programaciÓ cc.ss 3r eso dep. ciÈncies socials institut ...€¦ · programaciÓ cc.ss 3r eso...

PROGRAMACIÓ CC.SS

3r ESO

DEP. CIÈNCIES SOCIALS

INSTITUT MARINA (LA LLAGOSTA)

CURS 2019-20

1. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

A. Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg de la cooperació de la solidaritat i del respecte alsdrets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

B. Desenvolupar i consolidar ha bits d’esforc , d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficac i peraconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

C. Valorar i respectar la difere ncia de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminacio entre homes i dones.

D. Enfortir les capacitats afectives en tots els a mbits de la personalitat i amb la relacio amb els altres, i rebutjar la viole ncia, els prejudicis de qualsevol tipus, els com-portaments sexistes i resoldre els conflictes paci ficament.

E. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confianc a en si mateix, la participacio , el sentit cri tic, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar,prendre decisions i assumir responsabilitats.

F. Cone ixer, valorar i respectar els valors ba sics i la manera de viure de la pro pia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni arti stic i cultural.

G. Identificar com a pro pies les caracteri stiques histo riques, culturals, geogra fiques i socials de la societat catalana i progressar en el sentiment de pertinenc a al pai s.

H. Comprendre i expressar amb correccio , oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, si s'escau, en arane s, iconsolidar ha bits de lectura i comunicacio empa tica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

I. Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o me s llengu es estrangeres.

J. Desenvolupar habilitats ba siques en l’us de fonts d’informacio diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar lainformacio amb sentit cri tic.

K. Comprendre que el coneixement cienti fic e s un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i cone ixer i aplicar els me todes de la cie ncia per identificarels problemes propis de cada a mbit per a la seva resolucio i presa de decisions.

L. Adquirir coneixements ba sics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del mo n educatiu al mó n laboral.

M. Respectar la creacio arti stica i gaudir-ne, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions arti stiques i utilitzar diversos mitjans d’expressio i de represen-tacio.

N. Valorar cri ticament els ha bits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservacio i millora.

O. Cone ixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les difere ncies, afermar els ha bits de salut i incorporar la pra ctica de l’activitat fisica il’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Cone ixer i valorar la dimensio humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

2. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA PER AL TERCER CURS DE SECUNDÀRIA

L’edat moderna

· L’ampliació del món conegut. Conquesta i colonització d’America. Les civilitzacions precolombines.

· Distingir els trets principals de la formació i evolució de l’estat modern. La cultura i l’art als segles XVI i XVII. Humanisme, Renaixement i Barroc.

· Evolució social, politica i economica d’Europa a l’edat moderna. Diferents tipus de monarquies. La Reforma protestant i la contrareforma. Els conflictes reli-giosos.

· Formació i evolució de la monarquia hispànica. Catalunya dins la monarquia dels Austria: permanencia de les institucions i conflicte politic.

2

Activitat econòmica i organització política

· Els territoris, els recursos naturals i la seva distribució al món. Les activitats humanes i les grans àrees productives mundials. La distribució dels recursos en el món. El desenvolupament sostenible.

· Els sectors economics de producció i els paisatges que originen. Localització i deslocalització industrial. Problemes mediambientals i reptes que generen.

· Desenvolupament i subdesenvolupament. La globalització economica.

· L’organització politica i la divisió del territori.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Competencia comunicativa lingüistica i audiovisual.

2. Competencia matemàtica.

3. Competencia en el coneixement i la interacció amb el món fisic.

4. Competencia artistica i cultural.

5. Competencia digital.

6. Competencia social i ciutadana.

7. Competencia d’aprendre a aprendre.

8. Competencia d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Dimensió històrica

1. Situar els fets historics rellevants dins d’una seqüencia cronologica i contextualitzar-los.2. Interpretar el passat a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts historiques, tot utilitzant el vocabulari historic adient.3. Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.4. Prendre consciencia de la identitat individual i col·lectiva com a subjectes historics.

Dimensió geogràfica

1. Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats huma-nes amb criteris de sostenibilitat.2. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari especific.1. Identificar models d’organització politica, economica, territorials i les desigualtats socials i economiques existents en les diverses escales per comprendre com afec-ten la vida dels ciutadans.

Dimensió cultural i artística

3. Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artistiques relacionant-les amb els seus creadors i la seva epoca.

3

4. Valorar el patrimoni artistic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per contribuir a la seva salvaguarda i transmissió a generacions futures.

2. Reconeixer i valorar els elements culturals propis des del respecte a la diversitat cultural per contribuir a la cohesió social.

Dimensió ciutadana

5. Construir un pensament critic i complex per formar-se una opinió propia i fonamentada dels fets i fenomens socials.6. Exercir de manera autonoma drets i deures per conviure i participar en una societat democràtica.

7. Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justicia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

5. CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC

1. Competencies lingüistiques propies de les ciencies socials (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) i vocabulari propi de les ciencies socials.

2. Habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, exposició, comunicació de resultats i debats.

3. Cronologia i temps historic. Situació en el temps i en l’espai dels fets historics rellevants. Periodització convencional. Formes de comptar el temps d’altres cultures.

4. Coneixements historics temporals (canvi, continuïtat, sincronia, diacronia, successió, simultaneïtat, causalitat...).

5. Fonts primàries i secundàries. Fiabilitat i idoneïtat de les fonts. Interpretació i contrast de les fonts historiques. Els arxius.

6. Establiment de vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia historica.

7. La memoria historica. L’intercanvi generacional. Memoria i historia.

8. Caracterització de les societats del passat. Elements de canvi i continuïtat entre etapes historiques, Arrels historiques de la contemporaneïtat.

9. El passat i present de Catalunya en el context de l’Espanya i d’Europa.

10. Models per explicar i interpretar els fets historics i geogràfics i les problemàtiques i fenomens socials.

11. La visibilitat de les dones en la historia i en les societats actuals

12. Les manifestacions artistiques en el seu context historic. Valoració estetica. Estils i llenguatges expressius.

13. Anàlisi d’imatges com a fonts historiques, referents estetics i interpretacions de la realitat. Ús i descodificació de llenguatges iconics, simbolics i audiovisuals.

14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartistic i cultural. Els museus.

15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura, l’art i les mentalitats. La influencia dels mitjans de comunicació sobre les col·lectivitats.

16. La diversitat cultural i religiosa com a riquesa de les societats. Relativisme cultural.

17. Fonts per al coneixement del medi fisic i les societats que l’habiten. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadistiques, gràfics i mapes, amb suport TIC o sense.

18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents caracteristiques i suports. Eines d’orientació espacial.

19. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats economiques i el seu impacte mediambiental. Materies primeres i fonts d’energia.

20. Localització i caracterització de diferents paisatges. Principals zones bioclimàtiques de Catalunya, Espanya, Europa i el món. Defensa i preservació del patri-

4

moni paisatgistic.

21. Els trets demogràfics, economics, socials, politics i culturals de la societat catalana, espanyola, europea i del món. Població i poblament. Migracions.

22. Caracterització dels grans àmbits geopolitics i economics. Models economics.

23. Organització politica i territorial: àmbit local, nacional i internacional.

24. Globalització i intercanvi desigual. Mecanismes de cooperació internacional.

25. Desenvolupament humà sostenible. Ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos. Consum responsable.

26. Funcionament del sistema democràtic. Canals de participació ciutadana. Responsabilitat i compromis civics. Els reptes de la democràcia actual.

27. Drets humans. Deures de la ciutadania democràtica.

28. Situacions de desigualtat, injusticia i discriminació. Justicia social, solidaritat i equitat. Estereotips i prejudicis.

29. Focus de conflicte en el món actual. Formes pacifiques i alternatives de resolució dels conflictes. Cultura de la pau.

30. Identitats personals i col·lectives. Pertinença i cohesió social.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀREA PER AL TERCER CURS DE SECUNDÀRIA

1. Analitzar, per mitja d’ indicadors socioecono mics, els desequilibris en la distribucio dels recursos, explicant-ne possibles causes i consequencies identificant les me-sures de suport al desenvolupament sostenible.2. Analitzar aspectes del funcionament de l’economia en el mo n i a Europa en particular, destacant la interdepende ncia entre pai sos i algunes de les diferents poli -tiques econo miques.3. Caracteritzar i analitzar els espais agraris i distingir els principals tipus de paisatges agraris del mo n, Europa, Espanya i Catalunya. Grans espais agri coles, tot co -mentant ordenadament i d’acord amb pautes clares algunes de les seves caracteri stiques principals. Paisatges agraris del mo n, Europa, Espanya i Catalunya.4. Descriure i analitzar els espais industrials i distingir alguns tipus de paisatges industrials. Localitzar les principals a rees de produccio industrial centres de produccio del mo n i identificar els factors de localitzacio i de deslocalitzacio actuals dins de la globalitzacio econo mica.5. Identificar la diversitat de serveis del sector terciari valorant la importa ncia de les xarxes de comunicacions i de transport en el desenvolupament econo mic i anali-tzant el pes del sector, juntament amb els sectors primaris i secundaris, per concloure’n l’index de desenvolupament.6. Analitzar fonts textuals, gra fiques i cartogra fiques que reflecteixin nivells de consum contrastats entre pai sos, aixi com els problemes derivats del comerc desigual i el deute extern entre pai sos desenvolupats i en vies de desenvolupament.7. Identificar els principals paisatges naturals protegits de Catalunya i d’Espanya, aixi com els principals paisatges humanitzats reconeixent-los en les seves respectivescomunitats auto nomes.8. Descriure l’organitzacio politicoadministrativa de les diverses escales de l’organitzacio territorial dels estats analitzant les formes adoptades a Espanya i a la divisio comarcal de Catalunya.9. Descriure les caracteri stiques de la monarquia hispa nica i les relacions amb Catalunya.10. Sintetitzar les causes que van dur als grans descobriments geogra fics dels segles XV i XVI.11. Distingir les caracteri stiques dels re gims mona rquics autoritaris, absoluts i parlamentaris.12. Contrastar interpretacions diverses sobre la conquesta i colonitzacio d’Ame rica.13. Descriure les caracteri stiques del Renaixement i identificar algunes obres rellevants.14. Descriure les caracteri stiques del Barroc i identificar algunes obres significatives.15. Analitzar les causes de la Reforma protestant i la seva difusio.

5

Unitat: 1 Titol: Els estats i la divisió política del territoriTEMPORALITZACIÓ De la tercera setmana de setembre a la primera setmana d’octubre.

OBJECTIUS COMPETÈNCIES AVALUACIÓ

UnitatCompetències de

l’àmbit de lesciències socials

Competències bàsiques Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris d’ava-

luacióNivell

d’assoliment

Saber que és un estat i quines funcions te.

Dimensió geogràfica7

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativalingüistica i audiovisual

1, 17, 21, 23

Activitats finals19: Defineix els termes Estat del benestar, Estat fra gil i Estat de dret.

Sap que és un estat i quines funcions te.

3

Saber quins tipus d’estat hi ha.



1, 17, 21, 23

Activitats 20: Explica les dife-re ncies que hi ha entre els ti-pus d’estats proposats i posa un exemple de cadascun.

Sap quins tipus d’estat hi ha.

3

Interpretar el mapa poli tic del mon.


Competència social i ciutadanaCompetencia d’aprendre a aprendre

1, 17, 21, 23

Saber fer 3: Apunta el nom dels set estats me s grans del mo n, les seves capitals, en quin continent es troba cada uni si so n paï sos costaners o continentals. Després, es fixa en les fronteres dels estats d’A-frica i reflexiona sobre si hi ha algun motiu perque, en gene-ral, siguin rectili nies.

Interpreta el mapa poli tic delmon.

3

7

Classificar un es-tat segons l’orga-nitzacio poli tica oterritorial que te.


Competència social i ciutadanaCompetencia d’aprendre a aprendre

1, 17, 21, 23

Activitats 6: Observa el mapa dels estats del món segons el regim de llibertats i indica en quin continent es respecten me s les llibertats pu bliques i en quin menys. I, després, enumera cinc estats on es res-pecten molt les llibertats pu bli-ques, cinc on es respecten par-cialment i cinc on no es res-pecten.

Classifica un estat segons l’organitzacio politica o territorial que te.

3

Descriure l’organi-tzacio territorial d’un estat.


Competència social i ciutadanaCompetencia d’aprendre a aprendre Competencia comunicativalingüistica i audiovisual

1, 17, 21, 23

Saber fer 9: Descriu l’organit-zació territorial d’Espanya res-ponent al qüestionari presentat.

Descriu l’orga-nitzacio territorial d’un estat.

3

Comprendre com s’articula la rela-cio entre els es -tats.


Competència social i ciutadanaCompetencia d’aprendre a aprendreCompetencia comunicativalingüistica i audiovisual

1, 17, 21, 23

Claus per estudiar, pàgina 23: Explica de quina manera es re-gulen les relacions entre els estats i en posa exemples; que só n les organitzacions internacionals i quina e s la me s important i amb quins condicionants es troben actualment els governs dels estats.

Compren com s’articula la re-lacio entre elsestats.

3

Coneixer com s’articula l’ONU.



1, 17, 21, 23

Claus per estudiar, pàgina 24: Explica els objectius de l’ONU, a trave s de quines institucions s’organitza, de quins organismes especialitzats disposa per desenvolupar els seus objectius, quina e s la missio de l’ONU en cas de conflictes entre estats i defineixdret d’ingerencia.

Coneix com s’articula l’ONU.

3

8

Coneixer com s’articula la Unio Europea.



1, 17, 21, 23

Claus per estudiar, pàgina 26: Explica per que es va crear la Comunitat Econo mica Euro-pea, quines han estat les se-ves successives ampliacions econo miques i poli tiques, quins so n els Drets Fonamentals dels ciutadans dela UE i quins son els objectius de l’Estrate gia Europea 2020.

Coneix com s’articula la Unio Europea.

3

Coneixer l’organi-tzacio poli tica i territorial d’Espan-ya i de Catalunya.


Competència social i ciutadanaCompetencia d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetencia digital

1, 17, 21, 23

Claus per estudiar, pàgina 29: Explica per que es pot afirmar que Espanya e s un estat so-cial, democra tic i de dret, i descriu les funcions de les ins-titucions espanyoles.Activitats 17: Al web de la Ge-neralitat de Catalunya, cerca informacio sobre l’autogovern de Catalunya i redacta un text que reculli el nom i cognom de l’actual president de la Genera-litat de Catalunya; el documenton s’especifiquen les lleis que regeixen el Parlament i el Go-vern de Catalunya; com és l’or-ganitzacio de l’Administracio de la Generalitat, les funcions de cadascun dels tres o rgans de control de les administra-cions pu bliques i els serveis que ofereix l’Administracio de la Generalitat, i la llista dels que so n mé s consultats.

Coneix l’organi-tzacio poli tica i territorial d’Es-panya i de Ca-talunya.

3

9

Analitzar l’impactede les xarxes so-cials en les mobi-litzacions poli -tiques.


Competència social i culturaCompetencia d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetencia comunicativalingüistica i audiovisual

1, 17, 21, 23

Resol un cas pràctic 35: Refle-xiona sobre l'us que es va fer de les xarxes socials durant la primavera àrab.

Analitza l’im-pacte de les xarxes socials en les mobilit-zacions poli -tiques.

3

10

ORIENTACIONS METODO-LÒGIQUES

En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà que é s un estat, quines funcions te i com es poden classificar segon la seva organització territorial i politica. També aprendran com es relacionen entre si algunes organitzacions que arbitren aquestes relacions com l’ONU i la Unio Europea. També dedicaran un temps a l’organitzacio poli tica i territorial d’Espanya i de Catalunya.

MATERIALS CURRICULARS I AL-TRES RECURSOS DIDÀCTICS

·Geografia i Història 3 Educació Secundària Obligatòria.· Guia didàctica Geografia i Història 3 Educació Secundària Obligatòria.· Activitats i recursos digitals per aquesta unitat.· Atles.

AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a unavaloració qualitativa per part del docent.Competències clau (mínims exigibles)· Descriu l’organitzacio territorial d’un estat.· Interpreta el mapa poli tic del mon.· Compren com s’articula la relacio entre els estats.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT·Activitats de reforç i ampliació proposades a la guia didàctica.· Activitats digitals.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA ·Comprensió lectora dels textos de la unitat.

ALTRES ACTIVITATSEn aquesta ocasió, se suggereix animar l’alumnat a investigar sobre la historia de l'ONU i per que es diu que actualment ha perdut influencia.

ÚS DE LES TAC·Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.· Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i dela guia didàctica.

11

RÚBRICA D’AVALUACIÓ

INDICADORS NIVELLS D’ADQUISICIÓ QUALIFICACIÓ

(màxim 3)Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)

Sap que és un estat i quines funcions te.

Defineix els termes Estat del benestar, Estat fra gil i Estatde dret.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Defineix els termes Estat del be-nestar, Estat fra gil i Estat de dret.Ho fa de manera força clara i coherent, o bé amb algun dubte ofaltes d’ortografia.

Defineix els termes Estat del benes-tar, Estat fra gil i Estat de dret.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Sap quins tipus d’estat hi ha. Explica les difere ncies que hiha entre els tipus d’estats proposats i posa un exemple de cadascun.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica les difere ncies que hi ha entre els tipus d’estats proposats iposa un exemple de cadascun.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Explica les difere ncies que hi ha en-tre els tipus d’estats proposats i posa un exemple de cadascun.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta el mapa poli tic del mon.

Apunta el nom dels set estatsme s grans del mo n, les se-ves capitals, en quin conti-nent es troba cada un i si so n paï sos costaners o continentals. Després, es fixaen les fronteres dels estats d’Africa i reflexiona sobre si hi ha algun motiu perque en general, siguin rectili nies.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Apunta el nom dels set estats me s grans del mo n, les seves capitals, en quin continent es tro-ba cada un i si so n paï sos costaners o continentals. Després, es fixa en les fronteres dels estats d’Africa i reflexiona sobre si hi ha algun motiu per a que en general, són rectili nies.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Apunta el nom dels set estats me s grans del mo n, les seves capitals, enquin continent es troba cada un i si so n paï sos costaners o continentals. Després, es fixa en les fronteres dels estats d’Africa i reflexiona sobre si hi ha algun motiu per a que en general, són rectili nies.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

12

Classifica un estat segons l’organitzacio poli tica o territorial que te.

Observa el mapa dels estats del món segons el regim de llibertats i indica en quin con-tinent es respecten me s les llibertats pu bliques i en quin menys. I, després, enumera cinc estats on es respecten molt les llibertats pu bliques, cinc on es respecten parcial-ment i cinc on no es respec-ten.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa el mapa dels estats del món segons el regim de llibertats i indica en quin continent es res-pecten me s les llibertats pu -bliques i en quin menys. I, des-prés, enumera cinc estats on es respecten molt les llibertats pu bli-ques, cinc on es respecten par-cialment i cinc on no es respec-ten.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Observa el mapa dels estats del món segons el regim de llibertats i indica en quin continent es respecten me s les llibertats pu bliques i en quin me-nys. I, després, enumera cinc estats on es respecten molt les llibertats pu -bliques, cinc on es respecten parcial-ment i cinc on no es respecten.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Descriu l’organitzacio territorial d’un estat.

Descriu l’organització territorial d’Espanya respo-nent al qüestionari presentat.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Descriu l’organització territorial d’Espanya responent al qüestionari presentat.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Descriu l’organització territorial d’Es-panya responent al qüestionari presentat.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compren com s’articula la re-lacio entre els estats.

Explica de quina manera es regulen les relacions entre els estats i en posa exem-ples; que só n les organitzacions internacionals i quina e s la me s important, iamb quins condicionants es troben actualment els governs dels estats.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica de quina manera es regu-len les relacions entre els estats i en posa exemples; que só n les organitzacions internacionals i quina e s la me s important, i amb quins condicionants es troben actualment els governs dels estats.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Explica de quina manera es regulen les relacions entre els estats i en posa exemples; que só n les organitzacions internacionals i quina e s la me s important, i amb quins condicionants es troben actualment els governs dels estats.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

13

Coneixer com s’articula l’ONU.

Explica els objectius de l’ONU, a trave s de quines institucions s’organitza, de quins organismes especialitzats disposa per desenvolupar els seus objectius, quina e s la missio de l’ONU en cas de conflictesentre estats i defineix dret d’ingerencia.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica els objectius de l’ONU, a trave s de quines institucions s’organitza, de quins organismes especialitzats disposa per desenvolupar els seus objectius, quina e s la missio de l’ONU en cas de conflictes entre estats i de-fineix dret d’ingerencia.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Explica els objectius de l’ONU, a trave s de quines institucions s’organitza, de quins organismes especialitzats disposa per desenvolupar els seus objectius, quina e s la missio de l’ONU en cas de conflictes entre estats i defineix dret d’ingerencia.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix com s’articula la Unio Europea.

Explica per que es va crear la Comunitat Econo mica Eu-ropea, quines han estat les seves successives amplia-cions econo miques i poli -tiques, quins so n Drets Fonamentals dels ciutadans de la UE i quins so n els ob-jectius de l’Estrate gia Europea 2020.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica per que es va crear la Comunitat Econo mica Europea, quines han estat les seves succe-ssives ampliacions econo miques i poli tiques, quins so n Drets Fonamentals dels ciutadans de laUE i quins so n els objectius de l’Estrate gia Europea 2020.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Explica per que es va crear la Comu-nitat Econo mica Europea, quines han estat les seves successives am-pliacions econo miques i poli tiques, quins so n Drets Fonamentals dels ciutadans de la UE i quins so n els objectius de l’Estrate gia Europea 2020.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’organitzacio poli tica i territorial d’Espanya i de Ca-talunya.

Explica per que es pot afir-mar que Espanya e s un estatsocial, democra tic i de dret, idescriu les funcions de les institucions espanyoles. Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica per que es pot afirmar que Espanya e s un estat social, democra tic i de dret, i descriu les funcions de les institucions es-panyoles. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Explica per que es pot afirmar que Espanya e s un estat social, democra -tic i de dret, i descriu les funcions de les institucions espanyoles. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

14

Al web de la Generalitat de Catalunya, cerca informacio sobre l’autogovern de Cata-lunya i redacta un text que reculli el nom i cognom de l’actual president de la Gene-ralitat de Catalunya; el docu-ment on s’especifiquen les lleis que regeixen el Parla-ment i el Govern de Catalun-ya; com és l’organitzacio de l’Administracio de la Genera-litat, les funcions de cadas-cun dels tres o rgans de control de les administracionspu bliques i els serveis que ofereix l’Administracio de la Generalitat, i la llista dels queso n mé s consultats.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Al web de la Generalitat de Cata-lunya, cerca informacio sobre l’autogovern de Catalunya i re-dacta un text que reculli el nom i cognom de l’actual president de la Generalitat de Catalunya; el document on s’especifiquen les lleis que regeixen el Parlament i el Govern de Catalunya; com és l’organitzacio de l’Administracio de la Generalitat, les funcions de cadascun dels tres o rgans de control de les administracions pu bliques i els serveis que ofereix l’Administracio de la Ge-neralitat, i la llista dels que sonmés consultats.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Al web de la Generalitat de Catalun-ya, cerca informacio sobre l’autogo-vern de Catalunya i redacta un text que reculli el nom i cognom de l’ac-tual president de la Generalitat de Catalunya; el document on s’especifi-quen les lleis que regeixen el Parla-ment i el Govern de Catalunya; com és l’organitzacio de l’Administracio de la Generalitat, les funcions de ca-dascun dels tres o rgans de control de les administracions pu bliques i elsserveis que ofereix l’Administracio dela Generalitat, i la llista dels que sonmés consultats.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza l’impacte de les xarxes socials en les mobilit-zacions poli tiques.

Reflexiona sobre l'us que es va fer de les xarxes socials durant la primavera àrab.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Reflexiona sobre l'us que es va fer de les xarxes socials durant la primavera àrab.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Reflexiona sobre l'us que es va fer deles xarxes socials durant la primaveraàrab.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 11: Suficient; 12 a 22: Notable; 23 a 33: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 33) TOTAL : ______________

15

Unitat: 2 Titol: El sector primari i les grans unitats de producció TEMPORALITZACIÓ De la segona a la quarta setmana d’octubre.




Competències bàsiques Contingutsclau Activitats d’aprenentatge Criteris d’ava-

luacióNivell

d’assoliment

Coneixer quines so n les activitats del sector primari i quina e s la si-tuacio actual del sector.



1, 18, 21 Claus per estudiar, pàgina 41:Enumera les activitats del sector primari i descriu la si-tuacio actual del sector pel que fa a la poblacio ocupada,la productivitat i la participacio en el PIB.

Coneix quines so n les activitats del sector primari i quina e s la si-tuacio actual del sector.

3

Coneixer com so nla ramaderia, l’agricultura, la pesca i l’explota-cio forestal.


Competència social i ciutadana

1, 18, 21 Activitats finals 21: Explica la diferencia entre els cinc pa-rells de termes proposats.

Coneix com so nla ramaderia, l’agricultura, la pesca i l’explo-tacio forestal.

3

Interpretar un mapa dels usos del so l agrari.



1, 18, 21 Saber fer, 10: Analitza el ma-pamundi dels usos del sol agrari responent a un qüestionari.

Interpreta un mapa dels usosdel so l agrari.

3

16

Coneixer quines so n les caracteri stiques principals del sector primari a la Unio Euro -pea, a l’Estat es-panyol i a Cata-lunya.


Competència social i ciutadanaCompetencia matemàticaCompetencia comunicativalingüistica i audiovisual

1, 18, 21 Claus per estudiar, pàgina 57:Explica els trets del sector pri-mari a la UE, quins subsectors són els me s im-portants, quines difere ncies hi ha en el sector primari dels diferents estats membres i que só n i quins objectius tenen la PAC i la PPC.Activitats 14: Observa el mapa dels paisatges agraris d’Espanya, enumera els pai-satges agri coles d’Espanya,i assenyala una caracteri sticade cada un.Activitats 15: Observa el grà-fic de la producció final per sectors a Catalunya i respon a un qüestionari sobre les se-ves dades.

Coneix quines so n les carac-teri stiques prin-cipals del sectorprimari a la Unio Europea,a l’Estat espan-yol i a Catalun-ya.

3

Comparar la pe-tjada ecolo gica.



1, 18, 21 Saber fer 17: Observa el mapa sobre la petjada ecologica per habitant el 2007 i respon a un qüestiona-ri sobre la seva anàlisi.

Compara la pe-tjada ecolo gica.

3

Interpretar un mapa topogra fic.



1, 18, 21 Aplica una tecnica: Respon a un qüestionari sobre la inter-pretació d’un mapa topogràfici com s’hi representen els usos del sol.

Interpreta un mapa topogra -fic.

3

Analitzar la rendi-bilitat de la pro-duccio mundial de cafe.



1, 18, 21 Anàlisi etica i moral 38: Debatamb la resta de companys i companyes els problemes que tenen els conreadors de cafe.

Analitza la ren-dibilitat de la produccio mundial de cafe.

3

17


En aquesta unitat, l’alumnat aprofundirà en quines són les activitats del sector primari i la situació actual del sector. Com són la ramaderia, l’agricultura, la pesca i l’explotació forestal i quins són els trets principals del sector primari a la Unió Europea, a l’Estat espanyol i a Catalunya. Interpretarà un mapa dels usos del sol agrari i un de topogràfic, analitzarà la rendibilitat de la producció de cafe, simularà una negociació pesquera i compararà la petjada ecologica.


·Geografia i Història 3 Educació Secundària Obligatòria.· Guia didàctica Geografia i Història 3 Educació Secundària Obligatòria.· Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.· Atles.

AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)· Interpreta un mapa dels usos del so l agrari.· Compara la petjada ecolo gica.· Interpreta un mapa topogra fic.· Analitza la rendibilitat de la produccio mundial de cafe.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT·Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.· Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.· Activitats digitals.


ALTRES ACTIVITATSPer practicar els continguts de la unitat, se suggereix triar unes quantes activitats perque, un cop fetes, les corregeixin els seus companys i companyes i, finalment, conjuntament.

18


19


INDICADORSNIVELLS D’ADQUISICIÓ

QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)

Coneix quines so n les activitats del sector primari i quina e s la situacio actual del sector.

Enumera les activitats del sector primari i descriu la si-tuacio actual del sector pel que fa a la poblacio ocupa-da, la productivitat i la partici-pacio en el PIB.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Enumera les activitats del sector primari i descriu la situacio actual del sector pel que fa a la poblacio ocupada, la productivitat i la parti-cipacio en el PIB.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Enumera les activitats del sector pri-mari i descriu la situacio actual del sector pel que fa a la poblacio ocu-pada, la productivitat i la participacio en el PIB.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix com so n la ramade-ria, l’agricultura, la pesca i l’explotacio forestal.

Explica la diferencia entre elscinc parells de termes propo-sats.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica la diferencia entre els cinc parells de termes proposats.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica la diferencia entre els cinc parells de termes proposats.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta un mapa dels usosdel so l agrari.

Analitza el mapamundi dels usos del sol agrari responent a un qüestionari.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Analitza el mapamundi dels usos del sol agrari responent a un qüestionari.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Analitza el mapamundi dels usos del sol agrari responent a un qüestionari.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix quines so n les carac-teri stiques principals del sec-tor primari a la Unio Euro -pea, a l’Estat espanyol i a Catalunya.

Explica els trets del sector primari a la UE, quins sub-sectors so n els me s impor-tants, quines difere ncies hi ha en el sector primari dels diferents estats membres i que só n i quins objectius tenen la PAC i la PPC. Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica els trets del sector primari a la UE, quins subsectors so n els me s importants, quines difere n-cies hi ha en el sector primari delsdiferents estats membres i que són i quins objectius tenen la PACi la PPC. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica els trets del sector primari a la UE, quins subsectors so n els me simportants, quines difere ncies hi ha en el sector primari dels diferents es-tats membres i que só n i quins objectius tenen la PAC i la PPC. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

20

Observa el mapa dels pai-satges agraris d’Espanya, enumera els paisatges agri -coles d’Espanya i assenyala una caracteri stica de cada un.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa el mapa dels paisatges agraris d’Espanya, enumera els paisatges agri coles d’Espanya i assenyala una caracteri stica de cada un.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa dels paisatges agraris d’Espanya, enumera els pai-satges agri coles d’Espanya i assen-yala una caracteri stica de cada un.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Observa el gràfic de la pro-ducció final per sectors a Ca-talunya i respon a un qüestio-nari sobre les seves dades.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa el gràfic de la producció final per sectors a Catalunya i res-pon a un qüestionari sobre les se-ves dades.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el gràfic de la producció fi-nal per sectors a Catalunya i respon a un qüestionari sobre les seves da-des.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compara la petjada eco-lo gica.

Observa el mapa sobre la pe-tjada ecologica per habitant el 2007 i respon a un qüestio-nari sobre la seva anàlisi.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa el mapa sobre la petjada ecologica per habitant el 2007 i respon a un qüestionari sobre la seva anàlisi.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa sobre la petjada ecologica per habitant el 2007 i res-pon a un qüestionari sobre la seva anàlisi.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta un mapa topogra -fic.

Respon a un qüestionari so-bra la interpretació d’un mapa topogràfic i com s’hi re-presenten els usos del sol.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Respon a un qüestionari sobra la interpretació d’un mapa topogràfici com s’hi representen els usos delsol.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Respon a un qüestionari sobra la in-terpretació d’un mapa topogràfic i com s’hi representen els usos del sol.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza la rendibilitat de la produccio mundial de cafe.

Debat amb la resta de com-panys i companyes els pro-blemes que tenen els conrea-dors de cafe.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Debat amb la resta de companys icompanyes els problemes que te-nen els conreadors de cafe.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Debat amb la resta de companys i companyes els problemes que tenen els conreadors de cafe.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


21

Unitat: 3 Titol: Els recursos minerals, les fonts d’energia i el sector industrial TEMPORALITZACIÓ De la cinquena setmana d’octubre a la segona setmana de novembre.





luacióNivell

d’assoliment

Comprendre que són i com es distribueixen els recursos.

Dimensió geografia7


1, 18, 21 Activitats 1: Explica quins pai -sos so n mé s rics en mineralsi quins pai sos tenen me s del 20 % de les reserves d’un mi-neral determinat.

Compren que són i com es distribueixen els recursos.

2

Coneixer les fontsd’energia.



1, 18, 21 Activitats 4: Observa els dos gràfics de sectors donats, enumera les energies que es produeixen i es consumeixen al mo n, ordenant-les de mesa menys. Després, explica per que el petroli ocupa el primer lloc en els dos gra fics i per que no surt l’electricitat en el primer gra fic.

Coneix les fonts d’energia.

2

Reconeixer els paisatges industrials.



1, 18, 21 Claus per estudiar, pàgina 79:Explica que é s la indu stria, quins en so n els principals ti-pus, quins so n els trets caracteri stics de la indu stria actual, com eren els pai-satges industrials del segle XIX i de la primera meitat del segle XX i com so n ara.

Reconeix els paisatges industrials.

3

23

Comprendre que són la localitzacio i la deslocalitzacio industrial.


Competència social i ciutadanaCompetencia d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 18, 21 Activitats 9: S’imagina que té capital per fundar una indu s-tria. Explica de quin tipus la triaria, en quin pai s i en quinalocalitat la situaria i ho justifica.

Compren que són la localitza-cio i la deslocalitzacio industrial.

3

Interpretar un mapa de les àrees industrials més importants del món.



1, 18, 21 Saber fer 12: Observa un mapa sobre la nova distribu-ció industrial i l’interpreta a través de la resposta d’un qüestionari sobre el seu contingut.

Interpreta un mapa de les àrees industrials més importants del món.

3

Comprendre com e s la indu stria a la Unio Europea, Espanya i Cata-lunya.



1, 18, 21 Activitats 16: Observa el mapa de la industria a Espan-ya, escriu en quines comuni-tats auto nomes e s mé s im-portant l’activitat industrial i quin percentatge del PIB suposa.Activitats 18: Observa el mapa de la població ocupada en la industria a Catalunya i explica quines comarques concentren me s poblacio ocupada en la indu stria, tambéfora de l’àmbit de les co-marques de la regio metropolitana.

Compren com e sla indu stria a la Unio Europea, Espanya i Cata-lunya.

2

Coneixer els reptes mediambientals del sector industrial.



1, 18, 21 Activitats 19 : Observa el grà-fic sobre el medi ambient i lesactivitats economiques i re-spon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Coneix els reptesmediambientals del sector industrial.

24


En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà que són i com es distribueixen els recursos, quines són les fonts d’energia, com són els paisatges industrials, quines són les grans potencies industrials, que són la localització i la deslocalització industrial, com és la industria a la Unió Europea, Espanya i Catalunya, identificarà les carac-teristiques dels recursos minerals i energetics i saber on es localitzen, i localitzarà i coneixerà les àrees industrials més importants del món.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a unavaloració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)· Compren que só n i com es distribueixen els recursos.· Reconeix els paisatges industrials.· Compren que só n la localitzacio i la deslocalitzacio industrial.· Compren com e s la indu stria a la Unio Europea, Espanya i Catalunya.




ÚS DE LES TAC ·Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.· Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de

25

la guia didàctica.

26




Compren que só n i com es distribueixen els recursos.

Explica quins pai sos sonmés rics en minerals i quins pai sos tenen me s del 20 % de les reserves d’un mineral determinat.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quins pai sos so n mé s rics en minerals i quins pai sos tenen me s del20 % de les reserves d’un mineral de-terminat.Ho fa de manera força clara i coherent, o bé amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Explica quins pai sos so n mé s rics en minerals i quins pai sos tenen me s del 20 % de les reser-ves d’un mineral determinat.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les fonts d’energia. Observa els dos gràfics de sectors donats, enumera les energies que es produeixen i es consumeixen al mo n, or-denant-les de me s a menys.Després, explica per que el petroli ocupa el primer lloc enels dos gra fics i per que no surt l’electricitat en el primer gra fic.Ho fa de manera bastant clara i coherent o amb dubtesi faltes d’ortografia.

Observa els dos gràfics de sectors do-nats, enumera les energies que es produeixen i es consumeixen al mo n, ordenant-les de me s a menys. Des -prés, explica per que el petroli ocupa el primer lloc en els dos gra fics i per que no surt l’electricitat en el primer gra fic.Ho fa de manera força clara i coherento amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa els dos gràfics de sec-tors donats, enumera les ener-gies que es produeixen i es consumeixen al mo n, ordenant-les de me s a menys. Despr és, explica per que el petroli ocupa el primer lloc en els dos gra fics i per que no surt l’electricitat en elprimer gra fic.Ho fa de manera clara i coherent,sense dubtes ni faltes d’ortogra-fia.

Reconeix els paisatges industrials.

Explica que é s la indu stria, quins en so n els principals ti-pus, quins so n els trets caracteri stics de la indu stria actual, com eren els pai-satges industrials del segle XIX i de la primera meitat del segle XX i com so n ara.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica que é s la indu stria, quins en so n els principals tipus, quins so n els trets caracteri stics de la indu stria ac-tual, com eren els paisatges indus-trials del segle XIX i de la primera mei-tat del segle XX i com so n ara.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica que é s la indu stria, quins en so n els principals tipus, quins so n els trets caracteri stics de la indu stria actual, com eren els paisatges industrials del se-gle XIX i de la primera meitat del segle XX i com so n ara.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

27

Compren que só n la locali-tzacio i la deslocalitzacio industrial.

S’imagina que té capital per fundar una indu stria. Explica de quin tipus la triaria, en quin pai s i en quina localitat la situaria, i ho justifica.Ho fa de manera bastant clara i coherent o amb dubtesi faltes d’ortografia.

S’imagina que té capital per fundar una indu stria. Explica de quin tipus la triaria, en quin pai s i en quina localitatla situaria, i ho justifica.Ho fa de manera força clara i coherento amb algun dubte o falta d’ortografia.

S’imagina que té capital per fundar una indu stria. Explica de quin tipus la triaria, en quin pai s ien quina localitat la situaria, i ho justifica.Ho fa de manera clara i coherent,sense dubtes ni faltes d’ortogra-fia.

Interpreta un mapa de les àrees industrials més impor-tants del món.

Observa un mapa sobre la nova distribució industrial i l’interpreta a través de la res-posta d’un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa un mapa sobre la nova distri-bució industrial i l’interpreta a través de la resposta d’un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa un mapa sobre la nova distribució industrial i l’interpreta a través de la resposta d’un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compren com e s la indu striaa la Unio Europea, Espanya iCatalunya.

Observa el mapa de la indus-tria a Espanya, escriu en qui-nes comunitats auto nomes e s mé s important l’activitat industrial i quin percentatge del PIB suposa. Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa el mapa de la industria a Es-panya, escriu en quines comunitats auto nomes e s mé s important l’activitat industrial i quin percentatge del PIB suposa. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa de la industria a Espanya, escriu en quines co-munitats auto nomes e s mé s im-portant l’activitat industrial i quin percentatge del PIB suposa. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Observa el mapa de la pobla-ció ocupada en la industria a Catalunya i explica quines comarques concentren me s poblacio ocupada en la in-du stria, també fora de l’àmbitde les comarques de la regio metropolitana.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa el mapa de la població ocupada en la industria a Catalunya i explica quines comarques concentren me s poblacio ocupada en la in-du stria, també fora de l’àmbit de les comarques de la regio metropolitana.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa de la població ocupada en la industria a Cata-lunya i explica quines comarquesconcentren me s poblacio ocupa-da en la indu stria, també fora de l’àmbit de les comarques de la regio metropolitana.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

28

Coneix els reptes mediambientals del sector industrial.

Observa el gràfic sobre el medi ambient i les activitats economiques, i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa el gràfic sobre el medi am-bient i les activitats economiques, i re-spon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el gràfic sobre el medi ambient i les activitats econo-miques, i respon a un qüestionarisobre el seu contingut.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


Unitat: 4 Titol: El sector de serveis: comerç i transport TEMPORALITZACIÓ De la tercera setmana de novembre a la primera setmana de desembre.





luacióNivell

d’assoliment

Comprendre com so n els serveisen l’actualitat i quina importan -cia tenen.



1, 18, 19, 21,22

Claus per estudiar, pàgina 103: Explica si és el mateix sector de serveis que sector terciari; que é s la terciaritza-cio , per que es produeix i quins tipus de serveis hi ha; sin’utilitza cada dia dels dos ti-pus; on es localitzen els ser-veis i per que , i raona quins serveis considera me s impor-tants.

Compren com so nels serveis en l’actualitat i quinaimporta ncia te -nen.

3

29

Coneixer quins factors incideixen en el comerc i de quina tipologia son.



1, 18, 19, 21,22

Activitats finals 17: Raona si en el comerc , nome s s’ inter-canvien mercaderies; explica que significa una balanc a comercial positiva, que é s unbloc comercial, quina e s la difere ncia entre una a rea de lliure comerc i una unio dua-nera i en posa exemples, i es-menta els avantatges que te la intermodalitat en els trans-ports.

Coneix quins factors incideixenen el comerc i dequina tipologia son.

3

Comentar un mapa dels grans fluxos comercials internacionals.



1, 18, 19, 21,22

Saber fer 6: Interpreta el mapa de fluxos comercials donat i contesta unes preguntes sobre el seu contingut.

Comenta un mapa dels grans fluxos comercialsinternacionals.

3

Coneixer la reali-tat actual dels transports.



1, 18, 19, 21,22

Claus per estudiar, pàgina 109: Explica que só n les in-fraestructures de transport, quins aspectes serveixen per valorar si una xarxa de trans-port e s eficac , quines so n les principals xarxes mundialsde transport, localitza en el mapa les tres rutes mari timesme s importants i n’indica els ports principals.

3

30

Coneixer el co-merc i el transporta la Unio Euro-pea, a Espanya i a Catalunya.



1, 18, 19, 21,22

Claus per estudiar, pàgina 113: Explica com so n les ex-portacions principals de la Unio Europea, quins so n els tipus de be ns me s rellevants que s’exporten fora de la Unio , quin e s el principal pai sexportador de la Unio Europea i d’on provenen les importacions.Claus per estudiar, pàgina 115: Explica com e s la xarxa del ferrocarril d’alta velocitat espanyola i en descriu les ca-racteri stiques principals, qui-na funcio té a Catalunya l’EixTransversal, i enumera els aeroports i els ports més importants de l’Estat espan-yol.

Coneix el comerc i el transport a la Unio Europea, a Espanya i a Ca-talunya.

3

Interpretar un mapa de trans-port.



1, 18, 19, 21,22

Activitats 12: Localitza al mapa de la xarxa de transporteuropea amb els corredors principals i hi localitza els doscorredors que connectaran la peni nsula Ibe rica amb la res-ta del continent. Assenyala el recorregut, les ciutats, els ports i els aeroports que en-llacaran.

Interpreta un mapa de transport.

3

Comparar la xarxa de transportde dos pai sos.



1, 18, 19, 21,22

Anàlisi cientifica 28: Observa els mapes de la xarxa de transports del Japó i Guinea equatorial i explica les caracteristiques de cadascun.

Compara la xarxa de transport de dos pai sos.

3

31

Analitzar l’inter-canvi comercial desigual i el co-merc just.



1, 2, 18, 19, 21, 22

Compromesos 21: Debat ambels seus companys i companyes sobre el comerç just després de llegir la infor-mació facilitada en el llibre del’alumnat.

Analitza l’inter-canvi comercial desigual i el co-merc just.

3

32


En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà com són els serveis en l’actualitat i quina importància tenen, quins factors in-cideixen en el comerç i de quina tipologia són, com són els grans fluxos comercials internacionals, com és la realitatactual dels transports i com són el comerç i el transport a la Unió Europea, a Espanya i a Catalunya.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)· Comenta un mapa dels grans fluxos comercials internacionals.· Interpreta un mapa de transport.· Compara la xarxa de transport de dos pai sos.· Analitza l’intercanvi comercial desigual i el comerc just.



ALTRES ACTIVITATSPer practicar els continguts de la unitat, se suggereix triar unes quantes activitats perque, un cop fetes, les corregeixin els seus companys i companyes i, després, conjuntament.


33




Compren com so n els ser -veis en l’actualitat i quina importa ncia tenen.

Explica si és el mateix sector de serveis que sector terciari;que é s la terciaritzacio , per que es produeix i quins tipusde serveis hi ha; si n’utilitza cada dia dels dos tipus; on eslocalitzen els serveis i per que , i raona quins serveis considera me s importants.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica si és el mateix sector de ser-veis que sector terciari; que é s la ter-ciaritzacio , per que es produeix i quins tipus de serveis hi ha; si n’utili-tza cada dia dels dos tipus; on es lo-calitzen els serveis i per que , i raona quins serveis considera me s impor-tants.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica si és el mateix sector de serveis que sector terciari; que és la terciaritzacio , per que es produeix i quins tipus de serveis hi ha; si n’utilitza cada dia dels dos tipus; on es localitzen els serveis i per que , i raona quins serveis considera me s impor-tants.Ho fa de manera clara i coherent,sense dubtes ni faltes d’ortogra-fia.

Coneix quins factors incideixen en el comerc i de quina tipologia son.

Raona si en el comerc , nome s s’ intercanvien merca-deries; explica que significa una balanc a comercial positiva, que é s un bloc co-mercial, quina e s la difere n-cia entre una a rea de lliure comerc i una unio duanera, en posa exemples i esmenta els avantatges te laintermodalitat en els trans-ports.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Raona si en el comerc , nomes s’ inter-canvien mercaderies; explica que significa una balanc a comercial positiva, que é s un bloc comercial, quina e s la difere ncia entre una a reade lliure comerc i una unio duanera, en posa exemples i esmenta els avan-tatges te la intermodalitat en els transports.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Raona si en el comerc , nomess’intercanvien mercaderies; expli-ca que significa una balanc a comercial positiva, que é s un bloc comercial, quina e s la dife-re ncia entre una a rea de lliure comerc i una unio duanera, en posa exemples i esmenta els avantatges te la intermodalitat en els transports.Ho fa de manera clara i coherent,sense dubtes ni faltes d’ortogra-fia.

Comenta un mapa dels gransfluxos comercials internacionals.

Interpreta el mapa de fluxos comercials donat i contesta unes preguntes sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-

Interpreta el mapa de fluxos comercials donat i contesta unes preguntes sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Interpreta el mapa de fluxos comercials donat i contesta unes preguntes sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent,sense dubtes ni faltes d’ortogra-fia.

35

tes i faltes d’ortografia.

Coneix el comerc i el trans-port a la Unio Europea, a Es-panya i a Catalunya.

Explica com so n les exporta-cions principals de la Unio Europea, quins so n els tipus de be ns me s rellevants que s’exporten fora de la Unio , quin e s el principal pai s ex-portador de la Unio Europea i d’on provenen les importa-cions.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica com so n les exportacions principals de la Unio Europea, quins so n els tipus de be ns me s rellevants que s’exporten fora de la Unio , quin e s el principal pai s exportador de la Unio Europea i d’on provenen les im-portacions.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica com so n les exporta-cions principals de la Unio Euro-pea, quins so n els tipus de be nsme s rellevants que s’exporten fora de la Unio , quin e s el princi-pal pai s exportador de la Unio Europea i d’on provenen les im-portacions.Ho fa de manera clara i coherent,sense dubtes ni faltes d’ortogra-fia.

Explica com e s la xarxa del ferrocarril d’alta velocitat es-panyola i en descriu les ca-racteri stiques principals, qui-na funcio té a Catalunya l’EixTransversal, i enumera els aeroports i els ports més importants de l’Estat espan-yol.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica com e s la xarxa del ferrocarril d’alta velocitat espanyola i en descriu les caracteri stiques principals, quina funcio té a Catalunya l’EixTransver-sal, i enumera els aeroports i els portsmés importants de l’Estat espanyol.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica com e s la xarxa del ferrocarril d’alta velocitat espan-yola i en descriu les caracteri s-tiques principals, quina funcio téa Catalunya l’EixTransversal, i enumera els aeroports i els ports més importants de l’Estat espan-yol.Ho fa de manera clara i coherent,sense dubtes ni faltes d’ortogra-fia.

36

Interpreta un mapa de transport.

Localitza al mapa de la xarxade transport europea amb elscorredors principals i hi locali-tza els dos corredors que connectaran la peni nsula Ibe rica amb la resta del con-tinent. Assenyala el recorre-gut, les ciutats, els ports i els aeroports que enllacaran.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Localitza al mapa de la xarxa de transport europea amb els corredors principals i hi localitza els dos corre-dors que connectaran la peni nsula Ibe rica amb la resta del continent. Assenyala el recorregut, les ciutats, els ports i els aeroports que enllaca -ran.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Localitza al mapa de la xarxa de transport europea amb els corre-dors principals i hi localitza els dos corredors que connectaran la peni nsula Ibe rica amb la restadel continent. Assenyala el reco-rregut, les ciutats, els ports i els aeroports que enllacaran.Ho fa de manera clara i coherent,sense dubtes ni faltes d’ortogra-fia.

Compara la xarxa de transport de dos pai sos.

Observa els mapes de la xarxa de transports del Japó iGuinea equatorial i explica les caracteristiques de ca-dascun.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa els mapes de la xarxa de transports del Japó i Guinea equatorial i explica les caracteris-tiques de cadascun.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa els mapes de la xarxa de transports del Japó i Guinea equatorial i explica les caracteris-tiques de cadascun.Ho fa de manera clara i coherent,sense dubtes ni faltes d’ortogra-fia.

Analitza l’intercanvi comercialdesigual i el comerc just.

Debat amb els seus companys i companyes sobre el comerç just després de llegir la informació facilita-da en el llibre de l’alumnat.

Debat amb els seus companys i companyes sobre el comerç just després de llegir la informació facilita-da en el llibre de l’alumnat.

Debat amb els seus companys i companyes sobre el comerç just després de llegir la informació fa-cilitada en el llibre de l’alumnat.


37

Unitat: 5 Titol: Altres activitats del sector de serveis TEMPORALITZACIÓ De la segona setmana de desembre a la segona setmana de gener.





luacióNivell

d’assoliment

Comprendre que són els serveis pu blics.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 125:Explica que só n els serveis pu -blics, si tots els pai sos tenen serveis pu blics adequats, quin e s el paper de les forces ar-mades i els cossos policials i sia Espanya l’acce s a la cultura ha de ser un servei pu blic.

Compren que són els serveis pu blics.

3

Comprendre que són serveis financers.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 126:Defineix serveis financers, explica la funcio dels bancs, les companyies d’assegu-rances i les borses, i on es lo-calitzen les principals borses.

Compren que són serveis financers.

3

Interpretar gràfi-ques sobre l’evo-lucio del sector financer.



1, 18, 19, 21, 22

Saber fer, pàgina 127: Observa la gràfica de l’evolucióde les principals borses del món l’any 2013 i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Interpreta gràfi-ques sobre l’e-volucio del sector financer.

3

38

Coneixer l’evolu-ció i les caracteris-tiques del tu-risme.


Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativalingüistica i audiovisualCompetencia matemàtica

1, 18, 19, 21, 22

Activitats 4: Observa el gràfic de sectors del percentatge d’ingressos per turisme, indica quina regio del mo n te el percentatge d’ingressos turi stics me s alt i raona a que és degut.

Coneix l’evolu-ció i les carac-teristiques del turisme.

3

Coneixer els ser-veis de la comu-nicacio i la infor-macio.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 133:Defineix els termes mass media i serveis a empreses, explica per que diem que les TIC revolucionen el mo n ac-tual, que só n els serveis a altres empreses, i com so n elsserveis de comunicacio i infor-macio en els pai sos en desenvolupament.

Coneix els ser-veis de la co-municacio i la informacio.

3

Analitzar l’impac-te del turisme en el medi ambient.


Competència social i ciutadana Competència social i ciutadanaCompetencia matemàtica

1, 18, 19, 21, 22

Activitats 10: Observa les gràfi-ques donades, explica en quins mesos es produeix un in-crement del consum d’aigua superior a la mitjana en l’hostaleria, i quin mitja produeix me s contaminacio en aquest cas.

Analitza l’im-pacte del turis-me en el medi ambient.

3

39

Coneixer els serveis a la Unio Europea, Espan-ya i Catalunya.


Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativalingüistica i audiovisualCompetencia d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 137:Explica quin e s el pes del sec-tor de serveis a la Unio Euro-pea, quins so n els principals subsectors dels serveis a la Unio Europea, com so n els serveis pu blics a Espanya i quina importa ncia te el sector turi stic a Espanya.Claus per estudiar, pàgina 139:Explica quin pes te el sector pu blic a Catalunya, quines so nles principals entitats del sectorfinancer, com e s el sector uni-versitari catala , per que é s tanimportant el turisme i quins so nels models turi stics que es desenvolupen a Catalunya. Després, reflexiona sobre quin sector promouries si haguessisde fomentar un u nic sector i per que.

Coneix els serveis a la Unio Europea, Espanya i Cata-lunya.

3

Comparar taules sobre l’evolucio del turisme.


1, 18, 19, 21, 22

Aplica una tecnica: Compara diverses taules sobre el turis-me a Barcelona i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Compara taulessobre l’evolucio del turisme.

3

40


En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà que són els serveis publics, els serveis financers i els trets principals del turisme. També coneixeran el que s’anomena serveis de la comunicació i la informació, els serveis a la Unió Euro-pea, Espanya i Catalunya, la relació entre els serveis i el desenvolupament humà.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)· Interpreta gràfiques sobre l’evolucio del sector financer.· Coneix l’evolució i les caracteristiques del turisme.· Analitza l’impacte del turisme en el medi ambient.





41


INDICADORSNIVELLS D’ADQUISICIÓ

QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)

Compren que són els serveispu blics.

Explica que só n els serveis pu blics, si tots els pai sos tenen serveis pu blics adequats, quin e s el paper de les forces armades i els cossos policials, i si a Espan-ya l’acce s a la cultura ha de ser un servei pu blic.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica que só n els serveis pu -blics, si tots els pai sos tenen serveis pu blics adequats, quin e sel paper de les forces armades i els cossos policials, i si a Espanyal’acce s a la cultura ha de ser un servei pu blic.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica que só n els serveis pu blics, si tots els pai sos tenen serveis pu blics adequats, quin e s el paper de les forces armades i els cossos policials, i si a Espanya l’acce s a la cultura ha de ser un servei pu blic.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compren que són serveis financers.

Defineix serveis financers, explica la funcio dels bancs, les companyies d’assegu-rances i les borses, i on es localitzen les principals borses.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Defineix serveis financers, explica la funcio dels bancs, les compa-nyies d’assegurances i les borses,i on es localitzen les principals borses.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Defineix serveis financers, explica la funcio dels bancs, les companyies d’assegurances i les borses, i on es localitzen les principals borses.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta gràfiques sobre l’e-volucio del sector financer.

Observa la gràfica de l’evolu-ció de les principals borses del món l’any 2013 i respon aun qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa la gràfica de l’evolució deles principals borses del món l’any2013 i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa la gràfica de l’evolució de les principals borses del món l’any 2013 i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

42

Coneix l’evolució i les carac-teristiques del turisme.

Observa el gràfic de sectors del percentatge d’ingressos per turisme, indica quina regio del mo n te el percentatge d’ingressos turi stics me s alt i raona a que é s degut.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa el gràfic de sectors del percentatge d’ingressos per turisme, indica quina regio del mo nte el percentatge d’ingressos turi stics me s alt i raona a que é s degut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el gràfic de sectors del percentatge d’ingressos per turisme, indica quina regio del mo n te el percentatge d’ingressos turi stics me salt i raona a que é s degut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els serveis de la co-municacio i la informacio.

Defineix els termes mass media i serveis a empreses, explica per que diem que lesTIC revolucionen el mo n ac-tual, que só n els serveis a altres empreses, i com so n els serveis de comunicacio i informacio en els pai sos en desenvolupament.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Defineix els termes mass media i serveis a empreses, explica per que diem que les TIC revolucio-nen el mo n actual, que só n els serveis a altres empreses, i com so n els serveis de comunicacio i informacio en els pai sos en desenvolupament.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Defineix els termes mass media i serveis a empreses, explica per que diem que les TIC revolucionen el mo n actual, que só n els serveis a altres empreses, i com so n els ser-veis de comunicacio i informacio en els pai sos en desenvolupament.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza l’impacte del turismeen el medi ambient.

Observa les gràfiques dona-des, explica en quins mesos es produeix un increment del consum d’aigua superior a la mitjana en l’hostaleria, i quin mitja produeix me s contami-nacio en aquest cas.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Observa les gràfiques donades, explica en quins mesos es pro-dueix un increment del consum d’aigua superior a la mitjana en l’hostaleria, i quin mitja produeix me s contaminacio en aquest cas.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa les gràfiques donades, ex-plica en quins mesos es produeix un increment del consum d’aigua supe-rior a la mitjana en l’hostaleria, i quin mitja produeix me s contaminacio enaquest cas.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

43

Coneix els serveis a la Unio Europea, Espanya i Catalun-ya.

Explica quin e s el pes del sector de serveis a la Unio Europea, quins so n els principals subsectors dels serveis a la Unio Europea, com so n els serveis pu blics a Espanya, i quina importa ncia te el sector turi s-tic a Espanya.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica quin e s el pes del sector de serveis a la Unio Europea, quins so n els principals subsectors dels serveis a la Unio Europea, com so n els serveis pu blics a Espanya, i quina importa ncia te el sector turi stic a Espanya.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quin e s el pes del sector de serveis a la Unio Europea, quins so nels principals subsectors dels serveisa la Unio Europea, com so n els serveis pu blics a Espanya, i quina importa ncia te el sector turi stic a Espanya.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Explica quin pes te el sector pu blic a Catalunya.

Explica quin pes te el sector pu blic a Catalunya, quines so n les principals entitats delsector financer, com e s el sector universitari catala , perque é s tan important el tu-risme, i quins so n els modelsturi stics que es desenvolu-pen a Catalunya. Després, reflexiona sobre quin sector promouries si haguessis de fomentar un u nic sector i per que.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Explica quin pes te el sector pu -blic a Catalunya, quines so n les principals entitats del sector financer, com e s el sector univer-sitari catala , per que é s tan im-portant el turisme, i quins so n els models turi stics que es desenvo-lupen a Catalunya. Després, refle-xiona sobre quin sector promouries si haguessis de fo-mentar un u nic sector i per que.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quin pes te el sector pu blic aCatalunya, quines so n les principals entitats del sector financer, com e s el sector universitari catala , per que és tan important el turisme, i quins so n els models turi stics que es des-envolupen a Catalunya. Després, re-flexiona sobre quin sector promouries si haguessis de fomentarun u nic sector i per que.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compara taules sobre l’evo-lucio del turisme.

Compara diverses taules so-bre el turisme a Barcelona i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la mei-tat dels casos, o bé amb dub-tes i faltes d’ortografia.

Compara diverses taules sobre el turisme a Barcelona i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Compara diverses taules sobre el tu-risme a Barcelona i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


44

Unitat: 6 Titol: El món, una economia globalitzada TEMPORALITZACIÓ De la primera a la tercera setmana de març.





luacióNivell

d’assoliment

Comprendre en que consisteix l’activitat eco-nomica.


Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativalingüistica i audiovisualCompetencia d’aprendre a aprendre

1, 18, 19, 21,22

Claus per estudiar, pàgina 146: Explica quina e s la fina -litat de l’activitat economica. Defineix be ns, serveis, oferta, demanda i PIB. Explica quin element causa lainflacio i la deflacio . Identificai defineix cadascuna de les fases de l’activitat economica.I reflexiona si tot el que con-sumim satisfa una necessitat.

Compren en que consisteix l’activi-tat economica.

3

Avaluar el con-sum propi.


Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativalingüistica i audiovisualCompetencia d’aprendre a aprendreCompetencia matemàtica

1, 18, 19, 21,22

Activitats 1: Apunta en una taula els consums que fa de manera habitual i valora si su-peren els set requisits del consum intel·ligent. Després, elabora el seu pressupost personal d’un mes i reflexionasi actua de manera intel·ligentcom a consumidor.

Avalua el con-sum propi.

3

46

Coneixer els factors i agents productius.



1, 18, 19, 21,22

Claus per estudiar, pàgina 149: Identifica els agents que porten a terme les activitats econo miques i els descriu. Explica el funcionament d’unasocietat limitada i d’una socie-tat anonima. Indica quins fac-tors intervenen en la produc-cio , de que depe n el resultatdel treball huma i quines formes te el capital. Per aca-bar, reflexiona si creu que de-fineix me s be el fi u ltim de les activitats econo miques el benestar dels ciutadans o el benefici de les empreses.

Coneix els factors i agents productius.

3

Relacionar productivitat, competitivitat i tecnologia.



1, 18, 19, 21,22

Activitats 3: Observa les gràfi-ques sobre el procés des de la investigació fins a la pro-ducció en massa i la despesaen R+D+I a Espanya, i res-pon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Relaciona productivitat, competitivitat i tecnologia.

3

47

Coneixer la globa-litzacio : factors, caracteri stiques i consequencies.



1, 18, 19, 21,22

Claus per estudiar, pàgina 150: Defineix globalització. Explica que é s l’OMC i quines funcions te , quines funcions fan el G-8 i el G-20 i quines difere ncies tenen en-tre si, quines difere ncies hi ha entre l’FMI i el Banc Mun-dial, i reflexiona sobre com creu que el proce s de globali-tzacio afecta la seva vida quotidiana.Activitats 6: Observa els gràfi-cs proteccionistes dels go-verns i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Coneix la globali-tzacio : factors, caracteri stiques iconsequencies.

3

Coneixer l’apogeude les economies emergents.



1, 18, 19, 21,22

Claus per estudiar, pàgina 159: Explica quines so n les causes del creixement dels pai sos emergents, que só n els BRICS, quins problemes fonamentals han d’afrontar els pai sos emergents, quina posicio ocupen el Brasil, Ru ssia i l’India en l’economiamundial i, després, reflexiona sobre aquesta frase de J. M. Keynes: «El problema poli tic de la humanitat consisteix a combinar tres coses: efi-cie ncia econo mica, justi ciasocial i llibertat individual».

Coneix l’apogeu de les economiesemergents.

3

48

Coneixer els rep-tes del treball al món globalitzat.



1, 18, 19, 21,22

Claus per estudiar, pàgina 167: Explica quins efectes ha tingut la globalitzacio en l’o-cupacio i els salaris, quines consequencies tenen les deslocalitzacions de l’activitat economica en l’ocupacio , i reflexiona sobre quins pro-blemes laborals creu que afecten me s els pai sos desenvolupats i els pai sos envies de desenvolupament.

Coneix els reptesdel treball al monglobalitzat.

3

Analitzar casos: Bangla Desh (deslocalitzacio ) iInditex (una multi-nacional).


Competència social i ciutadanacompetencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia digital

1, 18, 19, 21,22

Aplica una tecnica 32: En grup, elabora un informe so-bre la deslocalització a Bangla Desh.Resol un cas pràctic: Busca informació sobre Inditex i la resumeix.

Analitza casos: Bangla Desh (deslocalitzacio ) i Inditex (una multinacional).

3

Comparar un sec-tor abans i des-pre s: l’automobil.


Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativalingüistica i audiovisualCompetencia matemàticaCompetencia d’aprendre a aprendreCompetencia matemàtica

1, 18, 19, 21,22

Anàlisi cientifica: Observa les gràfiques del llibre de l’alum-nat i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Compara un sec-tor abans i des-pre s: l’automobil.

3

49


En aquesta unitat, els nois i les noies aprendran a que anomenem activitat economica, que són els factors i agents productius, la globalització, l’apogeu de les economies emergents la davallada de les antigues potencies econo-miques i els reptes del treball al món globalitzat.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.

Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a unavaloració qualitativa per part del professor o la professora.

Competències clau (mínims exigibles)

· Avalua el consum propi.· Relaciona productivitat, competitivitat i tecnologia.· Analitza casos: Bangla Desh (deslocalitzacio ) i Inditex (una multinacional).· Compara un sector abans i despre s: l’automobil.




50


51




Compren en que consisteix l’activi-tat economica.

Explica quina e s la finalitat de l’acti -vitat economica. Defineix be ns, serveis, oferta, demanda i PIB. Explica quin element causa la inflacio i la deflacio . Identifica i defi-neix cadascuna de les fases de l’acti-vitat economica. I reflexiona si tot el que consumim satisfa una necessitat.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica quina e s la finalitat de l’acti -vitat economica. Defineix be ns, serveis, oferta, demanda i PIB. Explica quin element causa la inflacio i la deflacio . Identifica i defi-neix cadascuna de les fases de l’acti-vitat economica. I reflexiona si tot el que consumim satisfa una necessitat.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quina e s la finalitat de l’acti -vitat economica. Defineix be ns, serveis, oferta, demanda i PIB. Explica quin element causa la inflacio i la deflacio . Identifica i defineix ca-dascuna de les fases de l’activitat economica. I reflexiona si tot el que consumim satisfa una necessitat.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Avalua el con-sum propi.

Apunta en una taula els consums que fa de manera habitual i valora si superen els set requisits del consum intel·ligent. Després, elabora el seu pressupost personal d’un mes i refle-xiona si actua de manera intel·ligent com a consumidor.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Apunta en una taula els consums que fa de manera habitual i valora si superen els set requisits del consum intel·ligent. Després, elabora el seu pressupost personal d’un mes i refle-xiona si actua de manera intel·ligent com a consumidor.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Apunta en una taula els consums que fa de manera habitual i valora si superen els set requisits del consum intel·ligent. Després, elabora el seu pressupost personal d’un mes i refle-xiona si actua de manera intel·ligent com a consumidor.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

52

Coneix els factors i agents productius.

Identifica els agents que porten a terme les activitats econo miques i els descriu. Explica el funcionament d’una societat limitada i d’una socie-tat anonima. Indica quins factors in-tervenen en la produccio , de que depe n el resultat del treball huma i quines formes te el capital. Per aca-bar, reflexiona si creu que defineix me s be el fi u ltim de les activitats econo miques el benestar dels ciuta-dans o el benefici de les empreses.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Identifica els agents que porten a terme les activitats econo miques i els descriu. Explica el funcionament d’una societat limitada i d’una socie-tat anonima. Indica quins factors in-tervenen en la produccio , de que depe n el resultat del treball huma i quines formes te el capital. Per aca-bar, reflexiona si creu que defineix me s be el fi u ltim de les activitats econo miques el benestar dels ciuta-dans o el benefici de les empreses.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Identifica els agents que porten a terme les activitats econo miques i els descriu. Explica el funcionament d’una societat limitada i d’una socie-tat anonima. Indica quins factors in-tervenen en la produccio , de que depe n el resultat del treball huma i quines formes te el capital. Per aca-bar, reflexiona si creu que defineix me s be el fi u ltim de les activitats econo miques el benestar dels ciuta-dans o el benefici de les empreses.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Relaciona productivitat, competitivitat i tecnologia.

Observa les gràfiques sobre el procésdes de la investigació fins a la pro-ducció en massa i la despesa en R+D+I a Espanya, i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Observa les gràfiques sobre el procésdes de la investigació fins a la pro-ducció en massa i la despesa en R+D+I a Espanya, i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa les gràfiques sobre el procésdes de la investigació fins a la pro-ducció en massa i la despesa en R+D+I a Espanya, i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la globali-tzacio : factors, caracteri stiques iconsequencies.

Defineix globalització. Explica que é sl’OMC i quines funcions te , quines funcions fan el G-8 i el G-20 i quines difere ncies tenen entre si, quines di-fere ncies hi ha entre l’FMI i el Banc Mundial, i reflexiona sobre com creu que el proce s de globalitzacio afectala seva vida quotidiana. Després, ob-serva els gràfics proteccionistes dels governs i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Defineix globalització. Explica que é sl’OMC i quines funcions te , quines funcions fan el G-8 i el G-20 i quines difere ncies tenen entre si, quines di-fere ncies hi ha entre l’FMI i el Banc Mundial, i reflexiona sobre com creu que el proce s de globalitzacio afectala seva vida quotidiana. Després, ob-serva els gràfics proteccionistes dels governs i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Defineix globalització. Explica que é sl’OMC i quines funcions te , quines funcions fan el G-8 i el G-20 i quines difere ncies tenen entre si, quines di-fere ncies hi ha entre l’FMI i el Banc Mundial, i reflexiona sobre com creu que el proce s de globalitzacio afectala seva vida quotidiana. Després, ob-serva els gràfics proteccionistes dels governs i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

53

Coneix l’apogeu de les econo-mies emergents.

Explica quines so n les causes del creixement dels pai sos emergents, que só n els BRICS, quins problemesfonamentals han d’afrontar els pai -sos emergents, quina posicio ocu-pen el Brasil, Ru ssia i l’India en l’economia mundial i, després, refle-xiona sobre aquesta frase de J. M. Keynes: «El problema poli tic de la humanitat consisteix a combinar tres coses: eficie ncia econo mica, justi -cia social i llibertat individual».Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica quines so n les causes del creixement dels pai sos emergents, que só n els BRICS, quins problemesfonamentals han d’afrontar els pai -sos emergents, quina posicio ocu-pen el Brasil, Ru ssia i l’India en l’economia mundial i, després, refle-xiona sobre aquesta frase de J. M. Keynes: «El problema poli tic de la humanitat consisteix a combinar tres coses: eficie ncia econo mica, justi -cia social i llibertat individual».Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quines so n les causes del creixement dels pai sos emergents, que só n els BRICS, quins problemesfonamentals han d’afrontar els pai -sos emergents, quina posicio ocu-pen el Brasil, Ru ssia i l’India en l’economia mundial i, després, refle-xiona sobre aquesta frase de J. M. Keynes: «El problema poli tic de la humanitat consisteix a combinar tres coses: eficie ncia econo mica, justi -cia social i llibertat individual».Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els reptesdel treball al mo n globalitzat.

Explica quins efectes ha tingut la glo-balitzacio en l’ocupacio i els salaris, quines consequencies tenen les des-localitzacions de l’activitat economicaen l’ocupacio , i reflexiona sobre quins problemes laborals creu que afecten me s els pai sos desenvolupats i els pai sos en vies de desenvolupament.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica quins efectes ha tingut la glo-balitzacio en l’ocupacio i els salaris, quines consequencies tenen les des-localitzacions de l’activitat economicaen l’ocupacio , i reflexiona sobre quins problemes laborals creu que afecten me s els pai sos desenvolupats i els pai sos en vies de desenvolupament.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quins efectes ha tingut la glo-balitzacio en l’ocupacio i els salaris, quines consequencies tenen les des-localitzacions de l’activitat economicaen l’ocupacio , i reflexiona sobre quins problemes laborals creu que afecten me s els pai sos desenvolupats i els pai sos en vies de desenvolupament.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza casos: Bangla Desh (deslocalitzacio ) i Inditex (una multinacional).

En grup elabora un informe sobre la deslocalització a Bangla Desh. Després, busca informació sobre Inditex i la resumeix.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

En grup elabora un informe sobre la deslocalització a Bangla Desh. Després, busca informació sobre Inditex i la resumeix.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

En grup elabora un informe sobre la deslocalització a Bangla Desh. Després, busca informació sobre Inditex i la resumeix.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

54

Compara un sec-tor abans i des-pre s: l’automobil.

Observa les gràfiques del llibre de l’alumnat i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Observa les gràfiques del llibre de l’alumnat i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa les gràfiques del llibre de l’alumnat i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 9: Suficient; 10 a 18: Notable; 18 a 27: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 27) TOTAL :______________

Unitat: 7 Titol: Els reptes del desenvolupament TEMPORALITZACIÓ De la segona a la quarta setmana de febrer.




Competències bà-siques

Contingutsclau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avalua-

cióNivell

d’assoliment

55

Classificar un pai sen funcio del seu desenvolupament huma.


Competència social i ciutadanaCompetencia d’aprendre a aprendreCompetencia comunicativa lingüisticai audiovisual

1, 18, 21, 22, 24,28

Saber fer, 1: Observa el mapa de la distribució de països segons l’IDH i re-spon a un qüestionari sobreel seu contingut.

Classifica un pai s en funcio del seu desenvolupament huma.

3

Coneixer les causes de l’endarreriment econo mic dels pai sos en vies de desenvolupament.



1, 18, 21, 22, 24,28

Activitats 2: Observa els mapes sobre el deute ex-tern i la corrupció al món i explica quins pai sos so n els me s i els menys endeu-tats. Els busca a l’atles, en fa una llista i indica en quin continent so n. Indica quins pai sos presenten un creixement me s gran del deute i raona a que pot serdegut. Després, fa una llistadels deu pai sos que tenen l’index de transpare ncia me s baix. Investiga i treu conclusions en relacio ambpossibles coincide ncies entre l’index de transpa-re ncia baix i el creixement del deute extern.

Coneix les causes de l’endarreriment econo mic dels pai sos en vies de desenvolupament.

3

Reflexionar sobre la pobresa extre-ma i la fam.


Competència social i ciutadanaCompetencia d’aprendre a aprendreCompetencia comunicativa lingüisticai audiovisualCompetencia d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 18, 21, 22, 24,28

Activitat 3: Observa el mapa i el gràfic donat i indica en quins continents hi ha me s poblacio afecta-da per la pobresa extrema, quina e s la regio en que ha baixat me s el percenta-tge de la pobresa extrema i reflexiona sobre les raons.

Reflexiona sobre lapobresa extrema i la fam.

3

56

Coneixer les prin-cipals desigualtatsde salut i benes-tar, econo miquesi socials.



1, 18, 21, 22, 24,28

Claus per estudiar, pàgina 183: Posa diversos exem-ples que mostrin la discrimi-nacio de la dona al mo n. Indica quines desigualtats socials afecten espe-ci ficament els nens. Explica que é s l’alfabetitza-cio , en quines regions del mo n és mé s baixa i raona si l’analfabetisme i el treballinfantil estan relacionats.Claus per estudiar, pàgina 184: Descriu els problemes de salut que hi ha als pai sos en vies de desenvolupament i reflexiona sobre quina e s la relacio entre la salut d’una societat i el seu desenvolupament.Claus per estudiar, pàgina 186: Explica quin indicador s’utilitza per mesurar el desenvolupament econo -mic d’un pais, quins problemes presenta i quines desigualtats econo -miques afecten els pai sos del mo n. Despr és, reflexio-na sobre si hi te alguna re-lacio la falta d’educacio en nutricio.

Coneix les princi-pals desigualtats de salut i benestar,econo miques i so-cials.

3

57

Coneixer la po-bresa i el desen-volupament a Es-panya i a Catalun-ya.



1, 18, 21, 22, 24,28

Claus per estudiar, pàgina 191: Raona quins efectes ha tingut la crisi econo micadel 2007 en endavant en la pobresa a Espanya i a Ca-talunya. Indica a quins grups afecta me s el risc depobresa, quines comunitatsauto nomes tenen me s per-sones en situacio de risc de pobresa i quines menys.Després, explica que vol dir la frase de SebastianMora, secretari general de Caritas Espan ola: «Ens acostem a un model social darwinista (anglosaxo ) amb pocs guanyadors i molts perdedors».

Coneix la pobresa iel desenvolupa-ment a Espanya i aCatalunya.

3

Comparar el des-envolupament d’Espanya i el Ca-merun.



1, 18, 21, 22, 24,28

Aplica una tecnica 27: Ob-serva les gràfiques i elabo-ra un informe amb els puntsindicats en el llibre de l’alumnat.

Compara el desen-volupament d’Es-panya i el Came-run.

3

Valorar com progressa l’Africa.



1, 18, 21, 22, 24,28

Resol un cas pràctic, 30: Llegeix un article sobre el progrés d’Africa i n’expressa l'opinió.

Valora com progressa l’Africa.

3

58

Interpretar el co-eficient de Gini.


Competència social i ciutadanaCompetencia d’aprendre a aprendreCompetencia comunicativa lingüisticai audiovisualCompetencia matemàtica

1, 18, 21, 22, 24,28

Anàlisi etica i moral 33: Observa la gràfica de l’in-dex de Gini d’Espanya i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Interpreta el coefi-cient de Gini.

3

59


En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà que és el desenvolupament, les causes de l’endarreriment economic dels paï-sos en vies de desenvolupament, les causes de la pobresa extrema i la fam, com i on es produeixen les principals desigualtats de salut i benestar, economiques i socials, i com s'ha d'avançar en el desenvolupament. També dedi-caran un temps a coneixer com és la pobresa i el desenvolupament a Espanya i a Catalunya.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)· Classifica un pai s en funcio del seu desenvolupament huma.· Coneix les principals desigualtats de salut i benestar, econo miques i socials.· Coneix la pobresa i el desenvolupament a Espanya i a Catalunya.· Interpreta el coeficient de Gini.





60

la guia didàctica.

61




Classifica un pai s en funcio del seu desenvolupament humà.

Observa el mapa de la distribució depaïsos segons l’IDH i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Observa el mapa de la distribució de països segons l’IDH i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa de la distribució de països segons l’IDH i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les causes de l’endarreriment econo mic dels pai sos en vies de desenvolupament.

Observa els mapes sobre el deute extern i la corrupció al món, i explicaquins pai sos so n els me s i els menys endeutats. Els busca a l’a-tles, en fa una llista i indica en quin continent so n. Indica quins pai sos presenten un creixement me s gran del deute i raona a que pot ser de -gut. Després, fa una llista dels deu pai sos que tenen l’index de trans-pare ncia me s baix. Investiga i treu conclusions en relacio amb pos-sibles coincide ncies entre l’index detranspare ncia baix i el creixement del deute extern.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Observa els mapes sobre el deute extern i la corrupció al món, i explica quins pai sos so n els me s i els men-ys endeutats. Els busca a l’atles, en fa una llista i indica en quin continent so n. Indica quins pai sos presenten un creixement me s gran del deute i raona a que pot ser degut. Despr és, fa una llista dels deu pai sos que te-nen l’index de transpare ncia me s baix. Investiga i treu conclusions en relacio amb possibles coincide ncies entre l’index de transpare ncia baix i el creixement del deute extern.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa els mapes sobre el deute extern i la corrupció al món, i explica quins pai sos so n els me s i els men-ys endeutats. Els busca a l’atles, en fa una llista i indica en quin continent so n. Indica quins pai sos presenten un creixement me s gran del deute i raona a que pot ser degut. Despr és, fa una llista dels deu pai sos que te-nen l’index de transpare ncia me s baix. Investiga i treu conclusions en relacio amb possibles coincide ncies entre l’index de transpare ncia baix i el creixement del deute extern.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

62

Reflexiona sobre la pobresa extre-ma i la fam.

Observa el mapa i el gràfic donat i indica en quins continents hi ha me spoblacio afectada per la pobresa extrema, quina e s la regio en que ha baixat me s el percentatge de la pobresa extrema i reflexiona sobre les raons.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Observa el mapa i el gràfic donat i indica en quins continents hi ha me s poblacio afectada per la pobresa ex-trema, quina e s la regio en que ha baixat me s el percentatge de la po-bresa extrema i reflexiona sobre les raons.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa i el gràfic donat i indica en quins continents hi ha me s poblacio afectada per la pobresa ex-trema, quina e s la regio en que ha baixat me s el percentatge de la po-bresa extrema i reflexiona sobre les raons.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les princi-pals desigualtats de salut i benestar,econo miques i so-cials.

Posa diversos exemples que mos-trin la discriminacio de la dona al mo n. Indica quines desigualtats so-cials afecten especi ficament els nens. Explica que é s l’alfabetitzacio ,en quines regions del mo n és mé s baixa i raona si l’analfabetisme i el treball infantil estan relacionats.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Posa diversos exemples que mostrin la discriminacio de la dona al mo n. Indica quines desigualtats socials afecten especi ficament els nens. Explica que é s l’alfabetitzacio , en quines regions del mo n és mé s baixai raona si l’analfabetisme i el treball infantil estan relacionats.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Posa diversos exemples que mostrin la discriminacio de la dona al mo n. Indica quines desigualtats socials afecten especi ficament els nens. Explica que é s l’alfabetitzacio , en quines regions del mo n és mé s baixai raona si l’analfabetisme i el treball infantil estan relacionats.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Descriu els problemes de salut que hi ha als pai sos en vies de desenvolupament i reflexiona sobre quina e s la relacio entre la salut d’una societat i el seu desenvolupament.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Descriu els problemes de salut que hiha als pai sos en vies de desenvolupament i reflexiona quina e s la relacio entre la salut d’una societat i el seu desenvolupament.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Descriu els problemes de salut que hiha als pai sos en vies de desenvolupament i reflexiona quina e s la relacio entre la salut d’una societat i el seu desenvolupament.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

63

Explica quin indicador s’utilitza per mesurar el desenvolupament econo -mic d’un pais, quins problemes presenta i quines desigualtats econo miques afecten els pai sos delmo n. Despr és, reflexiona si hi te al-guna relacio la falta d’educacio en nutricio.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica quin indicador s’utilitza per mesurar el desenvolupament econo -mic d’un pais, quins problemes presenta i quines desigualtats econo -miques afecten els pai sos del mon.Després, reflexiona si hi te alguna re-lacio la falta d’educacio en nutricio.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quin indicador s’utilitza per mesurar el desenvolupament econo -mic d’un pais, quins problemes presenta i quines desigualtats econo -miques afecten els pai sos del mon.Després, reflexiona si hi te alguna re-lacio la falta d’educacio en nutricio.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la pobresa i el desenvolupa-ment a Espanya i a Catalunya.

Raona quins efectes ha tingut la cri-si econo mica del 2007 en endavanten la pobresa a Espanya i a Cata-lunya. Indica a quins grups afecta me s el risc de pobresa, quines co-munitats auto nomes tenen me s persones en situacio de risc de pobresa i quines menys. Després, explica que vol dir la frase Sebas-tia n Mora, secretari general deCaritas Espan ola: «Ens acostem a un model social darwinista (anglosaxo ) amb pocs guanyadors imolts perdedors».Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Raona quins efectes ha tingut la crisi econo mica del 2007 en endavant en la pobresa a Espanya i a Catalunya. Indica a quins grups afecta me s elrisc de pobresa, quines comunitats auto nomes tenen me s persones en situacio de risc de pobresa i quines menys. Després, explica que vol dir la frase Sebastia n Mora, secretari ge -neral de Caritas Espan ola: «Ens acostem a un model social darwinista(anglosaxo ) amb pocs guanyadors i molts perdedors».Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Raona quins efectes ha tingut la crisi econo mica del 2007 en endavant en la pobresa a Espanya i a Catalunya. Indica a quins grups afecta me s elrisc de pobresa, quines comunitats auto nomes tenen me s persones en situacio de risc de pobresa i quines menys. Després, explica que vol dir la frase Sebastia n Mora, secretari ge -neral de Caritas Espan ola: «Ens acostem a un model social darwinista(anglosaxo ) amb pocs guanyadors i molts perdedors».Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compara el desen-volupament d’Es-panya i el Came-run.

Observa les gràfiques i elabora un informe amb els punts indicats en el llibre de l’alumnat.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Observa les gràfiques i elabora un in-forme amb els punts indicats en el lli-bre de l’alumnat.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa les gràfiques i elabora un in-forme amb els punts indicats en el lli-bre de l’alumnat.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Valora com progressa l’Africa.

Llegeix un article sobre el progrés d’Africa i n’expressa l'opinió.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Llegeix un article sobre el progrés d’Africa i n’expressa l'opinió.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Llegeix un article sobre el progrés d’Africa i n’expressa l'opinió.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

64

Interpreta el coefi-cient de Gini.

Observa la gràfica de l’index de Ginid’Espanya i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Observa la gràfica de l’index de Gini d’Espanya i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa la gràfica de l’index de Gini d’Espanya i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


65

Unitat: 8 Titol: L’ampliació del món conegut TEMPORALITZACIÓ De la primera a la tercera setmana de març.





luacióNivell

d’assoliment

Coneixer el nivell de coneixements geogra fics al final de l’edat mitjana i l’aplicacio de nous instruments en la navegacio mariti -ma.

Dimensió històrica1

Competència social i ciutadanaCompetencia d’aprendre aaprendreCompetencia comunicativa lingüistica i audiovisual

1, 3, 8 Activitats 1: Explica de quina manera va facilitar la navegacio la utilitzacio del portola , la brui -xola i l’astrolabi.

Coneix el nivell de coneixementsgeogra fics al fi-nal de l’edat mit-jana i l’aplicacio de nous instru-ments en la na-vegacio mariti -ma.

3

Coneixer els viatges que van ferels portuguesos i els castellans per descobrir noves rutes ocea niques cap a les I ndies.



1, 3, 8, 18 Activitats 2: Observa el mapa i indica les difere ncies ba siques que hi ha entre els viatges dels portuguesos i castellans. Busca informacio , i relaciona el descobriment d’America amb elscorrents mari tims i els vents alisis.

Coneix els viatges que van fer els portuguesos i elscastellans per descobrir noves rutes ocea -niques cap a les I ndies.

3

66

Coneixer les cultures precolom-bines.


Competència social i ciutadanaCompetencia d’aprendre aaprendreCompetencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia d’autonomia,iniciativa personal i emprenedoria

1, 3, 8, 18 Claus per estudiar, pàgina 209: Explica quines van ser les princi-pals civilitzacions precolombi-nes, per que s’ anomenen preco-lombines, indica les caracteri s-tiques me s importants de cada una, i reflexiona sobre per que les civilitzacions precolombines no van poder fer front a la con-questa i colonitzacio europea.

Coneix les cultures preco-lombines.

3

Interpretar la re-creacio histo rica de Tenochtitlan.



1, 3, 8, 18 Saber fer 5: Observa la recrea-ció de Tenochtitla n i respon a unqüestionari sobre la seva inter-pretació.

Interpreta la re-creacio histo ricade Tenochtitlan.

3

Coneixer el procésde la conquesta i la colonitzacio dels territoris descoberts.



1, 3, 8, 18 Claus per estudiar, pàgina 123: Explica quins factors van afavorirla conquesta dels antics imperis amerindis, quin imperi va con-querir Herna n Cortes iFrancisco Pizarro, que tenen encomu totes dues campanyes de conquesta i reflexiona SOBRE quins motius creus que duien elssu bdits de la monarquia his-pa nica a emprendre les campanyes de descobriment i conquesta.

Coneix el procés de la conquesta ila colonitzacio dels territoris descoberts.

3

67

Coneixer les consequencies dels descobriments.



1, 3, 8, 18 Claus per estudiar, pàgina 215: Explica quins factors van afavorirla conquesta, assenyala les ca-racteri stiques me s importants de l’organitzacio administrativa imposada pels conqueridors, ex-plica per que el comerc amb Ame rica es va centralitzar al port de Sevilla, indica les conse-quencies per als europeus, els americans i els africans del descobriment del continent america , i reflexiona sobre per que devien actuar amb tanta crueltat els conqueridors.

Coneix les consequencies dels descobriments.

3

68


En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà el nivell de coneixements geogràfics al final de l’edat mitjana i l’aplicació de nous instruments en la navegació maritima, coneixerà els viatges que van fer els portuguesos i els castellans per descobrir noves rutes oceàniques cap a les Indies, les cultures precolombines, la conquesta i la colonització dels territoris descoberts, interpretarà la recreació historica de Tenochtitlan i reflexionarà sobre les conseqüencies dels descobriments.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)· Interpreta la recreacio histo rica de Tenochtitlan.· Coneix el procés de la conquesta i la colonitzacio dels territoris descoberts.· Coneix les consequencies dels descobriments.





69

la guia didàctica.

70




Coneix el nivell de coneixements geo-gra fics al final de l’edat mitjana i l’a-plicacio de nous instruments en la navegacio mariti -ma.

Explica de quina manera va facilitar la navegacio la utilitzacio del portola ,la bru ixola i l’astrolabi.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica de quina manera va facilitar la navegacio la utilitzacio del portola ,la bru ixola i l’astrolabi.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica de quina manera va facilitar la navegacio la utilitzacio del portola ,la bru ixola i l’astrolabi.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els viatges que van fer els portuguesos i els castellans per descobrir noves rutes ocea niques cap a les I ndies.

Observa el mapa i indica les dife-re ncies ba siques que hi ha entre elsviatges dels portuguesos i castellans.Busca informacio , i relaciona el descobriment d’America amb els corrents mari tims i els vents alisis.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Observa el mapa i indica les dife-re ncies ba siques que hi ha entre elsviatges dels portuguesos i castellans.Busca informacio , i relaciona el descobriment d’America amb els corrents mari tims i els vents alisis.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa i indica les dife-re ncies ba siques que hi ha entre elsviatges dels portuguesos i castellans.Busca informacio , i relaciona el descobriment d’America amb els corrents mari tims i els vents alisis.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les culturesprecolombines.

Explica quines van ser les principals civilitzacions precolombines, per que s’anomenen precolombines, indica les caracteri stiques me s importants de cada una i reflexiona sobre per que les civilitzacions precolombines no van poder fer front a la conquesta i colonitzacio europea.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica quines van ser les principals civilitzacions precolombines, per que s’anomenen precolombines, indica les caracteri stiques me s importants de cada una i reflexiona sobre per que les civilitzacions precolombines no van poder fer front a la conquesta i colonitzacio europea.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quines van ser les principals civilitzacions precolombines, per que s’anomenen precolombines, indica les caracteri stiques me s importants de cada una i reflexiona sobre per que les civilitzacions precolombines no van poder fer front a la conquesta i colonitzacio europea.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

71

Interpreta la re-creacio histo rica de Tenochtitlan.

Observa la recreació de Tenochtitla ni respon a un qüestionari sobre la seva interpretació.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Observa la recreació de Tenochtitla ni respon a un qüestionari sobre la seva interpretació.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa la recreació de Tenochtitla ni respon a un qüestionari sobre la seva interpretació.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix el procés de la conquesta i la colonitzacio dels territoris descoberts.

Explica quins factors van afavorir la conquesta dels antics imperis ame-rindis, quin imperi va conquerir Herna n Cortes i Francisco Pizarro, que tenen en comu totes dues cam-panyes de conquesta, i reflexiona sobre quins motius creus que duien els su bdits de la monarquia his-pa nica a emprendre les campanyes de descobriment i conquesta.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica quins factors van afavorir la conquesta dels antics imperis ame-rindis, quin imperi va conquerir Herna n Cortes i Francisco Pizarro, que tenen en comu totes dues cam-panyes de conquesta, i reflexiona sobre quins motius creus que duien els su bdits de la monarquia his-pa nica a emprendre les campanyes de descobriment i conquesta.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quins factors van afavorir la conquesta dels antics imperis ame-rindis, quin imperi va conquerir Herna n Cortes i Francisco Pizarro, que tenen en comu totes dues cam-panyes de conquesta, i reflexiona sobre quins motius creus que duien els su bdits de la monarquia his-pa nica a emprendre les campanyes de descobriment i conquesta.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les conse-quencies dels descobriments.

Explica quins factors van afavorir la conquesta, assenyala les caracteri s-tiques me s importants de l’organitza-cio administrativa imposada pels conqueridors, explica per que el co-merc amb Ame rica es va centralitzaral port de Sevilla, indica les conse-quencies per als europeus, els americans i els africans del descobriment del continent america ireflexiona sobre per que devien ac-tuar amb tanta crueltat els conqueri-dors.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica quins factors van afavorir la conquesta, assenyala les caracteri s-tiques me s importants de l’organitza-cio administrativa imposada pels conqueridors, explica per que el co-merc amb Ame rica es va centralitzaral port de Sevilla, indica les conse-quencies per als europeus, els americans i els africans del descobriment del continent america ireflexiona sobre per que devien ac-tuar amb tanta crueltat els conqueri-dors.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quins factors van afavorir la conquesta, assenyala les caracteri s-tiques me s importants de l’organitza-cio administrativa imposada pels conqueridors, explica per que el co-merc amb Ame rica es va centralitzaral port de Sevilla, indica les conse-quencies per als europeus, els americans i els africans del descobriment del continent america ireflexiona sobre per que devien ac-tuar amb tanta crueltat els conqueri-dors.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


72

Unitat: 9 Titol: El naixement d’una societat nova TEMPORALITZACIÓ De la cinquena setmana de març a la segona setmana d’abril.





luacióNivell

d’assoliment

Comprendre elscanvis demo-gra fics, socials i econo mics.



1, 3, 4, 8 Activitats 2: Explica per que s’ havien abandonat terres de cultiu durant la crisi demogra fica del segle XIV, que vol dir que el creixement demogra fic va servir per restablir l’equilibri agrari entre homes i terres, i que va afavorirl’augment de la produccio agri cola a partir del segle XV.

Compren els canvis demogra fics, socials i econo mics.

3

Reconeixer l’enfortiment de les monarquies.



1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 227: Explica que va ser la monarquia auto-rita ria, les seves caracteri stiques, els seus instruments del poder, quins regnes europeus van destacar sobre els altres durant el segle XV i reflexio-na sobre per que els monarques autoritaris necessitaven augmentar els ingressos i com ho van fer.

Reconeix l’en-fortiment de les monar-quies.

3

Coneixer la mo-narquia hispa -nica en el segle XV.



1, 3, 4, 8 Activitats 6: Ordena cronolo gicament les incorporacions i conquestes fetes pels Reis Cato lics i explica quins erenels objectius de la poli tica matrimonialduta a terme per Isabel i Ferran.

Coneix la monarquia hispa nica en el segle XV.

3

74

Coneixer l’Hu-manisme i els avenc os cienti -fics de l’epoca.



1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 230: Enu-mera les caracteri stiques de l’Humanisme. Explica per que va ser important la invencio de la impremta de tipus mo bils, en que consisteix la teoria copernicana, i raona amb quin peri ode de la histo ria trenca el Re-naixement.

Coneix l’Hu-manisme i els avenc os cien-ti fics de l’epoca.

3

Comprendre com es va pro-duir la Reforma i de la Contrare-forma.



1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 233: Expli-ca com va sorgir el luteranisme, qui-nes so n les idees principals d’aquestadoctrina, quina va ser la reaccio de la jerarquia cato lica, indica el nom d’altres esgle sies protestants i argu-menta si les guerres de religio obei enu nicament a motius religiosos. Activitats 14: Explica quins eren els dos assumptes me s importants que havia d’abordar el Concili de Trento, que é s una heretgia i que s’ ente n per la paraula de Deu.

Compren com es va produir la Reforma i la Contrareforma.

3

Coneixer l’art del Renaixement.

Dimensió cultural i artística8


1, 12, 13, 15

Activitats finals 35: Assenyala els ele-ments comuns de l’art clàssic grecollati i de l’art renaixentista, i les diferencies entre l'un i l’altre.

Coneix l’art delRenaixement.

3

75

Analitzar un pa-lau renaixentis-ta.

Dimensió cultural i artística8

Competència social i ciutadana Competencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia digital

1, 12, 13, 15

Saber fer, 15: Investiga qui va cons-truir el palau Me dici-Riccardi, qui el va encarregar, quan es va construir i per a qui es va construir.Saber fer 16: Observa la planta del palau Medici-Riccardi, descriu quina forma te i com s’organitzen les estan-ces.Saber fer 17: Indica els aspectes més destacables de la decoració del palau.Saber fer 18: Justifica quin és l’estil artistic del palau Medici-Riccardi.

Analitza un pa-lau renaixen-tista.

3

76


En aquesta unitat, l’alumnat coneixerà els canvis demogràfics, socials i economics del segle XV, analitzarà un gràfic lineal de població, l’enfortiment de les monarquies, la formació i consolidació de la monarquia hispànica. Aprendran els trets diferenciadors de l’Humanisme i els avenços cientifics, el perque de la Reforma i de la Contrareforma. També coneixeran les caracteristiques de l’art del Renaixement i analitzarà un palau renaixentista.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)· Analitzar un gra fic lineal de poblacio.· Coneix la monarquia hispa nica en el segle XV.· Coneix l’Humanisme i els avenc os cienti fics de l’epoca.· Analitza un palau renaixentista.





77

la guia didàctica.

78




Compren els canvis demogra fics, socials i econo -mics.

Explica per que s’ havien abandonat terres de cultiu durant la crisi demo-gra fica del segle XIV, que vol dir que el creixement demogra fic va servir per restablir l’equilibri agrari entre homes i terres, i que va afavorirl’augment de la produccio agri cola a partir del segle XV.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica per que s’ havien abandonat terres de cultiu durant la crisi demo-gra fica del segle XIV, que vol dir que el creixement demogra fic va servir per restablir l’equilibri agrari entre homes i terres, i que va afavorirl’augment de la produccio agri cola a partir del segle XV.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica per que s’ havien abandonat terres de cultiu durant la crisi demo-gra fica del segle XIV, que vol dir que el creixement demogra fic va servir per restablir l’equilibri agrari entre homes i terres, i que va afavorirl’augment de la produccio agri cola a partir del segle XV.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Reconeix l’enforti-ment de les mo-narquies.

Explica que va ser la monarquia au-torita ria, les seves caracteri stiques, els seus instruments del poder, quinsregnes europeus van destacar sobre els altres durant el segle XV i reflexiona per que els monarques autoritaris necessitaven augmentar els ingressos i com ho van fer.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica que va ser la monarquia au-torita ria, les seves caracteri stiques, els seus instruments del poder, quinsregnes europeus van destacar sobre els altres durant el segle XV i reflexiona per que els monarques autoritaris necessitaven augmentar els ingressos i com ho van fer.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica que va ser la monarquia au-torita ria, les seves caracteri stiques, els seus instruments del poder, quinsregnes europeus van destacar sobre els altres durant el segle XV i reflexiona per que els monarques autoritaris necessitaven augmentar els ingressos i com ho van fer.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la monarquia hispa -nica en el segle XV.

Ordena cronolo gicament les incorpo-racions i conquestes fetes pels Reis Cato lics i explica quins eren els ob-jectius de la poli tica matrimonial dutaa terme per Isabel i Ferran.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Ordena cronolo gicament les incorpo-racions i conquestes fetes pels Reis Cato lics i explica quins eren els ob-jectius de la poli tica matrimonial dutaa terme per Isabel i Ferran.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Ordena cronolo gicament les incorpo-racions i conquestes fetes pels Reis Cato lics i explica quins eren els ob-jectius de la poli tica matrimonial dutaa terme per Isabel i Ferran.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

79

Coneix l’Huma-nisme i els avenc os cienti fics de l’epoca.

Enumera les caracteri stiques de l’Humanisme. Explica per que va serimportant la invencio de la impremta de tipus mo bils, en que consisteix lateoria copernicana, i raona amb quin peri ode de la histo ria trenca el Re-naixement.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Enumera les caracteri stiques de l’Humanisme. Explica per que va serimportant la invencio de la impremta de tipus mo bils, en que consisteix lateoria copernicana, i raona amb quin peri ode de la histo ria trenca el Re-naixement.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Enumera les caracteri stiques de l’Humanisme. Explica per que va serimportant la invencio de la impremta de tipus mo bils, en que consisteix lateoria copernicana, i raona amb quin peri ode de la histo ria trenca el Re-naixement.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compren com es va produir la Re-forma i la Contra-reforma.

Explica com va sorgir el luteranisme, quines so n les idees principals d’a-questa doctrina, quina va ser la reac-cio de la jerarquia cato lica, indica el nom d’altres esgle sies protestants i argumenta si les guerres de religio obei en u nicament a motius religiosos. Després, explica quins eren els dos assumptes me s importants que havia d’abordar el concili de Trento, que é s una heretgia i que s’ ente n per la paraulade Deu.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica com va sorgir el luteranisme, quines so n les idees principals d’a-questa doctrina, quina va ser la reac-cio de la jerarquia cato lica, indica el nom d’altres esgle sies protestants i argumenta si les guerres de religio obei en u nicament a motius religiosos. Després, explica quins eren els dos assumptes me s importants que havia d’abordar el concili de Trento, que é s una heretgia i que s’ ente n per la paraulade Deu.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica com va sorgir el luteranisme, quines so n les idees principals d’a-questa doctrina, quina va ser la reac-cio de la jerarquia cato lica, indica el nom d’altres esgle sies protestants i argumenta si les guerres de religio obei en u nicament a motius religiosos. Després, explica quins eren els dos assumptes me s importants que havia d’abordar el concili de Trento, que é s una heretgia i que s’ ente n per la paraulade Deu.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’art del Renaixement.

Assenyala els elements comuns de l’art clàssic grecollati i de l’art re-naixentista, i les diferencies entre l‘uni l’altre.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Assenyala els elements comuns de l’art clàssic grecollati i de l’art re-naixentista, i les diferencies entre l‘uni l’altre.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Assenyala els elements comuns de l’art clàssic grecollati i de l’art re-naixentista, i les diferencies entre l‘uni l’altre.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

80

Analitza un palau renaixentista.

Investiga qui va construir el palau Me dici-Riccardi, qui el va encarregar, quan es va construir i pera qui es va construir. A continuació, observa la planta del palau Medici-Riccardi i descriu quina forma te i com s’organitzen les estances. Indicaels aspectes més destacables de la decoració del palau. I, per acabar, justifica quin és l’estil artistic del pa-lau Medici-Riccardi.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Investiga qui va construir el palau Me dici-Riccardi, qui el va encarregar, quan es va construir i pera qui es va construir. A continuació, observa la planta del palau Medici-Riccardi i descriu quina forma te i com s’organitzen les estances. Indicaels aspectes més destacables de la decoració del palau. I, per acabar, justifica quin és l’estil artistic del pa-lau Medici-Riccardi.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Investiga qui va construir el palau Me dici-Riccardi, qui el va encarregar, quan es va construir i pera qui es va construir. A continuació, observa la planta del palau Medici-Riccardi i descriu quina forma te i com s’organitzen les estances. Indicaels aspectes més destacables de la decoració del palau. I, per acabar, justifica quin és l’estil artistic del pa-lau Medici-Riccardi.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


81

Unitat: 10 Titol: L’Europa del segle XVII TEMPORALITZACIÓ De la tercera setmana d’abril a la primera setmana de maig.





Contingutsclau Activitats d’aprenentatge Criteris d’ava-

luacióNivell

d’assoliment

Coneixer la distribucio territorial i els pai sos principals.


Competència social i ciutadanaCompetencia d’aprendre a aprendreCompetencia comunicativa lingüistica iaudiovisual

1, 3, 4, 8, 18

Activitats 1: Observa el mapa d’Eu-ropa l’any 1648, descriu i comenta la correlacio de forces per regions o a rees: la Mediterra nia, el mar delNord, el Ba ltic, els Balcans i el cen-tre d’Europa. Després, indica el nom de les possessions territorials de la Repu blica de Vene cia.

Coneix la distribucio territorial i els pai sos principals.

3

Coneixer els grans conflictes be l ·lics.


Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica iaudiovisual Competencia d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 255: Explica que es dirimia en la guerra dels Trenta Anys, quins pai sos es van enfrontar, quin tractat va posar fi al conflicte, per que van conti-nuar lluitant Espanya i Franc a, qui-nes van ser les consequencies per a Espanya de la guerra dels Trenta Anys i de la guerra amb Franc a, i raona si la guerra és justificable.

Coneix els grans conflictes be l ·lics.

3

82

Saber quines ca-racteri stiques te-nien els diferents models poli tics d’aquella e poca.



1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 257: Explica quins so n els trets me s importants de la monarquia absoluta. A continuació, indica quin monarca france s encarna la figura del monarca absolut, quins interes-sos socials representava el Parla-ment angle s, que és la Bill of Rights, quina difere ncia fonamentalhi ha entre una repu blica i una monarquia, i raona quina difere nciahi ha entre la monarquia absoluta de dret divi i la monarquia parla-menta ria.

Sap quines ca-racteri stiques te-nien els diferentsmodels poli tics d’aquella e poca.

3

Coneixer les ca-racteri stiques de la poblacio i l’es -tructura social.



1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 259: In-dica els trets principals de la natali-tat i de la mortalitat durant l‘Antic Regim. Assenyala les causes de l’anomenada mortalitat catastro fica.Explica com estava organitzada la societat del segle XVII, per que la burgesia no tenia el mateix poder poli tic que la noblesa o el clergat, i raona si la societat del segle XVII era una societat esta tica.

Coneix les carac-teri stiques de la poblacio i l’es -tructura social.

3

Coneixer l’economia de l’epoca.



1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 262: Indica els trets me s importants de l’agricultura de l’Antic Regim. Explica que é s el guaret, com afectava els rendiments agri coles, com afecta el clima la produccio , que é s el putting out system, indicaels diferents tipus de mercats i as-senyala les caracteri stiques me s importants de cada un. Després, raona quins eren els avantatges i els inconvenients del control de la produccio artesanal pels gremis.

Coneix l’economia de l’epoca.

3

83

Reconeixer els trets principals de l’art barroc.

Dimensió cultural iartística8, 9


1, 12, 13, 15

Claus per estudiar, pàgina 265: Ex-plica amb les seves paraules que é sel barroc i quines són les caracteri s-tiques me s importants. Escriu quin era l’origen del poder dels reis se-gons Bossuet, el nom de tres es-criptors importants del segle XVII, i raona quina mena de relacio hi havia entre l’art i el poder en aque-lla e poca.

Reconeix els trets principals de l’art barroc.

3

Coneixer la revo-lucio cienti fica i la pervivencia de les supersticions.



1, 12, 13, 15

Claus per estudiar, pàgina 266: In-dica les aportacions cienti fiques me s importants fetes per Galileu, Kepler i Newton, defineix la revolu-ció cienti fica del segle XVII, explica de quina manera l’analfabetisme condiciona l’avenc del coneixementi raona per que els avenc os cien-ti fics no eren acceptats per tothom.

Coneix la revolu-cio cienti fica i la pervivencia de les supersticions.

3

Comentar una es-cultura barroca.


Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica iaudiovisual

1, 12, 13, 15

Aplicar una tecnica: Analitza i comenta l’escultura Apol·lo i Dafne, de Bernini, responent a les qües-tions de les activitats de la 31 a la 38.

Comenta una es-cultura barroca.

3

84


En aquesta unitat, l’alumnat començarà coneixent la distribució territorial i els països principals del segle XVII, les ca-racteristiques que tenien els diferents models politics d’aquella epoca, els grans conflictes bel·lics, les caracteris-tiques de la població i l’estructura social, l’economia la convivencia de la revolució cientifica i les supersticions. Des-prés, coneixerà les caracteristiques de l’art barroc i analitzarà una escultura barroca.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)· Coneix els grans conflictes be l ·lics.· Sap quines caracteri stiques tenien els diferents models poli tics d’aquella e poca.· Comenta una escultura barroca.





85




Coneix la distribucio territorial i els pai sos principals.

Observa el mapa d’Europa l’any 1648, descriu i comenta la correlacio de forces per regions o a rees: la Mediterra nia, el mar del Nord, el Ba ltic, els Balcans i el cen-tre d’Europa. Després, indica el nom de les possessions territorials de la Repu blica de Vene cia.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Observa el mapa d’Europa l’any 1648, descriu i comenta la correlacio de forces per regions o a rees: la Mediterra nia, el mar del Nord, el Ba ltic, els Balcans i el cen-tre d’Europa. Després, indica el nom de les possessions territorials de la Repu blica de Vene cia.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa d’Europa l’any 1648, descriu i comenta la correlacio de forces per regions o a rees: la Mediterra nia, el mar del Nord, el Ba ltic, els Balcans i el cen-tre d’Europa. Després, indica el nom de les possessions territorials de la Repu blica de Vene cia.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els grans conflictes be l ·lics.

Explica que es dirimia en la guerra dels Trenta Anys, quins pai sos es van enfrontar, quin tractat va posar fial conflicte, per que van continuar lluitant Espanya i Franc a, quines vanser les consequencies per a Espan-ya de la guerra dels Trenta Anys i dela guerra amb Franc a, i raona si la guerra és justificable.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica que es dirimia en la guerra dels Trenta Anys, quins pai sos es van enfrontar, quin tractat va posar fial conflicte, per que van continuar lluitant Espanya i Franc a, quines vanser les consequencies per a Espan-ya de la guerra dels Trenta Anys i dela guerra amb Franc a, i raona si la guerra és justificable.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica que es dirimia en la guerra dels Trenta Anys, quins pai sos es van enfrontar, quin tractat va posar fial conflicte, per que van continuar lluitant Espanya i Franc a, quines vanser les consequencies per a Espan-ya de la guerra dels Trenta Anys i dela guerra amb Franc a, i raona si la guerra és justificable.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

87

Sap quines caracte-ri stiques tenien els diferents models po-li tics d’aquella e poca.

Explica quins so n els trets me s importants de la monarquia absoluta.A continuació, indica quin monarca france s encarna la figura del monar-ca absolut, quins interessos socials representava el Parlament angle s, que és la Bill of Rights, quina dife-re ncia fonamental hi ha entre una repu blica i una monarquia, i raona quina difere ncia hi ha entre la mo-narquia absoluta de dret divi i la mo-narquia parlamenta ria.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica quins so n els trets me s importants de la monarquia absoluta.A continuació, indica quin monarca france s encarna la figura del monar-ca absolut, quins interessos socials representava el Parlament angle s, que és la Bill of Rights, quina dife-re ncia fonamental hi ha entre una repu blica i una monarquia, i raona quina difere ncia hi ha entre la mo-narquia absoluta de dret divi i la mo-narquia parlamenta ria.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quins so n els trets me s importants de la monarquia absoluta.A continuació, indica quin monarca france s encarna la figura del monar-ca absolut, quins interessos socials representava el Parlament angle s, que és la Bill of Rights, quina dife-re ncia fonamental hi ha entre una repu blica i una monarquia, i raona quina difere ncia hi ha entre la mo-narquia absoluta de dret divi i la mo-narquia parlamenta ria.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les caracte-ri stiques de la po-blacio i l’estructurasocial.

Indica els trets principals de la natali-tat i de la mortalitat durant l‘Antic Re-gim. Assenyala les causes de l’ano-menada mortalitat catastro fica. Explica com estava organitzada la societat del segle XVII, per que la burgesia no tenia el mateix poder poli tic que la noblesa o el clergat, i raona si la societat del segle XVII era una societat esta tica.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Indica els trets principals de la natali-tat i de la mortalitat durant l‘Antic Re-gim. Assenyala les causes de l’ano-menada mortalitat catastro fica. Explica com estava organitzada la societat del segle XVII, per que la burgesia no tenia el mateix poder poli tic que la noblesa o el clergat, i raona si la societat del segle XVII era una societat esta tica.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Indica els trets principals de la natali-tat i de la mortalitat durant l‘Antic Re-gim. Assenyala les causes de l’ano-menada mortalitat catastro fica. Explica com estava organitzada la societat del segle XVII, per que la burgesia no tenia el mateix poder poli tic que la noblesa o el clergat, i raona si la societat del segle XVII era una societat esta tica.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

88

Coneix l’economia de l’epoca.

Indica els trets més importants de l’agricultura de l’Antic Regim. Explicaque é s el guaret, com afectava els rendiments agri coles, com afecta el clima la produccio , que é s el puttingout system, indica els diferents tipus de mercats i assenyala els trets me simportants de cada un. Després, raona quins eren els avantatges i elsinconvenients del control de la pro-duccio artesanal pels gremis.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Indica els trets més importants de l’agricultura de l’Antic Regim. Explicaque é s el guaret, com afectava els rendiments agri coles, com afecta el clima la produccio , que é s el puttingout system, indica els diferents tipus de mercats i assenyala els trets me simportants de cada un. Després, raona quins eren els avantatges i elsinconvenients del control de la pro-duccio artesanal pels gremis.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Indica els trets més importants de l’agricultura de l’Antic Regim. Explicaque é s el guaret, com afectava els rendiments agri coles, com afecta el clima la produccio , que é s el puttingout system, indica els diferents tipus de mercats i assenyala els trets me simportants de cada un. Després, raona quins eren els avantatges i elsinconvenients del control de la pro-duccio artesanal pels gremis.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Reconeix els trets principals de l’art barroc.

Explica amb les seves paraules que és el barroc i quines són les caracte-ri stiques me s importants. Escriu quin era l’origen del poder dels reis segons Bossuet, el nom de tres es-criptors importants del segle XVII, i raona quina mena de relacio hi havia entre l’art i el poder en aquella e poca.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Explica amb les seves paraules que és el barroc i quines són les caracte-ri stiques me s importants. Escriu quin era l’origen del poder dels reis segons Bossuet, el nom de tres es-criptors importants del segle XVII, i raona quina mena de relacio hi havia entre l’art i el poder en aquella e poca.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica amb les seves paraules que és el barroc i quines són les caracte-ri stiques me s importants. Escriu quin era l’origen del poder dels reis segons Bossuet, el nom de tres es-criptors importants del segle XVII, i raona quina mena de relacio hi havia entre l’art i el poder en aquella e poca.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la revolucio cienti fica i la pervivencia de les supersti-cions.

Indica les aportacions cienti fiques me s importants fetes per Galileu, Kepler i Newton, defineix la revoluciócienti fica del segle XVII, explica de quina manera l’analfabetisme condi-ciona l’avenc del coneixement, i raona per que els avenc os cienti ficsno eren acceptats per tothom.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Indica les aportacions cienti fiques me s importants fetes per Galileu, Kepler i Newton, defineix la revoluciócienti fica del segle XVII, explica de quina manera l’analfabetisme condi-ciona l’avenc del coneixement, i raona per que els avenc os cienti ficsno eren acceptats per tothom.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Indica les aportacions cienti fiques me s importants fetes per Galileu, Kepler i Newton, defineix la revoluciócienti fica del segle XVII, explica de quina manera l’analfabetisme condi-ciona l’avenc del coneixement, i raona per que els avenc os cienti ficsno eren acceptats per tothom.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

89

Comenta una escul-tura barroca.

Analitza i comenta l’escultura Apol·loi Dafne, de Bernini, responent a les qüestions de les activitats de la 31 a la 38.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’or-tografia.

Analitza i comenta l’escultura Apol·loi Dafne, de Bernini, responent a les qüestions de les activitats de la 31 a la 38.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Analitza i comenta l’escultura Apol·loi Dafne, de Bernini, responent a les qüestions de les activitats de la 31 a la 38.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


90

Unitat: 11 Titol: L’Imperi de la casa d’Àustria

TEMPORALITZACIÓ De la segona a la tercera setmana de maig.





Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris d’ava-

luacióNivell

d’assoliment

Coneixer els regnats de Carles I.

Dimensió històrica1, 2Dimensió geo-gràfica6Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica iaudiovisualCompetencia en el co-neixement i la interacció amb el món fisicCompetencia d’aprendrea aprendre

1, 4, 5, 8, 10, 18

Interpreta el mapa de la pàgina 280: Indica quins territoris va heretar Carles I per via materna i paterna i descriu la situació politicaque mostra el mapa de la pàgina 280 del llibre de l’alumnat.Claus per estudiar de la pàgina 281: Explica perque les comunitatscastellanes es van sollevar, quines van ser les gran linies de la politicai imperial, raona si Carles I era un rei absolut i perque va abdicar i va cedir el poder al seu germà i al seufill.

Sap explicar les caracteristiques principals del re-gnat de Carles I.

3

Saber caracteri-tzar el regnat de Felip II.


Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica iaudiovisualCompetencia en el co-neixement i la interacció amb el món fisicCompetencia d’aprendrea aprendre

1, 4, 5, 8, 10, 18

Claus per estudiar de la pàgina 283: Enumera els territoris que for-maven part de l’Imperi de Felip II, on i perque va fixar la capital, quines van ser les linies mestres de la seva politica, quins problemes va haver d’afrontar, queés la bancarrota i quines conseqüencies té.

Saber caracteri-tzar el regnat de Felip II.

3

91

Reconeixer els factors de la decadencia de la monarquia his-pànica.

Dimensió històrica1, 2, 3Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica iaudiovisualCompetencia d’autonomia, iniciativa personla i emprenedoria

1, 4, 6, 22 Claus per estudiar de la pàgina 284: Descriu les grans linies de la politica exterior de Felip II, explica perque es va haver de recórrer a ladeclaració de bancarrota i com va afectar l’expulsió dels moriscos.

Reconeix els factors de la de-cadencia de la monarquia his-pànica.

3

Saber explicar la situació economi-ca i social durant el segle XVII.

Dimensió històrica1, 2, 3Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica iaudiovisualCompetencia d’autonomia, iniciativa personla i emprenedoria

1, 4, 6, 22 Claus per estudiar de la pàgina 290: Enumera els factors que van contribuir a la disminució de la po-blació durant el segle XVII, quins van ser els sectors de l’activitat economica més afectats per la crisii com era la societat d’aquella epo-ca. I, finalment, raona la relació entre la perdua de població i la crisieconomica.

Sap explicar la situació econo-mica i social du-rant el segle XVII.

3

Coneixer les ca-racteristiques del segle d’or.

Dimensió històrica1, 2, 3Dimensió cultural i artística8, 9

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica iaudiovisualCompetencia d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 3, 5, 8, 12, 13, 15

Claus per estudiar de la pàgina 295: Explica que vol dir segle d’or, assenyala les caracteristiques i els autors més representatius del teatre del periode, identifica la diferencia que hi ha entre el culte-ranisme i el conceptisme. Identificaqui va escriure el Quijote, els trets de la novel·la picaresca i raona si aquesta era un reflex de l’epoca.

Sap caracteritzarel segle d’or.

3

Analitzar un gràfic combinat lineal i de barres sobre dades econo-miques.


Competència social i ciutadanaCompetencia matemàticaCompetencia d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 18, 21 Saber fer. Dimensió historica: Descriu l’evolució de la linia i les barres del gràfic, compara l’evolu-ció de les unes i les altres i diu si hicap tipus de relació o paral·lelisme i argumenta quins efectes va tenir sobre l’economia i la societat la puja dels preus.

Analitza un grà-fic combinat li-neal i de barres sobre dades economiques.

3

92


En aquesta ocasió, el focus d’atenció és l’Espanya del segle XVI i XVII; l’auge i la davallada de l’Imperi. És possible que la complexitat intrinseca politicoterritorial de l’epoca sigui dificil de seguir per part de l’alumnat, per aixo se suggereix intentar-los involucra-los amb preguntes per exemple sobre com creuen que s’havien de sentir les dife-rents potencies estrangeres davant l’auge de l’Imperi, com devia afectar a la població que les riqueses d’America esdestinessin a sufragar guerres, etc.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)· Reconeix els factors de la decadencia de la monarquia hispànica.· Sap explicar la situació economica i social durant el segle XVII.· Analitza un gràfic combinat lineal i de barres sobre dades economiques.




93

ÚS DE LES TIC·Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.· Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i dela guia didàctica.

94




Sap explicar les caracteritiques principals del re-gnat de Carles I.

Indica quins territoris va heretar Carles I per via materna i paterna i descriu la situació politica que mos-tra el mapa de la pàgina 280 del lli-bre de l’alumnat. Després, explica perque les comunitats castellanes esvan sollevar, quines van ser les gran linies de la politica i imperial, raona siCarles I era un rei absolut i perque va abdicar i va cedir el poder al seu germà i al seu fill.Ho fa de manera bastant clara fluïda i raonada i amb algunes faltes d’orto-grafia.

Indica quins territoris va heretar Carles I per via materna i paterna i descriu la situació politica que mostrael mapa de la pàgina 280 del llibre del’alumnat. Després, explica perque les comunitats castellanes es van so-llevar, quines van ser les gran linies de la politica i imperial, raona si Carles I era un rei absolut i perque vaabdicar i va cedir el poder al seu ger-mà i al seu fill.Ho fa de manera clara fluïda i força raonada i sense faltes d’ortografia.

Indica quins territoris va heretar Carles I per via materna i paterna i descriu la situació politica que mostrael mapa de la pàgina 280 del llibre del’alumnat. Després, explica perque les comunitats castellanes es van so-llevar, quines van ser les gran linies de la politica i imperial, raona si Carles I era un rei absolut i perque vaabdicar i va cedir el poder al seu ger-mà i al seu fill.Ho fa de manera clara fluïda i raona-da i sense faltes d’ortografia.

Sap caracteritzar el regnat de Felip II.

Enumera els territoris que formaven part de l’Imperi de Felip II, on i perque va fixar la capital, quines van ser les linies mestres de la seva politica, quins problemes va haver d’afrontar, que és la bancarrota i quines conseqüencies té.Ho fa de manera bastant clara fluïda i raonada i amb algunes faltes d’orto-grafia.

Enumera els territoris que formaven part de l’Imperi de Felip II, on i perque va fixar la capital, quines van ser les linies mestres de la seva politica, quins problemes va haver d’afrontar, que és la bancarrota i quines conseqüencies té.Ho fa de manera clara fluïda i força raonada i sense faltes d’ortografia.

Enumera els territoris que formaven part de l’Imperi de Felip II, on i perque va fixar la capital, quines van ser les linies mestres de la seva politica, quins problemes va haver d’afrontar, que és la bancarrota i quines conseqüencies té.Ho fa de manera clara fluïda i raona-da i sense faltes d’ortografia.

Reconeix els fac-tors de la decaden-cia de la monar-quia hispànica.

Descriu les grans linies de la politica exterior de Felip II, explica perque esva haver de recórrer a la declaració de bancarrota i com va afectar l’ex-pulsió dels moriscos.Ho fa de manera bastant clara fluïda i raonada i amb algunes faltes d’orto-grafia.

Descriu les grans linies de la politica exterior de Felip II, explica perque es va haver de recórrer a la declaració de bancarrota i com va afectar l’ex-pulsió dels moriscos.Ho fa de manera clara fluïda i força raonada i sense faltes d’ortografia.

Descriu les grans linies de la politica exterior de Felip II, explica perque es va haver de recórrer a la declaració de bancarrota i com va afectar l’ex-pulsió dels moriscos.Ho fa de manera clara fluïda i raona-da i sense faltes d’ortografia.

95

Sap explicar la si-tuació economica isocial durant el se-gle XVII.

Enumera els factors que van contri-buir a la disminució de la població durant el segle XVII, quins van ser els sectors de l’activitat economica més afectats per la crisi i com era la societat d’aquella epoca. I, finalment,raona la relació entre la perdua de població i la crisi economica.Ho fa de manera bastant clara fluïda i raonada i amb algunes faltes d’orto-grafia.

Enumera els factors que van contri-buir a la disminució de la població durant el segle XVII, quins van ser els sectors de l’activitat economica més afectats per la crisi i com era la societat d’aquella epoca. I, finalment,raona la relació entre la perdua de població i la crisi economica.Ho fa de manera clara fluïda i força raonada i sense faltes d’ortografia.

Enumera els factors que van contri-buir a la disminució de la població durant el segle XVII, quins van ser els sectors de l’activitat economica més afectats per la crisi i com era la societat d’aquella epoca. I, finalment,raona la relació entre la perdua de població i la crisi economica.Ho fa de manera clara fluïda i raona-da i sense faltes d’ortografia.

Sap caracteritzar el segle d’or.

Explica que vol dir segle d’or, asse-nyala les caracteristiques i els autorsmés representatius del teatre del periode, identifica la diferencia que hiha entre el culteranisme i el concep-tisme. Identifica qui va escriure el Quijote, els trets de la novel·la picaresca i raona si aquesta era un reflex de l’epoca.Ho fa de manera bastant clara fluïda i raonada i amb algunes faltes d’orto-grafia.

Explica que vol dir segle d’or, asse-nyala les caracteristiques i els autors més representatius del teatre del periode, identifica la diferencia que hiha entre el culteranisme i el concep-tisme. Identifica qui va escriure el Quijote, els trets de la novel·la picaresca i raona si aquesta era un reflex de l’epoca.Ho fa de manera clara fluïda i força raonada i sense faltes d’ortografia.

Explica que vol dir segle d’or, asse-nyala les caracteristiques i els autors més representatius del teatre del periode, identifica la diferencia que hiha entre el culteranisme i el concep-tisme. Identifica qui va escriure el Quijote, els trets de la novel·la picaresca i raona si aquesta era un reflex de l’epoca.Ho fa de manera clara fluïda i raona-da i sense faltes d’ortografia.

Analitza un gràfic combinat lineal i de barres sobre dades econo-miques.

Descriu l’evolució de la linia i les ba-rres del gràfic, compara l’evolució de les unes i les altres i diu si hi cap ti-pus de relació o paral·lelisme i argu-menta quins efectes va tenir sobre l’economia i la societat la puja dels preus.Ho fa de manera bastant clara fluïda i raonada i amb algunes faltes d’orto-grafia.

Descriu l’evolució de la linia i les ba-rres del gràfic, compara l’evolució de les unes i les altres i diu si hi cap ti-pus de relació o paral·lelisme i argu-menta quins efectes va tenir sobre l’economia i la societat la puja dels preus.Ho fa de manera clara fluïda i força raonada i sense faltes d’ortografia.

Descriu l’evolució de la linia i les ba-rres del gràfic, compara l’evolució de les unes i les altres i diu si hi cap ti-pus de relació o paral·lelisme i argu-menta quins efectes va tenir sobre l’economia i la societat la puja dels preus.Ho fa de manera clara fluïda i raona-da i sense faltes d’ortografia.


96

Unitat: 12 Titol: Catalunya durant els segles XVI i XVII

TEMPORALITZACIÓ De la quarta setmana de maig a la tercera setmana de juny.





luacióNivell

d’assoliment

Saber explicar la politica i les insti-tucions catalanes sota la casa d’Austria.

Dimensió històrica1, 3Dimensió geo-gràfica7

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica i personalCompetencia d’aprendre aaprendre

1, 3, 4, 8, 9, 23 Interpeta l’esquema 1: Observa l’esquema de les institucions militars, governamentals i judicials de l’Administració reial a Catalun-ya, n’explica la distribució i raona quins eren els limits d’aquesta estructura de poder.

Sap explicar la politica i les ins-titucions catala-nes sota la casad’Austria.

3

Reconeixer les tensions amb els Habsburgespanyols.


Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia d’aprendre aaprendre

1, 9, 23 Claus per estudiar de la pàgi-na 307: Explica si Carles I i Felip II van respectar les lleis i les institucions catalanes, qui-nes eren les institucions del poder monàrquic al territori. Després, defineix set termes sobre el tema i reflexiona so-bre perque les relacions entre la monarquia i les institucions que representaven l’oligarquia catalana van ser tenses.

Reconeix les tensions amb els Habsburgespanyols.

3

97

Coneixer les conseqüencies dela guerra dels Se-gadors.


Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia d’aprendre aaprendre

1, 3, 4, 6, 9 Claus per estudiar de la pàgi-na 313: Enumera els territoris que va perdre Catalunya amb la signatura del tractat dels Pi-rineus, descriu les relacions entre la monarquia espanyola iles institucions catalanes des-prés de la guerra, explica qui-nes van ser les causes de la revolta dels gorretes i raona si aquesta revolta representava un perill real per als estament privilegiats.

Coneix les conseqüencies de la guerra dels Segadors.

3

Saber caracteri-tzar la població i la societat durantels segles XVI i XVII.

Dimensió històrica1, 2, 3, 4Dimensió geo-gràfica7Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia matemàticaCompetencia d’autonomia,iniciativa personal i emprenedoria

1, 3, 4, 8, 9 Claus per estudiar de la pàgi-na 315: Raona si la població catalana es va recuperar des-prés de la crisi del segle XIV i quin impacte va tenir la morta-litat sobre la població dels segles XVI i XVII. Descriu l’es-tructura de la societat catalanade l’epoca i raona de que era simptoma el bandolerisme i perque la natalitat era tan alta durant l’Antic Regim.

Sap caracteri-tzar la població ila societat du-rant els segles XVI i XVII.

3

Coneixer l’estruc-tura de la societatagrària.

Dimensió històrica1, 2, 3, 4Dimensió geo-gràfica7Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia d’autonomia,iniciativa personal i emprenedoria

1, 3, 4, 8, 9 Interpreta el gràfic 12: Explica l’esquema de la pàgina 316 i respon a un qüestionari sobre la seva comprensió.

Coneix l’estruc-tura de la socie-tat agrària.

3

98

Analitzar l’alimen-tació i la cuina delsegle XVII a Cata-lunya.

Dimensió històrica2Dimensió geo-gràfica5Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia artistica i cultural

1, 5, 8, 12, 21 Saber fer. Dimensió artistica i cultural: Raona perque els ti-pus de menjar, la preparació i la presentació eren un signe de distinció social i enumera alguns trets distintius de la cuina catalana del segle XVII.

Analitza l’ali-mentació i la cuina del segle XVII a Catalun-ya.

3

Coneixer les ca-racteristiques del món urbà i l’activi-tat comercial.

Dimensió històrica2Dimensió geo-gràfica5, 7Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia en el co-neixement i la interacció amb el món fisic

1, 3, 6, 15, 21 Claus per estudiar de la pàgi-na 321: Descriu la xarxa urba-na a la Catalunya dels segles XVI i XVII, les activitats artesa-nals més importants a la ciutatde Barcelona, com afectava elbandolerisme a la circulació de mercaderies i els de la pira-teria en la població i si tot ple-gat va aturar l’activitat artesanal i comercial a Catalunya.

Coneix les ca-racteristiques del món urbà i l’activitat comer-cial.

3

Reconeixer els trets principals de la industria de l’epoca.

Dimensió històrica3Dimensió geo-gràfica5, 7Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia en el co-neixement i la interacció amb el món fisic

1, 3, 6, 15, 21 Claus per estudiar de la pàgi-na 322: Enumera les activitats manufactureres més importan-ts de la Catalunya de l’epoca, defineix el putting system, descriu que produïen les fargues i perque es concentra-ven al Pirineu, on es produïen les millors armes portàtils, per-que es va concentrar a Mataróla industria del vidre, quin pa-per tenia Barcelona en el mer-cat del vidre i raona el paper de la demanada en el desen-volupament d’un activitat eco-nomica.

Reconeix els trets principals de la industria de l’epoca.

3

99

Reconeixer els aspectes artistics i culturals principals de l’epoca.

Dimensió cultural i artística8, 10Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia cultural i ar-tistica

1, 8, 12, 15, 30 Claus per estudiar de la pàgina 325: Explica perque nohi ha gaires exemples d’edificis d’estil renaixentista aCatalunya, indica tres obres d’estil barroc, descriu la situa-ció del català en l’epoca i raona de quina manera l’adop-ció del castellà com a llengua oficial de la monarquia va afectar a l’us del català.

Reconeix els as-pectes artistics iculturals principals de l’epoca.

3

Analitzar la lletra d’una cançópopular.

Dimensió cultural i artística8, 10Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetencia comunicativa lingüistica i audiovisualCompetencia cultural i ar-tistica

1, 8, 12, 15, 30 Aplica una tecnica 37: Llegeix El romanç dels segadors i en busca la informació que li de-mana el guió proposat.

Analitza la lletra d’una cançópopular.

3

100


En aquesta unitat, el focus d’atenció és l’encaix de Catalunya en l’Espanya dels Austries i la seva situació politica i economica. El seguit de dades i esdeveniments pot ser dens per part de l’alumna, per aixo es recomana anar-los preguntant que han entes de tant en tant o com ho explicarien amb les seves paraules.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació · Prova de control corresponent a la unitat.· Seguiment de l’avaluació continua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui erronia, pero s i incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Aixi, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competencies seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)· Reconeix les tensions entre Catalunya i els Habsburgs espanyols.· Coneix les conseqüencies de la guerra dels Segadors.· Sap caracteritzar la població i la societat durant els segles XVI i XVII.· Coneix els trets principals del món agrari, urbà i comercial català de l’epoca.




ÚS DE LES TIC·Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.· Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i dela guia didàctica.

101




Sap explicar la poli-tica i les institu-cions catalanes sota la casa d’Austria.

Observa l’esquema de les institucions militars, governamentals ijudicials de l’Administració reial a Ca-talunya, n’explica la distribució i rao-na quins eren els limits d’aquesta estructura de poder.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna falta d’ortografia.

Observa l’esquema de les institucions militars, governamentals ijudicials de l’Administració reial a Ca-talunya, n’explica la distribució i rao-na quins eren els limits d’aquesta estructura de poder.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’orto-grafia.

Observa l’esquema de les institucions militars, governamentals ijudicials de l’Administració reial a Ca-talunya, n’explica la distribució i rao-na quins eren els limits d’aquesta estructura de poder.Ho duu a terme de manera clara i en-certada i sense faltes d’ortografia.

Reconeix les ten-sions amb els Ha-bsburg espanyols.

Explica si Carles I i Felip II van res-pectar les lleis i les institucions cata-lanes, quines eren les institucions delpoder monàrquic al territori. Després,defineix set termes sobre el tema i reflexiona sobre perque les relacions entre la monarquia i les institucions que representaven l’oligarquia cata-lana van ser tenses.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna falta d’ortografia.

Explica si Carles I i Felip II van res-pectar les lleis i les institucions cata-lanes, quines eren les institucions delpoder monàrquic al territori. Després,defineix set termes sobre el tema i reflexiona sobre perque les relacions entre la monarquia i les institucions que representaven l’oligarquia catala-na van ser tenses.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’orto-grafia.

Explica si Carles I i Felip II van res-pectar les lleis i les institucions cata-lanes, quines eren les institucions delpoder monàrquic al territori. Després,defineix set termes sobre el tema i reflexiona sobre perque les relacions entre la monarquia i les institucions que representaven l’oligarquia catala-na van ser tenses.Ho duu a terme de manera clara i en-certada i sense faltes d’ortografia.

103

Coneix les conse-qüencies de la guerra dels Sega-dors.

Enumera els territoris que va perdre Catalunya amb la signatura del trac-tat dels Pirineus, descriu les rela-cions entre la monarquia espanyola i les institucions catalanes després de la guerra, explica quines van ser les causes de la revolta dels gorretes i raona si aquesta revolta representa-va un perill real per als estament pri-vilegiats.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna falta d’ortografia.

Enumera els territoris que va perdre Catalunya amb la signatura del trac-tat dels Pirineus, descriu les rela-cions entre la monarquia espanyola i les institucions catalanes després de la guerra, explica quines van ser les causes de la revolta dels gorretes i raona si aquesta revolta representa-va un perill real per als estament pri-vilegiats.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’orto-grafia.

Enumera els territoris que va perdre Catalunya amb la signatura del trac-tat dels Pirineus, descriu les rela-cions entre la monarquia espanyola i les institucions catalanes després de la guerra, explica quines van ser les causes de la revolta dels gorretes i raona si aquesta revolta representa-va un perill real per als estament pri-vilegiats.Ho duu a terme de manera clara i en-certada i sense faltes d’ortografia.

Sap caracteritzar la població i la so-cietat durant els segles XVI i XVII.

Raona si la població catalana es va recuperar després de la crisi del se-gle XIV i quin impacte va tenir la mor-talitat sobre la població dels segles XVI i XVII. Descriu l’estructura de la societat catalana de l’epoca i raona de que era simptoma el bandoleris-me i perque la natalitat era tan alta durant l’Antic Regim.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna falta d’ortografia.

Raona si la població catalana es va recuperar després de la crisi del se-gle XIV i quin impacte va tenir la mor-talitat sobre la població dels segles XVI i XVII. Descriu l’estructura de la societat catalana de l’epoca i raona de que era simptoma el bandoleris-me i perque la natalitat era tan alta durant l’Antic Regim.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’orto-grafia.

Raona si la població catalana es va recuperar després de la crisi del se-gle XIV i quin impacte va tenir la mor-talitat sobre la població dels segles XVI i XVII. Descriu l’estructura de la societat catalana de l’epoca i raona de que era simptoma el bandoleris-me i perque la natalitat era tan alta durant l’Antic Regim.Ho duu a terme de manera clara i en-certada i sense faltes d’ortografia.

Coneix l’estructurade la societat agrària.

Explica l’esquema de la pàgina 316 i respon a un qüestionari sobre la seva comprensió.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna falta d’ortografia.

Explica l’esquema de la pàgina 316 i respon a un qüestionari sobre la sevacomprensió.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’orto-grafia.

Explica l’esquema de la pàgina 316 i respon a un qüestionari sobre la sevacomprensió.Ho duu a terme de manera clara i en-certada i sense faltes d’ortografia.

Analitza l’alimenta-ció i la cuina del segle XVII a Cata-lunya.

Raona perque els tipus de menjar, la preparació i la presentació eren un signe de distinció social i enumera alguns trets distintius de la cuina catalana del segle XVII.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna falta d’ortografia.

Raona perque els tipus de menjar, la preparació i la presentació eren un signe de distinció social i enumera alguns trets distintius de la cuina catalana del segle XVII.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’orto-grafia.

Raona perque els tipus de menjar, la preparació i la presentació eren un signe de distinció social i enumera alguns trets distintius de la cuina catalana del segle XVII.Ho duu a terme de manera clara i en-certada i sense faltes d’ortografia.

104

Coneix les carac-teristiques del mónurbà i l’activitat co-mercial.

Descriu la xarxa urbana a la Catalun-ya dels segles XVI i XVII, les activita-ts artesanals més importants a la ciu-tat de Barcelona, com afectava el bandolerisme a la circulació de mer-caderies i els de la pirateria en la po-blació i si tot plegat va aturar l’activitat artesanal i comercial a Catalunya.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna falta d’ortografia.

Descriu la xarxa urbana a la Catalun-ya dels segles XVI i XVII, les activita-ts artesanals més importants a la ciu-tat de Barcelona, com afectava el bandolerisme a la circulació de mer-caderies i els de la pirateria en la po-blació i si tot plegat va aturar l’activitat artesanal i comercial a Catalunya.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’orto-grafia.

Descriu la xarxa urbana a la Catalun-ya dels segles XVI i XVII, les activita-ts artesanals més importants a la ciu-tat de Barcelona, com afectava el bandolerisme a la circulació de mer-caderies i els de la pirateria en la po-blació i si tot plegat va aturar l’activitat artesanal i comercial a Catalunya.Ho duu a terme de manera clara i en-certada i sense faltes d’ortografia.

Reconeix els trets principals de la industria de l’epoca.

Enumera les activitats manufactu-reres més importants de la Catalunyade l’epoca, defineix el putting system,descriu que produïen les fargues i perque es concentraven al Pirineu, on es produïen les millors armes por-tàtils, perque es va concentrar a Ma-taró la industria del vidre, quin paper tenia Barcelona en el mercat del vi-dre i raona el paper de la demanada en el desenvolupament d’un activitat economica.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna falta d’ortografia.

Enumera les activitats manufactu-reres més importants de la Catalunyade l’epoca, defineix el putting system,descriu que produïen les fargues i perque es concentraven al Pirineu, on es produïen les millors armes por-tàtils, perque es va concentrar a Ma-taró la industria del vidre, quin paper tenia Barcelona en el mercat del vi-dre i raona el paper de la demanada en el desenvolupament d’un activitat economica.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’orto-grafia.

Enumera les activitats manufactu-reres més importants de la Catalunyade l’epoca, defineix el putting system,descriu que produïen les fargues i perque es concentraven al Pirineu, on es produïen les millors armes por-tàtils, perque es va concentrar a Ma-taró la industria del vidre, quin paper tenia Barcelona en el mercat del vi-dre i raona el paper de la demanada en el desenvolupament d’un activitat economica.Ho duu a terme de manera clara i en-certada i sense faltes d’ortografia.

Reconeix els as-pectes artistics i culturals principals de l’epoca.

Explica perque no hi ha gaires exem-ples d’edificis d’estil renaixentista a Catalunya, indica tres obres d’estil barroc, descriu la situació del català en l’epoca i raona de quina manera l’adopció del castellà com a llengua ofi-cial de la monarquia va afectar a l’us del català.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna falta d’ortografia.

Explica perque no hi ha gaires exem-ples d’edificis d’estil renaixentista a Catalunya, indica tres obres d’estil barroc, descriu la situació del català en l’epoca i raona de quina manera l’adopció del castellà com a llengua ofi-cial de la monarquia va afectar a l’us del català.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’orto-grafia.

Explica perque no hi ha gaires exem-ples d’edificis d’estil renaixentista a Catalunya, indica tres obres d’estil barroc, descriu la situació del català en l’epoca i raona de quina manera l’adopció del castellà com a llengua ofi-cial de la monarquia va afectar a l’us del català.Ho duu a terme de manera clara i en-certada i sense faltes d’ortografia.

105

Analitza la lletra d’una cançópopular.

Llegeix El romanç dels segadors i en busca la informació que li demana el guió proposat.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna falta d’ortografia.

Llegeix El romanç dels segadors i en busca la informació que li demana el guió proposat.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’orto-grafia.

Llegeix El romanç dels segadors i en busca la informació que li demana el guió proposat.Ho duu a terme de manera clara i en-certada i sense faltes d’ortografia.


106

programaciÓ cc.ss 3r eso dep. ciÈncies socials institut ...€¦ · programaciÓ cc.ss 3r eso...

Documents