CONCEPTES BÀSICS DE LA INFORMÀTICA:

Codi font: Conjunt d'instruccions escrites en un llenguatge de programació que un

sistema informàtic ha de processar per poder-les executar.

Codi executable: Conjunts d'instruccions en codi binari (cadenes d'uns i zeros)

que només l'ordinador pot interpretar, executar i complir.

Per fer servir un programa d'ordinador no és imprescindible tenir accés al seu codi

font. Si copiem al disc dur el seu codi executable, ja el podrem utilitzar.

Arxiu: és una agrupació de fitxers informàtics, de forma anàloga als arxivadors

"reals". Com que els sistemes d'arxius dels ordinadors només accepten fitxers i

directoris, un arxiu també s’emmagatzema com a fitxer, de manera que a un arxiu

informàtic també se'l pot anomenat fitxer d'arxiu.

Un arxiu és identificat per un nom i la descripció de la carpeta o directori que ho

conté. Els arxius informàtics faciliten una manera d'organitzar els recursos usats per

emmagatzemar permanentment dades en un sistema informàtic.

Avui en dia la majoria d'arxivadors també són compressors.

Aplicació: és una part del programari que s'encarrega de realitzar un determinat

treball. En un conjunt de algorismes informàtics programats en un cert llenguatge

de programació per a que facin unes funcions especifiques al treball a realitzar.

Exemples: aplicacions de tractament 'imatges, de composició musical, programari

educatiu, jocs d'ordinador, etc.

Sistema operatiu: és la sèrie de programes que ens permeten obrir les

aplicacions, encendre l'ordinador, etc.

Exemples de sistemes operatius comercials: Microsoft Windows, Mac OS X i de no

comercials Linux.

PROGRAMARI LLIURE:

El programari (Software) és el terme amb el qual es denomina el conjunt de

programes informàtics.

És important entendre que el programari i el maquinari (hardware) són components

diferents que no estan necessàriament lligars entre ells. L' error seria com si per

exemple als espectadors que només poguessin sintonitzar un canal televisiu i

pensessin que per a veure'n d'altres necessitarien comprar altres televisions

diferents.

Programari convencional o privatiu:

Limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-hi

modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes

pels seus autors.

El model de negoci de la indústria del programari consisteix a cedir el codi

executable i impedir l'accés al codi de font.

Classificació del programari convencional:

Programari gratuït (freeware): programes que es poden fer servir lliurement,

sense pagar pel seu ús. Conserva els drets d'autor però renuncia a cobrar-los.

Programari de prova (shareware): programes que es poden provar però que

demanen un pagament si se'n vol fer un ús complet i continuat.

Programa comercial: programes que requereixen un pagament per a fer-ne ús i

disposar d'una llicència comercial.

Programari de codi obert (opensource)

Beneficis:

o Obertura: ofereix la possibilitat d’accedir al seu codi font.

o Transparència: no hi ha sorpreses, la qualitat del codi està a la vista de qui la

vulgui controlar.

o Seguretat: impossibilitat d’amagar secretament codi maliciós en general.

o Aprenentatge, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i difondre’n la versió

resultant

o Herència cultural: tot el codi disponible passa a formar part dels recursos

públics de què disposa la Humanitat.

L'open Source Iniciative és una organització sense ànim de lucre que defineix i

foment l’ús d'aquest tipus de programari.

Programari lliure

El moviment de programari lliure (free software), més enllà dels aspectes tècnics o

legals, es planteja les repercusions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un

model d'ús determinat i de la creació de programari.

Richard Stallman és el fundador de la Free Software Foundation i del moviment

GNU.

Definició de programari lliure:

El programari lliure es defineix com aquell que garanteix simultàniament 4

llibertats:

o La llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat.

o D’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.

o Redistribuir-lo a tercers.

o D’introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se’n beneficiï tota la

comunitat.

Distinció entre lliure i gratuït

El preu no figura entre els factors que determinen si el programari és lliure o no.

Encara que la majoria del programari lliure és també gratuït, pot existir i existeix

programari lliure comercialitzat que requereix un pagament per a la seva obtenció.

Els exemples més habituals són edicions en CD/DVD, de vegades empaquetades

amb els seus manuals impresos i enviades a domicili.

Al revés, també existeix programari privatiu però gratuït, com és el cas del

freeware, el shareware o les versions de demostracions de programes 100%

privatius. Trobem molts exemples de programes gratuïts però no lliures als CD’s

“de regal” distribuïts amb revistes i suplements dominicals, així com tot allò que

podem descarregar “gratuïtament” a Internet a canvi de lliurar les nostres dades

personals i/o empassar-nos no poca publicitat.

Projectes del programari lliure

La majoria són desenvolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntàriament

part del seu temps a dissenyat i crear aplicacions informàtiques de manera col·laborativa.

SourceForce és una de les plataformes de desenvolupament de programari lliure més

dinàmiques.

Web grafia utilitzada:

http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm

http://www.rubidigital.cat/comissionat/programarilliure.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada