programaciÓ 3er eso geografia i histÒria dep. ciÈncies ... fileprogramaciÓ 3er eso geografia i...

PROGRAMACIÓ 3er ESO

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

DEP. CIÈNCIES SOCIALS

INS MARINA (LA LLAGOSTA)

CURS 2017-18

1

1. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

A. Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg de la cooperació de la solidaritat i delrespecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

B. Desenvolupar i consolidar habits d’esforc, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficac iper aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

C. Valorar i respectar la diferencia de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminacio entre homes i dones.

D. Enfortir les capacitats afectives en tots els ambits de la personalitat i amb la relacio amb els altres, i rebutjar la violencia, els prejudicis de qualsevol tipus, elscomportaments sexistes i resoldre els conflictes pacificament.

E. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confianca en si mateix, la participacio, el sentit critic, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre,planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

F. Coneixer, valorar i respectar els valors basics i la manera de viure de la propia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artistic i cultural.

G. Identificar com a propies les caracteristiques historiques, culturals, geografiques i socials de la societat catalana i progressar en el sentiment de pertinenca alpais.

H. Comprendre i expressar amb correccio, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, si s'escau, en aranes,i consolidar habits de lectura i comunicacio empatica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

I. Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o mes llengues estrangeres.

J. Desenvolupar habilitats basiques en l’us de fonts d’informacio diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar iinterpretar la informacio amb sentit critic.

K. Comprendre que el coneixement cientific es un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i coneixer i aplicar els metodes de la ciencia peridentificar els problemes propis de cada ambit per a la seva resolucio i presa de decisions.

L. Adquirir coneixements basics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del mon educatiu al mon laboral.

M. Respectar la creacio artistica i gaudir-ne, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artistiques i utilitzar diversos mitjans d’expressio i derepresentacio.

N. Valorar criticament els habits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservacio i millora.

O. Coneixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferencies, afermar els habits de salut i incorporar la practica de l’activitatfisica i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Coneixer i valorar la dimensio humana de la sexualitat en tota la sevadiversitat.

2. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA PER AL TERCER CURS DE SECUNDÀRIA

L’edat moderna

L’ampliacio del mon conegut. Conquesta i colonitzacio d’America. Les civilitzacions precolombines.

2

Distingir els trets principals de la formacio i evolucio de l’estat modern. La cultura i l’art als segles XVI i XVII. Humanisme, Renaixement i Barroc.

Evolucio social, politica i economica d’Europa a l’edat moderna. Diferents tipus de monarquies. La Reforma protestant i la contrareforma. Els conflictes religiosos.

Formacio i evolucio de la monarquia hispanica. Catalunya dins la monarquia dels Austria: permanencia de les institucions i conflicte politic.

Activitat econòmica i organització política

Els territoris, els recursos naturals i la seva distribucio al mon. Les activitats humanes i les grans arees productives mundials. La distribucio dels recursos en el mon. El desenvolupament sostenible.

Els sectors economics de produccio i els paisatges que originen. Localitzacio i deslocalitzacio industrial. Problemes mediambientals i reptes que generen.

Desenvolupament i subdesenvolupament. La globalitzacio economica.

L’organitzacio politica i la divisio del territori.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

2. Competència matemàtica.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

4. Competència artística i cultural.

5. Competència digital.

6. Competència social i ciutadana.

7. Competència d’aprendre a aprendre.

8. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Dimensió històrica

1. Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los.2. Interpretar el passat a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques, tot utilitzant el vocabulari històric adient.3. Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.4. Prendre consciència de la identitat individual i col·lectiva com a subjectes històrics.

Dimensió geogràfica

5. Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.

3

6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari específic.

7. Identificar models d’organització política, econòmica, territorials i les desigualtats socials i econòmiques existents en les diverses escales per comprendre com afecten la vida dels ciutadans.

Dimensió cultural i artística

8. Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant-les amb els seus creadors i la seva època.9. Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per contribuir a la seva salvaguarda i transmissió a

generacions futures.

10. Reconèixer i valorar els elements culturals propis des del respecte a la diversitat cultural per contribuir a la cohesió social.

Dimensió ciutadana

11. Construir un pensament crític i complex per formar-se una opinió pròpia i fonamentada dels fets i fenòmens socials.12. Exercir de manera autònoma drets i deures per conviure i participar en una societat democràtica.

13. Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

5. CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC

1. Competències lingüístiques pròpies de les ciències socials (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) i vocabulari propi de les ciènciessocials.

2. Habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, exposició, comunicació de resultats i debats.

3. Cronologia i temps històric. Situació en el temps i en l’espai dels fets històrics rellevants. Periodització convencional. Formes de comptar el temps d’altres cultures.

4. Coneixements històrics temporals (canvi, continuïtat, sincronia, diacronia, successió, simultaneïtat, causalitat...).

5. Fonts primàries i secundàries. Fiabilitat i idoneïtat de les fonts. Interpretació i contrast de les fonts històriques. Els arxius.

6. Establiment de vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica.

7. La memòria històrica. L’intercanvi generacional. Memòria i història.

8. Caracterització de les societats del passat. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques, Arrels històriques de la contemporaneïtat.

9. El passat i present de Catalunya en el context de l’Espanya i d’Europa.

10. Models per explicar i interpretar els fets històrics i geogràfics i les problemàtiques i fenòmens socials.

11. La visibilitat de les dones en la història i en les societats actuals

12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius.

13. Anàlisi d’imatges com a fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat. Ús i descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals.

14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural. Els museus.

4

15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura, l’art i les mentalitats. La influència dels mitjans de comunicació sobre les col·lectivitats.

16. La diversitat cultural i religiosa com a riquesa de les societats. Relativisme cultural.

17. Fonts per al coneixement del medi físic i les societats que l’habiten. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, amb suport TIC o sense.

18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial.

19. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia.

20. Localització i caracterització de diferents paisatges. Principals zones bioclimàtiques de Catalunya, Espanya, Europa i el món. Defensa i preservació del patrimoni paisatgístic.

21. Els trets demogràfics, econòmics, socials, polítics i culturals de la societat catalana, espanyola, europea i del món. Població i poblament. Migracions.

22. Caracterització dels grans àmbits geopolítics i econòmics. Models econòmics.

23. Organització política i territorial: àmbit local, nacional i internacional.

24. Globalització i intercanvi desigual. Mecanismes de cooperació internacional.

25. Desenvolupament humà sostenible. Ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos. Consum responsable.

26. Funcionament del sistema democràtic. Canals de participació ciutadana. Responsabilitat i compromís cívics. Els reptes de la democràcia actual.

27. Drets humans. Deures de la ciutadania democràtica.

28. Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació. Justícia social, solidaritat i equitat. Estereotips i prejudicis.

29. Focus de conflicte en el món actual. Formes pacífiques i alternatives de resolució dels conflictes. Cultura de la pau.

30. Identitats personals i col·lectives. Pertinença i cohesió social.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀREA PER AL TERCER CURS DE SECUNDÀRIA

1. Analitzar, per mitja d’indicadors socioeconomics, els desequilibris en la distribucio dels recursos, explicant-ne possibles causes i consequencies identificant les mesures de suport al desenvolupament sostenible.

2. Analitzar aspectes del funcionament de l’economia en el mon i a Europa en particular, destacant la interdependencia entre paisos i algunes de les diferents politiques economiques.

3. Caracteritzar i analitzar els espais agraris i distingir els principals tipus de paisatges agraris del mon, Europa, Espanya i Catalunya. Grans espais agricoles, tot comentant ordenadament i d’acord amb pautes clares algunes de les seves caracteristiques principals. Paisatges agraris del mon, Europa, Espanya i Catalunya.

4. Descriure i analitzar els espais industrials i distingir alguns tipus de paisatges industrials. Localitzar les principals arees de produccio industrial centres de produccio del mon i identificar els factors de localitzacio i de deslocalitzacio actuals dins de la globalitzacio economica.

5. Identificar la diversitat de serveis del sector terciari valorant la importancia de les xarxes de comunicacions i de transport en el desenvolupament economic i analitzant el pes del sector, juntament amb els sectors primaris i secundaris, per concloure’n l’index de desenvolupament.

6. Analitzar fonts textuals, grafiques i cartografiques que reflecteixin nivells de consum contrastats entre paisos, aixi com els problemes derivats del comerc desigual i el deute extern entre paisos desenvolupats i en vies de desenvolupament.

7. Identificar els principals paisatges naturals protegits de Catalunya i d’Espanya, aixi com els principals paisatges humanitzats reconeixent-los en les seves respectives comunitats autonomes.

5

8. Descriure l’organitzacio politicoadministrativa de les diverses escales de l’organitzacio territorial dels estats analitzant les formes adoptades a Espanya i a ladivisio comarcal de Catalunya.

9. Descriure les caracteristiques de la monarquia hispanica i les relacions amb Catalunya.10. Sintetitzar les causes que van dur als grans descobriments geografics dels segles XV i XVI.11. Distingir les caracteristiques dels regims monarquics autoritaris, absoluts i parlamentaris.12. Contrastar interpretacions diverses sobre la conquesta i colonitzacio d’America.13. Descriure les caracteristiques del Renaixement i identificar algunes obres rellevants.14. Descriure les caracteristiques del Barroc i identificar algunes obres significatives.15. Analitzar les causes de la Reforma protestant i la seva difusio.

6

Unitat: 1 Títol: Els estats i la divisió política del territori

OBJECTIUSCOMPETÈNCIES AVALUACIÓ

UnitatCompetències de

l’àmbit de lesciències socials

Competènciesbàsiques

Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris

d’avaluacióNivell

d’assoliment

Saber que es unestat i quines funcions te.

Dimensió geogràfica7

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

1, 17, 21, 23

Activitats finals19: Defineix els termes Estat del benestar, Estat fragil i Estat de dret.

Sap que es unestat i quines funcions te.

3

Saber quins tipus d’estat hi ha.



1, 17, 21, 23

Activitats 20: Explica les diferencies que hi ha entre els tipus d’estats proposats i posa un exemple de cadascun.

Sap quins tipus d’estat hi ha.

3

Interpretar el mapa politic del mon.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendre

1, 17, 21, 23

Saber fer 3: Apunta el nom dels set estats mes grans delmon, les seves capitals, en quin continent es troba cada un i si son paisos costaners o continentals. Després, es fixa en les fronteres dels estats d’Africa i reflexiona sobre si hi ha algun motiu perquè, en general, siguin rectilinies.

Interpreta el mapa politic del mon.

3

Classificar un estat segons l’organitzacio


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre

1, 17, 21, 23

Activitats 6: Observa el mapa dels estats del món segons el règim de llibertats i

Classifica un estat segons l’organitzacio

3

TEMPORALITZACIÓ De la tercera setmana de setembre a la primera setmana d’octubre.

7

politica o territorial que te.

a aprendre indica en quin continent es respecten mes les llibertats publiques i en quin menys. I, després, enumera cinc estats on es respecten molt les llibertats publiques, cinc on es respecten parcialment i cinc on no es respecten.

politica o territorial que te.

Descriure l’organitzacio territorial d’un estat.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendre Competència comunicativa lingüística i audiovisual

1, 17, 21, 23

Saber fer 9: Descriu l’organització territorial d’Espanya responent al qüestionari presentat.

Descriu l’organitzacio territorial d’un estat.

3

Comprendre com s’articula la relacio entre els estats.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendreCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

1, 17, 21, 23

Claus per estudiar, pàgina 23: Explica de quina manera es regulen les relacions entre els estats i en posa exemples; que son les organitzacions internacionalsi quina es la mes important i amb quins condicionants es troben actualment els governs dels estats.

Comprèn com s’articula la relacio entre els estats.

3

Conèixer com s’articula l’ONU.



1, 17, 21, 23

Claus per estudiar, pàgina 24: Explica els objectius de l’ONU, a traves de quines institucions s’organitza, de quins organismes especialitzats disposa per desenvolupar els seus objectius, quina es la missio de l’ONU en cas de conflictes entre estats i defineix dret d’ingerencia.

Coneix com s’articula l’ONU.

3

8

Conèixer com s’articula la UnioEuropea.



1, 17, 21, 23

Claus per estudiar, pàgina 26: Explica per que es va crear la Comunitat Economica Europea, quines han estat les seves successives ampliacions economiques i politiques, quins son els Drets Fonamentals dels ciutadans de la UE i quins son els objectius de l’Estrategia Europea 2020.

Coneix com s’articula la Unio Europea.

3

Conèixer l’organitzacio politica i territorial d’Espanya i de Catalunya.


Competència social i ciutadanaCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència digital

1, 17, 21, 23

Claus per estudiar, pàgina 29: Explica per que es pot afirmar que Espanya es un estat social, democratic i de dret, i descriu les funcions deles institucions espanyoles.Activitats 17: Al web de la Generalitat de Catalunya, cerca informacio sobre l’autogovern de Catalunya i redacta un text que reculli el nom i cognom de l’actual president de la Generalitat de Catalunya; el document on s’especifiquen les lleis que regeixen el Parlament i el Govern de Catalunya; comes l’organitzacio de l’Administracio de la Generalitat, les funcions de cadascun dels tres organs de control de les administracions publiques i els serveis que ofereix

Coneix l’organitzacio politica i territorial d’Espanya i deCatalunya.

3

9

l’Administracio de la Generalitat, i la llista dels que son mes consultats.

Analitzar l’impacte de les xarxes socials en les mobilitzacions politiques.


Competència social i culturaCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

1, 17, 21, 23

Resol un cas pràctic 35: Reflexiona sobre l'ús que es va fer de les xarxes socials durant la primavera àrab.

Analitza l’impacte de les xarxes socials en les mobilitzacions politiques.

3

10

ORIENTACIONSMETODOLÒGIQUES

En aquesta unitat, l’alumnat aprendra que es un estat, quines funcions te i com es poden classificar segon la seva organització territorial i política. També aprendran com es relacionen entre si algunes organitzacions que arbitren aquestes relacions com l’ONU i la Unio Europea. Tambe dedicaran un temps a l’organitzacio politica i territorial d’Espanya i de Catalunya.

MATERIALS CURRICULARS IALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

Geografia i Història 3 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 3 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per aquesta unitat. Atles.

AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a unavaloració qualitativa per part del docent.Competències clau (mínims exigibles) Descriu l’organitzacio territorial d’un estat. Interpreta el mapa politic del mon. Compren com s’articula la relacio entre els estats.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Activitats de reforç i ampliació proposades a la guia didàctica. Activitats digitals.

ALTRES ACTIVITATSEn aquesta ocasió, se suggereix animar l’alumnat a investigar sobre la història de l'ONU i per què es diu que actualment ha perdut influència.

ÚS DE LES TAC Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la

guia didàctica.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA Comprensió lectora dels textos de la unitat.

11

RÚBRICA D’AVALUACIÓ

INDICADORS NIVELLS D’ADQUISICIÓ QUALIFICACIÓ

(màxim 3)Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)

Sap que es un estat i quines funcions te.

Defineix els termes Estat del benestar, Estat fragil i Estat de dret.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Defineix els termes Estat del benestar, Estat fragil i Estat de dret.Ho fa de manera força clara i coherent, o bé amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Defineix els termes Estat del benestar, Estat fragil i Estat de dret.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Sap quins tipus d’estat hi ha.

Explica les diferencies que hi ha entre els tipus d’estats proposats i posa un exemple de cadascun.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica les diferencies que hi ha entre els tipus d’estats proposats i posa un exemple de cadascun.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica les diferencies que hi ha entre els tipus d’estats proposats i posa un exemple de cadascun.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta el mapa politic del mon.

Apunta el nom dels set estats mes grans del mon, les seves capitals, enquin continent es troba cada un i si son paisos costaners o continentals. Després, es fixa en les fronteres delsestats d’Africa i reflexiona sobre si hi ha algun motiu perquè en general, siguin rectilinies.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Apunta el nom dels set estats mes grans del mon, les seves capitals, enquin continent es troba cada un i si son paisos costaners o continentals. Després, es fixa en les fronteres delsestats d’Africa i reflexiona sobre si hi ha algun motiu per a què en general, son rectilinies.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Apunta el nom dels set estats mes grans del mon, les seves capitals, enquin continent es troba cada un i si son paisos costaners o continentals. Després, es fixa en les fronteres delsestats d’Africa i reflexiona sobre si hi ha algun motiu per a què en general, son rectilinies.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Classifica un estat segons l’organitzacio politica o territorial que te.

Observa el mapa dels estats del mónsegons el règim de llibertats i indica en quin continent es respecten mes les llibertats publiques i en quin menys. I, després, enumera cinc estats on es respecten molt les llibertats publiques, cinc on es respecten parcialment i cinc on no es



12

respecten.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

respecten.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

respecten.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Descriu l’organitzacio territorial d’un estat.

Descriu l’organització territorial d’Espanya responent al qüestionari presentat.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Descriu l’organització territorial d’Espanya responent al qüestionari presentat.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Descriu l’organització territorial d’Espanya responent al qüestionari presentat.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn com s’articula la relacio entre els estats.

Explica de quina manera es regulen les relacions entre els estats i en posa exemples; que son les organitzacions internacionals i quina es la mes important, i amb quins condicionants es troben actualment els governs dels estats.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica de quina manera es regulen les relacions entre els estats i en posa exemples; que son les organitzacions internacionals i quina es la mes important, i amb quins condicionants es troben actualment els governs dels estats.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica de quina manera es regulen les relacions entre els estats i en posa exemples; que son les organitzacions internacionals i quina es la mes important, i amb quins condicionants es troben actualment els governs dels estats.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Conèixer com s’articula l’ONU.

Explica els objectius de l’ONU, a traves de quines institucions s’organitza, de quins organismes especialitzats disposa per desenvolupar els seus objectius, quina es la missio de l’ONU en cas de conflictes entre estats i defineix dret d’ingerencia.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica els objectius de l’ONU, a traves de quines institucions s’organitza, de quins organismes especialitzats disposa per desenvolupar els seus objectius, quina es la missio de l’ONU en cas de conflictes entre estats i defineix dret d’ingerencia.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica els objectius de l’ONU, a traves de quines institucions s’organitza, de quins organismes especialitzats disposa per desenvolupar els seus objectius, quina es la missio de l’ONU en cas de conflictes entre estats i defineix dret d’ingerencia.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix com s’articula la Unio Europea.

Explica per que es va crear la Comunitat Economica Europea, quines han estat les seves successives ampliacions economiques i politiques, quins son



13

Drets Fonamentals dels ciutadans dela UE i quins son els objectius de l’Estrategia Europea 2020.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Drets Fonamentals dels ciutadans dela UE i quins son els objectius de l’Estrategia Europea 2020.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Drets Fonamentals dels ciutadans dela UE i quins son els objectius de l’Estrategia Europea 2020.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’organitzacio politica i territorial d’Espanya i de Catalunya.

Explica per que es pot afirmar que Espanya es un estat social, democratic i de dret, i descriu les funcions de les institucions espanyoles. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica per que es pot afirmar que Espanya es un estat social, democratic i de dret, i descriu les funcions de les institucions espanyoles. Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica per que es pot afirmar que Espanya es un estat social, democratic i de dret, i descriu les funcions de les institucions espanyoles. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Al web de la Generalitat de Catalunya, cerca informacio sobre l’autogovern de Catalunya i redacta un text que reculli el nom i cognom de l’actual president de la Generalitatde Catalunya; el document on s’especifiquen les lleis que regeixen el Parlament i el Govern de Catalunya; com es l’organitzacio de l’Administracio de la Generalitat, les funcions de cadascun dels tres organs de control de les administracions publiques i els serveis que ofereix l’Administracio dela Generalitat, i la llista dels que son mes consultats.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Al web de la Generalitat de Catalunya, cerca informacio sobre l’autogovern de Catalunya i redacta un text que reculli el nom i cognom de l’actual president de la Generalitatde Catalunya; el document on s’especifiquen les lleis que regeixen el Parlament i el Govern de Catalunya; com es l’organitzacio de l’Administracio de la Generalitat, les funcions de cadascun dels tres organs de control de les administracions publiques i els serveis que ofereix l’Administracio dela Generalitat, i la llista dels que son mes consultats.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Al web de la Generalitat de Catalunya, cerca informacio sobre l’autogovern de Catalunya i redacta un text que reculli el nom i cognom de l’actual president de la Generalitatde Catalunya; el document on s’especifiquen les lleis que regeixen el Parlament i el Govern de Catalunya; com es l’organitzacio de l’Administracio de la Generalitat, les funcions de cadascun dels tres organs de control de les administracions publiques i els serveis que ofereix l’Administracio dela Generalitat, i la llista dels que son mes consultats.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza l’impactede les xarxes socials en les

Reflexiona sobre l'ús que es va fer de les xarxes socials durant la primavera àrab.



14

mobilitzacions politiques.

Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 11: Suficient; 12 a 22: Notable; 23 a 33: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 33) TOTAL : ______________

15

Unitat: 2 Títol: El sector primari i les grans unitats de producció

OBJECTIUS COMPETÈNCIES AVALUACIÓ




Contingutsclau Activitats d’aprenentatge Criteris

d’avaluacióNivell

d’assoliment

Conèixer quines son les activitatsdel sector primari i quina es la situacio actual del sector.



1, 18, 21 Claus per estudiar, pàgina 41: Enumera les activitats del sector primari i descriu la situacio actual del sector pel que fa a la poblacio ocupada, la productivitat i la participacio en el PIB.

Coneix quines son les activitats del sector primari iquina es la situacio actual del sector.

3

Conèixer com son la ramaderia, l’agricultura, la pesca i l’explotacio forestal.


Competència social i ciutadana

1, 18, 21 Activitats finals 21: Explica la diferència entre els cinc parells de termes proposats.

Coneix com son la ramaderia, l’agricultura, lapesca i l’explotacio forestal.

3

Interpretar un mapa dels usos del sol agrari.



1, 18, 21 Saber fer, 10: Analitza el mapamundi dels usos del sòl agrari responent a un qüestionari.

Interpreta un mapa dels usos del sol agrari.

3

Conèixer quines son les caracteristiques principals del sector primari a


Competència social i ciutadanaCompetència matemàticaCompetència comunicativa lingüística i

1, 18, 21 Claus per estudiar, pàgina 57: Explica els trets del sector primari a la UE, quins subsectors son els mes importants, quines

Coneix quines son les caracteristiques principals delsector primari

3

TEMPORALITZACIÓ De la segona a la quarta setmana d’octubre.

16

la Unio Europea,a l’Estat espanyol i a Catalunya.

audiovisual diferencies hi ha en el sector primari dels diferentsestats membres i que son i quins objectius tenen la PAC i la PPC.Activitats 14: Observa el mapa dels paisatges agraris d’Espanya, enumera els paisatges agricoles d’Espanya,i assenyala una caracteristica de cada un.Activitats 15: Observa el gràfic de la producció final per sectors a Catalunya i respon a un qüestionari sobre les seves dades.

a la Unio Europea, a l’Estat espanyol i a Catalunya.

Comparar la petjada ecologica.



1, 18, 21 Saber fer 17: Observa el mapa sobre la petjada ecològica per habitant el 2007 i respon a un qüestionari sobre la seva anàlisi.

Compara la petjada ecologica.

3

Interpretar un mapa topografic.



1, 18, 21 Aplica una tècnica: Respona un qüestionari sobre la interpretació d’un mapa topogràfic i com s’hi representen els usos del sòl.

Interpreta un mapa topografic.

3

Analitzar la rendibilitat de la produccio mundial de cafe.



1, 18, 21 Anàlisi ètica i moral 38: Debat amb la resta de companys i companyes els problemes que tenen els conreadors de cafè.

Analitza la rendibilitat de la produccio mundial de cafe.

3

17


En aquesta unitat, l’alumnat aprofundirà en quines són les activitats del sector primari i la situació actual del sector. Com són la ramaderia, l’agricultura, la pesca i l’explotació forestal i quins són els trets principals del sector primari a la Unió Europea, a l’Estat espanyol i a Catalunya. Interpretarà un mapa dels usos del sòl agrari i un de topogràfic, analitzarà la rendibilitat de la producció de cafè, simularà una negociació pesquera i compararà la petjada ecològica.


Geografia i Història 3 Educació Secundària Obligatòria. Guia didàctica Geografia i Història 3 Educació Secundària Obligatòria. Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Atles.

AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles) Interpreta un mapa dels usos del sol agrari. Compara la petjada ecologica. Interpreta un mapa topografic. Analitza la rendibilitat de la produccio mundial de cafe.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Activitats de reforç proposades a la guia didàctica. Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica. Activitats digitals.

ALTRES ACTIVITATSPer practicar els continguts de la unitat, se suggereix triar unes quantes activitats perquè, un cop fetes, les corregeixin els seus companys i companyes i, finalment, conjuntament.



18

guia didàctica.

19




Coneix quines sonles activitats del sector primari i quina es la situacio actual del sector.

Enumera les activitats del sector primari i descriu la situacio actual delsector pel que fa a la poblacio ocupada, la productivitat i la participacio en el PIB.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Enumera les activitats del sector primari i descriu la situacio actual delsector pel que fa a la poblacio ocupada, la productivitat i la participacio en el PIB.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Enumera les activitats del sector primari i descriu la situacio actual delsector pel que fa a la poblacio ocupada, la productivitat i la participacio en el PIB.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix com son laramaderia, l’agricultura, la pesca i l’explotacioforestal.

Explica la diferència entre els cinc parells de termes proposats.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica la diferència entre els cinc parells de termes proposats.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica la diferència entre els cinc parells de termes proposats.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta un mapa dels usos del sol agrari.

Analitza el mapamundi dels usos delsòl agrari responent a un qüestionari.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Analitza el mapamundi dels usos delsòl agrari responent a un qüestionari.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Analitza el mapamundi dels usos delsòl agrari responent a un qüestionari.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix quines sonles caracteristiques principals del sector primari a la Unio Europea, a l’Estat espanyol i aCatalunya.

Explica els trets del sector primari a la UE, quins subsectors son els mes importants, quines diferencies hi ha en el sector primari dels diferents estats membres i que son i quins objectius tenen la PAC i la PPC. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica els trets del sector primari a la UE, quins subsectors son els mes importants, quines diferencies hi ha en el sector primari dels diferents estats membres i que son i quins objectius tenen la PAC i la PPC. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica els trets del sector primari a la UE, quins subsectors son els mes importants, quines diferencies hi ha en el sector primari dels diferents estats membres i que son i quins objectius tenen la PAC i la PPC. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Observa el mapa dels paisatges agraris d’Espanya, enumera els



20

paisatges agricoles d’Espanya i assenyala una caracteristica de cada un.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

paisatges agricoles d’Espanya i assenyala una caracteristica de cada un.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

paisatges agricoles d’Espanya i assenyala una caracteristica de cada un.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Observa el gràfic de la producció final per sectors a Catalunya i respon a un qüestionari sobre les seves dades.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa el gràfic de la producció final per sectors a Catalunya i respon a un qüestionari sobre les seves dades.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el gràfic de la producció final per sectors a Catalunya i respon a un qüestionari sobre les seves dades.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compara la petjada ecologica.

Observa el mapa sobre la petjada ecològica per habitant el 2007 i respon a un qüestionari sobre la seva anàlisi.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa el mapa sobre la petjada ecològica per habitant el 2007 i respon a un qüestionari sobre la seva anàlisi.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa sobre la petjada ecològica per habitant el 2007 i respon a un qüestionari sobre la seva anàlisi.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta un mapa topografic.

Respon a un qüestionari sobra la interpretació d’un mapa topogràfic i com s’hi representen els usos del sòl.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Respon a un qüestionari sobra la interpretació d’un mapa topogràfic i com s’hi representen els usos del sòl.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Respon a un qüestionari sobra la interpretació d’un mapa topogràfic i com s’hi representen els usos del sòl.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza la rendibilitat de la produccio mundial de cafe.

Debat amb la resta de companys i companyes els problemes que tenenels conreadors de cafè.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Debat amb la resta de companys i companyes els problemes que tenenels conreadors de cafè.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Debat amb la resta de companys i companyes els problemes que tenenels conreadors de cafè.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 9: Suficient; 10 a 18: Notable; 19 a 27: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 27) TOTAL :______________

21

Unitat: 3 Títol: Els recursos minerals, les fonts d’energia i el sector industrial






d’avaluació

Nivelld’assolimen

t

Comprendre queson i com es distribueixen els recursos.

Dimensió geografia7


1, 18, 21 Activitats 1: Explica quins paisos son mes rics en minerals i quins paisos tenen mes del 20 % de les reserves d’un mineral determinat.

Compren que son i com es distribueixen elsrecursos.

2

Conèixer les fonts d’energia.


Competència social i ciutadanaCompetència matemàticaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

1, 18, 21 Activitats 4: Observa els dos gràfics de sectors donats, enumera les energies que es produeixeni es consumeixen al mon, ordenant-les de mes a menys. Després, explica per que el petroli ocupa el primer lloc en els dos grafics i per que no surt l’electricitat en el primer grafic.

Coneix les fontsd’energia.

2

Reconèixer els paisatges industrials.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendre

1, 18, 21 Claus per estudiar, pàgina 79: Explica que es la industria, quins en son els principals tipus, quins son

Reconeix els paisatges industrials.

3

TEMPORALITZACIÓ De la cinquena setmana d’octubre a la segona setmana de novembre.

23

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

els trets caracteristics de laindustria actual, com eren els paisatges industrials delsegle XIX i de la primera meitat del segle XX i com son ara.

Comprendre queson la localitzacio i la deslocalitzacio industrial.


Competència social i ciutadanaCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 18, 21 Activitats 9: S’imagina que té capital per fundar una industria. Explica de quin tipus la triaria, en quin pais i en quina localitat la situaria i ho justifica.

Compren que son la localitzacio i la deslocalitzacio industrial.

3

Interpretar un mapa de les àrees industrialsmés importants del món.



1, 18, 21 Saber fer 12: Observa un mapa sobre la nova distribució industrial i l’interpreta a través de la resposta d’un qüestionari sobre el seu contingut.

Interpreta un mapa de les àrees industrials més importants del món.

3

Comprendre com es la industria a la Unio Europea, Espanya i Catalunya.



1, 18, 21 Activitats 16: Observa el mapa de la indústria a Espanya, escriu en quines comunitats autonomes es mes important l’activitat industrial i quin percentatgedel PIB suposa.Activitats 18: Observa el mapa de la població ocupada en la indústria a Catalunya i explica quines comarques concentren mespoblacio ocupada en la industria, tambe fora de l’ambit de les comarques de la regio metropolitana.

Comprèn com es la industria ala Unio Europea, Espanya i Catalunya.

2

24

Conèixer els reptes mediambientals del sector industrial.



1, 18, 21 Activitats 19 : Observa el gràfic sobre el medi ambient i les activitats econòmiques i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Coneix els reptes mediambientalsdel sector industrial.

25


En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà què són i com es distribueixen els recursos, quines són les fonts d’energia, com són els paisatges industrials, quines són les grans potències industrials, què són la localització i la deslocalització industrial, com és la indústria a la Unió Europea, Espanya i Catalunya, identificarà les característiquesdels recursos minerals i energètics i saber on es localitzen, i localitzarà i coneixerà les àrees industrials més importants del món.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a unavaloració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles) Compren que son i com es distribueixen els recursos. Reconeix els paisatges industrials. Compren que son la localitzacio i la deslocalitzacio industrial. Compren com es la industria a la Unio Europea, Espanya i Catalunya.



ÚS DE LES TAC Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.


26

Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la guia didàctica.

27




Compren que son i com es distribueixen els recursos.

Explica quins paisos son mes rics en minerals i quins paisos tenen mes del 20 % de les reserves d’un mineral determinat.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quins paisos son mes rics en minerals i quins paisos tenen mes del 20 % de les reserves d’un mineral determinat.Ho fa de manera força clara i coherent, o bé amb algun dubte o faltes d’ortografia.

Explica quins paisos son mes rics en minerals i quins paisos tenen mes del 20 % de les reserves d’un mineral determinat.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les fonts d’energia.

Observa els dos gràfics de sectors donats, enumera les energies que es produeixen i es consumeixen al mon, ordenant-les de mes a menys. Despres, explica per que elpetroli ocupa el primer lloc en els dos grafics i per que no surt l’electricitat en el primer grafic.Ho fa de manera bastant clara i coherent o amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa els dos gràfics de sectors donats, enumera les energies que es produeixen i es consumeixen al mon, ordenant-les de mes a menys. Despres, explica per que elpetroli ocupa el primer lloc en els dos grafics i per que no surt l’electricitat en el primer grafic.Ho fa de manera força clara i coherent o amb algun dubte o faltad’ortografia.

Observa els dos gràfics de sectors donats, enumera les energies que es produeixen i es consumeixen al mon, ordenant-les de mes a menys. Despres, explica per que el petroli ocupa el primer lloc en els dos grafics i per que no surt l’electricitat en el primer grafic.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Reconeix els paisatges industrials.

Explica que es la industria, quins en son els principals tipus, quins son els trets caracteristics de la industria actual, com eren els paisatges industrials del segle XIX i de la primera meitat del segle XX i com son ara.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica que es la industria, quins en son els principals tipus, quins son els trets caracteristics de la industria actual, com eren els paisatges industrials del segle XIX i de la primera meitat del segle XX i com son ara.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica que es la industria, quinsen son els principals tipus, quins son els trets caracteristics de la industria actual, com eren els paisatges industrials del segle XIX i de la primera meitat del segle XX i com son ara.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compren que son la S’imagina que té capital per fundar S’imagina que té capital per fundar S’imagina que té capital per

28

localitzacio i la deslocalitzacio industrial.

una industria. Explica de quin tipusla triaria, en quin pais i en quina localitat la situaria, i ho justifica.Ho fa de manera bastant clara i coherent o amb dubtes i faltes d’ortografia.

una industria. Explica de quin tipusla triaria, en quin pais i en quina localitat la situaria, i ho justifica.Ho fa de manera força clara i coherent o amb algun dubte o faltad’ortografia.

fundar una industria. Explica de quin tipus la triaria, en quin pais ien quina localitat la situaria, i ho justifica.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta un mapa de lesàrees industrials més importants del món.

Observa un mapa sobre la nova distribució industrial i l’interpreta a través de la resposta d’un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa un mapa sobre la nova distribució industrial i l’interpreta a través de la resposta d’un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa un mapa sobre la nova distribució industrial i l’interpreta a través de la resposta d’un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compren com es la industria a la Unio Europea, Espanya i Catalunya.

Observa el mapa de la indústria a Espanya, escriu en quines comunitats autonomes es mes important l’activitat industrial i quin percentatge del PIB suposa. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa el mapa de la indústria a Espanya, escriu en quines comunitats autonomes es mes important l’activitat industrial i quin percentatge del PIB suposa. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa de la indústria a Espanya, escriu en quines comunitats autonomes es mes important l’activitat industrial i quin percentatge del PIB suposa. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Observa el mapa de la població ocupada en la indústria a Catalunya i explica quines comarques concentren mes poblacio ocupada en la industria, tambe fora de l’ambit de les comarques de la regio metropolitana.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa el mapa de la població ocupada en la indústria a Catalunya i explica quines comarques concentren mes poblacio ocupada en la industria, tambe fora de l’ambit de les comarques de la regio metropolitana.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa de la població ocupada en la indústria a Catalunya i explica quines comarques concentren mes poblacio ocupada en la industria,tambe fora de l’ambit de les comarques de la regio metropolitana.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els reptes mediambientals del sector industrial.

Observa el gràfic sobre el medi ambient i les activitats econòmiques, i respon a un



29

qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


Unitat: 4 Títol: El sector de serveis: comerç i transport






d’avaluació

Nivelld’assolimen

t

Comprendre com son els serveis en l’actualitat i quina importancia tenen.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 103: Explica si és el mateix sector de serveis que sector terciari; que es la terciaritzacio, per que es produeix i quins tipus de serveis hi ha; si n’utilitza cada dia dels dos tipus; on es localitzen els serveis i per que, i raona quins serveis considera mes importants.

Comprèn com son els serveis en l’actualitat i quina importancia tenen.

3

Conèixer quins factors incideixen en el comerc i de quina tipologia



1, 18, 19, 21, 22

Activitats finals 17: Raona si en el comerc, nomes s’intercanvien mercaderies;explica que significa una balanca comercial positiva,

Coneix quins factors incideixen en el comerc i de quina tipologia

3

TEMPORALITZACIÓ De la tercera setmana de novembre a la primera setmana de desembre.

30

son. que es un bloc comercial, quina es la diferencia entre una area de lliure comerc i una unio duanera i en posaexemples, i esmenta els avantatges que te la intermodalitat en els transports.

son.

Comentar un mapa dels gransfluxos comercials internacionals.



1, 18, 19, 21, 22

Saber fer 6: Interpreta el mapa de fluxos comercials donat i contesta unes preguntes sobre el seu contingut.

Comenta un mapa dels grans fluxos comercials internacionals.

3

Conèixer la realitat actual dels transports.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 109: Explica que son les infraestructures de transport, quins aspectes serveixen per valorar si unaxarxa de transport es eficac, quines son les principals xarxes mundials de transport, localitza en el mapa les tres rutes maritimes mes importants i n’indica els ports principals.

3

Conèixer el comerc i el transport a la Unio Europea, a Espanya i a Catalunya.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 113: Explica com son les exportacions principals de la Unio Europea, quins son els tipus de bens mes rellevants que s’exporten fora de la Unio, quin es el principal pais exportador dela Unio Europea i d’on provenen les importacions.Claus per estudiar, pàgina

Coneix el comerc i el transport a la Unio Europea, aEspanya i a Catalunya.

3

31

115: Explica com es la xarxa del ferrocarril d’alta velocitat espanyola i en descriu les caracteristiquesprincipals, quina funcio te aCatalunya l’EixTransversal, i enumera els aeroports i els ports mes importants del’Estat espanyol.

Interpretar un mapa de transport.



1, 18, 19, 21, 22

Activitats 12: Localitza al mapa de la xarxa de transport europea amb els corredors principals i hi localitza els dos corredors que connectaran la peninsula Iberica amb la resta del continent. Assenyala el recorregut, lesciutats, els ports i els aeroports que enllacaran.

Interpreta un mapa de transport.

3

Comparar la xarxa de transport de dos paisos.



1, 18, 19, 21, 22

Anàlisi científica 28: Observa els mapes de la xarxa de transports del Japó i Guinea equatorial i explica les característiques de cadascun.

Compara la xarxa de transport de dospaisos.

3

Analitzar l’intercanvi comercial desigual i el comerc just.



1, 2, 18, 19,21, 22

Compromesos 21: Debat amb els seus companys i companyes sobre el comerç just després de llegir la informació facilitadaen el llibre de l’alumnat.

Analitza l’intercanvi comercial desigual i el comerc just.

3

32


En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà com són els serveis en l’actualitat i quina importància tenen, quins factors incideixen en el comerç i de quina tipologia són, com són els grans fluxos comercials internacionals, com és la realitat actual dels transports i com són el comerç i el transport a la Unió Europea, a Espanya i a Catalunya.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles) Comenta un mapa dels grans fluxos comercials internacionals. Interpreta un mapa de transport. Compara la xarxa de transport de dos paisos. Analitza l’intercanvi comercial desigual i el comerc just.


ALTRES ACTIVITATSPer practicar els continguts de la unitat, se suggereix triar unes quantes activitats perquè, un cop fetes, les corregeixin els seus companys i companyes i, després, conjuntament.


guia didàctica.


33




Compren com son els serveis en l’actualitat i quina importancia tenen.

Explica si és el mateix sector de serveis que sector terciari; que es la terciaritzacio, per que es produeix i quins tipus de serveis hi ha; si n’utilitza cada dia dels dos tipus; on es localitzen els serveis i per que, i raona quins serveis considera mes importants.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica si és el mateix sector de serveis que sector terciari; que es la terciaritzacio, per que es produeix i quins tipus de serveis hi ha; si n’utilitza cada dia dels dos tipus; on es localitzen els serveis i per que, i raona quins serveis considera mes importants.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica si és el mateix sector de serveis que sector terciari; que es la terciaritzacio, per que es produeix i quins tipus de serveis hi ha; si n’utilitza cada dia dels dos tipus; on es localitzen els serveis i per que, i raona quins serveis considera mes importants.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix quins factors incideixen en el comerc i de quina tipologia son.

Raona si en el comerc, nomes s’intercanvien mercaderies; explicaque significa una balanca comercial positiva, que es un bloc comercial, quina es la diferencia entre una area de lliure comerc i una unio duanera, en posa exemples i esmenta els avantatgeste la intermodalitat en els transports.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Raona si en el comerc, nomes s’intercanvien mercaderies; explicaque significa una balanca comercial positiva, que es un bloc comercial, quina es la diferencia entre una area de lliure comerc i una unio duanera, en posa exemples i esmenta els avantatgeste la intermodalitat en els transports.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Raona si en el comerc, nomes s’intercanvien mercaderies; explica que significa una balancacomercial positiva, que es un bloc comercial, quina es la diferencia entre una area de lliure comerc i una unio duanera,en posa exemples i esmenta els avantatges te la intermodalitat en els transports.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comenta un mapa dels grans fluxos comercials internacionals.

Interpreta el mapa de fluxos comercials donat i contesta unes preguntes sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i

Interpreta el mapa de fluxos comercials donat i contesta unes preguntes sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte

Interpreta el mapa de fluxos comercials donat i contesta unespreguntes sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i

35

faltes d’ortografia. o falta d’ortografia. coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix el comerc i el transport a la Unio Europea, a Espanya i a Catalunya.

Explica com son les exportacions principals de la Unio Europea, quins son els tipus de bens mes rellevants que s’exporten fora de laUnio, quin es el principal pais exportador de la Unio Europea i d’on provenen les importacions.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica com son les exportacions principals de la Unio Europea, quins son els tipus de bens mes rellevants que s’exporten fora de laUnio, quin es el principal pais exportador de la Unio Europea i d’on provenen les importacions.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica com son les exportacions principals de la Unio Europea, quins son els tipus de bens mes rellevants ques’exporten fora de la Unio, quin es el principal pais exportador de la Unio Europea i d’on provenen les importacions.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Explica com es la xarxa del ferrocarril d’alta velocitat espanyolai en descriu les caracteristiques principals, quina funcio te a Catalunya l’EixTransversal, i enumera els aeroports i els ports mes importants de l’Estat espanyol.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica com es la xarxa del ferrocarril d’alta velocitat espanyolai en descriu les caracteristiques principals, quina funcio te a Catalunya l’EixTransversal, i enumera els aeroports i els ports mes importants de l’Estat espanyol.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica com es la xarxa del ferrocarril d’alta velocitat espanyola i en descriu les caracteristiques principals, quinafuncio te a Catalunya l’EixTransversal, i enumera els aeroports i els ports mes importants de l’Estat espanyol.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta un mapa de transport.

Localitza al mapa de la xarxa de transport europea amb els corredors principals i hi localitza els dos corredors que connectaran la peninsula Iberica amb la resta del continent. Assenyala el recorregut, les ciutats, els ports i els aeroports que enllacaran.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Localitza al mapa de la xarxa de transport europea amb els corredors principals i hi localitza els dos corredors que connectaran la peninsula Iberica amb la resta del continent. Assenyala el recorregut, les ciutats, els ports i els aeroports que enllacaran.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Localitza al mapa de la xarxa de transport europea amb els corredors principals i hi localitza els dos corredors que connectaran la peninsula Ibericaamb la resta del continent. Assenyala el recorregut, les ciutats, els ports i els aeroports que enllacaran.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

36

Compara la xarxa de transport de dos paisos.

Observa els mapes de la xarxa de transports del Japó i Guinea equatorial i explica les característiques de cadascun.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa els mapes de la xarxa de transports del Japó i Guinea equatorial i explica les característiques de cadascun.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa els mapes de la xarxa de transports del Japó i Guinea equatorial i explica les característiques de cadascun.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza l’intercanvi comercial desigual i el comerc just.

Debat amb els seus companys i companyes sobre el comerç just després de llegir la informació facilitada en el llibre de l’alumnat.




37

Unitat: 5 Títol: Altres activitats del sector de serveis






d’avaluació

Nivelld’assolimen

t

Comprendre què són els serveis publics.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística iaudiovisual

1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 125: Explica que son els serveis publics, si tots els paisos tenen serveis publics adequats, quin es el paper deles forces armades i els cossos policials i si a Espanya l’acces a la cultura ha de ser un servei public.

Comprèn què són els serveispublics.

3

Comprendre què són serveis financers.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 126: Defineix serveis financers, explica la funcio dels bancs, les companyies d’assegurances i les borses, ion es localitzen les principals borses.

Comprèn què són serveis financers.

3

Interpretar gràfiques sobre l’evolucio del sector financer.


Competència social i ciutadanaCompetència matemàticaCompetència comunicativa lingüística iaudiovisual

1, 18, 19, 21, 22

Saber fer, pàgina 127: Observa la gràfica de l’evolució de les principals borses del món l’any 2013 i respon a un qüestionari sobreel seu contingut.

Interpreta gràfiques sobre l’evolucio del sector financer.

3

TEMPORALITZACIÓ De la segona setmana de desembre a la segona setmana de gener.

38

Conèixer l’evolució i les característiques del turisme.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística iaudiovisualCompetència matemàtica

1, 18, 19, 21, 22

Activitats 4: Observa el gràfic de sectors del percentatge d’ingressos per turisme, indica quina regio del mon te el percentatge d’ingressos turistics mes alt i raona a quees degut.

Coneix l’evolució i les característiques del turisme.

3

Conèixer els serveis de la comunicacio i la informacio.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 133: Defineix els termes mass media i serveis a empreses, explica per que diem que les TIC revolucionen el mon actual, que son els serveis a altres empreses, i com son els serveis de comunicacio i informacio en els paisos en desenvolupament.

Coneix els serveis de la comunicacio i la informacio.

3

Analitzar l’impacte del turisme en el medi ambient.


Competència social i ciutadana Competènciasocial i ciutadanaCompetència matemàtica

1, 18, 19, 21, 22

Activitats 10: Observa les gràfiques donades, explica enquins mesos es produeix un increment del consum d’aiguasuperior a la mitjana en l’hostaleria, i quin mitja produeix mes contaminacio en aquest cas.

Analitza l’impacte del turisme en el medi ambient.

3

Conèixer els serveis a la UnioEuropea, Espanya i Catalunya.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística iaudiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 137: Explica quin es el pes del sector de serveis a la Unio Europea, quins son els principals subsectors dels serveis a la Unio Europea, com son els serveis publics a Espanya i quina importancia te el sector turistic a Espanya.

Coneix els serveis a la Unio Europea, Espanya i Catalunya.

3

39

Claus per estudiar, pàgina 139: Explica quin pes te el sector public a Catalunya, quines son les principals entitats del sector financer, com es el sector universitari catala, per que es tan important el turisme i quins son els models turistics que es desenvolupen a Catalunya. Després, reflexiona sobre quin sector promouries si haguessis de fomentar un unic sector i per que.

Comparar taulessobre l’evolucio del turisme.

Competència social i ciutadanaCompetència matemàticaCompetència comunicativa lingüística iaudiovisual

1, 18, 19, 21, 22

Aplica una tècnica: Compara diverses taules sobre el turisme a Barcelona i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Compara taules sobre l’evolucio del turisme.

3

40


En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà què són els serveis públics, els serveis financers i els trets principals del turisme. També coneixeran el que s’anomena serveis de la comunicació i la informació, els serveis a la Unió Europea, Espanya i Catalunya, la relació entre els serveis i el desenvolupament humà.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles) Interpreta grafiques sobre l’evolucio del sector financer. Coneix l’evolució i les característiques del turisme. Analitza l’impacte del turisme en el medi ambient.




guia didàctica.


41




Comprèn què són els serveis publics.

Explica que son els serveis publics, si tots els paisos tenen serveis publics adequats, quin es el paper de les forces armades i els cossos policials, i si a Espanya l’acces a la cultura ha de ser un servei public.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica que son els serveis publics, si tots els paisos tenen serveis publics adequats, quin es el paper de les forces armades i els cossos policials, i si a Espanya l’acces a la cultura ha de ser un servei public.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica que son els serveis publics, si tots els paisos tenen serveis publics adequats, quin es el paper de les forces armades i els cossos policials, i si a Espanya l’acces a la cultura ha de ser un servei public.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn què són serveis financers.

Defineix serveis financers, explica la funcio dels bancs, les companyies d’assegurances i les borses, i on es localitzen les principals borses.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Defineix serveis financers, explica la funcio dels bancs, les companyies d’assegurances i les borses, i on es localitzen les principals borses.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Defineix serveis financers, explica la funcio dels bancs, les companyies d’assegurances i les borses, i on es localitzen les principals borses.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta gràfiques sobre l’evolucio del sector financer.

Observa la gràfica de l’evolució de les principals borses del món l’any 2013 i respon a un qüestionari sobreel seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa la gràfica de l’evolució de les principals borses del món l’any 2013 i respon a un qüestionari sobreel seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa la gràfica de l’evolució de les principals borses del món l’any 2013 i respon a un qüestionari sobreel seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’evolució i les característiques del turisme.

Observa el gràfic de sectors del percentatge d’ingressos per turisme,indica quina regio del mon te el percentatge d’ingressos turistics mes alt i raona a que es degut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes

Observa el gràfic de sectors del percentatge d’ingressos per turisme,indica quina regio del mon te el percentatge d’ingressos turistics mes alt i raona a que es degut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o

Observa el gràfic de sectors del percentatge d’ingressos per turisme,indica quina regio del mon te el percentatge d’ingressos turistics mes alt i raona a que es degut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

43

d’ortografia. falta d’ortografia.Coneix els serveis de la comunicacio i la informacio.

Defineix els termes mass media i serveis a empreses, explica per que diem que les TIC revolucionen el mon actual, que son els serveis a altres empreses, i com son els serveis de comunicacio i informacio en els paisos en desenvolupament.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Defineix els termes mass media i serveis a empreses, explica per que diem que les TIC revolucionen el mon actual, que son els serveis a altres empreses, i com son els serveis de comunicacio i informacio en els paisos en desenvolupament.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Defineix els termes mass media i serveis a empreses, explica per que diem que les TIC revolucionen el mon actual, que son els serveis a altres empreses, i com son els serveis de comunicacio i informacio en els paisos en desenvolupament.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza l’impacte del turisme en el medi ambient.

Observa les gràfiques donades, explica en quins mesos es produeix un increment del consum d’aigua superior a la mitjana en l’hostaleria, iquin mitja produeix mes contaminacio en aquest cas.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa les gràfiques donades, explica en quins mesos es produeix un increment del consum d’aigua superior a la mitjana en l’hostaleria, iquin mitja produeix mes contaminacio en aquest cas.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa les gràfiques donades, explica en quins mesos es produeix un increment del consum d’aigua superior a la mitjana en l’hostaleria, iquin mitja produeix mes contaminacio en aquest cas.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els serveis a la Unio Europea,Espanya i Catalunya.

Explica quin es el pes del sector de serveis a la Unio Europea, quins sonels principals subsectors dels serveis a la Unio Europea, com son els serveis publics a Espanya, i quina importancia te el sector turistica Espanya.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quin es el pes del sector de serveis a la Unio Europea, quins sonels principals subsectors dels serveis a la Unio Europea, com son els serveis publics a Espanya, i quina importancia te el sector turistica Espanya.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quin es el pes del sector de serveis a la Unio Europea, quins sonels principals subsectors dels serveis a la Unio Europea, com son els serveis publics a Espanya, i quina importancia te el sector turistica Espanya.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Explica quin pes teel sector public a Catalunya.

Explica quin pes te el sector public aCatalunya, quines son les principals entitats del sector financer, com es el sector universitari catala, per que es tan important el turisme, i quins son els models turistics que es



44

desenvolupen a Catalunya. Després,reflexiona sobre quin sector promouries si haguessis de fomentarun unic sector i per que.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

desenvolupen a Catalunya. Després,reflexiona sobre quin sector promouries si haguessis de fomentarun unic sector i per que.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

desenvolupen a Catalunya. Després,reflexiona sobre quin sector promouries si haguessis de fomentarun unic sector i per que.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compara taules sobre l’evolucio del turisme.

Compara diverses taules sobre el turisme a Barcelona i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Compara diverses taules sobre el turisme a Barcelona i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Compara diverses taules sobre el turisme a Barcelona i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 9: Suficient; 10 a 18: Notable; 19 a 27: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 27) TOTAL :______________

45

Unitat: 6 Títol: El món, una economia globalitzada






d’avaluació

Nivelld’assolimen

t

Comprendre en què consisteix l’activitat economica.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’aprendre a aprendre

1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 146: Explica quina es la finalitat de l’activitat economica. Defineix bens, serveis, oferta, demanda i PIB. Explica quin element causa la inflacio i la deflacio. Identifica i defineixcadascuna de les fases de l’activitat economica. I reflexiona si tot el que consumim satisfa una necessitat.

Comprèn en què consisteix l’activitat economica.

3

Avaluar el consum propi.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’aprendre a aprendreCompetència matemàtica

1, 18, 19, 21, 22

Activitats 1: Apunta en una taula els consums que fa de manera habitual i valora si superen els set requisits del consum intel·ligent. Després, elabora el seu pressupost personal d’un mes i reflexiona si actua demanera intel·ligent com a consumidor.

Avalua el consum propi.

3

TEMPORALITZACIÓ De la primera a la tercera setmana de març.

46

Conèixer els factors i agents productius.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 149: Identifica els agents que porten a terme les activitats economiques i elsdescriu. Explica el funcionament d’una societat limitada i d’una societat anonima. Indica quins factors intervenen en la produccio, de que depen el resultat del treball huma iquines formes te el capital. Per acabar, reflexiona si creu que defineix mes be elfi ultim de les activitats economiques el benestar dels ciutadans o el benefici de les empreses.

Coneix els factors i agents productius.

3

Relacionar productivitat, competitivitat i tecnologia.



1, 18, 19, 21, 22

Activitats 3: Observa les gràfiques sobre el procés des de la investigació fins ala producció en massa i la despesa en R+D+I a Espanya, i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Relaciona productivitat, competitivitat i tecnologia.

3

Conèixer la globalitzacio: factors, caracteristiques i consequencies.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 150: Defineix globalitzacio. Explica que es l’OMC i quines funcions te, quines funcions fan el G-8 i el G-20 i quines diferencies tenen entre si, quines diferencies hi ha entre l’FMIi el Banc Mundial, i reflexiona sobre com creu

Coneix la globalitzacio: factors, caracteristiquesi consequencies.

3

47

que el proces de globalitzacio afecta la seva vida quotidiana.Activitats 6: Observa els gràfics proteccionistes dels governs i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Conèixer l’apogeu de les economies emergents.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 159: Explica quines son lescauses del creixement dels paisos emergents, que son els BRICS, quins problemes fonamentals hand’afrontar els paisos emergents, quina posicio ocupen el Brasil, Russia i l’India en l’economia mundial i, després, reflexiona sobre aquesta frase de J. M. Keynes: «El problema politic de la humanitat consisteix a combinar tres coses: eficiencia economica, justicia social i llibertat individual».

Coneix l’apogeude les economies emergents.

3

Conèixer els reptes del treballal mon globalitzat.



1, 18, 19, 21, 22

Claus per estudiar, pàgina 167: Explica quins efectes ha tingut la globalitzacio en l’ocupacio i els salaris, quines consequencies tenen les deslocalitzacions de l’activitat economica en l’ocupacio, i reflexiona sobre quins problemes

Coneix els reptes del treball al mon globalitzat.

3

48

laborals creu que afecten mes els paisos desenvolupats i els paisos en vies de desenvolupament.

Analitzar casos: Bangla Desh (deslocalitzacio) i Inditex (una multinacional).


Competència social i ciutadanacompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència digital

1, 18, 19, 21, 22

Aplica una tècnica 32: En grup, elabora un informe sobre la deslocalització a Bangla Desh.Resol un cas pràctic: Buscainformació sobre Inditex i laresumeix.

Analitza casos: Bangla Desh (deslocalitzacio)i Inditex (una multinacional).

3

Comparar un sector abans i despres: l’automobil.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència matemàticaCompetència d’aprendre a aprendreCompetència matemàtica

1, 18, 19, 21, 22

Anàlisi científica: Observa les gràfiques del llibre de l’alumnat i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Compara un sector abans i despres: l’automobil.

3

49


En aquesta unitat, els nois i les noies aprendran a què anomenem activitat econòmica, què són els factors i agents productius, la globalització, l’apogeu de les economies emergents la davallada de les antigues potències econòmiques i els reptes del treball al món globalitzat.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.

Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a unavaloració qualitativa per part del professor o la professora.

Competències clau (mínims exigibles)

Avalua el consum propi. Relaciona productivitat, competitivitat i tecnologia. Analitza casos: Bangla Desh (deslocalitzacio) i Inditex (una multinacional). Compara un sector abans i despres: l’automobil.




50


guia didàctica.

51




Comprèn en què consisteix l’activitat economica.

Explica quina es la finalitat de l’activitat economica. Defineix bens, serveis, oferta, demanda i PIB. Explica quin element causa la inflacioi la deflacio. Identifica i defineix cadascuna de les fases de l’activitat economica. I reflexiona si tot el que consumim satisfa una necessitat.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quina es la finalitat de l’activitat economica. Defineix bens, serveis, oferta, demanda i PIB. Explica quin element causa la inflacioi la deflacio. Identifica i defineix cadascuna de les fases de l’activitat economica. I reflexiona si tot el que consumim satisfa una necessitat.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quina es la finalitat de l’activitat economica. Defineix bens, serveis, oferta, demanda i PIB. Explica quin element causa la inflacioi la deflacio. Identifica i defineix cadascuna de les fases de l’activitat economica. I reflexiona si tot el que consumim satisfa una necessitat.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Avalua el consum propi.

Apunta en una taula els consums que fa de manera habitual i valora si superen els set requisits del consum intel·ligent. Després, elabora el seu pressupost personal d’un mes i reflexiona si actua de manera intel·ligent com a consumidor.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Apunta en una taula els consums que fa de manera habitual i valora si superen els set requisits del consum intel·ligent. Després, elabora el seu pressupost personal d’un mes i reflexiona si actua de manera intel·ligent com a consumidor.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Apunta en una taula els consums que fa de manera habitual i valora si superen els set requisits del consum intel·ligent. Després, elabora el seu pressupost personal d’un mes i reflexiona si actua de manera intel·ligent com a consumidor.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els factors i agents productius.

Identifica els agents que porten a terme les activitats economiques i elsdescriu. Explica el funcionament d’una societat limitada i d’una societat anonima. Indica quins factors intervenen en la produccio, de que depen el resultat del treball huma i quines formes te el capital. Per acabar, reflexiona si creu que



52

defineix mes be el fi ultim de les activitats economiques el benestar dels ciutadans o el benefici de les empreses.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

defineix mes be el fi ultim de les activitats economiques el benestar dels ciutadans o el benefici de les empreses.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

defineix mes be el fi ultim de les activitats economiques el benestar dels ciutadans o el benefici de les empreses.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Relaciona productivitat, competitivitat i tecnologia.

Observa les gràfiques sobre el procés des de la investigació fins a laproducció en massa i la despesa en R+D+I a Espanya, i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa les gràfiques sobre el procés des de la investigació fins a laproducció en massa i la despesa en R+D+I a Espanya, i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa les gràfiques sobre el procés des de la investigació fins a laproducció en massa i la despesa en R+D+I a Espanya, i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la globalitzacio: factors, caracteristiques iconsequencies.

Defineix globalitzacio. Explica que esl’OMC i quines funcions te, quines funcions fan el G-8 i el G-20 i quines diferencies tenen entre si, quines diferencies hi ha entre l’FMI i el BancMundial, i reflexiona sobre com creu que el proces de globalitzacio afecta la seva vida quotidiana. Després, observa els gràfics proteccionistes dels governs i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Defineix globalitzacio. Explica que esl’OMC i quines funcions te, quines funcions fan el G-8 i el G-20 i quines diferencies tenen entre si, quines diferencies hi ha entre l’FMI i el BancMundial, i reflexiona sobre com creu que el proces de globalitzacio afecta la seva vida quotidiana. Després, observa els gràfics proteccionistes dels governs i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Defineix globalitzacio. Explica que esl’OMC i quines funcions te, quines funcions fan el G-8 i el G-20 i quines diferencies tenen entre si, quines diferencies hi ha entre l’FMI i el BancMundial, i reflexiona sobre com creu que el proces de globalitzacio afecta la seva vida quotidiana. Després, observa els gràfics proteccionistes dels governs i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’apogeu de les economiesemergents.

Explica quines son les causes del creixement dels paisos emergents, que son els BRICS, quins problemes fonamentals han d’afrontar els paisos emergents, quina posicio ocupen el Brasil, Russia i l’India en l’economia mundial i, després,



53

reflexiona sobre aquesta frase de J. M. Keynes: «El problema politic de lahumanitat consisteix a combinar tres coses: eficiencia economica, justicia social i llibertat individual».Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

reflexiona sobre aquesta frase de J. M. Keynes: «El problema politic de lahumanitat consisteix a combinar tres coses: eficiencia economica, justicia social i llibertat individual».Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

reflexiona sobre aquesta frase de J. M. Keynes: «El problema politic de lahumanitat consisteix a combinar tres coses: eficiencia economica, justicia social i llibertat individual».Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els reptesdel treball al monglobalitzat.

Explica quins efectes ha tingut la globalitzacio en l’ocupacio i els salaris, quines consequencies tenen les deslocalitzacions de l’activitat economica en l’ocupacio, i reflexiona sobre quins problemes laborals creu que afecten mes els paisos desenvolupats i els paisos en vies dedesenvolupament.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quins efectes ha tingut la globalitzacio en l’ocupacio i els salaris, quines consequencies tenen les deslocalitzacions de l’activitat economica en l’ocupacio, i reflexiona sobre quins problemes laborals creu que afecten mes els paisos desenvolupats i els paisos en vies dedesenvolupament.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quins efectes ha tingut la globalitzacio en l’ocupacio i els salaris, quines consequencies tenen les deslocalitzacions de l’activitat economica en l’ocupacio, i reflexiona sobre quins problemes laborals creu que afecten mes els paisos desenvolupats i els paisos en vies dedesenvolupament.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza casos: Bangla Desh (deslocalitzacio) iInditex (una multinacional).

En grup elabora un informe sobre la deslocalització a Bangla Desh. Després, busca informació sobre Inditex i la resumeix.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

En grup elabora un informe sobre la deslocalització a Bangla Desh. Després, busca informació sobre Inditex i la resumeix.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

En grup elabora un informe sobre la deslocalització a Bangla Desh. Després, busca informació sobre Inditex i la resumeix.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compara un sector abans i despres: l’automobil.

Observa les gràfiques del llibre de l’alumnat i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa les gràfiques del llibre de l’alumnat i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa les gràfiques del llibre de l’alumnat i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.


54

Unitat: 7 Títol: Els reptes del desenvolupament

OBJECTIUSCOMPETÈNCIES AVALUACIÓ





d’avaluació

Nivelld’assolimen

t

Classificar un pais en funcio del seu desenvolupament huma.



1, 18, 21, 22, 24, 28

Saber fer, 1: Observa el mapade la distribució de països segons l’IDH i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Classifica un paisen funcio del seu desenvolupamenthuma.

3

Conèixer les causes de l’endarreriment economic dels


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a

1, 18, 21, 22, 24, 28

Activitats 2: Observa els mapes sobre el deute extern ila corrupció al món i explica quins paisos son els mes i els

Coneix les causes de l’endarreriment economic dels

3

TEMPORALITZACIÓ De la segona a la quarta setmana de febrer.

55

paisos en vies de desenvolupament.

aprendreCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

menys endeutats. Els busca al’atles, en fa una llista i indica en quin continent son. Indica quins paisos presenten un creixement mes gran del deute i raona a que pot ser degut. Després, fa una llista dels deu paisos que tenen l’index de transparencia mes baix. Investiga i treu conclusions en relacio amb possibles coincidencies entre l’index de transparencia baix iel creixement del deute extern.

paisos en vies dedesenvolupament.

Reflexionar sobre la pobresaextrema i la fam.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendreCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativapersonal i emprenedoria

1, 18, 21, 22, 24, 28

Activitat 3: Observa el mapa i el gràfic donat i indica en quins continents hi ha mes poblacio afectada per la pobresa extrema, quina es la regio en que ha baixat mes el percentatge de la pobresa extrema i reflexiona sobre les raons.

Reflexiona sobre la pobresa extrema i la fam.

3

Conèixer les principals desigualtats de salut i benestar, economiques i socials.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendreCompetència comunicativa lingüística i

1, 18, 21, 22, 24, 28

Claus per estudiar, pàgina 183: Posa diversos exemples que mostrin la discriminacio de la dona al mon. Indica quines desigualtats socials afecten especificament els nens. Explica que es l’alfabetitzacio, en quines

Coneix les principals desigualtats de salut i benestar, economiques i socials.

3

56

audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativapersonal i emprenedoria

regions del mon es mes baixai raona si l’analfabetisme i el treball infantil estan relacionats.Claus per estudiar, pàgina 184: Descriu els problemes de salut que hi ha als paisos en vies de desenvolupament ireflexiona sobre quina es la relacio entre la salut d’una societat i el seu desenvolupament.Claus per estudiar, pàgina 186: Explica quin indicador s’utilitza per mesurar el desenvolupament economic d’un pais, quins problemes presenta i quines desigualtatseconomiques afecten els paisos del mon. Despres, reflexiona sobre si hi te alguna relacio la falta d’educacio en nutricio.

Conèixer la pobresa i el desenvolupament a Espanya i a Catalunya.



1, 18, 21, 22, 24, 28

Claus per estudiar, pàgina 191: Raona quins efectes ha tingut la crisi economica del 2007 en endavant en la pobresa a Espanya i a Catalunya. Indica a quins grups afecta mes el risc de pobresa, quines comunitats autonomes tenen mes persones en situacio de risc de pobresa i quines menys. Despres, explica que vol dir lafrase de Sebastian Mora,

Coneix la pobresa i el desenvolupamenta Espanya i a Catalunya.

3

57

secretari general de Caritas Espanola: «Ens acostem a unmodel social darwinista (anglosaxo) amb pocs guanyadors i molts perdedors».

Comparar el desenvolupament d’Espanya i elCamerun.



1, 18, 21, 22, 24, 28

Aplica una tècnica 27: Observa les gràfiques i elabora un informe amb els punts indicats en el llibre de l’alumnat.

Compara el desenvolupamentd’Espanya i el Camerun.

3

Valorar com progressa l’Africa.



1, 18, 21, 22, 24, 28

Resol un cas pràctic, 30: Llegeix un article sobre el progrés d’Àfrica i n’expressa l'opinió.

Valora com progressa l’Africa.

3

Interpretar el coeficient de Gini.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendreCompetència comunicativa lingüística i

1, 18, 21, 22, 24, 28

Anàlisi ètica i moral 33: Observa la gràfica de l’índex de Gini d’Espanya i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.

Interpreta el coeficient de Gini.

3

58

audiovisualCompetència matemàtica

59


En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà què és el desenvolupament, les causes de l’endarreriment econòmic dels països en vies de desenvolupament, les causes de la pobresa extrema i la fam, com i on es produeixen les principalsdesigualtats de salut i benestar, econòmiques i socials, i com s'ha d'avançar en el desenvolupament. També dedicaran un temps a conèixer com és la pobresa i el desenvolupament a Espanya i a Catalunya.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles) Classifica un pais en funcio del seu desenvolupament huma. Coneix les principals desigualtats de salut i benestar, economiques i socials. Coneix la pobresa i el desenvolupament a Espanya i a Catalunya. Interpreta el coeficient de Gini.





60


61




Classifica un pais en funcio del seu desenvolupament huma.

Observa el mapa de la distribució de països segons l’IDH i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

Observa el mapa de la distribució de països segons l’IDH i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa de la distribució de països segons l’IDH i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les causes de l’endarreriment economic dels paisos en vies de desenvolupament.

Observa els mapes sobre el deute extern i la corrupció al món, i explica quins paisos son els mes i els menys endeutats. Els busca a l’atles, en fa una llista i indica en quin continent son. Indica quins paisos presenten un creixement mes gran del deute i raona a que pot ser degut. Després, fa una llista dels deu paisos que tenen l’index de transparencia mes baix. Investiga i treu conclusions en relacio amb possibles coincidenciesentre l’index de transparencia baix iel creixement del deute extern.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

Observa els mapes sobre el deute extern i la corrupció al món, i explica quins paisos son els mes i els menysendeutats. Els busca a l’atles, en fa una llista i indica en quin continent son. Indica quins paisos presenten un creixement mes gran del deute i raona a que pot ser degut. Despres, fa una llista dels deu paisos que tenen l’index de transparencia mes baix. Investiga i treu conclusions en relacio amb possibles coincidencies entre l’index de transparencia baix i el creixement del deute extern.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa els mapes sobre el deute extern i la corrupció al món, i explica quins paisos son els mes i els menysendeutats. Els busca a l’atles, en fa una llista i indica en quin continent son. Indica quins paisos presenten un creixement mes gran del deute i raona a que pot ser degut. Despres, fa una llista dels deu paisos que tenen l’index de transparencia mes baix. Investiga i treu conclusions en relacio amb possibles coincidencies entre l’index de transparencia baix i el creixement del deute extern.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Reflexiona sobre la pobresa extrema i la fam.

Observa el mapa i el gràfic donat i indica en quins continents hi ha mes poblacio afectada per la pobresa extrema, quina es la regio en que ha baixat mes el

Observa el mapa i el gràfic donat i indica en quins continents hi ha mes poblacio afectada per la pobresa extrema, quina es la regio en que ha baixat mes el percentatge de la

Observa el mapa i el gràfic donat i indica en quins continents hi ha mes poblacio afectada per la pobresa extrema, quina es la regio en que ha baixat mes el percentatge de la

62

percentatge de la pobresa extrema ireflexiona sobre les raons.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

pobresa extrema i reflexiona sobre les raons.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

pobresa extrema i reflexiona sobre les raons.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les principals desigualtats de salut i benestar, economiques i socials.

Posa diversos exemples que mostrin la discriminacio de la dona al mon. Indica quines desigualtats socials afecten especificament els nens. Explica que es l’alfabetitzacio, en quines regions del mon es mes baixa i raona si l’analfabetisme i el treball infantil estan relacionats.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

Posa diversos exemples que mostrin la discriminacio de la dona al mon. Indica quines desigualtats socials afecten especificament els nens. Explica que es l’alfabetitzacio, en quines regions del mon es mes baixai raona si l’analfabetisme i el treball infantil estan relacionats.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Posa diversos exemples que mostrin la discriminacio de la dona al mon. Indica quines desigualtats socials afecten especificament els nens. Explica que es l’alfabetitzacio, en quines regions del mon es mes baixai raona si l’analfabetisme i el treball infantil estan relacionats.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Descriu els problemes de salut que hi ha als paisos en vies de desenvolupament i reflexiona sobrequina es la relacio entre la salut d’una societat i el seu desenvolupament.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

Descriu els problemes de salut que hi ha als paisos en vies de desenvolupament i reflexiona quina es la relacio entre la salut d’una societat i el seu desenvolupament.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Descriu els problemes de salut que hi ha als paisos en vies de desenvolupament i reflexiona quina es la relacio entre la salut d’una societat i el seu desenvolupament.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Explica quin indicador s’utilitza per mesurar el desenvolupament economic d’un pais, quins problemes presenta i quines desigualtats economiques afecten els paisos del mon. Despres, reflexiona si hi te alguna relacio la falta d’educacio en nutricio.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes

Explica quin indicador s’utilitza per mesurar el desenvolupament economic d’un pais, quins problemespresenta i quines desigualtats economiques afecten els paisos del mon. Despres, reflexiona si hi te alguna relacio la falta d’educacio en nutricio.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta

Explica quin indicador s’utilitza per mesurar el desenvolupament economic d’un pais, quins problemespresenta i quines desigualtats economiques afecten els paisos del mon. Despres, reflexiona si hi te alguna relacio la falta d’educacio en nutricio.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

63

d’ortografia. d’ortografia.Coneix la pobresa i el desenvolupament a Espanya i a Catalunya.

Raona quins efectes ha tingut la crisi economica del 2007 en endavant en la pobresa a Espanya ia Catalunya. Indica a quins grups afecta mes el risc de pobresa, quines comunitats autonomes tenen mes persones en situacio de risc de pobresa i quines menys. Despres, explica que vol dir la fraseSebastian Mora, secretari general de Caritas Espanola: «Ens acostema un model social darwinista (anglosaxo) amb pocs guanyadors imolts perdedors».Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

Raona quins efectes ha tingut la crisi economica del 2007 en endavant en la pobresa a Espanya i a Catalunya. Indica a quins grups afecta mes el risc de pobresa, quines comunitats autonomes tenen mes persones en situacio de risc de pobresa i quines menys. Despres, explica que vol dir la frase Sebastian Mora, secretari general de Caritas Espanola: «Ens acostem a un model social darwinista(anglosaxo) amb pocs guanyadors i molts perdedors».Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Raona quins efectes ha tingut la crisi economica del 2007 en endavant en la pobresa a Espanya i a Catalunya. Indica a quins grups afecta mes el risc de pobresa, quines comunitats autonomes tenen mes persones en situacio de risc de pobresa i quines menys. Despres, explica que vol dir la frase Sebastian Mora, secretari general de Caritas Espanola: «Ens acostem a un model social darwinista(anglosaxo) amb pocs guanyadors i molts perdedors».Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Compara el desenvolupament d’Espanya i el Camerun.

Observa les gràfiques i elabora un informe amb els punts indicats en elllibre de l’alumnat.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

Observa les gràfiques i elabora un informe amb els punts indicats en el llibre de l’alumnat.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa les gràfiques i elabora un informe amb els punts indicats en el llibre de l’alumnat.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Valora com progressa l’Africa.

Llegeix un article sobre el progrés d’Àfrica i n’expressa l'opinió.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

Llegeix un article sobre el progrés d’Àfrica i n’expressa l'opinió.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Llegeix un article sobre el progrés d’Àfrica i n’expressa l'opinió.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta el coeficient de Gini.

Observa la gràfica de l’índex de Gini d’Espanya i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

Observa la gràfica de l’índex de Gini d’Espanya i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa la gràfica de l’índex de Gini d’Espanya i respon a un qüestionari sobre el seu contingut.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


64

Unitat: 8 Títol: L’ampliació del món conegut






d’avaluació

Nivelld’assolimen

t

Conèixer el nivellde coneixements geografics al finalde l’edat mitjana il’aplicacio de nous instrumentsen la navegacio maritima.

Dimensió històrica1

Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendrea aprendreCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

1, 3, 8 Activitats 1: Explica de quina manera va facilitar la navegacio la utilitzacio del portola, la bruixola i l’astrolabi.

Coneix el nivell de coneixements geografics al final de l’edat mitjana i l’aplicacio de nous instruments en la navegacio maritima.

3

Conèixer els viatges que van fer els portuguesos i els castellans per descobrir noves rutes oceaniquescap a les Indies.



1, 3, 8, 18 Activitats 2: Observa el mapa iindica les diferencies basiquesque hi ha entre els viatges dels portuguesos i castellans. Busca informacio, i relaciona el descobriment d’America amb els corrents maritims i elsvents alisis.

Coneix els viatges que vanfer els portuguesos i els castellans per descobrir noves rutes oceaniques capa les Indies.

3

Conèixer les cultures precolombines.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendrea aprendre

1, 3, 8, 18 Claus per estudiar, pàgina 209: Explica quines van ser les principals civilitzacions precolombines, per que

Coneix les cultures precolombines.

3

TEMPORALITZACIÓ De la primera a la tercera setmana de març.

66

Competència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

s’anomenen precolombines, indica les caracteristiques mes importants de cada una, ireflexiona sobre per que les civilitzacions precolombines no van poder fer front a la conquesta i colonitzacio europea.

Interpretar la recreacio historica de Tenochtitlan.



1, 3, 8, 18 Saber fer 5: Observa la recreació de Tenochtitlan i respon a un qüestionari sobre la seva interpretació.

Interpreta la recreacio historica de Tenochtitlan.

3

Conèixer el procés de la conquesta i la colonitzacio dels territoris descoberts.


Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendrea aprendreCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 3, 8, 18 Claus per estudiar, pàgina 123: Explica quins factors van afavorir la conquesta dels antics imperis amerindis, quin imperi va conquerir Hernan Cortes i Francisco Pizarro, que tenen en comu totes duescampanyes de conquesta i reflexiona SOBRE quins motius creus que duien els subdits de la monarquia hispanica a emprendre les campanyes de descobriment i conquesta.

Coneix el procés de la conquesta i la colonitzacio dels territoris descoberts.

3

Conèixer les consequencies dels descobriments.



1, 3, 8, 18 Claus per estudiar, pàgina 215: Explica quins factors van afavorir la conquesta, assenyala les caracteristiquesmes importants de l’organitzacio administrativa imposada pels conqueridors,

Coneix les consequencies dels descobriments.

3

67

Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

explica per que el comerc ambAmerica es va centralitzar al port de Sevilla, indica les consequencies per als europeus, els americans i els africans del descobriment del continent america, i reflexiona sobre per que devien actuar amb tanta crueltat els conqueridors.

68


En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà el nivell de coneixements geogràfics al final de l’edat mitjana i l’aplicació de nous instruments en la navegació marítima, coneixerà els viatges que van fer els portuguesos i els castellans per descobrir noves rutes oceàniques cap a les Índies, les cultures precolombines, la conquesta i la colonització dels territoris descoberts, interpretarà la recreació històrica de Tenochtitlán i reflexionarà sobre les conseqüències dels descobriments.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles) Interpreta la recreacio historica de Tenochtitlan. Coneix el proces de la conquesta i la colonitzacio dels territoris descoberts. Coneix les consequencies dels descobriments.





69


70




Coneix el nivell de coneixements geografics al final de l’edat mitjana i l’aplicacio de nousinstruments en la navegacio maritima.

Explica de quina manera va facilitar la navegacio la utilitzacio del portola,la bruixola i l’astrolabi.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica de quina manera va facilitar la navegacio la utilitzacio del portola,la bruixola i l’astrolabi.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica de quina manera va facilitar la navegacio la utilitzacio del portola,la bruixola i l’astrolabi.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els viatges que van fer els portuguesos i els castellans per descobrir noves rutes oceaniques cap a les Indies.

Observa el mapa i indica les diferencies basiques que hi ha entre els viatges dels portuguesos i castellans. Busca informacio, i relaciona el descobriment d’America amb els corrents maritims i els ventsalisis.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa el mapa i indica les diferencies basiques que hi ha entre els viatges dels portuguesos i castellans. Busca informacio, i relaciona el descobriment d’America amb els corrents maritims i els ventsalisis.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa i indica les diferencies basiques que hi ha entre els viatges dels portuguesos i castellans. Busca informacio, i relaciona el descobriment d’America amb els corrents maritims i els ventsalisis.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les cultures precolombines.

Explica quines van ser les principals civilitzacions precolombines, per ques’anomenen precolombines, indica les caracteristiques mes importants de cada una i reflexiona sobre per que les civilitzacions precolombines no van poder fer front a la conquestai colonitzacio europea.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quines van ser les principals civilitzacions precolombines, per ques’anomenen precolombines, indica les caracteristiques mes importants de cada una i reflexiona sobre per que les civilitzacions precolombines no van poder fer front a la conquestai colonitzacio europea.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quines van ser les principals civilitzacions precolombines, per ques’anomenen precolombines, indica les caracteristiques mes importants de cada una i reflexiona sobre per que les civilitzacions precolombines no van poder fer front a la conquestai colonitzacio europea.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Interpreta la Observa la recreació de Tenochtitlan Observa la recreació de Tenochtitlan Observa la recreació de Tenochtitlan

71

recreacio historica de Tenochtitlan.

i respon a un qüestionari sobre la seva interpretació.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

i respon a un qüestionari sobre la seva interpretació.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

i respon a un qüestionari sobre la seva interpretació.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix el procés de la conquesta i la colonitzacio delsterritoris descoberts.

Explica quins factors van afavorir la conquesta dels antics imperis amerindis, quin imperi va conquerir Hernan Cortes i Francisco Pizarro, que tenen en comu totes dues campanyes de conquesta, i reflexiona sobre quins motius creus que duien els subdits de la monarquia hispanica a emprendre les campanyes de descobriment i conquesta.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quins factors van afavorir la conquesta dels antics imperis amerindis, quin imperi va conquerir Hernan Cortes i Francisco Pizarro, que tenen en comu totes dues campanyes de conquesta, i reflexiona sobre quins motius creus que duien els subdits de la monarquia hispanica a emprendre les campanyes de descobriment i conquesta.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quins factors van afavorir la conquesta dels antics imperis amerindis, quin imperi va conquerir Hernan Cortes i Francisco Pizarro, que tenen en comu totes dues campanyes de conquesta, i reflexiona sobre quins motius creus que duien els subdits de la monarquia hispanica a emprendre les campanyes de descobriment i conquesta.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les consequencies dels descobriments.

Explica quins factors van afavorir la conquesta, assenyala les caracteristiques mes importants de l’organitzacio administrativa imposada pels conqueridors, explicaper que el comerc amb America es va centralitzar al port de Sevilla, indica les consequencies per als europeus, els americans i els africans del descobriment del continent america i reflexiona sobre per que devien actuar amb tanta crueltat els conqueridors.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quins factors van afavorir la conquesta, assenyala les caracteristiques mes importants de l’organitzacio administrativa imposada pels conqueridors, explicaper que el comerc amb America es va centralitzar al port de Sevilla, indica les consequencies per als europeus, els americans i els africans del descobriment del continent america i reflexiona sobre per que devien actuar amb tanta crueltat els conqueridors.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica quins factors van afavorir la conquesta, assenyala les caracteristiques mes importants de l’organitzacio administrativa imposada pels conqueridors, explicaper que el comerc amb America es va centralitzar al port de Sevilla, indica les consequencies per als europeus, els americans i els africans del descobriment del continent america i reflexiona sobre per que devien actuar amb tanta crueltat els conqueridors.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


72

Unitat: 9 Títol: El naixement d’una societat nova






d’avaluació

Nivelld’assolimen

t

Comprendre els canvis demografics, socials i economics.



1, 3, 4, 8 Activitats 2: Explica per que s’havien abandonat terres de cultiu durant la crisi demografica del segle XIV, que vol dir que el creixement demografic va servir per restablir l’equilibri agrari entre homes i terres, i que va afavorir l’augment de la produccio agricola a partir del segle XV.

Comprèn els canvis demografics, socials i economics.

3

Reconèixer l’enfortiment de les monarquies.



1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 227: Explica què va ser la monarquia autoritaria, les seves caracteristiques, els seus instruments del poder, quins regneseuropeus van destacar sobre els altres durant el segle XV i reflexionasobre per que els monarques autoritaris necessitaven augmentar els ingressos i com ho van fer.

Reconeix l’enfortiment de les monarquies.

3

Conèixer la monarquia hispanica en elsegle XV.



1, 3, 4, 8 Activitats 6: Ordena cronologicament les incorporacionsi conquestes fetes pels Reis Catolics i explica quins eren els objectius de la politica matrimonial

Coneix la monarquia hispanica en el segle XV.

3

TEMPORALITZACIÓ De la cinquena setmana de març a la segona setmana d’abril.

74

duta a terme per Isabel i Ferran.

Conèixer l’Humanisme i els avencos cientifics de l’època.



1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 230: Enumera les caracteristiques de l’Humanisme. Explica per que va ser important la invencio de la impremta de tipus mobils, en que consisteix la teoria copernicana, i raona amb quin periode de la historia trenca el Renaixement.

Coneix l’Humanisme i els avencos cientifics de l’època.

3

Comprendre com es va produir la Reforma i de la Contrareforma.



1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 233: Explica com va sorgir el luteranisme, quines son les idees principals d’aquesta doctrina, quinava ser la reaccio de la jerarquia catolica, indica el nom d’altres esglesies protestants i argumenta si les guerres de religio obeien unicament a motius religiosos. Activitats 14: Explica quins eren elsdos assumptes mes importants quehavia d’abordar el Concili de Trento, que es una heretgia i que s’enten per la paraula de Deu.

Comprèn com es va produir la Reforma i la Contrareforma.

3

Conèixer l’art del Renaixement.

Dimensió culturali artística8


1, 12, 13, 15

Activitats finals 35: Assenyala els elements comuns de l’art clàssic grecollatí i de l’art renaixentista, i les diferències entre l'un i l’altre.

Coneix l’art del Renaixement.

3

Analitzar un palau renaixentista.

Dimensió culturali artística8

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística

1, 12, 13, 15

Saber fer, 15: Investiga qui va construir el palau Medici-Riccardi, qui el va encarregar, quan es va construir i per a qui es va construir.

Analitza un palau renaixentista.

3

75

i audiovisualCompetència digital

Saber fer 16: Observa la planta del palau Mèdici-Riccardi, descriu quina forma te i com s’organitzen les estances.Saber fer 17: Indica els aspectes més destacables de la decoració del palau.Saber fer 18: Justifica quin és l’estilartístic del palau Mèdici-Riccardi.

76


En aquesta unitat, l’alumnat coneixerà els canvis demogràfics, socials i econòmics del segle XV, analitzarà un gràfic lineal de població, l’enfortiment de les monarquies, la formació i consolidació de la monarquia hispànica. Aprendran els trets diferenciadors de l’Humanisme i els avenços científics, el perquè de la Reforma i de la Contrareforma. També coneixeran les característiques de l’art del Renaixement i analitzarà un palau renaixentista.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles) Analitzar un grafic lineal de poblacio. Coneix la monarquia hispanica en el segle XV. Coneix l’Humanisme i els avencos cientifics de l’epoca. Analitza un palau renaixentista.





77


78




Comprèn els canvis demografics, socials i economics.

Explica per que s’havien abandonat terres de cultiu durant la crisi demografica del segle XIV, que vol dir que el creixement demografic va servir per restablir l’equilibri agrari entre homes i terres, i que va afavorir l’augment de la produccio agricola a partir del segle XV.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica per que s’havien abandonat terres de cultiu durant la crisi demografica del segle XIV, que vol dir que el creixement demografic va servir per restablir l’equilibri agrari entre homes i terres, i que va afavorir l’augment de la produccio agricola a partir del segle XV.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica per que s’havien abandonat terres de cultiu durant la crisi demografica del segle XIV, que vol dir que el creixement demografic va servir per restablir l’equilibri agrari entre homes i terres, i que va afavorir l’augment de la produccio agricola a partir del segle XV.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Reconeix l’enfortiment de lesmonarquies.

Explica què va ser la monarquia autoritaria, les seves caracteristiques, els seus instruments del poder, quins regnes europeus van destacar sobre els altres durant el segle XV i reflexiona per que els monarques autoritaris necessitaven augmentar els ingressos i com ho van fer.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica què va ser la monarquia autoritaria, les seves caracteristiques, els seus instruments del poder, quins regnes europeus van destacar sobre els altres durant el segle XV i reflexiona per que els monarques autoritaris necessitaven augmentar els ingressos i com ho van fer.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica què va ser la monarquia autoritaria, les seves caracteristiques, els seus instruments del poder, quins regnes europeus van destacar sobre els altres durant el segle XV i reflexiona per que els monarques autoritaris necessitaven augmentar els ingressos i com ho van fer.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la monarquia hispanica en el segle XV.

Ordena cronologicament les incorporacions i conquestes fetes pels Reis Catolics i explica quins eren els objectius de la politica matrimonial duta a terme per Isabel iFerran.Ho fa correctament en la meitat dels

Ordena cronologicament les incorporacions i conquestes fetes pels Reis Catolics i explica quins eren els objectius de la politica matrimonial duta a terme per Isabel iFerran.Ho fa correctament en la majoria

Ordena cronologicament les incorporacions i conquestes fetes pels Reis Catolics i explica quins eren els objectius de la politica matrimonial duta a terme per Isabel iFerran.Ho fa de manera clara i coherent,

79

casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’Humanisme i els avencos cientifics de l’època.

Enumera les caracteristiques de l’Humanisme. Explica per que va serimportant la invencio de la impremta de tipus mobils, en que consisteix la teoria copernicana, i raona amb quinperiode de la historia trenca el Renaixement.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Enumera les caracteristiques de l’Humanisme. Explica per que va serimportant la invencio de la impremta de tipus mobils, en que consisteix la teoria copernicana, i raona amb quinperiode de la historia trenca el Renaixement.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Enumera les caracteristiques de l’Humanisme. Explica per que va serimportant la invencio de la impremta de tipus mobils, en que consisteix la teoria copernicana, i raona amb quinperiode de la historia trenca el Renaixement.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn com es va produir la Reforma i la Contrareforma.

Explica com va sorgir el luteranisme,quines son les idees principals d’aquesta doctrina, quina va ser la reaccio de la jerarquia catolica, indica el nom d’altres esglesies protestants i argumenta si les guerres de religio obeien unicament a motius religiosos. Després, explicaquins eren els dos assumptes mes importants que havia d’abordar el concili de Trento, que es una heretgia i que s’enten per la paraula de Deu.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica com va sorgir el luteranisme,quines son les idees principals d’aquesta doctrina, quina va ser la reaccio de la jerarquia catolica, indica el nom d’altres esglesies protestants i argumenta si les guerres de religio obeien unicament a motius religiosos. Després, explicaquins eren els dos assumptes mes importants que havia d’abordar el concili de Trento, que es una heretgia i que s’enten per la paraula de Deu.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica com va sorgir el luteranisme,quines son les idees principals d’aquesta doctrina, quina va ser la reaccio de la jerarquia catolica, indica el nom d’altres esglesies protestants i argumenta si les guerres de religio obeien unicament a motius religiosos. Després, explicaquins eren els dos assumptes mes importants que havia d’abordar el concili de Trento, que es una heretgia i que s’enten per la paraula de Deu.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’art del Renaixement.

Assenyala els elements comuns de l’art clàssic grecollatí i de l’art renaixentista, i les diferències entre l‘un i l’altre.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Assenyala els elements comuns de l’art clàssic grecollatí i de l’art renaixentista, i les diferències entre l‘un i l’altre.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Assenyala els elements comuns de l’art clàssic grecollatí i de l’art renaixentista, i les diferències entre l‘un i l’altre.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Analitza un palau Investiga qui va construir el palau Investiga qui va construir el palau Investiga qui va construir el palau

80

renaixentista. Medici-Riccardi, qui el va encarregar, quan es va construir i per a qui es va construir. A continuació, observa la planta del palau Mèdici-Riccardi i descriu quinaforma te i com s’organitzen les estances. Indica els aspectes més destacables de la decoració del palau. I, per acabar, justifica quin és l’estil artístic del palau Mèdici-Riccardi.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Medici-Riccardi, qui el va encarregar, quan es va construir i per a qui es va construir. A continuació, observa la planta del palau Mèdici-Riccardi i descriu quinaforma te i com s’organitzen les estances. Indica els aspectes més destacables de la decoració del palau. I, per acabar, justifica quin és l’estil artístic del palau Mèdici-Riccardi.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Medici-Riccardi, qui el va encarregar, quan es va construir i per a qui es va construir. A continuació, observa la planta del palau Mèdici-Riccardi i descriu quinaforma te i com s’organitzen les estances. Indica els aspectes més destacables de la decoració del palau. I, per acabar, justifica quin és l’estil artístic del palau Mèdici-Riccardi.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


81

Unitat: 10 Títol: L’Europa del segle XVII






d’avaluació

Nivelld’assolimen

t

Conèixer la distribucio territorial i els paisos principals.



1, 3, 4, 8, 18

Activitats 1: Observa el mapa d’Europa l’any 1648, descriu i comenta la correlacio de forces per regions o arees: la Mediterrania, el mar del Nord, el Baltic, els Balcans i el centre d’Europa. Després, indica el nomde les possessions territorials de la Republica de Venecia.

Coneix la distribucio territorial i els paisos principals.

3

Conèixer els grans conflictes bel·lics.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 255: Explica que es dirimia en la guerra dels Trenta Anys, quins paisos es van enfrontar, quin tractat va posar fi al conflicte, perque van continuar lluitant Espanya i Franca, quines van serles consequencies per a Espanya de la guerra dels TrentaAnys i de la guerra amb Franca, iraona si la guerra és justificable.

Coneix els grans conflictes bel·lics.

3

Saber quines caracteristiques tenien els diferents models


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa

1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 257: Explica quins son els trets mes importants de la monarquia absoluta. A continuació, indica

Sap quines caracteristiquestenien els diferents

3

TEMPORALITZACIÓ De la tercera setmana d’abril a la primera setmana de maig.

82

politics d’aquellaepoca.

lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

quin monarca frances encarna la figura del monarca absolut, quinsinteressos socials representava el Parlament angles, que es la Bill of Rights, quina diferencia fonamental hi ha entre una republica i una monarquia, i raona quina diferencia hi ha entre la monarquia absoluta de dret divi i la monarquia parlamentaria.

models politics d’aquella epoca.

Conèixer les caracteristiques de la poblacio i l’estructura social.



1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 259: Indica els trets principals de la natalitat i de la mortalitat durant l‘Antic Regim. Assenyala les causes de l’anomenada mortalitat catastrofica. Explica com estava organitzada la societat del segle XVII, per que la burgesia no tenia el mateix poderpolitic que la noblesa o el clergat,i raona si la societat del segle XVII era una societat estatica.

Coneix les caracteristiquesde la poblacio i l’estructura social.

3

Conèixer l’economia de l’època.



1, 3, 4, 8 Claus per estudiar, pàgina 262: Indica els trets mes importants de l’agricultura de l’Antic Regim. Explica que es el guaret, com afectava els rendiments agricoles, com afecta el clima la produccio, que es el putting out system, indica els diferents tipus de mercats i assenyala les caracteristiques mes importants de cada un. Després, raona quins eren els avantatges i els inconvenients del control de la

Coneix l’economia de l’època.

3

83

produccio artesanal pels gremis.

Reconèixer els trets principals de l’art barroc.

Dimensió culturali artística8, 9


1, 12, 13, 15

Claus per estudiar, pàgina 265: Explica amb les seves paraules que es el barroc i quines son les caracteristiques mes importants. Escriu quin era l’origen del poderdels reis segons Bossuet, el nomde tres escriptors importants del segle XVII, i raona quina mena derelacio hi havia entre l’art i el poder en aquella epoca.

Reconeix els trets principals de l’art barroc.

3

Conèixer la revolucio cientifica i la pervivència de les supersticions.



1, 12, 13, 15

Claus per estudiar, pàgina 266: Indica les aportacions cientifiques mes importants fetesper Galileu, Kepler i Newton, defineix la revolucio cientifica delsegle XVII, explica de quina manera l’analfabetisme condiciona l’avenc del coneixement i raona per que els avencos cientifics no eren acceptats per tothom.

Coneix la revolucio cientifica i la pervivència de les supersticions.

3

Comentar una escultura barroca.



1, 12, 13, 15

Aplicar una tècnica: Analitza i comenta l’escultura Apol·lo i Dafne, de Bernini, responent a les qüestions de les activitats de la 31 a la 38.

Comenta una escultura barroca.

3

84


En aquesta unitat, l’alumnat començarà coneixent la distribució territorial i els països principals del segle XVII, les característiques que tenien els diferents models polítics d’aquella època, els grans conflictes bèl·lics, les característiques de la població i l’estructura social, l’economia la convivència de la revolució científica i les supersticions. Després, coneixerà les característiques de l’art barroc i analitzarà una escultura barroca.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles) Coneix els grans conflictes bel·lics. Sap quines caracteristiques tenien els diferents models politics d’aquella epoca. Comenta una escultura barroca.




guia didàctica.


85




Coneix la distribucioterritorial i els paisos principals.

Observa el mapa d’Europa l’any 1648, descriu i comenta la correlacio de forces per regions o arees: la Mediterrania, el mar del Nord, el Baltic, els Balcans i el centre d’Europa. Després, indica el nom de les possessions territorials de la Republica de Venecia.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Observa el mapa d’Europa l’any 1648, descriu i comenta la correlacio de forces per regions o arees: la Mediterrania, el mar del Nord, el Baltic, els Balcans i el centre d’Europa. Després, indica el nom de les possessions territorials de la Republica de Venecia.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Observa el mapa d’Europa l’any 1648, descriu i comenta la correlacio de forces per regions o arees: la Mediterrania, el mar del Nord, el Baltic, els Balcans i el centre d’Europa. Després, indica el nom de les possessions territorials de la Republica de Venecia.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els grans conflictes bel·lics.

Explica que es dirimia en la guerra dels Trenta Anys, quins paisos es van enfrontar, quin tractat va posar fi al conflicte, per que van continuar lluitant Espanya i Franca, quines van ser les consequencies per a Espanya de la guerra dels Trenta Anys i de la guerra amb Franca, i raona si la guerra és justificable.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica que es dirimia en la guerra dels Trenta Anys, quins paisos es van enfrontar, quin tractat va posar fi al conflicte, per que van continuar lluitant Espanya i Franca, quines van ser les consequencies per a Espanya de la guerra dels Trenta Anys i de la guerra amb Franca, i raona si la guerra és justificable.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica que es dirimia en la guerra dels Trenta Anys, quins paisos es van enfrontar, quin tractat va posar fi al conflicte, per que van continuar lluitant Espanya i Franca, quines van ser les consequencies per a Espanya de la guerra dels Trenta Anys i de la guerra amb Franca, i raona si la guerra és justificable.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Sap quines caracteristiques tenien els diferents models politics d’aquella epoca.

Explica quins son els trets mes importants de la monarquia absoluta. A continuació, indica quin monarca frances encarna la figura del monarca absolut, quins interessos socials representava el Parlament angles, que es la Bill of



87

Rights, quina diferencia fonamental hi ha entre una republica i una monarquia, i raona quina diferencia hi ha entre la monarquia absoluta de dret divi i la monarquia parlamentaria.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Rights, quina diferencia fonamental hi ha entre una republica i una monarquia, i raona quina diferencia hi ha entre la monarquia absoluta de dret divi i la monarquia parlamentaria.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Rights, quina diferencia fonamental hi ha entre una republica i una monarquia, i raona quina diferencia hi ha entre la monarquia absoluta de dret divi i la monarquia parlamentaria.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les caracteristiques de la poblacio i l’estructura social.

Indica els trets principals de la natalitat i de la mortalitat durant l‘Antic Regim. Assenyala les causesde l’anomenada mortalitat catastrofica. Explica com estava organitzada la societat del segle XVII, per que la burgesia no tenia el mateix poder politic que la noblesa o el clergat, i raona si la societat del segle XVII era una societat estatica.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Indica els trets principals de la natalitat i de la mortalitat durant l‘Antic Regim. Assenyala les causesde l’anomenada mortalitat catastrofica. Explica com estava organitzada la societat del segle XVII, per que la burgesia no tenia el mateix poder politic que la noblesa o el clergat, i raona si la societat del segle XVII era una societat estatica.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Indica els trets principals de la natalitat i de la mortalitat durant l‘Antic Regim. Assenyala les causesde l’anomenada mortalitat catastrofica. Explica com estava organitzada la societat del segle XVII, per que la burgesia no tenia el mateix poder politic que la noblesa o el clergat, i raona si la societat del segle XVII era una societat estatica.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’economia de l’època.

Indica els trets mes importants de l’agricultura de l’Antic Regim. Explica que es el guaret, com afectava els rendiments agricoles, com afecta el clima la produccio, que es el putting out system, indica els diferents tipus de mercats i assenyala els trets mes importants de cada un. Després, raona quins eren els avantatges i els inconvenients del control de la produccio artesanal pels gremis.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes

Indica els trets mes importants de l’agricultura de l’Antic Regim. Explica que es el guaret, com afectava els rendiments agricoles, com afecta el clima la produccio, que es el putting out system, indica els diferents tipus de mercats i assenyala els trets mes importants de cada un. Després, raona quins eren els avantatges i els inconvenients del control de la produccio artesanal pels gremis.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o

Indica els trets mes importants de l’agricultura de l’Antic Regim. Explica que es el guaret, com afectava els rendiments agricoles, com afecta el clima la produccio, que es el putting out system, indica els diferents tipus de mercats i assenyala els trets mes importants de cada un. Després, raona quins eren els avantatges i els inconvenients del control de la produccio artesanal pels gremis.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

88

d’ortografia. falta d’ortografia.Reconeix els trets principals de l’art barroc.

Explica amb les seves paraules quees el barroc i quines son les caracteristiques mes importants. Escriu quin era l’origen del poder dels reis segons Bossuet, el nom detres escriptors importants del segle XVII, i raona quina mena de relacio hi havia entre l’art i el poder en aquella epoca.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica amb les seves paraules quees el barroc i quines son les caracteristiques mes importants. Escriu quin era l’origen del poder dels reis segons Bossuet, el nom detres escriptors importants del segle XVII, i raona quina mena de relacio hi havia entre l’art i el poder en aquella epoca.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica amb les seves paraules quees el barroc i quines son les caracteristiques mes importants. Escriu quin era l’origen del poder dels reis segons Bossuet, el nom detres escriptors importants del segle XVII, i raona quina mena de relacio hi havia entre l’art i el poder en aquella epoca.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la revolucio cientifica i la pervivència de les supersticions.

Indica les aportacions cientifiques mes importants fetes per Galileu, Kepler i Newton, defineix la revolucio cientifica del segle XVII, explica de quina manera l’analfabetisme condiciona l’avenc del coneixement, i raona per que elsavencos cientifics no eren acceptatsper tothom.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Indica les aportacions cientifiques mes importants fetes per Galileu, Kepler i Newton, defineix la revolucio cientifica del segle XVII, explica de quina manera l’analfabetisme condiciona l’avenc del coneixement, i raona per que elsavencos cientifics no eren acceptatsper tothom.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Indica les aportacions cientifiques mes importants fetes per Galileu, Kepler i Newton, defineix la revolucio cientifica del segle XVII, explica de quina manera l’analfabetisme condiciona l’avenc del coneixement, i raona per que elsavencos cientifics no eren acceptatsper tothom.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comenta una escultura barroca.

Analitza i comenta l’escultura Apol·lo i Dafne, de Bernini, responent a les qüestions de les activitats de la 31 a la 38.Ho fa correctament en la meitat delscasos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Analitza i comenta l’escultura Apol·lo i Dafne, de Bernini, responent a les qüestions de les activitats de la 31 a la 38.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Analitza i comenta l’escultura Apol·lo i Dafne, de Bernini, responent a les qüestions de les activitats de la 31 a la 38.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


89

Unitat: 11 Títol: L’Imperi de la casa d’Àustria






d’avaluació

Nivelld’assolime

nt

Conèixer els regnats de Carles I.

Dimensió històrica1, 2Dimensió geogràfica6Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físicCompetència d’aprendre a aprendre

1, 4, 5, 8, 10, 18

Interpreta el mapa de la pàgina 280: Indica quins territoris va heretar Carles I per via materna ipaterna i descriu la situació política que mostra el mapa de la pàgina 280 del llibre de l’alumnat.Claus per estudiar de la pàgina 281: Explica perquè les comunitats castellanes es van sollevar, quines van ser les gran línies de la política i imperial, raona si Carles I era un rei absolut i perquè va abdicar i va cedir el poder al seu germà i al seu fill.

Sap explicar lescaracterístiquesprincipals del regnat de Carles I.

3

Saber caracteritzar el regnat de Felip II.

Dimensió històrica1, 2Dimensió geogràfica6Dimensió ciutadana

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència en el coneixement i la

1, 4, 5, 8, 10, 18

Claus per estudiar de la pàgina 283: Enumera els territoris que formaven part de l’Imperi de Felip II, on i perquè va fixar la capital, quines van ser les línies mestres de la seva política, quins problemes va haver

Saber caracteritzar el regnat de Felip II.

3

TEMPORALITZACIÓ De la segona a la tercera setmana de maig.

90

11 interacció amb el món físicCompetència d’aprendre a aprendre

d’afrontar, què és la bancarrota i quines conseqüències té.

Reconèixer els factors de la decadència de lamonarquia hispànica.

Dimensió històrica1, 2, 3Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personla i emprenedoria

1, 4, 6, 22 Claus per estudiar de la pàgina 284: Descriu les grans línies de la política exterior de Felip II, explica perquè es va haver de recórrer a la declaració de bancarrota i com va afectar l’expulsió dels moriscos.

Reconeix els factors de la decadència de la monarquia hispànica.

3

Saber explicar la situació econòmica i social durant el segle XVII.

Dimensió històrica1, 2, 3Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personla i emprenedoria

1, 4, 6, 22 Claus per estudiar de la pàgina 290: Enumera els factors que van contribuir a la disminució de la població durant el segle XVII, quins van ser els sectors de l’activitat econòmica més afectats per la crisi i com era la societat d’aquella època. I, finalment, raona la relació entre la pèrdua de població i la crisi econòmica.

Sap explicar la situació econòmica i social durant el segle XVII.

3

Conèixer les característiques del segle d’or.

Dimensió històrica1, 2, 3Dimensió cultural iartística8, 9


1, 3, 5, 8, 12, 13, 15

Claus per estudiar de la pàgina 295: Explica què vol dir segle d’or, assenyala les característiques i els autors més representatius del teatre del període, identifica la diferència que hi ha entre el culteranisme i el conceptisme. Identifica qui va escriure el Quijote, els trets de lanovel·la picaresca i raona si aquesta era un reflex de l’època.

Sap caracteritzar el segle d’or.

3

91

Analitzar un gràfic combinat lineal i de barres sobre dades econòmiques.

Dimensió històrica2, 3Dimensió geogràfica7Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetència matemàticaCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 18, 21 Saber fer. Dimensió històrica: Descriu l’evolució de la línia i lesbarres del gràfic, compara l’evolució de les unes i les altres i diu si hi cap tipus de relació o paral·lelisme i argumenta quins efectes va tenir sobre l’economiai la societat la puja dels preus.

Analitza un gràfic combinat lineal i de barres sobre dades econòmiques.

3


En aquesta ocasió, el focus d’atenció és l’Espanya del segle XVI i XVII; l’auge i la davallada de l’Imperi. És possible que la complexitat intrínseca políticoterritorial de l’època sigui difícil de seguir per part de l’alumnat, per això se suggereix intentar-los involucra-los amb preguntes per exemple sobre com creuen que s’havien de sentir les diferents potències estrangeres davant l’auge de l’Imperi, com devia afectar a la població que les riqueses d’Amèrica es destinessin a sufragar guerres, etc.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles) Reconeix els factors de la decadència de la monarquia hispànica. Sap explicar la situació econòmica i social durant el segle XVII. Analitza un gràfic combinat lineal i de barres sobre dades econòmiques.

92



ÚS DE LES TIC Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la

guia didàctica.


93




Sap explicar les caracterítiques principals del regnat de Carles I.

Indica quins territoris va heretar Carles I per via materna i paterna i descriu la situació política que mostra el mapa de la pàgina 280 delllibre de l’alumnat. Després, explica perquè les comunitats castellanes esvan sollevar, quines van ser les granlínies de la política i imperial, raona si Carles I era un rei absolut i perquèva abdicar i va cedir el poder al seu germà i al seu fill.Ho fa de manera bastant clara fluïdai raonada i amb algunes faltes d’ortografia.

Indica quins territoris va heretar Carles I per via materna i paterna i descriu la situació política que mostra el mapa de la pàgina 280 delllibre de l’alumnat. Després, explica perquè les comunitats castellanes esvan sollevar, quines van ser les granlínies de la política i imperial, raona si Carles I era un rei absolut i perquèva abdicar i va cedir el poder al seu germà i al seu fill.Ho fa de manera clara fluïda i força raonada i sense faltes d’ortografia.

Indica quins territoris va heretar Carles I per via materna i paterna i descriu la situació política que mostra el mapa de la pàgina 280 delllibre de l’alumnat. Després, explica perquè les comunitats castellanes esvan sollevar, quines van ser les granlínies de la política i imperial, raona si Carles I era un rei absolut i perquèva abdicar i va cedir el poder al seu germà i al seu fill.Ho fa de manera clara fluïda i raonada i sense faltes d’ortografia.

Sap caracteritzar el regnat de Felip II.

Enumera els territoris que formaven part de l’Imperi de Felip II, on i perquè va fixar la capital, quines vanser les línies mestres de la seva política, quins problemes va haver d’afrontar, què és la bancarrota i quines conseqüències té.Ho fa de manera bastant clara fluïdai raonada i amb algunes faltes d’ortografia.

Enumera els territoris que formaven part de l’Imperi de Felip II, on i perquè va fixar la capital, quines vanser les línies mestres de la seva política, quins problemes va haver d’afrontar, què és la bancarrota i quines conseqüències té.Ho fa de manera clara fluïda i força raonada i sense faltes d’ortografia.

Enumera els territoris que formaven part de l’Imperi de Felip II, on i perquè va fixar la capital, quines vanser les línies mestres de la seva política, quins problemes va haver d’afrontar, què és la bancarrota i quines conseqüències té.Ho fa de manera clara fluïda i raonada i sense faltes d’ortografia.

Reconeix els factors de la decadència de la monarquia hispànica.

Descriu les grans línies de la políticaexterior de Felip II, explica perquè esva haver de recórrer a la declaració de bancarrota i com va afectar l’expulsió dels moriscos.Ho fa de manera bastant clara fluïda

Descriu les grans línies de la políticaexterior de Felip II, explica perquè esva haver de recórrer a la declaració de bancarrota i com va afectar l’expulsió dels moriscos.Ho fa de manera clara fluïda i força

Descriu les grans línies de la políticaexterior de Felip II, explica perquè esva haver de recórrer a la declaració de bancarrota i com va afectar l’expulsió dels moriscos.Ho fa de manera clara fluïda i

94

i raonada i amb algunes faltes d’ortografia.

raonada i sense faltes d’ortografia. raonada i sense faltes d’ortografia.

Sap explicar la situació econòmica i socialdurant el segle XVII.

Enumera els factors que van contribuir a la disminució de la població durant el segle XVII, quins van ser els sectors de l’activitat econòmica més afectats per la crisi i com era la societat d’aquella època. I, finalment, raona la relació entre la pèrdua de població i la crisi econòmica.Ho fa de manera bastant clara fluïdai raonada i amb algunes faltes d’ortografia.

Enumera els factors que van contribuir a la disminució de la població durant el segle XVII, quins van ser els sectors de l’activitat econòmica més afectats per la crisi i com era la societat d’aquella època. I, finalment, raona la relació entre la pèrdua de població i la crisi econòmica.Ho fa de manera clara fluïda i força raonada i sense faltes d’ortografia.

Enumera els factors que van contribuir a la disminució de la població durant el segle XVII, quins van ser els sectors de l’activitat econòmica més afectats per la crisi i com era la societat d’aquella època. I, finalment, raona la relació entre la pèrdua de població i la crisi econòmica.Ho fa de manera clara fluïda i raonada i sense faltes d’ortografia.

Sap caracteritzar el segle d’or.

Explica què vol dir segle d’or, assenyala les característiques i els autors més representatius del teatre del període, identifica la diferència que hi ha entre el culteranisme i el conceptisme. Identifica qui va escriure el Quijote, els trets de la novel·la picaresca i raona si aquestaera un reflex de l’època.Ho fa de manera bastant clara fluïdai raonada i amb algunes faltes d’ortografia.

Explica què vol dir segle d’or, assenyala les característiques i els autors més representatius del teatre del període, identifica la diferència que hi ha entre el culteranisme i el conceptisme. Identifica qui va escriure el Quijote, els trets de la novel·la picaresca i raona si aquestaera un reflex de l’època.Ho fa de manera clara fluïda i força raonada i sense faltes d’ortografia.

Explica què vol dir segle d’or, assenyala les característiques i els autors més representatius del teatre del període, identifica la diferència que hi ha entre el culteranisme i el conceptisme. Identifica qui va escriure el Quijote, els trets de la novel·la picaresca i raona si aquestaera un reflex de l’època.Ho fa de manera clara fluïda i raonada i sense faltes d’ortografia.

Analitza un gràfic combinat lineal i de barres sobre dades econòmiques.

Descriu l’evolució de la línia i les barres del gràfic, compara l’evolució de les unes i les altres i diu si hi cap tipus de relació o paral·lelisme i argumenta quins efectes va tenir sobre l’economia i la societat la puja dels preus.Ho fa de manera bastant clara fluïdai raonada i amb algunes faltes d’ortografia.

Descriu l’evolució de la línia i les barres del gràfic, compara l’evolució de les unes i les altres i diu si hi cap tipus de relació o paral·lelisme i argumenta quins efectes va tenir sobre l’economia i la societat la puja dels preus.Ho fa de manera clara fluïda i força raonada i sense faltes d’ortografia.

Descriu l’evolució de la línia i les barres del gràfic, compara l’evolució de les unes i les altres i diu si hi cap tipus de relació o paral·lelisme i argumenta quins efectes va tenir sobre l’economia i la societat la puja dels preus.Ho fa de manera clara fluïda i raonada i sense faltes d’ortografia.

95


96

Unitat: 12 Títol: Catalunya durant els segles XVI i XVII






d’avaluació

Nivelld’assolimen

t

Saber explicar lapolítica i les institucions catalanes sota lacasa d’Àustria.

Dimensió històrica1, 3Dimensió geogràfica7

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i personalCompetència d’aprendrea aprendre

1, 3, 4, 8, 9, 23

Interpeta l’esquema 1: Observal’esquema de les institucions militars, governamentals i judicials de l’Administració reiala Catalunya, n’explica la distribució i raona quins eren els límits d’aquesta estructura de poder.

Sap explicar la política i les institucions catalanes sota la casa d’Àustria.

3

Reconèixer les tensions amb elsHabsburgespanyols.

Dimensió històrica1, 3Dimensió geogràfica7

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’aprendrea aprendre

1, 9, 23 Claus per estudiar de la pàgina307: Explica si Carles I i Felip IIvan respectar les lleis i les institucions catalanes, quines eren les institucions del poder monàrquic al territori. Després, defineix set termes sobre el tema i reflexiona sobre perquè les relacions entre la monarquia i les institucions querepresentaven l’oligarquia catalana van ser tenses.

Reconeix les tensions amb els Habsburgespanyols.

3

Conèixer les consequencies de la guerra dels

Dimensió històrica1, 3Dimensió

Competència social i ciutadanaCompetència

1, 3, 4, 6, 9 Claus per estudiar de la pàgina313: Enumera els territoris que va perdre Catalunya amb la

Coneix les consequenciesde la guerra

3

TEMPORALITZACIÓ De la quarta setmana de maig a la tercera setmana de juny.

97

Segadors. geogràfica7

comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’aprendrea aprendre

signatura del tractat dels Pirineus, descriu les relacions entre la monarquia espanyola i les institucions catalanes després de la guerra, explica quines van ser les causes de larevolta dels gorretes i raona si aquesta revolta representava un perill real per als estament privilegiats.

dels Segadors.

Saber caracteritzar la població i la societat durantels segles XVI i XVII.

Dimensió històrica1, 2, 3, 4Dimensió geogràfica7Dimensió ciutadana 11

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència matemàticaCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 3, 4, 8, 9 Claus per estudiar de la pàgina315: Raona si la població catalana es va recuperar després de la crisi del segle XIV i quin impacte va tenir la mortalitat sobre la població dels segles XVI i XVII. Descriu l’estructura de la societat catalana de l’època i raona de què era símptoma el bandolerisme i perquè la natalitat era tan alta durant l’Antic Règim.

Sap caracteritzar la població i la societat durant els segles XVI iXVII.

3

Conèixer l’estructura de lasocietat agrària.

Dimensió històrica1, 2, 3, 4Dimensió geogràfica7Dimensió ciutadana 11


1, 3, 4, 8, 9 Interpreta el gràfic 12: Explica l’esquema de la pàgina 316 i respon a un qüestionari sobre la seva comprensió.

Coneix l’estructura de la societat agrària.

3

Analitzar l’alimentació i la cuina del segle XVII a Catalunya.

Dimensió històrica2Dimensió geogràfica5


1, 5, 8, 12, 21

Saber fer. Dimensió artística i cultural: Raona perquè els tipus de menjar, la preparació i la presentació eren un signe dedistinció social i enumera

Analitza l’alimentació i la cuina del segle XVII a Catalunya.

3

98

Dimensió ciutadana11

Competència artística i cultural

alguns trets distintius de la cuina catalana del segle XVII.

Conèixer les característiques del món urbà i l’activitat comercial.

Dimensió històrica2Dimensió geogràfica5, 7Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic

1, 3, 6, 15, 21

Claus per estudiar de la pàgina321: Descriu la xarxa urbana a la Catalunya dels segles XVI i XVII, les activitats artesanals més importants a la ciutat de Barcelona, com afectava el bandolerisme a la circulació de mercaderies i els de la pirateriaen la població i si tot plegat va aturar l’activitat artesanal i comercial a Catalunya.

Coneix les característiques del món urbài l’activitat comercial.

3

Reconèixer els trets principals de la indústria de l’època.

Dimensió històrica3Dimensió geogràfica5, 7Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic

1, 3, 6, 15, 21

Claus per estudiar de la pàgina322: Enumera les activitats manufactureres més importants de la Catalunya de l’època, defineix el putting system, descriu què produïen les fargues i perquè es concentraven al Pirineu, on es produïen les millors armes portàtils, perquè es va concentrar a Mataró la indústria del vidre, quin paper tenia Barcelona en el mercat del vidre i raona el paper de la demanada en el desenvolupament d’un activitat econòmica.

Reconeix els trets principals de la indústria de l’època.

3

Reconèixer els aspectes artístics i culturals principals de

Dimensió cultural iartística8, 10Dimensió ciutadana


1, 8, 12, 15, 30

Claus per estudiar de la pàgina325: Explica perquè no hi ha gaires exemples d’edificis d’estil renaixentista a Catalunya, indica tres obres

Reconeix els aspectes artístics i culturals principals de

3

99

l’època. 11 Competència cultural i artística

d’estil barroc, descriu la situació del català en l’època i raona de quina manera l’adopció del castellà com a llengua oficial de la monarquia va afectar a l’ús del català.

l’època.

Analitzar la lletrad’una cançópopular.

Dimensió cultural iartística8, 10Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència cultural i artística

1, 8, 12, 15, 30

Aplica una tècnica 37: Llegeix El romanç dels segadors i en busca la informació que li demana el guió proposat.

Analitza la lletra d’una cançópopular.

3

100


En aquesta unitat, el focus d’atenció és l’encaix de Catalunya en l’Espanya dels Àustries i la seva situació política i econòmica. El seguit de dades i esdeveniments pot ser dens per part de l’alumna, per això es recomana anar-los preguntant què han entès de tant en tant o com ho explicarien amb les seves paraules.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolucióno sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, laqualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles) Reconeix les tensions entre Catalunya i els Habsburgs espanyols. Coneix les consequencies de la guerra dels Segadors. Sap caracteritzar la població i la societat durant els segles XVI i XVII. Coneix els trets principals del món agrari, urbà i comercial català de l’època.



ÚS DE LES TIC Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat. Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumne i de la

guia didàctica.


101




Sap explicar la política i les institucions catalanes sota la casa d’Àustria.

Observa l’esquema de les institucions militars, governamentals i judicials de l’Administració reial a Catalunya, n’explica la distribució i raona quins eren els límits d’aquestaestructura de poder.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna faltad’ortografia.

Observa l’esquema de les institucions militars, governamentals i judicials de l’Administració reial a Catalunya, n’explica la distribució i raona quins eren els límits d’aquestaestructura de poder.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’ortografia.

Observa l’esquema de les institucions militars, governamentals i judicials de l’Administració reial a Catalunya, n’explica la distribució i raona quins eren els límits d’aquestaestructura de poder.Ho duu a terme de manera clara i encertada i sense faltes d’ortografia.

Reconeix les tensions amb els Habsburg espanyols.

Explica si Carles I i Felip II van respectar les lleis i les institucions catalanes, quines eren les institucions del poder monàrquic al territori. Després, defineix set termessobre el tema i reflexiona sobre perquè les relacions entre la monarquia i les institucions que representaven l’oligarquia catalana van ser tenses.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna faltad’ortografia.

Explica si Carles I i Felip II van respectar les lleis i les institucions catalanes, quines eren les institucions del poder monàrquic al territori. Després, defineix set termessobre el tema i reflexiona sobre perquè les relacions entre la monarquia i les institucions que representaven l’oligarquia catalana van ser tenses.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’ortografia.

Explica si Carles I i Felip II van respectar les lleis i les institucions catalanes, quines eren les institucions del poder monàrquic al territori. Després, defineix set termessobre el tema i reflexiona sobre perquè les relacions entre la monarquia i les institucions que representaven l’oligarquia catalana van ser tenses.Ho duu a terme de manera clara i encertada i sense faltes d’ortografia.

Coneix les consequencies de la guerra dels Segadors.

Enumera els territoris que va perdre Catalunya amb la signatura del tractat dels Pirineus, descriu les relacions entre la monarquia espanyola i les institucions catalanesdesprés de la guerra, explica quines van ser les causes de la revolta dels gorretes i raona si aquesta revolta



103

representava un perill real per als estament privilegiats.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna faltad’ortografia.

representava un perill real per als estament privilegiats.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’ortografia.

representava un perill real per als estament privilegiats.Ho duu a terme de manera clara i encertada i sense faltes d’ortografia.

Sap caracteritzar la població i la societat durant els segles XVI i XVII.

Raona si la població catalana es va recuperar després de la crisi del segle XIV i quin impacte va tenir la mortalitat sobre la població dels segles XVI i XVII. Descriu l’estructura de la societat catalana de l’època i raona de què era símptoma el bandolerisme i perquè la natalitat era tan alta durant l’Antic Règim.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna faltad’ortografia.

Raona si la població catalana es va recuperar després de la crisi del segle XIV i quin impacte va tenir la mortalitat sobre la població dels segles XVI i XVII. Descriu l’estructura de la societat catalana de l’època i raona de què era símptoma el bandolerisme i perquè la natalitat era tan alta durant l’Antic Règim.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’ortografia.

Raona si la població catalana es va recuperar després de la crisi del segle XIV i quin impacte va tenir la mortalitat sobre la població dels segles XVI i XVII. Descriu l’estructura de la societat catalana de l’època i raona de què era símptoma el bandolerisme i perquè la natalitat era tan alta durant l’Antic Règim.Ho duu a terme de manera clara i encertada i sense faltes d’ortografia.

Coneix l’estructurade la societat agrària.

Explica l’esquema de la pàgina 316 irespon a un qüestionari sobre la seva comprensió.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna faltad’ortografia.

Explica l’esquema de la pàgina 316 irespon a un qüestionari sobre la seva comprensió.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’ortografia.

Explica l’esquema de la pàgina 316 irespon a un qüestionari sobre la seva comprensió.Ho duu a terme de manera clara i encertada i sense faltes d’ortografia.

Analitza l’alimentació i la cuina del segle XVII a Catalunya.

Raona perquè els tipus de menjar, lapreparació i la presentació eren un signe de distinció social i enumera alguns trets distintius de la cuina catalana del segle XVII.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna faltad’ortografia.

Raona perquè els tipus de menjar, lapreparació i la presentació eren un signe de distinció social i enumera alguns trets distintius de la cuina catalana del segle XVII.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’ortografia.

Raona perquè els tipus de menjar, lapreparació i la presentació eren un signe de distinció social i enumera alguns trets distintius de la cuina catalana del segle XVII.Ho duu a terme de manera clara i encertada i sense faltes d’ortografia.

Coneix les característiques del món urbà i l’activitat

Descriu la xarxa urbana a la Catalunya dels segles XVI i XVII, lesactivitats artesanals més importants a la ciutat de Barcelona, com



104

comercial. afectava el bandolerisme a la circulació de mercaderies i els de la pirateria en la població i si tot plegat va aturar l’activitat artesanal i comercial a Catalunya.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna faltad’ortografia.

afectava el bandolerisme a la circulació de mercaderies i els de la pirateria en la població i si tot plegat va aturar l’activitat artesanal i comercial a Catalunya.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’ortografia.

afectava el bandolerisme a la circulació de mercaderies i els de la pirateria en la població i si tot plegat va aturar l’activitat artesanal i comercial a Catalunya.Ho duu a terme de manera clara i encertada i sense faltes d’ortografia.

Reconeix els trets principals de la indústria de l’època.

Enumera les activitats manufactureres més importants de la Catalunya de l’època, defineix el putting system, descriu què produïenles fargues i perquè es concentravenal Pirineu, on es produïen les millors armes portàtils, perquè es va concentrar a Mataró la indústria del vidre, quin paper tenia Barcelona en el mercat del vidre i raona el paper de la demanada en el desenvolupament d’un activitat econòmica.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna faltad’ortografia.

Enumera les activitats manufactureres més importants de la Catalunya de l’època, defineix el putting system, descriu què produïenles fargues i perquè es concentravenal Pirineu, on es produïen les millors armes portàtils, perquè es va concentrar a Mataró la indústria del vidre, quin paper tenia Barcelona en el mercat del vidre i raona el paper de la demanada en el desenvolupament d’un activitat econòmica.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’ortografia.

Enumera les activitats manufactureres més importants de la Catalunya de l’època, defineix el putting system, descriu què produïenles fargues i perquè es concentravenal Pirineu, on es produïen les millors armes portàtils, perquè es va concentrar a Mataró la indústria del vidre, quin paper tenia Barcelona en el mercat del vidre i raona el paper de la demanada en el desenvolupament d’un activitat econòmica.Ho duu a terme de manera clara i encertada i sense faltes d’ortografia.

Reconeix els aspectes artístics iculturals principalsde l’època.

Explica perquè no hi ha gaires exemples d’edificis d’estil renaixentista a Catalunya, indica tresobres d’estil barroc, descriu la situació del català en l’època i raona de quina manera l’adopció del castellà com a llengua oficial de la monarquia va afectar a l’ús del català.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna faltad’ortografia.

Explica perquè no hi ha gaires exemples d’edificis d’estil renaixentista a Catalunya, indica tresobres d’estil barroc, descriu la situació del català en l’època i raona de quina manera l’adopció del castellà com a llengua oficial de la monarquia va afectar a l’ús del català.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’ortografia.

Explica perquè no hi ha gaires exemples d’edificis d’estil renaixentista a Catalunya, indica tresobres d’estil barroc, descriu la situació del català en l’època i raona de quina manera l’adopció del castellà com a llengua oficial de la monarquia va afectar a l’ús del català.Ho duu a terme de manera clara i encertada i sense faltes d’ortografia.

105

Analitza la lletra d’una cançópopular.

Llegeix El romanç dels segadors i enbusca la informació que li demana elguió proposat.Ho duu a terme de manera clara i bastant encertada i amb alguna faltad’ortografia.

Llegeix El romanç dels segadors i enbusca la informació que li demana elguió proposat.Ho duu a terme de manera clara i força encertada i sense faltes d’ortografia.

Llegeix El romanç dels segadors i enbusca la informació que li demana elguió proposat.Ho duu a terme de manera clara i encertada i sense faltes d’ortografia.


106

programaciÓ 3er eso geografia i histÒria dep. ciÈncies ... fileprogramaciÓ 3er eso geografia i...

Documents