projecte lingÜÍstic de centre - xtec.cat · l’etapa de secundària obligatòria i també...
TRANSCRIPT
PROJECTE
LINGÜÍSTIC
DE CENTRE INS MIQUEL MARTÍ I POL
Roda de Ter
(Aprovat en claustre el dia 14 de maig de 2019)
TAULA DE CONTINGUTS
1. ANÀLISI DEL CONTEXT ..................................................................................................................................................... 3
1.1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC ................................................................................................................................. 3
1.2. BAGATGE LINGÜÍSTIC DE L’ALUMNAT I LES SEVES NECESSITATS INDIVIDUALS
VINCULADES ALS SEUS RESULTATS ACADÈMICS .............................................................................................. 5
1.3. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT (ACREDITACIONS DE CONEIXEMENTS
DE LLENGÜES) ...................................................................................................................................................................... 6
1.4. PLACES DOCENTS AMB PERFIL PROFESSIONAL (NOMBRE I TIPOLOGIA DE LES PLACES
AMB PERFIL) .......................................................................................................................................................................... 6
2. OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES .................................................................................................................... 6
2.1. ANGLÈS, FRANCÈS I ALEMANY ............................................................................................................................ 7
3. ELS OBJECTIUS DEL MODEL EDUCATIU PLURILINGÜE I INTERCULTURAL DE CATALUNYA ...... 8
4. CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS EN RELACIÓ A L’APRENENTATGE DE LES
LLENGÜES.................................................................................................................................................................................. 10
4.1. EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES ............................................................................................................ 10
4.1.1. El tractament integrat de les llengües i el tractament integrat de llengües i
continguts (TIL i TILC) ....................................................................................................... 11
4.2. CRITERIS DE CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA ....................................................................................................... 13
4.3. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES PER A L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES .............................. 16
5. RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTÀRIES ....................................................................................................... 17
5.1. ACOLLIDA D’ALUMNAT NOUVINGUT I ENSENYAMENT INICIAL .................................................... 17
5.2. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ............................................................................................................................... 18
5.3. INTERNACIONALITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ ................................................................................................ 19
5.3.1. Grup Experimental per al plurilingüisme ................................................................. 19
5.3.2. PROJECTE eTwinning ............................................................................................ 20
5.3.3. Programa ERASMUS + ........................................................................................... 20
5.3.4. Intercanvi a França .................................................................................................. 21
5.3.5. Programa d’immersió lingüística ............................................................................. 21
5.3.6. Projecte INTERCAT. Intercanvi amb l’Institut d’Alcúdia ......................................... 22
6. COMUNICACIÓ INTERNA I RELACIÓ AMB L’ENTORN .................................................................................... 22
7. DIFUSIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE ........................................................................................... 23
1. ANÀLISI DEL CONTEXT
1.1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC
El municipi de Roda de Ter es troba al nord de la comarca d'Osona, al costat del
riu Ter. La població actual del municipi és de 6.127 habitants a l’any 2018. Concretament
podem afirmar que actualment un 8,63% de la població procedeix de països estrangers.
Roda de Ter és un municipi que actualment basa la seva activitat econòmica en el sector
serveis, sobretot el petit comerç i també de la indústria càrnia.
Dia a dia està augmentant la situació de pobresa o pobresa extrema de moltes famílies
segons les dades facilitades per l’ajuntament de Roda de Ter. La taxa d’atur actual d’un
10,10% (setembre 2018) no mostra la realitat d’una part important de les famílies que
formen part del centre. En els darrers cursos acadèmics ha incrementat la matrícula
d’alumnat de famílies que tenen contractes molt precaris i sous baixos, amb molta
mobilitat i inestabilitat, fet que situa les famílies al llindar de la pobresa. Cal tenir en
compte que fins fa poc temps l’índex d’immigració estrangera va anar augmentant,
actualment al nostre centre un 8,63% d’alumnat és de procedència estrangera. El fet que
el lloguer de l’habitatge a Roda de Ter sigui considerablement inferior al d’altres
poblacions de la comarca provoca l’esmentada mobilitat cap a Roda de Ter.
En els darrers anys els alumnes amb necessitats econòmiques i socials a l’institut han
anat incrementant considerablement passant d’un 8,01% el curs 2015-106 a un 12,5%
en el curs actual. Alhora cal tenir en compte que aquest indicador no ens reflexa el
nombre de famílies que NO tenen necessitats socials però en canvi Sí que en tenen
d’econòmiques.
L'INS Miquel Martí i Pol és un Centre públic dependent del Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Va començar a funcionar el curs 1994-95 com a extensió de l'INS Antoni Pous de
Manlleu, en unes instal·lacions provisionals cedides per l'Ajuntament de Roda de Ter
fins el curs 1998-1999, l'abril de 1999 es va instal·lar a l'edifici actual.
Ara l'INS està ubicat als afores de la població; pròxim a la carretera que uneix
Roda de Ter i Manlleu.
Els nivells educatius que s'imparteixen són l'Educació Secundària Obligatòria i el
Batxillerat en les modalitats de: Humanístic i Ciències Socials, Científic i Ciències de la
Salut i Tecnològic.
És un centre pensat per 3 línies d'ESO i 2 línies a cada curs de Batxillerat.
El transport escolar està organitzat i gestionat pel Consell Comarcal, el qual es
gratuït per tots els alumnes d'ESO de fora el municipi de Roda de Ter. També es dona
servei a tots els alumnes que ho sol·licitin, abonant una certa quantitat. Els autobusos
deixen i recullen els alumnes davant del Centre, aquests estan totalment coordinats amb
els horaris de l'INS.
El centre també disposa del servei de bar-cantina que està gestionat per una
empresa aliena al Centre, s'utilitza sobretot en les dues franges d’esbarjo.
L’evolució de la matrícula des del moment en què s’imparteixen els quatre cursos
d’ESO és entre 350 i 400 alumnes. Actualment el curs 2018-2019 el centre té 415
alumnes.
L’Institut aglutina tota l’oferta d’ESO i d’ensenyaments post obligatoris de la zona
de Roda de Ter i del Cabrerès. Els alumnes provenen dels municipis de Roda de Ter,
Masies de Roda, L’Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Rupit, Pruit i, esporàdicament de
Tavèrnoles, Gurb i Manlleu. Els centres de primària adscrits a l’institut són:
✓ Escola Mare de Déu del Sòl del Pont
✓ Escola el Cabrerès
✓ Escola l' Agullola
Quant a l’alumnat, el 74% resideix a Roda de Ter i la resta, el 26%, procedeix de
les poblacions veïnes. Això explica que el centre tingui assignades tres rutes de transport
escolar gestionades pel Consell Comarcal d’Osona:
✓ Ruta de Rupit, Pruit i Cantonigròs
✓ Ruta de L’Esquirol i les Masies de Roda
✓ Ruta de Fontanelles i la Creu de Codines, barris de Roda de Ter
L’INS Miquel Martí i Pol està classificat oficialment pel Departament
d’Ensenyament, com a centre de tipologia estàndard.
1.2. BAGATGE LINGÜÍSTIC DE L’ALUMNAT I LES SEVES
NECESSITATS INDIVIDUALS VINCULADES ALS SEUS RESULTATS
ACADÈMICS
L’alumnat de l’ INS Miquel Martí i Pol es situa damunt o bé dins la mitjana catalana
en els resultats externs de centre en els darrers anys acadèmics atenent els resultats de
les proves de competències bàsiques que es realitzen a 4t ESO en llengua catalana,
castellana i anglesa.
Els resultats dels darrers cursos així ho avalen. No obstant, l’equip docent valora
any a any els resultats interns i externs de centre amb l’objectiu d’identificar les àrees de
millora en cadascuna de les llengües i treballar per tal que l’alumnat assoleixi els nivells
d’excel·lència. Les propostes de millora s’exposen al claustre de professorat i es valoren
al Consell escolar de centre mitjançant la PGA anual.
RESULTATS LLENGUA CATALANA
Atenent els resultats de la prova de CB, els alumnes es situen per damunt de la
mitjana de Catalunya, excepte en el cas dels alumnes d’aula oberta que realitzen un
currículum totalment adaptat. Actualment s’ha reduït significativament l’alumnat de la
franja baixa passant d’un 15,4% a un 7,2% l’any 2019.El nivell d’excel·lència està per
damunt de la mitjana de Catalunya tant en la comprensió lectora com en l’expressió
escrita
Els resultats interns de centre s’apropen als valors dels resultats externs.
RESULTATS LLENGUA CASTELLANA
S’ha millorat considerablement el nombre d’alumnes que han superat la
competència lingüística en llengua castellana, passant d’un 84.6% al 2018 a un 92,8%
a l’any 2019. El nivell d’excel·lència de la comprensió lectora i expressió escrita es situa
per sobre la mitjana de Catalunya.
RESULTATS LLENGUA ANGLESA
El percentatge d’alumnes que no ha superat la competència lingüística en llengua
anglesa ha passat d’un 15.9% a l’any 2018 a un 9,1% l’any 2019.
Tot i que els darrers anys s’ha produït una millora molt significativa tant en els
resultats interns com externs de centre, caldrà anar treballant amb recursos i eines que
permetin millorar sobretot l’àrea de comprensió escrita.
1.3. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT
(ACREDITACIONS DE CONEIXEMENTS DE LLENGÜES)
El curs 2018/2019 la plantilla de centre està formada per 43 professors, dels quals
un 11,62% disposa del certificat B1 de llengua anglesa del Marc Europeu de referència
per a les llengües (MECR), un 13,9% del certificat B2 de llengua anglesa (MECR) i un
6,9% del certificat C1 de llengua anglesa (MERC).
D’altra banda un 9,3% del professorat disposa de certificats B2 i també C1 en llengua
francesa i una minoria de professorat domina d’altres llengües com l’alemany i holandès.
1.4. PLACES DOCENTS AMB PERFIL PROFESSIONAL (NOMBRE I
TIPOLOGIA DE LES PLACES AMB PERFIL)
El curs 2018-2019:
- 1 plaça .Matemàtiques .Perfil lingüístic. Anglès
D’acord amb el nou projecte de direcció, i dins el marc del plurilingüisme, es preveu
l’increment de places amb perfil lingüístic.
2. OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES
L’Institut Miquel Martí imparteix dues llengües estrangeres: l’anglès, al llarg de tota
l’etapa de secundària obligatòria i també batxillerat (3 hores setmanals excepte a 2n
d’ESO que s’imparteixen 4 hores setmanals), i el francès, que és matèria optativa però
de continuïtat de 2n curs d’ESO fins a 4rt d’ESO (3 hores setmanals). A 1r d’ESO, hi ha
un trimestre d’iniciació com a matèria optativa amb l’objectiu que el major nombre
d’alumnes pugui tenir l’opció de tenir un primer contacte amb la llengua francesa i valorar
si es vol continuar o no.
Un dels objectius principals que té el centre en relació al tractament de les llengües
estrangeres és potenciar-ne al màxim l’ús instrumental per tal que els alumnes siguin
capaços de comunicar-se i expressar-se en diferents situacions i contextos i, així mateix,
poder participar en diferents projectes plurilingües i d’abast internacional. També es
vetllarà pel desenvolupament de les capacitats comunicatives tant orals (interacció,
escolta i producció) com escrites (receptiva i productiva), sempre tenint en compte la
realitat educativa i lingüística dels/les alumnes, per aconseguir el desenvolupament de la
competència plurilingüe.
2.1. ANGLÈS, FRANCÈS I ALEMANY
En el centre s’imparteix la llengua anglesa com a primera llengua estrangera a
tots els cursos de l’ESO i batxillerat. Pel que fa a la llengua francesa, s’imparteix com a
matèria optativa de continuïtat en tota l’etapa de secundària. Des del curs 2015-2016, el
centre ha incorporat la possibilitat d’escollir la llengua alemanya com a matèria optativa
a 3r d’ESO durant un trimestre.
El departament d’idiomes segueix el currículum marcat per a cada nivell amb la
complementació de materials, recursos i activitats d’ensenyament-aprenentatge
competencials i diverses (sempre tenint en compte les quatre dimensions lingüístiques
-comprensió i expressió oral i comprensió i expressió escrita- així com els objectius
marcats), però hi ha especial èmfasi en fer que l’alumnat PRODUEIXI (tant oralment com
escrit) oferint-los tasques dins d’un context al màxim de real possible.. L’alumnat no
només rep les classes en la llengua anglesa/francesa/alemanya, sinó que, a més, ha
d’intentar comunicar-se en aquell llengua tant amb la professora com amb els companys
o companyes i/o socis de projectes internacionals (vegeu punt 5.2). Per tant, hi ha
especial èmfasi en la millora de la competència comunicativa.
Respecte del material didàctic utilitzat en la llengua anglesa, l’alumnat de 1r a 4rt
d’ESO utilitzen el llibre d’activitats en format paper i a l’ordinador de cada aula tenen el
llibre de l’alumne en format digital; els alumnes de 1r de batxillerat tenen els llibres en
format paper i, enguany, els alumnes de 2n de batxillerat tenen un dossier en format
paper, sense llibres. Tant en francès com en alemany l’alumnat utilitza llibre d’activitats
en format paper.
Cada alumne/a en l’etapa de secundària obligatòria disposa d’un netbook per treballar
textos, àudios, activitats escrites..., així com també per portar a terme altres activitats i
projectes que requereixen l’ús de les noves tecnologies (tant a les classes de llengua
anglesa com francesa). Enguany, el centre també disposa de tauletes que l’alumnat pot
utilitzar per fins educatius.
Les eines TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) així com les TAC
(tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) tenen un paper molt important en
l’aprenentatge de les llengües estrangeres; és per això que sovint s’utilitzen per treballar
diferents aspectes de la llengua (des de buscar i seleccionar informació a Internet fins a
utilitzar eines tecnològiques concretes per produir textos escrits i/o presentacions orals),
i també per participar en els diferents projectes plurilingües d’una manera col·laborativa
(vegeu punt XXX).
El departament vetlla perquè les estratègies metodològiques i les línies
pedagògiques emprades en l’aprenentatge i ús de les llengües estrangeres incloguin
oportunitats per tal que l’alumnat adquireixi habilitats lingüístiques i desenvolupi la
competència plurilingüe, així com les capacitats comunicatives en diferents situacions i
contextos i, evidentment, les posi en pràctica Així mateix, és molt important la innovació
metodològica; és per això que el professorat vetlla per tal que l’ensenyament de les
llengües abraci diferents i noves metodologies així com varietat d’agrupaments que
afavoreixin la interacció (treball cooperatiu i col·laboratiu).
3. ELS OBJECTIUS DEL MODEL EDUCATIU
PLURILINGÜE I INTERCULTURAL DE CATALUNYA
En el nostre context, aquest model d’educació plurilingüe i intercultural es
concreta en els següents objectius:
• Proporcionar a l’alumnat una competència plurilingüe i intercultural que garanteixi, en
acabar l’educació obligatòria, un bon domini de les llengües oficials, català i castellà i, i
un grau de competència suficient en una o dues llengües addicionals, i la capacitat de
conviure en una societat multilingüe i multicultural.
• Adquirir la competència plurilingüe d’una manera transversal, ja que s'estén a totes les
llengües apreses i proporcionar a l’alumnat estratègies per desenvolupar-la de manera
autònoma.
• Desenvolupar la competència comunicativa general de l’alumnat.
• Reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua de referència del sistema
educatiu i potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat.
• Capacitar els alumnes per utilitzar totes les llengües del seu repertori individual per al
gaudi i la creació estètica, per a l’anàlisi crítica i l’acció social a través del llenguatge, i
per actuar de manera ètica i responsable en qüestions d’importància local o global.
• Desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’utilitzar la seva competència plurilingüe per
processar informació vehiculada en diferents llengües amb l’objectiu de construir
coneixement nou.
• Fer presents en els centres les llengües i cultures dels alumnes d’origen estranger,
afavorir-ne el reconeixement, destacar-ne el valor cultural i promoure’n la integració
educativa.
• Despertar en els alumnes la curiositat per altres llengües i cultures, proporcionar-los
coneixements sobre com són i com funcionen i afavorir la seva autonomia per aprendre-
les al llarg de tota la vida.
Tenint en compte aquests objectius i d’acord amb el nou model lingüístic del sistema
educatiu de Catalunya es desenvolupa a partir dels elements constitutius següents:
1. La llengua catalana és la llengua de referència i la llengua normalment emprada en
els àmbits docent, administratiu i de comunicació, i constitueix l’eix vertebrador del nostre
projecte educatiu plurilingüe.
2. Les llengües curriculars (català, castellà i anglès/francès/alemany) es tracten com a
llengües d’aprenentatge i com a vehiculadores de continguts durant el temps lectiu i el
temps escolar d’acord amb el projecte curricular del nostre centre.
3. L’acollida i l’atenció lingüística de l’alumnat d’origen estranger es desenvolupa en
llengua catalana d’acord amb les mesures específiques següents: pla d’acollida,
atencions individuals amb la supervisió de la coordinadora lingüística i suport lingüístic i
social. Aquests alumnes disposen d’un pla individualitzat que adapta el currículum a les
seves necessitats immediates d’aprenentatge i que avalua els seus processos
d’aprenentatge amb relació als objectius fixats en aquest pla.
4. Per a la resta d’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu es planifiquen
les mesures i suports i es determina en el pla individualitzat quins seran els criteris
mitjançant els quals s’avaluarà l’assoliment de la competència lingüística i comunicativa.
4. CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS EN
RELACIÓ A L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES
4.1. EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES
D’acord amb el que s’estableix en el document guia “El model lingüístic del
sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i ús de le llengües en un context
multinlingüe i multicultural”, una de les prioritats més rellevants és desenvolupar la
competència comunicativa lingüística des de totes les llengües i en totes les àrees i
matèries de manera competencial i transversal. Això implica, per una banda, coordinar
l’ensenyament de totes les llengües i garantir la cohesió entre etapes educatives i, per
l’altra, assegurar l’aprenentatge dels continguts focalitzant la dimensió lingüística de totes
les matèries.
La competència comunicativa i lingüística, és a dir el sistema lingüístic es
desenvolupa, en el nostre model, a partir de la llengua catalana, que és la llengua
vehicular de referència, alhora que es treballa la transferència del coneixement
comunicatiu i acadèmic cap a les altres llengües.
D’acord amb el document Educació plurilingüe i intercultural: guia per al
desenvolupament de currículums, publicat el 2015 pel Consell d’Europa, es proposen
diversos enfocaments metodològics i activitats complementàries entorn d’aquest
ensenyament plurilingüe i intercultural.
Els dos enfocaments més complexos i exigents, tant des del punt de vista dels
objectius d’aprenentatge i ús de les llengües com pel que fa a la formació del professorat,
que permeten avançar en aquesta concepció global de l’aprenentatge de llengües, són
els que es basen en el tractament integrat de llengües (TIL) d’una banda, i el tractament
integrat de llengua i continguts (TILC) d’una altra. Aquests dos enfocaments esdevenen
clau en el model lingüístic del nostre sistema.
4.1.1. El tractament integrat de les llengües i el tractament integrat de llengües i
continguts (TIL i TILC)
El TIL proposa un treball col·laboratiu entre el professorat de les diferents
llengües i facilita la transferència de coneixement entre aquestes. El TILC pretén
ensenyar de manera integrada la llengua i els continguts en totes les àrees o
matèries i proposa, també, un treball col·laboratiu entre el professorat de matèries
lingüístiques i no lingüístiques. Més enllà de la coordinació en l’ensenyament de les
llengües, la implementació d’aquests enfocaments només tindrà èxit si es tenen en
compte els següents principis bàsics:
● Les activitats lingüístiques s’han d’encaminar a reforçar competències clau.
● L’ensenyament de les llengües s’ha de basar en l’ús.
● Cal fer explícits els mecanismes de transferència lingüística a través
d’activitats d’intercomprensió.
● La consciència lingüística de l’alumnat s’ha de desenvolupar des de totes les
llengües.
● El reconeixement de les llengües de l’alumne s’ha de fer des de totes les
llengües i matèries
● L’ús de les llengües estrangeres (anglès) com a llengües vehiculars per a
l’aprenentatge d’altres matèries, en programes AILCE permet obtenir una
competència superior en aquestes llengües.
● Els continguts lingüístics, cognitius i estratègics es treballen millor si s’integren
en les àrees no lingüístiques que en l’àrea de llengua.
Tenint en compte els principis bàsics anteriorment esmentats, la següent
graella mostra les accions que el nostre centre ha dissenyat per a una bona
implementació del TIL:
ACCIONS CONCRECIONS EN EL CENTRE
Organitza l’ensenyament de les
llengües al llarg de les diferents etapes
educatives, establint la seqüència i el
moment d’incorporació de cadascuna i
tenint en compte tant el context
sociolingüístic del centre com els
resultats en competència lingüística de
l’alumnat.
● vegeu punt 2 “Oferta de llengües
estrangeres”.
El professorat de llengua (català, castellà i
estrangeres) planifica, de manera
conjunta, els objectius, continguts i criteris
d’avaluació de les diferents llengües, tant
des de la perspectiva de curs com de
l’etapa.
● Els departaments de llengües es
reuneixen quan s’escau per
consensuar estratègies conjuntes
(criteris d’avaluació i lectures
obligatòries).
Organitza i promou activitats acadèmiques
i no acadèmiques que despertin la
consciència lingüística dels aprenents i
que reforcin actituds d’obertura, curiositat i
respecte cap a altres llengües i cultures
● vegeu punt 5.2
“Internacionalització de l’educació”
● El departament de llengua catalana
ha organitzat un intercanvi lingüístic
amb alumnes de 3r d’ESO de
l’institut d’Alcúdia de Mallorca, amb
la finalitat de treballar la diversitat
lingüística dialectal.
En el marc del que s’estableix en el nou model lingüístic de Catalunya per
l’aprenentatge i ús de les llengües el centre es planteja participar en el programa
AVANCEM a fi de consolidar la competència comunicativa i lingüística, que és la base
de tot l’aprenentatge, potenciar el plurilingüisme de l’alumnat i, alhora, la col·laboració i
coordinació entre el professorat
4.2. CRITERIS DE CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA
LLENGUA CATALANA i CASTELLANA
L’Administració de la Generalitat de Catalunya va començar a aplicar la nova
normativa lingüística establerta per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) amb la publicació
de la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana el 23 de novembre del 2016.
És per això que des de llavors l’INS MMP va començar a aplicar aquests nous criteris
per a la redacció de textos, la documentació, i les publicacions que es fan en qualsevol
format.
El comunicat que es va emetre va marcar l’inici de l’aplicació dels nous criteris a
partir de la data d’entrada en vigor; és a dir, el 23 de novembre. No obstant això, es va
establir un termini de quatre anys, fixat per l’autoritat acadèmica, en el qual es
contemplava la possibilitat que aquells textos, processos i productes que requerien
tractament informàtic o que necessitessin un temps per a l’adaptació als canvis,
poguessin ser redactats amb els criteris vigents en l’antiga normativa. La condició que
es va establir va ser que aquests textos s’adaptessin progressivament durant el període
de quatre anys establert per a la implantació de la norma.
Així doncs, l’INS MMP s’atén plenament als nous criteris de correcció lingüística i,
com a tal, l’any vinent entrarà en ple vigor la nova normativa lingüística, donat que hauran
transcorregut, ja, els quatre anys de marge establerts.
Entenem que els textos en català i castellà produïts a l’Institut, tant per part dels
professors com d’alumnes i en qualsevol assignatura, haurien de ser redactats de
manera correcta. Entenem per correcte aquell text que compleix aquestes
característiques:
1. Que el destinatari pugui entendre bé les idees que expressa.
2. Que aquestes idees siguin expressades amb claredat i precisió, sense
circumloquis innecessaris ni desviacions temàtiques.
3. Que segueixin un ordre lògic, una estructuració coherent.
4. Que el lèxic triat sigui escaient.
5. Que no hi hagi errors gramaticals: sintàctics, lèxics, morfològics o ortogràfics.
Tot i que en textos diferents podem destacar aspectes lingüístics diversos, en
principi qualsevol correcció lingüística hauria de tenir presents totes aquestes qüestions.
Cal provocar en el conjunt dels alumnes la sensació que sempre que lliuren un
text escrit, en qualsevol assignatura, els serà retornat corregit també des del punt de vista
lingüístic; i que se’ls exigeix un esforç suplementari en aquesta qüestió en tot moment.
En aquest sentit:
1. És més important que les correccions siguin sistemàtiques que no pas
exhaustives: cap text serà retornat sense correccions, tret que no contingui errors.
2. Cal assenyalar i corregir sempre els aspectes relacionats amb la comprensió del
text, la seva lògica i la seva coherència; i que convé que els alumnes vegin que
han de complir aquests requisits en totes les ocasions.
En canvi, els errors purament gramaticals han de ser corregits amb uns altres
criteris:
1. No cal indicar-los tots sinó els més remarcables.
2. No cal donar-ne les solucions, sinó limitar-se a assenyalar-los.
3. Cal no limitar-se a mostrar faltes d’ortografia, sinó també errors lèxics (
barbarismes, mots poc escaients o imprecisos, registres inadequats...),
morfològics ( mots mal formats ) i sintàctics ( concordances mal fetes, ús inadequat
de pronoms febles, connectors...)
4. No és convenient que en el conjunt de les assignatures s’estableixi una relació
precisa entre la correcció lingüística i la nota però, els textos que “fan mal d’ulls”
han de ser rebutjats: d’una manera sistemàtica, en alumnes sense problemes
lingüístics greus; d’una manera puntual en els altres casos. Hi ha d’haver
l’exigència als alumnes de substituir aquests textos molt incorrectes per d’altres
de més correctes. Cada equip docent hauria de precisar aquest criteri i recordar-
ne l’aplicació.
Finalment, en el cas dels alumnes amb dificultats lingüístiques greus, i també en
algunes altres circumstàncies determinades, s’aplicaran els criteris de correcció que
marquen els documents elaborats pel Departament d’Educació (materials d’atenció a la
diversitat a favor de l’èxit escolar) i també les pautes de correcció de les PAU
LLENGÜES ESTRANGERES
Des del departament d’idiomes, s’ha dissenyat una rúbrica per a la correcció de
textos escrits tant en anglès com en francès amb l’objectiu d’unificar criteris a l’hora de
corregir les produccions escrites de l’alumnat des de 1r fins a 4rt d’ESO.
La base de la rúbrica és igual per a tots els cursos i està estructurada en 5 apartats
diferents
- Estructura del text / paràgrafs
- Contingut
- Vocabulari, connectors utilitzats i puntuació.
- Estructures gramaticals
- Errors ortogràfics
Cada un dels apartats anteriors té diferents nivells de gradació: Excel·lent,
Notable, Suficient i Necessita millorar, d’acord amb el nou decret d’avaluació per
competències.
Els ítems que es valoren a cada un dels apartats van lligats als continguts
treballats i explicats a classe i, per tant, varien en funció del tema i del tipus de text.
Pel que fa a batxillerat, els criteris de correcció de textos escrits són els mateixos
que els criteris aplicats a les proves PAU.
4.3. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES PER A L’APRENENTATGE DE LES
LLENGÜES
Des del departament de llengua i literatura catalanes s’organitzen les següents activitats:
La Revista és una optativa obligatòria que cursen els alumnes de 4t d’ESO a raó d’una
hora setmanal. L’interès de l’assignatura se centra en despertar l’interès pel periodisme
en els nostres alumnes i, en donar a conèixer totes les activitats que es realitzen a
l’institut al llarg del curs.
El Certamen Literari de Sant Jordi promou el treball de l’escriptura entre l’alumnat del
centre. S’organitzen diferents categories en funció del nivell acadèmic i es premien les
millors narracions, articles d’opinió i reculls de poemes. en un acte formal al teatre Eliseu,
la diada de Sant Jordi.
Cada curs, el Departament de llengua i literatura catalanes organitza una xerrada amb
algun autor dels llibres de les lectures obligatòries de l’any.
Des d’aquest departament i, en col·laboració amb la biblioteca de Roda de Ter,
s’organitzen exposicions bibliogràfiques dedicades als autors que commemoren
efemèrides.
Des del curs 2014-2015 el centre té dissenyat un Pla de lectura (PLEC) amb la finalitat
de millorar l’assoliment de les competències bàsiques i de fomentar l’hàbit lector. Per
això el seu objectiu principal és garantir la competència lectora de tot l’alumnat, fent que
aquesta competència sigui una prioritat de l’institut i de tota la comunitat educativa. El
PLEC s’estructura en tres eixos que són el saber llegir, el llegir per aprendre i el gust per
llegir. El temps de la lectura silenciosa diària, abasta una franja horària que comença a
les 8,00h i acaba a les 8,30h. (document en revisió)
L’activitat de la lectura en veu alta (LVA) es fa a primer d’ESO a raó de mitja hora
setmanal per grup. Pretén reivindicar la lectura en veu alta com a instrument útil per a
facilitar la comprensió del text i per a desenvolupar tècniques d’expressió oral. Escoltar
un text a través d’una veu expressiva és un plaer i proporciona una experiència
compartida que estimula les ganes de llegir. El centre participa, cada any, en el
Certamen Nacional Infantil i Juvenil de LVA, en les categories de Corsaris i Tropa de
Corsaris.
Seguint amb la lectura, el departament d’idiomes s’ha unit al programa Fiction
express per tal que l’alumnat des de 1r a 4rt d’ESO hi participi de cara el curs 2019-2020.
Per una banda, el programa té per objectiu millorar els hàbits de la lectura i, per altra
banda, incentivar les ganes de llegir. Com? A través de la lectura online de diversos
capítols de llibres “vius” on l’alumnat se’l fa partícep de la història i del quer passarà a
través del seu vot, la participació en fòrums i, si s’escau, del contacte directe amb l’autor/a
del llibre que s’està llegint. Tenint en compte que és un programa on hi ha la participació
de més de 400 escoles d’arreu del món, la llengua de comunicació en els fòrums és
l’anglès; per tant, és una bona manera per desenvolupar la competència comunicativa
del nostre alumnat.
5. RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTÀRIES
5.1. ACOLLIDA D’ALUMNAT NOUVINGUT I ENSENYAMENT INICIAL
L’INS Miquel Martí i Pol disposa d’un Pla d’Acollida on es contemplen i es
desenvolupen totes les accions a prendre amb l’alumnat nouvingut.
Durant l’últim any, hi ha hagut un augment considerable d’alumnes nouvinguts que
desconeixen en la seva totalitat la llengua i la realitat catalanes. El centre, en aquest
moment, no disposa d’aula d’acollida; per aquest motiu s’han hagut d’adequar diferents
estratègies per tal d’atendre aquest alumnes nouvinguts. L’equip directiu, amb el suport
LIC extern, ha dissenyat un pla de treball que consisteix en:
1. Organització d’un pla de suport individualitzat, d’acord amb la disponibilitat
horària del centre. Aquests alumnes tenen quatre hores d’atenció individual de
llengua catalana i dues de matemàtiques. A banda, se’ls fa un seguiment des
del departament de psicopedagogia i compten amb l’ajut d’un alumne guia de
l’aula.
2. S’ha organitzat tot el material lingüístic de l’aula d’acollida i s’ha centralitzat al
departament de llengua catalana. La coordinadora lingüística del centre n’és la
responsable.
5.2. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
En el tractament de les llengües, l’atenció a la diversitat s’ha de centrar
fonamentalment a reforçar el desenvolupament de l’expressió oral, l’expressió escrita i la
comprensió lectora.
En aquest sentit se segueixen diferents formes d’organització d’aquests atenció:
1. Desdoblament de grups a les hores de llengua catalana i castellana de 1r a 3r
d’ESO.
2. Petits grups d’atenció individualitzada a les hores de llengua catalana i castellana
de 1r a 3r d’ESO
3. Plans individuals, quan s’escau.
4. Projecte singular amb alumnes de 3r d’ESO.
5. Organització de matèries optatives per tal de treballar profundament l’expressió
escrita i l’expressió oral en el cas de les matèries de llengua.
6. Atenció individualitzada (AI) per part de la psicopedagoga del centre.
7. Aula oberta (AO) a 4t d’ESO.
8. Projecte LIL CHANGE (Veure annex, Alumnes amb risc d’exclusió social).
9. En coordinació amb l’Institut Antoni Pous de Manlleu i la UVIC, suport dels
alumnes NESE.
Per tal d’organitzar, supervisar i controlar tots els aspectes organitzatius de
l’atenció de la diversitat el centre disposa d’una Comissió d’Atenció a la diversitat (CAD),
la composició i les funcions de la qual estan definides en les Normes d’Organització i
Funcionament del Centre.
5.3. INTERNACIONALITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ
Un dels objectius que remarca el model educatiu plurilingüe, així com el Marc
Comú Europeu de referència per a les llengües, és el de desenvolupar i millorar la
competència comunicativa general tot proporcionat al nostre alumnat una sèrie de
mitjans i estratègies per tal d’aconseguir-ho de manera autònoma. Així doncs ,és
essencial que l’alumnat conegui diferents realitats culturals i que utilitzi les estratègies
necessàries per posar en pràctica les habilitats comunicatives adquirides i, en definitiva,
formar parlants plurilingües i interculturals; el plurilingüisme, doncs, s’ha convertit en un
dels eixos essencials en l’aprenentatge de llengües estrangeres. És per això que l’Institut
Miquel Martí i Pol participa en diferents projectes i programes plurilingües i desenvolupa
diverses accions per impulsar-ho .
5.3.1. Grup Experimental per al plurilingüisme
L’INS Miquel Martí i Pol és un dels centres que ha participat en el Projecte GEP
(Grup experimental per al plurilingüisme) dins d’un marc per al plurilingüisme vers el
desenvolupament competencial. El desenvolupament d’aquest projecte va començar el
curs 2014-2015, amb continuïtat el curs 2015-2016. L’objectiu d’aquest grup és,
fonamentalment, experimentar actuacions que defineixin el millor escenari i enfocament
de les llengües per tal de facilitar i millorar la competència lingüística i plurilingüe de
l’alumnat. Per tant, es dissenyaran accions en llengua anglesa que puguin estimular
l’aprenentatge de continguts no lingüístics en altres àrees curriculars.
Així doncs, l’eix fonamental del curs d’enguany i dels pròxims cursos és consolidar
les àrees implicades en el projecte des de l’inici (música, ciències socials, matemàtiques,
tecnologia) i altres possibles àrees de nova incorporació. Fa dos cursos que el centre
imparteix la matèria optativa d’emprenedoria a 3r d’ESO parcialment en anglès i una hora
d’economia en anglès a 1r de batxillerat. És per això que considerem important establir
els criteris de continuïtat i compromís en el projecte GEP així com la revisió i creació de
nous materials de les àrees implicades en el projecte.
5.3.2. PROJECTE eTwinning
El departament d’idiomes treballa amb els projecte eTwinning des del curs 2014-
2015 en l’àrea de llengua anglesa amb l’alumnat de 3r d’ESO. L’objectiu principal és
treballar col·laborativament diverses realitats culturals del país en qüestió i diversos
temes d’interès per a l’alumnat, però a través d’activitats col·laboratives amb propòsits
més reals. El nostre objectiu fonamental és potenciar les destreses comunicatives del
nostre alumnat per tal que sigui capaç de comunicar-se en diverses situacions i
contextos.
El curs 2016-2017, el projecte enterTEENment va rebre el segell de qualitat; dit
projecte es va portar a terme juntament amb 3 centres més: Giordano Bianchi Dottula
(Itàlia)
Kogeka Sint- Maria (Bèlgica) i Gimnazjum Ziemi Świeckiej (Polònia).
El departament d’anglès continua amb el projecte eTwinning a 3r i enguany
repeteix amb els centres d’Itàlia i Bèlgica amb el projecte YUMMY CULTURE. L’eix
principal del projecte és similar al dels cursos anteriors: comunicació i interacció de
l’alumnat amb diverses tasques col·laboratives per portar a terme; com a novetat,
l’alumnat crearà un llibre de les millors receptes de cada país de manera col·laborativa.
5.3.3. Programa ERASMUS +
KA101 - JOB SHADOWING
El curs 2016-2017, el nostre centre va participar en el projecte Acció Clau 1 job
shadowing en el centre finlandès Turenki School. L’objectiu principal era observar una
altra realitat educativa des de diverses perspectives i àrees i intentar apropar-ho, en la
mesura possible, a la nostra pràctica docent;
KA 229 – EUROSTAR
El dia 27 de març del 2017, el centre va presentat el projecte Acció Clau 2 (KA219)
per a mobilitat d’alumnat titulat GO EUROPE. Durant tot el curs passat es va dissenyar
el projecte juntament amb centres de tres països diferents: Lituània, Sicília, França (Illa
de la Reunió i Thaití). El projecte es basa en la promoció d’un turisme únic i creixent a
cada país a través de la creació d’un logo i eslògan, d’un mapa interactiu, d’un vídeo
promocional i d’una aplicació de mòbil. Malauradament, el juliol del 2017 vam rebre una
notificació informant que el projecte havia estat aprovat però la puntuació obtinguda no
ha estat suficient.
Enguany, s’està desenvolupant un altre projecte anomenat EUROSTAR
(EUROpean Sustainable Tourism And entRepreneuship), juntament amb Xipre
(coordinador), Lituània, Sicília i Portugal. El projecte es basa en l’anàlisi i recerca de tot
tipus d’activitats relacionades amb el tourisme sustenible per tal que l’alumnat de cada
país creï una empresa startup a través de la formula d’economia col·laborativa.
5.3.4. Intercanvi a França
Des de l’àrea de francès, ja fa tres cursos que s’organitza un intercanvi amb un
centre de França. Enguany, es repeteix centre i l’alumnat de 2n, 3r i 4rt faran l’intercanvi
amb el Collège Louis Pasteur de Mâcon. Es dissenyen diverses activitats col·laboratives
prèvies a l’intercanvi a través de correus i cartes per tal que l’alumnat català i francès es
conegui i interaccioni amb el seu company amb l’objectiu d’impulsar l’aprenentatge i ús
de la segona llengua estrangera al centre.
5.3.5. Programa d’immersió lingüística
Des de l’àrea d’anglès i juntament amb la comissió de l’escola verda, el centre ja
ha dissenyat el projecte per sol·licitar el programa d’immersió lingüística per 2n d’ESO.
Dit programa planteja un doble objectiu: d’una banda, estimular la pràctica de l’anglès tot
utilitzant-lo en contextos comunicatius més amplis i en altres àrees i matèries del
currículum i, de l’altra, promoure la convivència entre alumnat de diverses comunitats
autònomes.
L’eix principal del programa gira entorn a temes relacionats amb el mediambient,
sostenibilitat, reciclatge, energies renovables, diversitat cultural, etc.
El projecte a presentar inclou una memòria en la qual es detallen les accions que
el centre porta a terme en relació als temes mencionats i les activitats que es preveuen
portar a terme abans, durant i després del programa d’immersió.
5.3.6. Projecte INTERCAT. Intercanvi amb l’Institut d’Alcúdia
El Govern Balear, aquest curs 2018-19, ha ofert un projecte interlingüístic a tots els
instituts de Mallorca. L’objectiu principal és conèixer les varietats dialectals del català i,
entre altres activitats, consisteix en un intercanvi.
El departament de llengua catalana i literatura del nostre centre va rebre la proposta de
participar en l’intercanvi ofert per l’institut de secundària Port d’Alcúdia. El projecte ofert
per aquest institut girava entorn de la gastronomia mallorquina.
6. COMUNICACIÓ INTERNA I RELACIÓ AMB
L’ENTORN
El català, tal com recull la normativa vigent, serà el vehicle d’expressió normal
en totes les activitats docents i administratives, tant les internes com les de projecció
externa. Així, serà la llengua de comunicació habitual amb l’alumnat i amb les
famílies, la llengua amb què es redacten els documents i la llengua de relació
habitual amb tota la comunitat educativa i els serveis de suport del centre. Si s’escau,
s’atendran peticions en castellà. Es farà ús del català als rètols, cartells, murals i a
l’ambientació general del centre.
La correspondència de centre es redacta en català, excepte en els casos en què
s’efectua amb d’altres comunitats de l’ estat espanyol o bé amb d’altres països de parla
castellana. Els informes de notes es redacten en llengua catalana a través de l’aplicatiu
Esfera.
La comunicació amb famílies es realitza en llengua catalana mitjançant el
programa “Ieduca”, el qual permet el contacte directe del tutor/a i direcció amb les
famílies.·
Quan hi ha famílies que només parlen en una altra llengua que no és el català,
ni castellà ni anglès, es sol·licita la mediació d’un traductor a través de l’assessoria
LIC amb l’objectiu principal que la família pugui entendre tot el funcionament del centre
i el procés d’aprenentatge del seu fill/a.
El centre es comunica amb l’entorn educatiu mitjançant diferents entorns
digitals. S’ha establert un pla de comunicació de centre (NOFC) en el qual es
prioritza la utilització de les TIC, seguint el model d’escola verda i les instruccions del
departament.
En el marc de col·laboració amb l’entorn, el centre participa en el programa
LECXIT, lectura per a l’èxit educatiu, que és un programa promogut per la fundació La
Caixa, el Departament d’Ensenyament i la Fundació Jaume Bofill. El seu objectiu és
incrementar el rendiment escolar dels infants mitjançant la millora de la seva
comprensió lectora i de la implicació de tota la comunitat. Alumnes voluntaris de
l’institut fan de mentors lectors de nens de primària.
Un altre dels programes de participació del centre en relació al seu entorn és El
Projecte Bruíxola. Aquest sorgeix de la necessitat actual de donar resposta a les
demandes de suport i acompanyament a infants i joves en algunes tasques educatives
per millorar el seu nivell acadèmic i garantir la igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu.
El projecte compta amb el suport i complicitat dels centres educatius, de la borsa de
voluntariat i de les famílies amb infants i joves que presenten algunes dificultats en
aprenentatges, i que requereixen d’un suport i un acompanyament que pugui facilitar el
desenvolupament personal.
7. DIFUSIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
El projecte lingüístic de centre s’aprovarà en claustre i se’n farà una valoració
en Consell escolar. Tenint en compte que és un document viu i flexible, es realitzaran
les actualitzacions i modificacions pertinents quan sigui necessari.
El projecte lingüístic és un document que forma part del PEC i que es difon
mitjançant la pàgina web del centre.