històries

Consol Rodriguez / Mariano MaturanaL’arbre de la llibertat i altres històries, 2008 –[email protected] / Tel. 669 14 72 [email protected] Tel. 625 25 11 72

4

Calendario de Trabajo

Enero-febrero 2009

Investigación histórica y bocetos.

Marzo-abril 2009

Selección de lugares. Producción. Desarrollo de los dibujosa partir de los lugares definidos.

Mayo-junio 2009

Realización de los dibujos, seguimiento y realización deweb documental.