projecte lingÜÍstic · els continguts i estructures lingüístiques comunes es fan en català i...
TRANSCRIPT
PROJECTE
LINGÜÍSTIC
ESCOLA PERE CALDERS
POLINYÀ Actualitzat Curs 14-15
ÍNDEX
1. Introducció.
2. Situació lingüística del centre:
2.1. Professorat
2.2. Alumnat
3. Entorn.
4. L’ ús de la llengua a l’ àmbit escolar:
4.1. Docent
4.2. Organitzatiu
4.3. Administratiu
4.4. De relació
4.5. Activitats complementàries i extraescolars
5. Tractament de les llengües:
5.1. Àrea llengua catalana i literatura
5.2. Àrea llengua castellana i literatura
5.3. Àrea llengües estrangeres
6. Objectius del projecte lingüístic:
6.3.Normalitzar l’ús del català en l’àmbit relacional de tots els estaments del centre.
6.4.Introducció de l’ensenyament i aprenentatge de la llengua estrangera (anglès) en
el centre al Cicle Inicial.
6.5.Acollir els alumnes d’incorporació tardana.
1. INTRODUCCIÓ
La normalització lingüística de l’ensenyament primari i secundari és un objectiu bàsic
del nostre sistema educatiu. El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) ha de ser
l’instrument de gestió que possibiliti aquest procés de normalització lingüística del
centre. El PLC és un pla específic de normalització lingüística en el marc del Projecte
Educatiu del Centre (PEC). El PEC defineix els trets d’identitat del centre i formula els
objectius educatius.
Els objectius referits al tractament lingüístic general del centre han de contemplar la
normalització lingüística com a objectiu educatiu necessari. Aquest tractament general
requereix una concreció operativa en un pla específic que faci viable la normalització.
Tant la Llei 7/1983 de Normalització Lingüística com l’Estatut d’Autonomia de 2007
estableixen el marc general que defineix el paper de la Llengua Catalana en el sistema
educatiu i la normativa que la desenvolupa n’estipula l’ús.
Aquests objectius han estat considerats a l’hora de plantejar aquest PLC.
Tanmateix, el Pla Anual del Centre (PAC) de cada curs concretarà plantejaments i
actuacions per al desenvolupament del PLC. El Projecte Curricular de Centre (PCC)
definirà encara més el tractament adequat de les llengües a la nostra escola.
1.1. Estatus de les llengües presents al centre.
L’estatus de les llengües presents al centre, en relació amb el que estableix l’ordenació
general de l’ensenyament en el Decret 142/2007 de 26 de juny, és el següent:
- La llengua catalana és la llengua vehicular i d’aprenentatge de la comunitat escolar.
I ho és en tots els àmbits de la vida escolar: dins i fora de les aules, a nivell
administratiu i en les actuacions de projecció externa. Les altres llengües, per tant,
no han de suplir aquesta funció.
- Els nois i noies, en finalitzar l’Educació Primària, cal que hagin assolit els objectius
assenyalats al Decret 142/2007 de 26 de juny.
Llengua Catalana: conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua
catalana, tan oralment com per escrit, emprant-la normalment com a llengua
vehicular i d’aprenentatge. (Art. 4.4)
Llengua Castellana: conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera
que puguin utilitzar-la apropiadament com a font d’informació i vehicle
d’expressió, (Art. 4.4)
Llengua Anglesa: comprendre i expressar en angles missatges senzills dintre
d’un context.
2. SITUACIÓ LINGÜÍSTICA DEL CENTRE.
Tots els mestres de l’escola tenen els coneixements suficients per impartir les classes en
llengua catalana, ja sigui perquè tenen el Nivell C, són mestres de català o el certificat
de capacitació. (veure a l’annex el llistat de mestres i la seva capacitació).
3. ENTORN
El municipi de Polinyà té uns 8.158 habitants. Segons estudis realitzats per
l’Ajuntament, és una població jove, es concentra entre els 15-39 anys.
Només el 26’9% de la població és nascuda en el propi municipi. El 17% és de fora de
Catalunya i el 55’3% correspon als nascuts a la resta de Catalunya. Això pot fer pensar
que Polinyà és una població majoritàriament catalanoparlant, però res més lluny de la
realitat, ja que la immensa majoria dels nascuts a Catalunya i que viuen en el municipi
són d’origen castellà, especialment andalús i extremeny, els quals parlen normalment en
castellà.
Per tant, l’entorn social dels nostres alumnes és majoritàriament castellà. Des de la
Regidoria d’Ensenyament i Cultura s’ofereixen activitats majoritàriament en català.
La població de Polinyà ha anat creixent al llarg dels darrers 50 anys, però és en els
últims 10 anys quan aquest creixement ha estat més considerable.
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que va entrar en vigor el mes de
març del 2003 ja preveu i planifica aquest increment poblacional amb la finalitat que es
produeixi de manera equilibrada, sostenible i amb els equipaments i serveis necessaris.
4. L’ ÚS DE LA LLENGUA A L’ ÀMBIT ESCOLAR:
4.1. Docent:
Des de l’ Educació Infantil de tres anys fins a 6è es fa tot en català, donat que s’aplica el
programa d’ Immersió en català a tota l’escola. Per tant, tots els ensenyaments es fan en
llengua catalana per tal de millorar la capacitat dels alumnes a comunicar-se amb
aquesta llengua. S’intenta que tots els alumnes utilitzin el català per a dirigir-se a
qualsevol mestre.
És cert, que alguns mestres es comuniquen entre ells en castellà, ja que també és la seva
llengua materna i els resulta més fàcil fer-ho d’aquesta manera, tot i que quan parlen
amb els alumnes ho fan en llengua catalana. Tanmateix, les reunions que es fan a
l’escola (Claustres, Cicles, etc., es fan en llengua catalana).
4.2.Administratiu:
Tots els documents que es lliuren des de l’escola estan redactats en català.
Pel que fa a la persona que treballa en l’àmbit administratiu és castellanoparlants tot i
que utilitza la llengua catalana per comunicar-se amb els mestres i els alumnes. Pel que
fa a la consergeria, cal dir que la persona que treballa en aquest àmbit és catalanoparlant
i es dirigeix als mestres i alumnes en català.
4.3.De relació:
La relació entre mestres, mestres-pares i mestres-personal no docent no és sempre en
català, ja que depèn de la llengua materna i funcional de cadascuna de les persones, que
fa que s’utilitzi una o altra llengua (catalana o castellana).
La llengua de comunicació escrita amb institucions i entitats està normalitzada.
La llengua d’ambientació a l’escola és el català.
Cal tenir present, també, que tots els alumnes es comuniquen entre ells en llengua
castellana i és molt difícil aconseguir que ho facin en la llengua catalana, ja que la gran
majoria d’ells són castellanoparlants.
4.4.Activitats complementàries i extraescolars:
La llengua emprada al menjador acostuma a ser en castellà, són molt pocs els casos en
que s’empra la llengua catalana.
A l’escola d’Iniciació Esportiva també s’utilitza el castellà
En les activitats extraescolars:
ACTIVITAT
EXTRAESCOLAR
LLENGUA
EMPRADA
Pintura/ dibuix Català
Musicals Castellà
Esports Castellà
Gimnàstica Rítmica Castellà
Futbol Sala Castellà
Anglès Infantil Castellà/Anglès
Anglès Primària Castellà/Anglès
Acollida Català/castellà
TRACTAMENT DE LES LLENGÜES:
5.1. Àrea llengua catalana i literatura:
La llengua vehicular i d’ aprenentatge del centre és el català. Així mateix, la llengua
catalana, com a vehicle d’estructuració de tots els aprenentatges, es també la que ha de
facilitar l’aprenentatge d’altres llengües vetllant sempre perquè en el moment d’ingrés
al centre d’un alumne amb llengua familiar diferent de la catalana, aquest s’hi senti
acollit, establint estratègies que li facilitin una ràpida comunicació en llengua catalana
per tal d’afavorir la seva participació activa en la dinàmica de l’escola.
Els continguts i estructures lingüístiques comunes es fan en català i són punt de
referència per a l’altra llengua de l’àrea.
Les adquisicions que l’alumne faci a partir de les activitats en català s’han de transferir
a les altres llengües, evitant repeticions innecessàries .
5.2. Àreallengua castellana i literatura:
L’àrea castellana s’incorpora al primer curs de Cicle Inicial, per tal d’ajudar als alumnes
a millorar les dificultats que tenen en aquesta llengua malgrat ser la llengua materna de
la gran majoria. Es treballa principalment a nivell oral però també es va ajudant als
alumnes en l’aprenentatge de la lectura i escriptura.
S’està treballant especialment l’expressió escrita ja que l’avaluació de les competències
ens han mostrat moltes dificultats en aquest aspecte.
A continuació mostrem les hores que es destinen al treball de les dues llengües a
l’escola.
Donat, però, que força nombre d’alumnes presenten dificultats en l’ aprenentatge del
català, les hores lectives que queden lliures en els cicles s’ usen per ampliar el nombre
d’ hores en aquestes àrees.
1r 2n Hores de cicle
CICLE INICIAL
Llengua Catalana i Literatura 4’45 4’15 9
Continguts i estructures lingüístiques comunes
Llengua castellana i literatura. 1’30 1’30 3
CICLE MITJÀ
Llengua Catalana i Literatura. 4’15 4’15 8’30
Continguts i estructures lingüístiques comunes.
Llengües castellana i Literatura. 1’30 1’30 3
CICLE SUPERIOR
Llengua Catalana i Literatura. 3’45 3’45 7’30
Continguts i estructures lingüístiques comunes.
Llengües castellana i Literatura. 1’30 1’30 3
Tanmateix, per tal de poder donar una millor resposta educativa a l’ensenyament de les
llengües, sobretot de la catalana, hem creat una sèrie de recursos que ens ajuden
apotenciar aquesta àrea; les activitats que hem creat per instaurar un millor ús de la
llengua, són les següents:
1. Racons de llengua a primària. Es treballa en grups reduïts i amb suport de dos
mestres a l’aula. Una sessió setmanal.
3. Tallers interdisciplinaris i intercicles. Es treballa en grups reduïts. Ho fan 8 mestres
i 2 persones de suport per 6 grups tutoria d’alumnes a primària i 8-9 docents per a 6
grups a infantil. Una sessió setmanal.
4. Apadrinats: Es treballa a nivell d’aula des de 2n a . Un company de classe apadrina
a un altre company i treballen conjuntament.
5.3. Àrea llengües estrangeres:
La llengua estrangera del centre és l’anglès, pel qual contem amb un projecte
d’innovació des de fa dos anys.
L’objectiu general d’aquesta àrea en finalitzar l’Educació Primària és:
- “Compondre i expressar en llengua estrangera (anglès) missatges senzills dins d’ un
context”
La metodologia a seguir pel que fa a l’aprenentatge de la llengua estrangera ha de basar-
se en l’ ús comunicatiu de la llengua i no en el seu estudi formal.
La llengua ha de ser significativa i ha de ser presentada dins un context que tingui en
compte els interessos i els coneixements del nen/a.
La distribució horària de la llengua anglesa al llarg de tota l’etapa de Primària és la
següent:
1r nivell 2n nivell Hores de cicle
setmanals
Llengües estrangeres
CICLE INICIAL
3 3 6
CICLE MITJÀ
Llengües estrangeres 3 3 6
CICLE SUPERIOR
Llengües estrangeres 3 3 6
Igual que passa amb l’àrea de llengua, s’han creat diferents metodologies per tal
potenciar la llengua anglesa a l’escola, així doncs, els recursos són els següents:
1. Anglès Racons. Una sessió setmanal. De 1r a 5è.
2. Anglès oral. Una sessió setmanal. C.I, C.M. i C.S. Una sessió setmanal.
3. Conversa: CM-CS. Grup reduït d’alumnes surten a fer conversa.
6. OBJECTIUS DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC:
6.1 Normalitzar l’ús del català en l’àmbit relacional de tots els estaments del
centre.
6.1.1. Àmbit docent:
1. Aconseguir emprar la llengua catalana en les relacions entre tots els docents del
centre.
Àmbit Administratiu:
1. Emprar la llengua catalana per comunicar-se amb tots i cadascun del personal
docent i no docent del centre.
Àmbit relacional:
Buscar estratègies perquè els alumnes es comuniquin entre ells en català.
Aconseguir que el personal docent i el no docent es comuniqui entre ell en català.
Potenciar les relacions amb les famílies en llengua catalana en tots aquells casos en que
sigui possible la comprensió per part dels dos membres de la conversa.
6.1.4. Àmbit activitats complementàries i extraescolars:
1. Aconseguir que la comunicació dels monitors d’extraescolars amb els
alumnes de l’escola sigui en llengua catalana.
2. Demanar que els monitors contractats tinguin un nivell bàsic de llengua
catalana per tal de relacionar-se correctament amb els alumnes del centre.
Introducció de l’ensenyament i aprenentatge de la llengua estrangera (anglès) en
el centre al Cicle Inicial.
Motivació vers l’aprenentatge.
Tractament dels condicionaments de l’aprenentatge en aquest cicle.
Condicions d’organització dins l’horari escolar.
Condicions de l’aula i material.
Acollir els alumnes d’incorporació tardana.
Seguir el protocol d’acollida seguint les orientacions ofertes pel Departament
d’Ensenyament.
Tractar com alumnes d’ incorporació tardana a aquells provinents de la resta de l’ estat
espanyol.
Establir les directrius de prioritat vers d’organització horària dels mestres per al
tractament en cas de situacions d’acollida al llarg del curs.
Establir les prioritats adients dins l’horari de l’alumne per a rebre atenció especifica.
Recollir i classificar el material específic per tal de dur a terme la tasca.
PROJECTE
INCORPORACIÓ
TARDANA
ESCOLA PERE CALDERS
POLINYÀ
ÍNDEX
1. Estratègies a seguir amb alumnes d’incorporació tardana.
1.1 Principis generals.
1.2 Aspectes a tenir en compte per part de la direcció del centre.
1.2.1 Primer contacte amb la família.
1.2.2 Entrevista inicial.
1.2.3 Adscripció al curs i grup.
1.2.4 Informació al professorat.
1.3 Aspectes a tenir en compte per part del cicle.
1.3.1 Orientacions generals.
1.3.2 Actuacions concretes.
1.3.3 Avaluació inicial.
1.3.4 Organització de les activitats i dels recursos materials.
1.3.5 Atenció personalitzada / suport.
1.3.6 Horaris.
2. Aspectes a tenir en compte per part de la tutora i reforç
3.1 Consideracions generals.
2.2 Acolliment de l’alumne a l’aula.
2.2.1 Anticipació.
2.2.2 Presentació.
2.2.3 Organització i funcionament de la classe.
2.2.4 Seguiment i coordinació.
3. Materials a disposició del centre i treball individual
3.1 Materials a disposició del centre.
3.2 Materials i recursos de caire teòric.
3.3 Materials per a treballar a l’aula on hi ha alumnes d’incorporació tardana.
3.4 Materials per al treball individual amb l’alumne d’incorporació tardana.
4. Els plans individuals intensius
1. ESTRATÈGIES A SEGUIR AMB ALUMNES D’INCORPORACIÓ
TARDANA.
1.1. Principis generals.
El primer pas en el camí vers l’interculturalisme a l’escola és l’acolliment inicial de les
famílies nouvingudes i dels seus fills/es.
Des del vessant d’Educació Intercultural hem d’aconseguir:
L’inici d’un coneixement mutu.
Conèixer les expectatives que tenen les famílies respecte a l’escola.
Fer un acostament a la seva manera d’educar als seus fills i filles.
Aquests canals de comunicació escola - família han de servir per afavorir l’entesa i
confiança mútues i per acordar una línia educativa comuna.
Es tracta d’educar per a les relacions, educar per a la pau com una forma de comportar-
se, d’establir relacions amb els altres, de valorar la diferència. Hem d’estimular la
confiança i el respecte recíproc entre els nens i nenes, creant un esperit comunitari.
L’escolarització d’alumnat nouvingut és un repte més dels molts que tenim a l’escola.
Davant d’aquest repte ens plantegem com a objectius bàsics els següents aspectes:
1. Procurar oferir dins de les nostres possibilitats una bona escolarització encaminada a
obtenir el progrés més favorable.
2. Incorporar-los en la descoberta i coneixement del món en el que ara viuen.
3. Ajudar-los a autovalorar-se, incorporant la seva cultura a l’escola.
4. Potenciar l’intercanvi i relació entre tots els alumnes, com a font d’enriquiment
mutu.
1.2. Aspectes a tenir en compte per part de la direcció del centre.
1.2.1. Primer contacte amb la família.
El primer contacte amb la família servirà per :
Establir la primera relació cordial i acollidora.
Donar el full amb els documents necessaris per a formalitzar la matrícula.
Citar la família per a formalitzar la matrícula i mantenir l’entrevista
inicial. Podem citar un amic- intèrpret o un traductor si és necessari.
1.2.2. Entrevista inicial.
Normalment la realitzarà la direcció del centre i constarà de vàries parts:
Formalitzar la matrícula
Omplir el full de registre de l’entrevista inicial als alumnes estrangers
nouvinguts.
Informar als pares i mares de:
- Normes establertes a principi de curs sobre funcionament del centre: horaris,
materials necessaris, sortides,…
Pagaments que cal fer, on i com.
- Menjador escolar.
- Ajutseconòmics.
Mostrar l’espai escolar.
Presentar l’alumne i la família a la tutora o tutor.
1.2.3. Adscripció al curs i grup
L’adscripció serà al curs que correspon per edat, o si es creu convenient, es pot
adscriure l’alumne un curs per sota .
Considerarem diferents aspectes com:
Ràtio i característiques del curs.
Evitar la concentració d’alumnes de diferents països en una mateixa aula.
1.2.4. Informació al professorat
L’equip directiu informarà i traspassarà la informació recollida a l’entrevista inicial:
a la tutora o tutor
a tot els mestres en reunió de coordinació de centre o de claustre si
s’escau.
1.3 Aspectes a tenir en compte per part del cicle
1.3.1 Orientacions generals
La responsabilitat i presa de decisions respecte als alumnes no poden quedar només en
mans de la tutora o tutor de l’aula. Tot el claustre i particularment el cicle han
d’implicar-se en l’anàlisi de la nova situació i la recerca de les solucions més adients.
Tots els professors que intervenen tindran presents alguns aspectes concrets respecte a
l’acolliment d’un alumne nou:
Que l’acolliment sigui càlid i afectuós i que tingui continuïtat.
Que des del primer moment tingui unes pautes , normes de convivència i
de comportament clares.
Que se senti atès, però no atabalat.
1.3.2 Actuacions concretes.
Tots els membres del cicle partiran d’algunes estratègies per tal de facilitar la
comunicació i l’expressió oral:
Assegurar-nos que quan parlem ens escolta.
Parlar-li correctament, encara que no ens entengui notarà el nostre
interès.
Parlar a poc a poc, però amb frases curtes i estructures correctes.
Potser caldrà repetir una explicació a nivell molt bàsic.
Reforçar la informació bàsica amb codis verbals, gestuals i d’imatges.
Facilitar la seva participació el més aviat possible, encara que sigui en un
nivell molt bàsic.
Potenciar activitats on es treballi la llengua oral i que impliquin
comunicació i relació entre els companys.
En un principi formular-li preguntes tancades que pugui comprendre i
contestar.
Proposar-li la repetició d’una paraula, d’una resposta…
Iniciar la resposta, ajudar-lo amb el vocabulari que no domina (suport
visual).
Assentir la seva expressió, tot corregint-la.
Fer preguntes que suposin la repetició d’una estructura concreta.
Corregir directament la paraula o expressió incorrecta que hagi dit,
donant-li el model correcte.
1.3.3 L’avaluació inicial
Serà imprescindible realitzar una avaluació inicial per tal de conèixer el nivell de
l’alumne en les àrees instrumentals i per poder planificar els seus aprenentatges.
Aquesta avaluació la farà la mestra d’EE o tutora d’acollida.
Les proves a passar les trobem a la pàgina web de l’espai LIC que hi ha a la pàgina de la
xtec: www.xtec.cat/lic
1.3.4 Organització de les activitats i dels recursos materials
Partint de la trajectòria escolar i dels resultats de l’avaluació inicial de l’alumne, la
tutora i la mestra d’EE o tutora d’acollida seleccionaran i/o prepararan materials i
activitats adaptades al seu nivell. Aquests treballs han de poder realitzar-se de forma
bastant autònoma .
Caldrà que disposi de materials visuals i diccionaris d’imatges.
Sempre que sigui possible, es procurarà que faci servir els mateixos materials o llibres
que els altres companys.
1.3.5. Atenció Personalitzada / Suport
El suport es durà a terme per part dels mestres que disposin de sessions de reforç i que
es contemplaran a l’inici de curs en previsió de les possibles necessitats d’alumnes
d’incorporació tardana que estiguin matriculats o que puguin incorporar-se al centre al
llarg del curs.
Sempre que l’organització horària ho permeti, s’intentarà concentrar aquests suports en
el menor nombre possible de mestres i caldrà establir un pla d’actuació segons cada cas.
El nombre de les sessions de suport s’anirà adaptant a les necessitats de l’alumne i es
tindrà com a objectiu prioritari la incorporació al grup - classe el més aviat possible.
Criteris bàsics per a la seva planificació:
Inicialment el suport serà oral i prioritzarà la competència comunicativa.
Seran sessions curtes i sistemàtiques.
Ha d’haver coordinació entre el mestre de suport i el tutor.
Es poden combinar dos tipus de suport lingüístic: oral i de lecto-escriptura.
Progressivament els continguts que es treballin poden englobar àrees curriculars
diferents.
1.3.6. Horaris
Per fer els horaris de l’activitat de suport s’hauria de tenir present que no
coincideixin amb les àrees de música, educació física o tutoria, on els alumnes poden
participar millor i se sentiran més integrats al grup.
2. ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER PART DE LA TUTORA I
REFORÇ
2.1. Consideracions generals.
Durant un temps podrem observar en l’alumne nouvingut estats d’ànim canviants,
ritmes de treball que es modifiquen. Hem de ser capaços d’acceptar que l’alumne
pot estar enyorat o que la seva nova situació li suposa un gran esforç. L’alumne
sobretot voldrà sentir-se comprès i ajudat.
La comunicació oral és l’aspecte més immediat, però se l’ha d’integrar el més aviat
possible en el treball de les diferents àrees, buscant situacions comunicatives i
significatives per als alumnes.
En la mida del possible, és important que facin els mateixos treballs que la resta del
grup, encara que s’hagin d’adaptar una mica.
Potenciarem davant dels altres les possibles habilitats i competències que aquest
alumne tingui.
Tindrem present que l’alumne ha de ser atès quan realitza un treball diferent dels
altres per fer un seguiment de la seva activitat.
Donarem una informació molt clara a l’alumne i a la família, sobre les sortides i
activitats extraescolars, procurant que sàpiguen que estan lligades al treball de
l’aula.
Periòdicament i dins de les activitats de tutoria, caldrà reflexionar sobre els
progressos que aquest alumne i el grup fan, així com de les dificultats que s’han
d’anar superant. També és necessari orientar als companys sobre l’ajut concret que
li podem donar.
2.2. Acolliment de l’alumne a l’aula
2.2.1. Anticipació
Parlar amb el grup classe de l’arribada d’un nou alumne, d’una manera natural i
positiva; de la quantitat de coses que possiblement sap i que més endavant ens podrà
explicar i també de les que haurà d’aprendre. Explicar de quin pais ve, quin idioma
parla. En cas d’una possible situació d’analfabetisme, explicar-ho també per facilitar
la comprensió i evitar prejudicis posteriors.
Animar-los i ajudar-los a tenir interès per conèixer coses del seu país i de la seva
cultura.
Buscar la implicació dels alumnes en que l’alumne es trobi bé entre nosaltres i en
que aprengui ràpidament .
2.2.2. Presentació
Si a l’escola o al seu curs hi ha alumnes o algun mestre que entén i parla la seva
llengua, fer-lo participar en la benvinguda i presentació.
Presentar-nos.
Tenir preparada alguna activitat inicial en que l’alumne hi pugui participar o que li
pugui ser significativa.
Proposar-li alguna activitat de matemàtiques que pugui realitzar.
Des del primer moment buscar la comunicació i, sobretot, parlar-li.
Organitzar un grup d’alumnes amb responsabilitats concretes en aquest procés
d’acollida:
- Ajudar-lo a la classe.
- Acompanyar-lo i ensenyar-li l’escola.
- Animar-lo a jugar a l’hora del pati i procurar que no es quedi sol a les entrades…
- Aconseguir que cada dia aprengui alguna salutació, expressió…
- Que conegui i se situï el més aviat possible en els diferents espais de l’escola.
- Anar introduint progressivament unes pautes, normes de convivència i de
comportament clares.
- Que des del primer moment se senti atès, però no atabalat.
2.2.3. Organització i funcionament de la classe.
Els nostres objectius bàsics seran:
1-Afavorir el ritme de treball de l’alumne.
2-Afavorir la comunicació entre tots els alumnes.
3-Afavorir l’adaptació i integració de l’alumne en la dinàmica de la classe.
- Mai el posarem sol, si tenim organitzada la classe amb taules individuals , ens ho
haurem de replantejar. Si pot ser el posarem cap al davant de la classe.
- Asseure’l al costat de companys acollidors i que el puguin ajudar. Si estan de dos en
dos, és millor seure un nen amb un nen i una nena amb una nena( sobretot a cicle
mitjà i superior).
- Que participi el més aviat possible de les responsabilitats de la classe, normes,
hàbits, càrrecs. Pot compartir un càrrec amb un altre company durant un període de
temps.
- Procurar ambientar la classe de manera que faciliti els aprenentatges, rètols amb el
nom de les coses, murals amb molta imatge, textos curts i clars...
- Formes organitzatives com racons, tallers, treball en grup, treball cooperatiu...
possibiliten i potencien la relació i comunicació entre tots.
- Donar-li apuntat l’horari de les activitats i ajudar-lo a situar-se, fent servir el
rellotge, el calendari...
- Fer-lo participar en allò que sabem que és competent, per donar-li seguretat.
- Podem muntar també un racó on pot haver: fotografies, paraules apreses,
salutacions, activitats que pot treballar...
- Fer esquemes senzills a la pissarra durant una explicació o altre tipus de suport.
També els resums o síntesis quan acabem una explicació facilitarà la comprensió.
2.2.4 Seguiment i coordinació
Assegurar que l’alumne sigui degudament atès en totes les activitats que realitzi i
que cada mestre tingui tota la informació necessària.
Procurar estar informat de com s’adapta a les diferents situacions escolars i com
treballa en les diferents àrees.
Preparar l’alumne davant de diferents activitats escolars que per ell poden ser
estranyes: festes, sortides, colònies, revisió mèdica...
Actuar de manera immediata en cas de donar-se situacions de rebuig o menyspreu,
tant en la classe com en l’àmbit general d’escola.
Informar a la direcció de l’escola si hi ha dificultats com per exemple amb el
material, en pagar sortides,...
Assegurar el seguiment i la coordinació entre els mestres que l’atenen.
3. MATERIALS A DISPOSICIÓ DEL CENTRE I TREBALL INDIVIDUAL.
3.1.Material a disposició del centre.
- Pla d’acollida del centre. Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament.
3.2.Material i recursos de caire teòric.
- Orientacions per al desplegament del currículum. Educació intercultural.
- Informes d’Ensenyament. Escolarització d’alumnat fill de famílies immigrants.
- Pauta d’observació de l’aprenentatge del català.
- El paper del mestre en l’aspecte lingüístic.
- Exemplificació metodològica per treballar un text.
- El suport lingüístic.
- Intercanvi d’experiències sobre l’educació intercultural.
- Els alumnes d’incorporació tardana a les aules de Catalunya: un repte
educatiu.
- Setmana Intercultural.
- Les experiències interculturals.
- El C.P. Ruiz Amador ... dedica una setmana a l’intercanvis de cultures.
- Informe elaborat per la comissió d’estudi de l’escolarització de l’alumnat procedent
de famílies immigrants.
- Expectatives de l’activitat lingüística en les quatre habilitats bàsiques.
- El paper del mestre amb els alumnes d’incorporació tardana.
- Pauta d’observació de l’aprenentatge del català oral per a alumnes d’incorporació
tardana.
- Condicions per a l’elaboració i l’adaptació d’activitats comunicatives.
- L’ensenyament comunicatiu de llengües.
- Bibliografia.
3.3.Materials per treballar a l’aula on hi ha nens d’incorporació tardana.
- Materials per a una acció educativa intercultural.
- Jocs Olívia.
- Les llengües, un gran tresor. Guia didàctica.
- No badis
3.4.Material per al treball individual amb l’alumne d’incorporació tardana.
- Dòmino fonètic.
- Fem jocs de màgia.
- Activitat comunicativa. Joc del plànol
- Una activitat comunicativa: el taxi.
- Exemplificació metodològica per a comprendre un text: El pastor i el mussol.
- Una activitat didàctica: malalts i malalties.
- Treball sistemàtic: joc del dòmino.
- Làmines per a contes.
- Guia didàctica de contes.
- Vocabulari i estructures lingüístiques.
- La classe.
- El cos.
- Els transports.
- El carrer.
- El planeta terra.
- Avaluació inicial.
- Els animals.
- La família.
- Els vestits.
- La casa.
- Els aliments.
- Coneixem el barri i la ciutat.
- La terra, el nostre planeta.
- Parlem, llegim i escrivim amb la Nàdia i en Li.
- Diccionaris:
- Català – àrab
4. Plans Individuals intensius
Quan s’escau s’elabora un pla intensiu individualitzat.