proposta de creaciÓ d Àrea marina protegida (zec … de creació d' area...la figura...
TRANSCRIPT
1
PROPOSTA DE CREACIÓ D’ÀREA MARINA
PROTEGIDA (ZEC MARÍTIM - TERRESTRE) amb la
DIRECTIVA EUROPEA HABITAT
BADIA DE CIUTADELLA DE MENORCA
INTRODUCCIÓ.
HISTÒRIA de les RESERVES MARINES.
ANTECEDENTS I FONAMENTACIÓ.
BENEFICIS.
ESPÈCIES A PROTEGIR.
AMENACES.
OBJECTIUS.
ZONA A PROTEGIR.
ENTITATS QUE SOL·LICITEN LA PROTECCIÓ DE LA ZONA
BIBLIOGRAFIA.
ANNEXES:
ARTICLES 3 AL 8 DE LA DIRECTIVA 92/43 CEE DEL CONSELL 21/05/92
(Relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna
silvestres)
Artículo 42 DE LA LEY 42/2007, DE 13 DE DICIEMBRE, del Patrimonio
Natural y de la Biodiversidad, Lugares de Importancia Comunitaria y Zonas
Especiales de Conservación.
2
INTRODUCCIÓ:
Quasi tothom coneix el significat i la tasca d’ una reserva marina o reserva de recursos
pesquers;és una àrea de la mar a la qual s'aplica una legislació especial i restrictiva, per
disminuir l'esforç de pesca en àrees determinades amb un valor potencial pesquer i ecològic, de
manera que serveixin com a zones protegides de la reproducció i cria perquè pugui donar-se les
recuperacions dels recursos. Això és el que la distingeix d'un parc marí, on no es permet cap
activitat en nom de la seva conservació.
Una reserva marina no és simplement un lloc de prohibicions com sovint es malentén,
sinó una zona on s'aplica una millor gestió per preservar un patrimoni valuós que no és de cap
col·lectiu en particular, sinó que és públic i pertany a tots i totes.
Les Reserves Marines són àrees de la mar protegides de tota activitat humana: parcs
nacionals pels mars i les costes. Són,si ens permeten la globalització en aquest cas, àrees
tancades a tot tipus d'usos extractius, com la pesca, la extracció de sorres i la mineria, així com
a tota activitat d'abocament. En el cas de les zones costaneres, algunes àrees poden obrir-se a
activitats pesqueres no destructives a petita escala.
De reserves, n'hi ha de diferents tipus: des de les que pretenen recuperar els recursos
pesquers fins a les que intenten preservar els hàbitats marins.
La figura jurídica de Reserva marina pot ser no és adequada per la reduïda i
molt castigada zona que els presentam a continuació. Després d’ haver contactat amb
diversos tècnics, professionals i assessors, hem trobat que la figura de la Z.E.C. ( zones d’
especial conservació dins els Llocs d'Importància Comunitària) poden protegir la
zona esmentada. Els L.I.C. són tots aquells ecosistemes protegits a fi de contribuir a garantir
la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en
el territori considerades prioritàries per la directiva 92/43/CEE dels estats membres de la
Unió Europea. Aquests llocs, seleccionats pels diferents països en funció d'un estudi científic,
passaran a formar part de les Zones d'Especial Conservació, que s'integraran a la Xarxa Natura
2000 europea.
La Xarxa Natura 2000 és la major aposta en matèria de conservació realitzada per la
Unió Europea: Natura 2000 sorgeix davant la necessitat de protegir els recursos naturals
d'Europa davant la constant pèrdua de biodiversitat creant una xarxa d'espais representatius de
la diversitat d'hàbitats i d'espècies europees.
3
Proposta del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (Esborrany d'Ordre)
per la qual es proposa la inclusió en la Llista de Llocs d'Importància Comunitària de
la Xarxa Natura 2000 de l’ espai marí ESZZ16002 Canal de Menorca
HISTÒRIA de LES RESERVES MARINES
En la First World Conference on National Parks (I Conferència Mundial sobre Parcs
Nacionals) celebrada a Seattle del 30 de juny al 7 de juliol de 1962, l'objectiu de la qual era
fomentar el desenvolupament dels parcs nacionals a escala mundial, es va arribar a la primera
resolució internacional a favor de protegir el medi marí. L'any 1987, al IV Congrés Mundial de la
Natura que se celebrà a Colorado Springs, s'acordà la definició del terme "àrea marina
protegida" i s'establiren les bases de la conservació del medi marí. Tot i això, el 4 de gener de
1935 el president Roosevelt ja havia declarat la primera àrea marina protegida del món, el Fort
Jefferson National Monument, a la costa de Florida, que el 1992 esdevingué Parc Nacional. Pel
que fa a Europa, la primera reserva marina va ser el Parc Nacional Marítim-Terrestre de Port-
Cros, a Ieras, França, creat el 1963.
4
Des de l'any 1986 existeix la reserva marina de Tabarca, a Alacant. Des d'aleshores s'han
declarat les reserves marines següents al Mediterrani:
El parc natural de les Illes Columbretes, a la costa de la Plana Alta (1988)
La reserva marina de les Illes Medes, a L'Estartit (1990)
El parc nacional de l'arxipèlag de Cabrera, al sud de Mallorca (1991)
La reserva marina del Cap de Sant Antoni, a la Marina Alta (1993)
La reserva pesquera de Ses Negres (1993)
El parc natural del Cap de Creus (1998)
Les reserves pesqueres de S'Arenal Regana i de la Masia Blanca (1999)
El Parc natural de ses Salines, a Eivissa (2001)
ANTECEDENTS i FONAMENTACIÓ:
Segons el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, la protecció de zones d'alt
valor ecològic en el mar té el seu màxim exponent en l'establiment d'espais marins protegits,
considerats des d'un punt de vista holístic i gestionats d'acord amb l'enfocament ecosistèmic .
Aquesta eina de gestió , la més coherent des d'un punt de vista ecològic , es desenvolupa sense
detriment de l'establiment d'altres espais protegits de caràcter sectorial , com poden ser les
reserves marines d'interès pesquer o les àrees especials per a la navegació en el marc de la
Organització Marítima Internacional ( OMI ) .
El concepte d'espai marí protegit és ampli i, generalment, fa referència a zones
protegides en què els recursos naturals existents i els serveis aportats pels ecosistemes són
aprofitats fins a cert límit i en determinades condicions . Es pot afirmar que es tracta d ' “espais
protegits d'ús múltiple ", en els quals hi ha limitacions - i en determinats casos , prohibicions -
als diferents usos i activitats que s'hi desenvolupen . És per aquesta raó que s'estableix,
tradicionalment en el pla de gestió de l'espai protegit , una sèrie de regulacions i normes amb
l'objecte de controlar, en la mesura del possible , els usos i aprofitaments de recursos que es
realitzen en el lloc i assegurar que aquests es duen a terme de manera sostenible i són
compatibles amb els objectius de conservació de l'espai protegit .
En la majoria de les ocasions , la creació d'un espai protegit significa zonificar en funció
dels valors naturals i culturals presents en l'àrea i segons els diferents nivells de protecció
assignats a aquests valors . D'aquesta manera , s'establirà la corresponent regulació d'usos i
activitats en cadascuna de les zones definides i es posaran en marxa les mesures apropiades .
Aquest model de gestió a innombrables avantatges , ja que s'adapta a les característiques
ecològiques de l'espai permetent els usos i aprofitaments compatibles amb els diferents nivells
de protecció .
Es tracta , per tant , d'una eina de gestió flexible i adaptable , depenent dels objectius
de conservació que es pretenen assolir a la zona i de les mesures establertes per al compliment
d'aquests objectius , algunes més enfocades cap a l'aprofitament sostenible dels recursos i
altres més encaminades cap a la protecció , la conservació i la recuperació de la biodiversitat i
els processos ecològics de la zona , però totes elles basades en un mateix concepte integrat de
gestió i des d'una perspectiva de l'espai global .
En els àmbits costaner i marí , i malgrat el retard respecte al medi terrestre , en els últims anys
ha augmentat el nombre d'espais protegits en totes les regions del món , tot i que encara no
suposen , si més no , el 2 % dels mars del globus . Així , i segons les dades del Centre Mundial
de Vigilància de la Conservació ( CMVC ) del Programa de les Nacions Unides per al Medi
5
Ambient ( PNUMA ) , fins 2010 els espais protegits cobrien el 12,7% de la superfície de terres -
exclosa la Antàrtida - , però només el 1,6% dels oceans , i d'aquest percentatge , només el 4 %
dels mars , dins de la jurisdicció nacional ( 0-200 milles nàutiques ) , està legalment protegit .
Les reserves marines a les Illes Balears, són figures de protecció mitjançant les quals es
regulen els usos i l’explotació del medi marí, per tal d’incrementar-ne la regeneració natural dels
recursos i de conservar-ne els ecosistemes marins més representatius.
Així, dins l’àmbit de les reserves, hi ha tota una sèrie de limitacions d’activitats i s’hi estableixen
zones de protecció especial on es restringeix totalment l’activitat extractiva. Aquestes zones s’ha
comprovat que actuen com a focus d’alevinatge i que proliferen les espècies comercials en tota
la seva àrea d’influència. Per tant, les reserves són, a més de figures de protecció d’ecosistemes
i d’espècies, instruments de gestió pesquera que permeten una explotació sostenible dels
recursos.
Amb aquests objectius generals, la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les
Illes Balears impulsà la creació, el 1999, de tres reserves marines, de manera que s’avançà a
les obligacions que li corresponen en virtut del Protocol sobre les zones especialment protegides
i la diversitat biològica a la Mediterrània (BOE núm. 302, de 18 de desembre de 1999).
D’aleshores ençà, la Direcció General de Pesca se n’ocupa de la gestió, amb l’assessorament de
les comissions de seguiment, òrgans integrats per representants de les administracions
públiques, confraries de pescadors, associacions de pescadors recreatius, clubs nàutics, grups
conservacionistes i altres col·lectius relacionats amb les reserves marines.
Actualment les Illes Balears compten amb:
Reserva Marina de la Badia de Palma,la del Nord de Menorca, la dels Freus d'Eivissa i
Formentera, la del Migjorn de Mallorca, la Reserva Marina de l'Illa del Toro, la Reserva Marina
de les Illes Malgrats i la Reserva Marina del Llevant de Mallorca.
Per altra banda la UNESCO va declarar Menorca com a reserva de biosfera el 8
d'octubre de 1993, atès l'alt grau de compatibilitat aconseguit entre el desenvolupament de
les activitats econòmiques, el consum de recursos i la conservació d'un patrimoni i d'un paisatge
que ha mantingut, i continua mantenint avui, una qualitat excepcional. Es pot dir que Menorca
és un territori intensament humanitzat, amb un paisatge rural tradicional molt ric. Allotja una
notable diversitat d'hàbitats mediterranis, en els quals viuen espècies d'animals i plantes
exclusives de l'illa, algunes d'elles en perill d'extinció.
6
El Consell Insular de Menorca, responsable institucional de la reserva de la
Biosfera, ha optat per la sostenibilitat, perquè les futures generacions d'habitants i residents
puguin seguir gaudint dels recursos naturals i de la bellesa paisatgística de què disposem avui.
Per aquesta raó, s'actua amb precaució sobre el territori, per mantenir a llarg termini la qualitat
de vida i els valors ambientals que han merescut la declaració de la UNESCO. Com a reserva de
biosfera, aquests són els reptes marcats per l’ Ens públic (CIMe):
Afavorir la conservació de les activitats que mantenen el paisatge tradicional i evitar les
que puguin degradar-lo. Per a això s'ha aprovat el Pla Territorial Insular (PTI), que
ordena el territori vetllant per la sostenibilitat i regula el creixement urbanístic, i es
promouen bones pràctiques agroambientals mitjançant el Contracte Agrari de la
Reserva de Biosfera.
Reforçar la conservació dels ecosistemes naturals i de la fauna i la flora
autòctones. Per a això es duen a terme campanyes d'erradicació de la flora invasora, es
protegeixen les espècies amenaçades i els hàbitats més singulars, com és el cas de les
basses temporals i es duen a terme projectes de restauració ambiental.
Aprofundir en el coneixement de la riquesa natural i cultural. Per això es porta a terme
la investigació sobre el patrimoni arqueològic i natural.
Definir estratègies de sostenibilitat a escala local. Per això cada municipi té la seva
Agenda Local 21 i el seu propi Pla d'Acció Ambiental.
Gestionar ambientalment el litoral i les platges, que són la base de l'activitat
turística, mitjançant la protecció dels ecosistemes dunars i marins.
Minimitzar l'impacte ambiental de les activitats humanes quotidianes. Per això se
separen i es tracten adequadament totes les fraccions de residus: l'orgànica, el rebuig,
el paper, el vidre i els envasos.
Arribar a ser un laboratori de sostenibilitat a l'aire lliure. Per això s'ha creat l'Observatori
Socioambiental de Menorca (OBSAM), que recull i analitza la informació més rellevant
de la reserva de biosfera.
Tornant al que diu el Ministeri de Mediambient, en un pla de gestió d'un espai protegit com
el que demanem es poden donar diversos tipus de mesures entre les quals es troben les
limitacions o regulació d'activitats .Si bé la Xarxa Natura 2000 no es caracteritza per ser
una figura de protecció molt limitadora ( com pugui ser el cas d'un Parc Nacional) ,
sí que es poden aplicar mesures de regulació , en tant siguin imprescindibles per
garantir l'estat de conservació dels hàbitats o espècies per les quals aquests espais
han estat declarats . No obstant això, convé aclarir que la figura de LIC és transitòria dins de
la Xarxa Natura 2000 i acaba convertint-se en Zona Especial de Conservació ( ZEC ) , que és la
figura en la qual es dóna una regulació d'activitats , com a norma general . El procés de
declaració d'aquests espais segueix aquests passos:
1 - En primer lloc , la base de la informació científica que avali els valors d'un determinat espai ,
aquest es proposa a la Comissió Europea com a LIC (aquesta és la situació en què es troba, per
exemple , la proposta de LIC Canal de Menorca que acabem de sotmetre a informació pública )
2 - La Comissió designa l'espai en qüestió com a LIC a través d'una decisió .
3 - A partir de la designació del LIC l'òrgan gestor de l'espai té un màxim de sis anys
per declarar com a ZEC i aprovar el seu instrument de gestió d'acord amb l'article 42
de la Llei 42/2007 , de 13 de desembre , del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat ,
llei que transposa la Directiva Hàbitats al nostre ordenament jurídic. És en aquest
7
moment en el qual es detallaran les mesures a aplicar en l'espai (detallades en els
objectius generals i específics d’ aquesta proposta (pàgina 9 del present document).
En tot cas és important abans de plantejar limitacions a les activitats que es donen o
poden donar-se en un futur en un lloc determinat , fer un estudi de l'ús que el sector pesquer i
altres sectors implicats ( navegació , zones portuàries , busseig , etc . , etc . ) fan de la zona i
dur a terme processos de participació en els quals tinguin l'oportunitat de donar la seva opinió i
discutir sobre la matèria .
I, al comentari anterior afegir que a Espanya , en funció de l'activitat que s'estigui
regulant i la zona marítima en què es doni , les competències són exercides per diferents
administracions públiques , de manera que cal tenir també en compte que un pla de gestió
requereix d'una estreta col · laboració entre les mateixes i , en ocasions, la presa de decisions
sobre la regulació d'activitats en base a acords previs . És el cas de l'activitat pesquera , que en
aigües interiors és competència de les comunitats autònomes i en aigües exteriors de l'Estat ,
sempre en consonància amb la Política Pesquera Comunitària .
Atesos al que diu el Ministeri de Mediambient i el propi CIMe, a l’ alt valor,
diversitat ecol·lògica i els problemes que presenta l’ àrea designada creim prou
justificada la protecció de la zona mitjançant la figura ZEC.
BENEFICIS:
Les Reserves Marines i les LIC han demostrat ser de gran utilitat per a la conservació
de plantes, animals i hàbitats costaners i marins, així com per a la supervivència de les
pesqueries. La protecció de espais litorals suposarà clares avantatges per a molts sectors, inclòs
el turístic, respecte a altres zones on es segueixi degradant el medi litoral.
L'estratègia de la reserva de la Badia de Ciutadella vol tenir en compte el pes
econòmic de cada col·lectiu d'usuaris a l'hora de determinar els plans de gestió. Cal
protegir un espai de qualsevol tipus d´extracció o pesca, però també cal pensar en la pesca
com a esbarjo, professió i eina socialitzadora per la qual cosa no s´ha de restringir sino facilitar
la seva pràctica en determinats llocs.
Si tot plegat es fa bé, al cap d'un temps es reculliran els fruits: els estudis en altres
indrets protegits, ens demostren que les mesures de protecció reverteixen a llarg termini en un
increment de l'abundància dels peixos i altres animals i en la millora dels hàbitats marins, amb
efectes positius sobre la pesca i el turisme, tant a dins com a la proximitat de les
zones protegides.
ESPÈCIES A PROTEGIR:
Dins la ZEC o l’ Àrea Marina que volem protegir, totes les que ja hi estan a les reserves
de les Balears: Escat, Gatvaire, Ferrassa, Romeguera, Escurçana, ,Tremolor ocel·lat, Mussola,
Peix martell, Tintorera, Moreneta, Muré, Cavallet de mar, Agulleta, Peix bada, Reig, Corbina,
Cranca, Cigala, Corn de cornar, Baldufa, Pedra de Santa Llúcia, Pop trobiguera o Camellí.
Una espècie vegetal a protegir, com ja saben vostès, és la fanerògama marina
endèmica del mar Mediterrani Posidònia oceànica, que ocupa pràcticament el 50% dels fons de
la zona a protegir, ja sigui sobre fons sedimentaris o mixtos. Aquesta planta atorga als
paisatges submarins un aspecte particular, on els racons rocosos entapissats de color queden
8
"emmarcats" pels llargs frondes de Posidònia oceànica, que apunten la seva verdor des del fons
i en diverses altures sobre el llit rocós.
L´emblema i espècie més perseguida pels pescadors i gran senyor de les nostres
aigües: L´Anfós (Epinephelus marginatus), que arriba elevades densitats tant d'exemplars
juvenils com individus adults en tots els racons de la Reserva Marina.
Finalment, dins dels crustacis, la cigala (Scyllarides latus), espècie de la qual s'ha
percebut una notable recuperació de les seves poblacions dins de la Reserva Marina del Nord
de Menorca, ja que era víctima d'una captura massiva manual per pescadors submarins fins a la
creació d'aquesta. Altres en perill com la (Maja squinado) coneguda popularment com a
Cranca o Cabra i el Llomàntol o Gromàntil, (Homarus gàmmarus).
AMENACES:
Aquestos són un recull dels problemes que pateix la zona de la Platja Gran i la Farola (Cala des
Frares):
Sobrepesca i extinció d’ espècies.
Trànsit molt elevat (Port & Calan Busquets) de petites i mitjanes embarcacions
Fondejos incontrolats sobretot a l’ estiu i a la zona de la platja Gran.
Trànsit de grans vaixells comercials (Dic exterior)
Contaminació arribada del port de Ciutadella (claveguerams i gasoils)
Contaminació arribada amb l’ abocament de les aigües Pluvials del Canal Salat a la
Platja Gran (Fangs Marins)
Depuradora en la zona de sa Cetària (vessaments accidentals)
Altres
9
OBJECTIUS:
Generals:
Protegir zona marítima i preservar la biodiversitat Mediterrànea del Ponent de Menorca.
Aprofitar la zona de reserva com a zona Accesible i Educativa
Millorar l´Oferta Turística Complementaria (Esportiva i marinera)
Complementar i potenciar la declaració de Reserva de la Biosfera de Menorca.
Específics:
Recuperació integral i millora d´un hábitat marí específic. (Prohibició de pesca i de
fondejosincontrolats en la zona)
Ubicació de varis “Fondejos ecològics” a la zona de sa platja gran i a sa
Farola.
Protecció espècies marines en perill.
Foment de l´Educació ambiental i pràctiques científiques.
Augment de la riquesa marina en les zones anexes a la reserva (efecte vesament)
Manteniment d´una zona de pesca específica per a tots els practicants en cas de
condicions metereol·lògiques adverses en la resta de l’ illa. (Zona de Veda i de restricció
total de pesca de mínima superficie)
Defensa de la pesca com a pràctica lúdic - esportiva regulada i eina
d´integració social.
Control i augment de Llicències de pesca recreatives.
Recuperació de mitjans i pràctiques artesanes de pesca.
Vigilància de l’ àrea marina i terrestre (pesca i fondejos) per les
embarcacions d’ ABAQUA i els agents de la policía local i Seprona.
Creació de llocs de feina (derivats de la protecció i control de la zona i l´àrea de veda)
10
PROPOSTA DE ZEC:
AQUESTA SERÀ UNA ZONA DE RESTRICCIÓ DE PESCA:
Entenem que per la conservació de l’ àrea marina protegida cal prohibir qualsevol
pràctica pesquera o extracció de flora o fauna marina tant professional, (científica sí,
baix autorització expressa del Govern) com aficionada fins a una distància prudencial de la
línia de costa.
Ports de les Illes Balears ens ha confirmat que no es pot pescar dins les zones
portuàries però constantment es poden veure persones que pesquen tant de dia com de nit al
port de Ciutadella o a Calan Busquets.
La zona a protegir hauria de ser accesible pels infants i persones amb mobilitat reduïda
(a prop del nucli urbà de Ciutadella) i a prop de les zones turístiques (que pateixen més pressió
humana i que poden alhora presentar més benefici a nivell soci – econòmic amb aquest
projecte).
ENTITATS QUE ESTALONEN LA PROPOSTA
AMICS DE LA MAR DE MENORCA.
GOB MENORCA.
ADE ESCOLTES DE MENORCA
CONFRARIA DE PESCADORS DE CIUTADELLA
A.E. SANT ANTONI MARIA CLARET
A.E. FEDERICO PAREJA
PROTECTORA D’ ANIMALS DE CIUTADELLA
11
12
13
14
15
16
17
18
BIBLIOGRAFIA:
Govern de les Illes Balears, Conselleria d´Agricultura i Pesca.
Espai web de l´Ajuntament d´Alacant
Espai web de las Palmas de Gran Canaria
Wikipèdia (l´Enciclopèdia Lliure)
Avantprojecte de la LLei de Pesca de les Illes Balears (CAIB)
Espai web biosferamenorca.org
Espai web del Magrama
Greenpeace
Oceana
19
ANNEX · ARTICLES 3 AL 8 DE LA DIRECTIVA 92/43 CEE DEL CONSELL 21/05/92
(Relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres)
Artículo 3
1. Se crea una red ecológica europea coherente de zonas especialesde conservación,
denominada «Natura 2000». Dicha red, compuesta porlos lugares que alberguen tipos de
hábitats naturales que figuran en elAnexo I y de hábitats de especies que figuran en el Anexo
II, deberágarantizar el mantenimiento o, en su caso, el restablecimiento, en unestado de
conservación favorable, de los tipos de hábitats naturales y delos hábitats de las especies de
que se trate en su área de distribuciónnatural.La red Natura 2000 incluirá asimismo las zonas
de protección especialesdesignadas por los Estados miembros con arreglo a las disposiciones
dela Directiva 79/409/CEE.
2. Cada Estado miembro contribuirá a la constitución de Natura 2000en función de la
representación que tengan en su territorio los tipos dehábitats naturales y los hábitats de
especies a que se refiere el apartadoB 1992L0043 —ES — 01.01.2007 — 005.001— 61. Con tal
fin y de conformidad con las disposiciones del artículo 4,cada Estado miembro designará
lugares y zonas especiales de conservación,teniendo en cuenta los objetivos mencionados en el
apartado 1.
3. Cuando lo consideren necesario, los Estados miembros se esforzaránpor mejorar la
coherencia ecológica de Natura 2000 mediante elmantenimiento y, en su caso, el desarrollo de
los elementos del paisajeque revistan primordial importancia para la fauna y la flora silvestres
que cita el artículo 10.
Artículo 4
1. Tomando como base los criterios que se enuncian en el Anexo III(etapa 1) y la información
científica pertinente, cada Estado miembropropondrá una lista de lugares con indicación de los
tipos de hábitatsnaturales de los enumerados en el Anexo I y de las especies autóctonasde las
enumeradas en el Anexo II existentes en dichos lugares. Para lasespecies animales que
requieran un territorio extenso, los mencionadoslugares corresponderán a los lugares
concretos, dentro de la zona dedistribución natural de esas especies, que presenten los
elementos físicoso biológicos esenciales para su vida y reproducción. Para las especiesacuáticas
que requieran territorios extensos, sólo se propondrán lugaresde estas características en caso
de que exista una zona claramente delimitadaque albergue los elementos físicos y biológicos
esenciales parasu vida y reproducción. Los Estados miembros propondrán, llegado el
caso, la adaptación de dicha lista con arreglo a los resultados de lavigilancia a que se refiere el
artículo 11.La lista se remitirá a la Comisión en el curso de los tres años siguientesa la
notificación de la presente Directiva, junto con la informaciónrelativa a cada lugar. Dicha
información incluirá un mapa del lugar,su denominación, su ubicación, su extensión, así como
los datos resultantesde la aplicación de los criterios que se especifican en el Anexo III(etapa 1)
y se proporcionará de acuerdo con un formulario que elaborarála Comisión con arreglo al
procedimiento contemplado en el artículo 21.
2. Tomando como base los criterios que se enuncian en el Anexo III(etapa 2) y en el marco de
cada una de las M3 nueve regionesbiogeográficas que se mencionan en el inciso iii) de la letra
c) delartículo 1 y del conjunto del territorio a que se refiere el apartado 1del artículo 2, la
Comisión, de común acuerdo con cada uno de losEstados miembros, redactará un proyecto de
lista de lugares de importanciacomunitaria, basándose en las listas de los Estados miembros,
queincluya los lugares que alberguen uno o varios tipos de hábitats naturalesprioritarios o una o
varias especies prioritarias.Aquellos Estado miembro en los que los lugares que alberguen uno
20
ovarios tipos de hábitats naturales prioritarios y una o varias especiesprioritarias representen
más del 5 % del territorio nacional podrán solicitar,con el acuerdo de la Comisión, que los
criterios enumerados en elAnexo III (etapa 2) se apliquen de un modo más flexible con vistas a
laselección del conjunto de los lugares de importancia comunitaria de suterritorio.
La lista de lugares seleccionados como lugares de importancia comunitaria,en la que se harán
constar los lugares que alberguen uno o variostipos de hábitats naturales prioritarios o una o
varias especies prioritarias,será aprobada por la Comisión mediante el procedimiento
mencionadoen el artículo 21.
3. La lista que se menciona en el apartado 2 se elaborará en un plazode seis años a partir de la
notificación de la presente Directiva.
4. Una vez elegido un lugar de importancia comunitaria con arregloal procedimiento dispuesto
en el apartado 2, el Estado miembro de quese trate dará a dicho lugar la designación de zona
especial de conservaciónlo antes posible y como máximo en un plazo de seis años,fijando las
prioridades en función de la importancia de los lugares elB1992L0043 —ES — 01.01.2007 —
005.001— 7mantenimiento o el restablecimiento, en un estado de conservaciónfavorable, de un
tipo de hábitat natural de los del Anexo I o de unaespecie de las del Anexo II y para la
coherencia de Natura 2000, asícomo en función de las amenazas de deterioro y destrucción que
pesensobre ellos.
5. Desde el momento en que un lugar figure en la lista a que serefiere el párrafo tercero del
apartado 2, quedará sometido a lo dispuestoen los apartados 2, 3 y 4 del artículo 6.
Artículo 5
1. En aquellos casos excepcionales en los que la Comisión compruebeque un lugar que albergue
un tipo de hábitat natural o unaespecie prioritarios y que, basándose en informaciones
científicas pertinentesy fiables, considere indispensable para el mantenimiento de dichotipo de
hábitat natural o para la supervivencia de dicha especie prioritaria,no está incluido en la lista
nacional contemplada en el apartado 1del artículo 4, se iniciará un procedimiento de
concertación bilateralentre dicho Estado miembro y la Comisión con el fin de cotejar losdatos
científicos utilizados por ambas partes.
2. Si al término de un período de concertación no superior a seismeses persistiere la
discrepancia, la Comisión presentará al Consejo unapropuesta relativa a la selección del lugar
como lugar de importanciacomunitaria.
3. El Consejo decidirá por unanimidad en un plazo de tres meses apartir de la recepción de la
propuesta.
4. Durante el período de concertación y en espera de una decisión delConsejo, el lugar de que
se trate se someterá a las disposiciones delapartado 2 del artículo 6.
Artículo 6
1. Con respecto a las zonas especiales de conservación, los Estadosmiembros fijarán las
medidas de conservación necesarias que implicarán,en su caso, adecuados planes de gestión,
específicos a los lugares ointegrados en otros planes de desarrollo, y las apropiadas medidas
reglamentarias,administrativas o contractuales, que respondan a las exigenciasecológicas de los
tipos de hábitats naturales del Anexo I y delas especies del Anexo II presentes en los lugares.
21
2. Los Estados miembros adoptarán las medidas apropiadas paraevitar, en las zonas especiales
de conservación, el deterioro de loshábitats naturales y de los hábitats de especies, así como
las alteracionesque repercutan en las especies que hayan motivado la designación de laszonas,
en la medida en que dichas alteraciones puedan tener un efectoapreciable en lo que respecta a
los objetivos de la presente Directiva.
3. Cualquier plan o proyecto que, sin tener relación directa con lagestión del lugar o sin ser
necesario para la misma, pueda afectar deforma apreciable a los citados lugares, ya sea
individualmente o encombinación con otros planes y proyectos, se someterá a una adecuada
evaluación de sus repercusiones en el lugar, teniendo en cuenta losobjetivos de conservación
de dicho lugar. A la vista de las conclusionesde la evaluación de las repercusiones en el lugar y
supeditado a lodispuesto en el apartado 4, las autoridades nacionales competentessólo se
declararán de acuerdo con dicho plan o proyecto tras haberseasegurado de que no causará
perjuicio a la integridad del lugar encuestión y, si procede, tras haberlo sometido a información
pública.
4. Si, a pesar de las conclusiones negativas de la evaluación de lasrepercusiones sobre el lugar
y a falta de soluciones alternativas, debierarealizarse un plan o proyecto por razones imperiosas
de interés públicode primer orden, incluidas razones de índole social o económica,
elB1992L0043 —ES — 01.01.2007 — 005.001— 8Estado miembro tomará cuantas medidas
compensatorias sean necesariaspara garantizar que la coherencia global de Natura 2000 quede
protegida. Dicho Estado miembro informará a la Comisión de las medidascompensatorias que
haya adoptado.En caso de que el lugar considerado albergue un tipo de hábitat naturaly/o una
especie prioritarios, únicamente se podrán alegar consideracionesrelacionadas con la salud
humana y la seguridad pública, o relativasa consecuencias positivas de primordial importancia
para el medio ambiente,o bien, previa consulta a la Comisión, otras razones imperiosasde
interés público de primer orden.
Artículo 7
Las obligaciones impuestas en virtud de los apartados 2, 3 y 4 delartículo 6 de la presente
Directiva sustituirán a cualesquiera obligacionesderivadas de la primera frase del apartado 4 del
artículo 4 de la Directiva79/409/CEE en lo que se refiere a las zonas clasificadas con arreglo
al apartado 1 del artículo 4 o con análogo reconocimiento en virtud delapartado 2 del artículo 4
de la citada Directiva, a partir de la fecha depuesta en aplicación de la presente Directiva, o de
la fecha de clasificacióno de reconocimiento por parte de un Estado miembro en virtudde la
Directiva 79/409/CEE si esta última fecha fuere posterior.
Artículo 8
1. De forma paralela a sus propuestas relativas a los lugares susceptiblesde ser designados
como zonas especiales de conservación en lasque se encuentren tipos de hábitats naturales
prioritarios y/o especiesprioritarias, los Estados miembros enviarán a la Comisión, cuando
resultepertinente, sus estimaciones de lo que consideren necesario enrelación con la
cofinanciación comunitaria para permitirles cumplirsus obligaciones de acuerdo con lo
estipulado en el apartado 1 delartículo 6.
2. De acuerdo con cada uno de los Estados miembros de que se trate,la Comisión determinará,
para los lugares de importancia comunitariapara los que se solicite cofinanciación, las medidas
indispensables parael mantenimiento o el restablecimiento en un estado de
conservaciónfavorable de los tipos de hábitats naturales prioritarios y especies prioritariasen los
lugares afectados, así como los costes totales que sederiven de dichas medidas.
22
3. La Comisión, de acuerdo con el Estado miembro de que se trate,evaluará la financiación
necesaria, incluida la cofinanciación, para laaplicación de las medidas contempladas en el
apartado 2, teniendo encuenta, entre otras cosas, la concentración en el territorio del Estado
miembro de hábitats naturales prioritarios y/o especies prioritarias y lascargas que impliquen,
para cada Estado miembro, las medidas que serequieran.
4. De acuerdo con la evaluación a la que se refieren los apartados 2 y3, la Comisión adoptará,
teniendo en cuenta que las fuentes de financiacióndisponibles con arreglo a los pertinentes
instrumentos comunitariosy de conformidad con el procedimiento establecido en el Anexo21, un
marco de acción prioritaria de las medidas que deban adoptarse yque supongan cofinanciación
cuando el lugar haya sido designado envirtud de las disposiciones del apartado 4 del artículo 4.
5. Las medidas que no hayan podido aplicarse en el marco de laacción por falta de recursos, así
como las incluidas en el mencionadomarco de acción que no hayan recibido la necesaria
cofinanciación ohayan sido sólo parcialmente cofinanciadas, podrán volverse a considerar
con arreglo al procedimiento establecido en el artículo 21 en elcontexto de la revisión bianual
del programa de acción y podrán, entretanto, ser pospuestas por los Estados miembros hasta la
mencionadaB 1992L0043 —ES — 01.01.2007 — 005.001— 9revisión. Dicha revisión tendrá en
cuenta, cuando proceda, la nuevasituación del lugar afectado.6. En zonas donde se pospongan
las medidas dependientes de cofinanciación,los Estados miembros se abstendrán de aprobar
cualquiernueva medida que pueda resultar perjudicial para dichas zonas.
Artículo 42 de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la
Biodiversidad, Lugares de Importancia Comunitaria y Zonas Especiales de
Conservación.
1. Los Lugares de Importancia Comunitaria son aquellos espacios del conjunto del territorio
nacional o de lasaguas marítimas bajo soberanía o jurisdicción nacional, incluidas la zona
económica exclusiva y la plataforma continental,aprobados como tales, que contribuyen de
forma apreciable al mantenimiento o, en su caso, al restablecimientodel estado de conservación
favorable de los tipos de hábitat naturales y los hábitat de las especies de interés
comunitario, que figuran respectivamente en los Anexos I y II de esta Ley, en su área de
distribución natural.
2. Las Comunidades autónomas elaborarán, en base a los criterios establecidos en el Anexo III
y a la informacióncientífica pertinente, una lista de lugares situados en sus respectivos
territorios que puedan ser declaradoscomo zonas especiales de conservación. La propuesta, que
indicará los tipos de hábitats naturales y las especiesautóctonas de interés comunitario
existentes en dichos lugares, se someterá al trámite de información pública.
El Ministerio de Medio Ambiente propondrá la lista a la Comisión Europea para su aprobación
como Lugar de Importancia Comunitaria.
Desde el momento que se envíe al Ministerio de Medio Ambiente la lista de los espacios
propuestos como Lugares de Importancia Comunitaria, para su traslado a la
Comisión Europea, éstos pasarán a tener un régimen de protección preventiva que garantice
que no exista unamerma del estado de conservación de sus hábitats y especies hasta el
momento de su declaración formal. Elenvío de la propuesta de un espacio como Lugar de
Importancia Comunitaria conllevará, en el plazo máximode seis meses, hacer público en el
23
boletín oficial de la administración competente sus límites geográficos, loshábitats y especies
por los que se declararon cada uno, los hábitats y especies prioritarios presentes y el régimen
preventivo que se les aplicará.
3. Una vez aprobadas o ampliadas las listas de Lugares de Importancia Comunitaria por la
Comisión Europea,éstos serán declarados por las Comunidades autónomas correspondientes
como Zonas Especiales de Conservaciónlo antes posible y como máximo en un plazo de seis
años, junto con la aprobación del correspondiente plan oinstrumento de gestión. Para fijar la
prioridad en la declaración de estas Zonas se atenderá a la importancia de loslugares, al
mantenimiento en un estado de conservación favorable o al restablecimiento de un tipo de
hábitat naturalde interés comunitario o de una especie de interés comunitario, así como a las
amenazas de deterioro y destrucciónque pesen sobre ellas, todo ello con el fin de mantener la
coherencia de la Red Natura 2000.