PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES

2017 / 2018

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

Quadre activitats 1

Esquema de correspondncies 2

Presentaci 3

Activitat 1. El dret a leducaci en drets humans 4

Activitat 2. Els drets civils i poltics 6

Activitat 3. Dret a la pau 9

Activitat 4. Dret a un habitatge digne i adequat 11

Activitat 5. Drets de les dones 13

Activitat 6. Drets de les minories 15

Activitat 7. Dret a la llibertat dopini i dexpressi 19

Activitat 8. Dret a la veritat, justcia i reparaci 21

(Memria histrica)

Activitat 9. Drets de les persones refugiades i

la poblaci migrant 23

Fitxa de valoraci per al professorat 26

Editat per: Ciutats Defensores dels Drets HumansCoordinaci: Fons Catal de Cooperaci al DesenvolupamentAutoria: Montse Lpez Amat AHEAD - Associaci dEducadores i Educadors en Drets HumansJuliol 2017

SUMA

RI

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

1

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

Educaci en drets humansArt. 26.2 Declaraci Universal dels Drets Humans (DUDH)Declaraci de Nacions Unides sobre educaci i formaci en matria de drets humans

Drets civils i polticsArt. 1-21 Declaraci Universal dels Drets Humans (DUDH)Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics (PICP)

Dret a la pauArt. 3 i 28 Declaraci Universal dels Drets Humans (DUDH)Art. 2 Declaraci Universal dels Drets Humans Emergents (DUDHE)

Vida digna: habitatgeArt. 25 Declaraci Universal dels Drets Humans (DUDH)Art. 11 Pacte Internacional dels Drets Econmics, Socials i Culturals (PIDESC)

Drets de les donesArt. 1 i 2 Declaraci Universal dels Drets Humans (DUDH)Convenci sobre leliminaci de totes les formes de discriminaci contra la dona (CETFDCD)

Drets de les Minories Art. 1 i 2 Declaraci Universal dels Drets Humans (DUDH)Declaraci sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o tniques, religioses i lingstiques

Dret a la llibertat dopini i expressiArt. 19 Declaraci Universal dels Drets Humans (DUDH)

A01

A02

A03

A04

A05

A06

A07

DRET BREU RESUM COMPETNCIESEDAT

Joc de rol / Prioritzaci: Imaginem que hem de viatjar cap a una nova terra. Per tal darribar-hi hem de llanar tot all que no necessitem

Debat / Prioritzaci: Decidim quins articles del Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics escollim i parlem de la interdependncia entre drets

Teatre-imatge: Creem imatges sobre un conflicte o situaci de violncia. Posteriorment, representen com seria una imatge de pau en la mateixa situaci

Joc de rol / Debat: Reflexionem sobre les condicions dun habitatge digne i adequat mitjanant les situacions Viure sense.... A continuaci fem una breu representaci.

Vdeos / Debat: Visionat de tres vdeos i debat sobre estereotips sexistes amb prctica descolta activa intercanviat els papers doradora, oient i observadora

Joc de rol: Ens posem a la pell duna altra persona i es plantegen les desigualtats com a motiu de discriminaci i exclusi a les minories

Vdeo /Debat: Visionem curt dAmnista Internacional. Escrivim afirmacions o preguntes entorn a la llibertat dopini i expressi i fem debat en format peixera

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsic Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsic

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsicArtstica i cultural

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsicArtstica i cultural

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsic

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsic

Comunicativa,lingstica i audiovisualSocial i ciutadanaConeixement i la interacci amb el mn fsicArtstica i cultural

12+

12+

12+

12+

12+

+15

+15

QUADRE DACTIVITATS

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

Memria histrica i Dret a la veritat, a la justcia i a la reparaciResoluci 2005/66 sobre el dret a la veritat de la Comissi de Drets Humans de Nacions Unides

Dret de les persones refugiades i la poblaci migradaArt. 14 Declaraci Universal dels Drets Humans (DUDH)

A01

Edu

caci

en

D

rets

Hum

ans

Diana Avella(Colmbia)

Wafae Charaf(Marroc)

Valdnia Paulino(Brasil)

Aisha Dabo(Senegal-Gmbia)

Hatice Kamer(Kurdistan)

Aliya Harir(Pakistan)

Aisha Altubuly(Lbia)

Felipe Moreno(Espanya)

Lorella Praeli(EEUU)

A02

Dre

ts C

ivil

s i

Pol

tic

s

A03

Pau

A04

Hab

itat

ge

A05

Don

es

A06

Min

orie

s

A07

Lli

bert

at

dop

ini

i ex

pres

si

A08

Mem

ria

H

ist

rica

A09

Ref

ugia

des

i po

blac

i m

igra

nt

A08

A09

DRET BREU RESUM COMPETNCIESEDAT

Visionat / Debat: Visionem curt No penso callar dAminista Internacional. Escrivim afirmacions o preguntes entorn a la llibertat dexpressi i fem debat en format peixera

Joc de rol / Prioritzaci: Ens posem en la pell duna altre persona i segons les notcies decidim qu fem: si deixarem casa nostra o no, si deixarem casa nostra per en el nostre pas, o si deixarem el nostre pas

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsic Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Social i ciutadanaComunicativa,lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsicAutonomia, iniciativa personal i emprenedoria

15+

15+

ESQUEMA DE CORRESPONDNCIES

2

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

3

PresentaciCiutats Defensores dels Drets Humans s un projecte conjunt entre el Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament, la Comissi Catalana dAjuda al Refugiat, lInstitut de Drets Humans de Catalunya i lInstitut Catal Internacional per la Pau, amb la participaci de municipis catalans i altres institucions. El projecte vol donar a conixer la feina dels defensors i defensores dels drets humans al conjunt de la ciutadania dels municipis participants. Igualment es busca evidenciar i conscienciar a la ciutadania de les ciutats participants sobre la necessitat dintegrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.

Un dels principals objectius del projecte s sensibilitzar a les persones ms joves, no noms amb les visites de les persones defensores dels drets humans als centres educatius, sin tamb amb un treball a laula amb enfocament deducaci en drets humans, basat en metodologia participativa i vivencial. Aquest quadern que us presentem pretn ser una caixa deines daprenentatge significatiu tant per adquirir coneixements sobre drets humans, aix com, i sobretot, per tal que el jovent pugui desenvolupar les habilitats i actituds necessries per a la promoci i defensa dels drets humans.

El recurs pedaggic referent daquest quadern s el Manual Petit Compass dEducaci en Drets Humans per a Infants del Consell dEuropa, tradut al catal per AHEAD Associaci dEducadores i Educadors en Drets Humans. Algunes de les propostes didctiques

daquest quadern estan basades en activitats daquest manual, aix com en activitats de recursos pedaggics de Comissi Catalana dAjuda al Refugiat, Amnistia Internacional i Escola de Cultura de Pau. En tot cas, sobre les activitats de referncia podeu trobar ms informaci seguint lenlla de la proposta didctica.

Amb aquestes propostes vinculades a un dret en concret, els joves podran familiaritzar-se amb els drets humans mitjanant lexperincia viscuda tant en lactivitat com en la vida quotidiana, i daquesta manera podran sentir empatia amb les persones defensores dels drets humans i la seva tasca. Tot i que hi ha propostes per a la franja dedat a partir de 12 anys i, daltres per als i les joves a partir de 15 anys, us recomanem que valoreu la capacitat de reflexi del vostre grup, i us animem a adaptar daltres activitats encara que siguin una franja dedat superior o inferior.

En el segent quadre podreu trobar la relaci entre les persones defensores dels drets humans, les temtiques de drets humans que defensen, i les propostes dactivitats didctiques per treballar amb els i les joves segons el perfil de la persona defensora.

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

4

ACTIVITAT 1

Dret a l educaci en drets humans

Edat: +12

Objectius

Competncies

Materials

DesenvolupamentDuraci: 60 min

Valorar qu s indispensable per a la supervivncia i el desenvolupamentRelacionar les necessitats humanes amb els drets humans Reconixer el dret a rebre una educaci en drets humans

1. Demanem a les persones participants que simaginin que de cop i volta han demprendre viatge cap a una nova terra on no hi ha res i on construiran una nova societat, i que noms poden prendre tres coses amb elles. Han descriure una cosa a cada targeta. s tot lequipatge que semporten per a la vida a una nova terra on no hi ha cap civilitzaci desenvolupada. El viatge ser llarg i no podran tornar a casa seva.

2. Fem grups de cinc o sis persones. Cada persona ha de presentar al seu grup les seves tres opcions i explicar les raons de les seves decisions. A continuaci cada grup ha de consensuar un mxim de nou o dotze targetes (depenent del nombre de persones en els grups) que semportaran i que compartiran durant part del viatge.

4. Cada vegada que hi hagi una incidncia en el viatge, els grups han de decidir quines tres targetes han de descartar per tal de poder continuar. All que llencin no ho podran tornar a recuperar. Recollim les targetes que shan llenat i les apilem.

5. Anunciem que finalment hem arribat a la nova terra sans i estalvis. Donem temps perqu cada grup analitzi i prioritzi les targetes escollides en format escala o en format diamant posant-les en el full papergraf o DINA5.

6. Demanem als grups que pengin el seu full papergraf o DINA5. Com si es tracts duna exposici, convidem a les participants a que visitin i observin els altres papergrafs. A continuaci cada grup presenta el seu papergraf i analitzem entre totes el que ha escollit i prioritzat cada grup.

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsicAutonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Targetes en blanc o post-itsFulls de papergraf o DINA5: un per cada grupRetoladors de colorsCinta adhesiva

3. El grup comena el viatge i comencem a explicar la histria del viatge on succeeixen tres incidents que ho dificulten, com per exemple:

1) estan cansades i no poden carregar tant2) han de saltar un mur i tan carregades no poden3) han damagar-se de la policia i amb tanta crrega se les veu ms

5

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

Activitat basada en 25. Navegant cap a una terra promesa del Petit Compass. Manual dEducaci en Drets Humans per a Infants del Consell dEuropa, tradut i adaptat per AHEAD - Associaci dEducadores i Educadors en Drets Humans.

REFLEXIONEM:

Quines diferncies hi havia en els grups a lhora de decidir qu haveu de prescindir i qu era imprescindible? Com ho heu solucionat?

Sn molt diferents les coses escollides per cada grup i les seves prioritzacions?

Teneu tot el que necessiteu per sobreviure? I tot el que necessiteu per crixer i desenvolupar-vos?

Heu pensat principalment en la vostra supervivncia fsica o tamb en les vostres necessitats emocionals, espirituals i socials?

Tothom t les mateixes necessitats? Qui pot ser que tingui necessitats diferents?

Quines targetes representen coses que potser voldrem, per no sn necessries per a la supervivncia? I quines per a la supervivncia? I quines per crixer i desenvolupar-nos?

Creieu que s important conixer els drets humans? Per qu?

Creieu que tenim dret a la protecci dels drets humans ? Per qu?

Quines accions podem fer nosaltres per la promoci, protecci i defensa dels drets humans?

RECOMANACIONS

Expliquem que els drets humans estan basats en les necessitats humanes, tot all que necessitem per sobreviure, crixer i desenvolupar-nos correctament i viure una vida amb dignitat. Alguns sn necessaris per sobreviure, daltres sn necessaris per viure b i desenvolupar-se. Cap persona no en t prou amb noms sobreviure.

Insistim en el fet que tothom necessita tots els drets humans i que tothom t dret a conixer quins sn els drets humans, a protegir-los i defensar-los, i a tenir una educaci basada en drets humans.

La practicitat dels elements escollits per les participants dependr de la seva maduresa, aix com daltres factors que simaginin. No hi ha respostes correctes o incorrectes quan es tracta delecci personal, encara que pot haver-hi algunes opcions ms prctiques que daltres.

PROPOSTES DE CONTINUTAT

Demanem als grups que revisin i afegeixin altres necessitats i drets per tal de construir una nova societat on conviure totes.

Fem una revisi i anlisis de la Declaraci Universal dels Drets Humans per identificar on sn reconeguts els drets necessaris per viure, crixer i desenvolupar-nos.

http://aheadedu.org/petitcompass/

6

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

ACTIVITAT 2

Drets civils i poltics

Edat: +12

Objectius

Competncies

Materials

Desenvolupament

Duraci: 60 min

Entendre que els drets sn universals, inalienables i interdependentsFamiliaritzar-se amb els drets civils i poltics i amb el Pacte Internacional que els recullPrioritzar i arribar a un consens mitjanant el debat

1. Comencem lactivitat amb una pluja didees sobre els drets humans per veure com de familiaritzat est el grup i/o per refrescar el que ja han aprs anteriorment sobre els drets humans.

2. Fem grups de dos a quatre persones i donem a cada grup dues Targetes de Drets, paper i bolgraf. A continuaci, llegeixen els dos articles que tenen a les targetes i han de decidir quin dels dos s ms important. Llavors escriuen les raons per haver escollit un dret en comptes de laltre.

4. De nou, recollim les targetes de drets menys importants i fem una llista amb el ttol Drets menys importants en un papergraf o a la pissarra.

5. Quan els grups han pres la seva darrera decisi, demanem a cada grup que llegeixi en veu alta la Targeta de Drets Humans que han escollit com la ms important i expliquen els motius dhaver fet aquesta elecci. A mesura que els van llegint, fem una llista amb el ttol Els nostres drets. Noms quedaran de dos a quatre drets, depenent de la grandria del grup.

REFLEXIONEM:

Ha estat difcil posar-se dacord? Per qu?

Per qu heu escollit un dret en comptes dun altre?

Escoltant els arguments dels altres, heu canviat dopini respecte a un dret que creieu ms important? Per qu?

Esteu dacord amb els motius que els altres grups han donat per les seves eleccions? Per qu? Tothom t els mateixos drets? Tothom t tots els drets?

Aquests drets comporten responsabilitats? Quines?

Quines sn les persones o els collectius ms vulnerables en aquest sentit?

Quins exemples especfics tenim de la interrelaci entre els drets (p. ex. el dret a leducaci i el dret a la informaci)

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsic

Paper i bolgrafsPapergraf i retoladors o pissarra i guixTargetes de Drets suficients per a la meitat del nombre de persones participants (veure material complementari)

3. Recollim les targetes de drets menys importants. Demanem a cada grup de quatre que, amb el dret que han escollit, sajunti amb un altre grup de quatre. En aquest grup de vuit, repeteixen el primer pas i decideixen quin dels drets de les dues targetes s ms important per a les persones participants i escriuen els seus arguments.

7

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

RECOMANACIONS

Expliquem que els drets humans sn universals, indivisibles, inalienables i interdependents, tal com diu la Declaraci Universal dels Drets Humans.

Expliquem que les targetes de drets que shan fet servir sn alguns dels drets recollits en el Pacte Internacional sobre els Drets Civils i Poltics i la diferncia amb el Pacte Internacional sobre els Drets Econmics, Socials i Culturals.

Si el grup s nombrs, demanem que els grups de vuit persones sajuntin amb un altre grup de vuit i tornin a decidir quin dels drets de les dues targetes s ms important i que escriguin els seus arguments. Finalment demanem que els dos grups de setze persones exposin els drets escollits i arribin a un consens sobre quin dret s ms important mitjanant el debat. Tamb podem comenar per fer grups de tres o quatre persones depenent del nombre de persones participants.

PROPOSTES DE CONTINUTAT

Fem una recerca dels articles corresponents als drets en el Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics per llegir el seu redactat complert i adaptar-ho al nostre llenguatge.

Consensuem i redactem entre tots i totes un conveni amb drets i responsabilitats que considerem ms importants pel propi grup i/o centre educatiu.

Activitat basada en 23. Ms important...per a qui? del Petit Compass. Manual dEducaci en Drets Humans per a Infants del Consell dEuropa, tradut i adaptat per AHEAD - Associaci dEducadores i Educadors en Drets Humans.

http://aheadedu.org/petitcompass/

8

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

TARGETES DE DRETS RELACIONATS AMB ELS ARTICLES DEL PACTE INTERNACIONAL DE DRETS CIVILS I POLTICS

DRET A LA LLIURE DETERMINACI DELS POBLES

DRET A NO SER SOTMESA A LESCLAVITUD NI A TREBALLS FOROSOS

DRET A LA PRIVACITAT I A LA SEVA PROTECCI PER LA LLEI

DRETS DELS INFANTS A GAUDIR DE MESURES DE PROTECCI PER PART TANT DE LA SEVA FAMLIA, DE LA SOCIETAT I DE LESTAT

DRET A LA IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES

DRET A LA LLIBERTAT I SEGURETAT DE LA PERSONA I A NO SER ARRESTADA O DETINGUDA DE MANERA ARBITRARIA

DRET A LA LLIBERTAT DE PENSAMENT, CONSCINCIA I RELIGI

DRET A PARTICIPAR EN ELS ASSUMPTES PBLICS, AL VOT I A SER ELEGIDA

DRET A LA VIDA

DRET A LA LLIBERTAT I AL LLIURE MOVIMENT

DRET A LA LLIBERTAT DOPINI I EXPRESSI

DRET A LA IGUALTAT DAVANT LA LLEI A UNA MATEIXA PROTECCI

DRET A NO SER SOTMESA A TORTURES NI A PENES O TRACTES CRUELS, INHUMANS O DEGRADANTS

DRET A LA IGUALTAT DAVANT LA LLEI, I A LA PRESUMPCI DINNOCNCIA FINS QUE ES PROVI LA CULPABILITAT

DRET A LA LLIBERTAT DASSOCIACI

DRET DE LES MINORIES RELIGIOSES, TNIQUES O LINGSTIQUES A GAUDIR DE LA SEVA CULTURA, PRACTICAR LA SEVA RELIGI I FER SERVIR LA SEVA PRPIA LLENGUA

Article 1 PIDCP

Article 8 PIDCP

Article 17 PIDCP

Article 24 PIDCP

Article 3 PIDCP

Article 9 PIDCP

Article 18 PIDCP

Article 25 PIDCP

Article 6 PIDCP

Article 12 PIDCP

Article 19 PIDCP

Article 26 PIDCP

Article 7 PIDCP

Article 14 PIDCP

Article 22 PIDCP

Article 27 PIDCP

9

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

ACTIVITAT 3

Dret a la PauEdat: +12

Objectius

Competncies

Materials

DesenvolupamentDuraci: 60-90 min

Reflexionar sobre la violncia: les seves raons i formes i les possibles respostesDesenvolupar de manera vivencial formes no violentes de resoldre els conflictesPrendre conscincia de les prpies emocions i sentir empatia amb les dels altres

1. Parlem sobre el tema de la violncia amb les persones participants fent les segents preguntes i anem recollint les respostes en un papergraf o pissarra:

Qu s per vosaltres la violncia?

Quines formes de violncia hi ha? (fsica, verbal i psicolgica)

Davant duna acci de violncia: quins sn els rols de les persones que hi participen? (autor/a, vctima, testimoni que no ajuden o persones que ajuden)

Com i en quins mbits exercim o vivim la violncia entre nosaltres? (aula, escola, amistats, famlia, barri o ciutat) I com ens afecta en les nostres emocions? I en les nostres relacions?

En quins mitjans sens transmet violncia? (videojocs, mitjans de comunicaci, pellcules, xarxes socials) I com ens afecta en les nostres emocions? I en les nostres relacions?

2. Fem grups de 4 a 6 persones. Expliquem a cada grup que tenen 5 minuts per parlar sobre situacions de conflicte que hagin viscut o observat com a violentes en diferents mbits i/o mitjans. Procurem que hi hagi diversitat.

4. Demanem a cada grup que representi la seva imatge. La resta de participants observa i comenta qu creu que succeeix a la imatge. El grup que la presenta, per, no pot fer cap comentari en relaci a les valoracions. REFLEXIONEM:

Qui exerceix la violncia? Qui la pateix? Quins sn i que fan els/les testimonis?

Quins sentiments o emocions us provoca lescena i cadascun dels personatges?

5. A continuaci demanem a les participants que tornin a treballar en grups per parlar de com la mateixa situaci o conflicte que han representat abans es podria representar amb una imatge de no-violncia, s a dir, com seria la imatge de pau daquesta situaci amb idees concretes de resoluci, suport i protecci.

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualArtstica i cultural

Fulls de papergraf o pissarraFulls i bolgrafs

3. Cada grup ha descollir una situaci de violncia sobre la qual sha parlat i ha de crear una imatge de no pau esttica o congelada per mostrar-la als altres. Recordem que totes les persones del grup han de tenir un paper, que han de representar sense cap mena de so o moviment i expressant amb tot el cos, especialment amb lexpressi facial, les emocions de cada personatge.

10

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

6. Cada grup representa la seva imatge de pau per a les altres participants. Es torna a destinar una estona a un petit debat desprs de cada representaci. El grup que representava la imatge pot explicar quina era la situaci exacta que volia representar abans i ara. REFLEXIONEM:

Quina diferncia hi ha en relaci a lanterior imatge?

Quins sentiments o emocions us provoca la nova imatge?

Qu creieu que ha passat entre una imatge i laltre?

7. Convidem a la resta de participants que suggereixin altres possibles imatges de pau i que el grup les representi de nou. Tamb podem convidar a les persones que proposin la resoluci que sincorporin a la nova imatge de pau per modificar-la.

REFLEXIONEM:

Com us he sentit representant les imatges de no pau?

Ha estat difcil trobar una imatge de pau? Per qu?

Com us he sentit representant les imatges de pau?

Us heu inspirat en alguna experincia prpia o propera per fer les imatges? Quines?

Creieu que existeix el dret a la pau? Quins altres drets hi estan relacionats?

Com es vulnera aquest dret? I com es pot protegir? Creieu que hi ha violncia quan no es poden satisfer les necessitats bsiques i en sn negades? En quines situacions hi ha aquesta violncia estructural?

Quines actituds sn necessries per resoldre els conflictes de manera constructiva i positiva, s a dir, per promoure el dret a la pau?

RECOMANACIONS

Si en el grup hi ha persones que han estat vctimes de violncia, hem de ser especialment curoses a lhora de tractar el tema i valorar si la persona i la resta de participants estan preparades per parlar sobre situacions personals. Podem proposar que sinspirin en situacions o missatges de violncia que reben en els mitjans de comunicaci i les xarxes socials.

Introdum lactivitat fent alguns exercicis expressi democions mitjanant el cos i lexpressi facial (tristesa, por, rbia, alegria, vergonya, fstic, impotncia, etc) per tal de fer escalfament i que connectin amb els sentiments i/o reaccions dels personatges. Les animem que observin les seves prpies emocions i sentin empatia amb les de laltra.

PROPOSTES DE CONTINUTAT

Fem fotografies de les imatges per realitzar una exposici amb reflexions i propostes sobre el dret a la pau, com prevenir la violncia i com construir formes no violentes per resoldre els conflictes.

Fem visionat de les Cpsules de pau del Institut Catal Internacional per la Pau on persones darreu del mn i de contextos diferents responen a la pregunta qu s per a tu la pau? Demanem als grups que en facin una cpsula responent a la mateixa pregunta.

11

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

ACTIVITAT 4

Dret a un habitatge digne i adequat

Edat: +12

Objectius

Competncies

Materials

Desenvolupament

Duraci: 60-90 min

Desenvolupar la comprensi del que significa un habitatge digne i adequatFomentar lempatia cap a les persones que viuen en habitatges inadequats, assentaments precaris o sense llarReflexionar sobre els diferents impactes que causa lhabitatge inadequat en diferents grups en situaci de risc o vulnerabilitat

1. Demanem a les persones participants que facin una pluja didees sobre qu significa un habitatge inadequat o no digne. Fem el llistat a la pissarra o en un full papergraf. Exemples: sense electricitat, sense bany, sense accs a laigua potable, sense mitjans per eliminar les escombraries, sense espai suficient per a tota la famlia, sense sentir-se segur, sense casa.

2. Dividim a les participants en grups petits i repartim a cada grup una targeta amb la frase Viure sense... amb una de les condicions anomenades. Segons el nombre de condicions i de grups podem repartir ms duna targeta a cada grup.

4. Demanem a les participants que identifiquin diferents grups de persones que poden veures especialment afectades per la situaci dhabitatges inadequats, o que visquin en assentaments precaris o sense llar. Fem el llistat a la pissarra o en un full papergraf. Exemples: pobles indgenes, persones refugiades, minories tniques, persones amb capacitats fsiques o mentals diferents, persones sense recursos econmics, dones i infants. Demanem als grups que tornin a reflexionar sobre la seva targeta tenint en compte aquests grups de persones.

5. Una vegada han reflexionat, demanem als grups que preparin una breu representaci (3-5 minuts) per descriure com seria la vida sense aquestes condicions. A continuaci demanem a cada grup que representi el que hagi preparat.

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsic

Pissarra o full papergrafTargetes en blanc i retoladors

3. Demanem que cada grup reflexioni sobre com serien les seves vides si visquessin en una llar sense una daquestes condicions. Per exemple: Que passaria si noms poguessin anar al bany una vegada al dia o hagussim danar a banyar-nos a un bany pblic?

Quines coses no podrem fer si no tingussim electricitat a casa?

Quins problemes o dificultats tindrem si visqussim sense....?

Com ens sentirem fsica i emocionalment?

12

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

REFLEXIONEM:

Com us heu sentit fent el paper dhaver de viure sense aquestes condicions?

A quins problemes o dificultats heu hagut de fer front?

Quins sn els problemes o dificultats comuns a les que fan front els diferents grups en situaci de risc o vulnerabilitat que hem anomenat?

Hi ha algun problema o dificultat especfica pels diferents grups en situaci de risc o vulnerabilitat? Quins?

Per qu creieu que els diferents grups en situaci de risc o vulnerabilitat experimenten aquestes dificultats? On es troben les causes daquestes situacions de risc o vulnerabilitat?

Com afectaria en la vostra vida diria viure sense...?

Hi ha persones en la nostra comunitat o barri que viuen sense... ms duna daquestes condicions?

Com creieu que es poden sentir?

Com afecta aix als seus drets humans?

Qui ha de garantir el dret a lhabitatge?

Quins altres drets sn vulnerats amb aquestes condicions?

Quines accions podem fer per sensibilitzar sobre aquesta vulneraci de drets?

RECOMANACIONS

Si en el grup hi ha persones que estan o han estat vivint en alguna daquestes condicions de vivenda inadequada, hem de ser especialment curoses a lhora de tractar el tema i valorar si la persona i la resta de participants estan preparades emocionalment per parlar sobre situacions personals.

Ens assegurem que les participants comprenen qu s un habitatge digne i adequat: que no s noms tenir una casa, sin que les persones han de tenir tamb accs a aigua potable segura; energia per a la cuina, la calefacci i les llums; sanejament que inclogui installacions per rentar i rentar-se i clavegueram; mitjans per guardar aliments, per eliminar residus, per drenatge i serveis demergncia; aix com altres necessitats com que siguin estructuralment slides, sentir-se segura i poder descansar.

PROPOSTES DE CONTINUTAT

Fem una recopilaci de fotografies, vdeos, articles, missatges, campanyes, histries, poemes, paraules sobre el que significa una llar i el que significa perdre-la.

Fem un collage sobre qu significa un habitatge digne i adequat.

Activitat basada en Mdulo 2: La vivienda es un derecho humano del Dossier Respeta mis derechos, respeta mi dignidad dAmnista Internacional

13

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

ACTIVITAT 5

Dret de les donesEdat: +12

Objectius

Competncies

Materials

DesenvolupamentDuraci: 45-60 min

Demostrar com els estereotips de gnere creen discriminaciAnalitzar ls del llenguatge i els missatges sexistes als mitjans de comunicaci, xarxes socials i a la societat en generalFacilitar lescolta activa, la confiana en expressar-se i lobservaci

1. Demanem a les persones participants que formin grups de tres: sent una persona loradora, una loient i una lobservadora.

3. Una vegada passats els cinc minuts, demanem a les observadores que ofereixin un resum de qu ha escoltat i com han sigut les habilitats dexpressi i descolta per part de loradora i de loient.

2. Expliquem que es visualitzaran tres vdeos i desprs de cada vdeo:

a) loradora te cinc minuts per explicar a loient quina reflexi fa sobre del que ha vist i com se sent davant del que ha vist;

b) loient ha descoltar i assegurar-se que entn quin s el punt de vista de loradora, fent les preguntes que consideri necessries; i

c) lobservadora pren nota de les habilitats de comunicaci de loradora i de loient. No ha de participar en el debat, sin observar-ho acuradament, resistint fer qualsevol suggeriment de millora o daclariment fins que hagi acabat el temps.

4. A cada passi de vdeo, demanem als grups que intercanvin els seus papers doradora, observadora i oient fins que cada persona del grup hagi tingut una oportunitat de ser oradora, oient i observadora.

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualArtstica i cultural

Ordinador amb altaveus i accs a internet, projector i pantalla per visualitzar i escoltar els segents vdeos: REXONA Super Woman - thehudsonstore Publicidad Axe boat anuncio spot Axe twist 2010 (HQ) -piensamarketing Nios vs. Moda - Yolanda Domnguez Esta chica critica las camisetas de nia - Hazte Pequeo

14

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

REFLEXIONEM:

Hi ha res daquesta activitat que us hagi sorprs?

Quina s la imatge que es dona del noi/home i de la noia/dona en cada vdeo?

Creieu que sn imatges discriminatries/estereotipades? Per qu?

Per qu penseu que les persones tenen diferents opinions sobre aquestes imatges?

Hi ha hagut arguments de les vostres companyes que us hagin fet canviar el vostre posicionament? Per qu?

Hi ha altres imatges, frases o paraules que discriminin segons si ets noi o noia? Quines? A qu creieu que s degut?

Qu passa quan un noi o noia no est dacord amb aquestes imatges, paraules o frases i vol ser o actuar duna altra manera? Us heu trobat mai amb alguna situaci com aquesta? Com us veu sentir i qu veu fer?

Han aconseguit transmetre les oradores les seves idees i sentiments sobre el tema?

Heu trobat profits parlar amb una persona que estava emprant habilitats descolta activa?

Com ha sigut per loient? Ha sigut difcil escoltar i no interrompre per fer un comentari o afegir la teva prpia opini? I per lobservadora?

RECOMANACIONS

Tenim cura i conscincia dels propis estereotips de gnere i de les prpies actituds sexistes i les compartim amb les participants per tal de mostrar com es poden detectar i trencar els estereotips.

Realitzem una pluja didees sobre qu fa que una persona sigui una bona oradora/oient/observadora i quines habilitats sn necessries perqu hi hagi una escolta activa i un dileg constructiu.

PROPOSTES DE CONTINUTAT

Fem dos llistats sobre frases o imatges estereotipades en relaci als homes i les dones en anuncis, canons, vdeos, articles o xarxes socials.

Per grups de mxim 5 persones escollim una frase o imatge estereotipada per tal de crear un vdeo (entrevista, can, curt, etc.) que transmeti un missatge sensibilitzador sobre com transformar aquest estereotip.

15

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

ACTIVITAT 6

Drets de les minoriesEdat: +15

Objectius

Competncies

Materials

Desenvolupament

Duraci: 60-90 min

Promoure lempatia amb les persones que pertanyen a minories tniques, religioses, lingstiques i socialsFomentar la comprensi de la diversitat i les relacions interculturalsPrendre conscincia sobre la desigualtat doportunitats a la societat

1. Expliquem que aquesta activitat s un joc de rol i creem un ambient tranquil amb msica suau de fons. Convidem a les persones participants a asseures (preferiblement en el sl) i a romandre en silenci durant una estona, fent respiracions profundes amb els ulls tancats.

2. Repartim les targetes de rols a les participants i els hi demanem que les llegeixin, les guardin i no les mostrin a ning. Per ajudar a les participants a construir un retrat dels seus rols i de les seves vides, les convidem a pensar un nom pel seu personatge i llegim alguna de les segents preguntes amb pauses:

Com era la teva infantesa? En quin tipus de casa vas viure? Quantes persones hi viveu? Qui formava part de la teva famlia? Quina classe de jocs vas jugar? Amb qui jugaves? Qu tagradava fer? Anaves a lescola? A quina escola? Quines matries tagradaven ms? Quin tipus de treball tenia el teu pare? I la teva mare? Qu fieu durant les vacances?

Com s la teva vida diria ara? On vius? Amb qui? La teva famlia s diferent a la de la infantesa? I les teves amistats? Treballes? En qu? Amb els diners que guanyes en tens prou per cobrir les teves necessitats? Qu fas al mat, a la tarda, a la nit? Qu fas en el teu temps lliure? Qu fas en les teves vacances?

Qu et fa feli? Qu temociona? Qu tenfada? Qu et posa trist? A qu tens por?

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsic

Targetes de rols i situacions (veure material complementari)Un espai obert Un aparell dudio i msica tranquilla i suau.

3. Demanem a les participants que romanguin en silenci absolut formant una fila, una al costat de laltra (com en una lnia de partida). Els hi fem saber que es llegir una llista de situacions. Cada vegada que puguin contestar s a la situaci, hauran de fer un pas al capdavant. En cas contrari, hauran de romandre en el lloc on estan i no moures. Si la frase pot ser certa per a aquesta persona que estan imaginat, llavors, han davanar un pas endavant. Si no, shan de quedar quiets.

16

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

4. Llegim les situacions duna a una. Es fa una pausa entre elles per donar temps a les participants que facin, o no, un pas al capdavant i mirar al voltant per fixar-se en les posicions de les altres participants. Les convidem a respirar profundament cada vegada que decideixen sobre una situaci i revisin com se senten i com est el seu cos.

5. Al final, convidem a les participants a fixar-se en les seves posicions finals. Llavors els hi donem un parell de minuts per sortir del rol abans de passar a la reflexi (per exemple: respirant, comptant fins a tres i dient en veu alta el seu nom propi).

REFLEXIONEM:

Qu ha passat en aquesta activitat? Com us sentiu? Com est el vostre cos?

Us ha estat fcil o difcil de fer el rol que us ha tocat? Per qu?

Com us heu construt la identitat daquesta persona a qui representveu? Us heu inspirat en alguna persona?

Com us heu sentit imaginant-vos com aquesta persona? Tenia quelcom amb com amb vosaltres?

Com us heu sentit quan fieu un pas endavant? I quan no?

Si fieu passes endavant sovint, quan us heu adonat que la resta no avanaven tant com vosaltres?

Per qu creieu que la persona que representveu avanava o no avanava?

Heu sentit en cap moment que no es respectaven o que es vulneraven els vostres drets humans?

Creieu que aix que ha passat aqu passa tamb en el mn que vivim? Per qu creieu que passa?

Qu fa que algunes persones tinguin ms o menys oportunitats que a daltres? Qu fa que hi hagi desigualtats socials?

RECOMANACIONS

Modifiquem o creem les prpies targetes de rol de manera que siguin properes a la realitat de les participants i al context actual, mantenint lequilibri de gnere i diversitat i tenint cura devitar posar en evidncia participants que es puguin trobar en una situaci personal massa semblant a la duna targeta de rol en concret.

Per tal demfatitzar limpacte de veure com va creixent la distncia entre les participants, adaptem els rols de manera que noms unes poques persones puguin avanar, s a dir, que puguin contestar s.

Parem especial atenci a les participants que es puguin trobar inquietes, tocades emocionalment, que no aconsegueixin sortir del rol un cop acabat lexercici, o que mostrin un comportament poc habitual, i intentem parlar individualment amb aquestes persones.

PROPOSTES DE CONTINUTAT

Fem una recerca sobre les minories que hi ha al municipi: quines dificultats, oportunitats i reptes tenen, quines aportacions fan a la comunitat i quins deures i responsabilitats tenen cap a aquestes persones elles mateixes, la comunitat i el govern

Convidem a representants de minories o de grups de suport presents al municipi per tal que comparteixin les seves dificultats, reptes i aportacions.

NOTA: Activitat adaptada de 37. Un pas endavant del Petit Compass. Manual dEducaci en Drets Humans per a Infants del Consell dEuropa, tradut i adaptat per AHEAD - Associaci dEducadores i Educadors en Drets Humans.

http://aheadedu.org/petitcompass/

17

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

PROPOSTES DE TARGETES DE ROLS

ETS UNA MARE SOLTERA SENSE FEINA EN UN BARRI PERIFRIC DUNA GRAN CIUTAT DAMRICA LLATINA

ETS UNA NOIA ROMA QUE MAI VA ACABAR LESCOLA I QUE ES DEDICA A LA VENDA AMBULANT

ETS UNA PERSONA GRAN QUE VA MIGRAR ALS ESTATS UNITS DES DUNA COMUNITAT INDGENA A CHIAPAS (MXIC)

ETS UNA PERSONA ADDICTA A LHERONA QUE HA ESTAT VARIES VEGADES A REHABILITACI

ETS FILL DUN IMMIGRANT XINS QUE T UN PRSPER COMER DE MENJAR RPID

ETS EL PROPIETARI DUNA EMPRESA DIMPORTACIONS I EXPORTACIONS DIVORCIAT

ETS UNA ESTUDIANT UNIVERSITRIA, FILLA DEL GERENT DUNA OFICINA BANCRIA

ETS UNA PERSONA A QUI HAN DIAGNOSTICAT UNA MALALTIA MENTAL

ETS UN JOVE AMAZIC DE LA REGI DEL SHARA-SAHEL, SENSE FEINA NI LLAR, QUE VA EMIGRAR AMB NOMS 12 ANYS

ETS UNA DONA LESBIANA EDUCADA EN LISLAM PELS TEUS PARES QUE VAN EMIGRAR DES DE MARROC

ETS UNA PERSONA QUE NOMS ES POT MOURE EN CADIRA DE RODES

ETS LA FILLA DE LAMBAIXADOR DE NORUEGA EN EL PAS ON VIUS

ETS UNA PERSONA REFUGIADA DAFGANISTAN I NO HAS POGUT REUNIR ENCARA LA TEVA FAMLIA

ETS UNA DONA JOVE AMB VIH POSITIVA PORTADA AMB ENGANY DES DUCRANA PER TRFIC DE BLANQUES

18

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

Mai has passat per una dificultat financera greu.

Tens un habitatge adequat amb electricitat,

aigua, telfon i televisor.

Pots utilitzar i beneficiar-te dinternet.

Sents que el teu idioma, religi i cultura sn

respectats en la societat en la qual vius.

Pots parlar i llegir la teva llengua materna ms

enll del teu mbit familiar.

Sents que la teva opini en assumptes socials

i poltics sn importants, i que els teus punts de

vista sn escoltats.

Altres persones et consulten sobre diferents

assumptes.

No tens por de ser detinguda per la policia.

Saps a on anar per demanar consell i ajuda

quan ho necessites.

Tens protecci social i mdica adequada a les

teves necessitats.

Pots anar de vacances una vegada a lany.

Pots convidar a les teves amistats a sopar a

casa teva.

Mai thas sentit discriminada a causa de la teva

identitat de gnere o orientaci sexual.

Sents que pots estudiar i pots escollir la teva

professi.

PROPOSTES DE SITUACIONS No tens por a ser assetjada o atacada als

carrers, mitjans o xarxes socials.

Pots votar en les eleccions nacionals i locals.

Pots celebrar les festes religioses ms

importants amb els teus familiars i amistats.

Pots participar en un seminari internacional o

anar de vacances a lestranger.

Pots anar al cine, teatre o concerts almenys una

vegada al mes.

No tens por pel teu futur i el de la teva famlia.

Pots comprar roba nova almenys una vegada

cada tres mesos.

Pots enamorar-te de la persona de la teva

elecci sense prejudicis socials.

Pots anar de la m de la teva parella al carrer

sense por a agressions o insults.

Sents que les teves competncies sn aprecides

i respectades en la societat en la qual vius.

Tens una vida interessant i ets positiu sobre el

teu futur.

19

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

ACTIVITAT 7

Llibertat dopini i expressi

Edat: +12

Objectius

Competncies

Materials

DesenvolupamentDuraci: 60 min

Entendre el dret a la llibertat dopini i expressi i les seves limitacions o vulneracionsComprendre la importncia de la participaci en les societats democrtiques Millorar les aptituds personals per tal dassolir el consens

1. Visualitzem el vdeo breu No penso callar dAmnistia Internacional. Desprs de la visualitzaci demanem a les persones participants quines idees i emocions expressen les persones protagonistes en relaci a la llibertat dopini i expressi.

3. Demanem a les participants que per parelles escriguin en una targeta una afirmaci o pregunta sobre lexercici de la llibertat dopini i expressi i les seves limitacions o dificultats. Recollim les targetes i fem una tria per proposar en el debat.

4. Situem quatre cadires en un cercle al centre de la sala, apuntant cap al centre (s a dir, formant una ronda). Dues de les cadires representaran opinions a favor de lafirmaci (amb cartell enganxat que posi a favor) i dues en contra de la mateixa (amb cartell enganxat que posi en contra). Aquestes cadires formen la peixera. Se situen ms cadires als voltants per fora del cercle intern, tamb apuntant al centre.

5. A continuaci expliquem les pautes per fer un debat en format peixera: Quatre persones ocupen les cadires de la peixera. Aquestes participants sn els peixos. La resta de les participants seuen en les cadires addicionals per fora de la peixera i sn les observadores. No pot quedar mai cap cadira buida a la peixera, ni poden estar les mateixes quatre persones en el debat tota lestona.

2. Demanem a les participants que facin una pluja didees sobre les limitacions o vulneracions que es poden donar en la llibertat dopini i expressi, tant al nostre entorn ms proper (aula, escola, famlia, amistats) com en altres entorns (en lmbit municipal, estatal i internacional). Social i ciutadana

Comunicativa, lingstica i audiovisualArtstica i cultural

Ordinador amb accs a internet i altaveusProjector i pantallaTargetes en blanc i retoladorsCadires (tantes com persones participants)Dos cartells a favor i en contra

Solament els peixos poden parlar. Tothom que vulgui expressar la seva opini sapropar a la peixera i far un copet a lesquena de la persona a la qual vol substituir (tenint en compte si est a una cadira a favor o en contra). Sevitar entrar a la peixera per a repetir arguments.

Establim un temps de debat per a cada tema; es podr tallar abans si es creu que shan esgotat els arguments.

20

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

REFLEXIONEM:

Com us sentiu ara? Com us heu sentit durant el debat?: o Quan reu peixos opinant? o Quan reu observadores sense poder opinar? o Quan us han fet el copet a lesquena per sortir de la peixera?

Ha estat fcil escoltar els arguments dels altres? Ha estat fcil pensar i expressar arguments?

Han canviat les vostres idees a mesura que escoltveu nous arguments?

Creieu que s important que totes participem expressant la nostra opini? Per qu?

Amb quines idees us quedeu de tot el que sha parlat?

Per poder tenir una opini i expressar-la, que necessitem prviament? (dret a la informaci i dret a participar)

Quan i perqu es poden veure limitades o vulnerades la llibertat dopini i expressi? Existeix censura al nostre pas? A lescola? A la ciutat? En quins altres llocs del mn?

RECOMANACIONS

Modifiquem o creem les prpies targetes de rol de manera que siguin properes a la realitat de les participants i al context actual, mantenint lequilibri de gnere i diversitat i tenint cura devitar posar en evidncia participants que es puguin trobar en una situaci personal massa semblant a la duna targeta de rol en concret.

Per tal demfatitzar limpacte de veure com va creixent la distncia entre les participants, adaptem els rols de manera que noms unes poques persones puguin avanar, s a dir, que puguin contestar s.

Parem especial atenci a les participants que es puguin trobar inquietes, tocades emocionalment, que no aconsegueixin sortir del rol un cop acabat lexercici, o que mostrin un comportament poc habitual, i intentem parlar individualment amb aquestes persones.

PROPOSTES DE CONTINUTAT

Fem una recerca sobre persones que han defensat la llibertat dopini i expressi arreu del mn (periodistes, activistes de drets humans, ciberactivistes).

Fem un article dopini en relaci al que hem aprs amb aquesta activitat i ho publiquem al blog del nostre centre educatiu.

21

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

ACTIVITAT 8

Memria histrica

Edat: +15

Objectius

Competncies

Materials

Desenvolupament

Duraci: : 90 minuts per preparar i compartir i 1-2

hores per fer entrevistes

Fomentar lempatia amb la poblaci que va patir els impactes de la guerra civil i la dictadura a lEstat EspanyolConixer la vulneraci de drets civils i poltics durant la guerra civil i la dictadura a lEstat EspanyolReflexionar sobre les dificultats de la reconciliaci

1. Contextualitzem lactivitat en la guerra civil i la dictadura a lEstat Espanyol i expliquem que en grups de tres persones tindran dues setmanes per fer una entrevista a alguna persona que hagi viscut els impactes duna i/o laltre.

2. Per facilitar lentrevista, es pot fer una pluja didees del que es podria preguntar.

Social i ciutadanaComunicativa, lingstica i audiovisualConeixement i la interacci amb el mn fsicAutonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Gravadora o paper i llapis per prendre apunts

3. Una vegada fetes les entrevistes, sen comparteix els resultats.

Com va viure la guerra civil i/o la dictadura?

Quines conseqncies va tenir en la seva vida diria i en el seu entorn?

Com era la relaci amb persones de laltre bndol?

Com es va fer per, un cop acabada la guerra, reprendre la coexistncia?

Qu shagus pogut fer millor?

22

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

REFLEXIONEM:

Qu us han semblat les entrevistes?

Com us heu sentit fent de periodistes?

Qu s el que us ha cridat ms latenci?

Hi ha hagut desacords com a grup a lhora de preparar i fer lentrevista? Com ho heu solucionat?

Quines conseqncies va tenir la guerra civil i la dictadura en la poblaci?

Quin impacte va tenir en grups especialment vulnerables?

Quines vulneracions de drets ens van donar?

Quins factors van facilitar la coexistncia entre els bndols? Quins factors la van dificultar?

Penseu que la reconciliaci va ser efectiva? En qu si? En qu no?

RECOMANACIONS

Introdum els durs sentiments que shan de fer front quan hi ha un enfrontament en una mateixa comunitat, o fins i tot familiars amb qui fins poc abans shavia conviscut, i quins grups de persones van patir especialment els impactes de la guerra civil i la dictadura. Podem preguntar si alguna persona del grup t algun exemple per compartir de persones de la mateixa famlia, poble o barri que estiguessin en bndols enfrontats o que fos perseguida o torturada durant la guerra civil o la dictadura.

Si els grups no tenen cap persona coneguda que hagi viscut la guerra civil o la dictadura, els convidem a investigar i contactar entitats i institucions especialitzades en memria histrica per tal que puguin obtenir ms informaci.

Pot ser interessant seleccionar les persones a entrevistar de forma que es pugui tenir la percepci dels dos bndols, i poder aix contrastar les percepcions.

PROPOSTES DE CONTINUTAT

Publiquem les entrevistes i/o un article en el blog de lescola i/o en u diari digital del barri o municipi.

Fem una obra artstica (monument, esttua, mural) en relaci a la memria histrica amb missatges de reparaci i reconciliaci i la mostrem a tota lescola i/o al barri.

Activitat basada en Explicam com va ser del Mai ms i en lloc! Guia per treballar limpacte de la Guerra civil de lEscola de Cultura de Pau.

23

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

ACTIVITAT 9

Drets de les refugiades i poblaci migrant

Objectius

Competncies

Materials

DesenvolupamentDuraci: 60-90 min

Analitzar les causes per les quals la gent migraIntroduir els conceptes de persona refugiada i sollicitant dasilFomentar lempatia amb les persones migrants i refugiades

1. Demanem a les persones participants que facin una pluja didees de les coses que els hi agrada sobre el lloc on viuen i ho escriviu a la pissarra. A continuaci, demanem a les participants qu creuen que passaria si aquestes coses els hi fossin arrabassades, qu creuen que farien i a on anirien.

3. Donem a cada participant una targeta de rol que, segons el nombre de participants shan de repetir sense que ho spiguen. Quan repartim les targetes de rols els hi demanem que desprs de llegir-les, tanquin els ulls i simaginin qui s aquesta persona: quines necessitats, preocupacions, desitjos, motivacions i emocions t.

4. Expliquem que llegirem una srie de notcies, i que tot i que sn inventades hi ha gent que passa per situacions reals molt similars. Cada participant ha de decidir si la situaci descrita en la notcia els faria deixar casa seva o no, deixar casa seva per quedar-se en el seu pas, o deixar el seu pas. Expliquem que una cantonada de lhabitaci representar casa seva, una altra la resta del pas, i una altra la resta del mn. Podem posar un cartell gran a cada cantonada amb el ttol.

5. En cada notcia totes les participants hauran de comenar a casa seva. Quan hi hagi una nova notcia cada participant shaur de moure o quedar a la cantonada segons considerin, sense importar el que esculli la resta de participants.

6. Desprs de cada notcia demanem a les participants que en silenci pensin com shan sentit i perqu han escollit aquella cantonada i contempli quantes persones hi ha cada cantonada. En aquelles situacions que les participants han decidit marxar, fem en veu alta les segents reflexions per tal que hi pensin:

Per qu has pres aquesta decisi? Com et sents?

Qu necessites pel viatge? I per la casa nova?

Com afecta la teva decisi a la teva comunitat?

2. Expliquem que aquesta activitat s un joc de rol, on a cadascuna se li repartir un paper i hauran de prendre decisions sobre si deixarien casa seva segons les notcies que els hi anirem donant. Comunicativa, lingstica i audiovisual

Coneixement i interacci amb el mn fsicSocial i ciutadanaArtstica i culturalAutonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Targetes de rols (veure material complementari)Situacions i notcies (veure material complementari)

24

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

REFLEXIONEM:

Com us heu imaginat el vostre personatge?

Hi ha hagut diferncies entre les quals teneu el mateix personatge?

Com us heu sentit cada vegada que decideu marxar de casa? I no marxar?

Us heu sentit especialment vulnerables pel vostre rol? Per qu?

Per qu heu fet aquesta elecci? Us he sentit lliures descollir el que voleu fer?

Per qu creieu que la gent marxa de la seva ciutat o del seu pas?

Com sn vulnerats els seus drets humans?

Quina relaci t amb les experincies i histries de vida de les persones migrants, refugiades o sollicitants dasil?

RECOMANACIONS

Per tal dajudar a les persones participants a identificar-se amb el propi rol, creem un ambient dintrospecci amb msica tranquilla. Per tal dajudar-les que es desprenguin del personatge abans de la reflexi, demanen que tanquin els ulls i facin tres respiracions conscients i desprs es moguin per la sala per deixar el personatge.

Introdum qu s una persona refugiada i la diferncia entre conceptes: migrant, refugiat/a, sollicitant dasil i aptrida.

PROPOSTES DE CONTINUTAT

Fem una recerca sobre grups de persones migrants, refugiades i sollicitants dasil al municipi o pas, incls fotos, histries, cites i mapes.

Fem una recerca sobre la protecci internacional i espanyola a les persones refugiades i sobre el dret dasil.

PROPOSTES DE TARGETES DE ROLS

Ets una persona gran amb dificultats per caminar i reps molt suport i ajuda per fer les teves activitats diries dels teus vens i venes.

Ets lnic doctor en la teva comunitat i dirigeixes una clnica molt concorreguda. Tens un germ que viu en el pas ve i que tanima que hi vagis a viure amb ell.

Ets una bona estudiant que vols finalitzar els seus estudis a lestranger. Tot i que els teus pares no tenen bona salut, tu ests desitjant marxar.

Tens una famlia monoparental amb dos infants. No tens cap parent a la zona i lluites per sobreviure donat que no pots treballar.

Ets un comerciant que dediques a vendre coses de segona m a la teva botiga. Has engegat un negoci de venda per internet que comena a tenir xit.

Ets una funcionria que treballa a lAjuntament municipal des de fa molt de temps. Ets una de les responsable de gestionar ladministraci sanitria a la teva ciutat.

Tens una petita granja i vens la teva collita a la teva comunitat com a mitj de vida. No guanyes molts diners i lluites per aconseguir-ne ms.

Ets una persona amb intelligncia lmit. Per la teva salut depens de la medicaci i necessites acompanyament familiar i supervisi teraputica.

Ets una persona jove sense feina i que acaba de sortir per tercera vegada de rehabilitaci per addicci a lalcohol. La teva famlia no et vol acollir.

Ets una periodista que treballa al diari digital nacional i ests amenaada de mort per haver publicat reportatges denunciant la corrupci del teu pas.

Ets una dona embarassada que est esperant la teva primera criatura i ests tenint un embars complicat. Necessites reps.

Ets mestre a lescola primria i has viscut a la zona durant molts anys. Coneixes les famlies i infants de lescola molt b i ets una persona respectada per la teva comunitat.

25

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018

Activitat basada en B1. Deixaries casa teva? de la Maleta Refug: treballar a lescola el dret dasil i les persones refugiades de Comissi Catalana dAjuda al Refugiat CCAR.

PROPOSTES DE TARGETES DE ROLS PROPOSTES DE SITUACIONS I NOTCIES

NOTCIA 1

CONFLICTE

POBRESA

NOTCIA 2 NOTCIA 3

Fa temps que hi ha lluites constants entre dos grups tnics al teu pas. Tot i que les lluites estan localitzades en una part del pas, hi ha hagut brots de violncia a la teva ciutat on la majoria de persones pertanyen a un dels grups tnics. La gent t por i procuren quedar-se dins de casa tant com sigui possible. Algunes shan mogut a altres parts del

Vius en un poble dagricultura que ha patit una sequera severa que afecta a tot el pas. El fracs de collita any rere any ha colpejat el teu poble molt durament, causant pobresa extrema. A banda de lagricultura, hi ha molt pocs treballs assequibles. Moltes persones joves ha marxat per trobar millors treballs en altres parts. Algunes escriuen dient que guanyen ms diners a fora.

Leconomia del pas pateix un descens prolongat i hi ha molta por que la situaci no millori a curt termini. Els bns bsics es fan cada vegada ms cars. Moltes persones professionals marxen cercant millor fortuna en altres llocs, moltes vegades deixant infants i gent gran. Algunes persones que han trobat feina a lestranger envien diners i aix sost a les famlies.

Desprs de mesos de dificultats severes, sembla que els primers signes de recuperaci econmica apareixen a lhoritz. Sestan obrint negocis all on fa uns mesos es tancaven botigues. Algunes persones que van guanyar diners a lestranger ara estan tornant a casa. Han invertit en una universitat nova, i sespera que lalumnat portar nova vida al poble.

La lluita sha ests i est arribant a la teva ciutat. Lexrcit est sent enviat als carrers per mantenir lordre. Les autoritats han advertit a la ciutadania sobre el perill de moures a certes parts del pas. Alguns hospitals i escoles han tancat per falta de personal, donat que personal mdic i mestres estan marxant a altres parts del pas ms segures.

En les ltimes setmanes la situaci sembla estar sota control i algunes persones shan atrevit a marxar del pas. En el mercat de la ciutat hi ha hagut ms moviment. Algunes persones que van marxar han anat tornant. Tot i aix altres persones senten que la situaci s encara insegura. Ahir anit va haver-hi una explosi a la capital i les causes encara sn confuses.

26

CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

Fitxa de valoraci per al professoratNom del centre educatiu:

Nom del/la professor/a que valora:

1. El desenvolupament de lactivitat s adequat per assolir els objectius daprenentatge plantejats?

3. La durada de lactivitat s adequada?

5. La metodologia de lactivitat ha fomentat laprenentatge significatiu per a les persones participants?

2. Lactivitat s adequada per ledat de les persones participants?

4. La metodologia de lactivitat ha perms el desenvolupament de les competncies bsiques plantejades?

6. Les pautes i recomanacions de la fitxa sn tils per dur a terme lactivitat?

7. Quins suggeriments, recomanacions o propostes de millora faries pel desenvolupament de lactivitat?

8. Quins altres recursos i/o competncies creus que sn necessaris per a la preparaci i execuci daquest tipus dactivitat?

Per qu?

Per qu?

Per qu?

Per qu?

Per qu?

Per qu?

Edat i curs de les persones participants:

Nom de lactivitat:

Data:

VALORACI(de 1, no satisfactori, a 5, molt satisfactori)

1

1

1

1

1

1

3

3

3

3

3

3

2

2

2

2

2

2

4

4

4

4

4

4

5

5

5

5

5

5

27

PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES 2017/2018