1

HA ARRIBATL’HORA,ARA LI TOCAAL COMPROMÍSPER RIPOLLET!PROGRAMA ELECTORALCOP-COMPROMÍS PER RIPOLLET-CAVAmb la incorporació de les propostes veïnals

Eleccions municipalsMaig 2011

PPPPPPPPPPPRRRRRRRRRRRROOOOOOOOOOOGGGGGGGGGGGRRRRRRRRRRRAAAAAAAAAAAAMMMMMMMMMMMMMAAAAAAAAAAAA EEEEEEEEEELLLLLLLLLLEEEEEEEEEECCCCCCCTTTTTTTTOOOOOOOOOOOORRRRRRRRRRRRAAAAAAAAAAALLLLLLLLCCCCCCCCCOOOOOOOOOOPPPPPPPPPPPP-----CCCCCCCCOOOOOOOOOOOOMMMMMMMMMMMMMPPPPPPPPPPPRRRRRRRRRRRROOOOOOOOOOOOOMMMMMMMMMMMMMÍÍÍÍÍÍÍÍÍSSSSSSSSSS PPPPPPPPPPPEEEEEEEEEERRRRRRRRRRRR RRRRRRRRRRRIIIIIIIIIIIIPPPPPPPPPPPOOOOOOOOOOOLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLEEEEEEEEETTTTTTTTT------CCCCCCCCCCAAAAAAAAAAAVVVVVVVVVVVAAAAAAAAAAAAmmmmmmmmmmmbbbbbbbbbbb llllllllllllaaaaaaaaaa iiiiiiiiiiinnnnnnnnnncccccccccoooooooooorrrrrrrrrrrpppppppppppoooooooooorrrrrrrrrraaaaaaaaaaaccccccccciiiiiiiiiiióóóóóóóóóóó ddddddddddddeeeeeeeeee lllllllllllleeeeeeeeeessssssssss ppppppppppprrrrrrrrrooooooooooopppppppppppoooooooooossssssssssttttttttttteeeeeeeeeesssssssss vvvvvvvvvvveeeeeeeeeeeïïïïïïïïïïïnnnnnnnnnnaaaaaaaaaaalllllllllllssssssssss

EEEEEEEEEEElllllllllllleeeeeeeeeeeccccccccccccccccciiiiiiiiiiioooooooooonnnnnnnnnsssssssss mmmmmmmmmmuuuuuuuuuunnnnnnnnniiiiiiiiiicccccccciiiiiiiiiiiippppppppppaaaaaaaaaalllllllllllssssssssssMMMMMMMMMMMMMMaaaaaaaaaaiiiiiiiiiiiiiggggggggggg 222222222220000000000111111111111111111

HA ARRIBATL’HORA,ARA LI TOCAAL COMPROMÍSPER RIPOLLET!PROGRAMA ELECTORALCOP-COMPROMÍS PER RIPOLLET-CAVAmb la incorporació de les propostes veïnals

Eleccions municipalsMaig 2011

3

Les propostes que teniu a les mans són fruit del treball de molta gent durant molt temps. No ens les hem empescat a darrera hora entre quatre ments il·luminades. Són fruit de la refl exió i el debat durant tots els anys que portem treballant col·lectivament a l’Ajuntament . Moltes no les hem fetes nosaltres, són fruit de les demandes dels veïns i veïnes, i una bona colla són reivindicacions històriques de Ripollet: hospital, soterrament de l’autopista, facilitar l’accés a l’habitatge, arribada del tren i del tramvia... i moltes altres.

Malauradament la ciutadania de Ripollet porta molts anys esperant que es materialitzin aquestes propostes, de la mateixa manera que porta molts anys esperant una altra manera de fer política a l’Ajuntament de Ripollet: escoltant els veïns i les veïnes, permetent i posant la participació dels mateixos com a eix central, defensant només els interessos dels ripolletencs i ripolletenques, sense supeditació a cap cúpula de partits, ni als interessos de les grans empreses i de la gran ciutat de Barcelona. Una política gestionada per ciutadans i ciutadanes normals i corrents que tenen una voluntat de servei a la seva comunitat, no per professionals que només volen perpetuar-se en el càrrec. Uns servidors públics que es doten d’un codi ètic que han de respectar i que els obliga a passar comptes del que fan en la seva tasca política.

En aquest programa trobareu també incorporades les propostes que ens han fet els veïns i veïnes de Ripollet al llarg dels diferents “Punts de Trobada” que hem anat fent aquests darrers mesos en diferents barris de Ripollet.

HA ARRIBAT L’HORA!

COP-Compromís per RipolletMaig 2011

5

ÍNDEX01. Urbanisme Pàg. 7 02. Habitatge Pàg. 9

03. Mobilitat i transport públic Pàg. 11

04. Medi Ambient i territori Pàg. 13

05. Esports Pàg. 15

06. Cultura Pàg. 17

07. Mitjans de comunicació Pàg. 20

08. Tecnologies Pàg. 21

09. Memòria històrica Pàg. 22

10. Economia i recursos Pàg. 23

11. Participació ciutadana Pàg. 26

12. Serveis a les persones: defensa dels serveis públics, sanitat, educació, serveis socials i seguretat ciutadana Pàg. 28

7

Ripollet és una ciutat que ha crescut sense cap tipus de planifi cació, ni urbanística, ni de serveis, ni demogràfi ca. El creixement urbanístic ha estat dictat per les constructores, les quals han determinat la veritable planifi cació de Ripollet. Malgrat tot, hi ha molts aspectes que encara podem millorar i rectifi car:R Cal endegar una Pla Estratègic que afecti no només a les qüestions

urbanístiques, sinó a les necessitats d’equipaments, serveis i la reserva de sòl públic. Cal poder administrar bé el poc sòl urbanitzable que ens queda, i això cal fer-ho amb la participació de tota la ciutadania.

R L’Ajuntament ha d’adquirir terrenys lliures per a dedicar-los a equipaments i serveis en aquests moments que s’han exhaurit.

R Ens oposarem frontalment a qualsevol creixement urbanístic en la zona de Santiga, Riu i Can Tiana. El riu és una zona inundable i el seu futur ha de ser un espai biològic i un parc urbà. El barri de Can Tiana ja està prou saturat i els espais lliures que hi ha s’han de destinar a equipaments. Pel que fa a Santiga, no admetem la construcció de cap tipus d’habitatge, en tot cas els seus usos haurien de ser industrials o d’equipaments. Cal estudiar la qualitat del terreny, donat que hi ha indicis de què ha estat reomplert amb runes, deixalles i fi ns i tot residus tòxics.

R La zona del riu ha de tenir un ús ambiental, recuperant la seva connectivitat ecològica i un ús de parc urbà a la zona central del municipi.

R Cal soterrar l’autopista C-58 i connectar els dos nuclis de població de Ripollet a través de l’avinguda de l’estació.

HA ARRIBAT L’HORAD’UN URBANISMEAL SERVEI DELS VEÏNSI LES VEÏNES

R Cal establir i endegar processos participatius en les intervencions urbanístiques. Fets com els de la remodelació de la plaça Clos no es poden tornar a repetir.

R Protecció integral del paratge de Can Grases: l’única masia que queda al municipi.

R Cal fer propostes municipals consensuades i reservar espais per a infraestructures ferroviàries: tren i tramvia.

R Revisió del clavegueram que presenta problemes de pudors o de poca capacitat. Establiment d’un pla de reparació d’aquesta xarxa de recollida d’aigües.

R Realitzar el diagnòstic dels punts mal il·luminats i fer-hi les millores pertinents.

9

Un dret fonamental de les persones és el de l’habitatge. El nostre país ha viscut en aquest tema una “bombolla immobiliària” que ens ha portat a una situació social i econòmica insostenible. Ripollet no n’ha estat aliè. Per a pal·liar aquesta problemàtica i fer real el dret constitucional a l’habitatge, proposem: R Prioritat del lloguer per sobre de la compra en les promocions públiques.R Intervenció de l’Ajuntament en la gestió dels habitatges buits (2.325

habitatges vacants segons el cens de 2001). Aquesta intervenció es pot fer de dues maneres: fent d’intermediari entre els propietaris i els llogaters, oferint als primers assegurances pel cobrament i pels desperfectes que hi puguin haver; i adquirint habitatges buits i posar-los al mercat com a lloguer amb criteris socials.

R El preu del lloguer del pisos de promoció pública, tant els nous com els de segona mà, hauria d’estar establert amb criteris socials: barem de prioritats per optar a un pis, pisos reservats a necessitats socials, cost del lloguer lligat a la renda que es percep i no als valors del mercat.

R Intervenció directa de l’Ajuntament com a promotor en la construcció de nous habitatges. En aquest cas no cal repercutir en el preu dels habitatges nous el valor del sòl, el qual ha de ser considerat una inversió.

R El preu dels pisos de promoció pública no ha d’estar fi xat segons els preus del mercat, sinó amb paràmetres que els facin accessibles a totes aquelles persones que els necessitin.

HA ARRIBAT L’HORAD’UN HABITATGEDIGNE I ASSEQUIBLEPER ALS QUI MÉSEL NECESSITEN

R L’adjudicació dels habitatges de promoció pública no pot ser en propietat i no poden ser objecte de compra-venda al cap d’un temps per part dels adjudicataris. Aquests han de gaudir un usdefruit i fi ns i tot el poden cedir als seus fi lls i fi lles, però en cas d’abandonar-los han de retornar a l’Ajuntament per tal que en puguin gaudir unes altres persones.

R L’Ajuntament ha de comprar terrenys en el municipi per tal de poder fer front a aquestes polítiques i com a un mecanisme per tal de regular el preu del sòl.

R Creació d’un Patronat Municipal de l’Habitatge per tal de gestionar tot plegat, amb participació real de tothom (partits i entitats), i dotar-lo de recursos econòmics.

11

Ripollet és un municipi amb un dèfi cit greu de connectivitat amb el seu entorn. Aquest fet és compartit per totes les forces polítiques, però segueix sense solució per manca d’ambició i de prevaldre polítiques de promoció del transport privat. Cal acabar amb aquesta situació:R Arribada del tren a Ripollet: estació a la línia Papiol – Mollet, mitjançant

el desviament de la mateixa atansant-la al centre del municipi.R Tramvia per Ripollet. Aquest ha de permetre la connexió amb les ciutats

dels voltants i altres mitjans de transport. Ens oposem a la proposta de fer-lo passar pel carrer Sant Jaume i una part del carrer Balmes, per dirigir-se al nou hospital a l’alçada del polígon. Ha de passar pel centre de Ripollet.

R La nova planifi cació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona estableix un seguit de vies d’interès metropolità que acabaran d’escanyar a Ripollet. En aquest sentit:R Ens oposem a l’autovia de connexió entre la C-58 i la C-17 que

passaria per l’actual pont de Masrampinyo. Com alternativa cal alliberar el peatge de la C-33 a Mollet.

R Ens oposem al vial de connexió entre la C-58 i la Ronda Est de Sabadell que hauria de passar per la llera del riu a l’altura de la gravera. Malmetria el corredor ecològic del riu i la intervenció que s’hi pugui fer més avall tindria menys sentit.

R Estem d’acord amb el vial de circumval·lació per la zona del camí de la Serra, limitat a una via de dos carrils.

HA ARRIBAT L’HORADE MILLORARLA MOBILITATI EL TRANSPORT PÚBLICDE QUALITAT

R Cal augmentar la xarxa de carrils–bici. Millorar el que s’ha fet, que planteja força problemes. Fer arribar el carril bici al centre i als principals equipaments i enllaçar-lo amb altres poblacions: Barberà, Santa Perpètua, Montcada i Cerdanyola.

R Cal augmentar les zones de vianants, tant en els carrers del centre històric, com al carrer Sant Jaume que cal fer-lo de vianants.

R Cal instal·lar aparcaments de gestió pública en zones del municipi que en són defi citàries: Can Mas, especialment (Parc Rizal i parc Primer de Maig).

R Noves línies d’autobusos i millora de les existents: disminució del temps en la línia de Sabadell, parades adaptades per anar a la universitat i als equipaments sanitaris, autobús exprés de sortida a les 5 del matí igual que el 620.

R No més zones blaves de pagament. Mantenir el model d’aparcament de rotació gratuït tal com està.

R Soterrament de la C-58 com a única estratègia per a connectar els dos nuclis de població de Ripollet.

13

El nostre municipi té greus dèfi cits eco-ambientals, als quals no s’hi vol posar remei. Les principals propostes per millorar el nostre medi ambient són:R Som totalment contraris a qualsevol tipus d’incineració de residus o

d’instal·lacions com els ecoparcs, que no contribueixen a solucionar el problema de la gestió dels residus, només són un negoci per a uns pocs i acaben contaminant-nos i destruint una mica més el territori.

R Promourem la implantació de nous sistemes de gestió dels residus, com podria ser el sistema del “residu mínim”.

R Treballarem per aconseguir el tancament de l’Ecoparc-2 que ens empudega i no recicla els nostres residus.

R Realitzarem anualment tallers de promoció i seguiment del compostatge casolà.

R Realització de campanyes, primer al Mercat Municipal, per a després estendre-les a la resta de comerços del municipi, per tal d’eliminar progressivament els envasos d’un sol ús (bosses de plàstic, safates de porexpan, ampolles de plàstic,...). Instal·lació d’una màquina expenedora de llet fresca al Mercat Municipal.

R Instal·lació de contenidors especials per a recollir les restes de poda, especialment en aquelles èpoques de l’any en què es realitza.

R Augmentar la freqüència de recollida d’algunes fraccions de residus com el paper i el rebuig.

R Millorar el servei de deixalleria mòbil, augmentant la seva freqüència per tots els barris de Ripollet.

R Obtenció de reduccions fi scals reals per l’ús de les deixalleries fi xa i mòbil.

HA ARRIBAT L’HORADE RESPECTARI DEFENSAREL MEDI AMBIENT

R Realització d’ecoauditories sobre energia i consum d’aigua en tots els edifi cis públics de Ripollet que depenen de l’Ajuntament per tal de reduir-ne els consums i promoure aquelles pràctiques que suposin hàbits més respectuosos amb el medi ambient. Realitzar-hi campanyes específi ques.

R Elaboració d’un estudi per a la implantació a tots els edifi cis municipals de sistemes d’energia nets i respectuosos amb el medi ambient (solar tèrmica i solar fotovoltaica).

R Incentivar amb reduccions fi scals a les comunitats de propietaris per a la instal·lació de plaques solars d’energia elèctrica i tèrmica. Estudiar la possibilitat de què es puguin acollir a subvencions autonòmiques, estatals o europees.

R Trasllat dels horts a una altra part del municipi, recuperació del riu com a espai natural, corredor biològic i parc fl uvial. El riu ha de ser un espai de lleure i a la vegada un espai per gaudir i conèixer la natura. No té sentit la recuperació del riu sense el soterrament de l’autopista.

R La pol·lució atmosfèrica de Ripollet és de les més altes del país. Cal instal·lar estacions fi xes de control de la contaminació atmosfèrica a Ripollet per tal de poder establir les mesures correctives adients.

R Promoure la instal·lació d’horts urbans ecològics en terrasses, patis i balcons.

R Promoure el cultiu ecològic en els horts urbans, els horts municipals, com en els dels habitatges.

R Controlar i reduir la contaminació sonora, amb especial èmfasi a la nocturna.

R Introducció d’aliments ecològics en els menús del menjadors escolars d eles escoles públiques.

R Millora de la neteja viària i dels parcs.R Establir nous paràmetres en l’adaptació dels parcs per a la infància.

15

A la darrera dècada, l’evidència que esport i salut són dos conceptes lligats, ha fet que gran part de la ciutadania dediqui bona part del seu temps d’oci a la pràctica de l’esport. Això ha comportat una saturació dels serveis existents, a la qual cal donar-hi resposta mitjançant les següents propostes:R Desplegament i condicionament de la xarxa de carrils per a bicicletes per

la perifèria del nucli municipal i pels carrers de l’interior del municipi.R Condicionament del circuit de cros i bicicletes al barri dels Pinetons.R Adequació d’espais a la xarxa de parcs del municipi per a la pràctica

d’esports urbans (skate, patins, …).R Millora permanent de les instal·lacions condicionades per a la pràctica

esportiva del municipi. R Realització de l’estudi per a la millora i el canvi d’ubicació del servei de

restauració del camp municipal de futbol a la Zona de la Sínia. R Desconcentració d’equipaments i instal·lacions esportives: construcció

d’una piscina coberta, dues pistes de tennis i un gimnàs municipals al barri de Can Mas.

R Construcció d’un aparcament amb més capacitat per als vehicles en el Poliesportiu Municipal i ampliació i millora de les zones de vestidors.

R Construcció de la nova pista d’atletisme a la zona del Poliesportiu. R Suport als clubs i a les entitats esportives del municipi (implica

fi nançament, però no només; sobretot ajut a l’esport formatiu i de base). R Aposta decidida pel foment de l’esport escolar i extraescolar (escoles i

instituts) i col·laboració ferma amb les Associacions de Mares i Pares per al desenvolupament de les activitats i iniciatives derivades.

R Impuls de la formació del monitoratge en pràctiques esportives diverses.R Oferir el servei de les piscines municipals descobertes també en horari

nocturn durant el període d’estiu.

HA ARRIBAT L’HORAD’APROPAR L’ESPORTA TOTHOM

R Foment i suport d’esdeveniments esportius organitzats per iniciativa municipal i/o a instàncies de les entitats esportives del municipi.

R Adequació de la xarxa de parcs públics i municipals per a la pràctica esportiva de tota la ciutadania, indistintament de l’edat, (equipament per a exercicis saludables per a la gent gran, zones de jocs infantils, millora de les pistes de petanca, de les pistes polivalents de bàsquet, futbol sala, handbol i altres).

R Implementació del projecte de patis oberts a les escoles del municipi, als caps de setmana i en períodes de vacances, habilitant-los com a espais del municipi per a la pràctica del joc infantil i juvenil i de l’esport.

17

Ripollet pateix un dèfi cit d’instal·lacions culturals important. A la vegada, la cultura no arriba a importants capes socials de la nostra població. Cal reactivar també el teixit associatiu per fer-lo més viu i independent.Davant el col·lapse actual dels equipaments culturals de Ripollet proposem:R Construcció del Casino: nou equipament cultural autogestionat per les

entitats.R Teatre Centre Parroquial: conveni per a què l’equipament pugui ser

utilitzat per altres entitats.R Espai prou ampli als afores per ser utilitzat com a sala municipal de

concerts i pista de ball.R Ampliació de les sales d’exposicions.R Recuperació de l’espai del cinema i promoció de la seva gestió de forma

associativa.R Creació de la segona biblioteca pública al barri de Can Mas.R Nou Equipament cívic i cultural al barri del Pont Vell, al Celler

Cooperatiu.R Molts centres cívics són espais utilitzats com a bars i cal dotar-los de

continguts: cedir espais per a què les entitats hi treballin, espais de formació per a col·lectius (persones a l’atur, jubilats, botiguers..) en noves tecnologies, llengua...

R Centre d’Interpretació del Patrimoni: respectant el treball realitzat, cal comptar amb les aportacions de les persones i professionals del nostre municipi per tal d’establir, de manera participativa, objectius de recerca i de divulgació que facilitin el coneixement de la nostra història a la ciutadania.

R Recuperar el Cafetí com a un espai cultural obert a la població. R Ampliació dels locals d’assaig per als grups de música local i creació d’un

petit estudi de gravació.

HA ARRIBAT L’HORADE LA CULTURAPARTICIPATIVAPER A TOTHOM

R Escola Municipal de Música de gestió pública i directa des de l’Ajuntament.

R Participació real de les entitats en el Patronat Municipal de Cultura: apostem per un consell d’administració del plenari, no format per representants de les entitats sinó per membres de totes i cada una d’elles.

R Convidar a aquest consell plenari a persones de prestigi i experts amb l’objectiu d’elaborar un Programa Global de Cultura, que sigui transversal i que prioritzi un model cultural de valors alternatius a la cultura del consum i de la publicitat salvatge. Els objectius d’aquest Programa Global serien:R Determinar les línies per a

l’aplicació d’una política cultural efi caç i alternativa.

R Aconseguir una política cultural transversal que arribi a tots els àmbits, incloent-hi les escoles i els instituts.

R Optimitzar recursos i evitar despeses inútils.

R Cercar recursos i convenis amb entitats i institucions supramunicipals.

R Animar a les entitats locals a pactar convenis i polítiques culturals amb altres entitats i institucions supramunicipals.

19

R Model participatiu real de presa de decisions: les entitats no han de participar només en òrgans consultius, ni s’han d’utilitzar com a aval de les decisions ja preses.

R Creació d’una Ofi cina de Recursos per tal d’ajudar a les entitats a dur a terme els objectius del Programa Global de Cultura.

R Potenciar la celebració d’una diada de Sant Jordi literària al municipi.R Recuperació de la Diada castellera de Ripollet.R Retornar la Festa Major al centre del poble. Mantenir, però, l’actual

ubicació de la fi ra al recinte fi ral.R Creació d’una autèntica Comissió de Festa Major, formada per entitats i

persones amb prestigi de Ripollet i sense ingerències polítiques. Aquesta comissió ha de poder gestionar lliurement recursos i pressupostos, buscar-ne d’alternatius si ho considerés i, fi nalment, rendir comptes de la seva gestió.

R Consell de Joventut amb poder executiu que fomenti la participació de veritat del jovent, la creació d’entitats juvenils i doni resposta a les necessitats reals dels i les joves en matèria d’habitatge, formació, oci, etc.

R Programació d’activitats culturals adreçades específi cament als joves.

El dret a la informació ha estat posat en perill per la ingerència del poder polític municipal, que més que informar ha utilitzat els mitjans de comunicació públic com un instrument de propaganda per tal de perpetuar-se en el poder. Per donar la volta a aquesta situació proposem:R Tenim un butlletí i una radio municipals (presa a una entitat) per fer

propaganda de l’equip de govern. Apostem vivament per uns mitjans de comunicació plurals i transparents.

R Butlletí només per a la informació municipal, sense publicitat per no fer competència deslleial, arribant fi ns i tot a suprimir-lo.

R Potenciar la creació d’una entitat formada pels col·laboradors i col·laboradores de la radio i cedir-los-en la gestió

R Potenciar la creació d’una televisió local gestionada per aquesta mateixa entitat per tal de garantir-ne la pluralitat i la transparència.

R Potenciar la informació a través dels nous mitjans: web i xarxes socials.

HA ARRIBAT L’HORAD’UNS MITJANSDE COMUNICACIÓPÚBLICS: PLURALSI INDEPENDENTS

21

L’accés a les noves tecnologies té mancances que ens porten cap a la desigualtat social. Els que per raons econòmiques, socials o d’edat tenen difi cultats per accedir-hi, queden marginats socialment i desalfabetitzats digitalment. Proposem mesures per combatreu-ho:R Creació de zones wifi gratuïtes a tots els espais públics.R Ampliació dels punts de connexió gratuïts als espais públics.R Dotació d’infraestructura informàtica al servei de les entitats. R Utilització dels centres cívics com a espais per a la formació en noves

tecnologies per a diferents col·lectius (jubilats, veïns i veïnes a l’atur, botiguers...)

R Potenciació de l’ús del software lliure.R Aposta decidida per l’administració oberta i electrònica: màxim de

procediments i gestions administratives on-line.R Promoure l’accés al coneixement digital a tota la població, per tal d’evitar

l’anomenada “fractura digital”.

HA ARRIBAT L’HORADE LES NOVESTECNOLOGIESACCESSIBLESA TOTHOM

La cohesió social també passa per la construcció de la memòria col·lectiva que ha estat privada d’un veritable coneixement científi c de la nostra història. Hem de saber d’on venim per decidir on anem. Per a pal·liar aquest dèfi cit, proposem:R Crear una comissió per estudiar i gestionar una política de la memòria

històrica municipal d’acord amb les entitats memorialistes i els historiadors i les historiadores locals.

R Avançar cap al reconeixement públic i institucional de les víctimes de la repressió franquista i promoure els valors democràtics i de justícia marginats de la nostra realitat actual com a conseqüència de la dictadura i la política d’oblit de la transició.

R Reestructurar el museu de Can Rata donant més protagonisme als valors socials, populars i col·lectius de Ripollet i convertir-lo en un espai també per a la recuperació de la memòria històrica. La història la fan els pobles i no les elits.

HA ARRIBAT L’HORADE RECUPERARLA NOSTRA MEMÒRIAHISTÒRICA

23

La política econòmica d’un Ajuntament ens indica la seva ideologia respecte al bé comú, les polítiques compensatòries, etc. Nosaltres fem una decidida aposta per afavorir la majoria de Ripollet i combatre la crisi econòmica amb criteris socials i polítics d’esquerra, i no amb criteris bancaris i capitalistes. Per tot plegat:Polítiques municipals per sortir de la crisi econòmica:R Reducció 25% assignació alcalde i regidors i regidores amb dedicació

exclusiva.R Reducció 15% assignació regidors i regidores de més de 1000 euros.R Reducció 5% regidors i regidores amb assignació inferior a 1000 euros.R Supressió de la propaganda institucional i de l’actual butlletí municipal.R Foment de la distribució del treball:

R 35 hores als empleats i empleades que depenen de l’administració (no només funcionaris).

R Exigir les 35 hores a les empreses contractades per l’Ajuntament.R Lluita contra l’atur de llarga durada: coordinació amb l’Ofi cina de

Treball de la Generalitat.R Donar suport a les mobilitzacions dels treballadors i les treballadores

contra les deslocalitzacions i ERO’s. No només de paraula sinó també pressionant institucionalment.

R Creació de taules d’ocupació local amb els agents implicats (empresaris, comerços, institucions, associacions, sindicats...)

R Reducció dels impostos municipals als aturats i aturades i famílies en situació precària.

HA ARRIBAT L’HORAD’UNA ALTRA MANERADE GESTIONARL’ECONOMIADE RIPOLLET

R Reforçar l’àrea municipal de Serveis Socials per tal de lluitar contra la conversió a la marginalitat.

R Ajudar als ciutadans i les ciutadanes a negociar amb els bancs i caixes per evitar desnonaments.

R Creació de la Mesa de Coordinació de l’Atenció a les Famílies conjuntament amb les entitats d’ajut social.

R Seguiment i millora del Pla d’Austeritat Municipal.

R Creació de l’Observatori Anticrisi amb la resta de grups municipals i serveis tècnics, per tal de poder fer diagnosis municipals de la crisi i proposar noves mesures des de l’àmbit municipal.

R Reforçar l’àrea d’Educació per tal que el jovent no abandoni els estudis prematurament i pugui continuar amb la seva formació acadèmica i/o professional.

R Potenciació de la formació ocupacional i per al treball i de les Escoles Taller des del Patronat Municipal d’Ocupació.

R Prioritzar la formació en nous sectors estratègics i emergents des del Patronat Municipal d’Ocupació.

R Prioritzar la instal·lació a Ripollet d’empreses en sectors d’alt nivell competitiu. (ajudes per l’establiment...).

25

Altres mesures:R Creació d’un parc d’empreses especialitzades, gestionat en consorci amb

l’AjuntamentR Creació d’àrees prioritàries de comerç local (de vianants, renovades

visualment), en el centre del municipi i altres nuclis amb densitat de població.

R Promoció del comerç local i no de les grans distribuïdores.R Promoció de les cooperatives en la seva formació i en la contractació de

l’Ajuntament per tal que el treball dels serveis municipals no sigui un treball tan lligat als benefi cis i negocis especulatius d’una empresa.

R Creació d’un viver municipal d’autònoms i cooperatives.R Gestió directa dels projectes d’urbanisme per tal de poder contractar a

persones en situacions de risc.R Municipalització dels serveis ja privatitzats per poder gestionar

l’ocupació des de l’Ajuntament i que no respongui a criteris estrictament empresarials i especulatius.

R Incentius als impostos municipals als autònoms i cooperatives.R Pressuposts participatius, democratització de la gestió econòmica.

R Elaboració dels objectius per als quatre anys de legislatura en taules obertes participatives (infraestructures, serveis municipals...).

R Amb aquests objectius, elaboració i planifi cació dels pressuposts (imposts, taxes...).

R Auditories públiques dels comptes de l’Ajuntament.

Transparència i participació són els dos principis bàsics que marcaran totes les nostres actuacions municipals. Transparència pel que fa al rendiment de comptes cap a la ciutadania. Una transparència que fa referència a detallar el perquè de les decisions i actuacions municipals, així com a mantenir una informació de com està i què es fa amb l’economia de l’Ajuntament. Participació a través de processos i òrgans participatius pel que fa a les principals qüestions i problemàtiques d’interès per a la ciutadania. Aspirem a un Ripollet construït col·lectivament, on tots i totes ens sentim partícips i corresponsables dels progressos del nostre municipi. Per tot plegat, proposem:R La regidoria de participació ha de fer una tasca transversal en tota la resta

de regidories.R Posada en funcionament dels pressupostos participatius.R Obrir i consolidar espais de participació sectorials i on s’asseguri una

participació real i que les decisions siguin vinculants.R Posada en marxa de les assemblees de barri per tal que esdevinguin espais

informatius, deliberatius i de decisió del veïnat.R Fomentar una cultura política més participativa per tal d’assegurar que la

representativitat en els òrgans i mecanismes participatius esdevingui real.R Obrir els Plens Municipals a la participació de les entitats i les persones.R Fer que les entitats puguin presentar mocions sense necessitat que

aquestes vagin signades per un grup municipal.R Facilitar a les entitats l’organització d’actes (tant facilitant informació

com infraestructures) alhora que volem preservar la seva autonomia.R Contestar totes les instàncies que els veïns i les veïnes registrin a

l’Ajuntament.

HA ARRIBAT L’HORADE LA PARTICIPACIÓ:TRANSPARÈNCIAI RENDICIÓ DE COMPTES

27

R Publicar periòdicament l’estat de les comptes municipals.

R Tots els documents ofi cials de l’Ajuntament han d’estar publicats també a la web municipal (respectant la llei de protecció de dades).

R Possibilitar que la ciutadania i les entitats puguin fer online tots els tràmits que involucrin una relació amb l’Ajuntament.

R Obrir espais de participació a internet on la ciutadania pugui participar i ser escoltada en el debat públic.

La majoria de partits polítics s’ha doblegat a les pressions de bancs i empreses multinacionals que volen fer negoci amb els drets de les persones: sanitat, atenció a la gent gran, serveis educatius, serveis socials, etc. Manifestem la nostra defensa radical de la titularitat i gestió pública dels serveis a les persones, com l’única manera de garantir-ne el bon funcionament i la transparència en la seva gestió. A la vegada la gestió pública és l’única que garanteix que aquests serveis siguin universals, per a tothom. Les nostres propostes al respecte són:SanitatR Construcció del nou hospital comarcal i que sigui de titularitat i gestió

pública.R Reclamem la dotació complerta de professionals al nou Cap Pinetons.R Integració del servei de drogodependències en el nou hospital comarcal.

Treure els barracons del Parc Massot.R Promoure associacions d’usuaris de la sanitat pública.

EducacióR Promoció de l’escola pública per tal d’incentivar la igualtat d’oportunitats

i l’equitat.R Construcció d’una nova escola pública de primària i d’un institut d’educació

secundària per tal d’evitar la saturació actual de les places escolars.R Ripollet ciutat educadora : elaboració del projecte educatiu de ciutat i

posada en marxa del mateix.R Defensar el projecte de patis oberts més enllà de fer proves pilot.R Potenciar els espais municipals, com els centres cívics, per tal de

descongestionar espais de formació com l’escola d’adults i utilitzar espais que a certes hores estan buits tot creant una xarxa de voluntariat per fer tasques de formació.

HA ARRIBAT L’HORADELS SERVEISA LES PERSONES:PÚBLICS I DE QUALITAT

29

R Creació de la tercera escola d’educació infantil municipal al barri de Can Mas.

R Abaratiment del tiquet del menjador escolar.

R Les escoles municipals públiques d’educació infantil han d’oferir un servei educatiu integral: atenció individualitzada, estimulació precoç, atenció psicopedagògica, escola de mares i pares, espai familiar, ludoteca, fi sioteràpia, logopèdia.

R Impuls de l’àmbit de l’educació en el lleure i suport a les entitats d’esplai (l’Estel i La Gresca) que s’hi dediquen.

R Oferir el suport necessari a l’educació de persones adultes: CFA Jaume Tuset i Aules d’Extensió Universitària per a la gent gran.

Serveis socialsR Residència per la gent gran de

gestió pública i directa. L’aposta per la privatització total d’aquest servei ens ha portat a què no en puguem gaudir a hores d’ara.

R Ampliar les dotacions econòmiques i personals destinades a Serveis Socials per a fer front a les necessitats derivades de la crisi econòmica.

R Coordinar les entitats que treballen en l’assistència social

al municipi per tal de treballar en xarxa i detectar de manera participativa les necessitats de la població.

Seguretat públicaR La gestió ciutadana de la

seguretat és un element imprescindible i cal comptar amb les aportacions del veïnat.

R Coordinació efectiva dels cossos policials municipal i autonòmic.

R Diagnòstic de punts febles pel que fa la seguretat al nostre municipi. Establir mesures efectives per restablir la seguretat ciutadana en els espais confl ictius i que difi culten la convivència.

Recuperació dels serveis privatitzats, han de ser de gestió directa:R Escoles d’educació infantil

municipals: La Verema i La Rodeta.

Centre de dia.R Residència per a la tercera edat.R Servei d’atenció als domicilis.R Projectes per a la cohesió social R Menjadors escolars.R Tanatori.

COP-Compromís per Ripollet-CAVMaig 2011

31