programari lliure una experiencia personal

72
·

Upload: santiago-benejam-torres

Post on 24-May-2015

197 views

Category:

Technology


3 download

DESCRIPTION

Presentació de la xerrada que vaig donar el 19 de març de 2011 per al Col·lectiu Rissaga. On explic la meva experiència al mon del programari lliure.

TRANSCRIPT

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Programari LliureUna experiència personal

Santiago Benejam Torres

Xerrada per al Col·lectiu Rissaga

18 de març de 2011

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Index1 Introducció.

Presentació.Una experiència personal.

2 Programari Lliure.Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

3 Conclusions.Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Presentació.Una experiència personal.

Presentació

Em dic Santi, Des de petit la curiositat de saber com funcionen i per quefuncionen les coses, han despertat en mi un gran interès. No tencformació informàtica, som autodidacta. Ara passaré a explicar-vos lameva experiència personal amb GNU/Linux i el programari lliure.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Presentació.Una experiència personal.

Una experiència personal

Internet a l'any 1996.

Allà per l'any 1996 vaig donar les meves primeres passes per internet.Amb connexions per mòdem a 33.6 o 56 k.En poc temps vaig anar descobrint les seves possibilitats.Comunicació amb altre gent i la possibilitat de aprendre molt i demolts temes.

GNU/Linux i Programari Lliure.

A part de sentir-ne parlar a Internet o mitjançant revistes delprogramari lliure i Linux, a un programa de Cope Menorca oncol·laborava Santi Juanico vaig començar a descobrir el programarilliure i les seves implicacions.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Presentació.Una experiència personal.

Una experiència personal

Internet a l'any 1996.

Allà per l'any 1996 vaig donar les meves primeres passes per internet.Amb connexions per mòdem a 33.6 o 56 k.En poc temps vaig anar descobrint les seves possibilitats.Comunicació amb altre gent i la possibilitat de aprendre molt i demolts temes.

GNU/Linux i Programari Lliure.

A part de sentir-ne parlar a Internet o mitjançant revistes delprogramari lliure i Linux, a un programa de Cope Menorca oncol·laborava Santi Juanico vaig començar a descobrir el programarilliure i les seves implicacions.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Presentació.Una experiència personal.

Una experiència personal

Internet a l'any 1996.

Allà per l'any 1996 vaig donar les meves primeres passes per internet.Amb connexions per mòdem a 33.6 o 56 k.En poc temps vaig anar descobrint les seves possibilitats.Comunicació amb altre gent i la possibilitat de aprendre molt i demolts temes.

GNU/Linux i Programari Lliure.

A part de sentir-ne parlar a Internet o mitjançant revistes delprogramari lliure i Linux, a un programa de Cope Menorca oncol·laborava Santi Juanico vaig començar a descobrir el programarilliure i les seves implicacions.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Presentació.Una experiència personal.

Usenet i es.comp.os.linux.*

Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar desde la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa deordinadors, on un deixa un missatge a un grup d'un tema concret i elmissatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estanorganitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grupsde Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*.

Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup deentusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a lesprimeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveisde correu, usenet, dns, ftp i molts mes.

A l'any 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anysdesprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors.Que encara tenc en funcionament.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Presentació.Una experiència personal.

Usenet i es.comp.os.linux.*

Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar desde la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa deordinadors, on un deixa un missatge a un grup d'un tema concret i elmissatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estanorganitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grupsde Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*.

Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup deentusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a lesprimeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveisde correu, usenet, dns, ftp i molts mes.

A l'any 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anysdesprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors.Que encara tenc en funcionament.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Presentació.Una experiència personal.

Usenet i es.comp.os.linux.*

Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar desde la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa deordinadors, on un deixa un missatge a un grup d'un tema concret i elmissatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estanorganitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grupsde Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*.

Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup deentusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a lesprimeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveisde correu, usenet, dns, ftp i molts mes.

A l'any 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anysdesprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors.Que encara tenc en funcionament.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Presentació.Una experiència personal.

Usenet i es.comp.os.linux.*

Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar desde la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa deordinadors, on un deixa un missatge a un grup d'un tema concret i elmissatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estanorganitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grupsde Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*.

Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup deentusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a lesprimeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveisde correu, usenet, dns, ftp i molts mes.

A l'any 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anysdesprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors.Que encara tenc en funcionament.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Que es el programari Lliure?.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Que es el programari Lliure?.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Que es el programari Lliure?.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Que es el programari Lliure?.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Que es el programari Lliure?.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Que es el programari Lliure?.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Que es el programari Lliure?.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Copyleft.

Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft.

Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que podenaplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.

Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor(copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuircòpies d'un treball.

Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels dretsd'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obraderivada pugui fer servir, modi�car, i també redistribuir tant eltreball com les seves versions derivades.

Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és elcontrari que el copyright.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Copyleft.

Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft.

Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que podenaplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.

Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor(copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuircòpies d'un treball.

Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels dretsd'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obraderivada pugui fer servir, modi�car, i també redistribuir tant eltreball com les seves versions derivades.

Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és elcontrari que el copyright.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Copyleft.

Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft.

Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que podenaplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.

Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor(copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuircòpies d'un treball.

Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels dretsd'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obraderivada pugui fer servir, modi�car, i també redistribuir tant eltreball com les seves versions derivades.

Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és elcontrari que el copyright.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Copyleft.

Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft.

Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que podenaplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.

Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor(copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuircòpies d'un treball.

Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels dretsd'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obraderivada pugui fer servir, modi�car, i també redistribuir tant eltreball com les seves versions derivades.

Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és elcontrari que el copyright.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Copyleft.

Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft.

Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que podenaplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.

Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor(copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuircòpies d'un treball.

Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels dretsd'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obraderivada pugui fer servir, modi�car, i també redistribuir tant eltreball com les seves versions derivades.

Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és elcontrari que el copyright.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Llicències de GNU GPL.

La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de lamajoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat delspaquets de programari lliure. La darrera versió és la 3.

La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. S'utilitza enalgunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darreraversió és la 3.

La Llicència Pública General A�ero (AGPL) de GNU. Es basa en laGNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagide funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3.

La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una formade copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a d'altresdocuments per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i dedistribuir el document amb o sense modi�cacions, i amb o sense�nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Llicències de GNU GPL.

La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de lamajoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat delspaquets de programari lliure. La darrera versió és la 3.

La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. S'utilitza enalgunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darreraversió és la 3.

La Llicència Pública General A�ero (AGPL) de GNU. Es basa en laGNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagide funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3.

La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una formade copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a d'altresdocuments per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i dedistribuir el document amb o sense modi�cacions, i amb o sense�nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Llicències de GNU GPL.

La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de lamajoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat delspaquets de programari lliure. La darrera versió és la 3.

La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. S'utilitza enalgunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darreraversió és la 3.

La Llicència Pública General A�ero (AGPL) de GNU. Es basa en laGNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagide funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3.

La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una formade copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a d'altresdocuments per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i dedistribuir el document amb o sense modi�cacions, i amb o sense�nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Llicències de GNU GPL.

La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de lamajoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat delspaquets de programari lliure. La darrera versió és la 3.

La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. S'utilitza enalgunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darreraversió és la 3.

La Llicència Pública General A�ero (AGPL) de GNU. Es basa en laGNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagide funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3.

La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una formade copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a d'altresdocuments per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i dedistribuir el document amb o sense modi�cacions, i amb o sense�nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Tipus de programari.

Programari Lliure

GNU GPL. Programari amb CopyleftOpen Source. Programari de fonts obertes. Menys restrictiu que elGPL.Domini Public. Sense restriccions.BSD.

Privatiu

Freeware. Generalment programari gratisShareware. Gratis durant un temps, desprès s'ha de comprar perseguir-lo emprant.Comercial. Privatiu i de pagament mitjançant llicencies d'us.Privat. La paraula ja ho diu, no es sol donar a conèixer al public.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Distribucions GNU/Linux

Que es una distribució GNU/Linux?.

Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb unkernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,instal·lació i us.

Distribucions.

Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,Mandrake/Mandriva/Mageia.

Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm SmallLinux o Puppy Linux.

Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,Punts d'accés wi�, aparells multimèdia.

Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.

Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Distribucions GNU/Linux

Que es una distribució GNU/Linux?.

Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb unkernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,instal·lació i us.

Distribucions.

Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,Mandrake/Mandriva/Mageia.

Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm SmallLinux o Puppy Linux.

Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,Punts d'accés wi�, aparells multimèdia.

Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.

Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Distribucions GNU/Linux

Que es una distribució GNU/Linux?.

Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb unkernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,instal·lació i us.

Distribucions.

Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,Mandrake/Mandriva/Mageia.

Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm SmallLinux o Puppy Linux.

Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,Punts d'accés wi�, aparells multimèdia.

Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.

Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Distribucions GNU/Linux

Que es una distribució GNU/Linux?.

Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb unkernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,instal·lació i us.

Distribucions.

Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,Mandrake/Mandriva/Mageia.

Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm SmallLinux o Puppy Linux.

Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,Punts d'accés wi�, aparells multimèdia.

Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.

Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Distribucions GNU/Linux

Que es una distribució GNU/Linux?.

Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb unkernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,instal·lació i us.

Distribucions.

Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,Mandrake/Mandriva/Mageia.

Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm SmallLinux o Puppy Linux.

Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,Punts d'accés wi�, aparells multimèdia.

Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.

Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Distribucions GNU/Linux

Que es una distribució GNU/Linux?.

Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb unkernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,instal·lació i us.

Distribucions.

Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,Mandrake/Mandriva/Mageia.

Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm SmallLinux o Puppy Linux.

Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,Punts d'accés wi�, aparells multimèdia.

Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.

Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Mapa Conceptual.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Qui es qui al Programari Lliure.

Richard Stallman.Va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. L'any1971, sent un estudiant de primer any de Física a l'Universitat deHarvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratorid'intel·ligència arti�cial del MIT.

Linus TorvaldsEn la seva època d'estudiant universitari a Hèlsinki, a �nals delsetembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) d'unsistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unixde l'època.

Linus va involucrar molta més gent a través d'un missatge electrònicque va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups deUsenet), que per aquella època era el màxim exponent d'Internet. Alcap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altresinformàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linuxi, per tant, millorar-lo.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Qui es qui al Programari Lliure.

Richard Stallman.Va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. L'any1971, sent un estudiant de primer any de Física a l'Universitat deHarvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratorid'intel·ligència arti�cial del MIT.

Linus TorvaldsEn la seva època d'estudiant universitari a Hèlsinki, a �nals delsetembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) d'unsistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unixde l'època.

Linus va involucrar molta més gent a través d'un missatge electrònicque va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups deUsenet), que per aquella època era el màxim exponent d'Internet. Alcap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altresinformàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linuxi, per tant, millorar-lo.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Qui es qui al Programari Lliure.

Richard Stallman.Va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. L'any1971, sent un estudiant de primer any de Física a l'Universitat deHarvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratorid'intel·ligència arti�cial del MIT.

Linus TorvaldsEn la seva època d'estudiant universitari a Hèlsinki, a �nals delsetembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) d'unsistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unixde l'època.

Linus va involucrar molta més gent a través d'un missatge electrònicque va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups deUsenet), que per aquella època era el màxim exponent d'Internet. Alcap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altresinformàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linuxi, per tant, millorar-lo.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Free Software Foundation

El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programarilliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar elsistema operatiu GNU.

GNU és un acrònim recursiu de l'anglès "GNU's Not Unix" ("GNUno és Unix"). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu decrear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembrede 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegadaal grup de notícies net.unix-wizards. A l'anunci general, van seguirdiversos escrits de Richard Stallman, com el "Manifest GNU", quevan establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU,entre les quals destaca "retornar a l'esperit de cooperació que hihavia als temps inicials a la comunitat d'usuaris d'ordinadors".

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Free Software Foundation

El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programarilliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar elsistema operatiu GNU.

GNU és un acrònim recursiu de l'anglès "GNU's Not Unix" ("GNUno és Unix"). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu decrear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembrede 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegadaal grup de notícies net.unix-wizards. A l'anunci general, van seguirdiversos escrits de Richard Stallman, com el "Manifest GNU", quevan establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU,entre les quals destaca "retornar a l'esperit de cooperació que hihavia als temps inicials a la comunitat d'usuaris d'ordinadors".

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Free Software Foundation

El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programarilliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar elsistema operatiu GNU.

GNU és un acrònim recursiu de l'anglès "GNU's Not Unix" ("GNUno és Unix"). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu decrear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembrede 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegadaal grup de notícies net.unix-wizards. A l'anunci general, van seguirdiversos escrits de Richard Stallman, com el "Manifest GNU", quevan establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU,entre les quals destaca "retornar a l'esperit de cooperació que hihavia als temps inicials a la comunitat d'usuaris d'ordinadors".

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

GNU - Copyleft - Linux

UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè estàbasat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicamentestable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completamentcompatible amb UNIX.

Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perquètots els usuaris el poguessin "executar, copiar, modi�car i distribuir",el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada pergarantir aquests drets i que evités les restriccions posteriors delsmateixos. La idea en anglès es coneix com a copyleft (en claraoposició al copyright), i està contingut a la llicència GPL.

GNU/Linux. Es va adoptar com a nucli o kernel per el projecte GNUel nucli Linux de Linus Torvalds. Hurd el nucli del projecte encara noestava madur.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

GNU - Copyleft - Linux

UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè estàbasat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicamentestable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completamentcompatible amb UNIX.

Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perquètots els usuaris el poguessin "executar, copiar, modi�car i distribuir",el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada pergarantir aquests drets i que evités les restriccions posteriors delsmateixos. La idea en anglès es coneix com a copyleft (en claraoposició al copyright), i està contingut a la llicència GPL.

GNU/Linux. Es va adoptar com a nucli o kernel per el projecte GNUel nucli Linux de Linus Torvalds. Hurd el nucli del projecte encara noestava madur.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

GNU - Copyleft - Linux

UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè estàbasat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicamentestable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completamentcompatible amb UNIX.

Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perquètots els usuaris el poguessin "executar, copiar, modi�car i distribuir",el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada pergarantir aquests drets i que evités les restriccions posteriors delsmateixos. La idea en anglès es coneix com a copyleft (en claraoposició al copyright), i està contingut a la llicència GPL.

GNU/Linux. Es va adoptar com a nucli o kernel per el projecte GNUel nucli Linux de Linus Torvalds. Hurd el nucli del projecte encara noestava madur.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Altres.

Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), tambéconegut com ESR, és l'autor de La catedral i el basar i actualresponsable del Jargon File (conegut també com El nou diccionaridel hacker). La seva contribució en aquesta darrera iniciativa vadonar-li gran reputació com a historiador/antropòleg de la culturahacker, però des del 1997 és conegut principalment com una de les�gures del moviment del codi obert, del qual és avui un delspersonatges més famosos i controvertits.

Programadors a�cionats o independents i empreses. IBM, SunMicrosystems, Red Hat.

Comunitats autònomes espanyoles, han creat distribucionsadaptades, com Guadalinex a Extremadura, Catix a Catalunya ialtres.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Altres.

Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), tambéconegut com ESR, és l'autor de La catedral i el basar i actualresponsable del Jargon File (conegut també com El nou diccionaridel hacker). La seva contribució en aquesta darrera iniciativa vadonar-li gran reputació com a historiador/antropòleg de la culturahacker, però des del 1997 és conegut principalment com una de les�gures del moviment del codi obert, del qual és avui un delspersonatges més famosos i controvertits.

Programadors a�cionats o independents i empreses. IBM, SunMicrosystems, Red Hat.

Comunitats autònomes espanyoles, han creat distribucionsadaptades, com Guadalinex a Extremadura, Catix a Catalunya ialtres.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Que es el Programari Lliure?.CopyleftLlicències de GNU GPL.Tipus de Programari.Distribucions GNU/LinuxMapa Conceptual del Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure.

Altres.

Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), tambéconegut com ESR, és l'autor de La catedral i el basar i actualresponsable del Jargon File (conegut també com El nou diccionaridel hacker). La seva contribució en aquesta darrera iniciativa vadonar-li gran reputació com a historiador/antropòleg de la culturahacker, però des del 1997 és conegut principalment com una de les�gures del moviment del codi obert, del qual és avui un delspersonatges més famosos i controvertits.

Programadors a�cionats o independents i empreses. IBM, SunMicrosystems, Red Hat.

Comunitats autònomes espanyoles, han creat distribucionsadaptades, com Guadalinex a Extremadura, Catix a Catalunya ialtres.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable.

Personalitzable.

Documentació. Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable.

Personalitzable.

Documentació. Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable.

Personalitzable.

Documentació. Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable.

Personalitzable.

Documentació. Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable.

Personalitzable.

Documentació. Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable.

Personalitzable.

Documentació. Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Principals programes lliures.

Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis.

Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors.

Utilitats.

O�màtica.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Principals programes lliures.

Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis.

Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors.

Utilitats.

O�màtica.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Principals programes lliures.

Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis.

Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors.

Utilitats.

O�màtica.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Principals programes lliures.

Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis.

Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors.

Utilitats.

O�màtica.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu.

Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

I milers d'exemples mes.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu.

Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

I milers d'exemples mes.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu.

Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

I milers d'exemples mes.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu.

Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

I milers d'exemples mes.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu.

Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

I milers d'exemples mes.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu.

Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

I milers d'exemples mes.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Anècdotes i exemples

Que vos agrada mes el menjar ràpid, el de gourmet o el casolà?.

Neal Stephenson al llibre Al principi hi hagué la línia d'ordres. Fauna analogia amb cotxes, que resumiré una mica.

Open tray. Aquesta em va pasar fa molts anys.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Anècdotes i exemples

Que vos agrada mes el menjar ràpid, el de gourmet o el casolà?.

Neal Stephenson al llibre Al principi hi hagué la línia d'ordres. Fauna analogia amb cotxes, que resumiré una mica.

Open tray. Aquesta em va pasar fa molts anys.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Anècdotes i exemples

Que vos agrada mes el menjar ràpid, el de gourmet o el casolà?.

Neal Stephenson al llibre Al principi hi hagué la línia d'ordres. Fauna analogia amb cotxes, que resumiré una mica.

Open tray. Aquesta em va pasar fa molts anys.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Recomanacions Per llegir.

Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.

La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.

Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.

Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.

Pringao How-to. De Santiago Romero.

Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Recomanacions Per llegir.

Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.

La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.

Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.

Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.

Pringao How-to. De Santiago Romero.

Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Recomanacions Per llegir.

Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.

La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.

Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.

Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.

Pringao How-to. De Santiago Romero.

Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Recomanacions Per llegir.

Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.

La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.

Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.

Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.

Pringao How-to. De Santiago Romero.

Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Recomanacions Per llegir.

Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.

La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.

Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.

Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.

Pringao How-to. De Santiago Romero.

Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Recomanacions Per llegir.

Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.

La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.

Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.

Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.

Pringao How-to. De Santiago Romero.

Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure

Introducció.Programari Lliure.

Conclusions.

Avantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Anècdotes i exemplesPer llegir.Preguntes i dubtes.

Preguntes i dubtes.

Santiago Benejam Torres Programari Lliure