programa de festes 2009

Coordinadors: Palmira Mestre Tena i Rhamsés Ripollés Puig

©Disseny, elaboració i il.lustracions: Miguel Ángel Troncho García

©Textos: David GilTextos extrets del llibre “Imatge i Paraula”Pep QuerolTeudo Sangüesa MilianMª Ángeles Gonzalez, “Más allá de la memoria”Conxa RodríguezXimo Puig Ferrer

©Imatges:Nicolas Manero: pàgina: 6Miguel Ángel Troncho: pàgines: 8, 10, 18-19, 50, 54, 78, 79, 80-81, 84Arxiu Pascual: pàgines: 14-15Raul Franz: pàgines: 20, 22, 24, 26, 71Teudo Sangüesa: pàgines: 28-29, 30, 56Esportverd: pàgina: 32-33Patricia Meseguer: pàgina: 40César Sebastià: pàgina: 41Comunicacions dels Ports s.a.: pàgines: 44, 48 58-59, 60 62, 64 65, 66, 68, 70, 72, 74, 76Ferran Ràmia: pàgina: 46 Juan Miquel Pitarch: pàgina: 52Toni Orti: pàgina: 63

Traduccions:Loredana CristeaCarles Milian

Imprimeix: 4colors · Vinarós

Edita: Ajuntament de MorellaDipòsit legal: CS-_____________

Morella 2009

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada

o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic,

mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes, sense el permís

previ i per escrit del titulars del copyright.

9

Tots els colors de la festa

Si a l’estiu Morella bull d’una manera especial, l’agost és l’espill d’una ciutat viva.

Junts, amb les aportacions d’associacions, quintos i entitats, aconseguim fer de Mo-

rella el centre d’una intensa activitat cultural i festiva per a tots els morellans i aque-

lles persones que ens visiten.

Al voltant de 150 actes de les més diverses condicions conformen una proposta

atractiva per tal de contribuir al gran objectiu de la convivència. Majors, joves i

xiquets estan cridats a protagonitzar un temps d’alegria on cada ú escolleix el seu

circuit per participar de la proposta cultural o d’oci, per gaudir dels amics, per enaltir

el sentit de la concòrdia.

Este any és certament difícil i, per això, és més necessari que mai la cohesió per a

que ningú es quede al marge i prioritzar la plena ocupació com la fita irrenunciable

de la ciutat. Però també és un moment clau, un moment extraordinari i decisiu per al

nostre futur. Decisions històriques com el traçat de la A-68 per Morella fins Vinaròs

o l’acord del Consell de Ministres sobre el Parador de Turisme ens obrin definitiva-

ment les portes del segle XXI.

Fem festa, participem activament i vivim el present sabent que eixirem de les dificul-

tats. El millor està per vindre.

Avui puc demanar-vos que cregueu en Morella amb més convicció que mai. Sí, ací hi

ha futur. I eixe és el millor color de la festa.

Que passeu uns bons dies.

Ximo Puig

Alcalde de Morella

11

Todos los colores de la fiesta

Si durante el verano Morella hierve de una forma especial, en agosto es el espejo de

una ciudad viva.

Juntos, con las aportaciones de las asociaciones, quintos i entidades conseguimos

hacer de Morella el centro de una intensa actividad cultural y festiva para todos los

morellanos i aquellas personas que nos visiten.

Aproximadamente 150 actos de la más diversa condición conforman una propuesta

atractiva para contribuir al gran objetivo de la convivencia. Mayores, jóvenes y niños

están llamados a protagonizar un tiempo de alegría en el que cada uno escoge su

circuito para participar de la propuesta cultural o de ocio, para disfrutar con los

amigos, para ensalzar el sentido de la concordia.

Este año es ciertamente difícil i, por esto, es más necesaria que nunca la cohesión

para que nadie se quede al margen y priorizar la plena ocupación como un hito irre-

nunciable de la ciudad. Pero también es un momento clave, un momento extraordina-

rio y decisivo para nuestro futuro. Decisiones históricas como el trazado de la A-68

por Morella hasta Vinaròs o el acuerdo del Consejo de Ministros sobre el Parador

de Turismo nos abren definitivamente las puertas del siglo XXI.

Disfrutemos de la fiesta, participemos activamente i vivamos el presente sabiendo que

saldremos de las dificultades. Lo mejor está por llegar.

Hoy puedo pediros que creáis en Morella con más convicción si cabe. Sí, aquí hay

futuro. Y ese es el mejor color de la fiesta.

Deseo que paséis unos felices días.

Ximo Puig

Alcalde de Morella

All the colours of the party

If Morella boils in summer in a special way, in Au-gust it becomes the mirror of a living town.

Together, with the help of associations, youngsters and institutions we manage to make Morella the cen-tre of cultural and festive activities for all the people of Morella and those who visit us.

About 150 activities of all kinds make an attractive proposal in order to fulfill the great aim of coexisten-ce. Senior citizens, youngsters and children have been called to be the protagonists of a time of happiness when each one can choose their own circuit to parti-cipate of a cultural or leisure event, in order to enjoy it with their friends, in order to praise the meaning of harmony.

This year has been especially difficult, therefore, it is necessary that nobody be left and full employment be a priority which can’t be avoided. But it is also a key moment for our future. Historic decisions like the new A-68 which passed by Morella towards Vinaròs or the agreement of the Cabinet of Ministries to build a new Parador de Turisme will open the doors of the 21st century.

Let’s party, let’s participate and live the present moment knowing that we will solve the difficulties. The best things are still to come.

Today I can ask you to believe in Morella with more conviction than ever. Yes, there is future here. And this is the best colour of the fiesta.

Enjoy yourselves these days.

XIMO PUIGMayor

13

Toate culorile sarbatorii

Daca in timpul verii Morella fierbe intr-un mod special, august este oglinda unui oras viu.

Toti impreuna, cu contributii de la asociatii si al ti-nerilor , vom reusi sa facem din Morella un centru de o intensa activitate culturala si festiva pentru toti mo-relienii si pentru toate acele persoane ce ne viziteaza.

Aproximativ 150 de activitati, dintre cele mai di-verse, constituie o propunere atractiva pentru a par-ticipa la obtinerea unei coexistente pasnice.Batrani, tineri si copii sunt chemati sa protagonizeze un timp de bucurie, fiecare alegandu-si rolul pentru a partici-pa in aceasta propunere culturala si de divertisment, pentru a se bucura cu prietenii si pentru a sarbatorii in armonie.

Acest an este foarte dificil si de aceea este necesar ca niciunul dintre noi sa nu se simta marginalizat. Dar este, de asemenea , si un moment cheie, un moment extraordinar si de importanta cruciala pentru viitorul nostru. Deciziile istorice, precum drumul A-68 dintre Morella si Vinaros sau acordul Consiliului de Ministrii asupra Paradorului Turistic, au deschis usile secolului XXI.

Bucurati-va de festival, sarbatoriti si participati activ in aceasta sarbatoare, traiti prezentul pentru ca vom iesi cu siguranta din greutati.

Azitazi va cer sa fiti cat se poate de increzatori in Morella.Da, aici este viitorul si acest lucru este cea mai frumoasa culoare a sarbatorii.

Va doresc sa petreceti zile fericite!

XIMO PUIG Primar

15

Rosana Pastor

Una actriu passejant Morella

Rosana Pastor és una dels actrius valencianes més importants. Sens dubte, gran part d’esta carrera l’ha llaurat en Morella. És una actriu que va començar en la Televisió Valenciana, compaginant els seus inicis en la carrera actoral amb la presentació d’un exitòs programa (Amor a primera vista). Des de llavors, mai ha perdut la seua relació amb el món televisiu i ha participat en sèries com “Dues dons”, “Projecte Cassandra” o “Latidos”.

En 1993, va tindre un dels seus primers acostaments importants a la comarca dels Ports, amb la inter-venció en la pel·lícula de Vicente Tamarit, “El hombre de la nevera”. La pel·lícula que es va rodar en distints municipis de la comarca, va suposar una de les seues primeres oportunitats en la gran pantalla. Però seria l’any 1995, el que crearia un romanç definitiu entre Morella i l’actriu. Va ser quan el director britànic Ken Loach li va donar l’oportunitat d’interpretar a la miliciana Blanca en “Tierra i Llibertat” (Land and Freedom, 1995). Esta pel·lícula sobre la Guerra Civil, serà recordada per molts morellans, ja que gran part d’ells va participar d’una forma o una altra en el rodatge. Este paper, que unia un trist dilema polític- romàntic, va portar a Rosana Pastor a guanyar el Goya a la millor actriu revelació i el Túria Award. A més, l’èxit inter-nacional de la pel·lícula (Premi FIPRESCI en el Festival de Cannes, Cèsar a la millor pel·lícula europea...) va suposar l’envol en la carrera de l’actriu valenciana.

A partir d’este moment, la carrera de Rosana Pastor es va internacionalitzar. Va fer pel·lícules a Croàcia, Alemanya o a Amèrica. Inclús, va tindre ofertes de Hollywood, però no va donar el bot perquè no va voler cedir al tipus d’interpretació que se li demanava. Per això, va continuar actuant en pel·lícules espanyoles i, en 2002, el seu nom va tornar a aparéixer en la llista de nominades al Goya, però esta vegada a la millor actriu de repartiment. A pesar de l’excel·lent paper de Pilar López d’Ayala com “Juana la Loca” (Vicente Aranda, 2001), Rosana Pastor no va quedar eclipsada en el seu paper d’Elvira i va aconseguir una de les dotze nominacions als Goya que obtindria la pel·lícula. No sols això, sinó que amb esta intrepretació, va aconseguir el Premi ACE i la nominació al premi de la Unió d’Actors Espanyols, ambdós en la categoria de millor actriu de repartiment.

Enguany, l’actriu d’Alboraia, va aconseguir la seua tercera nominació als Goya, per una altra pel·lícula històrica. En esta ocasió, va tornar a estar nominada a la categoria de millor actriu secundària, per “La Conjura l’Escorial” (Antonio del Real, 2008), però el premi va anar a parar a les mans de Penélope Cruz.

Actualment, acaba d’estrenar-se en la direcció escènica en el teatre, amb l’audició “Òpera per a tots”, que es va estrenar en l’Auditori de Castelló. L’actriu va ser l’encarregada de la dramatització i de l’escenografia, d’una obra que tenia per objectiu, acostar d’una forma pedagògica el món de l’òpera i de l’audició als jó-vens. També va coordinar al juny unes jornades sobre la pedagogia i els mitjans audiovisuals a València.

Rosana Pastor sempre ha portat el nom de la comarca dels Ports en el seu cor i en el seu pensament, i en moltes entrevistes que ha concedit, quan li pregunten que llocs aconsella per a visitar, sempre destaca la terra per a la qual serà pregonera.

16

Morella. La ciutat cabdal del Nord Valencià, comarca dels Ports.

Joan Coromines, 1966.

17

Morella. La ciutat cabdal del Nord Valencià, comarca dels Ports.

Joan Coromines, 1966.

El Castell és, per al turista, una magnífica talaia sobre Morella i el seu terme. Es pot contemplar la ciutat des de les barbacanes, veure Santa María amb una perspectiva millor, els carrers paral.lels en semicercle -com un ventall obert-, el tràfec de les gents, l’anell d’una plaça de toros que fa pensar en Solana. I més enllà dels murs i dels bastions, el paisatge ondulat, pujols i moles, camps eixarreïts, la límpida tristesa de l’amfiteatre muntanyós de l’horitzó.

Joan Fuster, 1962

19

El Castell,una històriade futur

23

Ningú dubta de la importància que la Història li confereix al Castell de Morella, però molts es pregunten si val la pena l’esforç per la seva conservació i recuperació. Ja fa més de cent anys l’il·lustre morellà Segura Barreda també s’ho plantejava:

“Ahora parece mirarse con indiferencia y se le deja descuidado, ya que el presupuesto para destruirle espanta a los que juzgan, que los fuertes en el mediterraneo son inútiles y perjudiciales[...]No somos nosotros competentes para juzgar sobre la más o menos

utilidad de demoler las obras de fortificación de la plaza de Morella.”

Efectivament, la nova tecnologia militar, aparentment, feia que aquestes fortificacions medievals foren totalment obsoletes i en molts casos dificultaven el creixement de les ciutats. El segle XIX va ser testimoni de la major part d’enderrocaments de muralles d’arreu Europa. Però abans d’intentar respondre a la pregunta hem d’atendre a la seva història.

La primera referència històrica del Castell és a través de l’historiador andalusí Al Udri(1002-1085) que el cita anomenant-lo Qalca Mawril és a dir “fortificació de Morella”. Abans d’aquesta data ens trobem en la més absoluta foscor on l’especulació i el mite pren força. Tot i això l’arqueologia ens dóna alguna llum sobre certes èpoques. A la mola s’han trobat restes prehistòriques com fragments de ceràmica Neolítica i ceràmica del Bronze (ca. 1000), però sembla ser que el poblament va ser irregular, estacional. Haurem d’esperar a partir de l’edat del Ferro però sobretot a partir de l’època d’esplendor de la cultura Ibera, a partir del s. III a.C., per trobar un nucli de població amb certa permanència, totalment confirmada amb el domini romà.P

ep Q

uero

l (M

useu

s de

Mor

ella

)

El castell de Morella és de pedra i durarà Més durarà la paraula que del meu pit eixirà

25

I així es diu que la regió va ser testimoni de les guerres sertorianes allà a principis del s. I a.C. i fins i tot identifiquen Castra Aelia amb Morella. També se l’ha identificada, erròniament, amb la Biscgargis ptolemaica. En tot cas, Morella té suficients restes romanes i, a més a més, unes poques pinzellades a la Vega del Moll i a la Vespa, per afirmar amb seguretat que tindria algun tipus de poblament a l’antiguitat, en forma de masos o uillae. Però no es pot esperar trobar un enclavament tan important com la Res Publica Lesserensis situada a la Moleta dels Frares a Forcall. Ací l’arqueologia ve en la nostra ajuda afirmant que després d’un període d’esplendor cap al s.I d.C. a partir del s. II i sobretot a partir del s. III gairebé desapareix. Podem fer un exercici especulatiu atenent a la mentalitat romana. Efectivament, el seu pragmatisme faria que situaren un punt de control del territori on està ara el Castell. De fet des d’aquesta mola es domina els passos naturals de la costa, de les terres baixes, a la vall del Bergantes a l’Oest, i per tant a Lesserensis, i al Nord per Torremiró es dóna pas a la vall de l’Ebre. Els avantatges de controlar aquest punt estratègic són evidents. I així sembla confirmar-ho l’aljub, un autèntic impluuium, de la plaça d’armes. La fortificació no aniria més enllà d’un menut fortí i una fortificació de fusta per a albergar una petita guarnició per a guardar els camins.

On hi ha soldats fan falta serveis. Un petit nucli de població sorgiria, afegint-se al ja existent prèviament, amb l’objectiu de proporcionar-los aliment, objectes d’ús quotidià, diversió, etc. Amb la crisi de les guerres civils al s. III i, sobretot, amb les invasions bàrbares als ss. IV-V seria la sentència per lesserensis. La població cercaria refugi i protecció a l’únic punt fortificat i de defensa de la regió: Morella. La població creixeria sensiblement alimentada per la gent de la zona i per gents de les principals ciutats costaneres que amb la caiguda de l’Imperi s’abandonen, com seria el cas de Tarraco i Saguntum per exemple. Potser en aquest moment la fortificació es faria més important, més permanent. Potser la resta de paret o muralla que està davant de la presó reial del Catxo podria ser d’aquesta època.

El període Visigòtic (507-711) és, si és possible, més fosc encara. No sabem quin aspecte tindria el Castell ni les fortificacions diverses, si és que n’hi havia. L’únic que coneixem, que podria haver afectat al Castell, és una llei del rei Witiza al 706 on s’obligava a destruir totes les muralles defensives de la Península. No sabem si es va arribar a complir aquesta ordre en un pseudoestat en continua descomposició interna.P

ep Q

uero

l (M

useu

s de

Mor

ella

)

27

Tampoc tenim idea de quin tipus de fortificació es van trobar els Àrabs allà cap al 714 quan van arribar. En tot cas ells van saber valorar la importància estratègica de Morella i van ampliar i perfeccionar les fortificacions que hi havia, pràcticament ocupant, més o menys, l’espai actual. També seria el moment en el qual la ciutat seria envoltada per una muralla, de tapial, defensiva. L’arqueologia només pot afirmar amb seguretat que al 920-937, època d’Abdherraman III, el Castell ja estaria construït, però no hi ha prou dades per afirmar res abans d’eixa data..

Deixem ja les suposicions i el mite. A partir d’ací els avatars del Castell en els següents tres segles són ben coneguts. Les razzies del Cid al 1084, al servei d’Al-Muctamin, que va devastar tota la Comarca encara que va ser incapaç de prendre el Castell. Després, malgrat un parell d’intents per part d’Alfons I el Batallador al 1117 i per Ramón Berenguer al 1157 no seria fins a finals del 1231 quan Blasc d’Alagó, després d’arribar a una entesa amb Zeid abu Zeid que poc temps enrere havia sigut deposat pel seu rival a València, va entrar triomfant després de la capitulació de la guarnició musulmana.

Independentment dels greuges entre Blasc i Jaume I, els cristians van tardar poc a fer les reformes necessàries al Castell, i muralles, al llarg del s. XIV, per a adaptar-lo a la seva visió del món. Potser hi tenia moltes parts de tapial i el van substituir en favor de la pedra per reforçar-lo. Siga per la raó que siga només queda una resta del pas dels musulmans pel Castell i és la base de tapial de la muralla més immediata a la torre de Sant Francesc. I possiblement també el tapial del túnel d’accés a la Plaça d’Armes. I la Torre Çelòquia de factura musulmana, la que Jaume I es va reservar com les seves estances personals, tampoc conserva cap resta d’aquella cultura.

En aquesta nova etapa el Castell continuaria exercint la funció que, ja aleshores, feia més de 1000 anys que estava fent: ser punt fort de defensa i eix vertebrador de la Comarca. I com a tal tots els habitants d’ella, en aquells moments de les aldees, havien de contribuir al seu sosteniment. Prompte sorgirien els conflictes entre les aldees, algunes molt llunyanes de la Metròpoli, i Morella. Algunes d’elles com Forcall i Vilafranca, abanderades del moviment de secessió, es construirien les seves pròpies fortificacions adduint que era injust pagar uns impostos per un Castell i unes muralles que no els sentien com a propis.

Malgrat aquest estira i arronsa el finançament pel seu sosteniment tard o d’hora acabava arribant a través de donacions reials o privades. Hi havia moltes guerres i bàndols que cobejaven la possessió de Morella i el Castell no es podia deixar perdre. La guerra entre Aragó i Castella al 1358 va donar una nova espenta a P

ep Q

uero

l (M

useu

s de

Mor

ella

)

29

les fortificacions; La guerra civil entre els partidaris de Ferran d’Antequera i el Compte d’Urgell a principis del s.XV; la Guerra de les Germanies a principis del s.XVI; la Guerra de Successió (1702-1713), que en mig del conflicte un llamp va fer esclatar els polvorins de la Plaça d’Armes i va causar greus destrosses; la Guerra de la Independència (1808-1814) que va provocar la destrucció de la Torre Çelòquia al 1813 i finalment les últimes guerres en les quals el Castell participa de forma activa: les tres Guerres Civils anomenades Carlistes, sobretot en la primera de 1833-1840 amb batalles famoses i setges sagnants com els d’Oraa i Espartero i l’immortal Ramón Cabrera.

Amb tots aquests avatars el Castell s’aniria allunyant de la seva semblança medieval i s’aniria acostant a l’aspecte actual. En efecte, qualsevol edifici és com si fora un organisme viu i com a tal es va adaptant a les necessitats de cada època. I així, amb la cada vegada més eficient aplicació de la pólvora a la guerra, el Castell deixaria pel camí les seves formes medievals per sempre.

Però al contrari del que pensen alguns, aquesta és la seva grandesa. Les últimes reformes documentades estan datades al 1875, encara que ha estat en servei fins al 1911 quan la capital militar de la província va ser traslladada a Castelló: 2000 anys de transformació continua. Una altra dada irrefutable de la seva importància.

Ja per acabar, després d’aquest breu repàs a la història del Castell, cal reprendre la pregunta que ens fèiem més amunt. Segura Barreda es decantava per la seva conservació:

“...pero en tiempos de guerra, se necesita, a nuestro parecer,

un punto en medio de las montañas, que sirva de centro de operaciones...”.

Segura Barreda al·ludeix a la guerra com la principal raó per a la seva conservació. Jo prefereixo pensar en fins més nobles. El Castell de Morella en gairebé 2000 anys és tota una mostra de la creativitat i de l’esforç per viure dels morellans. Cada pedra, cada molècula de pols del Castell representa no només als soldats que l’han defès, sinó a tota la gent que ha treballat per mantindre’l, en les esperances que van dipositar-hi, i els patiments que van sofrir per causa d’ell. Només per això ja val la pena conservar-lo i recuperar-lo, com una fita que no ens deixa oblidar el passat, perquè sense passat no hi ha futur. Morella, i també la Comarca, va perdre el tren de la Modernitat, el tren de la Industrialització. El tren de la Història encara no, i no ens ho podem permetre.

Pep

Que

rol (

Mus

eus

de M

orel

la)

2009 any de l’astronomia

33

2009 any de l’astronomia

En l’any 1609 Galileo Galilei va apuntar per primera vegada al cel amb un telescopi òptic marcant el començament d’una era de descobriments que encara continua.

399 anys després, just un any abans de la commemoració d’aquell fet mitjançant la declaració del 2009 com Any Internacional de l’Astronomia, es va instal·lar a Morella un dels punts d’observació i divulgació astronòmica del projecte “Astropunt”.

Durant tot aquest temps, les evolucions del telescopi de Galileu han permès a l’home des de conèixer al detall els astres veïns del Sistema Solar fins a quantificar l’edat de l’Univers o descobrir nous sistemes planetaris.

Però la ciència no només és important produir-la, també ho és el divulgar-la per a socialitzar el coneixement i col·laborar en el sorgiment de noves inquietuds científiques que permetran continuar buscant respostes sobre tot el que ens envolta. I és fonamentalment en aquest aspecte on l’Astropunt, en el seu breu temps de funcionament, ha assolit el seu major èxit al sorprendre tant a joves com a majors mostrant-los amb detall els cràters de la Lluna, els anells de Saturn o galàxies tan llunyanes que la llum que veiem va sortir d’elles fa milions d’anys.

Per això, i especialment en aquest any Internacional de l’Astronomia, la Associació Astromorella a través de l’observatori de Morella esperem poder continuar transmetent el gust per la ciència a tot aquell que s’acosti a les seves instal·lacions i potser col·laborar perquè en un futur proper el nom de Morella pugui viatjar més enllà del cràter de Mart que ja duu el seu nom.T

eud

o S

ang

üesa

Mili

an

35

¿Recordáis?Todos sentían amor por ella.Conquistadores.Resuenan ecos de batallas lejanas.Todavía escucho cañones de guerra.

Bastaría cultivarlo aprendido de quien escucha,porque las palabras del sabioson hoy nuestros cimientos.

Caminar por desiertos de luzque nos brinda nuestro cielo de plataa veces es el único consuelo entra laspiedras …

Por eso recordáis …

Mª Ángeles Gonzalez Martínez“Más allá de la memória” 2008

L’instint de pintar

39

L’instint de pintarDos exposicions a París, del pintor del Mas de Ferràs

Aquest estiu del 2009 han coincidit a París dos exposicions d’obres d’Anselmo Boix Vives (Mas de Ferràs, Herbeset, 1899- Grenoble, 1969). L’una presentava una trentena de quadres i dibuixos a la Galerie Alain Margaron, del 14 de maig al 4 de juliol; l’altra, una mostra retrospectiva, ofereix més de cent produccions al mercat reconvertit en museu Halle Saint Pierre, del 23 de març al 21 d’agost. La galeria Alain Margaron comercialitza la producció de l’artista a París; a Nova York, el seu marxant és la galeria Saint Etienne.

No és la primera vegada que es fa, sobretot a França, una exposició d’obres d’Anselmo Boix, però sí és la primera volta que n’han coincidit dos al mateix temps, i, una d’elles, la retrospectiva de Halle Saint Pierre, és de l’alçada d’un campanar. Anselmo Boix Vives va ser un artista autodidacta, va començar a pintar l’any 1962 i va fer més de 2.000 obres fins la seua mort el 24 d’agost de 1969, ara fa 40 anys. Fill d’una família de nou germans, orfes de mare, Anselmo feia de pastor, va emigrar a França l’any 1917 seguint els seus germans que, com ell, fugien de la pobresa buscant millors oportunitats de vida. Per la contornada deien: “els Ferrassos es crien a les pedres”, pel feréstec que era el mas, envoltat de roques, pinars i poc hort.

Con

xa R

odrí

gue

z V

ives

41

Anselmo, analfabet com era, va establir-se entre la Provença i la Savoia, com a comerciant i transportista de verdures i fruites. Tres dels germans Boix van tindre durant anys un magatzem a Avinyó. Anselmo va casar-se amb una dona mallorquina, de Sóller, Maria Lluïsa Marquès Llull, i van tindre sis fills. Un d’ells, Laurent, nascut l’any 1926, ha tingut molt d’èxit en els negocis i està fent molt per la difusió i catalogació de l’obra pictòrica del seu pare. Un altre fill, Michel (1938-1994), estudiant de Belles Arts, va encoratjar son pare a pintar en jubilar-se del comerç.

Molts dels seus dibuixos són espontànies figures d’animalets pintats sobre paper, que a l’inrevés porta la capçalera de la tenda Boix o de l’empresa d’esquís Rossignol, de la qual va fer-se càrrec Laurent l’any 1956. Anselmo pintava sobre el primer paper que tenia al davant, dibuixava, per instint, els temes de la pintura tradicional: personatges com el Papa, monges o polítics, paisatges, animals, plantes, fulles, flors o vegetació. Omplia la superfície del paper o la tela mantenint les proporcions i fent una composició equilibrada. A través del seu fill Michel, que ensenyava les obres de son pare a París, Anselmo va conèixer al pintor Manuel Duque (Huelva, 1919-Sabadell 1998), exiliat polític a França. Al 1967 Duque passava una temporada a casa d’Anselmo a Moutiers quan unes inundacions van fer malbé un bon grapat dels seus quadres. L’escriptor André Breton va triar un gouache d’Anselmo per la portada d’una de les publicacions que dirigia l’any 1964.

L’art d’Anselmo es classifica com art brut, una modalitat sobre la qual el francés Jean Dubuffet havia teoritzat, en principi, per interpretar un sèrie d’imatges fetes per malalts mentals. L’art brut –o millor dit, en brut- és una manera de fer sense refinar ni polir, aliena als cànons acadèmics; un art semblant al naïve o al d’inspiració tribal o primitiu. L’art brut no va existir a Espanya, però esta reconegut i institucionalitzat a França i als EEUU. Els quatre espanyols que van fer art brut a França eren tres refugiats polítics de la Guerra Civil del 36, Manuel Duque, Miguel Hernández (Avila 1893-París 1957) i Joaquim Vincens Gironella (Agullana 1911-Toulouse 1997) i Anselmo Boix Vives. La majoria dels que produeixen art brut són autodidactes. El pintor del Mas de Ferràs no és cap excepció. Als Estats Units arrela l’art brut com l’outsider (dels de fora) i es publica una revista Raw Vision (Visió crua) sobre la corrent artística.

Con

xa R

odrí

gue

z V

ives

43

Dels nou germans Ferrassos, tal com eren coneguts a Herbeset i Morella, un va quedar-se a Tortosa, els altres -sis homes i dos dones- van emigrar a França. Felip, el pare d’ells, va casar-se per segona i tercera vegada, va passar alguna

temporada a França i va tornar a Herbeset on va morir al 1938, el dia que van entrar les forcés que van donar el Cop d’Estat del 36. La versió familiar diu que l’agüelo Felip estava sentat en un pedrís i al entrar els militars, del susto, es va morir. Un home que havia vist tantes coses com ell. La seva tomba destaca al cementiri d’Herbeset. Anselmo va tornar en diferents ocasions a Herbeset i Morella. En el seu darrer viatge, a la dècada de 1960, duia el cotxe ple de quadres que va repartir entre familiars i amics. Ja patia d’asma i s’ofegava pujant costes o escales. A més de pintures, portava també textos que ell escrivia sobre plans per pacificar i canviar el món; un manual pacifista. El seu fill gran, que també es deia Anselmo, va

ser mort pels alemanys mentre era a la resistència francesa l’any 1944. El pintor va nacionalitzar-se francès i va adoptar el nom Anselme i va ajuntar-se els dos cognoms Boix-Vives.

Va exposar i vendre obra al poc de començar a pintar, però de jubilat li interessava més millorar el món aconseguint pau i benestar per tots els països que vendre quadres. El preu de les pintures que es venen a la Galerie Alain Margarot oscil·la entre 10.000 i 20.000 euros; els dibuixos a partir de 2.500 euros. A la gran mostra de Halle Saint Pierre hi ha un quadre preciós, de gran dimensions; un esbós per un tapís, de fulles i rames, que no té preu.

Conxa Rodríguez Vives (Morella, 1958). Llicenciada en Ciències de la Informació i Periodis-me. Ha cobert, informativament, durant vint anys el mercat de l’art de Londres per l’Avui i per revistes d’art com Descubrir el Arte. Autora dels llibres: “Los Thyssen, por amor al arte” y “El Ángel de Picasso. Historia de un bebedor de absenta”.

Con

xa R

odrí

gue

z V

ives

Mas de Ferràs

Programació

47

Divendres 31 de Juliol

Setmana de la Joventut

(El Bar de La Setmana estarà ubicat fins diumenge 9/8 al Pla dels Estudis.)

18.00h. Inauguració infantil de la Setmana de la Joventut.

19.30h. Casal Jove. Inauguració exposició consoles i videojocs (oberta fins el 15/08, consultar horari al Casal Jove).

23.00h. Sant Miquel. Eixida del Correfoc de la Setmana de la Joventut a càrrec dels Dimonis de Morella.

24.00h. Bar de la Setmana. Inauguració del Bar amb cervesa per a tots i totes.

Dissabte 1 d’Agost19.00h. Inauguració del Centre de Dia.


11.00h. Bar de la Setmana. Activitats infantils a càrrec de Creu Roja Joventut.

15.30h. El Prat. Eixida del Ral·li Humorístic (patrocinat per Discoteca Bisgargis-40 aniversari).

22.00h. Bar de la Setmana. Sopar per als participants del Ral·li.

A continuació, entrega de trofeus a la Discoteca Bisgargis.

Fira d’artesania i circ

18.00h. Plaça. Inauguració amb cercavila acompanyats per ‘Circo Producciones’. Obertura de llocs artesans.

20.00h. Plaça del Tint. Espectacle de circ estàtic.

23.00h. Plaça. Espectacle de foc.

(Dissabte i diumenge tallers i activitats infantils durant tota la jornada de la Fira)

49

Diumenge 2

11.00h a 14.00h. Centre de Dia. Jornada de portes obertes.

13.00h. Sales Gòtiques. Inauguració de l’exposició de pintura ‘Surgències’ de Rosa Soriano.

Fira d’artesania i circ

11.30h. Plaça. Cercavila i obertura de llocs artesans.

19.30h. Placet de l’Església. Actuació.

22.00h. Plaça. Espectacle de foc.

Concurs de retalladors i emboladors

17.00h. Plaça de Bous. Concurs de retalladors.

22.30h. Plaça de Bous. Concurs d’emboladors.

Dilluns 3


11.00h. Bar de la Setmana. Inici gimcana fotogràfica. (pots dur la teua càmera digital).

17.00h. Casal Jove. Visitem l’exposició de consoles i videojocs.

21.00h. Bar de la Setmana. Obert fins la 1h.

XXVII Festival Internacional de Música-Culturocio 2009

22.30h. Basílica Arxiprestal. Recital d’orgue a càrrec d’Arturo Barba. Obres de

l’escola barroca valenciana.

51

Dimarts 4


11.00h. Bar de la Setmana. Jocs i activitats. Corre, corre...

17.00h. Casa Ciurana. Projecció pel·lícula infantil.

Setmana Joventut. Matí i vesprada activitats.

22.15h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Campionat Futbol Sala Ciutat de Morella-Culturocio 2009: semifinal (A) anada.

23.15h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Campionat Futbol Sala Ciutat de Morella-Culturocio 2009: semifinal (B) anada.


22.30h. Basílica Arxiprestal. Recital d’orgue a càrrec de Ricardo Miravet. Obres del barroc espanyol i del preromanticisme francés.

Dimecres 5


11.00h. Bar de la Setmana. Taller ‘Fes-te la teua samarreta’ (porteu una samarreta blanca).

17.00h. Bar de la Setmana. Eixida excursió als voltants de Morella.


22.30h. Basílica Arxiprestal. Concert per a dos claus i orquestra de J.S. Bach a càrrec del Grup Ricercare (solistes: Francesc Valldecabres i Arturo Barba). Motetes polifònics valencians del S. XVII.

53

Dijous 6


11.00h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Jocs esportius.

17.00h. Residència Tercera Edat. Activitats intergeneracionals.

22.15h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Campionat Futbol Sala Ciutat de Morella-Culturocio 2009: semifinal (B) tornada.

23.15h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Campionat Futbol Sala Ciutat de Morella-Culturocio 2009: semifinal (A) tornada.


22.30h. Teatre Municipal. Recital de piano a càrrec de Miguel Ángel Scebba. Obres de P.I. Txaikovski, F. Chopin i A. Scriabin.

Divendres 7


11.00h. Piscina Municipal. Jocs aquàtics per als més jovenets.

17.00h. Bar de la Setmana. Taller de cuina.

23.00h. Piscina Municipal. Morellajove a la piscina.


20.00h. Basílica Arxiprestal. Concert del Conjunt Vocal i Instrumental de Morella amb la direcció de Ricardo Miravet. Obres polifòniques de l’Amèrica Llatina Colonial, de Esteban Salas, J.J.E. Lobo de Mesquita y Doménico Zipoli.

55

Dissabte 8


11.00h a 14.00h. Casal Jove. Exposició de consoles i videojocs.

20.00h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Gran Final Campionat Futbol Sala Ciutat de Morella.

23.00h. Observatori Torremiró. 2009: Any de l’astronomia. Observacions astronòmiques. (inscripcions gratuïtes a l’Oficina de Turisme)

24.00h. Pavelló de Festes. Concert Jove amb KuitStik, El Barco del Narco, Duo Guillermo i Jose Luís i discomòbil, (Quintos 1989).


22.30h. Basílica Arxiprestal. Recital de trompeta i orgue a càrrec de Ramon Llatser i Ricardo Miravet. Obres de G.B. Martini, G.P. Telemann i G.F. Händel.

Diumenge 9

Agost Cultural

11.00h. Morella La Vella. Visita a les pintures rupestres.

11.00h a 14.00h i de 16.00h a 20.00h. Casal Jove. Exposició de consoles i videojocs.


22.30h. Basílica Arxiprestal. Clausura del XXVII Festival Internacional de Música amb el cor i conjunt instrumental del festival. ‘Glòria’ de A. Vivaldi

per a solistes, cor, trompeta i orquestra.

57

Dilluns 10

Agost Cultural


11.00h. Oficina de Turisme. Eixida visita guiada ‘Les esglésies de la nostra ciutat II’, a càrrec de Pepita Milián.

19.30h. Sales Gòtiques. Xerrada ‘Morella i Vinaròs: l’eixida d’Aragó a la mar’ a càrrec de Sebastià Albiol del Centre d’Estudis del Maestrat.

Dimarts 11

Agost Cultural


19.30h. Sales Gòtiques. 2009: Any de l’astronomia. Xerrada ‘Un viatge pel cel’, a càrrec de Daniel Gonzalvo.

23.00h. Teatre Municipal. Cinema.

59

Dimecres 12

Agost Cultural


19.30h. Sales Gòtiques. Xerrada ‘ El pintor del mas de Ferràs: Anselmo Boix Vives’ a càrrec de Conxa Rodríguez.

23.00h. Teatre Municipal. Cinema.

00.00h. Observatori Torremiró. 2009: Any de l’astronomia. Observacions astronòmiques. (inscripcions

gratuïtes a l’Oficina de Turisme)

Dijous 13

Agost Cultural

11.00h. Convent de Sant Frances. Visita guiada i xarrada ‘El Castell. Una història de futur.’ A càrrec de Carlos Sangüesa.

19.30h. Teatre Municipal. Actuació del Duo Euterpe amb Elena Aguilar al piano.

Festes d’agost

63

Divendres 14 Inici Festes d’Agost

Agost Cultural

Matí. Sales Gòtiques. Assemblea AMIC.

13.00h. Sales Gòtiques. Acte cultural ‘Als 20 anys de la mort de Mossèn Manuel’. Organitza AMIC.


19.30h. Plaça. Cercavila a càrrec de l’Associació Musical Mestre Candel.

20.00h. Balcó de l’Ajuntament. Pregó de Festes a càrrec de Rosana Pastor.

22.00h. Pavelló de Festes. Sopar i gala d’entrega de Trofeus del Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella-Culturocio 2009.

24.00h. Pavelló de Festes. Orquestra Nómada i discomòbil.

65

Dissabte 15Dia de la Mare de Déu d’Agost

10.30h. Diana a càrrec del grup de Gaiters de Morella.

11.30h. Basílica Arxiprestal. Santa Missa.

A continuació, processó.

17.00h. Eixida de la volta de carros al País Valencià des de Morella.

18.00h. Teatre Municipal. Concert de l’Associació Musical Mestre Candel.

19.30h. Desfilada de la Dansa dels Pelegrins.

23.30h. Plaça Colom. Eixida de la marxa del foc a càrrec dels Dimonis de Morella.

00.30h. Pavelló de Festes. Orquestra Sarabanda i

disco Times.

67

Diumenge 16Muntada cadafals bous de Sant Roc

10.30h. Desfilada de la Dansa dels Pelegrins.Recorregut: Blasc d’Alagó, Costa de Borràs, Placeta dels Tarrascons, Sant Nicolau, Sant Julià, Confraria, Julià Prats, Juan Giner, Marededéu del Pilar, Segura Barreda, Marquesa de Fuente el Sol i Blasc d’Alagó.

16.00h. Muntada dels cadafals.

00.30h. Plaça de Bous. Vaquetes de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella amb discomòbil. Organitza:Penya El Bou.

69

Dilluns 17Bous de Sant Roc

06.00h. Plaça de Bous i la Plaça. Repartiment de figues i aiguardent a càrrec dels Quintos i Quintes 09 i despertada per la Xaranga.

07.00h. Primera entrada de bous de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella.

09.00h. Capella de Sant Roc. Santa Missa.

12.00h. Teatre Municipal. Projecció d’una pel·lícula infantil.

16.00h. Plaça. Solta de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella

18.00h. Berenar.

18.30h. Solta de vaques.

19.00h. Plaça Ajuntament. Taller de percussió per als més menuts.

20.00h. Plaça. Actuació de la Xaranga.

23.00h. Plaça Bisbe Martí. Actuació de la Rondalla de Morella.

23.00h. Plaça. Bou Alternatiu.

01.00h. Plaça de bous. Vaquetes i bou embolat de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella. Organitza:Penya El Bou.

71

Dimarts 18Bous de Sant Roc

07.00h. Segona entrada de vaques i prova del bou de la ramaderia de Palmira Cervera.

09.30h. Plaça de bous. Vaquetes per als més menuts.

12.00h. Llotja de l’Ajuntament. Concurs de dibuix.

13.30h. Llotja de l’Ajuntament. Lliurament de premis i obsequis als participants.

16.00h. Plaça. Solta de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella.

18.00h. Berenar.

18.30h. Plaça. Solta de vaques.

20.00h. Plaça. Actuació de la Xaranga.

24.00h. Plaça. Bou embolat de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella dels Quintos i Quintes ’09.

A continuació. Orquestra Sparta Quintos i Quintes ’09.

73

Dimecres 19Bous de Sant Roc

07.00h. Tercera entrada amb 4 bous i prova del bou amb el nº 19 de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella. Organitza la Penya el Bou

11.00h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Jocs per als més jovenets.

16.00h. Plaça. Solta de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella.

18.00h. Berenar.

18.30h. Plaça. Solta de bous.

20.00h. Actuació de la Xaranga.

24.00h. Plaça. Bou embolat amb el nº 19 de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella de la Penya el Bou

01.30h. Pavelló de Festes. Concert Jove amb Pepet i Marieta, discomòbil...

75

Dijous 20Bous de Sant Roc

07.00h. Quarta entrada de vaques de la ramaderia de Palmira Cervera de Morella.

11.ooh. Plaça Colom. ‘Laberint’, instal·lació lúdica a càrrec de ‘Itinerària’.

16.00h. Plaça. Solta de vaques.

18.00h. Berenar.

18.00h. Pavelló de festes. Reserva de taules per al sopar.

20.00h. Plaça. Desmuntada dels cadafals.

22.30h. Pavelló de Festes. Sopar Fi de Bous.

A continuació ball amb l’orquestra Montesol.

77

Divendres 21Dia de la Gent Gran

11.30h. Cercavila a càrrec dels Gaiters de Morella.

12.00h. Basílica Santa Maria. Santa Missa.

13.00h. Carrers cèntrics. Cercavila a càrrec de la Rondalla de Morella.

14.00h. Pavelló de Festes. Dinar de la Gent Gran.

16.00h. Pavelló de Festes. Ball.

20.00h. Cercavila de festa a càrrec dels Gaiters de Morella.

20.30h. Sales Gòtiques. Inauguració de l’Exposició ‘Miradas voluntarias’ i ’80 anys de la Creu Roja’. Organitza Assemblea Comarcal Creu Roja.

23.30h. Pavelló de Festes. Espectacle teatral amb Toni Albà i Fermí Fernandes en ‘El Messies’.

79

Dissabte 22Dia de la Mare de Déu de Vallivana. Dia de la Gent Jove

10.00h. Cercavila dels Gaiters de Morella.

11.00h. Santuari de Vallivana. Ofrena de flors i Santa Missa.

11.00h. Plaça Colom. Activitats pers als més joves ‘25 anys d’ESPEMO’

14.00h. Plaça Colom. Dinar de l’AMPA.

16.00h. Plaça Colom. Jocs i activitats infantils amb ‘Animalada’ de la companyia Katakrak.

16.00h. Camp de tir Mas de Ferré. Campionat de tir al plat Ciutat de Morella.

18.30h. Plaça. Concert de l’Associació Musical Mestre Candel.

24.00h. Pavelló de Festes. Gran nit de la festa amb l’espectacle d’humor de Reugenio, el grup LA BANDA YING-YANG i discomòbil.

81

Diumenge 23Fi de Festes Viu l’Alameda

11.00h. Sant Miquel. Eixida al passeig i visita històrica de l’Alameda a càrrec de Carlos Sangüesa.

12.00h a 14.00h i de 17.00h a 20h. Pavelló de Festes. Castells i jocs infantils.

19.00h. Inici ball fi de festes.

20.00h. Truita monumental.

23.30h. Cercavila a càrrec de l’Associació Musical Mestre Candel.

24.00h. Col·legi Mare de Déu de Vallivana. Castell de Focs fi de festes.

setmana del’esport i la salut

84

Dilluns 24 Setmana de l’Esport i la Salut

19.30h. Casa Ciurana. ‘L’aventura al McKinley’ a càrrec de Jorge Membrado.

Dimarts 25Setmana de l’Esport i la Salut

19.30h. Casa Ciurana. Xerrada sobre la relació de la salut amb l’esport.

Dimecres 26Setmana de l’Esport i la Salut

19.30h. Casa Ciurana. Expedicions dels membres d’ESPEMO.

Dijous 27Setmana de l’Esport i la Salut

19.30h. Casa Ciurana. ‘El després del Mongol Ral·li’ a càrrec del grup TT, amb Àlex Cases.

Divendres 28Setmana de l’Esport i la Salut

10.30h. Oficina de Turisme. Eixida en BTT. Circuit tècnic a càrrec de membres del club Pinyó Fix. A partir de 10 anys, més menuts acompanyats per un responsable. Cal portar casc i BTT.

85

Dissabte 29Setmana de l’Esport i la Salut

10.00h. Portal de Sant Mateu. Eixida a peu i inauguració del camí de Sant Vicent.

13.00h. Teatre Municipal. Acte de commemoració del 80 aniversari de la Creu Roja. Organitza Assemblea Comarcal Creu Roja.

20.00h. Teatre Municipal. ‘La Pepa Tona’ de José Peris Celda’ i ‘La Fam d’Heretar’. Culturocio 2009.

Diumenge 30Cap de Setmana de la Corona d’Aragó

12.00h. Sant Miquel. Trobada de gegants i cabuts vinguts de totes les terres de la Corona d’Aragó.

A continuació cercavila de tots els gegants i cabuts.

17.00h. Cercavila de gegants i cabuts.

Avanç deprogramació

87

SETEMBREDia de la Mare de Déu

Fira de Morella

Curs Bàsic d’orientació, cartografia i noves tecnologies aplicades. Seu dels Ports UJI

Curs de risoteràpia. Extensió universitària.

Festes de Sant Miquel d’Herbeset

OCTUBREMemorial Agustí Gasulla. Grup de gaiters de Morella i Penya la Pinta

Diada Comunitat Valenciana

Festa Hispanitat

NOVEMBRE

Concert de Tots Sants.

VI Mostra de curts, amb la col·laboració del Cicle de Curts Agustí Comes de Vinaròs

Mostra de teatre RECLAM

Exposició de joieria

DESEMBRENadal Jove

Nadal tradicional i solidari

Nadal musical

Avanç deprogramació

Guia comercial

104

TRANSPORTS GISBERT, S.L. Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella Telf.: 964 160 507 Fax: 964 160 943 E-Mail : [email protected]

CONSTRUCCIONS JUAN MIRALLES, S.L. C/ Marquesa Fuente El Sol, 11- 1er B12300 MorellaTelf.: 964 160 085 - 669 478 383

PIZZERIA LOLA C/Blasc d’Alagó, 21 12003 MorellaTelf: 964 160 387E-Mail : [email protected]

GUIMERÀ La casa de la miel y del queso Carrer del Pilar, 2712300Morella Telf.: 964 173 115

105

TBSEstudis i projectes C/ Pujada dels llavadors, 13 12300 Morella Telf.: 964 160 292

JULIO ORTÍ, S.L. C/ Barri Hostal Nou, s/n12300 MorellaTelf.: 964 160 037

CASA ROQUE Típica cuina morellana Costa Sant Joan, 1 12300 Morella Telf.: 964 160 336 Fax: 964 160 200E-Mail : [email protected]; www.casaroque.com

HOTEL EL CID Fem menjars sense glutenPorta Sant Mateu, 3 12300 MorellaTelf.: 964 160 125 Fax: 964 160 151E-Mail : [email protected] www.hotelelcidmorella.com

106

EDYCONEdificaciones y construcciones La Vall s.a. Pol. Ind. Belcaire, Parcela 501 12600 La Vall d’Uxó ( Castelló)Telf.: 964 667 274 Fax: 964 696 506www.edycon.com

ARC-ESTUDI DISSENY S.L.U. ®C/ Maestro Carbó, 30 12300 Morella Telf.: 964 160 097 - 625 011 599 Fax: 964 160 097 E-Mail : [email protected] www.arcestudi.es

CARNS NOEL Avd. Castelló, 62 12150 Vilafranca Telf.: 964 44 11 43 - 690 22 38 34

MODESTO ZAPATER S.L. Instalaciones Eléctricas y Fontaneria, ConstrucciónC/ Crt. Castellón, 1412300 Morella Telf.: 964 161 092 - 689 63 53 17

107

PASTELERÍA PALLARÉS C/ Segura Barreda, 1212300 MorellaTelf.: 964 160 282

EXPOMOBIL VINARÒS Rent a car - alquilerCarretera Nacional 340, Km 143,4 12500 Vinarós Telf. 964 452 711

HOTEL REY DON JAIMERESTAURANTE C/Juan Giner, 612300 MorellaTelf.: 964 160 911 Fax: 964 160 911E-Mail : www.reydonjaimemorella.com

NOVERINTTurisme, gestió del patrimoni i arqueologíaC/ Pare Ramon Querol, 2412300 MorellaTelf.: 964 160 793 - 964 173 133

108

TALLER DEL HIERRO,Esteve Pallares, Luis Carretera Castellón, s/n 12300 MorellaTelf: 964 160 717 Fax: 964 160 717

BANCO DE VALENCIA C/ Marquesa Fuente el Sol, 15 12300 MorellaTelf.: 964 160 033 Fax: 964 160 033

JERÓNIMO RABAZA VINAJA C/ Seguera Barreda, 9 2on12300 MorellaTelf.: 964 160 204 - 608 665 953 Fax: 964 160 204E-Mail : [email protected]

RELLOTGERIA-JOIERIA GARCÍA C/ Blasc d’Alagó, 1612300 MorellaTelf.: 964 160 332 - 661 310 253E-Mail : [email protected] www.morellajoia.es

109

MANOLITA MODASBoutique, La elegancia en el vestir C/ Alloza, 48 CastellóTelf.: 964 217 337

BAR RESTAURANT VALLIVANA Carretera Nacional 232, Km 4012300 Morella Tel. 964 76 31 76

HOTEL LA FONDA MORENO C/ Sant Nicolau, 1212300 MorellaTelf.: 964 160 105 Fax: 964 160 502E-Mail : [email protected] www.lafondamoreno.com

PANADERÍA JULIÁN GARCÍA C/ Blasc d’Alagó, 23 12300 MorellaTelf.: 964 160 839

110

QUESERÍA PASTOR DE MORELLA Barri Hostal Nou, s/n12300 Morella Telf.: 964 173 121http://quesosdemorella.com/

AUTOMÓVILES ALTABA S.L. Oficina 964 44 10 42Particular 964 44 03 27Fax 964 44 01 34

GARMON Coop. V. Materials de construcció Barri Hostal Nou, s/nTelf.: 964 173 305E-Mail : [email protected] www.garmoncv.com

GUIMERÀ Assessors s.l.Assessoria d’empresesFiscal, financier, comptable i laboralC/ del Tint, 7 baix12300 MorellaTelf.: 964 17 30 47 Fax: 964 160 331

111

PASTISSERIA CASA GORRETA C/ Marquesa Fuente el Sol, 2 12300 MorellaTelf.: 964 160 174

ELECTRIFICACIONES LA MATAInstalaciones eléctricas, domésticas e industriales C/ 10 de Mayo, 1612312 La Mata Telf.: 964 180 098 - 659 047 048Fax: 964 180 033

MUTUA GENERAL DE SEGUROS C/ Joan Giner, 13 12300 MorellaTelf.: 964 160 103E-Mail : fabregat-morella.net www.fabregat-morella.net

DISCOTECA BISGARGIS Plaça Colon, 1512300 Morellawww.bisgargis.com

112

J. Carlos PérezJuan Carlos Pérez Ferrer C/ Sol, 19 B 12300 Morella Telf.: 964 160 938 - 659 092 709

DADÁ MUSEUM PUBLa història continuaC/ Mare de Déu de Vallivana, 12 12300 Morella

MN Copies, s.l.Passeig de Morella, 3612004 CastellóTelf.: 964 25 23 15 Fax: 964 21 55 98www.mnimpresion.com

ENERGÍAS RENOVABLES MEDITERRÁNEAS S.A. C/ Doctor Romagosa, 1 - 4W46002 ValenciaTelf.: 96 353 38 24 Fax: 96 394 08 17

113

Julio Paulo construcciones Avenida Rey don Jaime 74 4F 12001 Castellón Telf.: 964 24 61 47www.juliopaulo.com

BELTRÁN CONSTRUCCIONES Y REFORMAS, S.L.Crta. Castelló, 12 12300 Morella Telf.: 964 160 236 - 689 20 63 57

RESTAURANT CASA PERE C/ Blasc d’Alagó, 2212300 MorellaTelf.: 964 160 308

PRODUCTES ARTESANALS ADELL - Receptes Casa PereC/ Blasc d’Alagó, 2412300 MorellaTelf.: 964 160 767

114

CARNISSERIA CATALÀ C/ Marquesa Fuente el Sol, 712300 MorellaTelf.: 964 160 177

BAR BRASI C/ Blasc d’alagó, 912300 MorellaTel. 964 173 114

CONSTRUCCIONES ALCON GARGALLO S.L. Ctra. Castellón s/n12300 MorellaTelf.: 160 384 666 150 592e-mail: [email protected]

CLÍNICA DENTAL RAQUEL REDÓC/ Julian Prats, 212300 Morella Telf. i fax: 964 173 [email protected]

CARPINTERÍA JESÚS TOSCAPol. ind. Les Casetes12300 MorellaTelf.: 964 160 736 - 659 163 687

SCHLECKER S.A.U. C/ Tint, 13 12300 MorellaTelf.: 964 173 251www.schlecker.com

115

NATURAL ÒPTICS ART Plaça Colon, 112300 MorellaTelf.: 964 160 932

QUE DE QUE Bar - restaurantC/ Segura Barreda, 1612300 MorellaTel. 964 160 729

CASA MASOVERETProductes típics C/ Segura Barreda, 9 12300 MorellaTelf.: 964 160 948

OBRES I CONSTRUCCIONS MESEGUER CELMA S.L. C/ de la Confraria, 8 12300 MorellaTelf.: 964 160 274

COMERCIAL MONTERO PEREZ C.B. C/ Ares, 512160 Benassal Telf.: 964 431 388649 717 521 - 608 063 [email protected]

PIROTÈCNIA TOMÁS , S.L.Pol. ind. Collet, parcela 314 12580 Benicarló (Castelló)Telf.: 964 471 119Fax: 964 467 462www.pirotecniatomas.com

116

CAFETERIA ELS PORXESPastisseria-Cafeteria-Gelateria C/ Blasc d’Alagó, 712300 MorellaTelf.: 964 173 242

PÀGINA 3 Papeleria- Llibreria-impremtaC/ Sant Nicolau, 1112300 MorellaTel. 964 16 03 29

XUSO C/ Segura Barreda, 14 12300 MorellaTelf.- Fax: 964 173 050

HOSTAL LA MURALLA C/ Muralla, 1212300 MorellaTelf.: 964 160 243

TALLERES HONORIO, S.L. Barri Hostal Nou, s/n12300 MorellaTelf.: 964 160 191

TEIXITS ANTOLÍC/ Segura Barreda, 24 12300 MorellaTelf.: 964 160 089

117

SUPERMERCADO CONSUM Carretera Castelló, 212300 MorellaTelf.: 964 160 842

COMESTIBLES ARGIMIROC/ Sant JULIÀ, 3212300 MorellaTel. 964 160 377

RESTAURANT CASA RAMÓNC/ MAJOR, 15 12311 OrtellsTelf.: 964 171 282 - 964 173 232

XIQUETS I GRANS Costa Trinquet, 312300 MorellaTelf.: 964 160 820

PANADERIA DOMÍNGUEZ C/ de Sant Nicolau, 2112300 MorellaTelf.: 964 160 357

RESTAURANT BLANCAEspecialitat en cuina morellanaC/ Marquesa Fuente el Sol, 9 12300 MorellaTelf.: 964 173 298

118

SABATERIA PEPITA Costa Sant Joan, 1212300 MorellaTelf.: 964 161 029

ARTESANÍA DEL MIMBRE MERCEC/ Virgen del Pilar, 1712300 MorellaTel.- Fax: 964 16 09 86

COMESTIBLES ROYOPlaçeta Tarrascons, 6 12300 MorellaTelf.: 964 160 089

MESÓN DEL PASTOR Costa Jovaní12300 MorellaTelf.: 964 160 249

JAMONES ALFREDO MONFORTFábrica de embutidos,secadero de jamones y cecinasC/ Carretera, 412312 TodolellaTelf: 964 177 501 Fax: 964 177 520Telf. secadero: 964 76 30 90

AUDIOVISIONCarretera Castellón, 12 12300 MorellaTelf.: 964 173 034

119

L’Ajuntament de Morella vol manifestar el seu agraïment a tots aquells establiments comercials i empreses que, a través dels seus anuncis

publicitaris, han col.laborat en el llibre de festes d’aquest any.

Bones festes!!

ELECTRICIDAD MANUEL ALBALAT C/ Travesia Cofradia, 10 12300 MorellaTelf.: 964 160 881 - 639 355100

CARNISERIA SEGURA C/ Blasc d’alagó, 3312300 MorellaTel. 964 160 241

SETRA, Senyales de tráfico, seguridad y mobiliario urbano, s.l. C/ Sanz de Bremond, 14 12004 CastellónTelf.: 964 225 576 - 696 404 341Fax: 964 225 579e-mail: [email protected]

FÒSILS I MINERALS YESTE C/ Segura Barreda, 21 12300 MorellaTelf.: 964 160 201

MÀ DE DONAC/ Juan Giner, 27 12300 MorellaTelf.: 964 160 859

programa de festes 2009

Documents