programaciÓ 2on eso geografia e histÒria dep ciencies ... fileprogramaciÓ 2on eso geografia e...

PROGRAMACIÓ 2on ESO

GEOGRAFIA E HISTÒRIA

DEP CIENCIES SOCIALS

INS MARINA LA LLAGOSTA

CURS 2017/18

1. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg de la cooperació de la solidaritat i del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana i progressar en el sentiment de pertinença al país.

Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, si s'escau, en aranès, i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar lainformació amb sentit crític.

Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.

Respectar la creació artística i gaudir-ne, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i de representació.

Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

2. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA PER AL SEGON CURS DE SECUNDÀRIA

El món medieval

L’edat mitjana: etapes i cronologia. L’imaginari medieval: el cristianisme. Els regnes germànics i l’imperi bizantí.

Origen i l'expansió de l’islam. Formes de vida i confluència de cultures (cristians, musulmans i jueus) en les ciutats de la península Ibèrica.

Trets bàsics de la societat estamental, l’economia i els poders polítics a l’Europa feudal. Paper de l’Església en la cultura i la mentalitat medievals.

Localització espacial i temporal de les diverses unitats polítiques que van coexistir en la península Ibèrica durant l’edat mitjana. Els diferents grups socials.

Procés de formació dels comtats catalans fins a la consolidació de la Corona catalanoaragonesa. Caracterització de les principals institucions catalanes.

L’art medieval: romànic, gòtic i islàmic.

Canvis demogràfics, econòmics i polítics de la baixa edat mitjana a Europa i a la península Ibèrica. Auge de la vida urbana i del comerç; els conflictes al món rural.

L’ocupació del territori: població i societat

Conceptes bàsics de demografia. Fonts i elements de l’anàlisi demogràfica. Efectius i distribució de la població mundial, europea, espanyola i catalana. Dinàmica iestructura de la població mundial, europea, espanyola i catalana. Evolució històrica de la població a escala local i mundial.

Els fluxos migratoris.

Principals concentracions urbanes a Catalunya, Espanya i el món.

La ciutat, el procés d’urbanització, les funcions urbanes, els transports, les comunicacions i les xarxes urbanes.

Elements estructurals de les societats actuals. Factors de desigualtat social i diversitat cultural.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Competència matemàtica.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Competència artística i cultural.

Competència digital.

Competència social i ciutadana.

Competència d’aprendre a aprendre.

Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Dimensió històrica

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los.Interpretar el passat a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques, tot utilitzant el vocabulari històric adient.Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.Prendre consciència de la identitat individual i col·lectiva com a subjectes històrics.

Dimensió geogràfica

Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitatshumanes amb criteris de sostenibilitat.

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre lesdecisions, tot utilitzant el vocabulari específic.

Identificar models d’organització política, econòmica, territorials i les desigualtats socials i econòmiques existents en les diverses escales per comprendre comafecten la vida dels ciutadans.

Dimensió cultural i artística

Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant-les amb els seus creadors i la seva època.Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per contribuir a salvaguardar-lo i transmetre'l a generacions futures.

Reconèixer i valorar els elements culturals propis des del respecte a la diversitat cultural per contribuir a la cohesió social.

Dimensió ciutadana

Construir un pensament crític i complex per formar-se una opinió pròpia i fonamentada dels fets i els fenòmens socials.Exercir de manera autònoma drets i deures per conviure i participar en una societat democràtica.

Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

5. CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Competències lingüístiques pròpies de les ciències socials (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) i vocabulari propi de les ciències socials.

Habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, exposició, comunicació de resultats i debats.

Cronologia i temps històric. Situació en el temps i en l’espai dels fets històrics rellevants. Periodització convencional. Formes de comptar el temps d’altres cultures.

Coneixements històrics temporals (canvi, continuïtat, sincronia, diacronia, successió, simultaneïtat, causalitat...).

Fonts primàries i secundàries. Fiabilitat i idoneïtat de les fonts. Interpretació i contrast de les fonts històriques. Els arxius.

Establiment de vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica.

La memòria històrica. L’intercanvi generacional. Memòria i història.

Caracterització de les societats del passat. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat.

El passat i present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa.

Models per explicar i interpretar els fets històrics i geogràfics i les problemàtiques i els fenòmens socials.

La visibilitat de les dones en la història i en les societats actuals

Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius.

Anàlisi d’imatges com a fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat. Ús i descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals.

Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural. Els museus.

Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura, l’art i les mentalitats. La influència dels mitjans de comunicació sobre les col·lectivitats.

La diversitat cultural i religiosa com a riquesa de les societats. Relativisme cultural.

Fonts per al coneixement del medi físic i les societats que l’habiten. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, amb suport TIC o sense.

Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial.

Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia.

Localització i caracterització de diferents paisatges. Principals zones bioclimàtiques de Catalunya, Espanya, Europa i el món. Defensa i preservació del patrimoni

paisatgístic.

Els trets demogràfics, econòmics, socials, polítics i culturals de la societat catalana, espanyola, europea i del món. Població i poblament. Migracions.

Caracterització dels grans àmbits geopolítics i econòmics. Models econòmics.

Organització política i territorial: àmbit local, nacional i internacional.

Globalització i intercanvi desigual. Mecanismes de cooperació internacional.

Desenvolupament humà sostenible. Ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos. Consum responsable.

Funcionament del sistema democràtic. Canals de participació ciutadana. Responsabilitat i compromís cívics. Els reptes de la democràcia actual.

Drets humans. Deures de la ciutadania democràtica.

Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació. Justícia social, solidaritat i equitat. Estereotips i prejudicis.

Focus de conflicte en el món actual. Formes pacífiques i alternatives de resolució dels conflictes. Cultura de la pau.

Identitats personals i col·lectives. Pertinença i cohesió social.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀREA PER AL SEGON CURS DE SECUNDÀRIA

Comparar l’organització política, social i econòmica dels regnes germànics amb l’organització de l’Imperi Romà.Descriure l’organització social, econòmica i política de l’època feudal a Catalunya, regnes peninsulars i Europa occidental.Descriure les característiques de l’art romànic i identificar algunes obres rellevants.Situar en el temps i l’espai les diverses unitats polítiques que van coexistir en la península Ibèrica i valorar la diversitat cultural.Reconèixer el paper de les religions en la configuració de les mentalitats de les societats de l’època medieval.Exposar els orígens de l’islam, descriure les seves característiques fonamentals i la seva difusió.Valorar la importància de l’islam a la península Ibèrica i el seu llegat cultural i artístic.Comentar què va ser i quina importància va tenir el Camí de Sant Jaume.Descriure les característiques de l’art gòtic i identificar algunes obres rellevants.Sintetitzar què va significar per a Catalunya i per a Europa la crisi demogràfica del segle xiv.Identificar les principals institucions de govern de la Catalunya medieval.Descriure a grans trets l’expansió catalanoaragonesa per la Mediterrània.Aplicar els conceptes de l’anàlisi demogràfica (natalitat, mortalitat, creixement natural, saldo migratori...), així com els conceptes derivats de l’estructura professionai per edat i sexe de la població a fonts diverses d’escala europea, espanyola i catalana.Descriure les principals àrees i funcions urbanes, així com les seves relacions amb el territori i el dinamisme econòmic que generen en els seus àmbits regionals.Identificar les grans àrees urbanes del món, analitzar els procés d’urbanització europeu i descriure les principals característiques i formes d’ocupació de l’espai urbàde les ciutats espanyoles i catalanes.Analitzar el fenomen de les migracions a escala europea, espanyola i catalana i descriure algunes de les tendències demogràfiques del món actual.

Unitat: 1 Títol: Els orígens de l’edat mitjana TEMPORALITZACIÓ Tercera i quarta setmanes de setembre i primera setmana d’octubre.

OBJECTIUS COMPETÈNCIES AVALUACIÓ

UnitatCompetències de

l’àmbit de lesciències socials

Competènciesbàsiques

Contingutsclau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Conèixer el procés de sorgiment dels principals regnes germànics i analitzar la vidaquotidiana en un llogaret germànic.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió cultural i artística8, 9Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.



1, 3, 4, 5, 8, 12, 13, 14 15

Activitat 2: Busca informació sobre la tomba de Teodoric i ladescriu tenint en compte els aspectes següents: material, estructura (planta inferior i planta superior) i decoració exterior.Activitat 3: Descriu a grans trets les característiques principals d’un llogaret germànic i les activitats que esfeien dins del poblat i al seu voltant.

Coneix el procés de sorgiment dels principals regnes germànics i analitza la vida quotidiana en un llogaret germànic.

3

Saber qui eren els visigots i on i com van viure

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió cultural i artística8, 9



1, 3, 4, 5, 8, 9, 12, 13, 14 15

Activitat 4: A partir d’un mapa, assenyala quin itinerari van seguir els visigots fins a instal·lar-se a Toledo; els territoris que va conquerir Leovigild; els indrets on s’havien establert els bizantinsal final del segle vi, i quin territori abastava el regne visigot.

Sap qui eren els visigots i on i com van viure.

3

Conèixer els territoris que ocupava l’Imperi bizantí iles seves



1, 3, 4, 5, 8, 12, 13, 14 15

Activitat 5: A partir d’un mapa iun cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes

Coneix els territoris que ocupava l’Imperi bizantí i les seves principals característiques.

3

principals característiques.


indicades a la llegenda; escriu el nom de quatre ciutats bizantines importants, dues dela península d’Anatòlia i dues de la península Balcànica; explica fins quan va existir l’Imperi bizantí i quin fet històric en marca la desaparició.

Conèixer els orígens i el procés d’expansió de l’islam i les característiquesde la mesquita com a lloc d’oració.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió cultural i artística8, 9, 10



1, 2, 3, 4, 5, 8, 12, 13, 14 15, 16

Activitat 6. Expressió oral: Busca informació i duu a terme una exposició i un debatsobre l’islam: característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents.

Coneix els orígens i el procés d’expansió de l’islam i les característiques de la mesquita com a lloc d’oració.

3

Conèixer la formació, l'organització i la dissolució del’Imperi carolingi.




1, 3, 4, 5, 8, 12, 13, 14 15

Activitats finals 16. La forma de govern: Completa un quadre comparatiu de l’organització política del món islàmic i la de l’Imperi carolingi.

Coneix la formació, l'organització i la dissolució de l’Imperi carolingi.

3

orientacions metodològiques

La unitat comença explicant els inicis de l’edat mitjana. En primer lloc, s’estudia el procés de fragmentació de l’Imperi romà d’Occident i l’aparició dels primers regnes germànics. Es posa el focusprecisament en l’anàlisi de la vida quotidiana en un llogaret germànic. Ja en el cas concret de la península Ibèrica, s’estudia qui eren els visigots i on i com van viure. A continuació, s’estudia l’Imperi bizantí i, tot seguit, els altres grans blocs del món medieval primigeni: el món islàmic, amb el seu fulgurant procés d’expansió, i, finalment, l’Imperi carolingi.

materials curriculars I ALTRESrecursos didàctics

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria.Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria.Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.Atles.

AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Analitza la vida quotidiana en un llogaret germànic.

atenció a la diversitatActivitats de reforç proposades a la guia didàctica.Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.Activitats digitals.

pla de foment de la lectura Comprensió lectora dels textos de la unitat.

ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en el procés de dissolució de l’Imperi romà d’Occident, es proposa la lectura del llibre o veure la primera de les dues pel·lícules que es recomanen al final de la unitat.

ÚS de les tacActivitats i recursos digitals per a aquesta unitat.Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de

l’alumne i de la guia didàctica.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ

INDICADORSNIVELLS D’ADQUISICIÓ

QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)

Coneix el procésde sorgiment dels principals regnes germànics i analitza la vida quotidiana en unllogaret germànic.

Busca informació sobre la tomba de Teodoric i la descriu tenint en compteels aspectes següents: material, estructura (planta inferior i planta superior) i decoració exterior.A continuació, descriu a grans trets les característiques principals d’un llogaret germànic i les activitats que es feien dins del poblat i al seu voltant.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació sobre la tomba de Teodoric i la descriu tenint en compteels aspectes següents: material, estructura (planta inferior i planta superior) i decoració exterior.A continuació, descriu a grans trets les característiques principals d’un llogaret germànic i les activitats que es feien dins del poblat i al seu voltant.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Busca informació sobre la tomba de Teodoric i la descriu tenint en compte els aspectes següents: material, estructura (planta inferior i planta superior) i decoració exterior.A continuació, descriu a grans trets les característiques principals d’un llogaret germànic i les activitats que es feien dins del poblat i al seu voltant.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Sap qui eren els visigots i on i com van viure.

A partir d’un mapa, assenyala quin itinerari van seguir els visigots fins a instal·lar-se a Toledo; els territoris que va conquerir Leovigild; els indrets on s’havien establert els bizantins al final del segle vi, i quin territori abastava el regne visigot.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir d’un mapa, assenyala quin itinerari van seguir els visigots fins a instal·lar-se a Toledo; els territoris que va conquerir Leovigild; els indrets on s’havien establert els bizantins al final del segle vi, i quin territori abastava el regne visigot.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir d’un mapa, assenyala quin itinerari van seguir els visigots fins a instal·lar-se a Toledo; els territoris que va conquerir Leovigild; els indrets on s’havien establert els bizantins al final del segle vi, i quin territori abastava el regne visigot.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els territoris que ocupava l’Imperi bizantí i les seves principals característiques.

A partir d’un mapa i un cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes indicades a la llegenda; escriu el nomde quatre ciutats bizantines importants, dues de la península d’Anatòlia i dues de la península Balcànica; explica fins quan va existirl’Imperi bizantí i quin fet històric en

A partir d’un mapa i un cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes indicades a la llegenda; escriu el nomde quatre ciutats bizantines importants, dues de la península d’Anatòlia i dues de la península Balcànica; explica fins quan va existirl’Imperi bizantí i quin fet històric en

A partir d’un mapa i un cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes indicadesa la llegenda; escriu el nom de quatre ciutats bizantines importants, dues de lapenínsula d’Anatòlia i dues de la península Balcànica; explica fins quan va existir l’Imperi bizantí i quin fet històric en marca la desaparició.

marca la desaparició. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

marca la desaparició. Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els orígens i el procés d’expansió de l’islam i les característiques de la mesquita com a lloc d’oració.

Busca informació i duu a terme una exposició i un debat sobre l’islam: característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació i duu a terme una exposició i un debat sobre l’islam: característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents.Ho fa de manera clara i coherent, però amb alguns dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació i duu a terme una exposició i un debat sobre l’islam: característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents.Ho fa de manera clara i coherent, sensedubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la formació, organització i dissolució de l’Imperi carolingi.

Completa un quadre comparatiu de l’organització política del món islàmici la de l’Imperi carolingi.

Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Enumera els elements principals d’unmapa i quina informació aporten els principals símbols, i explica els tipus de mapes que hi ha.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Enumera els elements principals d’un mapa i quina informació aporten els principals símbols, i explica els tipus de mapes que hi ha.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 5: Suficient; 6 a 10: Notable; 11 a 15: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 15) TOTAL :______________

Unitat: 2 Títol: La societat feudal TEMPORALITZACIÓ Segona, tercera i quarta setmanes d’octubre.


UnitatCompetències

de l’àmbit de lesciències socials


Contingutsclau

Activitatsd’aprenentatge Criteris d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Conèixer el procés de divisió de l’Imperi carolingi ila segona onada d’invasions bàrbares.

Dimensió històrica1, 2

Competència social i ciutadanaCompetència digital.


1, 3, 4 Activitat 2: Busca informació sobre els estats constituïts a Europa pels normands i elabora un petit informe sobre cada un.

Coneix el procés de divisió de l’Imperi carolingi i la segona onada d’invasions bàrbares.

3

Conèixer l’origen i l’organització del món feudal.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió ciutadana11, 12, 13

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística iaudiovisual.


1, 4, 6,8, 9

Claus per estudiar: Explica quan i per què va sorgir el feudalisme, què era el feu i quina era la seva importància.

Coneix l’origen i l’organització del món feudal.

3

Conèixer i caracteritzar el paper del clergat dins la societat estamental.




1, 4, 8,9

Activitat 4: Busca informació complementària sobre les feines que feien els monjos als monestirs i redacta un text descriptiu sobre els horaris que seguien i les feines que feien.

Coneix i caracteritza el paper del clergat dins la societat estamental.

3

Conèixer i caracteritzar el paper de la noblesa dins la societat estamental.




1, 4, 8,9

Activitat 6: A partir d’un textanònim del segle xii sobre les croades, assenyala l’element comú i les raons particulars de la participacióde cadascú indicades al text..

Coneix i caracteritza el paper de la noblesa dins lasocietat estamental.

3

Conèixer i caracteritzar el paper dels camperols dins

Dimensió històrica1, 2, 4

Competència social i ciutadana

1, 4, 8,9

Activitat 8: D’acord amb la il·lustració del llibre de

Coneix i caracteritza el paper dels camperols dins

3

la societat estamental. Dimensió ciutadana11, 12, 13

Competència comunicativa lingüística iaudiovisual.


l’alumnat, descriu els elements de la llar camperola i explica la funció dels diferents espais,la raó per la qual la tècnica del guaret era tan poc productiva i qui s’encarregava de les feinesagrícoles.

la societat estamental.

Descriure i distingir les característiques principals de l’arquitectura, l’esculturai la pintura romàniques i reconèixer els elements simbòlics d’una portalada romànica.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió cultural iartística8, 9, 10


Competència artística i cultural



1, 2, 12, 13,14, 15

Activitat 10: Consulta la pàgina web de la Real Col·legiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pintures del panteó.

Descriu i distingeix les característiques principals de l’arquitectura, l’esculturai la pintura romàniques i reconeix els elements simbòlics d’una portalada romànica.

3


En primer lloc, la unitat aborda la divisió de l’Imperi carolingi i la inseguretat provocada per les segones invasions bàrbares. Tot seguit, es tracta l’organització del món feudal i la seva societat, detipus estamental. En aquest context, s’analitza en primer lloc el paper del clergat; segonament, la funció de la noblesa, i, en tercer lloc, la situació dels camperols. La unitat es clou amb una breu explicació sobre l’arquitectura, l’escultura i la pintura romàniques, que inclou l’anàlisi dels elements simbòlics d’una portalada romànica.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Reconeix els elements simbòlics d’una portalada romànica.



ALTRES ACTIVITATS

Per aprofundir en l’estudi de l’art romànic, es recomana la visita d’algun museu o monument representatiu d’aquest estil: MNAC, Museu de Lleida, Museu Diocesà de Solsona, Museu Episcopalde Vic, monestir de Santa Maria de Ripoll, claustres de Sant Cugat del Vallès, de la catedral de Girona o la de Tarragona, etc.

Ús de les TAC Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de



INDICADORS

NIVELLS D’ADQUISICIÓQUALIFIC

ACIÓ

(màxim 3)


Coneix el procés de divisió de l’Imperi carolingi i la segona onada d’invasions bàrbares.

Busca informació sobre els estats constituïtsa Europa pels normands i elabora un petit informe sobre cada un.El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació sobre els estats constituïts a Europa pels normands i elabora un petit informe sobre cada un.El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Busca informació sobre els estats constituïts a Europa pels normands i elabora un petit informe sobre cada un.El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’origen i l’organització del món feudal.

Explica quan i per què va sorgir el feudalisme, què era el feu i quina era la sevaimportància.Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.

Explica quan i per què va sorgir el feudalisme, què era elfeu i quina era la seva importància.Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia.

Explica quan i per què va sorgir el feudalisme, què era el feu i quina era la seva importància.Ho duu a terme de manera clara, fluida i sense faltes d'ortografia.

Coneix i caracteritza el paper del clergat dins la societat estamental.

Busca informació complementària sobre les feines que feien els monjos als monestirs i redacta un text descriptiu sobre els horaris que seguien i les feines que feien.El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació complementària sobre les feines que feien els monjos alsmonestirs i redacta un text descriptiu sobre els horaris que seguien i les feines que feien.El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Busca informació complementària sobre les feines que feien els monjos als monestirs i redacta un text descriptiu sobre els horaris que seguien i les feines que feien.El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix i caracteritza el paper de la noblesa dins lasocietat

A partir d’un text anònim del segle xii sobre les croades, assenyala l’element comú i les raons particulars de la participació de cadascú indicades al text.

A partir d’un text anònim del segle xii sobre les croades, assenyala l’element comú i lesraons particulars de la participació de cadascú

A partir d’un text anònim del segle xii sobre les croades, assenyala l’element comú i les raons particulars de la participacióde cadascú indicades al text.

estamental. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

indicades al text.Ho fa de manera clara i coherent, però amb algun dubte i faltes d’ortografia.

Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix i caracteritza el paper dels camperols dinsla societat estamental.

D’acord amb la il·lustració del llibre de l’alumnat, descriu els elements de la llar camperola i explica la funció dels diferents espais, la raó per la qual la tècnica del guaret era tan poc productiva i qui s’encarregava de les feines agrícoles.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

D’acord amb la il·lustració del llibre de l’alumnat, descriu els elements de la llar camperola iexplica la funció dels diferents espais, la raó per la qual la tècnica del guaret era tan poc productiva i qui s’encarregava de les feines agrícoles.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

D’acord amb la il·lustració del llibre de l’alumnat, descriu els elements de la llar camperola i explica la funció dels diferents espais, la raó per la qual la tècnica del guaret era tan poc productiva i qui s’encarregava de les feines agrícoles.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Descriu i distingeix les característiques principals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura romàniques, i reconeix els elements simbòlics d’unaportalada romànica.

Consulta la pàgina web de la Real Col·legiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pintures del panteó.Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.

Consulta la pàgina web de la Real Col·legiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pintures del panteó.Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia

Consulta la pàgina web de la RealCol·legiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pintures del panteó.Ho duu a terme de manera original, clara i fluida i sense faltesd'ortografia.


Unitat: 3 Títol: El ressorgiment de les ciutats TEMPORALITZACIÓ Tres primeres setmanes de novembre.


Unitat

Competències de l’àmbit

de lesciènciessocials


Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Conèixer les causes i el desenvolupament del cicle deprosperitat econòmica i crisis dels segles xiii i xiv.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 6, 8, 9

Activitat 2: A partir del mapa i l’esquema donatsal llibre de l’alumnat, situa geogràficament l’àrea comercial controlada per la Hansa, indicael nom de les principals fires comercials i assenyala les causes fonamentals de la crisi demogràfica del segle xiv.

Coneix les causes i el desenvolupament del ciclede prosperitat econòmica icrisis dels segles xiii i xiv.

3

Conèixer les raons de la puixança de les ciutats i la seva composició social.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència digital.Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 6, 8, 9

Activitat 4. Utilitza les TIC: Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històrica d’una ciutat amb un passat medieval, en localitza el plànol urbà actual, identifica la zona de muralles medievals i dibuixa sobre el traçat dels carrers actuals el perímetre medieval. A continuació, elabora una fitxa de la ciutat triada durant l’època medieval: localització, extensió, nombred’habitants, barris, etc.

Coneix les raons de la puixança de les ciutats i laseva composició social.

3

Comprendre elsistema d’organització de la producció artesana a les ciutats i el concepte i el

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència d’aprendre a

1, 4, 8, 9 Activitats finals 21: Completa la taula amb les característiques de les diferents categories professionals d’artesans.

Comprèn el sistema d’organització de la producció artesana a les ciutats i el concepte i el funcionament dels gremis.

3

funcionament dels gremis.

aprendre.

Comprendre elprocés de reforçament del poder reial amb l’aparició de noves institucions, com els parlaments i nous conflictesentre regnes.

Dimensió històrica1, 2, 3, 4Dimensió ciutadana11


1, 3, 4, 8, 9

Activitats finals 23. Explica com van aconseguirels monarques neutralitzar el poder de la noblesa, tenint en compte diversos aspectes, com ara el creixement de les ciutats i la constitució de parlaments, entre d’altres.

Comprèn el procés de reforçament del poder reial amb l’aparició de noves institucions com els parlaments i nous conflictes entre regnes.

3

Saber com es van formar i com s’organitzavenles primeres universitats europees.

Dimensió històrica1, 2, 3, 4Dimensió cultural i artística8, 10


1, 3, 4, 8, 9

Activitat 13. Busca informació sobre les universitats europees medievals i redacta un text d’unes trenta línies sobre el seu origen i funció social.

Sap com es van formar i com s’organitzaven les primeres universitats europees.

3

Descriure i distingir les característiques principals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura gòtiques, i comparar escultures gòtiques.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió cultural i artística8, 9. 10

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència artísticai culturalCompetència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 12, 13, 14, 15

Activitat 16. Completa la descripció de tres escultures gòtiques de la Verge Maria. Assenyala les similituds i les diferències entre les tres escultures. Cerca la imatge d’una mare de Déu romànica i compara les característiquesdels dos estils. Busca informació a les pàgines web del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu Episcopal de Vic per argumentar si és probable que dues de les figures gòtiques fossin realitzades per un mateix taller.

Descriu i distingeix les característiques principals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura gòtiques, i compara escultures gòtiques.

3


La prosperitat econòmica del segle xiii i les crisis del segle xiv són el primer tema que es tracta en la unitat, seguit per l’anàlisi del desenvolupament de les ciutats abans i al llarg del període indicat. L’organització de la producció artesana a les ciutats, amb la implantació dels gremis, ocupa un apartat específic en la unitat, que després se centra en l’enfortiment del poder reial com a resultat del pes creixent de les ciutats en l’economia, i en l’aparició de les universitats com a escoles urbanes de formació superior. La unitat es tanca amb una anàlisi de l’art urbà medieval per excel·lència, el gòtic.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Compara escultures.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en l’estudi de l’art gòtic, es recomana la visita d’algun museu o monument representatiu d’aquest estil: MNAC, Museu de Lleida, Museu Episcopal de Vic, seu de Manresa, Seu Vella de Lleida, catedrals de Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, etc.

ÚS de les tac Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de



INDICADORS NIVELLS D’ADQUISICIÓ QUALIFICACI

Ó

(màxim3)


Coneix les causes i el desenvolupament del cicle de prosperitat econòmica i crisis dels segles xiii i xiv.

A partir del mapa i l’esquema donats alllibre de l’alumnat, situa geogràficament l’àrea comercial controlada per la Hansa, indica el nom de les principals fires comercials i assenyala les causes fonamentals de la crisi demogràfica del segle xiv.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir del mapa i l’esquema donats al llibre de l’alumnat, situa geogràficament l’àrea comercial controlada per la Hansa, indica el nomde les principals fires comercials i assenyala les causes fonamentals de la crisi demogràfica del segle xiv.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir del mapa i l’esquema donats al llibre de l’alumnat, situa geogràficament l’àrea comercial controlada per la Hansa, indica el nom de les principals fires comercials i assenyala les causesfonamentals de la crisi demogràfica del segle xiv.Ho fa correctament, sense dubtesni faltes d’ortografia.

Coneix les raons de la puixança de les ciutats i la seva composició social.

Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històrica d’una ciutat amb un passat medieval, en localitza el plànol urbà actual, identifica la zona de muralles medievals i dibuixa sobre el traçat dels carrers actuals el perímetre medieval. A continuació, elabora una fitxa de la ciutat triada durant l’època medieval: localització, extensió, nombre d’habitants, barris, etc.Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.

Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històrica d’una ciutat amb unpassat medieval, en localitza el plànol urbà actual, identifica la zona de muralles medievals i dibuixa sobre el traçat dels carrers actuals el perímetremedieval. A continuació, elabora una fitxa de la ciutat triada durant l’època medieval: localització, extensió, nombre d’habitants, barris, etc.Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia.

Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històrica d’una ciutat amb un passat medieval, en localitza el plànol urbà actual, identifica la zona de muralles medievals i dibuixa sobre el traçat dels carrers actuals el perímetre medieval. A continuació, elabora una fitxa de la ciutat triada durant l’època medieval: localització, extensió, nombre d’habitants, barris, etc.Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltesd'ortografia.

Comprèn el Completa una taula amb les Completa una taula amb les Completa una taula amb les

sistema d’organització de la producció artesana a les ciutats i el concepte i el funcionament dels gremis.

característiques de les diferents categories professionals d’artesans. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

característiques de les diferents categories professionals d’artesans. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

característiques de les diferents categories professionals d’artesans. Ho fa correctament, sense dubtesni faltes d’ortografia.

Comprèn el procés de reforçament del poder reial amb l’aparició de noves institucions comels parlaments i nous conflictes entre regnes.

Explica com van aconseguir els monarques neutralitzar el poder de la noblesa, tenint en compte diversos aspectes, com ara el creixement de lesciutats i la constitució de parlaments, entre d’altres.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica com van aconseguir els monarques neutralitzar el poder de la noblesa, tenint en compte diversos aspectes, com ara el creixement de les ciutats i la constitució de parlaments, entre d’altres.Ho fa de manera clara i coherent, o amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica com van aconseguir els monarques neutralitzar el poder de la noblesa, tenint en compte diversos aspectes, com ara el creixement de les ciutats i la constitució de parlaments, entre d’altres.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Sap com es vanformar i com s’organitzaven les primeres universitats europees.

Busca informació sobre les universitatseuropees medievals i redacta un text d’unes trenta línies sobre el seu origen i funció social.

El text és bastant complet, clar i coherent, però amb dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació sobre les universitats europees medievals i redacta un text d’unes trenta línies sobre el seu origen i funció social.

El text és complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Busca informació sobre les universitats europees medievals i redacta un text d’unes trenta línies sobre el seu origen i funció social.

El text és original, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Descriu i distingeix les característiques principals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura gòtiquesi compara escultures gòtiques.

Completa la descripció de tres escultures gòtiques de la Verge Maria. Assenyala les similituds i les diferències entre les tres escultures. Cerca la imatge d’una mare de Déu romànica i compara les característiques dels dos estils. Busca informació a les pàgines web del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu Episcopal de Vic per argumentar si és probable que dues de

Completa la descripció de tres escultures gòtiques de la Verge Maria.Assenyala les similituds i les diferències entre les tres escultures. Cerca la imatge d’una mare de Déu romànica i compara les característiques dels dos estils. Buscainformació a les pàgines web del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu Episcopal de Vic per argumentar si és probable que dues

Completa la descripció de tres escultures gòtiques de la Verge Maria. Assenyala les similituds i les diferències entre les tres escultures. Cerca la imatge d’una mare de Déu romànica i compara les característiques dels dos estils. Busca informació a les pàgines web del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu Episcopal de Vic per argumentar

les figures gòtiques fossin realitzades per un mateix taller.Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.

de les figures gòtiques fossin realitzades per un mateix taller.Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia.

si és probable que dues de les figures gòtiques fossin realitzadesper un mateix taller.Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltesd'ortografia.


Unitat: 4 Títol: Al-Andalus TEMPORALITZACIÓ Quarta setmana de novembre i tres setmanes de desembre.

OBJECTIUS

COMPETÈNCIES AVALUACIÓ

Unitat

Competències del’àmbitde les

ciènciessocials

Competències bàsiques Contingutsclau Activitats d’aprenentatge Criteris

d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Conèixer lesprincipals etapes de lahistòria s'al-Àndalus



1, 3, 4 Activitat 1. Interpreta la línia deltemps: A partir de la línia del temps donada al llibre de l’alumnat, indica quina diferència hi havia entre els emirats i el califat, què eren les taifes, el nom dels imperis nord-africans i qui va conquerir el regne de Granada.

Coneix les principals etapesde la història s'al-Àndalus

3

Distingir els trets definitoris de l’economia andalusina.



1, 3, 4 Activitat 3. Interpreta el dibuix: Descriu l’estructura de la ciutat musulmana i explica la funció dels diferents espais i edificis.

Distingeix els trets definitoris de l’economia andalusina.

3

Conèixer lescaracterístiques principals dela societat andalusina.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió ciutadana11, 13


1, 3, 8, 11 Activitats finals 24: Explica les diferències socials, ètniques i religioses s'al-Àndalus

Coneix les característiques principals de la societat andalusina.

3

Descriure i distingir les característiq



1, 3, 4, 12, 13, 14 15

Activitat 5. Utilitza les TIC: Visita l'Abraham a través de la pàgina del patronat de

Descriu i distingeix les característiques

3

ues principals dela cultura, l’art i l’arquitectura, s'al-Àndalus

Dimensió cultural i artística8, 9, 10

Competència digital.Competència d’aprendre a aprendre.

l'Abraham i del GeGeneralife: http://www.alhambra-patronato.es/index.php/Mensaje-de-Bienvenida/1321/0/. N’escull un espai i el descriu.

principals de la cultura, l’art i l’arquitectura, s'al-Àndalus

Conèixer i valorar l’aportació andalusina a la ciència ila medicina icrear una línia de temps.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió cultural i artística8, 9, 10


1, 3, 4, 15 Activitat 9. Fes-ho així: Dibuixa una línia del temps amb el nom dels científics més importants s'al-Àndalus i el títol de les obres més representatives.

Coneix i valora l’aportació andalusina a la ciència i la medicina i crea una línia de temps.

3

Conèixer i valorar la influència islàmica a Catalunya.

Dimensió històrica1, 2, 3, 4


1, 3, 4, 8, 9 Activitat 10. Utilitza les TIC: Consulta la galeria multimèdia de la pàgina de la Generalitat de Catalunya Els musulmans a Catalunya i el capítol «D’islàmica a carolina», de la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona De Bàrcino a BCN, i elabora un petit treball sobre la presència dels musulmans a Catalunya.

Coneix i valora lainfluència islàmica a Catalunya.

3


La unitat comença repassant les diferents etapes de la història s'al-Àndalus A continuació, descriu les característiques de l’economia i l’estructura social andalusines, per passar a analitzar els aspectes més rellevants de la ciència, l’art i la cultura s'al-Àndalus, amb un petit apartat sobre la cultura andalusina de l’aigua i els jardins. Per acabar, s’estudia la influència de l’islam a la Catalunya medieval.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Crea una línia de temps.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en les relacions entre el món musulmà i la Catalunya medieval, es proposa veure lapel·lícula Daniya, el jardí de l’harem (1987), de Carles Mira.





QUALIFICACIÓ(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Coneix les principals etapes de la història s'al-Àndalus

A partir de la línia del temps donada al llibre de l’alumnat, indica quina diferència hi havia entre elsemirats i el califat, què erenles taifes, el nom dels imperis nord-africans i qui va conquerir el regne de Granada.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé ambdubtes i faltes d’ortografia.

A partir de la línia del tempsdonada al llibre de l’alumnat, indica quina diferència hi havia entre els emirats i el califat, què eren les taifes, el nom dels imperis nord-africans i qui va conquerir el regne de Granada.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir de la línia del temps donada al llibre de l’alumnat, indica quina diferència hi havia entre els emirats i el califat, què eren les taifes, el nom dels imperis nord-africans i qui va conquerir el regne de Granada.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Distingeix els trets definitoris de l’economia andalusina.

Descriu l’estructura de la ciutat musulmana i explica la funció dels diferents espais i edificis.Ho duu a terme de manera bastant clara, amb algun dubte i amb algunes faltes d’ortografia.

Descriu l’estructura de la ciutat musulmana i explica la funció dels diferents espais i edificis.Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia.

Descriu l’estructura de la ciutat musulmana i explica la funció dels diferents espais i edificis.Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia.

Coneix les característiques principals de la societat andalusina.

Explica les diferències socials, ètniques i religiosess'al-ÀndalusHo duu a terme de manera bastant clara, amb algun dubte i amb algunes faltes d’ortografia.

Explica les diferències socials, ètniques i religioses s'al-ÀndalusHo duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia.

Explica les diferències socials, ètniques ireligioses s'al-ÀndalusHo duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia.

Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura, l’art i l’arquitectura, s'al-Àndalus

Visita l'Abraham a través de la pàgina del patronat del'Abraham i del Generalife:http://www.alhambra-patronato.es/index.php/Mensaje-de-Bienvenida/1321/0/. N’escull un espai i el descriu.Ho duu a terme de manera bastant clara, amb algun dubte i amb algunes faltes d’ortografia.

Visita l'Abraham a través dela pàgina del patronat de l'Abraham i del Generalife: http://www.alhambra-patronato.es/index.php/Mensaje-de-Bienvenida/1321/0/.N’escull un espai i el descriu.Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia.

Visita l'Abraham a través de la pàgina del patronat de l'Abraham i del Generalife: http://www.alhambra-patronato.es/index.php/Mensaje-de-Bienvenida/1321/0/. N’escull un espai i el descriu.Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia.

Coneix i valora l’aportació andalusina a la ciència i la medicina.

Dibuixa una línia del tempsamb el nom dels científics més importants s'al-Àndalus i el títol de les obres més representatives.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé ambdubtes i faltes d’ortografia.

Dibuixa una línia del temps amb el nom dels científics més importants s'al-Àndalusi el títol de les obres més representatives.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Dibuixa una línia del temps amb el nom dels científics més importants s'al-Àndalus i el títol de les obres més representatives.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix i valora la influència islàmica a Catalunya.

Consulta la galeria multimèdia de la pàgina de la Generalitat de Catalunya Els musulmans a Catalunyai el capítol «D’islàmica a carolina», de la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona De Bàrcino a BCN, i elabora un petit treball sobre la presència dels musulmans a Catalunya.El text és bastant complet,

Consulta la galeria multimèdia de la pàgina de la Generalitat de Catalunya Els musulmans a Catalunya i el capítol «D’islàmica a carolina», de la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona De Bàrcino a BCN, i elabora un petit treball sobrela presència dels musulmansa Catalunya.El text és força complet,

Consulta la galeria multimèdia de la pàgina de la Generalitat de Catalunya Els musulmans a Catalunya i el capítol «D’islàmica a carolina», de la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona De Bàrcino aBCN, i elabora un petit treball sobre la presència dels musulmans a Catalunya.El text és clar i coherent, sense dubtes nifaltes d’ortografia

clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 6: Suficient; 7 a 12: Notable; 13 a 18: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 18) TOTAL : ______________

Unitat: 5 Títol: Els regnes cristians d’HispàniaTEMPORALITZACIÓ Segona, tercera i quarta setmanes de gener.

OBJECTIUS


Unitat


ciènciessocials

Competències bàsiques Contingutsclau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Situar els nuclis de resistència cristiana als invasors musulmansi conèixer-ne els inicis.



1, 2, 3, 9 Activitats finals 15: Elabora una línia del temps sobre l’evolució del regne asturià i lleonès entre els segles viii i xi.

Situa els nuclis de resistència cristiana als invasors musulmans i en coneix els inicis.

3

Conèixer l’evolució històrica i les principals característiques del regne de Castella.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència digitalCompetència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 3, 8 Activitat 3: A partir de les imatges del llibre de l’alumnat, busca informació sobre el rei Ferran III de Castella i en redacta una petita biografia i argumenta quin era el producte de les ovelles que donava uns beneficis més alts.

Coneix l’evolució històrica i les principals característiques del regne de Castella.

3

Conèixer laMarca Hispànica i els inicis històrics deCatalunya,



1, 3, 8, 9 Activitat 6. Utilitza els mapes ila línia del temps del llibre de l’alumnat per explicar: quina zona dels Pirineus ocupava elregne de Navarra; de qui es van independitzar els

Coneix la Marca Hispànica i els inicis històrics de Catalunya, Aragó i Navarra.

3

Aragó i Navarra.

navarresos; l’evolució de les diferents unions i separacionsque hi va haver entre Navarrai Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar la resta de comtats catalans.

Comprendre el procés d’avenç dels regnescristians peninsularscap al sud ila convivència de tres cultures i religions al seu si.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència digitalCompetència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 3, 4, 8, 9, 16

Activitat 9. Utilitza les TIC: Consulta la pàgina http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/lacarra/cortesmedievales_indice.htmi elabora un treball sobre la diferència entre les Corts de Castella i les de la Corona d’Aragó.

Comprèn el procés d’avenç dels regnes cristians peninsulars cap al sud i la convivència detres cultures i religions al seu si.

3

Descriure i distingir lescaracterístiques principals de l’art medieval peninsular iinterpretar un edifici.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència digitalCompetència artística i culturalCompetència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 12, 13, 14

Activitat 33. Utilitza les TIC: Busca imatges de les obres d’estil mudèjar assenyalades en el mapa del llibre de l’alumnat i elabora un catàleg fotogràfic amb la fitxa corresponent per a cada fotografia.

Descriu i distingeix les característiques principals de l’art medieval peninsular i interpreta un edifici.

3


El primer punt de la unitat es dedica a l’estudi dels nuclis de resistència cristiana als invasors musulmans, que s’estudien a continuació amb més detall, començant pel regne de Castella, seguit de la Marca Hispànica i els regnes i comtats pirinencs. Posteriorment, la unitat aborda l’avenç dels regnescristians cap al sud i la convivència entre les diferents cultures i religions als regnes cristians peninsulars. La unitat acaba amb l’estudi de les manifestacions més importants de l’art peninsular i amb la interpretació detallada d’un dels seus edificis emblemàtics.


Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria.Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria.Activitats i recursos digitals per aquesta unitat.Atles.

AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Interpreta un edifici.



ALTRES ACTIVITATS

Per aprofundir en la història i cultura de la Castella del segle xiv, es proposa la lectura d’algun dels contes del recull El conde Lucanor (c. 1335), de don Juan Manuel, com ara el conte XI, «De lo que aconteció a un deán de Santiago con don Illán, gran maestro que moraba en Toledo», adaptat per Jorge Luis Borges amb el títol «El brujo postergado», a Historia universal de la infamia (1935).





QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Situa els nuclis de resistència cristiana als invasors musulmans i en coneix els inicis.

Elabora una línia del tempssobre l’evolució del regne asturià i lleonès entre els segles viii i xi.Ho fa correctament, amb alguna omissió, dubtes i faltes d’ortografia.

Elabora una línia del tempssobre l’evolució del regne asturià i lleonès entre els segles viii i xi.Ho fa correctament, amb escasses omissions, dubtes o faltes d’ortografia.

Elabora una línia del tempssobre l’evolució del regne asturià i lleonès entre els segles viii i xi.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix l’evolució històrica iles principals característiques del regne de Castella.

A partir de les imatges del llibre de l’alumnat, busca informació sobre el rei Ferran III de Castella i en redacta una petita biografiai argumenta quin era el producte de les ovelles quedonava uns beneficis més alts.Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.

A partir de les imatges del llibre de l’alumnat, busca informació sobre el rei Ferran III de Castella i en redacta una petita biografiai argumenta quin era el producte de les ovelles quedonava uns beneficis més alts.Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia.

A partir de les imatges del llibre de l’alumnat, busca informació sobre el rei Ferran III de Castella i en redacta una petita biografiai argumenta quin era el producte de les ovelles quedonava uns beneficis més alts.Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia.

Coneix la Marca Hispànica i els inicis històrics de Catalunya, Aragó i Navarra.

Utilitza els mapes i la línia del temps del llibre de l’alumnat per explicar: quina zona dels Pirineus ocupava el regne de Navarra; de qui es van independitzar els navarresos; l’evolució de les diferents unions i separacions que hi va haver entre Navarra i



Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar la resta de comtats catalans. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar la resta de comtats catalans. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar la resta de comtats catalans. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn el procés d’avençdels regnes cristians peninsulars cap al sud i la convivència de tres cultures i religions al seu si.

Consulta la pàgina http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/lacarra/cortesmedievales_indice.htm i elabora un treball sobre la diferència entre les Corts de Castella i les de la Corona d’Aragó.El text és bastant complet, clar i coherent però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Consulta la pàgina http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/lacarra/cortesmedievales_indice.htm i elabora un treball sobre la diferència entre les Corts de Castella i les de la Corona d’Aragó.El text és complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Consulta la pàgina http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/lacarra/cortesmedievales_indice.htm i elabora un treball sobre la diferència entre les Corts de Castella i les de la Corona d’Aragó.El text és original, complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Descriu i distingeix les característiques principals de l’art medieval peninsulari interpreta un edifici.

Busca imatges de les obres d’estil mudèjar assenyalades en el mapa del llibre de l’alumnat i elabora un catàleg fotogràfic amb la fitxa corresponent per a cada fotografia.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Busca imatges de les obres d’estil mudèjar assenyalades en el mapa del llibre de l’alumnat i elabora un catàleg fotogràfic amb la fitxa corresponent per a cada fotografia.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Busca imatges de les obres d’estil mudèjar assenyalades en el mapa del llibre de l’alumnat i elabora un catàleg fotogràfic amb la fitxa corresponent per a cada fotografia.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


Unitat: 6 Títol: La Catalunya medievalTEMPORALITZACIÓ Febrer i primera setmana de març.




Competències bàsiques Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris

d’avaluació

Nivelld’assoliment

Conèixer el procés de formació dels comtats catalans.



1, 2, 3, 4, 9

Activitat 1. Interpreta el mapa: A partir del mapa del llibre de l’alumnat, explica quants comtats catalans hi havia i quin dels comtatsva aglutinar la resta.

Coneix el procésde formació dels comtats catalans.

3

Comprendre com esva produir l’hegemonia del Casal de Barcelona iles formes de vida a la Catalunya Vella.



1, 2, 3, 4, 9

Activitat 3: Després de llegir un fragment del Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus, explica a quins fets històrics es refereix l’obra.

Comprèn com esva produir l’hegemonia del Casal de Barcelona i les formes de vida a la Catalunya Vella.

3

Descriure i distingir les característiques principals de la cultura i l’art romàniccatalans.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència artística i culturalCompetència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 12, 13, 14

Activitat 5: Descriu l’escena de l’absis de Santa Maria de Taüll que apareix al llibre de l’alumnat i assenyala el seu valor simbòlic.

Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura i l’art catalans del període gòtic.

3

Saber com es va formar la Corona d’Aragó.



1, 2, 3, 4, 9

Activitat 7. A la vista de la línia del temps del llibre de l’alumnat, explicaquan es va produir la unió dinàstica del Casal de Barcelona amb el regne d’Aragó; de qui era fill Alfons Iel Cast; i quina relació hi ha entre la presa de Tortosa i de Lleida i l’establiment de monestirs, com el

Sap com es va formar la Coronad’Aragó.

3

de Poblet.Conèixer les principals fites de l’expansió territorial de la Corona d’Aragó.



1, 2, 3, 4, 9

Activitat 8. Interpreta el mapa: Utilitza el mapa del llibre de l’alumnat per explicar fins on va arribar la influència catalanoaragonesa a Occitània. Després, busca informació sobre elsducats d’Atenes i Neopàtria i redacta un text breu sobre la seva història i explica qui eren els almogàvers. Per acabar, assenyala qui va incorporar el regne de Nàpolsa la Corona d’Aragó.

Coneix les principals fites de l’expansió territorial de la Corona d’Aragó.

3

Identificar i descriureles institucions de govern de la Coronad’Aragó.



1, 2, 3, 8, 9

Activitat 10. Interpreta l’organigrama: Basant-se en l’organigrama del llibre de l’alumnat,respon les següents qüestions: Qui presidia les Corts? Quines eren les funcions de les Corts? Què era la Diputació del General? Qui integrava aquest organisme?

Identifica i descriu les institucions de govern de la Corona d’Aragó.

3

Conèixer les crisis dels segles xiv i xv i els conflictes del segle xv.

Dimensió històrica1, 2, 3, 4Dimensió ciutadana11, 13


1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10

Activitats finals 25: Busca informacióper completar un quadre sinòptic sobre les guerres remences.

Coneix les crisis dels segles xiv i xv i els conflictesdel segle xv.

3

Identificar les característiques de l’economia i la societat catalanes medievals.



1, 2, 3, 6, 8, 9, 10

Activitat 13. Comprensió lectora: Basant-se en el requadre de text delllibre de l’alumnat, descriu les característiques generals de la societat catalana del segle xiii i la visió que té l’autora del text sobre el segle esmentat.

Identifica les característiques de l’economia i la societat catalanes medievals.

3

Descriure i distingir les característiques principals de la cultura i l’art catalans del període gòtic.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència artística i culturalCompetència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 12, 13, 14

Activitats finals 23. Exposa les característiques més importants de l’arquitectura gòtica catalana i en cita dos exemples, un d’arquitecturacivil i un altre de religiosa.


3


La unitat comença explicant com es van formar els comtats catalans i, d’entre aquests, el paper hegemònic del Casal de Barcelona, que seria clau en el naixement de la Corona d’Aragó. Tot seguit, s’aborda el procés d’expansió territorial de la Corona d’Aragó i, després, les característiques de les seves institucions de govern. El següent apartat es dedica a les causes, curs i conseqüències de les crisis i conflictes dels segles xiv i xv. S’expliquen a continuació els aspectes essencials de l’economiai la societat de la Catalunya medieval, i la unitat acaba amb l’anàlisi de la cultura i l’art catalans en l’època del gòtic.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el casque la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Interpreta fonts d’informació diverses per entendre un tema.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en la història i cultura de la Catalunya de l’any 1000, es proposa la lectura de la novel·la Cercamón (1982), de Lluís Racionero.




INDICADORS

NIVELLS D’ADQUISICIÓQUALIFICA

CIÓ

(màxim 3)


Coneix el procés de formació dels comtats catalans.

A partir del mapa del llibre de l’alumnat, explica quants comtats catalans hihavia i quin dels comtats va aglutinar la resta.Ho fa correctament, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

A partir del mapa del llibre de l’alumnat, explica quants comtats catalans hi havia iquin dels comtats va aglutinar la resta.Ho fa correctament, amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir del mapa del llibre de l’alumnat, explica quants comtats catalans hihavia i quin dels comtats va aglutinar la resta.Ho fa correctament, sensedubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn com es va produir l’hegemonia del Casal de Barcelona i les formes de vida a la Catalunya Vella.

Després de llegir un fragment del Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus, explica a quins fets històrics es refereix l’obra. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia

Després de llegir un fragment del Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus, explica a quins fets històrics es refereix l’obra. Ho fa de manera clara i coherent, amb algun dubte i falta d’ortografia.

Després de llegir un fragment del Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus, explica a quins fets històrics es refereix l’obra. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


Descriu l’escena de l’absis de Santa Maria de Taüll que apareix al llibre de l’alumnat i assenyala el seu valor simbòlic. Ho duu a terme de manerarelativament clara i fluida i amb alguna falta d’ortografia.

Descriu l’escena de l’absis de Santa Maria de Taüll que apareix al llibre de l’alumnat i assenyala el seu valor simbòlic.Ho duu a terme de manera força clara i fluida, amb alguna falta d’ortografia.

Descriu l’escena de l’absisde Santa Maria de Taüll que apareix al llibre de l’alumnat i assenyala el seu valor simbòlic.Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia.

Sap com es va formar la Corona d’Aragó.

A la vista de la línia del temps del llibre de l’alumnat, explica quan es va produir la unió dinàstica

A la vista de la línia del temps del llibre de l’alumnat, explica quan es va produir la unió dinàstica del Casal de Barcelona amb el regne d’Aragó; de qui era fill

A la vista de la línia del temps del llibre de l’alumnat, explica quan es va produir la unió dinàstica

del Casal de Barcelona amb el regne d’Aragó; de qui era fill Alfons I el Cast; iquina relació hi ha entre la presa de Tortosa i de Lleida i l’establiment de monestirs, com el de Poblet.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Alfons I el Cast; i quina relació hi ha entrela presa de Tortosa i de Lleida i l’establiment de monestirs, com el de Poblet.Ho fa de manera clara i coherent, amb algun dubte i falta d’ortografia.

del Casal de Barcelona amb el regne d’Aragó; de qui era fill Alfons I el Cast; i quina relació hi ha entre la presa de Tortosa i de Lleida i l’establiment de monestirs, com el de Poblet.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les principals fites del’expansió territorial de la Corona d’Aragó.

Utilitza el mapa del llibre de l’alumnat per explicar fins on va arribar la influència catalanoaragonesa a Occitània. Després, busca informació sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria i redacta un text breu sobre la seva història i explica qui eren els almogàvers. Per acabar, assenyala qui va incorporar el regne de Nàpols a la Corona d’Aragó.

El text és bastant complet, clar i coherent però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Utilitza el mapa del llibre de l’alumnat perexplicar fins on va arribar la influència catalanoaragonesa a Occitània. Després,busca informació sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria i redacta un text breu sobre la seva història i explica qui eren els almogàvers. Per acabar, assenyala qui va incorporar el regne de Nàpols a la Corona d’Aragó.

El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Utilitza el mapa del llibre de l’alumnat per explicar fins on va arribar la influència catalanoaragonesa a Occitània. Després, buscainformació sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria i redacta un textbreu sobre la seva històriai explica qui eren els almogàvers. Per acabar, assenyala qui va incorporar el regne de Nàpols a la Corona d’Aragó.

El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Identifica i descriu les institucions de govern de la Corona d’Aragó.

Basant-se en l’organigrama del llibre de l’alumnat, respon les següents qüestions: Qui presidia les Corts? Quines

Basant-se en l’organigrama del llibre de l’alumnat, respon les següents qüestions:Qui presidia les Corts? Quines eren les funcions de les Corts? Què era la Diputació del General? Qui integrava

Basant-se en l’organigrama del llibre de l’alumnat, respon les següents qüestions: Qui presidia les Corts? Quines

eren les funcions de les Corts? Què era la Diputació del General? Quiintegrava aquest organisme?

Respon correctament en lamajoria dels casos, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

aquest organisme?

Respon correctament en tots els casos, però amb alguns dubtes i faltes d’ortografia.

eren les funcions de les Corts? Què era la Diputació del General? Qui integrava aquest organisme?

Respon correctament en tots els casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les crisis dels segles xiv i xv i els conflictesdel segle xv.

Busca informació per completar un quadre sinòptic sobre les guerres remences.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació per completar un quadre sinòptic sobre les guerres remences.Ho duu a terme correctament en tots els casos, però amb alguns dubtes o faltes d’ortografia.

Busca informació per completar un quadre sinòptic sobre les guerres remences.Ho duu a terme correctament en tots els casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Identifica les característiquesde l’economia i la societat catalanes medievals.

Basant-se en el requadre de text del llibre de l’alumnat, descriu les característiques generals de la societat catalana del segle xiii i la visió que té l’autora del text sobre el segle esmentat.

Ho duu a terme de manerabastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.


Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna falta d’ortografia.


Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia.


Exposa les característiques més importants de l’arquitecturagòtica catalana i en cita dos exemples, un

Exposa les característiques més importants de l’arquitectura gòtica catalana i en cita dos exemples, un d’arquitectura civil i un altre de religiosa.

Ho duu a terme de manera clara, fluida,

Exposa les característiques més importants de l’arquitectura gòtica catalana i en cita dos

d’arquitectura civil i un altre de religiosa.

Ho duu a terme de manerabastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.

amb alguna falta d’ortografia. exemples, un d’arquitectura civil i un altre de religiosa.

Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia.


Unitat: 7 Títol: La demografia i la geografia políticaTEMPORALITZACIÓ Segona, tercera i quarta setmanes de març.

OBJECTIUS


Unitat


ciènciessocials


Contingutsclau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació Nivell

d’assoliment

Conèixer elsconceptes bàsics relatius a la demografia.

Dimensió geogràfica5, 6, 7

Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21 Activitats finals 12: Defineix diversos conceptes bàsics de demografia i explica les diferències entre creixement natural i creixement real de la població i entre el cens i el padró.

Coneix els conceptes bàsics relatius a la demografia.

3

Conèixer lesfonts demogràfiques i calcular taxes demogràfiques.


Competència social i ciutadanaCompetència digital.Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21 Activitat 2: Utilitza el quadre de dades del llibre de l’alumnat per calcular els valors següents per a Catalunya i Extremadura de l’any 2013:• Densitat de població• Taxa bruta de natalitat• Taxa bruta de mortalitat• Taxa de mortalitat infantil• Creixement natural o vegetatiuA continuació, calcula les taxes demogràfiques d’altres comunitats autònomes consultantla base de dades a la pàgina webde l’INE, http://www.ine.es/.

Coneix les fonts demogràfiques i calcula taxes demogràfiques.

3

Conèixer la geografia política d’Europa.

Dimensió geogràfica5, 6, 7Dimensió

Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21, 23, 29

Activitat 3: Fa una llista dels països d’Europa i de les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un

Coneix la geografia política d’Europa.

3

ciutadana11, 13

mapa mut.

Conèixer la geografia política d’Àsia.

Dimensió geogràfica5, 6, 7Dimensió ciutadana11, 13


1, 2, 17, 21, 23, 29

Activitat 4: Fa una llista dels països d’Àsia i de les capitals, elsagrupa en blocs geogràfics i situaels països i capitals en un mapa mut.

Coneix la geografia política d’Àsia.

3

Conèixer la geografia política d’Amèrica.



1, 2, 17, 21, 23, 29

Activitat 6: Fa una llista dels països d’Amèrica i de les capitals,els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.

Coneix la geografia política d’Amèrica.

3

Conèixer la geografia política d’Àfrica.



1, 2, 17, 21, 23, 29

Activitat 7: Fa una llista dels països d’Àfrica i de les capitals, els agrupa per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.

Coneix la geografia política d’Àfrica.

3

Conèixer la geografia política d’Oceania i l’Antàrtida.



1, 2, 17, 21, 23, 29

Activitat 8: Fa una llista dels països d’Oceania i de les capitals,els agrupa per regions i descriu lasituació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi.

Coneix la geografia política d’Oceania i l’Antàrtida.

3

Elaborar i interpretar una piràmide de població.



1, 2, 17, 21 Activitat 9: En un full quadriculat elabora la piràmide de població d’Austràlia amb les dades que es donen al llibre de l’alumnat.

Elabora i interpreta una piràmide de població.

3

orientacions metodològiquesLa unitat comença explicant alguns conceptes bàsics de demografia. Les fonts demogràfiques. Calcular taxes demogràfiques. La geografia política de cadascun dels continents. Elaborar i interpretar una piràmide de població. Investigar la història demogràfica familiar.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Calcula taxes demogràfiques.Elabora i interpreta una piràmide de població.Investiga la història demogràfica familiar.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en l’estudi de la geografia política, es proposa realitzar col·lectivament a classe algundels jocs amb mapes Flash interactius dels cinc continents del web http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/mapasflash.htm.





QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Coneix els conceptes bàsics relatius a la demografia.

Defineix diversos conceptes bàsics de demografia i explica les diferències entre creixement natural i creixement real de la població i entre el cens i el padró.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Defineix diversos conceptes bàsics de demografia i explica les diferències entre creixement natural i creixement real de la població i entre el cens i el padró.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Defineix diversos conceptes bàsics de demografia i explica les diferències entre creixement natural icreixement real de la població i entreel cens i el padró.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les fonts demogràfiques i calcula taxes demogràfiques.

Utilitza el quadre de dadesdel llibre de l’alumnat per calcular els valors següents per a Catalunya iExtremadura de l’any 2013:• Densitat de població• Taxa bruta de natalitat• Taxa bruta de mortalitat• Taxa de mortalitat infantil• Creixement natural o vegetatiuA continuació, calcula les taxes demogràfiques d’altres comunitats autònomes consultant la base de dades a la pàgina web de l’INE,

Utilitza el quadre de dadesdel llibre de l’alumnat per calcular els valors següents per a Catalunya iExtremadura de l’any 2013:• Densitat de població• Taxa bruta de natalitat• Taxa bruta de mortalitat• Taxa de mortalitat infantil• Creixement natural o vegetatiuA continuació, calcula les taxes demogràfiques d’altres comunitats autònomes consultant la base de dades a la pàgina web de l’INE,

Utilitza el quadre de dades del llibre de l’alumnat per calcular els valors següents per a Catalunya i Extremadura de l’any 2013:• Densitat de població• Taxa bruta de natalitat• Taxa bruta de mortalitat• Taxa de mortalitat infantil• Creixement natural o vegetatiuA continuació, calcula les taxes demogràfiques d’altres comunitats autònomes consultant la base de dades a la pàgina web de l’INE, http://www.ine.es/.Ho fa correctament, sense dubtes.

http://www.ine.es/.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes.

http://www.ine.es/.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte.

Coneix la geografia política d’Europa.

Fa una llista dels països d’Europa i de les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Europa i de les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Europa i de les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la geografia política d’Àsia.

Fa una llista dels països d’Àsia i de les capitals, els agrupa en blocs geogràficsi situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Àsia i de les capitals, els agrupa en blocs geogràficsi situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Àsia i de les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la geografia política d’Amèrica.

Fa una llista dels països d’Amèrica i de les capitals,els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Amèrica i de les capitals,els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Amèrica i de les capitals, els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la geografia política d’Àfrica.

Fa una llista dels països d’Àfrica i de les capitals, els agrupa per regions i situa els països i capitals

Fa una llista dels països d’Àfrica i de les capitals, els agrupa per regions i situa els països i capitals

Fa una llista dels països d’Àfrica i deles capitals, els agrupa per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.

en un mapa mut.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

en un mapa mut.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la geografia política d’Oceania i l’Antàrtida.

Fa una llista dels països d’Oceania i de les capitals,els agrupa per regions i descriu la situació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Oceania i de les capitals,els agrupa per regions i descriu la situació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Oceania i de les capitals, els agrupa per regions i descriu la situació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Elabora i interpreta una piràmide de població.

En un full quadriculat elabora la piràmide de població d’Austràlia amb les dades que es donen al llibre de l’alumnat.Ho duu a terme de manerabastant clara, amb algun dubte i algun error.

En un full quadriculat elabora la piràmide de població d’Austràlia amb les dades que es donen al llibre de l’alumnat.Ho duu a terme de maneraclara, fluida, amb algun error.

En un full quadriculat elabora la piràmide de població d’Austràlia ambles dades que es donen al llibre de l’alumnat.Ho duu a terme de manera clara, fluida i sense errors.


Unitat: 8 Títol: La població mundialTEMPORALITZACIÓ Dues primeres setmanes d’abril.




Competènciesbàsiques Continguts clau Activitats

d’aprenentatgeCriteris

d’avaluacióNivell

d’assoliment

Comprendre l’evolucióde la població mundial.

Dimensió geogràfica5, 6, 7Dimensió ciutadana11


1, 2, 17, 21 Activitats finals 24: Contesta les preguntes següents:• Per què la població va créixer poc fins al segle xvii?• Per què va començar acréixer a partir del segle xviii?• A quins països va créixer més en el segle xx?

Comprèn l’evolució de la població mundial.

3

Entendre els factors que determinen la distribució de la població.



1, 2, 17, 21 Activitat 4. Interpreta el gràfic: A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions queconcentren la major part de la població mundial i respon les preguntes següents:• A quins continents se situen?• Quin és el continent que acull més de la meitat de la població del planeta? A quin hemisferi té la major partdel territori?• A l’Àsia, quins països

Entén els factors que determinen la distribució de la població.

3

tenen més quantitat d’habitants?• I quin és el país més poblat actualment?

Conèixer les tendències demogràfiques actuals.



1, 2, 17, 21 Activitat 35: Observa les piràmides de població del llibre de l’alumnat i explica sobre aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuarà creixent a partir del 2028 i, en canvi, la Xina reduirà el creixement.

Coneix les tendències demogràfiques actuals.

3

Identificar i valorar les principals polítiques demogràfiques i analitzar règims demogràfics.

Dimensió geogràfica5, 6, 7Dimensió ciutadana11, 12, 13


1, 2, 17, 21 Activitat 9. Interpreta la imatge: Explica quins efectes deu haver tingut la política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la població xinesa per sexes i per edat.

Identifica i valora les principals polítiques demogràfiques i analitza règims demogràfics.

3

Comprendre el ràpid procés d’envelliment de la població mundial.



1, 2, 17, 21 Activitats finals 31. Llegeix el quadre de textdel llibre de l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la poblacióespanyola.

Comprèn el ràpid procés d’envelliment de la població mundial.

3


La unitat analitza en primer lloc l’evolució de la població mundial i, tot seguit, els factors que determinen la seva distribució territorial, així com les tendències i polítiques demogràfiques, que desemboquen en el progressiu envelliment de la població mundial. Després de les activitats finals, s’hi inclou una comparació entre la població de l’Índia i de la Xina per mitjà de piràmides de població, un estudi de la població d’Afganistan per mitjà de gràfics i, per acabar, s’aprèn a analitzar piràmides de població del U.S. Census Bureau.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Analitza règims demogràficsCompara la població de l’Índia i de la Xina per mitjà de piràmides de població.Estudia la població d’Afganistan per mitjà de gràfics.Analitza piràmides de població al U.S. Census Bureau.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en els problemes provocats per l’evolució de la població mundial, es proposa el visionatde la pel·lícula Cuando el destino nos alcance (Soylent Green, 1973).




INDICADORS

NIVELLS D’ADQUISICIÓQUALIFICACI

Ó

(màxim 3)


Comprèn l’evolució de lapoblació mundial.

Contesta les preguntes següents:• Per què la població va créixer poc fins al segle xvii?• Per què va començar a créixer a partir del segle xviii?• A quins països va créixer més en el segle xx?Ho fa correctament en un dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Contesta les preguntes següents:• Per què la població va créixer poc fins al segle xvii?• Per què va començar a créixer apartir del segle xviii?• A quins països va créixer més en el segle xx?Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Contesta les preguntes següents:• Per què la població va créixer poc fins al segle xvii?• Per què va començar a créixer a partir del segle xviii?• A quins països va créixer més en el segle xx?Ho fa correctament en tots els casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Entén els factors que determinen la distribució de la població.

A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions que concentren la major part de la població mundial i respon les preguntes següents:• A quins continents se situen?• Quin és el continent que acull més de la meitat de la població del planeta? A quin hemisferi té la major part del territori?• A l’Àsia, quins països tenen més quantitat d’habitants?• I quin és el país més poblat actualment?Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions que concentren la major part de lapoblació mundial i respon les preguntes següents:• A quins continents se situen?• Quin és el continent que acull més de la meitat de la població del planeta? A quin hemisferi té la major part del territori?• A l’Àsia, quins països tenen mésquantitat d’habitants?• I quin és el país més poblat actualment?Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions que concentren la major part de la poblaciómundial i respon les preguntes següents:• A quins continents se situen?• Quin és el continent que acull més dela meitat de la població del planeta? A quin hemisferi té la major part del territori?• A l’Àsia, quins països tenen més quantitat d’habitants?• I quin és el país més poblat actualment?Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les tendències

Observa les piràmides de població del llibre de l’alumnat i

Observa les piràmides de poblaciódel llibre de l’alumnat i explica

Observa les piràmides de població del llibre de l’alumnat i explica sobre

demogràfiquesactuals.

explica sobre aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuarà creixent a partir del 2028 i, en canvi, la Xina reduirà el creixementEl text és bastant complet, clar i coherent però amb molts dubtes ifaltes d’ortografia.

sobre aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuarà creixent a partir del 2028 i, en canvi, la Xina reduirà el creixementEl text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuarà creixent a partir del 2028 i, en canvi, la Xina reduirà el creixementEl text és clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Identifica i valora les principals polítiques demogràfiquesi analitza règims demogràfics.

Explica quins efectes deu haver tingut la política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la població xinesa per sexes i per edat.Ho fa de manera poc clara i coherent, amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quins efectes deu haver tingut la política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la població xinesa per sexes i per edat.Ho fa de manera força clara i coherent, amb alguns dubtes i faltes d’ortografia.

Explica quins efectes deu haver tingut la política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la població xinesa per sexes i per edat.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn el ràpid procés d’envelliment de la població mundial.

Llegeix el quadre de text del llibrede l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la població espanyola.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Llegeix el quadre de text del llibre de l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la població espanyola.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Llegeix el quadre de text del llibre de l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la població espanyola.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


Unitat: 9 Títol: La població a Europa, Espanya i CatalunyaTEMPORALITZACIÓ Segona quinzena d’abril.

OBJECTIUS


Unitat


ciènciessocials

Competènciesbàsiques Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Conèixer lesprincipals característiques de la població de l’Europa occidental.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència digital.Competència d’aprendre aaprendre.

1, 2, 17, 21 Activitat 3, Utilitza les TIC: Escriu una llista de deu païsoseuropeus occidentals i compara l’extensió que ocupen, el nombre d’habitants i la densitat. Per fer-ho, utilitza l’adreça d’Eurostat: http://ec.europa.eu/eurostat/web/populationdemography-migrationprojections/statisticsillustrated.

Coneix les principals característiques de la població de l’Europa occidental.

3

Conèixer lesprincipals característiques de la població de l’Europa oriental i la natalitat a Europa.



1, 2, 17, 21 Activitat 6, Utilitza les TIC: Escull un país de l’est d’Europa i a http://countrymeters.info/ cercales característiques demogràfiques: població total, naixements, morts i evolució de la població.

Coneix les principals característiques de la població de l’Europa oriental i la natalitat a Europa.

3

Conèixer l’evolució i la distribucióde la població

Dimensió geogràfica5, 6, 7Dimensió ciutadana


1, 2, 17, 21, 23, 29 Activitat 5, Utilitza les TIC: Redacta un informe breu sobre les característiques de la població de les Illes Balears.Busca les dades de la

Coneix l’evolució i distribució dela població espanyola.

3

espanyola. 11, 13 Competència digital.Competència d’aprendre aaprendre.

població total, el nombre d’habitants de cada illa, la natalitat, l’esperança de vida, la taxa de fecunditat i la densitat de població a la pàgina de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears: http://www.ibestat.cat/ibestat/page?&p=poblacion&lang=cat.

Comprendrel’estructura iles tendències demogràfiques a Espanya, i interpretar mapes d’isodenses de densitat de població.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència d’aprendre aaprendre.

1, 2, 17, 21, 23, 29 Activitat 16. Interpreta el mapad’isodenses de densitat de població d’Espanya del llibre de l’alumnat i respon a les preguntes següents:• Com es representa la densitat en aquest mapa?• Quins tipus d’entitats territorials hi ha reflectides al mapa?• Quins colors s’utilitzen? A quins valors correspon cadascun?• A quins tipus de zones corresponen els valors més alts, a les rurals o les urbanes?• Com es distribueix la població espanyola?

Comprèn l’estructura i les tendències demogràfiques a Espanya, i interpreta mapes d’isodenses de densitat de població.

3

Conèixer l’evolució i la distribucióde la població catalana.



1, 2, 17, 21, 23, 29 Activitat 20, Utilitza les TIC: Entra a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya, cerca dades de l’Alt Pirineu i Aran (superfície, població, homes, dones, densitat, natalitat, mortalitat, edat de nupcialitat) i redacta un informe breu sobre aquesta àrea.

Coneix l’evolució i la distribució de la població catalana.

3

Comprendrel’estructura i

Dimensió geogràfica

Competència social i ciutadana

1, 2, 17, 21, 23, 29 Activitat 21, Interpreta els gràfics: A partir del gràfic i la

Comprèn l’estructura i les tendències demogràfiques a

3

les tendències demogràfiques a Catalunya.

5, 6, 7Dimensió ciutadana11, 13

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència d’aprendre aaprendre.

piràmide demogràfica de la pàgina 210 del llibre de l’alumnat, contesta set preguntes sobre la població actual de Catalunya i la seva evolució en els últims 15 anys..

Catalunya.


La unitat tracta, d’entrada, les característiques principals de la població de l’Europa occidental i, a continuació, les de la població de l’Europa oriental i la natalitat al conjunt d’Europa. S’analitza després l’evolució i la distribució de la població a Espanya, així com l’estructura demogràfica actual i les tendències de futur. Finalment, la unitat aborda l’evolució i la distribució de la població a Catalunya, així com la seva estructura i les tendències demogràfiques.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Interpreta una piràmide de població.Interpreta i compara mapes de coropletes.Valora les propostes per aturar el despoblament.Obté la informació del padró municipal.Fa una enquesta de població.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en temes de la unitat com l’èxode rural i el despoblament de les zones de muntanya a Catalunya, es recomana la lectura de la novel·la Pedra de tartera (1985), de Maria Barbal.





QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Coneix les principals característiques de la població de l’Europa occidental.

Escriu una llista de deu països europeus occidentals i compara l’extensió que ocupen, el nombre d’habitants i la densitat. Per fer-ho, utilitzal’adreça d’Eurostat: http://ec.europa.eu/eurostat/web/populationdemography-migrationprojections/statisticsillustrated.Ho duu a terme de manerabastant clara, fluida i amb alguns errors.

Escriu una llista de deu països europeus occidentals i compara l’extensió que ocupen, el nombre d’habitants i la densitat. Per fer-ho, utilitzal’adreça d’Eurostat: http://ec.europa.eu/eurostat/web/populationdemography-migrationprojections/statisticsillustrated.Ho duu a terme de maneraclara, fluida, amb algun error.

Escriu una llista de deu països europeus occidentals i compara l’extensió que ocupen, el nombre d’habitants i la densitat. Per fer-ho, utilitzal’adreça d’Eurostat: http://ec.europa.eu/eurostat/web/populationdemography-migrationprojections/statisticsillustrated.Ho duu a terme de maneraclara, fluida i sense errors.

Coneix les principals característiques de la població de l’Europa oriental i la natalitat a Europa.

Escull un país de l’est d’Europa i a http://countrymeters.info/ cerca les característiques demogràfiques: població total, naixements, morts i evolució de la població.Ho duu a terme de manerabastant clara, fluida i amb alguns errors.

Escull un país de l’est d’Europa i a http://countrymeters.info/ cerca les característiques demogràfiques: població total, naixements, morts i evolució de la població.Ho duu a terme de maneraclara, fluida, amb algun error.

Escull un país de l’est d’Europa i a http://countrymeters.info/ cerca les característiques demogràfiques: població total, naixements, morts i evolució de la població.Ho duu a terme de maneraclara, fluida i sense errors.

Coneix l’evolució i distribucióde la població espanyola.

Redacta un informe breu sobre les característiques de la població de les Illes Balears. Busca les dades de la població total, el nombre d’habitants de



cada illa, la natalitat, l’esperança de vida, la taxa de fecunditat i la densitat de població a la pàgina de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears: http://www.ibestat.cat/ibestat/page?&p=poblacion&lang=cat.El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

cada illa, la natalitat, l’esperança de vida, la taxa de fecunditat i la densitat de població a la pàgina de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears: http://www.ibestat.cat/ibestat/page?&p=poblacion&lang=cat.El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

cada illa, la natalitat, l’esperança de vida, la taxa de fecunditat i la densitat de població a la pàgina de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears: http://www.ibestat.cat/ibestat/page?&p=poblacion&lang=cat.El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn l’estructura i les tendències demogràfiques a Espanya i interpreta mapes d’isodenses de densitat de població.

Interpreta el mapa d’isodenses de densitat depoblació d’Espanya del llibre de l’alumnat i respon a les preguntes següents:• Com es representa la densitat en aquest mapa?• Quins tipus d’entitats territorials hi ha reflectides al mapa?• Quins colors s’utilitzen? Aquins valors correspon cadascun?• A quins tipus de zones corresponen els valors més alts, a les rurals o les urbanes?• Com es distribueix la població espanyola?Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Interpreta el mapa d’isodenses de densitat depoblació d’Espanya del llibre de l’alumnat i respon a les preguntes següents:• Com es representa la densitat en aquest mapa?• Quins tipus d’entitats territorials hi ha reflectides al mapa?• Quins colors s’utilitzen? Aquins valors correspon cadascun?• A quins tipus de zones corresponen els valors més alts, a les rurals o les urbanes?• Com es distribueix la població espanyola?Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Interpreta el mapa d’isodenses de densitat depoblació d’Espanya del llibre de l’alumnat i respon a les preguntes següents:• Com es representa la densitat en aquest mapa?• Quins tipus d’entitats territorials hi ha reflectides al mapa?• Quins colors s’utilitzen? Aquins valors correspon cadascun?• A quins tipus de zones corresponen els valors més alts, a les rurals o les urbanes?• Com es distribueix la població espanyola?Ho fa correctament en la totalitat dels casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia..

Coneix l’evolució i la distribució de la població catalana.

Entra a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya, cerca dades del’Alt Pirineu i Aran (superfície, població, homes, dones, densitat, natalitat, mortalitat, edat denupcialitat) i redacta un informe breu sobre aquesta àrea.

El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.


El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.


El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn l’estructura i les tendències demogràfiques a Catalunya.

A partir del gràfic i la piràmide demogràfica de lapàgina 210 del llibre de l’alumnat, contesta set preguntes sobre la població actual de Catalunya i la seva evolució en els últims 15 anys.Ho fa correctament en quatre dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir del gràfic i la piràmide demogràfica de lapàgina 210 del llibre de l’alumnat, contesta set preguntes sobre la població actual de Catalunya i la seva evolució en els últims 15 anys.Ho fa correctament en cinco més casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir del gràfic i la piràmide demogràfica de lapàgina 210 del llibre de l’alumnat, contesta set preguntes sobre la població actual de Catalunya i la seva evolució en els últims 15 anys.Ho fa correctament en tots els casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia.


Unitat: 10 Títol: Els fluxos migratorisTEMPORALITZACIÓ Primera quinzena de maig.




Competènciesbàsiques Continguts clau Activitats

d’aprenentatgeCriteris


d’assoliment

Saber com són les migracions i quins factors les produeixen.

Dimensió geogràfica7Dimensió ciutadana11, 13


1, 2, 17, 18, 21 Activitat 1, Interpreta el gràfic: Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen el nombre més gran d’emigrants i d’immigrants.

Sap com són les migracions iquins factors les produeixen.

3

Saber quins són els països d’origen i destinació de les migracions actuals i analitzar un mapa de fluxos migratoris.



1, 2, 17, 18, 21 Activitat 3: A partir d’un mapa de fluxos migratoris, contesta set preguntes diverses sobreaquest tipus de moviments migratoris.

Sap quins són els països d’origen i destinació de les migracions actuals i analitza un mapa de fluxosmigratoris.

3

Conèixer les polítiques de migració.



1, 2, 17, 18, 21, 23, 26, 27, 28

Activitat 4: Interpreta les fotografies de la pàgina 224 del llibre de l’alumnatper explicar l’objectiu de la tanca de la frontera dels EUA amb Mèxic i lescondicions en què travessen l’estret de Gibraltar els emigrants nord-africans.

Coneix les polítiques de migració.

3

Comprendre les Dimensió Competència 1, 2, 16, 17, 21, 23, Activitat 5. Interpreta el Comprèn les 3

conseqüències de les migracions.

geogràfica7Dimensió ciutadana11, 13

social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència d’aprendre a aprendre.

29 text de la pàgina 227 del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internamentd’estrangers, per contestar diverses preguntes sobre el tema.

conseqüències de les migracions.

Entendre la situació dels refugiats com un cas de migració forçada.



1, 2, 17, 21, 23, 27, 28, 29, 30

Activitat 7a. Utilitza les TIC: Consulta el web de l’ACNUR (www.acnur.org/t3) i fa una redacció per explicarquè és l’ACNUR, quan es va crear i amb quin objectiu, juntament amb altres dades rellevants d’aquesta organització, i comenta la tasca que fa en algun conflicte concret.

Entén la situació dels refugiats com un cas de migració forçada.

3

Saber com són les migracions a Espanyai Catalunya.



1, 2, 9, 17, 21, 27, 28, 30

Activitat 14, Utilitza les TIC: Cerca informació sobre la població estrangera a la pròpia comarca a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat/poblacioestrangera) i redacta un informe breu indicant el nombre de residents, els grups d’edat i el sexe i la procedència.

Sap com són les migracions a Espanya i Catalunya.

3


La unitat introdueix els conceptes bàsics relatius a les migracions i els factors que les provoquen. A continuació, es descriuen els principals fluxos migratoris actuals i les polítiques migratòries globals. Naturalment, el fenomen migratori té conseqüències importants, que són objecte d’estudi, mentre quees reserva un apartat específic per a la migració forçada dels refugiats. Finalment, la unitat descriu els fenòmens d’emigració i immigració a Espanya i a Catalunya.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Interpreta un mapa dels fluxos migratoris.Elabora un esquema d’emigracions.Valora la visió de l’emigració als mitjans de comunicació.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en el tema de la immigració a Catalunya, es recomana la lectura d’almenys un fragment de Jo també sóc catalana (2004), de Najat El Hachmi.




INDICADORS

NIVELLS D’ADQUISICIÓQUALIFICA

CIÓ

(màxim 3)


Sap com són les migracions i quins factors les produeixen.

Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen el nombre més grand’emigrants i d’immigrants.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen el nombre més gran d’emigrants i d’immigrants.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen elnombre més gran d’emigrants i d’immigrants.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Sap quins són els països d’origen i destinació de les migracions actuals i analitza un mapa de fluxos migratoris.

A partir d’un mapa de fluxos migratoris, contesta set preguntes diverses sobre aquest tipus de moviments migratoris.Ho fa correctament en quatre casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir d’un mapa de fluxos migratoris, contesta set preguntes diverses sobre aquest tipus de moviments migratoris.Ho fa correctament en cinco més casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir d’un mapa de fluxos migratoris, contesta set preguntes diverses sobre aquest tipus de moviments migratoris.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les polítiques de migració.

Interpreta les fotografies de la pàgina 224 del llibre de l’alumnat per explicar l’objectiu de la tanca de la frontera dels EUA amb Mèxic i les condicions en què travessen l’estret de Gibraltar els emigrants nord-africans.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Interpreta les fotografies de la pàgina 224 del llibre de l’alumnat per explicar l’objectiu de la tanca de la frontera dels EUA amb Mèxic i les condicions en què travessen l’estret de Gibraltar els emigrants nord-africans.Ho fa de manera bastant clara i coherent, amb

Interpreta les fotografies de la pàgina 224del llibre de l’alumnat per explicar l’objectiu de la tanca de la frontera dels EUA amb Mèxic i les condicions en què travessen l’estret de Gibraltar els emigrants nord-africans.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

alguns dubtes i faltes d’ortografia.

Comprèn les conseqüències de les migracions.

Interpreta el text de la pàgina 227del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internament d’estrangers, per contestar diverses preguntes sobre el tema.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Interpreta el text de la pàgina 227 del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internament d’estrangers, per contestardiverses preguntes sobre el tema.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Interpreta el text de la pàgina 227 del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internament d’estrangers, per contestar diverses preguntes sobre el tema.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Entén la situació dels refugiats com un cas de migració forçada.

Consulta el web de l’ACNUR (www.acnur.org/t3) i fa una redacció per explicar què és l’ACNUR, quan es va crear i ambquin objectiu, juntament amb altres dades rellevants d’aquesta organització, i comenta la tasca que fa en algun conflicte concret.El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Consulta el web de l’ACNUR (www.acnur.org/t3) i fa unaredacció per explicar què és l’ACNUR, quan es va crear i amb quin objectiu, juntament amb altres dades rellevants d’aquestaorganització, i comenta la tasca que fa en algun conflicte concret.El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Consulta el web de l’ACNUR (www.acnur.org/t3) i fa una redacció per explicar què és l’ACNUR, quan es va crear i amb quin objectiu, juntament amb altres dades rellevants d’aquesta organització, i comenta la tasca que fa enalgun conflicte concret.El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia

Sap com són les migracions a Espanyai Catalunya.

Cerca informació sobre la població estrangera a la pròpia comarca a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat/poblacioestrangera) i redacta un informe breu indicant el nombre de residents, els grups d’edat i sexe i la procedència.El text és bastant complet, clar i

Cerca informació sobre la població estrangera a la pròpia comarca a la pàginade l’Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat/poblacioestrangera) i redacta un informe breu indicant el nombre de residents, els grups d’edat i sexe i la

Cerca informació sobre la població estrangera a la pròpia comarca a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat/poblacioestrangera) i redacta un informe breu indicant el nombre de residents, els grups d’edat i sexe i la procedència.El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

procedència.El text és força complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.


Unitat: 11 Títol: Un món de ciutatsTEMPORALITZACIÓ Segona quinzena de maig i primers dies de juny.


Unitat

Competènciesde l’àmbit deles ciències

socials

Competències bàsiques Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris


d’assoliment

Conèixer les funcions, l’estructura i els agents de la ciutat.



1, 2, 17, 19, 21, 25

Activitat 2, Utilitza les TIC: Fa servir Google Maps o Bing Maps per conèixer el paisatge urbà de Brasília(Brasil) i contesta les preguntes següents:• És una ciutat antiga o recent? • S’ha desenvolupat de manera planificada?• S’hi pot establir una distribució de zones segons les funcions?

Coneix les funcions, l’estructura i els agents de la ciutat.

3

Saber com s’organitza l’espai urbà i analitzar l’espai urbà a partir d’un plànol.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència d’aprendre a aprendre.Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 2, 17, 18, 21, 23, 29

Activitat 9, L’estructura de l’espai urbà: Basant-se en el plànol de la ciutat de Barcelona de la pàgina 249del llibre de l’alumnat, identifica la ciutat central i les localitats de l’àreametropolitana, i comenta com són les comunicacions entre la ciutat central i la resta de l’espai urbà.

Sap com s’organitza l’espai urbà i analitza l’espai urbà a partird’un plànol.

3

Comprendre el procés d’urbanitzaciói analitzar la localització deles ciutats consultant el mapa.



1, 2, 17, 18, 21, 23, 25, 29

Activitat 11: Consultant el mapa, és capaç de respondre a les preguntes següents:• Quines són les àrees metropolitanes més grans del món?• On es localitzen la majoria, a la costa o a l’interior? Quins factors poden explicar aquesta situació?• Quins avantatges presenta aquest

Comprèn el procésd’urbanització i analitza la localització de les ciutats consultant el mapa.

3

emplaçament?Reconèixer laxarxa urbana mundial i les seves jerarquies.



1, 2, 17, 18, 21, 23, 24, 29

Activitat 14, Comprensió lectora: Llegeix un article sobre Londres a http://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/03/actualidad/1336044460_973616.html i escriu els arguments que s’hi donen per afirmar que Londres és una ciutat global.

Reconeix la xarxa urbana mundial i les seves jerarquies.

3

Identificar i caracteritzar les metròpolisi megalòpolis mundials i la xarxa urbana europea.



1, 2, 17, 21, 23, 24, 29

Activitat 16, Interpreta les imatges: A partir de les imatges de les principals megalòpolis mundials de les pàgines 254-255 del llibre de l’alumnat, indica i comenta la localització de la megalòpolis de BosWash, classifica les set megalòpolis per continents i esbrina si es troben en països desenvolupats o en vies de desenvolupament.

Identifica i caracteritza les metròpolis i megalòpolis mundials i la xarxa urbana europea.

3

Identificar i caracteritzar les xarxes urbanes espanyola i de Catalunya



1, 2, 17, 18, 21, 23, 29

Activitat 21, Interpreta el mapa: A partir dels dos mapes de la pàgina 250 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Hi ha coincidències entre els nuclisde fluxos de mobilitat laboral i la xarxa ferroviària? Per què?• Quines són les poblacions més ben comunicades? I les menys? On se situa cadascuna d’aquestes poblacions?• Els habitants de les poblacions sense ferrocarril, poden tenir problemes per anar al seu lloc de treball?

Identifica i caracteritza les xarxes urbanes espanyola i de Catalunya.

3

Conèixer els grans reptes que afronten les ciutats.



1, 2, 17, 19, 21, 25

Activitat 22, Educació cívica: Posa exemples concrets de com pot contribuir a reduir els problemes urbans.

Coneix els grans reptes que afronten les ciutats.

3


La unitat comença definint l’estructura i funcions de la ciutat i els principals agents urbans. A continuació, s’analitza l’espai urbà i la seva representació en forma de plànol. El procés d’urbanització ocupa l’apartat següent, després del qual es descriuen les principals xarxes urbanes, amb les seves megalòpolis i metròpolis, i la seva organització a escala mundial, europea, espanyola icatalana. La unitat es tanca enumerant els grans reptes a què s’enfronten les ciutats actuals.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Analitza un plànol urbà.Analitza la localització de les ciutats.Valora el creixement d’una megaciutat.Treballa amb el visor Worldview.



ALTRES ACTIVITATSPer obtenir una visió panoràmica de la ciutat global i megaciutat de Los Angeles, es proposa veure i comentar posteriorment el thriller Collateral (2004), de Michael Mann.





QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Coneix les funcions i l’estructura de laciutat.

Fa servir Google Maps o Bing Maps per conèixer el paisatge urbà de Brasília (Brasil) i contesta les preguntes següents:• És una ciutat antiga o recent? • S’ha desenvolupat de manera planificada?• S’hi pot establir una distribució de zones segons les funcions?Ho fa correctament almenys en un cas, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa servir Google Maps o Bing Maps per conèixer el paisatge urbà de Brasília (Brasil) i contesta les preguntes següents:• És una ciutat antiga o recent? • S’ha desenvolupat de manera planificada?• S’hi pot establir una distribució de zones segons les funcions?Ho fa correctament en tots els casos, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Fa servir Google Maps o Bing Maps per conèixer el paisatge urbà de Brasília (Brasil) i contesta les preguntes següents:• És una ciutat antiga o recent? • S’ha desenvolupat de manera planificada?• S’hi pot establir una distribució de zones segonsles funcions?Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Sap com s’organitza l’espai urbà i analitza l’espai urbà a partir d’un plànol.

Basant-se en el plànol de la ciutat deBarcelona de la pàgina 249 del llibrede l’alumnat, identifica la ciutat central i les localitats de l’àrea metropolitana, i comenta com són les comunicacions entre la ciutat central i la resta de l’espai urbà.Ho duu a terme de manera bastant clara, fluida i amb algun error.

Basant-se en el plànol de la ciutat de Barcelona de la pàgina 249 del llibre de l’alumnat, identifica la ciutat centrali les localitats de l’àrea metropolitana, i comenta com són les comunicacionsentre la ciutat central i la resta de l’espai urbà.Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb algun error.

Basant-se en el plànol de laciutat de Barcelona de la pàgina 249 del llibre de l’alumnat, identifica la ciutat central i les localitats de l’àrea metropolitana, i comenta com són les comunicacions entre la ciutat central i la resta de l’espai urbà.Ho duu a terme de manera clara, fluida i sense errors.

Comprèn el procés d’urbanització i analitza la localització de

Consultant el mapa, és capaç de respondre a les preguntes següents:• Quines són les àrees metropolitanes més grans del món?• On es localitzen la majoria, a la

Consultant el mapa, és capaç de respondre a les preguntes següents:• Quines són les àrees metropolitanesmés grans del món?• On es localitzen la majoria, a la

Consultant el mapa, és capaç de respondre a les preguntes següents:• Quines són les àrees metropolitanes més grans

les ciutats consultant el mapa.

costa o a l’interior? Quins factors poden explicar aquesta situació?• Quins avantatges presenta aquest emplaçament?Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

costa o a l’interior? Quins factors poden explicar aquesta situació?• Quins avantatges presenta aquest emplaçament?Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

del món?• On es localitzen la majoria, a la costa o a l’interior? Quins factors poden explicar aquesta situació?• Quins avantatges presenta aquest emplaçament?Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Reconeix la xarxa urbana mundial i les seves jerarquies.

Llegeix un article sobre Londres a http://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/03/actualidad/1336044460_973616.html i escriu els arguments que s’hi donen per afirmar que Londres és una ciutat global.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Llegeix un article sobre Londres a http://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/03/actualidad/1336044460_973616.html i escriu els arguments que s’hi donen per afirmar que Londres és unaciutat global.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Llegeix un article sobre Londres a http://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/03/actualidad/1336044460_973616.html i escriu els arguments que s’hi donen per afirmar que Londres és una ciutat global.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Identifica i caracteritza les metròpolis i megalòpolis mundials i la xarxa urbana europea.

A partir de les imatges de les principals megalòpolis mundials de les pàgines 254-255 del llibre de l’alumnat, indica i comenta la localització de la megalòpolis de BosWash, classifica les set megalòpolis per continents i esbrina si es troben en països desenvolupats o en vies de desenvolupament.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir de les imatges de les principals megalòpolis mundials de les pàgines 254-255 del llibre de l’alumnat, indica i comenta la localització de la megalòpolis de BosWash, classifica les set megalòpolis per continents i esbrina sies troben en països desenvolupats o en vies de desenvolupament.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir de les imatges de les principals megalòpolis mundials de les pàgines 254-255 del llibre de l’alumnat, indica i comenta la localització de la megalòpolis de BosWash, classifica les set megalòpolis per continents iesbrina si es troben en països desenvolupats o en vies de desenvolupament.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Identifica i A partir dels dos mapes de la pàgina A partir dels dos mapes de la pàgina A partir dels dos mapes de

caracteritza les xarxes urbanes espanyola i de Catalunya

250 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Hi ha coincidències entre els nuclisde fluxos de mobilitat laboral i la xarxa ferroviària? Per què?• Quines són les poblacions més bencomunicades? I les menys? On se situa cadascuna d’aquestes poblacions?• Els habitants de les poblacions sense ferrocarril, poden tenir problemes per anar al seu lloc de treball?Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

250 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Hi ha coincidències entre els nuclis de fluxos de mobilitat laboral i la xarxaferroviària? Per què?• Quines són les poblacions més ben comunicades? I les menys? On se situa cadascuna d’aquestes poblacions?• Els habitants de les poblacions sense ferrocarril, poden tenir problemes per anar al seu lloc de treball?Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

la pàgina 250 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Hi ha coincidències entre els nuclis de fluxos de mobilitat laboral i la xarxa ferroviària? Per què?• Quines són les poblacionsmés ben comunicades? I les menys? On se situa cadascuna d’aquestes poblacions?• Els habitants de les poblacions sense ferrocarril,poden tenir problemes per anar al seu lloc de treball?Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els grans reptes que afronten lesciutats.

Posa exemples concrets de com pot contribuir a reduir els problemes urbans.La resposta és bastant completa, clara i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Posa exemples concrets de com pot contribuir a reduir els problemes urbans.La resposta és completa, clara i coherent amb algun dubte o falta d’ortografia.

Posa exemples concrets decom pot contribuir a reduir els problemes urbans.La resposta és completa, clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia


Unitat: 12 Títol: Les societats actualsTEMPORALITZACIÓ Juny.

OBJECTIUS


Unitat

Competències de l’àmbit

de lesciènciessocials


Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació Nivell

d’assoliment

Entendre el caràcter social de l’ésser humà, les estructures iels tipus de societats i els processos de transformació i canvi social.

Dimensió geogràfica7Dimensió ciutadana11, 12, 13


1, 2, 10, 21 Activitat 1: A partir de les imatges i el mapa de les pàgines 272-273 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Creus que la formació acadèmica pot condicionar la vidade les persones? • Les organitzacions socials que comparteixen interessos comuns són necessàries per a la societat?Per què?• Quin tipus de societat predomina a cada continent?

Entén el caràcter social de l’ésser humà, les estructures i els tipus de societats, i els processos de transformació i canvi social.

3

Conèixer i valorar la diversitat cultural i analitzar-ne algun cas concret.



1, 2, 10, 16,28, 30

Activitat 8, Utilitza les TIC: Consulta la premsa digital de Guatemala i altres pàgines web, busca informació sobre la situacióde la població indígena, i explica quin tractament es dóna a la informació sobre els indígenes enels mitjans guatemalencs.A continuació, elabora un treball monogràfic, amb il·lustracions, taules estadístiques i gràfics, sobre la situació dels indígenes

Coneix i valora la diversitatcultural i n’analitza algun cas concret.

3

de Guatemala.Conèixer i apreciar la diversitat dellengües del món.



1, 2, 10, 16,28, 30

Activitat 9, Comprensió lectora: Després de llegir un fragment de l’Informe sobre les llengües del món (2005), assenyala quina és la llengua que permet accedir a una quantitat més gran d’informació a través d’Internet i argumenta la seva opinió sobre siles llengües minoritàries haurien de desaparèixer.

Coneix i aprecia la diversitat de llengües del món.

3

Conèixer i valorar la diversitat dereligions del món i la seva distribució geogràfica.



1, 2, 10, 16,27, 28, 29, 30

Activitat 11, Interpreta el gràfic: Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibre de l’alumnat,assenyala quina és la religió amb més nombre de fidels i quina és la que en té menys, compara i comenta la religió que té més creients amb la que en té menys iraona per què pot ser.

Coneix i valora la diversitatde religions del món i la seva distribució geogràfica.

3

Identificar les característiques generals de la societat espanyola.



1, 2, 17, 21,23, 30

Activitat 12, Interpreta els gràfics: Partint dels gràfics de les pàgines284 i 285 del llibre de l’alumnat, analitza i compara el nombre d’empreses amb el nombre de treballadors i les xifres de negoci que genera cada una, descriu l’evolució del nombre d’estrangers residents a Espanya entre els anys 2002 i 2009, i assenyala el perquè de l’estancament a partir d’aquest últim any.

Identifica les característiques generals de la societat espanyola.

3

Identificar les característiques generals de la societat catalana.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència d’aprendre a

1, 2, 17, 21,23, 30

Activitat 13. Interpreta el text i les imatges de les pàgines 286 i 287 del llibre de l’alumnat per contestar preguntes sobre aspectes diversos de la societat catalana actual.

Identifica les característiques generals de la societat catalana.

3

aprendre.Conèixer els

grans reptes culturals aquè s’enfronta la humanitat.



1, 2, 10, 16,27, 28, 29, 30

Activitat 15, Comprensió lectora: Basant-se en el text citat al requadre de la pàgina 291 del llibre de l’alumnat, contesta les preguntes següents:• Per què moltes famílies índies consideren que les nenes són una càrrega econòmica?• Quines mesures ha adoptat el Govern per evitar l’avortament selectiu?• De quina manera el desequilibri numèric entre nens i nenes perjudica la societat?

Coneix els grans reptes culturals a què s’enfronta la humanitat.

3

Reconèixer les desigualtats socials i la conflictivitat que generen.



1, 2, 10, 24,27, 28, 29, 30

Activitats finals 36, Investiga:• Busca informació sobre l’atur a Espanya i Catalunya, i n’elabora una sèrie estadística dels últims deu anys.• Busca informació estadística sobre l’atur juvenil a Espanya i Catalunya, i n’elabora un gràfic sectorial.• Cerca informació sobre la qualitat de la feina a Espanya i Catalunya, i n’elabora un petit estudi estadístic.• Amb la informació recollida, elabora un petit treball monogràfic sobre la situació del mercat laboral a Espanya i Catalunya.

Reconeix les desigualtats socials i la conflictivitat quegeneren.

3


La unitat planteja d’entrada la condició social de l’ésser humà, a partir de la qual analitza els diferents tipus i estructures de societat, així com els seus processos de transformació i la diversitat social creixent. A continuació, es tracta la diversitat cultural, lingüística i religiosa del món. Tot seguit,s’estudien de manera més particularitzada els trets principals de les societats espanyola i catalana, per tornar després a adoptar una perspectiva global en presentar els grans reptes culturals de futur que ha d’afrontar la humanitat, així com la problemàtica de les desigualtats socials i la conflictivitat que aquestes generen.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluació Prova de control corresponent a la unitat.Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Analitza el cas dels indígenes de Guatemala.



ALTRES ACTIVITATSPer aprofundir en el tema de la diversitat social, és aconsellable la lectura de Matar un rossinyol (1960; traduïda al català i reeditada repetidament per edicions 62), de Harper Lee.




INDICADORS

NIVELLS D’ADQUISICIÓQUALIFIC

ACIÓ

(màxim 3)


Entén el caràcter social de l’ésser humà,les estructures i tipus de societats, i els processos de transformació i canvi social.

A partir de les imatges i el mapa de les pàgines 272-273 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Creus que la formació acadèmicapot condicionar la vida de les persones?• Les organitzacions socials que comparteixen interessos comuns són necessàries per a la societat? Per què?• Quin tipus de societat predomina a cada continent?Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir de les imatges i elmapa de les pàgines 272-273 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Creus que la formació acadèmica pot condicionar la vida de les persones?• Les organitzacions socials que comparteixen interessos comuns són necessàries per a la societat? Per què?• Quin tipus de societat predomina a cada continent?Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir de les imatges i el mapa de les pàgines272-273 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Creus que la formació acadèmica pot condicionar la vida de les persones?• Les organitzacions socials que comparteixen interessos comuns són necessàries per a la societat? Per què?• Quin tipus de societat predomina a cada continent?Ho fa correctament en tots els casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix i valora la diversitat cultural i n’analitza algun cas concret.

Consulta la premsa digital de Guatemala i altres pàgines web, busca informació sobre la situació de la població indígena, i explica quin tractament es dóna a la informació sobre els indígenes en els mitjans guatemalencs.A continuació, elabora un treball

Consulta la premsa digitalde Guatemala i altres pàgines web, busca informació sobre la situació de la població indígena, i explica quin tractament es dóna a la informació sobre els

Consulta la premsa digital de Guatemala i altres pàgines web, busca informació sobre la situació de la població indígena, i explica quin tractament es dóna a la informació sobre els indígenes en els mitjans guatemalencs.A continuació, elabora un treball monogràfic, amb il·lustracions, taules estadístiques i gràfics, sobre la situació dels indígenes de

monogràfic, amb il·lustracions, taules estadístiques i gràfics, sobre la situació dels indígenes deGuatemala. El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

indígenes en els mitjans guatemalencs.A continuació, elabora un treball monogràfic, amb il·lustracions, taules estadístiques i gràfics, sobre la situació dels indígenes de Guatemala. El text és força complet, clar i coherent, amb algundubte o falta d’ortografia.

Guatemala. El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix i apreciala diversitat de llengües del món.

Després de llegir un fragment de l’Informe sobre les llengües del món (2005), assenyala quina és lallengua que permet accedir a una quantitat més gran d’informació a través d’Internet i argumenta la seva opinió sobre si les llengües minoritàries haurien de desaparèixer.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Després de llegir un fragment de l’Informe sobre les llengües del món (2005), assenyala quina és la llengua que permet accedir a una quantitat més gran d’informació a través d’Internet i argumenta la seva opinió sobre si les llengües minoritàries haurien de desaparèixer.Ho fa de manera bastant clara i coherent, amb pocs dubtes i faltes d’ortografia.

Després de llegir un fragment de l’Informe sobre les llengües del món (2005), assenyala quina és la llengua que permet accedir a una quantitat més gran d’informació a través d’Internet i argumenta la seva opinió sobre si les llengües minoritàries haurien de desaparèixer.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtesni faltes d’ortografia.

Coneix i valora la diversitat de religions del món i la seva distribució geogràfica.

Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibre de l’alumnat, assenyala quina és la religió amb més nombre de fidels i quina és la que en té menys, compara i comenta la religió que té més creients amb la que en té menys i raona per què pot ser.Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes

Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibrede l’alumnat, assenyala quina és la religió amb més nombre de fidels i quina és la que en té menys, compara i comenta la religió que té més creients amb la que en té menys i raona per

Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibre de l’alumnat, assenyala quina és la religióamb més nombre de fidels i quina és la que en té menys, compara i comenta la religió que té més creients amb la que en té menys i raona per què pot ser.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtesni faltes d’ortografia.

d’ortografia. què pot ser.Ho fa de manera bastant clara i coherent, amb pocs dubtes i faltes d’ortografia.

Identifica les característiques generals de la societat espanyola.

Partint dels gràfics de les pàgines 284 i 285 del llibre de l’alumnat, analitza i compara el nombre d’empreses amb el nombre de treballadors i les xifres de negoci que genera cada una, descriu l’evolució del nombre d’estrangers residents a Espanya entre els anys 2002 i 2009, i assenyala el perquè de l’estancament a partir d’aquest últim any.Ho fa correctament en almenys un dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Partint dels gràfics de les pàgines 284 i 285 del llibre de l’alumnat, analitza i compara el nombre d’empreses amb el nombre de treballadorsi les xifres de negoci que genera cada una, descriu l’evolució del nombre d’estrangers residents a Espanya entre els anys 2002 i 2009, i assenyala el perquè de l’estancament a partir d’aquest últim any.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Partint dels gràfics de les pàgines 284 i 285 delllibre de l’alumnat, analitza i compara el nombre d’empreses amb el nombre de treballadors i les xifres de negoci que genera cada una, descriu l’evolució del nombre d’estrangers residents a Espanya entre els anys 2002 i 2009, i assenyala el perquè de l’estancament a partir d’aquest últim any.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Identifica les característiques generals de la societat catalana.

Interpreta el text i les imatges de les pàgines 286 i 287 del llibre de l’alumnat per contestar preguntes sobre aspectes diversos de la societat catalana actual.Ho fa correctament en almenys un dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Interpreta el text i les imatges de les pàgines 286 i 287 del llibre de l’alumnat per contestar preguntes sobre aspectesdiversos de la societat catalana actual.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Interpreta el text i les imatges de les pàgines 286 i 287 del llibre de l’alumnat per contestar preguntes sobre aspectes diversos de la societat catalana actual.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els Basant-se en el text citat al Basant-se en el text citat Basant-se en el text citat al requadre de la

grans reptes culturals a què s’enfronta la humanitat.

requadre de la pàgina 291 del llibre de l’alumnat, contesta les preguntes següents:• Per què moltes famílies índies consideren que les nenes són una càrrega econòmica?• Quines mesures ha adoptat el Govern per evitar l’avortament selectiu?• De quina manera el desequilibri numèric entre nens i nenes perjudica la societat?Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

al requadre de la pàgina 291 del llibre de l’alumnat, contesta les preguntes següents:• Per què moltes famílies índies consideren que lesnenes són una càrrega econòmica?• Quines mesures ha adoptat el Govern per evitar l’avortament selectiu?• De quina manera el desequilibri numèric entrenens i nenes perjudica la societat?Ho fa de manera bastant clara i coherent, amb pocs dubtes i faltes d’ortografia.

pàgina 291 del llibre de l’alumnat, contesta les preguntes següents:• Per què moltes famílies índies consideren que les nenes són una càrrega econòmica?• Quines mesures ha adoptat el Govern per evitar l’avortament selectiu?• De quina manera el desequilibri numèric entrenens i nenes perjudica la societat?Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtesni faltes d’ortografia.

Reconeix les desigualtats socials i la conflictivitat quegeneren.

• Busca informació sobre l’atur a Espanya i Catalunya, i n’elabora una sèrie estadística dels últims deu anys.• Busca informació estadística sobre l’atur juvenil a Espanya i Catalunya, i n’elabora un gràfic sectorial.• Cerca informació sobre la qualitatde la feina a Espanya i Catalunya, i n’elabora un petit estudi estadístic.• Amb la informació recollida, elabora un petit treball monogràfic sobre la situació del mercat laborala Espanya i Catalunya.El text és bastant complet, clar i

• Busca informació sobre l’atur a Espanya i Catalunya, i n’elabora una sèrie estadística dels últims deu anys.• Busca informació estadística sobre l’atur juvenil a Espanya i Catalunya, i n’elabora un gràfic sectorial.• Cerca informació sobre la qualitat de la feina a Espanya i Catalunya, i n’elabora un petit estudi estadístic.• Amb la informació recollida, elabora un petit

• Busca informació sobre l’atur a Espanya i Catalunya, i n’elabora una sèrie estadística dels últims deu anys.• Busca informació estadística sobre l’atur juvenil a Espanya i Catalunya, i n’elabora un gràfic sectorial.• Cerca informació sobre la qualitat de la feina a Espanya i Catalunya, i n’elabora un petit estudi estadístic.• Amb la informació recollida, elabora un petit treball monogràfic sobre la situació del mercat laboral a Espanya i Catalunya.El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

treball monogràfic sobre la situació del mercat laboral a Espanya i Catalunya.El text és força complet, clar i coherent, amb algundubte o falta d’ortografia.


programaciÓ 2on eso geografia e histÒria dep ciencies ... fileprogramaciÓ 2on eso geografia e...

Documents